1 - Barcanova

1 - Barcanova 1 - Barcanova

espaibarcanova.cat
from espaibarcanova.cat More from this publisher

BCDEFG<br />

IJKLMN a lloc<br />

PQRST L’antídot<br />

UVXYZ<br />

LLENGUA CATALANA<br />

Joan Bustos<br />

Contra les faltes d’ORTOGRAFIA! Lletres<br />

3<br />

Solucionari<br />

ESO


6<br />

Ull viu!<br />

UNITAT 1. El vocalisme<br />

Lletres gregues<br />

1 Relaciona les paraules gregues de l’esquerra amb la seva transcripció al català.<br />

És més fàcil del que sembla.<br />

METAFORA • • MONARQUIA<br />

BIOLOGIA • • DEMOCRÀCIA<br />

DHMOKRATIA • • METÀFORA<br />

GHOMETRIA • • HIPÒDROM<br />

MONARCIA • • BIOLOGIA<br />

IPPODROMOS • • GEOMETRIA<br />

2 Què hi diu, aquí? Tingues en compte que es tracta de noms d’assignatures i que les lletres gregues<br />

F, H, G i Q corresponen, respectivament, a les lletres F, E, G i TH de l’alfabet llatí.<br />

GHOGRAFIA FILOSOFIA MAQHMATIKH<br />

geografia filosofia matemàtiques<br />

3 Uns nois i noies que coneixen una mica l’alfabet grec hi han escrit els seus noms. Com es diuen?<br />

PERE MARIA ROSA MANHL<br />

Pere Maria Rosa Manel<br />

THRHSA MIKHL SERGI<br />

Teresa Miquel Sergi<br />

MONIKA LAURA FATIMA<br />

Mònica Laura Fàtima<br />

DANIHL ΞIAOMIN SARA<br />

Daniel Xiaomin Sara<br />

4 Amb l’ajut d’un quadre d’equivalències entre l’alfabet grec i el llatí, escriu el teu nom i cognoms<br />

en grec.<br />

Resposta oberta.


1 La meva timidesa<br />

2 Pau<br />

Correcció<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Dictats<br />

Unitat<br />

preparats 1<br />

7


8<br />

Unitat<br />

1<br />

Parlem de…<br />

El vocalisme<br />

RECORDA QUE…<br />

En català hi ha set sons vocàlics en posició tònica: [a] pam; [ε] tres; [e] té; [i] nina;<br />

[ɔ] noia; [o] molt; [u] rus.<br />

1 Classifica aquestes paraules segons el timbre de la vocal tònica. N’hi ha tres per cada so vocàlic.<br />

tinc som puc pes fil massa pal rebré única sóc millor dona<br />

fàbrica més res histèric mouré míssil obre gol tu<br />

massa pes rebré tinc dona som puc<br />

2 Escriu dos exemples més de cadascun dels sons vocàlics. Fixa’t bé en la manera com pronuncies la<br />

vocal tònica. Després, completa cada columna amb una tercera paraula que hagi cercat un company.<br />

RECORDA QUE…<br />

En alguns dialectes del bloc oriental, com el central, cal afegir una vocal més, la vocal<br />

neutra (ə), que apareix en posició àtona. Els parlants d’aquests dialectes, per exemple,<br />

pronuncien la e tònica de perd com a e oberta, però la e àtona de perdré com a vocal<br />

neutra.<br />

pal res més fil obre sóc única<br />

fàbrica histèric mouré míssil gol millor tu<br />

Resposta<br />

oberta.


3 Llegeix aquest text en veu alta i subratlla’n les vocals neutres.<br />

«El<br />

–<br />

temps que<br />

–<br />

dediques<br />

– –<br />

a treballar<br />

– –<br />

per<br />

–<br />

preparar<br />

– – –<br />

exàmens<br />

–<br />

és sempre<br />

–<br />

un temps<br />

–<br />

aprofitat.»<br />

–<br />

Això és<br />

–<br />

el que<br />

–<br />

m’ha dit la<br />

–<br />

tutora.<br />

–<br />

Vol animar-me<br />

– –<br />

ara<br />

–<br />

que estem a principi de<br />

–<br />

curs.<br />

4 Escriu en la columna corresponent les paraules de l’activitat anterior en què has identificat una<br />

o més vocals neutres. Hi pot haver paraules que hagis d’escriure en les dues columnes.<br />

RECORDA QUE…<br />

PARAULES AMB A PARAULES AMB E<br />

treballar, preparar, aprofitat, això, la, tutora,<br />

animar-me, ara<br />

En bona part del domini lingüístic del català oriental (sobretot al Principat) la o àtona<br />

es pronuncia u.<br />

Parlem de…<br />

5 Completa el text amb les vocals adients. Tingues en compte que conté tres consells perquè aprofitis<br />

al màxim el curs i una reflexió final amb què segurament estaràs d’acord.<br />

A r a q u e c o m e nç a e l c u rs t o c a f e r b o ns pr o pòs i ts p e r<br />

m i rar d e s o rt i r-s e ’n. E l pr i m e r p o dr i a s e r e sc o lt a r a<br />

cl a ss e i pr e ndr e apunts. E l s e g o n, f e r e ls d e u r e s c a d a<br />

d i a . E l t e rc e r, e v i t a r e st u d i a r n o més j u st a b a ns<br />

d e ls e xàm e ns. P e rò e l q u e d e d e bò c o sta és ll e v a r-s e q u a n<br />

