capapeus-Octubre 533:Maquetaci\363n 1.qxd - Associació de Veïns ...

El trànsit que generi el TGV deixarà lloc per
als veïns?
Sant Andreu x Viure!

Editorial|Obres sense participació
És una vergonya que les entitats i l’Ajuntament dediquem
tants esforços en acordar una normativa per la parti-
cipació en el Pla Sant Andreu–La Sagrera i després no
es compleixi. En aquesta normativa està escrit que hi haurà
comissions bimensuals, però en tot aquest any només n’hi ha
hagut dues i encara no tenim convocatòria a la vista per la
propera. S’hi diu també que els grups de treball s’hauran de
començar a organitzar de manera immediata, però només
un dels previstos s’ha reunit després de gairebé tres mesos
de la seva creació. Les obres han començat i no tenim
encara cap contacte directe amb la direcció. I, a més, s’ha
aprovat inicialment una Modificació del Pla General dins del
Pla Sant Andreu–La Sagrera –en concret, en el sector Prim,
on es construeixen edificacions amb alçades de fins a 17
plantes– sense que la Comissió de Seguiment en tingui cap
notícia ni explicació.
Tampoc els veïns, a títol individual, tenen massa opcions en
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
DE SANT ANDREU DE PALOMAR
PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET
VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL
PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80
LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RES-
PONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I
LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I
COL·LECTIUS.
cas de dubtes o queixes: no hi ha cap punt d’informació
d’Adif a Sant Andreu –tenen previst muntar una caseta a la
Sagrera (només una per tot el Districte!), que no estarà
operativa fins al desembre–. Als consells de barri de finals
de juliol, els membres d’Adif no es van presentar per explicar
les obres i el gerent de Barcelona Sagrera Alta Velocitat va
donar unes breus explicacions, de paraula i sense cap suport
visual, en una sala on no hi cabia tothom que havia acudit.
Diverses entitats vam denunciar públicament aquesta
situació en un comunicat que podeu llegir a la pàgina web
de la nostra Associació (www.avvsantandreu.cat), inau-
gurada aquest mes d’octubre. També hem presentat una
queixa al Síndic de Greuges. És evident que, si no traiem
fruit a través de la participació en les comissions, només
tenim com a opció augmentar les mobilitzacions al carrer.
Sant Andreu x Viure! Junta de l’Associació de Veïns
C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA
SAP1998@TELELINE.ES - CAPAPEUS@YAHOO.ES
WWW.AVVSANTANDREU.CAT
93 345 96 98
3

SUMARI (num. 533, octubre 08)
9
11
13
14
16
24
25
El Xafarder
Provisionalitat del carrer Segre
Breus
L’AVV ja té pàgina web!
Monografic: Pla de mobilitat
Esports: Amb la Copa Catalunya
a les mans
Infantil
26
29
31
32
33
34
A caçar bolets!
FOTO PORTADA I SUMARI:
ELMA VILA, CRISTINA GARDE,
DAVID ROYO I DAVID VIDAL
Nova temporada cultural
El Perfil: Carles castellanos
Xarxa de mots i Reflexió
Espai literari: En conte i
fotopoètica
Homenatge a Maria Isabel Roig
COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA.
EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, BERTA PUJOL, LAURA SEBASTIAN, MARIA SENTÍS, XAVIER OLIVERES,
JORDI RABASSA, ALBERT FERRER, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, MERITXELL MARTÍNEZ, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, IRENE
SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU, NATÀLIA RIVERO, MAR ABELLA, XAVIER ORTUÑO, BORJA MARÍA, JOANA ARIET,
MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA.
FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.
CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA.
PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)
DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.
IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES MARTIN
PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)
DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

SERVEIS
DE L AVV
L’ASSOCIACIÓ RESPON: SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR
LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,
SUGGERIMENTS, AGRAÏMENTS, ETCÈTERA, TRU-
QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSAT-
GE. TAMBÉ TENIM FAX.
VISITA AMB L’ADVOCAT: LES VISITES AMB L’ADVOCAT
SERGI NOGUERA S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA
SECRETARIA DE L’AVV.
ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: JA ELS
PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14
VISITA AMB L’ARQUITECTA: LES CONSULTES LES REA-
LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR
HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A
TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.
SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS: ÉS UNA MUTUALI-
TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,
QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT
DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU
ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8
DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.
CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MAN-
UALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.
Totes les consultes són gratuïtes pels socis però
cal presentar el rebut de la quota corresponent a
l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a
divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.
ENTITATS
GRUP DE PINTORS DE SANT
ANDREU
ONZE DE SETEMBRE
MOSTRA DE PINTURA DE 10
A 13.30H. CADA 1ER DIS-
SABTE DE MES NO FESTIU.
ATENEU OBRER DE SANT AN-
DREU
ABAT ODÓ, 71. 933112343
DE 17 A 20H DE DILLUNS A
DIJOUS. WWW.ATENEUSAN-
TANDREU.ORG
ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA
ABAT ODÓ, 71. 933112343
›ORFEÓ: ASSAJOS DL. I DJ.
DE 21 A 22.30H
›CORAL PLANÇONS (INFAN-
TIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30
A 19H.
›GRUP CULTURAL
CENTRE D’ESTUDIS IGNASI
IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,
33. 933463990
DIMARTS DE 17 A 20H.
ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES
DEL DISTRICTE LOCAL DE
SANT PACIÀ 649599072
CURSETS ESPECÍFICS
(MITJA ARTÍSTICA, FRIVO-
LITÉ, COMENÇAR PUNTES).
CORAL SANT ANDREU LOCAL
DE SANT PACIÀ
93 352 53 13
›ADULTS: DJ DE 21.45 A
23.15H.
›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A
16 ANYS): DJ DE 18.15 A
19.15H (PETITS) I DE 19.15
A 20.30H (MITJANS I
GRANS).
COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS
DEL COUNTRY - LINE DANCE
696 58 36 74
DIMARTS 20-21 O 21-22 H.
DIMECRES 19-20 O 20-21H.
CORAL CAPELLA GRAMALLA
PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.
ASSAJOS DM 21:30H. SOM
UNA CORAL DE GENT JOVE.
SI T’AGRADA CANTAR I PAS-
SAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.
CASAL D’AVIS BASCÒNIA
BASCÒNIA, 42. 933459495
ACTIVITATS, TALLERS I CUR-
SETS PER A LA GENT GRAN.
ORFEÓ LA LIRA
COROLEU, 15
DIMECRES DE 21 A 23H O
ORFEOLALIRA@LYCOS.ES
BUSQUEM CANTAIRES PER
REFORÇAR LES 4 CORDES.
CASA ASIL DE SANT ANDREU
DE PALOMAR
93 345 35 29 (SUSANNA)
BUSQUEM PERSONES DIS-
POSA DES A REALITZAR DI-
FERENTS TAS QUES DE
VOLUNTARIAT (PASSEJAR,
ACOMPANYAR...).
FOMENT SARDANISTA
ANDREUENC
CAN GUARDIOLA, DL DE
19.45 A 21H I DJ DE 10.30H
A 11.30H. CAN GALTA CRE-
MAT, DC DE 19.15 A 21H.
CURSETS GRATUÏTS DE
SARDANES! T’ENSENYEM A
BALLAR, COMPTAR I REPAR-
TIR SARDANES!
GRUP TEATRAL ANTIFAZ
LOCAL DE SANT PACIÀ.
932744501 (JESÚS).
DE 22.00 A 22.30H, DLL I
DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT.
ANTIFAZ@HOTMAIL.COM
ESBART MARE NOSTRUM
LOCAL DE SANT PACIÀ
DV. DE 17.30 A 19.15H. SI
TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I
VOLS APRENDRE A BALLAR
DANSA CATALANA, VINE A
L’ESBART.
ASSOCIACIÓ DE DONES
PAL·LAS-ATENEA DE BARCE-
LONA
CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.
SI TENS INQUIETUDS I
GANES DE PARTICIPAR, ENS
REUNIM ELS DIMARTS AL-
TERNATIUS A LES 19H.
CORDADA, ASSOCIACIÓ EX-
CURSIONISTA I ECOLOGISTA.
CUBA 2. CAN GUARDIOLA.
935019801
VISITES CONCERTADES DE
DLL. A DJ.DE 10 A 14 H.,
DLL. I DC. DE 16 A 19.30.
SENDERISME I ACTIVITATS
DE MUNTANYA GUIADES.
TRUCA’NS I T’INFORMA-
REM.SECRETARIA@COR-
DADA.ORG,
WWW.CORDADA.ORG.

6
FEINA
M’ofereixo per a fer
companyia a gent gran,
planxar o fer feines de casa.
Tinc referències. Interessats
trucar al 93.274.11.39. Maria
del Mar.
Noia espanyola, veïna de
Sant Andreu responsable i
seriosa. M’ofereixo per fer
feines de neteja de llars.
Tlf:690.64.25.84. Trucar sobre
les 19 hores. Cristina.
M’ofereixo per a cuidar
gent gran. Tinc referències.
Interessats trucar al
679.600.255sobre les 19-20
hores. Cristina.
S’ofereix lampista i
electricista del barri amb
carnet. Realitza treballs
d’electricitat i fontaneria.
Interessats trucar a partir de
les 19:30 hores al
679.166.884. Josep Antoni.
M’ofereixo a donar classes
Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.
Podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com
amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.
de piano i de llenguatge
musical. Nens a partir de
quatre anys i adults.
Interessats trucar al
600.314.153. Adela.
Classes d’anglès. Professor
natiu. Classes particulars. 14
euros / hora. Telèfon:
634779844.
Senyora responsable, amb
bons informes, s’ofereix a fer
companyia a persones grans,
ajudar a casa (nits també) o
portar nens a l’escola. Preus
molt econòmics. Telèfon:
635.064.891.
IMMOBILIARI
Es Lloga plaça pàrking
mitjana al cl Joan Torras .
Preu: 88 Euros. Telèfon:
676.705.329. 93.345.28.63
Venc torre a Montserrat
Park, el Bruc. Tot exterior. 156
m2, amb garatge, magatzem,
taller, altell. Jardí i terrassa.
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
Solar de 454 m2. 320.000
euros. Ramon:
93.345.05.62/627.895.342.
Local en venta de 162 m2 a
Sant Andreu-barcelona.
Magnífic local a Sant Andreu,
zona can Fabra (donant
al parc de la biblioteca).
Una zona amb gran futur
comercial davant un nou
projecte.
Diàfan, nivell carrer, antiguitat
35 anys, altura 3,5 m, amb
darrera i pati. Preu 298.000
euros. Moltes possibilitats.
Visites concertades amb Carol
al 933.600.750
Es lloga local de 60 m2 al
C/Virgili cantonada C/Ramon
Batlle. Tlf: 696.96.56.99 Mercè.
Venda de pisos directament,
sense intermediaris, a la millor
zona del Raval. Últims pisos.
Tlf:600.55.94.54
Es lloga plaça de pàrking
gran al C/Servet. Pàrking amb
pocs cotxes. Preu: 120 euros.
Tlfn: 676.218.414
Es lloga plaça de pàrking
molt ample al C/Recesvint,14.
Tlfn: 93.345.73.62. Maria
Dolors Ollé.
Aire acondicionat, calefacció,
C.N SANT ANDREU
Es venen:
Títol Tlfn: 616.047.099 Àlex
2 títols Tlfn: 690.688.822
Jordi.
Es compren:
1 títol
Tlf:93.346.57.45/609.29.41.41
Joan
1 títol Tlf:93.345.01.79
Josefina
DIVERSOS
Venc impressora Lexmark,
model X3550, amb pantalla
LCD. Nova, embalada per
estrenar per 50 euros. Copia.
Scanner. PhotoPrint. Entrades
USB. Wireless. 5 targetes. 2
cartutxos de color i negre.
Ramon:

