La Generalitat, a favor de la planta de biomassa La ... - Cassà Digital

Número 691 · Setembre 2010 · Any LXVII · Cassà de la Selva · Preu de l'exemplar: 3,50 euros Llumiguia
Llumiguia
Revista cassanenca fundada el 1944
La Generalitat,
a favor de la
planta de
biomassa
També, en aquest número:
- Ha mort Jaume Abel, gran coneixedor i defensor de les Gavarres
- Festa i reivindicació a la diada de l'onze de setembre
- Pia Bosch i Quim Nadal presenten el seu llibre de oonverses sobre Girona
- Casssà prepara una marató de donació de sang
- Entrevista de néts a avis: Joaquim Torrent, barber
- Exposició filatèlica en homenatge al dr. Ruscalleda
- Marc Caymel imposa la seva joventut a les 24 hores de tennis de taula
... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques
Jaume Abel

2
En aquest número 690 de LLUMIGUIA, corresponent al mes d'agost de 2010, hi podeu trobar:
Espai d'opinió:
3 Editorial
6 Llums i ombres
7 - 11 Diuen els lectors
9 A punt de solfa
Cassà al Dia:
14 - 15 La comissió "Cassà
decideix", guardonada amb
el premi Josep Dalmàs,
concedit l'11 de setembre
16 - 18 El conseller de Medi
Ambient defensa la planta de
biomassa en la inauguració
de la Fira d'Energies
Renovables
19 Residència Geriàtrica
20 Preparen una marató
de donacions de sang
21 Presentació del llibre
de converses de Pia Bosch i
Quim Nadal
22 Exposició filatèlica en
honor al Dr. Ruscalleda
23 Campllong tanca amb
èxit una nova edició del
festival Musicant...
24 Meteorològiques
24 Policia Local
26 - 29 Ha mort Jaume Abel,
bosquetà, gran coneixedor,
defensor i divulgador de les
Gavarres
Entrevista
12 - 13 Joaquim Torrent,
barber
Espai d'entitats:
30 Parròquia
31 Geganters i grallers
32 - 34 Escola Aldric
35 Sardanes
36 - 39 Esc. Puig d'Arques
40 - 44 Col·legi La Salle
45 Biblioteca
46 - 49 Institut de Cassà
50 - 52 Escola d'Art
53 Pineda Fosca
54 - 56 Colla Excursionista
Esports
57 - 64 Marc Caymel
s'imposa a les XXXI 24 hores
de tennis de taula
65 Natació
66 - 68 Futbol
69 Tennis
70 - 71 Atletisme
72 - 73 Patinatge
74 - 75 Hoquei patins
76 - 78 Bàsquet
I les seccions habituals:
4 - 5 Agenda
25 Estadística
Salut i vida sana:
79 Higiene dental
80 Fem salut!
81 ACASSC
82 - 83 Apunts..
84 Nou contes de
Modest Sabaté (8)
85 Entre el somni...
86 Entreteniments
87 Foto nostàlgica
I l'actualitat dia a dia, la podeu trobar a
www.cassadigital.cat
LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958)
Preu al número: 3,50 euros. Subscripció anual (12 números), 38 euros
Edita: Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva
Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847
Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur
web: http://www.cassadigital.cat Adreça electrònica (e-mail): llumiguia@gmail.com
Redactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Albertí, Carles Brucet, Guillem Burset, Joaquim Cadanet,
Isabel Carbó, Xavier Carrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Salvador Coma, Agustí Domingo, Foto Dalmau,
Foto Oliveras, Josep Ferrer, Cati Fontané , Tània Foix, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors
Grau, Josep Hernàndez, Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Malagrida, Roser Malagrida, Joaquim Massa, Joan
Mundet, Eduard Nadal, Josep M. Olivé, Òscar Pérez, Elena Parera, Mònica Plana, Enric Plantés, Dolors Rubirola,
Marc Salgas, Eduard Salvadó, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Àngel Vilà, Xavier Viñas.
