Perquè la pell és el primer llenguatge. - IES Mossèn Alcover

PROGRAMA DE FORMACIÓ:
EL MASSATGE INFANTIL APLICAT
A L’ESCOLA 0-3 ANYS.
Perquè la pell és el primer llenguatge.
Manacor, octubre-novembre 2010
1

ÍNDEX
1. Temari..........................................................................................................03
2. Poema “Por favor, tócame”..........................................................................04
3. Mapa conceptual sobre estímul tàctil...........................................................05
4. Beneficis del massatge infantil.....................................................................06
5. Mapa conceptual sobre procés d’aprenentatge...........................................07
6. Tècnica del massatge infantil.......................................................................08
7. Estats d’ànim i massatge..............................................................................12
8. Senyals d’acceptació i rebuig.......................................................................13
9. Full de registre..............................................................................................14
10. Articles..........................................................................................................15
11. Bibliografia....................................................................................................22
12. Músiques interessants..................................................................................22
13. Poema “El cent és aquí”...............................................................................23
2

TEMARI
• Tacte i pell. Desenvolupament del sistema nerviós en l’infant i la
seva relació amb el sentit del tacte.
• Reflexió sobre la funció de l’educador-mestre a la nostra societat i
el rol dels pares.
• Diferents objectius en el massatge infantil segons les cultures.
Naixement de IAIM-AEMI.
• Beneficis del massatge infantil per a l’infant, el mestre/a i entre els
propis infants.
• La importància dels vincles afectius en el procés d’aprenentatge de
l’infant. L’etapa global-emocional en l’infant.
• Temperaments i massatge.
• El massatge com a treball profund d’actituds en l’adult i en l’infant.
• El massatge i les necessitats especials d’alguns infants a l’aula.
• Tècnica i context del massatge infantil.
• Altres formes de massatge.
• Adaptació del massatge a les diferents edats de l’infant.
• La introducció del massatge a l’escola.
• Currículum d’educació infantil i massatge.
3

POR FAVOR, TÓCAME
Si soy tu bebé, tócame.
Necesito tanto que me toques.
No te limites a lavarme, cambiarme los pañales y alimentarme,
Acúname cerca de tu cuerpo, besa mi carita y acaricia mi cuerpo.
Tu caricia relajante y suave expresa seguridad y amor.
Si soy tu niño, tócame.
Aunque yo me resista y te aleje,
Persiste, encuentra la manera de satisfacer mis necesidades.
El abrazo que me das por las noches endulza mis sueños.
Las formas en que me tocas durante el día me dicen cómo sientes.
Si soy tu adolescente, tócame.
No creas que, porque sea casi adulto,
no necesito saber que aún me cuidas.
Necesito tus brazos cariñosos y tu voz llena de ternura.
Cuando el camino se vuelve duro, el niño que hay en mí te necesita.
Si soy tu amigo, tócame.
No hay nada que me comunique mejor tu cariño que un abrazo tierno.
Una caricia curativa cuando estoy deprimido, me asegura que me quieres.
Y me informa que no estoy solo.
Y tu contacto pudiera ser el único que logre.
Si soy tu compañero sexual, tócame.
Podrías creer que basta la pasión,
Pero sólo tus brazos rechazan mis temores.
Necesito tu toque de ternura que me da fe,
Y me recuerda que soy amado porque soy como soy.
Si soy tu hijo adulto, tócame.
Aunque tenga mi propia familia para tocar,
Aún necesito que me abracen mamá y papá cuando me siento triste.
Como padre yo mismo, mi visión ha cambiado y los valoro aún más.
Si soy tu padre anciano, tócame.
Como me acariciaban cuando yo era pequeño.
Coge mi mano, siéntate cerca de mí, dame tu fuerza,
Y calienta mi cuerpo cansado con tu proximidad.
Mi piel está arrugada, pero goza cuando es acariciada.
No tengas temor. Sólo tócame.
(Phyllis K. Davis. El poder del tacto)
4

ESTÍMUL
TÀCTIL
INTEGRACIÓ DEL COS
SEGONS VIVÈNCIES
SENSORIALS
SISTEMA
NERVIÓS
PERIFÈRIC
DESPERTA SENYAL D’ALERTA
LOCALITZADA
CERVELL
PRIMERA FASE
Elabora sensació
d’esquema corporal
FASE SUPERIOR
Consciència intelectiva i
comprensió lògica i
abstracta d’aquest
fenomen.
5