s o n a e l d e sp e rt a d o r. A mb a i xò n o h i h a m a n e r a !<br />

Copia cinc paraules del text anterior en què la o ortogràfica es pronuncia com una u.<br />

comença, propòsits, sortir-se’n, podria, escoltar, només<br />

el, que, dediques, treballar, per, preparar,<br />

exàmens, sempre, el, que, animar-me,<br />

que, estem, de<br />

Unitat<br />

1<br />

9


10<br />

Unitat<br />

1<br />

3 Phileas Fogg i la seva particular volta al món<br />

Correcció<br />

4 Frankenstein<br />

Més dictats<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Abans de corregir el<br />

dictat 4, tingues en<br />

compte el següent:<br />

– Hi ha dues paraules<br />

que porten accent<br />

obert i cinc que el<br />

duen tancat.<br />

– La paraula savi s’escriu<br />

amb v.<br />

– La forma dóna, del<br />

verb donar, s’escriu<br />

amb accent diacrític<br />

per diferenciar-la de<br />

dona (sexe femení).<br />

– Hi ha dues paraules<br />

que porten dièresi:<br />

constituït i increïblement.


Test sobre puntuació<br />

1 Llegeix aquest text i completa’n els espais buits amb el signe de puntuació adient. Decideix en<br />

cada cas quin és el signe correcte dels tres que et proposem entre parèntesis. Després, capgira el<br />

full i comprova si ho has fet bé. Finalment, valora el teu nivell.<br />

–Hola tio! Com va tot? (. : ,)<br />

–Ei, què passa? Com han anat les vacances (? ! ¡)<br />

–Ja ho saps d’altres anys sempre són curtes! (. : ¡)<br />

–Has sortit fora de la ciutat (! … ?)<br />

–Jo? I ara! No m’ha fet falta (: , .)<br />

–Com que no Si quedar-se aquí és un rotllo: no hi ha res! (? ! …)<br />

–Tens raó. No hi ha gaire cosa però sí que hi ha gent. (, . !)<br />

–Vols dir que (… ¿ ?)<br />

–Sí, he estat sortint tot l’estiu amb una noia (, . :)<br />

–Qui és? La conec (! ¿ ?)<br />

–Jo diria que sí. És la teva germana (. ? …)<br />

–La meva germana? Apa, nen, si és una cria (! ¿ ?)<br />

–Doncs és un any més gran que tu, oi (! ¿ ?)<br />

–Ara que ho dius (. , …)<br />

–I no te n’havies adonat (! ? .)<br />

–No, és que jo també (: , …)<br />

Solució<br />

més gran que tu, oi?; Ara que ho dius…; I no te n’havies adonat?; No, és que jo també…<br />

que sí. És la teva germana.; La meva germana? Apa, nen, si és una cria!; Doncs és un any<br />

gent.; Vols dir que…; Sí, he estat sortint tot l’estiu amb una noia.; Qui és? La conec?; Jo diria<br />

Si quedar-se aquí és un rotllo: no hi ha res!; Tens raó. No hi ha gaire cosa, però sí que hi ha<br />

sempre són curtes!; Has sortit fora de la ciutat?; Jo? I ara! No m’ha fet falta.; Com que no?<br />

Hola, tio! Com va tot?; Ei, què passa? Com han anat les vacances?; Ja ho saps d’altres anys:<br />

Segons el nombre d’encerts sabràs si ho has fet bé o si encara et queda molta feina per fer.<br />

Entre 14 i 16: Molt bé! 8 o 9: Ja cal que posis fil a l’agulla!<br />

12 o 13: Prou bé! 7 o menys: Hauràs de treballar molt aquest curs!<br />

10 o 11: Regular.<br />

Tot a punt!<br />

Unitat<br />

1<br />

11


12<br />

Unitat<br />

1<br />

Paraules en joc<br />

Paraules amb arrels gregues<br />

1 Escriu paraules del llenguatge científic o tècnic que compleixin aquests requisits:<br />

A que acabin en -logia (del grec clàssic -LOGIA, sufix que s’usa per formar noms de cièn-<br />

cies)<br />

Resposta oberta. Exemples: filologia, odontologia...<br />

B que comencin per geo- (del grec clàssic GHO-, prefix que s’usa per formar paraules<br />

relacionades amb la Terra)<br />

C que continguin -metr(o) (del grec clàssic -METRO, que vol dir ‘mesura’)<br />

Exemples: trigonometria, metrònom...<br />

2 Segons les arrels lèxiques que acabem de veure, què volen dir les paraules geometria i geologia?<br />

geometria: mesura de la terra<br />

geologia: ciència de la terra<br />

3 Completa aquesta taula de prefixos i sufixos d’origen grec amb les paraules corresponents:<br />

Prefixos: nou, més d’un, per un mateix.<br />

Resposta oberta. Exemples: geotèrmic, geocèntric...<br />

Sufixos: curació, que menja o alimentació, que té por de, que escriu o escriptura<br />

