Projecte/Treball Fi de Carrera

1. Introducció:
Annexos Memòria
La fertilització és una de les principals operacions de manteniment de la gespa
esportiva. A més de la seva incidència directa en el cost dels fertilitzants, la
fertilització d’una superfície esportiva influeix indirectament en aspectes tant
importants com (Merino i Ansorena 1998):
- la qualitat de la gespa: proporció de part aèria a subterrània,
color, profunditat d’arrelament i atac per malalties i plagues.
- La freqüència i intensitat d’altres operacions de manteniment,
com la sega, el rec i els tractaments fitosanitàris.
- La contaminació dels sòls (acidificació, salinització, metalls
pesants), les aigües (escorrentia en pendents i lixiviació en
sòls arenosos) y l’atmosfera (pèrdues per volatilització y
desnitrificació).
Existeixen diferents maneres d’aportar elements nutricionals a la planta.
En primer lloc es pot fer mitjançant una esmena de matèria orgànica entesa
com matèries fertilitzants composades principalment per combinacions d’origen
vegetal, fermentades o fermentables.
Un altre tipus d’aportació pot ser a través d’adobs químics amb un
macroelement, és a dir, adobs simples. En aquest cas es pretén restituir la
carència de nitrogen, fòsfor o potassa.
Quan l’adob químic conté almenys dos dels tres elements fertilitzants principals
(N-P-K), aleshores ens referim a adobs compostos, que a la vegada es
divideixen segons estiguin formats per una mateixa sal (ex. Fosfat amònic) o bé
per dos o més sals combinades químicament o simplement barrejades.
Una tercera opció d’aportació de nutrients és aplicant un adob complex dels
descrits anteriorment però amb la particularitat que el nitrogen s’alliberi de
manera lenta mitjançant diferents procediments.
Les formes sintètiques d’alliberació lenta es classifiquen de la següent manera:
1. Compostos nitrogenats orgànics de síntesis: lleugerament solubles en
aigua.
14