627.895.342/93.345.05.62.
Venc una aspiradora nova.
Marca Siemens de 1.600
wats. Teresa Massot:
93.311.69.87..
Es ven matalàs de 105 cm
articulat a meitat de preu.
Tlf:93.345.01.79. Josefina.
Venc un moble-llit plegable
de 90 centímetres, vertical i
amb altell. Molt econòmic.
Telèfon: 93.345.03.99. Maria.
Busco una dona de 35-45
anys com a cuidadora i amiga
(mai parella) afí, amb qui
compartir inquietuts de
creixement intern, espiritual,
etc. per ajudar-me diàriament i
conviure. Ofereixo una
habitació i un petit sou.
Algú honest, de pensament
i costums sanes,
sense lligams familars
de cap mena,
de fàcil tracte i convivència,
forta i sana. Tinc una gran
discapacitat. 658.501.545.
Montse.
Venc 2 bibcletes més casc
per nens de 7 i 12 anys, per
150 euros les dues.
Resposta de BTV al ‘Xafarder’ de juliol
L’actual corresponsalia de Barcelona TV de Sant Andreu és
l’hereva de la Televisió de Sant Andreu que des de 1987 i de forma
altruista ha seguit continuadament l’actualitat del nostre barri i
districte. A partir del 97 amb la creació de BTV, es professionalitza
parcialment la nostra estructura i es centralitza la coordinació dels
serveis informatius. Malgrat que sempre hem lluitat per mantenir i
augmentar la presència del districte a la programació de BTV, la
determinació final del que es cobreix informativament en cada
moment depèn en exclusiva dels estudis centrals. D’altra banda
els recursos que disposem són limitats (una sola càmera per fer
el seguiment de tot el que passa al districte).
En relació al comentari de El xafarder de juliol, voldríem aclarir
que, lamentablement, el dia de la inauguració de l’exposició
Tlf:93.312.01.77/616.73.48.03
Guillem
Venc pack del Tarot de
Wait: baralla completa, llibre
explicatiu i capsa. Tot nou
sense utilitzar (només ha estat
desprecintat). Ho venc tot per
25 euros (em va costar 35).
Montse s.gaviota@yahoo.es
658.501.545.
Venc DVD-TDT portàtil.
Només utilitzat 5 vegades.
Pantalla de 9’. Compatible amb
diversos formats d’àudio, vídeo
i imatge. Comandament a
distància i funda pel cotxe. Em
va costar 340 euros i el venc
per 200 euros. Montse
658.501.545.
s.gaviota@yahoo.es
Busco persones amb qui
compartir l’afició pel CAP A
PEUS. Voldria completar la
meva col·lecció d’antics nú-
meros de la revista. Si en
tens, truca a 619 81 75 48.
David.
La data de tancament
del proper número és el
25 d’octubre.
Retrats per a la memòria ens van assignar cobrir un altre acte del
districte i no ens va ser possible enviar a ningú. No obstant, vam
enregistrar l’exposició posteriorment i es va poder seguir per BTV
i que també podeu consultar a la nostra pàgina web en proves:
http://beta.districtes.info/node/2277.
Sempre hem estat oberts a tothom, i abans de publicar un article
recriminant la nostra absència (que no ha estat així) ens podríeu
haver preguntat, ja que estem “a tres carrers de distància”. A
diferència dels que venen per efecte endoll o dels què
simplement no venen mai, a nosaltres ens interessa i ens
apassiona el barri i el districte i tot el que hi passa, i ens hi
dediquem molt més enllà del poc que rebem per fer-ho. És per
això que ens sap greu no poder arribar sempre a tot arreu, i us
en demanem disculpes, si alguna vegada realment no hi som.
BTV-Sant Andreu
cap a peus | octubre
7

V...BLA,
BLA, BLA
MISTERIOSES ABSÈNCIES
perquè la organitzen els alumnes de l’aula nocturna. Jo mateix
La biblioteca de Can Fabra tenia una interessant exposició vaig buscar-la tota una tarda per tots els pisos i nasti de plasti.
programada del 6 al 17 d’octubre al Vestíbul. “Sobre l’activitat de Només em consolava no ser l’únic passarell, perquè els salta-
l’AVV i la revista SANT ANDREU DE CAP A PEUS”, deien els llibrets taulells en sabien tan poc com jo. No els prenguin per
d’agenda de la biblio. Ho diu la web encara. Però, ohh, no és incompetents, però. Simplement... s’alliten d’hora.
fàcil gaudir-ne. Només és oberta a partir de les nou de la nit,
NENÚFARS DE POLIETILÈ
Pragmàtics. No és que els andreuencs siguem poc ecologistes
ni que estimem menys la natura, amb les seves plantetes i
bestioles. És que som gent pràctica. Està molt bé tenir una mica
de verd entre el paisatge quotidià, però tu, cal que sigui un verd
estrictament natural? A Can Fabra, per exemple, teníem un llac
ben poc rendible. Verd ho era a més no poder, fins i tot l’aigua
pudent era d’un verd que clamava al cel. Així que dit i fet. Hi hem
posat nenúfars de plàstic. Al lloro, que no us confonguin! Per molt
que diguin els envejosos de l’Eixample o Sant Martí, no són
vulgars cubells per tapar raquítiques plantes assecades. No! És
ben bé que aquests barcelonins no tenen cap aptitud per l’art
abstracte ni la conceptualització cubista. I l’aigua, tota fora, que
ens agrada molt més el minimalisme de les places de ciment.
U
...BLA, BLA, BLA
ANNA BALLBONA, FILLA ADOPTIVA DE SANT ANDREU
Crec que ja és insostenible. Que algú es digni a fer filla adoptiva,
pregonera, embarretinada o el que sigui a l’Anna Ballbona.
Aquesta periodista d’El Punt, que s’encarrega de fer aparèixer
cada setmana el nostre estimat i etern ‘Poble’ a la premsa
nacional, a sobre ens ofereix recitals poètics. Va ser el passat 8
TOT SIGUI PER SEMBLAR QUATRIBARRAT
Els busos per assistir al partit final de la Copa Catalunya, que la
nostra UESA va arrancar al RCD Espanyol, anaven a càrrec del
districte. Convidava la regi, sí! És ben bé que tothom puja al carro
quan ja camina. Perquè mentre li costa arrencar, ni es paguen
busos, ni s’esponsoritzen samarretes, ni s’assisteix al camp!
BLA, BLA, BLA...
y
Agraïm a Evarist Rossell, veí de Sant Andreu, que ens hagi enviat aquesta
fotografia. Actualment, els testos de plàstic s’han retirat, però l’estany
continua sense tenir aigua.
d’octubre al mismíssimo bar Versalles, amb pròlegs de Pau
Vinyes i David Castillo. Va recitar una selecció del seu llibre La
mare que et renyava era un robot, amb acompanyament musical
i una vintena d’acompanyants de carn i òssos. Si per fer-la
pregonera no arribem a temps, almenys fem-la reina maga!
el xafarder
M
cap a peus | octubre
9

La polèmica provisionalitat del carrer Segre
Els veïns estan en peu de guerra per la simultaneïtat d’obres
que dificulta la circulació a vianants i vehicles
Les obres del carrer Segre, delimitades entre el carrer Doctor
Santponç i el de Roquetes, són un reguitzell d’obstacles per
vianants i vehicles. Dues obres alhora dificulten la circulació
vial. I és que les reformes del carrer han coincidit amb les obres
de la constructora Castro, que edifica –excava encara els
fonaments– tota l’illa de cases compresa entre els carrers
afectats, i els de Ramon Batlle i Virgili. Els veïns, molestos per la
consecució de les reformes, estan en peu de guerra.
La simultaneïtat entre ambdues obres ha provocat que el pas
de vianants a l’encreuament nord entre el carrer Segre amb el
de Doctor Santponç, on se situa l’entrada i sortida dels camions
de la constructora, quedi pràcticament privat. Els veïns han
d’ocupar part de la calçada en un tram on els vehicles realitzen
una corba molt tancada perquè les tanques de seguretat
s’apilonen a la vorera. A més, en el tram que va fins al carrer
Roquetes, els operaris han enrajolat unes voreres provisionals
que incompleixen en grandària i traçat la lògica urbanística del
carrer, si tenim en compte la seva continuïtat.
Passa a la pàgina següent
>
LAURA MURIEL
cap a peus | octubre 11