PREFIX SIGNIFICAT SUFIX SIGNIFICAT<br />

4 Escriu cinc paraules formades a partir dels prefixos i sufixos anteriors.<br />

Resposta oberta.<br />

per un mateix que menja o alimentació<br />

que escriu o escriptura<br />

nou que té por de<br />

més d’un<br />

curació<br />

Resposta oberta. Exemples: asimetria, autocorrecció, hipermercat, hipotèrmia, neologisme,<br />

poligàmia, pseudoartista, lumbàlgia, aerofàgia, cal·ligrafia, podòleg, agorafòbia, cardiopatia,<br />

hidroteràpia


Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.<br />

1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).<br />

2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.<br />

3 Completa:<br />

Una cosa que he descobert:<br />

Una activitat que m’ha resultat difícil:<br />

Una activitat que m’ha agradat:<br />

Un tema interessant per a un dictat complementari:<br />

Balanç<br />

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES<br />

4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.<br />

Unitat<br />

1<br />

13


14<br />

Unitat<br />

1<br />

1 La meva timidesa<br />

4 Frankenstein<br />

Textos<br />

per als dictats<br />

Hi havia força nois de la meva<br />

edat i vaig pensar que m’hi<br />

hauria de fer amic, però això<br />

d’acostar-me i començar a<br />

parlar amb algú que no conec<br />

és una cosa que em fa<br />

una angúnia horrorosa: sempre<br />

tinc por que els molesti, o<br />

que no els agradi, i que quedi<br />

en ridícul.<br />

Maria Mercè roca: Com un<br />

miratge. <strong>Barcanova</strong>.<br />

3 Phileas Fogg i la seva particular volta al món<br />

2 Pau<br />

Pau treballa i estudia,<br />

repassa apunts de llibres<br />

sota el taulell, mig d’amagat,<br />

d’una petita oficina<br />

on es guanya la vida,<br />

amb un contracte temporal.<br />

Pau comparteix la nevera<br />

amb dos companys de feina<br />

i un marroquí mig il·legal.<br />

I a l’habitació somia<br />

amb una gironina<br />

que viu al bloc que hi ha al davant.<br />

els Pets: Pau (fragment).<br />

Any 1872. Phileas Fogg, anglès, ric i excèntric, pertany a un club selecte. Els membres<br />

del club, mentre juguen a cartes tot bevent, debaten idees i es barallen dialècticament<br />

per les més petites foteses. Una d’aquestes tardes de club, Phileas parla amb<br />

un company sobre com el món es va fent cada vegada més petit gràcies als avenços<br />

científics. En el punt més àlgid de la discussió, entestat a demostrar que té la raó,<br />

Phileas anuncia que ell mateix, amb la companyia del seu fidel criat, farà la volta al<br />

món en 80 dies i pagarà vint mil lliures si no ho aconsegueix.<br />

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat (text adaptat).<br />

Frankenstein, un savi que es dedica a fer experiments científics, dóna vida a un ésser<br />

constituït amb diversos membres que recupera de cadàvers. De la seva creació en<br />

surt un monstre solitari, de proporcions increïblement desmesurades, que acaba sent<br />

temut i odiat per tothom. Un bon dia, el monstre, per venjança, mata el germà i la<br />

futura esposa del seu creador. Llavors comença una incansable persecució per tal de<br />

posar fi a la seva vida.<br />

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.


L’atracció sexual en els adolescents<br />

Abans d’arribar a la pubertat o adolescència, no hi ha sensacions exclusivament sexuals<br />

ni objectes o estímuls que tinguin un significat clarament eroticosexual. És a partir<br />

de l’adolescència, amb relació als canvis biològics, fisiològics, psicològics i socials, que<br />

es produeix un altre canvi: l’orientació sexual.<br />

Els adolescents comenceu a tenir sensacions a les quals doneu un significat purament<br />

sexual, i determinats objectes externs són font d’atracció. És l’etapa de la vida en<br />

què el desig sexual arriba al punt més alt. L’orientació sexual comença a consolidar-se.<br />

En parlar d’orientació sexual, es fa referència al tipus d’objectes pels quals els joves<br />

us sentiu atrets sexualment i cap als quals s’orientarà o dirigirà el vostre desig sexual.<br />

1 imatge x 1.000 paraules<br />

Dictat<br />

complementari<br />

Portal Sexe Joves. Generalitat de Catalunya.<br />

Unitat<br />

1<br />

15


16<br />

Ull viu!<br />

UNITAT 2. La a i la e àtones<br />

Una paraula per minut<br />

1 Per parelles, poseu en pràctica la tècnica ortogràfica anomenada Una paraula per minut. Cal que<br />

seguiu els passos següents:<br />

1 Un de vosaltres, el director o directora del joc, escriu en un paper una de les paraules del<br />

requadre i l’ensenya a l’altre.<br />

formatge<br />

adreça<br />

llenyataire<br />

espècie<br />

peixater<br />

xerraire<br />

nòmada<br />

magdalenes<br />

2 Aquest la llegeix en veu alta i explica què vol dir. Si cal, consulta el diccionari.<br />

3 El director o directora fa preguntes d’aquesta mena: Quantes lletres té aquesta paraula?;<br />

Quines vocals i quines consonants té?; Duu accent? En cas que en dugui, de quin tipus?;<br />

Té alguna lletra que «pugi», com per exemple, la ela? I alguna que «baixi», com ara la<br />

jota?; Té consonants dobles?; Recordes alguna paraula que comenci o acabi d’una manera<br />

similar? Aquestes preguntes s’han de fer sense seguir cap ordre especial i en cap cas cal<br />

dedicar-hi més de trenta segons.<br />

treure<br />

diafragma<br />

pesques<br />

adreces<br />

enyorar<br />

davant<br />

néixer<br />

traiem<br />

4 El director o directora demana al company que lletregi la paraula, sense tenir-la al davant,<br />

primer del dret i després del revés, i que l’escrigui. Cal fer-ho en un minut.<br />