Impressió: Ducform, S.A. - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50
LLUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots
els cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLUMIGUIA no representen
necessàriament l'opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.
Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:
Diputació
de Girona
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Planta de biomassa a Cassà:
per un debat obert i assenyat
Ho comentava un col·laborador a la web cassadigital.cat:
«falta la versió «C» que seria la que, promoguda per
l'Ajuntament, donaria als cassanencs la seguretat de que,
es faci el que es faci, es farà be. Em refereixo a una versió
neutral, objectiva, tècnica, per part de persones qualificades
a les que tots els cassanencs interessats puguin preguntar,
fer arribar els seus dubtes, etc. Aquesta jornada o jornades,
s'haurien de fer el més aviat possible ja que, com més
s'allargui la situació més enemistats es crearan entre
cassanencs a favor del «sí» o del «no»".
Aquesta petició feia referència al debat obert sobre la
conveniència o no de permetre la construcció d’una planta
de cogeneració d’energia a partir de la biomassa forestal a
Cassà de la Selva. El projecte d’això que d’altres anomenen
incineradora ha aixecat una sèrie de queixes que s’han
prodigat amb abundància de mecanismes i han donat la
sensació que existeix una opinió popular que està clarament
en contra del projecte.
Cal situar el debat en la seva justa proporció i entendre
que en aquests moments el que ha fet l’Ajuntament ha estat
passar el projecte a la Generalitat que és qui ha de dir la
darrera paraula sobre el tema i emetre el veredicte que
després podria provocar els arguments, reclamacions i
al·legacions dels cassanencs i cassanenques que es
consideren perjudicats per aquesta iniciativa.
El conseller de Medi Ambient acaba de dir-hi la seva en la
vista a Cassà. Des del govern s’està convençut que aquests
tipus de projectes, que generen energia a partir d’elements
alternatius als que es fan servir majoritàriament fins ara, són
molt positius, ja que ajuden a diversificar les fonts d’energia
i disminueixen la dependència dels combustibles fòssils.
Donar una volt pels camins de les Gavarres del voltant de
Cassà és un clam a trobar una sortida que permeti recuperar
les dotzenes de camins que fa més de mig any que estan
tallats a conseqüència de les nevades del mes de març.
Segur que només amb aquesta actuació hi hauria material
per fer funcionar durant uns quants mesos la planta amb un
beneficis col·lectius ben evidents. Des de la Generalitat es
valora aquesta opció com una solució idònia per fomentar
l’aprofitament i explotació d’una massa forestal que ara ningú
Volem agrair des d’aquestes pàgines la resposta que
hi ha hagut al nostre full reivindicatiu inserit en el darrer
número de la revista.
Un agraïment molt especial als empresaris locals de
la família Cañigueral-Puig i del Sr. Xavier Albertí que
ens han permés el manteniment del nostres serveis
per uns mesos més a l’espera de la resposta dels
òrgans oficials competents.
També el nostre agraïment per les subvencions
rebudes de la Gestoria Salip i d’alguns dels familiars
no vol treure atesa la impossibilitat de treure’n rendibilitat.
Davant el bé general que possiblement podria comportar
la planta de biomassa, s’aixequen evidentment les
precaucions dels més directament afectats per una nova explotació
que es construeixi prop de casa seva. Són lògiques
les seves pors i temors als efectes negatius que pot provocar
la planta. Seria absurd dir que ningú no ho notarà i que la
planta serà absolutament innòcua per als que hi viuen al costat.