12
LES DEMANDES VEÏNALS
El Districte va penjar alguns cartells per Sant Andreu on
comunicava l’inici de les obres al carrer Segre, segons va
acordar al Consell de barri de finals de juliol, però no han estat
suficients per difondre-ho amb èxit. Per aquest motiu, pocs veïns
coneixien l’envergadura de les obres i van ser molts els que es
van sorprendre per l’estretor de les voreres. A més, no s’havia
habilitat un pas pels vianants amb una tanca senyalitzada que
Les reformes
poden durar 2 anys
com a mínim,
segons el Districte
garantís la seguretat a l’hora
de superar els entrebancs. Va
ser aleshores quan la disputa
veïnal va esclatar.
Un grup de veïns va trucar la
Guàrdia Urbana per exigir la
ubicació d’un pas habilitat i
senyalitzat alternatiu. Els
veïns expliquen que la Guàrdia Urbana s’hi va presentar però
que no va considerar les queixes i va marxar. Aquest desdeny va
incitar els veïns a ocupar la vorera per tal de reivindicar el seu ús
públic, supeditat per l’entrada i sortida de camions de la
constructora. Els veïns es van convertir en una nosa fins al punt
que va acudir un responsable de la constructora Castro que, en
veure que no els convencia perquè marxessin, va trucar la
Guàrdia Urbana.
Aquest cop van venir dos cotxes amb dos policies municipals i
dos caporals de la Guàrdia Urbana que van comunicar als veïns
que havien d’abandonar la via pública i transmetre les seves
demandes per mitjà d’un recurs escrit. Insatisfets amb la
proposta, la qual ja havien intentat sense resultats, els veïns van
telefonar a la regidora del Districte, Gemma Mumbrú. La trucada
va obligar al comissionat de la regidora a presentar-se i a
convocar una reunió amb tots els implicats per l’endemà mateix
de la disputa.
LA PERSPECTIVA DEL DISTRICTE
La directora de Serveis Tècnics del Districte, Ester Santiago,
argumenta que l’altercat del carrer Segre es deu a la confluència
de diverses reformes –i les eventualitats de les obres– en un
mateix punt. El carrer pateix el flux de vehicles desviats del carrer
Soldevila, que està tallat per les obres de l’AVE. Paral·lelament,
el carrer Segre també requereix una reforma urbanística, però
Santiago explica que la seva consecució està supeditada a les
obres d’un altre actor, el promotor privat, que haurà de finalitzar
la seva construcció per tal d’enllestir les reformes del carrer. A
més a més, apunta que les voreres provisionals, –insatisfactòries
pels veïns– estan condicionades per limitacions del subsòl, com
ara la canalització del gas.
Per tant, des de Serveis Tècnics reconeixen que la provisionalitat
de les reformes actuals, supeditada, en primer lloc, a les obres
de la constructora i, en segon, a la reobertura de la circulació al
carrer Soldevila, duraran anys, com a mínim dos. Mentrestant,
Santiago promet que solucionaran de mica en mica els
entrebancs que originin les obres com han anat fent fins ara. En
les darreres setmanes, s’ha senyalitzat un pas pels vianants amb
tanques, s’ha obligat a la constructora a habilitar una sortida
alternativa pels camions per evitar maniobres perilloses, que a la
vegada ara hauran de ser regulades per un vigilant de la
constructora, i també l’asfalt de la vorera d’aquella cantonada.
Són mesures que intenten pal·liar els perills d’haver començat
una casa per la teulada.
Helena Codorniu

NATÀLIA RIVERO
L’AVV alerta que doblar les places a
l’Escola Bressol és encara insuficient
Barcelona no arribarà, si l’Ajuntament no canvia d’estratègia,
al mínim del 33% d’escolarització gratuïta que exigeix la UE
de veïns de Sant Andreu
de Palomar ha alertat que les me-
L’Associació
sures de l’Ajuntament perquè l’Es-
cola Bressol arribi als mínims de la Unió
Europea són insuficients. La UE vol que al
2010 el 33% dels infants d’entre 0 a 3 anys
tingui escolarització gratuïta. Per arribar a
aquest percentatge, l’alcalde de Barcelona,
Jordi Hereu, va presentar al juliol un seguit
d’accions, entre les que destaca doblar el
nombre actual de places a l’Escola Bressol.
Enguany, el percentatge d’escolarització
gratuïta a l’Estat és d’un 20% dels
1.363.900 infants. A Barcelona, la xifra
supera de poc el 13% de 55.944 infants. A
més, la regidora d’Educació, Montserrat
Ballarin, afirma que aquest curs el 63%
dels infants no ha pogut accedir a l’Escola
Bressol. Així doncs, Jordi Hereu va anun-
ciar que doblarà en tres anys el nombre de
places amb la construcció de 52 centres. Al
districte de Sant Andreu, aquesta ampliació
es traduirà en 499 places més i el nombre
d’escoles augmentarà de cinc a deu.
Davant d’aquestes propostes, l’AVV ha
donat la senyal d’alarma perquè considera
que l’Ajuntament no complirà les expec-
tatives de la UE. L’ampliació de places,
avisen, s’assolirà amb dos anys de retard i
només garantirà el 20% d’escolarització
gratuïta, sempre que el creixement de
població es mantingui estable. Assenyalen
també que el curs passat el consistori
només va obrir quatre escoles bressol a
tota la ciutat. El ritme lent amb què es
concreta l’obertura dels nous centres
evidencia, segons l’AVV, com serà de difícil
construir en tres anys les 52 escoles noves.
Per això, l’associació de veïns avisa el
consistori que, si vol complir els seus
objectius, haurà d’assegurar i construir, de
seguida, les llars d’infants.
A més, l’Associació de veïns denuncia en
el Pla d’Equipaments que el 63% presentat
per Montserrat Ballarin s’ha calculat només
tenint en compte els sol·licitants. L’AVV, en
canvi, ha fet el càlcul amb la població total
existent que podria optar a un plaça a
l’Escola Bressol. El percentatge és acla-
parador: un 90% dels infants d’entre 0 a 3
anys no ha pogut accedir a les llars
d’infants públiques de Barcelona. En
aquest sentit, demana a tots els pares i les
mares que sol·licitin la matrícula mentre les
jornades laborals no es redueixin i la baixa
per maternitat no s’allargui. ●
Montse Tarré
COMERÇ
L’eix comercial celebra el
seu 10è aniversari
El passat 4 d’octubre, l’Eix Comercial de
Sant Andreu va fer una mostra de
comerç al carrer Gran. Els veïns van
poder passejar entre les parades
exposades. A més, va haver-hi la
primera trobada de cotxes clàssics i
esportius i els van lluir pel barri. Per
concloure els actes de celebració, es va
celebrar un sopar popular a Fabra i Puig,
amb el rostit de dues vaques senceres.
CASERNES
El consistori aprova els noms
dels carrers de les Casernes
Marta Mata, Antoni Santiburcio, Víctor
Colomé i Manuel Muñoz donaran nom
als futurs carrers de les Casernes. El
Districte els va aprovar el 30 de
setembre sense la participació de les
entitats i els veïns, com s’havia fet fins
ara. Mata i Santiburcio van ser
exregidors de Barcelona durant la
democràcia i Colomé i Múñoz durant la
República.
ARQUITECTURA
L’edifici de pisos protegits del
carrer de Sant Adrià, premi FAD
Emiliano López i Mónica Rivera han
reinventat el concepte de pis protegit i ho
han fet a Sant Andreu, al carrer Sant Adrià
número 33. El Foment de les Arts i del
Disseny ha premiat la seva originalitat
amb un dels premis més reconeguts, el
FAD a l’habitatge social, que celebra el
seu 50è aniversari. Els 27 pisos del bloc
tenen 40 metres quadrats i estan
dissenyats pensant en l’espai interior.
ANIVERSARI
El grup TACA inaugura una
exposició pel 30è aniversari
El 21 d’octubre el grup de pintors obre
l’exposició commemorativa amb quadres
i un mural i pel 8 de novembre preparen
un dinar de germanor.
cap a peus | octubre
13

14
Ja tenim pàgina web!
L’AVV prepara també una exposició itinerant per explicar la seva tasca
Amb un disseny sobri i elegant on predominen les
tonalitats grises, la pàgina web de l’Associació de Veïns
(www.avvsantandreu.cat) ja és una realitat. Després d’un
temps incert de preparatius, el barri compta amb un espai a la
xarxa on qualsevol andreuenc pot obtenir la informació que
necessita sobre la feina que du a terme l’Associació.
Internet s’ha convertit en un important mitjà de difusió i la
principal font de recerca d’informació. Conscient d’aquesta
realitat, l’Associació de veïns es va plantejar la idea de crear
un portal de l’AVV. Una entitat com la nostra necessitava obrir
més vies de comunicació a banda de les tradicionals. La
pàgina web és una eina que pot fer arribar a un gran nombre
de veïns les inquietuds de l’Associació, especialment als
joves, un col·lectiu que coneix poc la nostra tasca. La creació
de l’espai web proporciona també un nou espai de
comunicació, on els veïns i les entitats que configuren la xarxa
social andreuenca, poden vehicular les seves propostes, les
seves queixes o consultes.
L’encarregat de donar forma a aquest projecte, o com es diu
en el món de la informàtica, el webmaster, és en Carles
Araguz López, responsable de la forma, de l’estructura i del
manteniment de la pàgina. A finals de setembre de 2007 ja hi
havia sobre la taula algunes propostes sobre disseny i estil, i
només calia escollir quina s’ajustava més a la tipologia
buscada per l’Associació. Uns mesos més tard, a l’abril de
2008, en Carles Araguz tenia via lliure per fer, d’allò que
només era una idea, un projecte sòlid, amb cara i ulls, que
culminaria aquest octubre.
Són múltiples els recursos que ofereix el nou espai web:
notícies actualitzades, informació dels cursets, documentació
de l’Associació i de fonts oficials sobre temes d’actualitat,
resum de la tasca de les vocalies i, fins i tot, els darrers
Capapeus digitalitzats. A més, la pàgina també ofereix una
secció d’enllaços on l’usuari pot trobar diferents entitats del
barri, així com escoles, altres institucions i el vincle al fons
digitalitzat de la Diputació on es poden consultar els
Capapeus publicats des del 1980.
Per ara, aquestes són les possibilitats que ofereix la pàgina,
tot i que no es descarta la idea futura d’ampliar-la amb d’altres
seccions. Si bé l’arrancada d’aquest projecte ha estat costosa
i una mica lenta, el resultat a dia d’avui és molt satisfactori.
Tanmateix, us animem que sigueu vosaltres mateixos els que
jutgeu el treball. Ara ja sabeu on trobar-nos:
www.avvsantandreu.cat.