5 Cada paraula ben lletrejada, tant del dret com del revés, i ben escrita val un punt. Després<br />

d’haver lletrejat tres paraules, intercanvieu els papers.<br />

treballem<br />

monestir<br />

avaria<br />

dintre<br />

Un cop hàgiu acabat, valoreu quantes de les paraules de la llista recordeu a la perfecció. Es<br />

tracta de paraules que ja coneixíeu o bé són «noves» per a vosaltres?<br />

vernís<br />

sanefa<br />

arracada<br />

donaves


1 Boig per tu<br />

Correcció<br />

2 Amor a primera vista<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Dictats<br />

Unitat<br />

preparats 2<br />

17


18<br />

Unitat<br />

2<br />

Parlem de…<br />

La a i la e àtones<br />

1 Completa les frases:<br />

Els parlants d’alguns dialectes del bloc oriental, com el central, neutralitzen les vocals<br />

a i e quan es troben en una síl·laba àtona. Per exemple, en les paraules noia i Pere el so final,<br />

representat per vocals diferents, és el mateix.<br />

En principi, els noms i els adjectius en singular s’escriuen amb - e final si són masculins<br />

(pebre negre) i amb - a final si són femenins (porta negra).<br />

Els noms i els adjectius en plural s’escriuen amb la terminació - e s (dones fortes).<br />

2 Completa la taula amb les formes corresponents.<br />

MASCULÍ SINGULAR FEMENÍ SINGULAR MASCULÍ PLURAL FEMENÍ PLURAL<br />

3 Indica si aquests noms són masculins o femenins. Escriu M per al mascuí i F per al femení.<br />

F febre M regle F espècie<br />

M pirata F frase M monarca<br />

F regla F imatge F<br />

espècia<br />

Quina particularitat observes en algunes d’aquestes paraules respecte de la informació de<br />

l’activitat 1?<br />

Hi ha dues parelles de paraules que es diferencien pel gènere i per la vocal final. Identifica-<br />

les i explica què vol dir cadascuna.<br />

una professora benigna uns prof. benignes unes prof. benignes<br />

els peus esquerres les cames esquerres<br />

una dona pobra uns homes pobres unes dones pobres<br />

la nostra obligació els nostres deures<br />

N’hi ha de masculines amb –a i de femenines amb –e.<br />

Regle (per mesurar) i regla (norma, menstruació).<br />

Espècie (tipus) i espècia (per condimentar).


4 Busca en aquesta llista la forma singular i la forma plural de la mateixa paraula i copia-les separant-les<br />

amb comes.<br />

poca eruga poques caça roges aigua caces erugues roja aigües<br />

poca, poques, eruga, erugues, caça, caces, roja, roges, aigua, aigües<br />

Quins canvis ortogràfics observes entre les formes del singular i del plural? Per què es donen?<br />

5 Escriu el plural d’aquests sintagmes:<br />

coca dolça coques dolces piga roja pigues roges<br />

puça amiga puces amigues paraigua belga paraigües belgues<br />

6 Un verboku és com un sudoku però amb verbs, no pas amb xifres. Fixa’t en les formes verbals<br />

d’aquesta taula i completa-la. Tingues en compte els canvis ortogràfics que acabes de veure.<br />

Quina vocal has escrit en posició final?<br />

I quan la forma verbal acaba en consonant, quina vocal la precedeix?<br />

7 Escriu la segona persona del singular de l’imperatiu d’aquests verbs:<br />

venir vine córrer corre<br />

obrir obre omplir omple<br />

Quina particularitat observes en aquestes formes respecte de la informació de l’activitat<br />

anterior?<br />

Parlem de…<br />

c > qu (per conservar el so /k/ davant e); g > gu (per conservar el so /g/ davant e); c > ç;<br />

j > g; gu > gü (perquè soni la u)<br />

parlar tocar pujar caçar<br />

toca mastega caça<br />

parles puges<br />

parlava tocava mastegava caçava<br />

parlaves mastegaves pujaves caçaves<br />

parlaven tocaven mastegaven pujaven<br />

Tot i ser en posició final, la vocal neutra s’escriu e.<br />

a<br />

e<br />

Unitat<br />

2<br />

19


20<br />

Unitat<br />

2<br />

Més dictats<br />

3 L’illa del tresor<br />

Correcció<br />

4 L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Abans de corregir el<br />

dictat 4, tingues en<br />

compte el següent:<br />

– Hi ha tres paraules<br />

que duen accent<br />

obert i deu que el<br />

porten tancat.<br />

– La paraula rúfoles<br />

fa referència al mal<br />

temps; tètrics significa<br />

‘que produeixen<br />

por’ i esdevé vol dir<br />

‘es converteix’.<br />

– Compte amb la grafia<br />

de les paraules<br />

canviar i assassí.