És clar que hi haurà molèsties, que hi haurà alguna fressa,
que sortirà fum, que hi haurà circulació de camions i que tot
l’entorn es veurà afectat per la nova edificació. El que no s’hi
val és sortir al carrer amb missatges alarmants, dient mitges
veritats/ mentides i aixecant l’alarma contra els efectes negatius
que tindrà contra tota la comunitat. Tampoc no s’hi val
insinuar que es cometen irregularitats urbanístiques, alertar
que es vol desforetar les Gavarres, o acusar d’interessos determinats
els governants i de saltar-se la normativa. Aquests
arguments només serveixen per desautoritzar els que els
defensen i els fan perdre credibilitat provocant enfrontaments
estèrils i inútils. Els interessos privats evidentment que estaran
afectats en algun cas, com ho està qualsevol ciutadà per
qualsevulla activitat que es faci al municipi, des de la Festa
Major, que sempre hi ha algun veí que se’n sent afectat, fins a
qualssevol botiga o establiment que pot generar incomoditats
als veïns que hi hagin de conviure. Una altra cosa és negarse
a acceptar-ho tot en base a una defensa aferrissada dels
interessos privats. Per això hi ha una normativa que regula la
convivència entre els interessos dels ciutadans i el dret a
prestar serveis dins la població.
Per això cal que hi hagi aquest debat i aquesta informació
oberta i clara per tal que tots sapiguem que representarà
exactament aquesta iniciativa. I un cop establerts els mínims
i les condicions que haurà de complir la planta, cas que es
pugui fer, vetllar per al seu acompliment i ser estricte fins al
màxim a l’hora de vetllar per aconseguir minimitzar els efectes
negatius.
I si del debat en surt que un cop tot valorat i conegut es
considera hi ha massa inconvenients i que a Cassà no li
interessa tenir aquesta instal·lació caldrà fer un replanteig i
oblidar-nos-en. Però no abans.
AFAGC Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer
AGRAÏMENT
dels usuaris de dit servei.
També un agraïment als Srs. Melendes-Geronés del
Servei Estació de Quart per la cessió gratuïta d’una
autocaravana per la celebració de la diada mundial
de l’Alzheimer.
Comptant amb el vostre suport, seguirem esforçantnos
per dur endavant la nostra tasca.
LA JUNTA I EL PERSONAL DE L’ASSOCIACIÓ
3

Nyàmera
Potser hi haurà gent que aquest nom no els digui rés encara que
sovint vegin la planta.. De fet és que s’anomena de moltes
maneres diferents: castanya de terra, patata de canya, carxofa
de jerusalem, nyapes, nyam, a Andalusia en diuen papas peorras
i a molts llocs fora de Catalunya ès coneguda com a Tupinambo.
Ens referim a una planta que sovint alcança els dos metres
d’alçada que es troba en els recs, torrents, rierols o llocs amb
una mica d’humitat. Les seves fulles i tiges són molt aspres al
tacte, floreix a final d’estiu i principis de tardor i les seves flors
són grosses d’un groc brillant que ens recorda el girasol. La
seva arrel és semblant a una patata molt irregular, formada per
diferents nusos.
A les nostres contrades ha decaigut força el seu consum, si bé
a França és conreada i molt preuada.
La flor es pot utilitzar com aportació natural per als estofats o
arrossos.
El tubercle es pot menjar cru tallat a rodelles en amanides,
amb sal i oli, fregit com acompanyament de plats de carn o es
pot guisar com si fossin patates.
Qui en mengi per primera vegada es sorprendrà del gust
semblant al de les carxofes.
A l’igual que les patates, el tubercle s’ha de recollir quan la
planta es mor però si es vol menjar s’ha de vigilar que no estigui
plantada en aigües residuals o contaminades.
Aquesta arrel no té fècula, aixó fa que també en puguin menjar
els diabètics i les persones delicades del fetge, en canvi sí que
té proteïnes, vitamines, minerals i fibra.
El consum continuat d’aquest tubercle equilibra la flora
intestinal, millora l’absorció del calci dels aliments, incrementa
la disponibilitat del magnesi, del zinc i del ferro i regula el sucre
a la sang.