Beneficis generals del massatge infantil
- A NIVELL FISIOLÒGIC:
• Sistema nerviós
• Sistema hormonal
• Sistema immunològic
• Sistema gastrointestinal
• Sistema respiratori
• Sistema circulatori
• Sistema limfàtic
• Sistema muscular
- A NIVELL DE PLAER SENSORIAL
- EQUILIBRI TENSIÓ-RELAXACIÓ. FUNCIÓ ALLIBERADORA
- VINCLE AFECTIU
Beneficis del massatge infantil aplicat a l’escola
• Per als infants:
- Riquesa i varietat de sensacions.
- Coneixement de l’esquema corporal.
- Acceptació de sí mateix i dels altres.
- Moment de comunicació i exclusivitat.
- Sentir-se escoltat i respectat.
- Possibilitat de decidir, relaxar-se i alliberar-se.
- Canalitzar les pròpies emocions.
• Per als educadors i mestres:
- Instrument de comunicació i atracament cap a l’infant.
- Estar més aprop de les seves necessitats.
- Recursos per facilitar la descàrrega física i emocional.
- Recursos per afrontar dificultats.
- Proposta de canvi d’actituds.
• Entre els infants:
- Comunicació
- Respecte
- Escolta
- Interacció
- Major atracament entre ells
6

Procés de l’aprenentatge
Percepcions
Sensacions
Emotivitat Afectació
Comunicació
Expresió
Paraules
Verbalització
Positiva
Llenguatge
corporal
Plor
Comprensió
Balbuceig
Neutra
Negativa
Integració
No podem integrar allò
que no s’ha elaborat en
els processos anteriors
7

TÈCNICA DEL MASSATGE INFANTIL
1. Preliminars del massatge:
1. Tenir una bona disposició cap a l’infant per tal de poder connectar
amb ell i sentir allò que necessita.
2. Un poc de relaxació abans de començar, preparant-nos per a
l’experiència, alliberant tensions i concentrant-nos en el massatge
que anem a donar.
3. Observar l’actitud de l’infant.
4. Ens posem oli.
5. Demanem permís per a començar.
6. Esperem, observem, escoltem i acceptem la resposta.
2. Ordre i seqüència dels moviments de massatge infantil:
CAMES I PEUS
1. Buidatge hindú- de la cadera al turmell/peu, amb les dues mans, una
darrera l’altra. Una per la part interna i l’altra per la part externa. Les
mans adopten forma de “C”.
2. Compressió i torsió- de la cadera al turmell/peu, les dues mans
simultàniament tanquen i obrin sense deixar el contacte amb la cameta
de l’infant (semblant a escórrer una tovallola). Incorporar peu i dits.
3. Polze rera polze- Llenegar els polzes un rera l’altre del taló cap els dits.
4. Compressió dels dits del peu- Petita compressió i rodament en cada
ditet.
5. Part superior del peu- Llenegar els polzes un després de l’altre per
l’empenya (empeine) fins al turmell.
6. Cercles al voltant del turmell.
7. Buidatge suec- igual que el primer però en sentit contrari, de peus a
cadera.
8. “Enrollar”- amb les dues mans des de la cadera fins abaix (com si
féssim un “churrito”)
Quan s’hagin fet les dues cames:
9. Integració- Moure les dues mans amb moviment de barrido dels glutis
als peus.
8

VENTRE (PANXETA)
1. Mans que reposen- mans quietes sobre el ventre de l’infant.
2. Nòria o roda hidràulica, part A- Amb les dues mans planes, una
després de l’altra, en forma de molí d’aigua.
3. El sol i la lluna- Amb les dues mans simultàniament, la mà esquerra
dóna voltes en direcció a les agulles del rellotge, sense perdre contacte
amb la pell de l’infant. Quan l’esquerra arriba abaix, la mà dreta fa un
semicercle de les 9h a les 6 h en la mateixa direcció de les agulles del
rellotge.
4. Moviment integrador amb cames.
PIT
1. Mans que reposen- Mans quietes sobre el pit del nin
2. Obrir llibre i cor- Obrir les mans dibuixant un cor enmig del pit i
ajuntant-les a l’esternó; pujar i tornar obrir.
3. Papallona- Les dues mans planes i quietes a la part baixa de les
costelles; una puja cap a l’espatlla contrària. Seguidament, baixa, al
mateix temps que comença a pujar a l’altra mà.
4. Integració- Moviment de barrido amb les dues mans, del pit a
l’abdomen, seguint fins als peus per integrar tots els moviments
realitzats.
BRAÇOS I MANS
1. Mans que reposen- Començam “saludant” als braços amb tacte càlid i
suau.
2. Buidatge hindú- com el de les cames, però de l’espatlla al canell .
3. Compressió i torsió- de l’espatlla al canell, les dues mans
simultàniament tanquen i obrin sense deixar el contacte amb el braç de
l’infant (semblant a escórrer una tovallola).
4. Obrir la mà i Compressió dels dits- Petita compressió i rodament en
cada ditet de la mà.
5. Sobre la mà. Acaronar la part superior de la mà del canell als dits.
6. Cercles al voltant del canell.
7. Buidatge suec- igual que l’hindú, però en sentit contrari, del canell a
l’espatlla.
8. “Enrollar”- amb les dues mans des de l’espatlla fins el canell (com si
féssim un “churrito”)
Quan s’hagin fet els dos braços:
9. Integració- Passar les nostres mans des de les espatlles de l’infant fins
al pit, ventre, cames i peus en un únic moviment per integrar tot el cos.
9