L’ús de les majúscules<br />

1 Relaciona els exemples de la primera columna amb l’explicació de l’ús de les majúscules corres-<br />

ponent.<br />

Van acabar d’hora. Després d’una estona… •<br />

Pere Román i Jordina Guatllar. •<br />

França, Everest, Ebre, Àsia, Júpiter… •<br />

Spiderman, la Caputxeta Vermella… •<br />

Tinc una gosseta que es diu Boira. •<br />

Vindràs o no? És que necessito fer la llista. •<br />

FIXA’T QUE…<br />

ONU, EUA, TDT, DVD… •<br />

• Després d’un signe d’interrogació<br />

(i també després d’un signe d’admi-<br />

ració).<br />

• Noms geogràfics: països, munta-<br />

nyes, rius, continents, planetes…<br />

• A començament de text o de parà-<br />

graf i després de punt i seguit.<br />

• Personatges de ficció i noms propis<br />

d’animals.<br />

• Noms i cognoms de persona.<br />

• Sigles d’organitzacions, entitats, ele-<br />

ments tecnològics…<br />

No hi ha cap raó per no accentuar les majúscules: Àgata, l’Índia.<br />

En la ll només cal escriure amb majúscula la primera ela: Llavors, van veure que...<br />

2 En aquestes oracions hi ha errors relacionats amb l’ús de les majúscules. Identifica’ls i corregeix-los<br />

al costat de cada frase.<br />

En fosc va bordar inquiet. Havia sentit alguna cosa.<br />

La capital del japó és tòquio.<br />

L’Ursula vol parlar amb tu.<br />

En LLorenç va arribar tard, com sempre.<br />

Al final em compraràs el cd o no?<br />

França limita amb alemanya, entre d’altres països.<br />

Què et sembla? encara no ha après a anar en bicicleta.<br />

Al regne unit no han adoptat l’euro com a unitat monetària.<br />

Fosc<br />

Japó, Tòquio<br />

Úrsula<br />

Llorenç<br />

CD<br />

Alemanya<br />

Encara<br />

Regne Unit<br />

Tot a punt!<br />

Unitat<br />

2<br />

21


22<br />

Unitat<br />

2<br />

Paraules en joc<br />

Escrivim a partir d’una constricció<br />

1 Aquest text s’ha construït d’acord amb una constricció, és a dir, una condició pactada abans<br />

de redactar-lo. Això fa que l’escriptura sigui més difícil i que, per tant, calgui esmolar l’enginy.<br />

Fixa’t bé en la manera com s’ha estructurat i digues de quina particularitat es tracta.<br />

Les nenes eren tres: Tere, Reme, Mel. Elles tenen les trenes belles, plenes d’estels verds.<br />

Eh, que vénen d’Elx en tren! Que bé!<br />

La e és l’única vocal.<br />

2 Esbrina quina constricció s’ha aplicat en redactar aquests textos i anota-ho al peu de cada un.<br />

Què fas, Pep? No<br />

saps què dir? Doncs<br />

bé, ja veus que jo sí.<br />

Com? No, no tinc res<br />

per a tu. I tu, tens res<br />

per a mi?<br />

Monosíl·labs<br />

3 Redacta un text breu aplicant-hi una constricció. Cal que segueixis els passos següents:<br />

– Pensa dues o tres constriccions possibles. Per exemple, fer servir només monosíl·labs;<br />

utilitzar únicament les lletres d’una paraula, com ara portalades, per crear les altres; fer<br />

servir sempre paraules que tinguin la mateixa vocal; no utilitzar cap paraula que contingui<br />

una vocal determinada; començar per una paraula d’una sola lletra, continuar amb una<br />

altra de dues, després una de tres, i així successivament, etc.<br />

– Tria la constricció que et sembli més «còmoda» per escriure el text.<br />

– Escriu el text. No t’ha d’importar gaire si et queda una mica estrany.<br />

– Comprova que totes les paraules que has utilitzat compleixen perfectament la constricció.<br />

– Passa’l en net i ensenya’l a un company o companya. És capaç de deduir què has tingut<br />

en compte a l’hora de redactar-lo?<br />

Resposta oberta.<br />

La patata brava,<br />

salada, amb nata<br />

d’Àlaba.<br />

La a és l’única vocal.


Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.<br />

1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).<br />

2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.<br />

3 Completa:<br />

Una cosa que he descobert:<br />

Una activitat que m’ha resultat difícil:<br />

Una activitat que m’ha agradat:<br />

Un tema interessant per a un dictat complementari:<br />

Balanç<br />

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES<br />

4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.<br />

Unitat<br />

2<br />

23


24<br />

Unitat<br />

2<br />

1 Boig per tu<br />

Textos<br />

per als dictats<br />

3 L’illa del tresor<br />

En la terra humida escric:<br />

«Nena, estic boig per tu».<br />

Em passo els dies esperant la nit.<br />

Com et puc estimar<br />

si de mi estàs tan lluny?<br />

Servil i acabat: boig per tu.<br />

Sé molt bé que des d’aquest bar<br />

jo no puc arribar on ets tu,<br />

però dins la meva copa veig<br />

reflectida la teva llum.<br />

Me la beuré.<br />

Servil i acabat: boig per tu.<br />

Sau: Boig per tu (fragment).<br />

L’endemà de la mort del pare d’en Jim Hawkins, aquest descobreix casualment un<br />

mapa ben estrany al bagul d’un vell pirata que ha mort a la seva fonda. Aquest mapa<br />

donarà lloc a una emocionant expedició a la recerca del tresor mític del capità Flint.<br />

L’aventura, però, serà també per a en Jim una mena de «viatge d’iniciació»: deixarà de<br />

ser un pobre orfe desvalgut i esdevindrà un home, obligat a prendre decisions, forçat<br />

per l’adversitat i el desig de triomf en un món dominat per la cobdícia i la vanitat.<br />