UNA EXPOSICIÓ ITINERANT
L’Associació prepara també una exposició itinerant que
intentarà donar, tal i com afirma el president de la Junta,
Genís Pascual, “una explicació clara i entenedora de què
és i què fa l’AVV”. L’exposició consta de deu plafons de
70x70 centímetres, que volen aproximar als veïns i les
veïnes de Sant Andreu la feina, per a molts
desconeguda, de l’Associació, amb l’objectiu que
s’aninim a associar-se. El muntatge es divideix en una
secció que presenta qui forma l’Associació, què fa i com
ho fa, tot incidint en els eixos de la reivindicació, la
cohesió i la participació. Vocalies, comissions, activitats
i cursets concreten aquesta vocació de servei de l’AVV.
L’exposició coincideix amb la presentació de la pàgina
web i el nou disseny del CAP A PEUS. Tot plegat expressa
FOTOS: JOANA ARIET
la voluntad de l’Associació de renovar la seva imatge, i
de fer-la més pròxima al veí. L’Associació oferirà, a més,
un dossier que compila els darrers documents elaborats
per l’entitat.
La inauguració de l’exposició va ser el 5 d’octubre,
coincidint amb l’acte d’homenatge a Ignasi Iglésias.
Posteriorment, els plafons es van traslladar a la
Biblioteca Can Fabra, tot i que cal estar atents perquè la
idea és que aquesta sigui una exposició itinerant i que
es mogui per tots els espais on l’AVV organitza activitats.
D’entrada, però, ja us podem avançar que és ben
probable que per Festa Major siguin els mateixos locals
de l’Associació els que l’acullin.
Joana Ariet Porta
cap a peus | octubre
15

Temor a unes noves Rondes
Les entitats veïnals no volen els vials ràpids segregats en
el Pla Sant Andreu-La Sagrera i proposen que siguin exclusius
per transport públic. També denuncien que el pàrquing
de l’estació La Sagrera tindrà un nombre de places excessiu
que fomentarà l’ús del cotxe i no un entorn sostenible

Una veïna de la zona del Camp de Ferro
observa, des del balcó, la panoràmica de
les obres del tren d’alta velocitat a Sant
Andreu-La Sagrera. SERGI CABEZA
El passat 2 de setembre, el Govern de la Generalitat
aprovava el Pla Director de Mobilitat de la Regió
Metropolitana de Barcelona amb horitzó 2012. Aquest
mateix any, precisament, acabaran les obres de l’estació
intermodal de La Sagrera i del parc lineal resultant del cobriment
de les vies del ferrocarril. El Pla de mobilitat preveu “fomentar
els modes de transport no motoritzats i en transport públic”, així
com “aconseguir uns desplaçaments sostenibles i segurs, i
millorar l’eficiència del sistema”.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona no es cansa de
repetir que l’objectiu a nivell ciutadà és pacificar el trànsit
mitjançant iniciatives com les zones 30, el sistema Bicing i la
consegüent extensió dels carrils bici, o la darrera proposta
d’allargar el sistema de tramvia al llarg de tota la Diagonal.
VIES RÀPIDES AMB MENTALITAT D’AUTOPISTA
Totes aquestes són bones notícies en termes de mobilitat, però
es veuran seriosament qüestionades quan les “noves rondes”
entrin en funcionament. Es tracta de dos vials segregats, és a dir
independents, que uniran els carrers Mallorca i València amb el
Nus de la Trinitat passant per l’estació de La Sagrera. Els vials
aniran soterrats i paral·lels a les vies del tren i tindran un total de
tres carrils cadascun. De fet, les obres que actualment afecten
el carrer Josep Soldevila són per construir-hi la paret exterior
d’un d’aquests carrils, cosa que confirma que han passat de ser
una possibilitat a una realitat.
Sergi Cabeza i Laura Muriel
Però n’hi ha més. Independentment d’aquestes noves vies i a
l’alçada del carrer, les entrades i sortides de l’estació i fins al
Nus de la Trinitat comptaran amb quatre carrils més per sentit.
Això actuarà de barrera en l’hipotètic apropament que hauria de
provocar el soterrament de les vies del tren i farà augmentar el
flux de trànsit, especialment a l’alçada del carrer Garcilaso i la
Rambla Onze de Setembre, que passaran a ser els grans
>
cap a peus | octubre
17

18
connectors de la zona de l’estació amb la Meridiana.
APARCAMENT A L’ESTACIÓ DE LA SAGRERA
I és que l’estació, efectivament, generarà una gran quantitat de
moviment. Es calcula que unes 65.000 persones utilitzaran
diàriament la nova infraestructura, que recordem, serà un gran
centre intermodal on confluiran alta velocitat, regionals, rodalies,
metro (L9) i autobusos urbans i interurbans. Segons uns estudis
realitzats per l’empresa Barcelona Sagrera Alta Velocitat -
encarregada de gestionar les obres- i basant-se en grans
centres de transport com l’aeroport, han calculat que uns 20.000
vehicles privats tindran com a destí l’estació. Amb aquestes
xifres, han estimat en gairebé 4.000 les places d’aparcament
necessàries, tot i que la mateixa empresa assegura que
l’aparcament tindrà 2.900 places. Cal recordar i per comparar,
que l’estació de Sants no arriba al miler de places de pàrquing
i té exactament els mateixos serveis que tindrà La Sagrera.
Així doncs, tantes places d’aparcament convidaran a la gent a
venir en cotxe a l’estació i no en transport públic. Set carrils per
sentit més els vials segregats i els del carrer no semblen una
aposta per la pacificació del trànsit i la mobilitat sostenible. El fet
és que un dels efectes dissuasoris que recull el Pla de Mobilitat
és construir aparcaments a diferents estacions de rodalies dels
afores de Barcelona perquè la gent vingui en tren a la ciutat.
Molt ha de canviar el nord de Barcelona en els propers anys.
Sembla que els vials segregats estan projectats per a una ciutat
que traslladarà el seu centre neuràlgic als barris del nord, des
del 22@, passant per la nova plaça de les Glòries o, per
exemple, el gran edifici que s’alçarà al triangle ferroviari i la
urbanització de les zones industrials del Bon Pastor i el final de
la Rambla Prim. Un gran canvi urbanístic a mig i llarg termini en
què la ciutadania no sembla tenir massa a dir. Aquest punt ha
quedat clar darrerament quan els grups municipals van demanar
una consulta ciutadana per decidir el futur del tramvia de la
Diagonal, però finalment l’alcalde va rebutjar aquesta proposta.
I és que si es fes aquesta consulta, els ciutadans haurien de
passar moltes altres vegades per la sala de votacions.
Però tornem al tema. La Federació d’Associacions de Veïns de
Barcelona, juntament amb totes les associacions de barri
afectades pel macroprojecte de l’estació de La Sagrera, han
signat un manifest conjunt on es demana l’ús exclusiu de
transport públic als vials segregats. I és que parlem d’un tema
que preocupa a Sant Andreu, però també als veïns de la
Sagrada Família i del Clot-Camp de l’Arpa, on estan molt
preocupats en tant que són els receptors directes de tot el flux
de vehicles que entrarà per les “noves rondes” a la ciutat. Es
queixen de l’augment de trànsit que hi pot haver als ja
congestionats carrers de Mallorca, València i Aragó i de
l’increment de la sensació de barrera arquitectònica que ja de
per sí tenen. >

Cada cert temps toca modernitzar urbanísticament alguna
part de la ciutat. Ara és el torn de la franja entre
Av.Meridiana, el Besós-Sagrera i Sant Andreu, amb
incursions en altres barris de la ciutat.
La planificació de Sagrera-Sant Andreu, com a gran actuació
urbanística, necessita de finançament. Però hi ha dos
necessitats, la de la ciutat i la dels seus ciutadans. La
modernització general de la ciutat ha d’adaptar-se a l’entorn i la
mobilitat a les necessitats dels veïns, residents i visitants.
En la mobilitat diària de la ciutat destaquen els moviments
íntegrament a peu, seguits pels accessos en transport públic
(Bus i Metro), que també és fan a peu. Per això és primordial que
en la planificació de l’estació de la Sagrera i en les construccions
urbanes a Sant Andreu i Sagrera, hi hagi un avanç en paral·lel
entre les dues necessitats mencionades: la ciutat i els ciutadans.
Així, en la pressa de decisions importants de les infraestructures
potents, com vies de l’AVE, estació central i accessos per a
vehicles, s’hauran de tenir en compte les necessitats dels
vianants, així com la ubicació de les parades d’autobús i quines
A dalt a l’esquerra, un cartell informatiu d’Adif sobre els
canvis en el trànsit a Sant Andreu i La Sagrera. Al mig,
l’edifici de protecció oficial situat al Camp de Ferro, just
davant de les obres. A la dreta, mapa de tota la zona
afectada per la construcció de la nova estació
intermodal. DAVID ROYO / SERGI CABEZA
anàlisi | La mobilitat pel ciutadà | PER OLE THORSON
línies serviran als passatgers i veïns que arriben a la Sagrera
amb metro, rodalies i AVE.
La mobilitat a Barcelona està canviant. Es preveu més ús del
bus, metro i Rodalies i bastants més desplaçaments a peu.
L’actual estudi de Mobilitat de Sagrera treballa amb més del 60%
d’accés en cotxe, una hipòtesi que s’ha de qüestionar ja que una
previsió amb més del 25% d’usuaris que arribin a Sant Andreu-
La Sagrera amb cotxe és insostenible. No és prioritari que carrils
ràpids per a cotxes arribin a una estació de tren al centre de
Barcelona. La ciutat ha de millorar la sostenibilitat en la mobilitat.
Avui en dia hi ha carrers i accessos suficients a la Sagrera. No
fa falta una nova autopista fins el centre de la ciutat. Ens
agradaria conèixer les línies de bus urbà que atendran el gran
augment previst en aquest mitjà. I sobretot, és bàsic que les
Administracions competents expliquin com ens haurem de
moure a peu, còmodament i segurs - i sense estar envoltats de
soroll excessiu- entre els barris contigus d’aquest nou gran
desenvolupament a Barcelona.
Ole Thorson és especialista en temes de mobilitat.
cap a peus | octubre
19