CARA
1. Obrir un llibre- Amb el cap del dit (yema), començar en el centre del
front i anar cap els costats, com si aplanéssim les pàgines d’un llibre.
2. Massatge suau a les celles- intentar no tapar els ulls ni el nas de
l’infant.
3. Senos nasals i músculs de les galtes- Lleugera pressió al pont del nas
i baixar seguint el nas i rodejant els pòmuls fins la unió de les
mandíbules (amb els polzes o índex).
4. Relaxació de la mandíbula- Traçar cercles al voltant de la mandíbula
amb els caps dels dits (yemas)
5. Orelles, coll i mentó.
6. Moviment englobador de tot el cap- (després fer-ho extensiu al tronc,
braços, cames i peus).
ESQUENA
1. Mans que reposen- una al costat de l’altre cobrint l’esquena de l’infant.
2. Vaivé. Amb les dues mans juntes, situades transversalment sobre
l’esquena del nin, desplaçar una mà cap a dalt i l’altra cap a baix
simultàniament, de les cervicals al culet i viceversa.
3. Buidatge des del coll fins el culet (mentre una mà fa el moviment, l’altra
fa de “tope” al culet).
4. Buidatge cap els peus.
5. Pentinat. Des del coll fins els glutis. Amb les mans obertes i els dits
estirats. Ampliar el moviment fins als peus. Realitzar aquest moviment
cada vegada més suau fins que sigui una carícia integrant des del cap
fins als peus.
----------------
Tocs de relaxació- Ajuden a alliberar la tensió de braços/cames. Es mou i toca
suaument per a fomentar la relaxació muscular: balancejos, moviments de
vibració o copets suaus.
GASOS, CÒLICS I RESTRENYIMENT
1. Mans que reposen
2. Roda hidràulica, part A (6 vegades)
3. Genolls amunt abaix- Ajuntar ambdós genolls i pressionar suaument
cap el ventre, mantenir aquesta posició durant mig minut
aproximadament.
4. Sol-LLuna- 6 vegades
5. Genolls amunt-abaix
6. Toc relaxació (balanceig suau de les caderes)
Repetir tota la seqüència 3 ó 4 vegades, uns 4 cops al dia. Aprofitar moments
de canvi de bolquer, si encara en porta. Mai en moments de crisi forta.
10

3. Aspectes bàsics:
Pressió:
• Suau, estimula
• Profunda, relaxa
Direcció:
• Moviments del centre cap a fora i d’adalt a abaix, relaxen i
alliberen tensions de tot tipus.
• Moviments de fora cap a dins i d’abaix cap a dalt, són més
estimulants. Retornament de la sang cap al cor.
Velocitat:
• Moviments ràpids i arrítmics, estimulen.
• Moviments lents i rítmics, relaxen.
Temperatura:
• El fred estimula.
• La calor relaxa.
Durada:
• La durada dependrà de les necessitats i grau d’acceptació de
cada infant. Sobrepassar aquest límit pot produir l’efecte
contrari.
11

SON
PROFUNDA
Moviments del
cos:
Quasi tranquil.
Algun esglai o
sobresalt.
Ulls:
Sense
moviment.
Tancats.
Cara:
Alguna succió
amb intervals
regulars
Respiració:
Regular
Resposta:
Mínima.
Reacciona tan
sols a estímuls
intensos
Massatge:
No recomanat.
Només si és
extremadament
sensible al tacte
i no ho tolera en
cap
ESTATS D’ÀNIM INFANTILS I MASSATGE
SON
LLEUGERA
Algun
moviment.
Parpelleig
Somriure,
succió,
alguna
inquietud.
Irregular
Més
resposta
Poca
interacció.
ENSOPIMENT ALERTA
TRANQ.
Activitat
variable.
Sovint tranquil.
Algun esglai.
S’obren i
tanquen.
Pesats i
vidriosos
Algun
moviment.
Irregular
Resposta
retardada.
Estat variable.
Moviments
arrítmics i
enèrgics poden
estimular.
Lents i rítmics
poden induir la
son.
Molt o poc
moviment.
Oberts,
brillants i
enfocats
Expressió
atenta i
interacció.
Regular
Atenta,
amb
interacció
IDEAL
ALERTA
ACTIVA
Més
moviment.
Pot
inquietar-se.
Oberts,
menys
brillants i
enfocats
Menys
atenció. Pot
inquietar-se.
Irregular
Més
sensible a
estímuls
interns i
externs i
empipadors.
Moviments
lents poden
calmar i
rebaixar
l’estat.
PLOR
Més moviment.
Canvi de color.
Tensos
Ganyotes de
cansament.
Plor.
Molt irregular
Molta resposta
als estímuls
interns i
externs
desagradables.
Modificar o
aturar el
massatge.
12

