00_Portada principal - Ajuntament de Sabadell
00_Portada principal - Ajuntament de Sabadell 00_Portada principal - Ajuntament de Sabadell
Repicament Repicament de les palmeres cultivades al camp En les palmeres cultivades al camp és aconsellable efectuar un repicament parcial previ al subministrament. A la vegada que el repicament s’ha d’efectuar una poda de fulles per tal de mantenir-ne l’equilibri fisiològic adequat. La conveniència de repicament en palmeres exemplars és funció de la sensibilitat a la trasplantació. En general, des del punt de vista de la supervivència de la planta, és sempre convenient fer un repicament previ, encara que per a algunes espècies pot no ser convenient des del punt de vista comercial. Quadre 2. Conveniència de repicament previ per a palmeres exemplars que no provinguin d’importació ESPÈCIE REPICAMENT PREVI Brahea armata imprescindible Butia capitata convenient Chamaerops humilis no necessari Howea forsteriana imprescindible Livistona chinensis convenient Phoenix canariensis convenient Phoenix dactylifera no necessari Phoenix reclinata no necessari Sabal palmetto convenient Syagrus romanzoffiana no necessari Trachycarpus fortunei no necessari Washingtonia filifera no necessari Washingtonia robusta no necessari És aconsellable que el subministrament de les palmeres s’efectuï amb una posterioritat mínima a la data de repicament depenent del grup al qual pertanyi. Quadre 3. Precedència en el temps entre el repicament i el subministrament de palmeres cultivades al camp Grup Temps mínim que haurà haver de transcorregut entre el repicament i el subministrament 1 6/12 mesos d’activitat biològica 2 4/6 mesos d’activitat biològica 3 2/3 mesos d’activitat biològica Repicament de les palmeres cultivades en contenidor Les palmeres cultivades en contenidor han de ser canviades a un contenidor més gran o repicades amb poda d’arrels i reducció del pa d’arrels i tornades a posar en contenidor. La freqüència d’aquestes operacions ha de ser de dos anys com a mínim, excepte per a les de creixement molt lent. Qualitat de les palmeres Com a criteri de qualitat externa es pot generalitzar que, dins d’una espècie, com més gruix té el tronc de més bona qualitat serà. Un criteri negatiu de qualitat, especialment per a palmeres cultivades en viver, és l’etiolament (tronc massa prim i fulles elongades), símptoma d’haver estat cultivades en un marc de plantació massa estret. En general, les palmeres d’estípit únic han de tenir aquest perfectament recte i vertical. Les d’estípits múltiples han de tenir cada un d’aquests orientat adequadament a l’espècie. En general és desitjable que un lot tingui homogeneïtat en alçària i gruix de l’estípit.
Les palmeres subministrades no han de tenir ferides, osques o concavitats en el tronc, ni externes ni internes. Tampoc no han de presentar estrangulacions de l’estípit. En el cas de Phoenix dactylifera el diàmetre ha de ser uniforme al llarg de tot l’estípit, amb una disminució màxima admissible de 20% del perímetre i en un únic punt. La superfície de l’estípit ha de ser uniforme en el seu llarg, tant si les bases dels pecíols estan podades com si es presenta neta de pecíols. Si es vol els estípits afaitats o repelats, és aconsellable fer-ho un cop realitzada la plantació definitiva. Les palmeres subministrades en contenidor han d’haver estat conreades en aquest el temps suficient perquè les noves arrels es desenvolupin de tal manera que la massa d'arrels en mantingui la forma i s'aguanti de manera compacta quan en sigui treta. El tipus de substrat utilitzat ha d’estar d’acord amb l’espècie i el sistema de cultiu. En general s’han d’utilitzar substrats rics en nutrients, drenants (sorrencs) i