20
MOLÈSTIES DURANT LES OBRES
Al carrer Josep Soldevila ja han començat a notar els efectes
de les obres. L’aparcament que hi havia a tocar de les vies s’ha
traslladat a sobre de les cotxeres del triangle ferroviari, amb els
perjudicis que això comporta. N’hi haurà més. En principi, les
obres s’han concebut per etapes i els talls viaris s’aniran
concretant a mesura que s’iniciïn els treballs a cada zona. Cal
tenir en compte que seran un mínim de cinc anys on s’ha de
canviar per complet la imatge que va dels tallers de Renfe a la
Maquinista fins al pont de Felip II. Un dels efectes que ja se sap
que hi haurà és la retirada del pont de Sarajevo i el pas elevat
del final de la Rambla de l’Onze de Setembre, així com la
inutilització temporal del Pont del Treball. En aquests moments,
ADIF, que és qui porta les obres, no està en condicions
d’assegurar quan serà, ni si es tallaran els dos ponts alhora.
Així doncs, les molèsties seran moltes. Davant d’aquest
panorama, les associacions veïnals reclamen una informació
clara i transparent de tot el procés abans que es vagi iniciant. La
realitat és que fins ara ADIF no ha posat gaires facilitats ja que
s’ha demorat en excés en assignar un tècnic a les associacions
de veïns per assessorar-les durant les obres, tràmit que
l’Ajuntament ha de garantir. Pel que fa a la informació al ciutadà,
ADIF tampoc ens ha pogut dir quan posarà una caseta
d’informació, com la que hi ha al carrer Sicília per informar de les
obres del túnel del carrer Mallorca. En tot cas, sembla que
estarà situada a La Sagrera, al costat de l’estació, i no a Sant
Andreu, on l’Associació de Veïns reclama un punt perquè la gent
pugui informar-se i presentar les seves queixes.
MALSON AL CAMP DEL FERRO
Una de les situacions més incòmodes que han provocat les
obres de la Línia 9 del metro i l’estació de La Sagrera és la dels
veïns de l’edifici situat al carrer del Camp del Ferro número 1.
Aquest edifici està situat al rovell de l’ou de les obres i porta ja
un any aguantant els sorolls que provoca la maquinària pesada.
La situació esdevé surrealista al tractar-se d’un bloc de nova
construcció i de protecció oficial. Els primers veïns, agraciats al
sorteig de vivendes de lloguer, van començar a instal•lar-se
entre setembre i octubre de l’any 2006, sense saber quina els
esperava.
Un any més tard, a l’estiu del 2007, les màquines van entrar a
treballar en la construcció del metro i, segons Montserrat
Galindo, portaveu dels veïns, ho van fer 24 hores al dia. Sense
suport institucional, una llarga lluita veïnal va aconseguir aturar
els treballs nocturns des de les 22 hores i fins les 7 del matí.
Galindo assegura que molts veïns han caigut en depressions i
altres afectacions psicològiques a causa del soroll constant de
les obres. Es dóna el cas que el contracte que tenen els veïns
acaba el 2011, un any abans de la suposada finalització dels
treballs. Ningú a l’edifici entén per què l’han construït i molts
maldiuen la sort que van tenir al sorteig. ●
Punt d’informació d’ADIF al districte:
Biscaia, 356. 93 457 55 15. Dll a Dj 10 a 14 h.i de 16 a 19h. Dv de 10 a 14 h.

Obres al carrer Josep Soldevila. L'aparcament que hi
havia a tocar les vies s'ha traslladat a sobre les cotxeres
del triangle ferroviari. SERGI CABEZA
història | Hem de fer plànols a escala de les persones | PER JOAN VALLS
EL PROBLEMA DE SER MOLTS
Quan als anys 60 van aparèixer els primers cotxes assequibles,
el règim va idear un canvi d’usos dels carrers. S’havia d’obrir pas
al vehicle privat perquè feia feliç a la gent, donava llibertat i es
convertia en una bona raó per treballar dur. Així, es van arreglar
carrers i passejos, com la Diagonal o la Rambla, i es van ocupar
carrers amb carrils i cotxes aparcats que semblaven oferir drets
adquirits als seus propietaris. D’aquesta inercia va sorgir la Via
Laietana, però també la Ronda del Mig i tantes altres
modificacions urbanístiques. Allò que va ser un mitjà còmode i
eficaç per moure’s va deixar de ser-ho quan tots hem pretès –o
pogut- utilitzar-ho a la vegada. Ara ho sabem, però encara hi ha
qui planifica per al cotxe i no per les persones.
EL PROBLEMA DE L’ESCALA
Treballant amb plànols oblidem que les persones no fem més de
dos metres ni pesem més de cent quilos (de mitjana). També
oblidem que quan ens movem, ho fem bàsicament a peu, a no
més de 5 km/h. Els carrers que va idear Cerdà per l’Eixample de
Barcelona s’adapten perfectament a aquesta escala. Caminant-
hi, els carrers no resulten ni massa amples ni massa estrets.
Amb un cop d’ull podem veure tot el que hi passa, on estan els
nostres veïns, les nostres botigues,... Travessar els carrers és
només un instant, podem xocar entre nosaltres fàcilment, així
com esquivar-nos.
D’altra banda hi ha les grans places com la del Fòrum. Hi cap a
un plànol però queda fora de la nostra escala. Mai serà un punt
de trobada ciutadana espontani, objectiu que hauria de buscar
qualsevol espai públic. Places com el Fòrum o algunes
avingudes i parcs pensats per la zona de l’estació de La Sagrera
queden, doncs, fora de la nostra escala.
Qui planifica l’AVE des de Foment no considera el barri on està
planificant. Ells estan treballant a una escala on hi cap la
distància de Madrid a Barcelona, que és l’àmbit del seu projecte.
Lloable, però amb el risc de desconsiderar de forma flagrant i
injusta l’impacte de ‘la seva obra’ a l’espai local per on passa,
els nostres barris. De fet, quan s’hi ha apropat no ho han fet
pensant en l’escala de les persones, sinó en la dels vehicles, que
és com ells entenen que les persones es traslladen a les
estacions, exclusivament en cotxe.
Quan un holandès surt d’una estació ferroviària va a buscar el
pàrquing de bicisi el carril bici. Quan un alemany surt d’una
estació ferroviària va a buscar (en realitat espera no haver de
buscar) els enllaços amb els transports públics. Quan un americà
surt d’una estació ferroviària va a buscar les agències de lloguer
de vehicles. Quan un madrileny surt d’una estació ferroviària va
a buscar el taxi. ¿Quina és la opció que més ens interessa? Sens
dubte la que ens permeti elegir lliurement, però on prevalgui
l’eficiència, que és aquella on es pot arribar en transport públic.
A menys impacte més fiabilitat i eficiència, menys costos a llarg
termini i , sobre tot, si és manté l’escala i no menystingui el lloc
de treball de les persones, és a dir, els barris.
EL PROBLEMA D’HAVER D’EMPENEDIR-SE
Els errors es paguen. En poc temps haurem acabat amb errors
que demà podrien repetir-se: L’scalextric del Guinardó es
demolirà per estar fora d’escala i suposar una barrera.
Afortunadament passarà el mateix amb la Plaça Lesseps, que
mai ha agradat fins que s’ha adaptat a l’escala del seu barri.
També Les Glòries,... L’esquema de circulació pensat per la zona
de La Sagrera suposa una involució que mai hauríem d’admetre
de nou en aquesta ciutat. Un error ara serà difícilment reparable
i l’esquema de mobilitat pensat ja ha caducat.
També en superfície, vials pensats exclusivament per busos
exprés, vials pensats per busos urbans, una potent xarxa de
carrils bici, una xarxa peatonal ben ajustada, així com la
connexió amb el tramvia són requeriments d’una urbanització i
una estació pensada no només per arribar a Madrid, sinó també
per arribar a l’estació des de qualsevol punt de Barcelona. Una
recent campanya municipal diu “tots som vianants”. Seria
raonable, doncs, que comencéssim a pensar des de la
perspectiva en què tots som partícips, és a dir la del vianant , i
no a l’inrevés. Visca STAP!
Joan Valls és membre de l’Associació per la promoció del transport públic.
www.laptp.org
cap a peus | octubre
21

22
entrevista | Pilar Magdalena i Josep Nin | Plataforma Sant Andreu x Viure
“Estem cansats que les autoritats
no ens informin de les obres”
La Pilar Magdalena forma part de la plataforma Sant Andreu
x Viure i, a més, del Grup de Treball de Mobilitat. En Josep
Nin també és membre de Sant Andreu x Viure, des d’on
lluiten per aconseguir que el Pla urbanístic s’adapti als usos dels
veïns, sobretot reduint l’impacte del trànsit. Per això, refusen les
rondes d’entrada a la ciutat i els dos grans eixos viaris amb
mentalitat d’autopista.
Pregunta. Quina problemàtica pot generar el projecte urbanístic
resultant de les obres de La Sagrera?
Resposta. Pensar que poden entrar 60.000 vehicles diaris és una
barbaritat en tant que afavoreix el transport privat. El trànsit no
acabarà a la Sagrera sinó que serà l’entrada a Barcelona. La
idea que tenen és fer una nova Ronda i l’Eixample no pot
absorvir més cotxes.
P. Quin és el punt de vista de Sant Andreu x Viure sobre el
projecte?
Sergi Cabeza i Laura Muriel.
R. Volem demanar que es modifiqui. Ha passat un any i
formalment totes les comissions de seguiment del procés estan
formades amb els tècnics demanats, però no s’ha fet cap reunió
de mobilitat. Han començat les obres a Sant Andreu i al carrer
Mallorca i no en sabem res.
P. Les reivindicacions són...
R. La reducció del nombre de carrils, l’ús de transport públic en els
vials soterrats, aparcaments sí però per als veïns, carrils VAO des
de l’autopista i potenciar la permeabilitat dels vials per als vianants,
perquè es pugui passar d’un cantó a l’altre. Des de l’agost que
demanem un estudi de mobilitat de tota la zona, que és obligatori,
i no hi ha resposta de les autoritats, ni d’Adif ni de l’Ajuntament.
P. Les institucions no fan cas?
R.Estem cada vegada més decebuts. Perquè sense la informació
prèvia serà inútil saber com es faran les obres, i no tindrem
capacitat de treballar per Sant Andreu. Estem tan enfadats que
farem mobilitzacions i sortirem al carrer aquesta tardor. Si això és
l’únic que els farà moure, intentarem que moguin fitxa.
P. Com està la gent del barri?
R. Ja comencen les molèsties degut a les obres, els sorolls i els
canvis de trànsit. Són coses que algunes no es poden evitar, però
volem transmetre als veïns la indefensió en què ens trobem. ●
LAURA MURIEL

