00_Portada principal - Ajuntament de Sabadell

Repicament
Repicament de les palmeres cultivades al camp
En les palmeres cultivades al camp és aconsellable efectuar un repicament parcial previ al
subministrament. A la vegada que el repicament s’ha d’efectuar una poda de fulles per tal de
mantenir-ne l’equilibri fisiològic adequat.
La conveniència de repicament en palmeres exemplars és funció de la sensibilitat a la
trasplantació. En general, des del punt de vista de la supervivència de la planta, és sempre
convenient fer un repicament previ, encara que per a algunes espècies pot no ser convenient
des del punt de vista comercial.
Quadre 2. Conveniència de repicament previ per a palmeres exemplars que no provinguin
d’importació
ESPÈCIE REPICAMENT PREVI
Brahea armata imprescindible
Butia capitata convenient
Chamaerops humilis no necessari
Howea forsteriana imprescindible
Livistona chinensis convenient
Phoenix canariensis convenient
Phoenix dactylifera no necessari
Phoenix reclinata no necessari
Sabal palmetto convenient
Syagrus romanzoffiana no necessari
Trachycarpus fortunei no necessari
Washingtonia filifera no necessari
Washingtonia robusta no necessari
És aconsellable que el subministrament de les palmeres s’efectuï amb una posterioritat mínima
a la data de repicament depenent del grup al qual pertanyi.
Quadre 3. Precedència en el temps entre el repicament i el subministrament de palmeres
cultivades al camp
Grup Temps mínim que haurà haver de
transcorregut entre el repicament i
el subministrament
1 6/12 mesos d’activitat biològica
2 4/6 mesos d’activitat biològica
3 2/3 mesos d’activitat biològica
Repicament de les palmeres cultivades en contenidor
Les palmeres cultivades en contenidor han de ser canviades a un contenidor més gran o
repicades amb poda d’arrels i reducció del pa d’arrels i tornades a posar en contenidor. La
freqüència d’aquestes operacions ha de ser de dos anys com a mínim, excepte per a les de
creixement molt lent.
Qualitat de les palmeres
Com a criteri de qualitat externa es pot generalitzar que, dins d’una espècie, com més gruix té el
tronc de més bona qualitat serà. Un criteri negatiu de qualitat, especialment per a palmeres
cultivades en viver, és l’etiolament (tronc massa prim i fulles elongades), símptoma d’haver estat
cultivades en un marc de plantació massa estret.
En general, les palmeres d’estípit únic han de tenir aquest perfectament recte i vertical. Les
d’estípits múltiples han de tenir cada un d’aquests orientat adequadament a l’espècie. En
general és desitjable que un lot tingui homogeneïtat en alçària i gruix de l’estípit.