Si es volen pelar, és millor coure’ls primer així són de més bon
pelar, però la pell és molt prima, aixó fa que es puguin consumir
sensa pelar.
A la Cerdanya la cocció del rizoma s’empra per guarir malaties
del bestiar porcí
CREMA DE NYÀMERES
Ingredients: ½ Kg. de nyàmeres, 1 porro, 1 ceba, 2 formatgets,
1 litre d’aigüa, 1 polsim de sal
Preparació: es fa bullir tot junt una vint minuts, es tritura i ja
està a punt. Mira que fàcil i deliciós!.
12 D'OCTUBRE, DIA DE LA HISPANITAT
Cada any el dotze d’octubre se celebra el descobriment
d’amèrica per Cristofol Colom, l’any 1492. És declarada festa
nacional d’Espanya però molts països americans també l’han
fet la seva festa nacional per així commemorar l’avançament en
la cultura i la llengua que va comportar aquest esdeveniment.
Les últimes recerques sobre Cristòfol Colom l’identifiquen com
a català ja que són forces les dades que el defineixen, com a tal:
A la seva època hi havia una família benestant de Barcelona
amb aquest cognom, mentre que no se n’ha trobat cap recerca a
els altres llocs on el situaven. Diverses persones que
l’acompanyaven en els seus viatges eren catalens, cosa que
PROGRAMA D’ACTES DE LA
FESTA DEL REMEI 2010
Diumenge, 10d'octubre
- A les 8’30 h. del matí XIV ruta amb BTT i III
Caminada.
- A les 11 h. del matí Ofici Solemne
acompanyat per la Principal de Cassà.
- A les 12 h. del migdia 3 sardanes a càrrec de
l’orquestra Principal de Cassà.
- A les 13 h. actuació dels Gegants de Cassà.
4 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

seria molta coincidència si el no hagués estat d’aquí. En les
seves cartes escrites en portuguès, castellà o llatí sempre hi
havia paraules en català, ja que era l’idioma que més dominava.
La família Colom de Barcelona tenia afers politics contra els reis
d’Espanya cosa que va empènyer Cristófol a amagar la seva
identitat per por que li neguessin l’ajuda.
Tot són conjectures que fan pensar encara que la realitat ves
a saber si s’aclarirà mai.
ASTROLOGIA I LLUNES
Els nascuts entre el 24 de setembre i el 23 d’octubre tenen el
signe de balança.
Dia 1 a les 4 de la matinada quart minvant
Dia 7 a ¾ de 7 de la tarda lluna nova
Dia 14 a 2/4 de deu del vespre quart creixent
Dia 23 a 2/4 de dues de la matinada, lluna plena
Dia 30 a ¾ d’una de la matinada, quart minvant.
ATENCIÓ!
ELS NOIS I NOIES NASCUTS AL 1935 QUE ESTIGUIN
INTERESSATS A CELEBRAR EL 75è ANIVERSARI...
FAREM UN DINAR DE GERMANOR
TRUQUEU ABANS DEL DIA 14 DE NOVEMBRE A:
972.46.01.60 - CA LA CROUS
972.46.37.62 - CA LA MARIA VILAR
972.46.20.24 - CAN METJE
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Rosa i Dolors
Diumenge, 3 d’octubre del 2010
a 2/4 de 12 del migdia, al Passeig Vilaret:
CONCURS DE COLLES
SARDANISTES
cobla: FLAMA DE FARNERS
a 2/4 de 5 de la tarda, al mateix lloc :
DOBLE BALLADA DE
SARDANES
Cobles: BAIX EMPORDÀ i FLAMA DE FARNERS
També hi haurà la
BOTIFARRADA
POPULAR
Pa amb tomata botifarra i vi o aigua.