SUBTIL
POTENT
SENYALS D’ACCEPTACIÓ I REBUIG
SENYALS
D’ACCEPTACIÓ
• Signes d’alerta
facial
• Cap elevat i ulls
cap a tu.
• Mans obertes,
dits relaxats i
lleugerament
flexionats.
• Respiració
tranquil·la.
• Sons verbals.
• Rialla.
• Contacte visual
sostingut o mirant
la teva cara.
• Obriment del cos.
• Acompanyar els
moviments de la
mà de la persona
que li fa el
massatge.
• Fer-se pipí i caca.
• Dormir-se.
SENYALS
DE REBUIG
• Gemecs i/o badalls.
• Increment de la succió.
• Caruses, celles i
“pucheros”.
• Cap baix i ulls tancats.
• Mirada desviada de la
teva cara, ulls tancats
fortament o parpelleig
ràpid.
• Augment de pataleig,
moviments dels peus o
del cos en general.
• Cames estirades
fortament o braços
estirats als costats.
• Espatlles elevades.
• Braços sobre el ventre
amb moviment de mans
sobre el tronc.
• Mans a una orella, nuca
o boca.
• Succió al cos, roba, etc.
• Rotació ràpida dels
canells.
• Plor, gemec, inquietud.
• Ofegor o vòmits.
• Encorvament de
l’esquena.
• Moviments del cap i
desviació de la mirada.
• Encolliment.
• Signes d’empènyer a la
mare o pare o moviments
del cap dient “no”.
• Volteig, gateig, anar-se’n.
13

FULL DE REGISTRE DE MASSATGE INFANTIL
Dia: Hora/Activitat:
Lloc: Nº d’infants:
Nom
nen/a
Demanda
o
Proposta
Accepta? Qui fa el
massatge
En quines
parts
Temps Observacions
14

ARTICLES
1. Bachs, A. i René, A.: Sobre el massatge infantil a l’escola (article no
publicat).
SOBRE EL MASSATGE INFANTIL A L’ESCOLA
“Escoltar, comprendre, respectar i estimar els infants”
Parlar de massatge als infants és tenir present unes necessitats bàsiques de
contacte en aquestes primeres etapes del desenvolupament.
El sistema nerviós del nen es desenvolupa gràcies a dues fonts:
a- La dotació genètica, on no podem incidir.
b- El processament dels estímuls externs, a on sí es pot incidir.
Els sentits són la porta d’entrada d’aquests estímuls, i el cervell el processador.
El primer sentit que es desenvolupa dins l’úter matern és el tacte: quan el petit
ésser en gestació compta amb 7 setmanes de vida i sols mesura dos
centímetres i mig té definits un endoderma, un ectoderma i el cor. En
l'endoderma hi ha un cervell incipient. En l’ectoderma hi ha el sistema nerviós
perifèric on sols hi ha el sentit del tacte establert. Cap dels altres sentits encara
no hi són presents. El sentit del tacte és el més profund que tenim i el més
important. Podríem viure sense tots els sentits excepte el del tacte. Sense
moriríem, i tampoc podríem desenvolupar-nos a nivell gestacional.
Els estímuls externs durant l’etapa gestacional es recullen prioritàriament pel
sentit del tacte. És aquest tacte el que ajudarà el desenvolupament dels altres
sentits, dels diferents òrgans i sistemes, i també serà una de les peces claus
del procés de mielinització i connexió neuronal. Quan neix el petit, el tacte
segueix sent el sentit més potent en el nen (les fibres nervioses humanes
d’aquest sentit són molt més gruixudes que les dels altres sentits), tot i que la
majoria dels altres ja compten amb una maduració total o força completa. Fins
els 6 anys el nen/a segueix mielinitzant (madurant neurones), i és capaç de
processar molta més informació que arribi pel tacte que no pas pels altres
sentits. L'experimentació de l’entorn en aquesta edat és fonamentalment tàctil.
Ho ha de tocar tot, sentir els diferents nivells, llocs en l’espai, postures del seu
cos en relació amb aquest espai...
El nen en aquesta edat és fonamentalment cos. Això vol dir que estan
desenvolupades les estructures del sistema nerviós central que fan referència a
les sensacions, percepcions i emocions i també a la representació (verbal, amb
objectes i materials, joc corporal) d’aquestes sensacions i percepcions. És a
partir dels 7 anys quan parlem de la diferenciació de les estructures del
raonament i de les emocions i quan, a poc a poc, comencen a desenvolupar-se
les estructures per assolir la part intel·lectual.
15