àcids (pH entre 6 i 6,5). Les arrels han d’estar perfectament tallades, amb talls nets, sense esquinçades, per tal d’evitarne podridures. Com a regla general és millor tallar arrels si es preveu que aquestes s’han d’acabar podrint. Condicions de subministrament i emmagatzematge El subministrament ideal és el de palmeres cultivades o aclimatades en condicions semblants a les de destinació final. En el cas de cultiu forçat de palmeres en hivernacle cal que hagin estat aclimatades abans del subministrament per a plantar-les a l’exterior. En el subministrament, transport i també en la plantació és important reduir la transpiració i la dessecació així com estimular l’emissió de noves arrels. Les operacions que cal seguir han de tenir en compte aquests principis. Per al subministrament que impliqui un transport de llarga duració, pot ser convenient realitzar una aplicació d’antitranspirants amb una antelació d’uns dies abans del subministrament i repetir-la un cop carregat el camió. Les palmeres s’han de subministrar convenientment lligades i protegides. En el transport per camió, aquest haurà d’anar cobert amb lona i tancat. Quadre dels condicionants i les operacions que s’han de tenir en compte en el subministrament de palmeres: Quadre 4. Condicionants del subministrament i transport de les palmeres ESTÍPITS • Evitar estrebades de la grua en la càrrega i descàrrega. • Utilitzar bragues o eslingues amples, que no llisquin i en cap cas metàl·liques. • Protegir les fixacions evitant ferides, cremades i marques. ESTÍPITS MÚLTIPLES O RAMIFICATS ESTÍPITS LLARGS I PRIMS • Travar-los. • , Procurar una caiguda al terra amb cura, que eviti estrebades i fimbraments en l’arrencada, després de formar el pa de terra. • Subjectar-los amb dues bragues o eslingues mantenint l’estípit horitzontal, en la càrrega i descàrrega. • Subjectar-los amb suports encoixinats per evitar trencaments i esquinçades.
- Page 1 and 2: PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES. MANT
- Page 3 and 4: 1.5. TREBALLS QUE INCLOU LA CONTRAC
- Page 5 and 6: 1.8. PERSONAL L’adjudicatari disp
- Page 7 and 8: que ha calgut realitzar-la) i l’e
- Page 9 and 10: 3. MATERIALS 3.1. AIGÜES 3.1.1. AI
- Page 11 and 12: Tones (t) de sorra. Normativa de co
- Page 13 and 14: Si no es compleix algun d’aquests
- Page 15 and 16: Les plantes subministrades amb arre
- Page 17 and 18: Els arbres de capçada de creu han
- Page 19 and 20: 20 cm 5-6 anys Segons el perímetre
- Page 21 and 22: Les coníferes subministrades amb p
- Page 23: 1 (trasplantació molt complicada)
- Page 27 and 28: 3.5.1.1. COMPOST Definició de les
- Page 29 and 30: considerablement el ritme de nitrif
- Page 31 and 32: Producte plaguicides que serveixen
- Page 33 and 34: Correctors de carències Definició
- Page 35 and 36: Ordre del Ministeri d’Agricultura
- Page 37 and 38: 3.8. MATERIALS PER A INSTAL·LACION
- Page 39 and 40: És aconsellable que permeti l’ob
- Page 41 and 42: Unitat i criteri d’amidament Metr
- Page 43 and 44: 3.9.3. REIXES D’ESCOCELL Definici
- Page 45 and 46: Operacions de poda i neteja Eines a
- Page 47 and 48: 4. CARACTERÍSTIQUES, CONDICIONS I
- Page 49 and 50: líquida. No s’ha d’aplicar l
- Page 51 and 52: Execució de l’esporga Els trebal
- Page 53 and 54: • Esporga d’estructura: Elimina
- Page 55 and 56: El model de cartell a emprar serà
- Page 57 and 58: fotografies anteriors i posteriors
- Page 59 and 60: • Sempre es col·locarà un siste
- Page 61 and 62: Condicions de la partida d'obra exe
- Page 63 and 64: 4.1.2.7. FERTILITZACIÓ Condicions
- Page 65 and 66: • Es comptarà amb tots els possi
- Page 67 and 68: Ordre del Ministeri d’Agricultura
- Page 69 and 70: 4.3.2. DEGOTERS I INUNDADORS Condic