Preu: Socis 1 euro / No socis 3 euros
Ho organitza: Amics de la Sardana
Ho patrocinen: Diputació de Girona,
Ajuntament de Cassà i Amics de la
Sardana
Hi col·laboren: Embotits La Selva,
Agroselva i Carns Vilà
5

A l’any 1817 el baró alemany Kart Drais Sanerbronn va construir
una bicicleta, un estrany vehicle precursor de la bici actual, que
era impulsada com un patí, és a dir, mitjançant impulsos dels
peus en el terra. Aquesta primera bicicleta va ser anomenada
pel nom del seu inventor draisina. A partir d’aquella ja llunyana
data la draisina es va desenvolupar sense perdre la seva primera
configuració, de manera extraordinària davant la sorpresa dels
més optimistes.
Amb els anys es va convertir en un mitjà de locomoció
econòmic a l’abast de la massa proletària de les diferents etapes,
que la va utilitzar majoritàriament per anar als seus llocs de
treball a l’empresa i al camp. A mesura que aquesta màquina de
desplaçament guanyava en eficàcia i es feia més atractiva per la
seva facilitat d’ús i pel seu disseny, va ésser utilitzada per les
persones de classe mitjana i fins i tot per les dones – Dic fins i tot
per les dones recordant els dies en què a les dames aquestes
exhibicions els estaven prohibides de manera més o menys
explícita- els quals lluïen els seus encants en brillants bicicletes
de colors clars.
Avui en dia la bicicleta ha assolit uns nivells de perfecció i
bellesa dignes d’elogi. Les que fan servir els professionals de
l’esport el que anomenem ciclisme aquests esforçats de la ruta
que veiem competir cada estiu des dels nostres televisors en
les diferents etapes del «Tour de frança» o de la «Vuelta a España»
són autèntiques meravelles personalitzades per a cada corredor,
canvis sofisticats –ja es poden adquirir amb canvis de marxa
electrònics- i provisionades de pneumàtics i llantes per ocasions
i recorreguts especials.
Avui les bicicletes tenen el seu esport, competicions seguides
per milions d’espectadors davant les pantalles de televisió i fins
ACTIVITATS:
- TAEKWONDO ( a partir de P4)
- TAEKWONDO ADULTS
- AERÓBIC / STEPS / TONIFICACIÓ
- ESTIRAMENTS
- KICK BOXING
- SALA DE PESES
- SAUNA
C/ DEL FÚTBOL S/N
CASSÀ DE LA SELVA
TELF: 972.46.12.37
La bicicleta
i tot a peu de ruta i als cims de les arribades de les mítiques
etapes de muntanya. A través del televisor es poden apreciar
els més insignificants detalls no sols de cada recorregut sinó
també dels rostres dels extenuats corredors pels esforços
suportats: els ulls enfonsats en les òrbites, les boques resseques,
els cossos suats i els músculs de cames i braços mostrant tanta
bellesa plàstica com tensió en cada pedalejada. I les escapades
d’un corredor o d’un grup de corredors que pretenen amb just
afany guanyar-li uns minuts a l’escamot, i els secundaris –obrers
del ciclisme que mai aconseguiran arribar els primers a la metaportant
aliments, bidons d’aigua i de sal des dels cotxes dels
directors fins a les primeres posicions de l’escamot i les motos
de les càameres de televisió avançant ràpids els ciclistes
endarrerits mostrant les imatges més inèdites i impressionants,
els rostres convulsos dels semidéus per mantenir la posició o
per augmentar l’avantatge.
És el ciclisme un esport d’una bellesa excepcional en el qual
els participants estan modelats amb una matèria noble. Resulta
increïble per la percepció humana la contemplació de tant
d’esforç, de tan sofriment, de tanta dedicació damunt de dues
flaques rodes. Aquí ja no es tracta de fer un passeig pel camp o
la ciutat aquí ens trobem davant dos-cents guerrers disposats a
recorre una mitjana de dos-cents quilòmetres diaris pujant i
baixant pendents i planejant sense descans. Es tracta de
pedalejar més ràpid, cada dia, en qualsevol accident del terreny,
de manera que el final de la carrera el guanyador hagi realitzat
el recorregut en el més curt temps possible. Aquest any el «Tour
de França» el va guanyar Alberto Contador desprès d’haver estat
al més ràpid durant noranta-dues hores.