4 L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde<br />

2 Amor a primera vista<br />

He sentit a dir que quan<br />

un està enamorat la persona<br />

que estima li sembla la<br />

millor i li sembla diferent. A<br />

mi em va passar una cosa<br />

semblant. Sé que farà riure:<br />

quan la vaig veure vaig pensar<br />

que era la primera vegada<br />

que veia una noia.<br />

Maria Mercè roca: Com un<br />

miratge. <strong>Barcanova</strong>.<br />

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.<br />

El doctor Jekyll ha descobert una poció que li permet de canviar de personalitat tant<br />

en el sentit positiu com en el negatiu. Aquest desdoblament es manifesta també d’una<br />

manera física: Jekyll es converteix en Hyde, una persona monstruosa, deforme i repugnant<br />

que recorre, en les nits fredes i rúfoles, els tètrics carrers de Londres. Apassionat<br />

pel seu descobriment, el doctor Jekyll pren cada vegada més sovint el seu beuratge,<br />

sota els efectes del qual s’abandona als instints més baixos i esdevé fins i tot un assassí.<br />

Arriba un moment, però, en què ja no és capaç de controlar la seva situació.<br />

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.


Què entenem per mediació escolar?<br />

La mediació és una manera de resoldre els problemes nosaltres mateixos parlant i fent<br />

pactes. Proposa una acció educativa que actua de manera preventiva abans que els<br />

conflictes evolucionin negativament. Treballa en un entorn de valors presents en la<br />

vida dels centres, que són la responsabilitat, la voluntarietat, l’assertivitat, l’empatia,<br />

la cooperació i la lliure decisió.<br />

Els objectius de la mediació són resoldre els conflictes de manera preventiva, educar<br />

integralment i crear un clima positiu al centre i a l’aula. Formen part de l’equip mediador<br />

professors i alumnes que faciliten la trobada, creen un clima de diàleg, generen<br />

confiança mitjançant la seva actitud personal i no influeixen en les decisions.<br />

Extret i adaptat de www.iessantaeulaliaterrassa.com.<br />

1 imatge x 1.000 paraules<br />

Dictat<br />

complementari<br />

Unitat<br />

2<br />

25


26<br />

Ull viu!<br />

UNITAT 3. La o i la u àtones<br />

Joc de Kim<br />

1 Per parelles, practiqueu l’observació i la memorització amb el joc de Kim. Primer l’un i després<br />

l’altre, cal que seguiu aquests passos.<br />

– Observa amb atenció les paraules de la pàgina durant un minut.<br />

– Amb el quadern tancat, digues el màxim nombre de paraules que recordes. Primer has de<br />

dir la paraula i, tot seguit, lletrejar-la. Per exemple: focus, efa-o-ce-u-essa.<br />

– Cada paraula memoritzada i ben lletrejada val un punt.<br />

PODRIR MOC BUFETADA cobrir CORREU<br />

TRIOMFAR VOCAL SOSPIR RÈTOL<br />

BOCA<br />

EMBOTIT<br />

MUNTATGE VOLCÀ TROFEU GLOBUS<br />

AVORRIMENT SOSPITÓS BUCAL CACAU<br />

COMPLIR<br />

SUBORN<br />

ESCOPIR mucosa TITULACIÓ<br />

BOTIFARRA<br />

MUNTANYA<br />

TÍTOL SUPORTAR<br />

FOCUS<br />

MOCADOR<br />

Dues d’aquestes paraules són homòfones, és a dir, es pronuncien de la mateixa manera tot<br />

i que tenen grafies diferents. Quines són aquestes paraules? Què vol dir cadascuna?<br />

Vocal: a, e, i, o, u o propi de la veu.<br />

Bucal: relatiu a la boca.


1 Gelosia<br />

Correcció<br />

2 Canvi de plans<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Dictats<br />

Unitat<br />

preparats 3<br />

En aquest dictat no et<br />

diran on van els signes<br />

de puntuació. Ho<br />

hauràs de deduir per<br />

les pauses.<br />

27


28<br />

Unitat<br />

3<br />

Parlem de…<br />

La o i la u àtones<br />

RECORDA QUE…<br />

En català oriental, la o ortogràfica es pronuncia [u] en posició àtona. Així doncs, alguns<br />

parlants del domini lingüístic català pronuncien la paraula fotografia amb u, com si<br />

s’escrivís futugrafia.<br />

1 Llegeix aquest text en veu alta. Cada vegada que pronunciïs una o com una u, subratlla-la. Comprova<br />

en cada cas que l’accent tònic recau en una síl·laba diferent.<br />

Robert,<br />

–<br />

penso<br />

–<br />

que podríem<br />

–<br />

dormir<br />

–<br />

molt bé per poquets<br />

–<br />

euros.<br />

–<br />

Només cal que busquem un<br />

hotelet<br />

–<br />

proper.<br />

–<br />

En Josep<br />

–<br />

m’ha parlat d’un de ben bonic<br />

–<br />

a Tordera.<br />

–<br />

2 La primera persona del present d’indicatiu del verb dormir és dormo. Escriu la mateixa forma<br />

verbal d’aquests verbs i justifica oralment per què s’escriuen amb o o u.<br />

omplir omplo cobrar cobro córrer corro<br />

posar poso pujar pujo volar volo<br />

jugar jugo sucar suco donar dono<br />

RECORDA QUE…<br />

Sovint les paraules que tenen relació entre si o que són de la mateixa família s’escriuen de<br />

manera similar. Per exemple, florit s’escriu amb o perquè és un adjectiu que es forma<br />