A partir dels 12 anys, passem a ser fonamentalment vista. Quan entrem en un
espai, ens fem la composició del lloc pels estímuls que rebem a nivell de vista.
Els altres queden en segon lloc. A partir de la necessitat sensitiva tàctil durant
els primers anys de vida d’un nen/a i de la capacitat de processar aquesta
informació, plantegem que l’escola recolzi aquesta realitat fisiològica i
emocional del nen. La nostra història sociocultural ha guardat sempre molta
recança respecte al tacte i contacte. És un sentit poc valorat del qual hi ha un
gran desconeixement. Els missatges que s’emeten sovint són confusos.
Desenvolupem poc les nostres percepcions i les nostres reaccions al respecte.
Si un nen és tocat amb afecte i respecte, li ensenyarem a discernir els bons
contactes dels que no són respectuosos o abusos (entenent com abusos els
maltractaments, abusos sexuals i, també, totes les invasions i intervencions
fetes des del no respecte). L’escola pot ser un lloc a on tot això també es pugui
contemplar. En aquestes primeres etapes de la vida no és necessari raonar.
Els missatges arriben als nens/nenes des de la vivència. El massatge als
infants és una manera d’estimulació tàctil basada en l'afecte i el respecte, és
una via de comunicació privilegiada on el nen, envoltat de seguretat, contenció,
afecte i acceptació, rep una bona dosi de reforç emocional positiu i molta
informació sobre ell/a mateix/a, l’altre i el seu entorn.
El massatge infantil no té cap objectiu fisioterapèutic. És una manera de
transmetre al nen sensacions i canalitzar emocions, d’elaborar informació
corporal a partir de les seves vivències. També permet treballar l'esquema
corporal integrant cada part física i emocional del seu cos, tant des de la
globalitat com des de la segmentació. Possibilita fer associacions positives i
facilita la connexió dels dos hemisferis cerebrals. Si les necessitats afectives
dels petitons queden cobertes, el desenvolupament de les seves capacitats
físiques i psíquiques serà més ràpid i efectiu.
Quan sigui l’estona de fer massatge, seguirem uns rituals que tenen com a
objectiu proporcionar seguretat als nens, ja que els avancen què passarà
després i, amb una mínima experiència, sabran que aquests són l’anunci d’un
moment de relaxació i de plaer, de comunicació amb la persona que li farà el
massatge, ja sigui la mestra o un company o companya. Podem començar amb
algun exercici de respiració i relaxació, per tal de baixar el to (es pot
acompanyar amb música); tot seguit, els que hagin de rebre el massatge
s’estiren i els que l’han de fer demanen permís. Quan s’ha rebut el permís, els
massatgistes es posen oli a les mans i se les freguen: el soroll i l’aroma que es
desprèn també formen part dels rituals d’inici. Una part imprescindible
d’aquests rituals és la de demanar permís per fer el massatge: l’infant és l’amo
del seu ésser, del seu cos. Per aquest motiu, mai no farem un massatge si
l’infant no vol, perquè ha de ser un moment de plaer, no una obligació; i de la
mateixa manera ens aturarem quan ja en tingui prou. Sempre es treballa des
del respecte, ja que tots els nens necessiten sentir el seu cos d’una manera
plaent i positiva. El seu cos és el mitjà que tenen per expressar i rebre totes les
necessitats del seu món interior i exterior.
16