cap a tu | Com milloraria la informació entre ADIF i els veïns? | PER BORJA MARIA
David Priego, 20, universitari
Informació jo crec que ja n’hi ha, el
que passa és que no em paro a
mirar-la. Trobaria raonable que
s’instal•lés una paradeta d’Adif al
barri, perquè els veïns puguin
informar-se i veure les obres sobre
pla. Ens afecta el soroll, però de
moment no ens arriba pols.
Claudia, 30, funcionaria Joan Carles Santos, 26, estudiant
Al principi havia vist que això No estic gaire assabentat.
quedaria tapat fins al carrer Sant
Adrià. Ara diuen que anirà a cel
obert. Jo voldria saber si quedarà
sense cobrir, perquè necessitem
un lloc on poder anar a passejar.
Si volem que les coses s’arreglin,
hem de fer pressió.
Imma Romero, 35, treballadora de TMB
Som part afectada per
l’intercanviador de La Sagrera i
ens arriben les notícies
principalment per la premsa. Per
demanar informació trucaria al
010 o a l’Associació de Veïns del
Congrés-Indians. Ells farien
arribar la meva demanda.
José Cañizares, 80, pensionista
Estem informats, més o menys.
Es va convocar una reunió de
veïns al Centre Cívic, però no hi
cabíem. No sé on m’hauria de
dirigir per demanar informació,
potser a l’Ajuntament. Les obres
han provocat desperfectes als
pisos i ara els estan arreglant.
Com hi ha un número de
contacte d’Adif als cartells,
trucaria per telèfon i
m’informaria de les obres, però
no em mouria fins a La
Sagrera. Per sort no m’arriben
els sorolls ni la brutícia.
Vivim per sobre de la Plaça
del Congrés o sigui que
hauríem d’anar a La Sagrera.
Trucaríem, però no sé ben bé
on, perquè això depèn del
Ministeri de Foment. Potser
aniria a cercar informació a la
pàgina web o a l’Ajuntament.
David Vázquez, 37, operari del Metro
opinió de l’AVV | Pacificació del trànsit sí, però a tota la ciutat
Des de l’AVV de Sant Andreu de Palomar donem la
benvinguda a les polítiques de pacificació del trànsit que
l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han fet
públiques darrerament, entre elles el Pla Director de Mobilitat
de la Regió Metropolitana, la connexió dels tramvies de la
Diagonal o la xarxa de carrils bici.
Ara bé, com hem manifestat les entitats veïnals afectades pel Pla
Sant Andreu–La Sagrera en diverses ocasions, ens sembla que
aquesta política no s’aplica de forma homogènia a tota la ciutat.
L’arribada de l’AVE al nostre districte generarà dues vies
soterrades amb mentalitat d’autopista que conduiran el trànsit
cap el centre de Barcelona i deixaran els nostres barris entre
dos eixos de circulació ràpida –Meridiana i els nous vials–.
Creiem que és tot un contrasentit i demanem una política de
mobilitat global i coherent per tota Barcelona. Exigim, per tant,
un Pla de Mobilitat i de Pacificació també a tota aquesta àrea
i no estudis a nivell micro com els que s’han fet fins ara.
8 de setembre de 2008
AVV Sant Andreu de Palomar
cap a peus | octubre
23

24
Esports | El Sant Andreu, campió de la Copa Catalunya
SANT ANDREU 2 - ESPANYOL 1
La U.E. Sant Andreu va saber batre l’Espanyol i aconseguir la
victòria en el partit decisiu a Sant Carles de la Ràpita.El partit
començava amb molts dubtes sobre el futur guanyador, ja
que cap dels dos equips dominava al terreny de joc. Jugades
puntuals per part dels dos equips catalans creaven perill a la
porteria rival i feien posar dempeus la gent que s’havia traslladat
fins al camp de la Devesa per veure aquest gran partit de la Copa
del nostre país, la Copa Catalunya.
Al minut dinou arribava el primer gol de l’Espanyol. Una errada
en defensa permetia a Jonathan Soriano quedar-se sol davant
del porter Morales, i amb una vaselina i un gran toc d’esquena a
la porteria, feia pujar el primer gol al marcador. Una falta entre el
cercle central i la frontal de l’àrea, l’acabava rematant Álvaro
Corral al fons de la xarxa. Era després d’un xut de Moyano que
quedava la pilota morta en mig de l’àrea i permetia al central del
Sant Andreu igualar el marcador.
Començada la segona part el partit semblava adquirir un domini
propi per part de la U.E Sant Andreu. Bones combinacions dels
quatribarrats, arribades constants a la porteria de Cristian, una
afició completament entregada a l’equip i uns jugadors amb set
de victòria eren els requisits perfectes per fer pujar el segon al
marcador. Manolo Lanzarote penjava l’esfèrica en mig de l’àrea
i, amb una qualitat espectacular, Dani Martí feia el gol decisiu de
la victòria, que permetia a l’equip de Nacho Gonzàlez aconseguir
l’històric triomf de la Copa Catalunya.
Veiem una segona part que adquiria totalment els colors de la
senyera, els colors del Sant Andreu. L’àrbitre xiulava el final del
partit i la gespa del camp de la Devesa quedava ofegada sota
l’afició andreuenca. L’eufòria es desplegava sobre els cors de
Sant Andreu i, tant jugadors, com tècnics, com aficionats,
celebraven junts el triomf històric del Sant Andreu. El 19
d’octubre està prevista la celebració amb el president de la
Generalitat José Montilla. Aquest mateix dia s’oferirà el triomf a
l’afició a les 12:00, en el partit contra el Valencia Mestalla.
Jordi Urtasun

GINA PORTILLO
Un poema i un
refrany per a cada
mes de l’any
Un dia de tardor
Filtra la fulla
la llum que l'acarona,
ocre rogent de tardor,
branques robustes
de paciència mil·lenària,
en el temps efímer de la
tarda,
aquest temps
inabastable que camina.
INUIT
Refrany
Quan l’octubre és a la fi,
fes oli per amanir.
Estic recollint les
receptes més bones de tot
Sant Andreu, m’envies
la teva?
fabret.coats@gmail.com
Ep!!! Esteu a punt per sortir a comprar? Abans de sortir
cal que agafeu: el carro o el cistell per estalviar bosses de
plàstic, la llista amb tot el que heu de comprar (producte,
quantitat i característiques principals) i el moneder, que si
no haurem de tornar a buscar-lo! Doncs vinga! Espavileu
que al mercat si ha d’anar d’horeta, per tenir temps de
cuinar uns bons plats i sorprendre els convidats!!
Fabret
Segueix la història d’un ou que
una gallina pon per a en Joan.
Bruno, Pep. Conte per contar mentre es menja un
ou ferrat. Pontevedra: Kalandraka, 2003 (llibres per
a somniar).
Història: tot i que el mercat es va inaugurar el 1914, es
va aixecar on ja abans es reunien pagesos ambulants i
altres venedors des del 1850.
Parades d’alimentació: aviram, caça i ous, bars,
cansaladeries i embotits, carnisseries i menuts, forns de
pa, fruita i verdura, llegums i cereals, peix fresc i
marisc, Pesca salada i conserves,vetes i fils, estris de la
llar, flors, roba, flors, bugaderia, sabater, bijuteria...
Per saber-ne més:
http://www.mercatsbcn.com
http://www.sant-andreu.com
...El mercat
Fes una visita al mercat
i pregunta quines de les
fruites que hi podem
trobar són les pròpies
d’aquesta època. Després
fixa’t en les fotos i
encercla aquelles fruites
pròpies de la tardor.
cap a peus | octubre
25

26
Cap de setmana de bolets i castanyes a l’AVV!!
Una colla d’amics dels bolets de l’Associació de Sant Andreu de Palomar hem organitzat
pels dies 8 i 9 de novembre un cap de setmana típic de tardor. Hi esteu convidats!
Activitats previstes (gratuïtes):
DISSABTE 8/11 AL MATÍ.
●(MATÍ) Sortida al Parc Natural del Montseny, on es farà una
petita xerrada micològica i un recorregut per diferents hàbitats,
on agafarem tota la diversitat de bolets que trobem. Hi anirem
en cotxes compartits. Cal apuntar-se trucant a l’AVV de dilluns a
divendres, de 18 a 20 hores (93 345 96 98).
Hora sortida:
Lloc A: Davant de l’estació de tren Sant Andreu Arenal. (7 h).
Lloc B: Davant de l’estació de tren de Sant Celoni. (8.15 h).
Hora d’arribada:
Lloc B: Davant de l’estació de tren de Sant Celoni. 14.30h.
Lloc A: Davant de l’estació de tren Sant Andreu Arenal. 15.30 h.
Cost: preu del combustible per anar i tornar en cotxes
compartits.
●(TARDA) Taller de determinació de bolets. (de 17.30 a 20 h).
DIIUMENGE 9/11 A LA TARDA.
● (TOT EL DIA) Exposició de bolets (de 10 a 14H i de 17 a
20h).
● (TARDA) Castanyada i tast de bolets (18 h).
Nota: Tots els actes es realitzaran al local de l’Associació
de Veïns (AVV) situat al carrer Dr. Balari i Jovany, 14.