a partir de flor.<br />

3 Omple els espais buits d’aquestes paraules amb o o u. Després, justifica oralment el perquè de<br />

la teva tria.<br />

f u marada f o rtalesa rig o rós u lleres<br />

c o llaret b o scós d u rícia x o<br />

car


RECORDA QUE…<br />

Les formes del masculí plural que acaben amb el so [us] se solen escriure amb -os:<br />

nassos, riscos, bojos.<br />

4 Escriu el plural d’aquests sintagmes. Si dubtes amb les esses, consulta un diccionari.<br />

dibuix fosc dibuixos foscos pallasso rus pallassos russos<br />

peix gros peixos grossos lluç fresc lluços frescos<br />

text seriós textos seriosos quisso gras quissos grassos<br />

5 Completa aquestes frases amb la forma verbal indicada entre parèntesis:<br />

Jo surto (sortir, present d’ind.) de la feina a les cinc. I tu, a quina hora surts (sortir,<br />

present d’ind.)?<br />

No sé si ells sortiran (sortir, futur) dissabte.<br />

La meva àvia cus (cosir, present d’ind.) a les tardes.<br />

Si ells surten (sortir, present d’ind.), serà el proper cap de setmana.<br />

Nosaltres cosirem (cosir, futur) aquesta tarda.<br />

Tu recull (recollir, imperatiu) això que nosaltres recollirem (recollir, futur) la resta.<br />

I és clar que ella tus (tossir, present d’ind.), si no para de fumar!<br />

6 Revisa les conjugacions dels verbs voler i poder i completa les oracions següents:<br />

No crec que elles vulguin (voler) venir. Si puc (poder), vindré.<br />

Quan vosaltres vulgueu (voler), marxem. Va dir que ho faria quan pogués<br />

(poder).<br />

7 Omple els espais buits d’aquestes paraules amb o o u. Potser necessitaràs un diccionari.<br />

emb o tit rèt o l av o rrir b u fetada<br />

tít o l p o drir vir u s b o tifarra<br />

cact u s m u ntar tit u lar tri o mfar<br />

glob u s m u ntanya c o mplir ret o lador<br />

Parlem de…<br />

Unitat<br />

3<br />

29


30<br />

Unitat<br />

3<br />

Més dictats<br />

3 Un triomfador avorrit<br />

Correcció<br />

4 El terror d’Edgar Allan Poe<br />

Correcció<br />

Nombre de faltes<br />

Nombre de faltes<br />

Abans de corregir el<br />

dictat 4, tingues en<br />

compte el següent:<br />

– Hi ha set paraules<br />

que porten accent<br />

obert i catorze que<br />

el duen tancat.<br />

– Vigila amb la grafia<br />

de les paraules tombes<br />

i opressió.


El punt i seguit<br />

1 Recordes quan s’utilitza el punt i seguit? Per refrescar la memòria, ordena correctament aquestes<br />

paraules i després copia la frase obtinguda en l’espai corresponent. Fixa’t que hem escrit amb<br />

majúscula la paraula inicial de cada frase.<br />

Serveix paràgraf oracions dins mateix d’un per separar.<br />

Serveix per separar oracions dins d’un mateix paràgraf.<br />

línia, cal No de canviar a continuació però majúscula sí escriure exigeix que.<br />

No cal canviar de línia, però sí que exigeix escriure majúscula a continuació.<br />

2 Llegeix aquests textos i indica amb una barra vertical (I) els llocs on hi ha d’haver un punt i seguit.<br />

Elvis Presley va néixer als Estats Units el 1935 va enregistrar<br />

el primer disc per fer un regal d’aniversari a la seva mare un<br />

tal coronel Parker es va convertir en el seu mànager l’èxit<br />

d’Elvis va ser enorme i immediat va intervenir en diverses<br />

pel·lícules i va ser dels primers artistes a actuar a la televisió<br />

moltes de les seves cançons van ser números u el seu èxit<br />

va començar a decaure després que fes el servei militar<br />

a Alemanya Elvis va morir a la seva mansió Graceland el<br />

1977.<br />

El taekwondo és una art marcial d’origen<br />

coreà es va originar a l’època feudal els<br />

pagesos no podien tenir armes els nobles<br />

cometien molts abusos contra ells per això<br />

es van inventar tècniques de combat amb<br />

les mans i els peus a finals del segle passat<br />

les arts marcials van arribar a Occident el<br />

taekwondo és un esport força popular a<br />

Catalunya.<br />

3 Cerca un títol adient per a cada un dels textos de l’activitat anterior.<br />

Resposta oberta.<br />

Tot a punt!<br />

Unitat<br />

3<br />

31


32<br />

Unitat<br />

3<br />

Paraules en joc<br />

Expliquem una anècdota<br />

1 Llegeix aquest text. Diries que la situació que s’hi explica és real?<br />

2 Fes memòria i pensa en situacions divertides, sorprenents, enginyoses… que hagis viscut o que<br />

t’hagi explicat algú que les hagi viscut en primera persona. Poden ser familiars, de l’escola, de<br />

l’institut… Fes-ne una llista. Escriu només una línia per a cada anècdota.<br />

– A primer, el profe d’anglès va arribar a classe amb dues sabates diferents.<br />

–<br />

–<br />

–<br />

L’avi em va explicar que tenia un professor a qui deien en Pinyol. Aquest no n’era el<br />

nom real, però tenia raó de ser. Sembla que l’home tenia un cotxe de color verd oliva.<br />