El massatge és una via importantíssima de vinculació entre mestres i nens/es i
també una bona manera de facilitar les relacions entre els nens/nenes d’una
mateixa classe. Quan s’acarona a un infant, li donem un massatge afectiu, se
l’abraça,... es desprèn l'hormona prolactina, que no tant sols és l'encarregada
de la producció de la llet en una mare alletadora, sinó que és l'afavoridora de la
“conducta materna”. Per conducta materna s’entén la capacitat i necessitat
corporal de comunicar-se amb el nen, d'estar més receptiu a les seves
necessitats i per tant poder-se ajustar més adequadament a les seves
demandes, la qual cosa significa estar més connectat amb l’infant.
L’espai del massatge afectiu dóna seguretat al nen, contenció, tranquil·litat, i
fomenta l’expressió i l’autoestima. Al mestre li obre vies d’entendre aquest
infant, canviar relacions i intervencions, un punt de tranquil·litat, i una
comunicació i vinculació més profunda amb el nen/a. En els períodes
d’adaptació a l’escola i als nous mestres en l'etapa infantil, pot suposar un
canvi constatable en les relacions afectives entre nens i mestres, tot baixant el
grau d’ansietat mútua i proposant un camí per potenciar les relacions en el grup
classe. Dins l’aula podem plantejar el massatge de maneres diferents, ja que
pot ser una eina interessant d’interrelacionar amb altres tècniques. En aquestes
edats els contes, les cançons, dibuixar camins o figures en el cos, plasmar les
seves siluetes corporals (globals o segments) en un paper,... són molt
enriquidores i atractives.
1- Intervencions puntuals amb nens/es segons necessitats.
2- Dins l’activitat de racons a l’aula, si disposeu d’una segona persona que us
ajudi. Permet fer un racó sensoperceptiu d’estimulació, relaxament i
comunicació. Els nens que ho desitgen, poden visitar aquest racó. A poc a
poc poden sorgir dels propis nens ajudants del mestre, que podran introduirse
en la “paradeta” d’aquest racó sensoperceptiu. És increïble com aprenen
a partir de la vivència sentida i reprodueixen les actituds, els moviments, les
velocitats, pressions i maneres de tocar.
3- En l’aula de psicomotricitat com un espai sensoriomotriu semblant a
l’anteriorment descrit.
4- Com activitat general d’aula.
Aquí aprèn a crear un ambient de calma, amb ajut dels rituals:
• Primer poden ser els mestres que amb ajut de materials (ex.
mocadors grans), puguin transmetre a tots els nens alhora
sensacions corporals plaents, contextualitzades dins una temàtica
(ex. el mar, el cel i els vents,...).
• A partir d’aquí, es pot treballar l’estimulació tàctil indirecta i seguir
amb materials diversos: ninos de peluix, llapis d’ulls, cotxes fins,
globus, mocadors,...
• Introduir l’acaronar mitjançant el massatge sobre la roba diverses
parts del cos, segons demanda del nen.
17

• A poc a poc introduir el massatge sobre la pell, experimentar amb
l’oli quan llisca. Es pot associar a cançons, contes, converses.
(Moltes escoles fan portar el banyador el dia que fan activitat de
massatge).
• A poc a poc, quan ho tinguin vivenciat, podran fer massatge al
company, tot creant situacions precioses, i de gran espontaneïtat.
Els beneficis del massatge són per ambdues parts, tant pel que el rep com per
la persona que el fa. És molt recomanable per a tots els nens, i també
especialment per als nens que tenen un desenvolupament més lent, que
necessiten una qualitat afectiva gran amb els seus pares i l’entorn, que tenen
problemes de fluïdesa del llenguatge verbal, dificultats de relació,
comportaments agressius o dispersos, hiperactivitat, etc.
Alguns dels beneficis del massatge per als nens/es:
- Ajuda a madurar el sistema nerviós.
- Ajuda a regular i enfortir el sistema immunològic, circulatori, limfàtic,
intestinal, respiratori, muscular...
- Facilita l'equilibri tensió-relaxació. És una via de canalització de
tensions acumulades.
- Creació més ràpida i intensa de l'esquema corporal, facilitant la
seva seguretat i desenvolupament en l’espai.
- És preventiu d’anomalies relacionades amb l’assoliment de
l’esquema corporal (la dislèxia), de l'expressió del llenguatge verbal
(tartamudeig), etc.
- Potencia l’expressivitat del nen/a.
- Ajuda a la concentració de l’infant, ja que afavoreix recollida,
reestructuració i equilibri.
- Pot ajudar a la regulació de distorsions de son i gana.
- Coneixement del propi cos en la seva globalitat, i de cada part.
- Plaer sensorial i estimulació sensitiva. És una via important de
rebuda de sensacions corporals associades al plaer i a l'afecte.
- Facilita un espai de relació íntima i de connexió.
- Dóna seguretat al nen a nivell emocional i potencia la seva
autoestima.
- Facilita un enfortiment dels llaços afectius amb els pares i/o
mestres.
- Dóna una via de canalització a les emocions que no han pogut
sortir durant el dia.
- Fa més fàcil el període d’adaptació a l’escola i als nous mestres.
- Facilita una activitat de relació entre els propis nens, a on el
missatge de fons és tenir cura de l’altre i escoltar el seu desig.
18