Escena | Teatre? A Sant Andreu! | PER IRENE CAIXÀS
Què podrem veure el primer trimestre de la temporada 2008-2009
Els andreuencs sovint pequem de barcelonisme i ens
desplacem cap al centre de la ciutat per anar al teatre, tot
oblidant que a Sant Andreu hi tenim una de les ofertes
teatrals més variades i interessants de Barcelona. Sant Andreu
és teatre, i per això us avancem part de la programació d’aquest
primer trimestre de la temporada 2008-2008.
Sembla ser que serà Casual Company qui inaugurarà la
temporada amb La importancia de llamarse Wilde d’Ana
Diosdado (una versió lliure i en clau de comèdia d’El ventall de
Lady Windermere d’Oscar Wilde) els dies 10 d’octubre i 15 i 16
de novembre a l’Ateneu de Sant Andreu (Abat Odó, 71). Al
mateix espai, Forat sense fons presentarà Magnòlies d’acer de
Robert Harling (una comèdia dramàtica ubicada en una
perruqueria on setmanalment s’hi troben sis dones molt diferents
i especials) el 22, 23, 28, 29 i 30 de novembre. La segona
companyia en estrenar-se serà La Lira Teatre (Coroleu, 15). El
26 d’octubre escenificarà El Florido Pensil d’Andrés Sopeña
(comèdia sobre l’educació espanyola al llarg de la postguerra).
La méteo
L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela
Després d’un agost lleugerament càlid (24,9 ºC) i sobretot
sec (11,0 mm), teníem esperances que el setembre es
comportés com acostuma al Mediterrani, però la realitat ha
sigut un xic diferent i hi ha hagut fortes tempestes de
principis de tardor. El mes va començar càlid i vam arribar
als 31ºC, però a partir de La Diada van baixar les tempe-
ratures notablement. L’última setmana de setembre ha estat
la més plujosa amb 41mm recollits i 25,5mm només en 24
hores, amb un fort aiguat la matinada del dia 26.
Gairebé un mes després, el 29 i 30 de novembre i el 6 i 7 de
desembre representarà L’amor venia en taxi de Rafel Anglada,
un popular vodevil català. Als Locals de Sant Pacià (Monges, 33)
Antifaz hi té programat Embolic a l’ambaixada de Woody Allen
(esbojarrada comèdia d’embolics que transcorre en una
ambaixada dels EUA en un país comunista durant la Guerra
Freda) el 8, 9, 15 i 16 de novembre. Per veure Terra baixa
d’Àngel Guimerà o Les dones sàvies de Molière per Sant Pacià
Teatre ens haurem d’esperar que passi Nadal, de moment no
estrenaran res. Finalment, per Nadal a Sant Pacià s’hi veuran
els ja mítics Pastorets.
De cares a la festa major de Sant Andreu El Grup de Teatre
Palomar farà Tots bojos per una torre (comèdia) al Casal de Gent
Gran de Sant Andreu (Gran de Sant Andreu, 20). Uns dies
després, el 4 de desembre es traslladaran al Casal Gent Major
(Bascònia, 42) per presentar Los Chiquitines.L’altre grup que
s’estrenarà l’any que ve és Clip Teatre que està preparant La
cantant calva d’Eugène Ionesco, una crítica a la vida quotidiana.
Variable meteorològica Valor observat Dia
Tª màxima absoluta 30,9ºC 6
Tª mínima absoluta 13,7ºC 28
Tª Mitjana mensual 21,61ºC -
Pressió máxima 1024hPa 27
Pressió mínima 1005hPa 4
Mitjana de pressió 1014,53hPa -
Precipitació total 42,0mm -
Precipitació màxima (24h) 25,5mm 26
www.meteoclimatic.com
www.meteosantandreu.blogspot.com
www.lanostrameteo.com
>
27
cap a peus | octubre

Escena | PER IRENE CAIXÀS
Teixint cultura a la Fabra i Coats| La Mercè es va atansar a Sant Andreu
Davant de l’astorament dels andreuencs el mes de gener
l’ajuntament anuncià que l’antiga fàbrica Fabra i Coats es
convertiria en una de les “fabriques de creació de la ciutat”.
L’objectiu d’aquest programa és el d’incrementar la xarxa
d’equipaments públics que donen suport a la producció cultural
a la ciutat.
Per fer els primers passos l’Ajuntament ha començat a
descentralitzar la Mercè i enguany ha arribat a Sant Andreu. La
Fabra i Coats va obrir les seves portes a les arts creatives i milers
de barcelonins s’hi van atansar. Tot i que la dansa va ser la gran
protagonista de la fàbrica (s’hi va poder veure des de hip-hop
fins a dansa tradicional), també hi havia espectacles de carrer,
titelles per a adults, espectacles familiars i música. Un dels actes
centrals va ser Sirena a la plancha de la Companyia de Dansa
Sol Picó, que cada vespre convertia la plaça de Can Fabra en el
crit desesperat d’una sirena gegantesca que intentava combatre
la sequera que pateix el nostre planeta.
Després de la Mercè les filatures de la Fabra i Coats continuen
en marxa perquè del 21 de setembre al 24 d’octubre s’hi ubica
la Red Bull Music Academy. Més que una acadèmia es tracta
d’un simposi itinerant (anteriorment ha passat per altres grans
ciutats) on artistes de diferents orígens culturals i musicalment
molt diferents intercanvien experiències. L’acadèmia està
tancada al públic general i només en vam poder gaudir el 21 de
setembre amb Funk Phenomena! al mateix edifici de les
Filatures. Per poder saber què s’hi cou els andreuencs també
vam poder anar al Versalles ja que el 22 de setembre i el 13
d’octubre alguns participants hi van presentar la 12x20xParty.
Són petits passos mentre esperem que ben aviat tornin a funcionar
els telers de l’antiga fàbrica, però aquesta vegada per teixir cultura.
Pastís d’aniversari | El SAT! fa 5 anys i comença la nova temporada
Enguany el SAT! fa cinc anys i els celebra amb una direcció
renovada i amb la creació de l’Associació d’Espectadors del
SAT!, un carnet personal que ofereix una sèrie d’avan-
tatges. Aquest primer trimestre el teatre es referma amb l’aposta
familiar: oferirà dansa per la mainada, il·lusionisme, circ, teatre
familiar, teatre musical i titelles. A la programació cal afegir-hi un
parell d’espectacles de dansa, teatre d’humor, tragicomèdia i
clown.
Tot i que al llarg de la Mercè el Sant Andreu Teatre també hi va
fer acte de presencia amb Work in progress de Thomas Noone
Dance i la projecció de Forrajidos, el legado de abril i Qué tan
lejos (cinema dedicat a l’Equador, Quito era la ciutat convidada
d’aquesta edició) la inauguració oficial no va ser fins dijous 25 de
setembre amb Teràpia de grup per a gafes de Grappa Teatre.
Potser aquest títol no sembla el més adient per començar una
temporada, però cal esmentar que és una obra basada en
esquetxos farcits d’humor sobre moments de mala sort. La peça
era de digestió fàcil gràcies al treball dels cinc intèrprets (Alba
Aluja, Julieta Marocco, Miguelanxo d’Oca, Irene Benavent i
Noelia Tena), ja que de vegades et text queia en algunes bromes
massa fàcils, especialment les escatològiques.
cap a peus | octubre
29

55.354
loteria
de nadal

Carles Castellanos i Llorens té els ulls clars i alguns cabells
blancs. La seva figura, acompanyada sempre d’un lleuger
somriure, es mou parsimoniosament analitzant el que
l’envolta. Parla poc i no alça la veu ni la mirada quan ho fa, però
mou les mans. Unes mans torturades en diverses estades a la
presó.
Va néixer l’any 1942, fruit d’un part de bessons d’una família de
farmacèutics. Es va educar en centres conservadors i religiosos
i va ser quan va ingressar a l’Escola d’Enginyers de la UB que va
descobrir la ciutat i els moviments antifranquistes.
La seva vida està plena de sigles d’entitats, moviments, partits,
subpartits i seccions. L’enumeració comença com a militant del
FNC a la UB. També es mou per Sant Andreu i treballa a la
Comissió de Cultura del Casal Catòlic, un dels gèrmens de
l’Associació de Veïns. Participa de les reunions prèvies i s’hi
incorpora només fundar-se. És el soci número 10 i la seva
esposa el 8. La Teresa –ferma lluitadora– i en Carles
s’acompanyen en els moments feliços i en els més difícils, com
les detencions. En una d’elles la policia va entrar al pis del carrer
Malats en plena nit.
Durant anys va treballar a la IBM, però la seva passió sempre
ha sigut la llengua. Després va estudiar Traducció i Interpretació.
Avui és professor a la UAB, ha elaborat incomptables diccionaris
i traduccions, i és el major especialista en la llengua amaziga a
casa nostra.
El Perfil de... Carles Castellanos
Independentista
i marxista
L’any 1969 va ingressar el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament
Nacional). Un partit socialista i independentista. Es converteix en
un home d’idees, col·labora en la redacció dels textos
programàtics i esdevé referent dels moviments d’alliberament
nacional. La biografia ens obliga a més sigles. Després del PSAN
vindrà el PSAN-P, IPC, MDT.
I encara cal una altra enumeració, entre detencions i els exilis:
1965, 1974, 1975, 1981, 1982, 1988 i 1992. El 3 de maig de
1988, la policia va detenir-lo al seu despatx de la UAB. Se li
aplicà la Llei Antiterrorista i se’l traslladà a Madrid. L’AVV es va
mobilitzar per reclamar-ne la llibertat. Sota el lema “Llibertat
Carles Castellanos” es van celebrar xerrades i manifestacions i
es van fer moltes trucades, gestions i articles al Sant Andreu de
Cap a Peus. Els andreuencs van poder-lo saludar nou mesos
després. Va denunciar tortures i vexacions.
Avui, com ahir i abans-d’ahir, en Carles Castellanos és un
científic de referència i un lluitador per la independència de
Catalunya. Forma part de diverses entitats i organitza i promou
actes culturals i polítics. Com sempre, amb aquell posat
despreocupat i atent al mateix temps, parlant fluixet i amb
contundència. El professor Castellanos, pels seus alumnes, que
molts no s’imaginen amb una biografia tan atapeïda de sigles i
enumeracions.
XAVI DE LA CRUZ
Jordi Rabassa Massons