- Page 71 and 72: 4.3.9. CANONADES Condicions de la p
- Page 73 and 74: 6. SEGURETAT I SALUT Dins de l’à
Repicament<br />
Repicament <strong>de</strong> les palmeres cultiva<strong>de</strong>s al camp<br />
En les palmeres cultiva<strong>de</strong>s al camp és aconsellable efectuar un repicament parcial previ al<br />
subministrament. A la vegada que el repicament s’ha d’efectuar una poda <strong>de</strong> fulles per tal <strong>de</strong><br />
mantenir-ne l’equilibri fisiològic a<strong>de</strong>quat.<br />
La conveniència <strong>de</strong> repicament en palmeres exemplars és funció <strong>de</strong> la sensibilitat a la<br />
trasplantació. En general, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong> la supervivència <strong>de</strong> la planta, és sempre<br />
convenient fer un repicament previ, encara que per a algunes espècies pot no ser convenient<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista comercial.<br />
Quadre 2. Conveniència <strong>de</strong> repicament previ per a palmeres exemplars que no provinguin<br />
d’importació<br />
ESPÈCIE REPICAMENT PREVI<br />
Brahea armata imprescindible<br />
Butia capitata convenient<br />
Chamaerops humilis no necessari<br />
Howea forsteriana imprescindible<br />
Livistona chinensis convenient<br />
Phoenix canariensis convenient<br />
Phoenix dactylifera no necessari<br />
Phoenix reclinata no necessari<br />
Sabal palmetto convenient<br />
Syagrus romanzoffiana no necessari<br />
Trachycarpus fortunei no necessari<br />
Washingtonia filifera no necessari<br />
Washingtonia robusta no necessari<br />
És aconsellable que el subministrament <strong>de</strong> les palmeres s’efectuï amb una posterioritat mínima<br />
a la data <strong>de</strong> repicament <strong>de</strong>penent <strong>de</strong>l grup al qual pertanyi.<br />
Quadre 3. Precedència en el temps entre el repicament i el subministrament <strong>de</strong> palmeres<br />
cultiva<strong>de</strong>s al camp<br />
Grup Temps mínim que haurà haver <strong>de</strong><br />
transcorregut entre el repicament i<br />
el subministrament<br />
1 6/12 mesos d’activitat biològica<br />
2 4/6 mesos d’activitat biològica<br />
3 2/3 mesos d’activitat biològica<br />
Repicament <strong>de</strong> les palmeres cultiva<strong>de</strong>s en contenidor<br />
Les palmeres cultiva<strong>de</strong>s en contenidor han <strong>de</strong> ser canvia<strong>de</strong>s a un contenidor més gran o<br />
repica<strong>de</strong>s amb poda d’arrels i reducció <strong>de</strong>l pa d’arrels i torna<strong>de</strong>s a posar en contenidor. La<br />
freqüència d’aquestes operacions ha <strong>de</strong> ser <strong>de</strong> dos anys com a mínim, excepte per a les <strong>de</strong><br />
creixement molt lent.<br />
Qualitat <strong>de</strong> les palmeres<br />
Com a criteri <strong>de</strong> qualitat externa es pot generalitzar que, dins d’una espècie, com més gruix té el<br />
tronc <strong>de</strong> més bona qualitat serà. Un criteri negatiu <strong>de</strong> qualitat, especialment per a palmeres<br />
cultiva<strong>de</strong>s en viver, és l’etiolament (tronc massa prim i fulles elonga<strong>de</strong>s), símptoma d’haver estat<br />
cultiva<strong>de</strong>s en un marc <strong>de</strong> plantació massa estret.<br />
En general, les palmeres d’estípit únic han <strong>de</strong> tenir aquest perfectament recte i vertical. Les<br />
d’estípits múltiples han <strong>de</strong> tenir cada un d’aquests orientat a<strong>de</strong>quadament a l’espècie. En<br />
general és <strong>de</strong>sitjable que un lot tingui homogeneïtat en alçària i gruix <strong>de</strong> l’estípit.