- Un treball global d’actituds que seran significatives: (respecte,
demanar permís, escoltar, atendre la demanda i necessitat a l'altre,
ajustar-se, agrair, cuidar...)
- Atén una necessitat de contacte bàsic.
- Pot ser un pont interessant per treballar la gelosia entre germans
des de l’escola.
Alguns beneficis del massatge per al mestre:
- Facilita la vinculació amb els nens, hi connecta d’una manera més
ràpida.
- Dóna més eines per entendre als petits al seu càrrec, i ajustar-se
millor a les necessitats de cadascun.
- Canvia intervencions.
- Permet individualitzar la relació amb cada nen/a.
- És com un termòmetre que mesura l'estat anímic-emocional del nen
i dóna recursos al respecte.
- Proporciona una eina interessant per treballar continguts i actituds
d’aquesta etapa escolar.
- Facilita crear espais relaxants ( no des de la contenció forçosa) i
transformar situacions.
- Reforça l’instint i la intuïció.
- Conscienciació del llenguatge corporal que utilitzem amb els nens i
la seva transmissió.
- Replantejament d’actituds d’un mateix i com a mirall pels nens.
- Relaxament, tranquil·litat i dolçor.
- Donar i rebre afecte.
Aspectes a tenir en compte:
El contacte corporal pot portar problemes degut a la nostra història cultural i
social. És imprescindible demanar permís als pares tant si voleu proposar
activitats amb roba o traient-ne una part. El més important és informar els pares
que es farà aquest tipus d’activitat i preguntar si algú té quelcom a dir. Cal
passar un full on s’expliquin els objectius, continguts, metodologia, actituds i els
beneficis.
Normalment no hi ha cap problema. El que sí que succeeix és que els nens
demanin massatges als pares a casa, i que us preguntin si aquesta demanda té
quelcom a veure amb alguna activitat de l’escola. Si això succeeix, és de gran
importància, ja que hem establert un pont amb el punt clau, els pares. Amb ells
és vital que el nen creï bones relacions de base, que connectin i s’entenguin
bé. El massatge pot ser un nodriment físic i emocional importantíssim que
faciliti la comunicació, la seguretat i l'amor. Avui en dia tots anem mancats de
temps i sovint no ens permetem estones de gaudiment mutu amb els nostres
fills/es. Uns moments de massatge abans d’anar al llit, pot suposar un moment
de retrobada i transmissió del nostre amor cap als fills.
19

Està comprovat, que el massatge infantil és un preventiu del maltractament
infantil. Aquí no em refereixo només al “síndrome del nen apallissat”, sinó
també de les formes més subtils del maltractament psicològic i de descuit de
les necessitats bàsiques. Sempre és un bon moment per introduir el massatge
infantil, tant a casa com a l’escola, però l’època en què els infants comencen a
desplaçar-se pel seu compte, ja sigui gatejant o reptant, és difícil de fer-los
estar quiets, perquè volen anar a la descoberta del món. Si el nen o la nena ja
han rebut massatge anteriorment, pot ser que l’accepti o que no, però si no
n’ha rebut mai, és millor deixar passar un temps, fins que ja no vulgui “marxar”.
2. Sanz Bascuña, E. Los aceites vegetales y su importancia en el masaje
infantil. (Texto extraído del Boletín Informativo de la AEMI, nº 3 -
resumen).
LOS ACEITES VEGETALES Y SU IMPORTANCIA
EN EL MASAJE INFANTIL.
Los aceites vegetales son sustancias muy importantes y beneficiosas para los
seres humanos, pero además, pueden ser un buen vehículo para reforzar el
vínculo afectivo entre los padres y el bebé y contribuir junto con el masaje
infantil a mejorar el estado de salud del bebé. Los aceites vegetales se suelen
usar en masaje como lubricantes, es decir, como una sustancia que permite
realizar los movimientos con mayor facilidad y fluidez. Pero hay además otras
propiedades que voy a pasar a comentar seguidamente.
Los aceites vegetales suelen obtenerse mediante la expresión de frutos
oleaginosos (oliva, almendra, avellana, girasol, etc.). Hay distintos sistemas, el
que se considera de mejor calidad es el primer aceite que se obtiene (aceite
virgen), y si después se sigue prensando o calentando la masa para obtener
más cantidad, tenemos aceites de inferior calidad. Los primeros, obtenidos en
frío, contienen todos los principios activos, vitaminas, minerales y encimas, que
los caracterizan. Si los aplicamos en la piel, debido a su excelente afinidad, se
absorben rápidamente –a diferencia de los aceites minerales artificiales- y
aportan a nivel subcutáneo una importante cantidad de nutrientes muy
beneficiosos para el organismo. Los aceites de prensadas posteriores a la
primera o extraídos con sistemas que los calientan a altas temperaturas,
pierden gran cantidad de activos importantes.
Resumiendo, para el masaje infantil, el aceite vegetal es el lubricante ideal que
permite realizar los movimientos con mayor facilidad y que además aporta una
serie de nutrientes y principios activos muy beneficiosos para el organismo. Por
su gran afinidad con la piel humana se absorbe muy rápidamente –no suele
hacer falta mucha cantidad- y además es el vehículo ideal para aplicar aceites
esenciales (Aromaterapia a través del masaje). Es interesante conocer cuáles
son los aceites más empleados y qué propiedades poseen, ya que cada uno
tiene una composición y aplicación diferente.
20