FE D’ERRATES: En el darrer número de la revista es va publicar per error que l'Ajuntament havia venut la nau central de la Coats al Consorci
de la Zona Franca abans de tornar-la a comprar. L'ordre correcte de propietaris d'aquesta nau és: Fabra i Coats, Renta Corporación, Consorci
i Ajuntament. Al Fabret del número passat, va aparéixer erròniament el nom d’Antoni Dalí. El nom correcte és Salvador Dalí. En diversos
articles del monogràfic, es van escriure incorrectament, en algunes ocasions, les sigles del GATCPAC com a GATPAC.
La lògica ens diu que quan una ideologia, creença o manera
de viure funciona i ens satisfà prou, la mantenim. Podem
fer-hi petits retocs per millorar-la, però en cap cas el seny
ens mena a abandonar-la perquè sí. Si finalment el desenllaç,
però, és deixar de banda el que fins ara ens determinava,
aquest gest acostuma a venir precedit d’una nova seducció. Un
recanvi. Però, si fem una radiografia de la persona occidental
immersa en una cultura occidental com la nostra, hi ha un punt
que sempre apareix fracturat: l’espiritualitat. La part racional del
nostre ésser es cultiva, es premia i ens fa evolucionar; la faceta
emocional i sentimental s’està reinventant i mira de fer-se un
lloc entre el llast del passat i la lleugeresa del present; i el
vessant espiritual...
No és cap secret que la religió cristiana i catòlica, la que hem
rebut des de petits i hi estem avesats, passa hores baixes. Cada
vegada més les esglésies contemplen menys feligresos i més
vells, o turistes que busquen la bellesa d’una arquitectura abans
HORITZONTALS
LA REFLEXIÓ | Recanvi | PER XAVI OLIVERES
1. Facultat de ser a més d’un lloc al mateix temps. 2. La matèria
primera del vi. Completa els oros, bastos i copes (al rev.) Cent
romà. 3. Maltractar la pilota amb el peu. Pronom personal de
segona. Nom de dona. 4. La millor carta. Peces de vestir llargues
i cenyides. L’oncle americà. 5. Aplicarà un ungüent per reforçar el
cos. Consonants. 6. Agafarà aire. Vocal. Antipàtic impost. 7. Est.
Eina per llaurar el camp. República de l’Àfrica central, antiga
colònia francesa. 8. Allò que es paga periòdicament per pertànyer
a una associació. Envàs per comercialitzar begudes.
VERTICALS
1. Beguda refrescant valenciana. Consonant. 2. Tomba
monumental. 3. La part fosca del dia. Nord-est. Zero. 4. Nascut
dels desitjos i de la fantasia. 5. Consonant. Sortejarà un pernil, per
exemple. 6. Déu egipci. Foguera emprada per cremar cossos, vius
o morts. 7. Cop amb l’espasa o el sabre. 8. Banys de vapor finesos.
Abans del migdia. 9. Expressió per avisar algú. Senyora abreujada.
Consonant. 10. Noctàmbuls Societat Anònima. Vocal. Grau de
volum d’un so. 11. Llista bàsica a les jornades electorals. Trenta-
nou romà. 12. Pal. Gran cetaci de l’oceà àrtic. 13. Anar de càmping.
que Déu, encara que guardin cert respecte. Però la gravetat
d’aquesta realitat no rau en la poca esplendor que les
institucions religioses han aconseguit atrinxerant-se en els seus
dogmes de vellut –encara són a temps d’actualitzar-se, si volen-
, sinó en l’absència d’un recanvi natural. Si no som creients, què
som? O millor, què fem? Com reguem el nostre esperit? Aquest
espai qui sap abans mal omplert, ara és buit, pitjor encara, i
potser aquesta buidor és la que molts cops, sense saber el
perquè, ens fa sentir insatisfets. La insatisfacció injustificada,
en parlarem en una altra ocasió.
Dins d’aquest equilibri ment, sentiment i transcendent ens falla
un, aquell que ens pot ajudar a desviar la vista del merament
material i que, en el millor dels casos, dóna bon sentit a les
nostres vides. Recordeu què deia Gandhi? Ho trobo genial: “La
vida, com més buida més pesa”.
LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA
SOLUCIONS.Horitzontals: 1. Omnipresència. 2. Raïm.
asapsE. C. 3. Xutar. Tu. Anna. 4. As. Gipons. Sam. 5. Tonificar
RP. 6. Alenarà. A. IVA. 7. E. Arada. Txad. 8. Quota.
Ampolla. Verticals: 1. Orxata. Q. 2. Mausoleu. 3. Nit. NE.
O. 4. Imaginat. 5. P. Rifarà. 6. Ra. Pira. 7. Estocada. 8.
Sauna. AM. 9. Ep. Sra. P. 10. NSA. A. To. 11. Cens. IXL.
12. I. Narval. 13. Acampada.
cap a peus | octubre
32

Un vespre de tardor, quan la fosca començava a fer-se
mestressa del menjador, el majordom, com de costum, va
fer anar amunt la corda que feia anar avall la persiana del
finestral i va passar la balda. Creia, amb bon criteri, que la foscor
aviva la trapelleria. La senyora havia refermat aquesta teoria feia
temps amb una lleugera inclinació cap endavant d’un pentinat
que ben bé podia passar per perruca. La senyora, que avui no hi
era perquè, havia dit, havia hagut de marxar per ocupar-se d’uns
assumptes molt importants a la Cerdanya –qüestions
immobiliàries, ai!– s’hauria sentit contenta i confiada comprovant
que el majordom recordava les mesures acordades. Aquell
majordom valia un imperi. Si no fos per...
Quan la senyora sortia, mai deia exactament què faria o bé
mentia deliberadament al majordom per prudència. El majordom
era una gran persona i un treballador de tota confiança, però fins
i tot els trenta-cinc anys de servei ininterromput, inclosos caps de
setmana i festes de guardar no eren un aval suficient com per
poder-hi confiar plenament. I això tenia avantatges. La senyora
s’estirava els cabells només de pensar que els seus drapets
s’airegessin al sol com passava darrerament a Buckingham
DAVID ROYO
En conte
Palace. Tothom sabia que la pobra reina estava endeutada. I
aquell maleït govern laborista no es decidia a donar-li un cop de
mà, a compensar-la per tants anys de gratitud, ni tan sols en un
moment tan delicat. La reina es trobava en una situació extrema,
i el món se’n reia. Quina poca delicadesa!
L’endemà d’aquell vespre de tardor, a les vuit, puntual, el
majordom feia anar avall la corda que feia anar amunt la
persiana, obria de bat a bat el finestral i deixava córrer l’aire
durant uns minuts. Com una pregària matutina. I a dos quarts de
nou, amb el te a punt per si apareixia la senyora, sonava al
timbre. Un braç molt ben vestit li allargava un sobre amb el seu
nom. Era el primer cop en tants anys! El majordom l’obria mentre
comprovava trist que es tractava de la rescissió del seu
contracte, acompanyada d’una lletra de la senyora. La tristesa és
tan gran, hi deia, que no m’he vist en cor de dir-li-ho
personalment. Els temps estan canviant. La situació és extrema.
Gràcies per tot.
Andreu Giralt
Tot això i molt més a: http://endormiscat.blogspot.com
Lògica capitalista
Contra l’estructura piramidal,
contra els pòdiums,
i contra Keops si cal
El ric es posa el capell i no és calb
PER ALBERT ESTENGRE |
Pobresa extrema
i el pobre calb sense capell passa fred
Fotopoètica
cap a peus | octubre
33

34
Mor Maria Isabel Roig, una dona compromesa
Fou una de les impulsores de la Vocalia de la Dona de la nostra Associació de veïns
L’andreuenca Maria Isabel Roig i Fanistorra va morir el dilluns
22 de setembre i va ser enterrada dimarts 23, després d’una
missa a la parròquia de Sant Andreu. Des de l’Associació de
Veïns de Sant Andreu de Palomar i des del seu butlletí mensual,
el CAP A PEUS, sentim aquesta pèrdua i donem el condol als
familiars i amics. El seu fill Pau Vinyes, redactor de la revista, ha
volgut recordar-la amb aquest text:
Els comiats, per dolorosos que siguin, sempre tenen quelcom
d’agraïts. Per una banda, eviten el patiment llarg i penós d’un
malalt; per una altra, són la demostració de l’amistat. Reconforta
veure com la parròquia de Sant Andreu de Palomar era plena de
gom a gom el passat dimarts 23 de setembre per acomiadar una
dona ferma, lluitadora i compromesa, Maria Isabel Roig. Sentir-se
recolzat, en moments tristos, per familiars, amics i amigues no té
preu, omple de goig. Els ànims rebuts són el millor regal en
situacions difícils de pair.
Escriure aquests línies és, per a mi, un acte de valentia i coratge, ja
que la pèrdua d’una mare esdevé un tràngol dolorós i feixuc. Quan
descric el paper que la meva mare va jugar en aquesta vida, se’m
fa un nus a la gola. Són molts els records i les vivències viscudes
que omplirien pàgines i pàgines d’aquesta revista. A grans trets, puc
resumir la figura de la meva mare com una dona valenta,
compromesa amb la societat. Maria Isabel Roig, des dels diferents
llocs on va crear consciència, va forjar un neguit d’emocions i va ser
partícep, juntament amb d’altres protagonistes, de la història recent
d’aquest país petit, de l’assoliment de millores laborals i humanes
d’una part de la població desafavorida. Els vuit anys de consellera
al districte de Nou Barris o la tasca duta a terme en el grup de
presons de la parròquia de Sant Andreu en són una veritable mostra.
Molts veïns i veïnes van poder millorar les seves condicions de vida
gràcies a l’empenta de persones com la mateixa Maria Isabel Roig.
Recordo la tancada d’aquelles dones valentes de la Motor Ibèrica,
entre elles Maria Isabel, com una fita de solidaritat entre la gent del
poble. També recordo les primerenques passes de la meva mare en
el món associatiu a través de la Vocalia de la Dona de l’Associació
de Veïns de Sant Andreu o la seva acció decidida en la restauració
de la cúpula de la parròquia –sent-ne la presidenta de la Comissió
procúpula–. I dic que ho recordo perquè, petits com érem, ja
assistíem a les reunions, no pas com a oients extraordinaris, ans el
contrari, jugant en els passadissos, a tocar de les sales de reunions
i a l’espera que les interminables reunions acabessin. Érem nens i
aquelles trobades ens semblaven eternes. També recordo les
estades al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, on la meva mare
n’era una puntal del servei administratiu. I, com no, de la Festa del
Treball del PSUC, on la seva popularitat la feia mereixedora de més
d’un bon elogi.
La seva pèrdua significa una buidor difícil d’omplir. Tanmateix, sé
que tota passa que els meus germans i jo fem serà, per a ella, ara
de lluny, un motiu de felicitat. Seguir la seva petjada, mantenir i
reforçar els valors que va defensar des de la societat civil,
esdevindrà, per a nosaltres, una lluita constant. El seu mestratge
serà l’equipatge que ens endurem a cada revolta que iniciem. I si
més no, abans de morir, ja va deixar una revolta: el cant de la
Internacional sonant al creuer de l’església de Sant Andreu, un pas
petit en la cerca d’un món més just i humà. El millor homenatge que
els andreuencs li podem retre és la restauració, d’una vegada per
totes, de la cúpula de la parròquia de Sant Andreu de Palomar.
Maria Isabel Roig i Fransitorra, gràcies per donar-nos sentit a la vida.
Pau Vinyes i Roig