Un dia, a l’entrada de l’escola, mentre el professor aparcava, a l’avi se li va acudir de<br />

cridar: «Ostres, quina oliva més grossa!». El professor, que era molt dur i exigent, el<br />

va sentir. Va obrir la porta i va anar directe cap a l’avi, que es volia fondre. «Sí, una<br />

oliva. I a dins, hi ha el pinyol!». Des d’aquell dia ningú ja no s’hi va referir pel seu nom.<br />

FIXA’T QUE…<br />

Una anècdota és l’explicació breu d’un fet viscut. Si ens en recordem és perquè el<br />

desenllaç té alguna cosa d’especial: pot ser divertit, sorprenent, enginyós… o tot alhora.<br />

Resposta oberta.<br />

3 Tria una de les anècdotes i explica-la. Procura que no hi falti la informació essencial i, sobretot,<br />

el desenllaç. Revisa’n l’ortografia i la puntuació.<br />

Resposta oberta.


Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.<br />

1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).<br />

2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.<br />

3 Completa:<br />

Una cosa que he descobert:<br />

Una activitat que m’ha resultat difícil:<br />

Una activitat que m’ha agradat:<br />

Un tema interessant per a un dictat complementari:<br />

Balanç<br />

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES<br />

4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.<br />

Unitat<br />

3<br />

33


34<br />

Unitat<br />

3<br />

1 Gelosia<br />

Textos<br />

per als dictats<br />

2 Canvi de plans<br />

«Demà vénen uns amics dels meus pares», em va dir un dia. Era un dijous, em sembla,<br />

i aquests amics tenien un fill que era un parell d’anys més gran que ella; es veu<br />

que tenen molts amics. Quan m’ho va dir vaig notar que em molestava, que m’hauria<br />

estimat més que no vinguessin.<br />

4 El terror d’Edgar Allan Poe<br />

Maria Mercè roca: Com un miratge. <strong>Barcanova</strong>.<br />

Hola, Miquel, em sents? Mira, et truco per dir-te que no em va bé quedar avui a la<br />

tarda. Demà al matí? D’acord. Sí, ara ho apunto: a dos quarts de deu al bar de la plaça.<br />

Apa, fins demà.<br />

3 Un triomfador avorrit<br />

Aquell matí em moria d’avorriment. Sospirava traient la pols acumulada dels meus<br />

trofeus i títols. Havia triomfat feia temps, això era veritat, però un periodista sospitós<br />

de suborn va publicar un article com una bufetada: jo era un trampós, havia escopit<br />

el paio als diaris i les televisions d’arreu. Ostres, quin cacau que es va muntar! Des<br />

d’aquell muntatge injust, jo em podria a casa. Tot se’m feia una muntanya, com podreu<br />

imaginar. Em limitava a esperar l’arribada del carter, que no sempre em duia correu.<br />

Per això, quan em va dir que tenia un paquet per a mi, em vaig esverar.<br />

Un dels trets més característics en el tractament del terror dins l’obra narrativa d’Edgar<br />

Allan Poe és la barreja d’elements pròpiament terrorífics amb altres que només ho<br />

són d’una manera indirecta. En els relats que integren aquest volum –entre els quals<br />

es troben alguns dels més memorables de l’autor– hi ha tot un ventall de maneres<br />

d’apropar-se a la literatura de terror: espais tancats, amors fúnebres, tombes, cadàvers,<br />

i també la típica opressió psicològica que prové d’allò que és extraordinari, allò que va<br />

més enllà dels sentits i de la lògica.<br />

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.


La Marató de TV3<br />

La Fundació La Marató de TV3 té com a objectiu principal fomentar la recerca biomèdica<br />

a partir dels fons econòmics obtinguts en el programa. Aquest impuls a la investigació<br />

es fa a partir del finançament de projectes de recerca, liderats per científics de<br />

les principals institucions catalanes.<br />

L’activitat investigadora finançada per la Fundació fomenta la recerca transversal i<br />

transnacional, com demostra la progressiva inversió en projectes de recerca bàsica<br />

i clínica i en projectes coordinats, fet que implica el treball en xarxa de diferents institucions.<br />

Des del 1992 i fins al 2009, La Marató ha finançat més de mig miler de projectes<br />

de recerca biomèdica, tot destinant-hi gairebé vuitanta milions d’euros.<br />

PEL TEU COMPTE<br />

Guixots pertot arreu<br />

Ben segur que als carrers del teu<br />

poble o del teu barri, a les parets<br />

d’algunes façanes, hi ha grafits de<br />

formes i colors ben diversos. El que<br />

potser no saps és que ja a l’anti-<br />

ga Roma hi havia el costum de fer<br />

guixots i inscripcions als murs fent<br />

servir barretes de carbó (grafit) per<br />

escriure-hi missatges com ara «En<br />

Marcus va ser aquí» o «La Camil·la<br />

estima en Juli». Ho pots comprovar<br />

fent una cerca a Internet. Només<br />

cal que escriguis en el cercador<br />

conceptes com ara «graffiti Pom-<br />

peia» o «inscriptiones parietariae».<br />

Hi trobaràs diferències respecte<br />

Extret i adaptat de www.tv3.cat/marato/recerca_biomedica.<br />

dels grafits actuals, però també algun punt de contacte. «Només» dos mil anys<br />

d’història separen els grafits més moderns dels de l’antiga Roma.<br />

Dictat<br />

complementari<br />

Unitat<br />

3<br />

35

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!