Aceite de almendras dulces: Es el más utilizado por ser el más conocido.
Rico en vitaminas A, B1, B2 y B6 y ácidos grasos mono y poliinsaturados. En el
masaje tiene buen tacto y extensibilidad. Útil en eccema y arrugas de la piel.
Aceite de avellanas: Aceite con aroma delicioso, muy rico en ácido oleico con
una pequeña proporción de ácido linoleico. Útil en pieles acnéicas, astringente,
económico si se mezcla con aceites menos densos (girasol, pepita de uva...).
Aceite de aguacate: Se le considera como uno de los que mejor penetra. Muy
denso y rico. Contiene vitaminas A, B y D, lecitina y ácidos grasos saturados e
insaturados. Suele usarse mezclado al 25% con otros aceites vegetales.
Excelente en pieles secas y arrugas.
Aceite de caléndula: Se trata de una maceración de flor de caléndula en
aceite vegetal. Es el aceite típico de la infancia (muy usado en Europa Occ.),
propiedades antiinflamatorias, suavizantes, cicatrizantes, fungicidas y
calmante.
Aceite de girasol: Uno de los más económicos, muy utilizado en masaje, pero
de tacto un poco seco. Rico en vitaminas A, B, D y E. Excelente para prevenir
afecciones de la piel en las que se produce congestión y calor (escoceduras,
etc.).
Aceite de germen de trigo: Por su riqueza en vitamina E, suele emplearse al 5
ó 10 % en los aceites de masaje como antioxidante. Es muy bueno en pieles
maduras, eccemas y arrugas faciales. Contraindicado en personas alérgicas o
con intolerancia al gluten por su alto contenido en proteínas.
Aceite de sésamo: Personalmente, es mi favorito como base por su textura y
tacto. Rico en vitamina E, minerales y sésamo. Excelente en pieles secas,
soriasis, eccema, filtro solar débil.
21

BIBLIOGRAFIA
- Corkille Briggs, D. (2004) El niño feliz, su clave psicológica. Edit.
Gedisa.
- Bowlby, J. (1989). Una base segura: aplicaciones clínicas de la teoría
del apego. Barcelona: Editorial Paidós.
- Davis, Phyllis K. (1993) El poder del tacto. Barcelona. Paidós.
- Klein, M. (2001) Masaje para bebés y niños. Barcelona: Ontro.
- Mause de, Ll. (1974) Historia de la Infancia. Madrid: Alianza Universal.
- Schneider, V. (2000) Masaje infantil. Guía práctica para el padre y la
madre. Barcelona: Ed. Médici.
- Sears, W. y Sears, M. (1992) El niño desde el nacimiento hasta los tres
años. Barcelona: Editorial Urano.
- Simó, M. et al. (2003) Masaje para bebés. Una guía paso a paso para
lograr su bienestar. Barcelona: Parenting.
- Solter, A. (2002) Llantos y rabietas. Barcelona: Médici.
- Solter, A. (2002) Mi niño lo entiende todo. Barcelona: Médici.
- Thió de Pol, C. (2003) Entre pares i fills. Barcelona: Barcanova
MÚSIQUES INTERESSANTS
- “Ami Tomake”- editat per AEMI (Associació Espanyola de Massatge
Infantil).
- “Nanas del Mediterráneo”- Rosa Zaragoza
- “Galaneta mà”- Rosa Zaragoza
- “Música para bebés. Acuática”- G. Cazenave
22

IMPOSSIBLE, EL CENT ÉS AQUI
L’infant
esta fet de cent.
L’infant te
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar de jugar, de parlar
Cent, sempre cent
maneres d’escoltar
de meravellar-se, d’estimar
cent joies
per cantar i comprendre
cent móns
per descobrir
cent móns per inventar
cent móns
per somiar.
L’infant te
cent llengües
(i cent i cent i cent més)
però n’hi han robat noranta-nou.
L’escola i la cultura
l’hi han separat el cap del cos.
Han dit a l’infant:
que pensi sense mans
que faci sense cap
que escolti i no parli
que comprengui sense joia
que estimi i es meravelli
només per Pasqua i per Nadal.
Han dit al infant::
que descobreixi el mon del seu voltant
i de cent n’hi ha robat noranta-nou.
Han dit a l’infant
que el joc i la feina
23

la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra
la raó i el somni
son coses
que no estan juntes
I als qui han dit a l’infant
que el cent no existeix
L’infant ha dit:
Impossible, el cent és aquí
Loris Malaguzzi
24