Algun al·licient especial, alguna complaença deu proporcionar
el ciclisme quan mils d’afeccionats recorren els marges de les
nostres carreteres ben equipats lluint màquines nacionals o
d’importació al preu de compra de les mateixes arreglaria la
vida d’un pobre. Com els nens que donen coces a una pilota
emulant el genial Messi, els ciclistes del diumenge dibuixen
sobre el seient belles siluetes, escorços de professionals de la
cosa. Van en grups com alguns ocells. A la seva manera, volen
alegres i confiats. I malgrat que, a vegades, envaeixen els carrils
traient espai els soferts automobilistes, les autoritats de trànsit
els han acollit sota la seva protecció, no se sap si per evitar
accidents luctuosos, cosa que em sembla una bona idea, o per
mantenir a bon ritme la producció industrial de les rebesnétes
d’aquella draisina que van inventar el baró Kart Drais Sanerbronn.
L'Avi L'Avi Manel
Manel
Fleca
Pastisseria
Cafeteria
Gelats sense sucre
C/ Bonavista, 15
Tel. 972 46 35 98
17244 Cassà de la Selva
Jose Antonio Pet Posse
Menjar:
Crêpes
Amanides
Plats combinats
Pizzes
Etc.
6 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

LA VELLA DORMENT DE
CASSÀ
Tot el que diu aquest misteriós títol és
veritat. A Cassà tenim una vella dorment.
I no hi ha cap falta d’ortografia al títol. No
malpenseu.
Com en el conte ben conegut dels
germans Grimm la nostra princesa quedà
profundament adormida per l’encanteri
d’un mala bruixa que no li volia bé. D’això
ja fa molts anys. Ves a saber quants. Ho
ignorem.
Abans de caure en el seu somni profund,
del que encara no l’ha despertada ningú,
una de les set bruixes que li volien bé, la
cinquena precisament, molt gentil, li havia
atorgat el do de «cantar com un rossinyol».
La nostra vella dorment, a diferència de
la del bosc, ni dorm –perquè encara
dorm- en una cambra de palau sobre un
llit de plata i or, ni la despertarem tirant-li
aigua a la cara o fregant-li els polsos amb
aigua d’Hongria, no.
Està a l‘atzar dels vents i entomant
pluges i neus – us imagineu com de
malament s’ho haurà passat aquest hivern
tan cruel i llarg que hem patit?-
Com la del conte està abandonada en
una torre on var trobar el maleït fus que li
llevà, volem suposar que temporalment,
la vida.
Espera el/o/ els prínceps o princeses- i
no torneu a ser malpensats- que amb un
petó, potser no tant agradable com el del
príncep però no menys apassionat, li facin
recobrar la vida.
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Una única certesa i no menuda.
Coneixem el dia de la seva naixença, el
——— 16—— però no el moment precís
del seu encanteri.
NOTA: Al cronista se li ha acabat la
inspiració. Haureu d’esperar el proper
lliurament de LLUMIGUIA per conèixer-ne
la identitat. Mentrestant podeu fer càbales
o investigacions.... i si us plau, disposeuvos
a donar-li tots els «petons» que calgui
per tornar-li la vida. Serià en bé de tothom,
us ho asseguro.
LA SORT DELS NO
EMIGRATS
S.C.
Hem llegit repetides vegades que gran
part de l’evolució d’aquest món ha estat
degut a l’emigració de molta gent que ha
anat d’aquí, d’allà conquerint, comerciant,
buscant nous horitzons, “descobrint” la
terra, i la lluna!!: ara en fa quaranta anys,
.... Llegim cada dia, i palpem també, les
vivències; els patiments; la separació de
moltes famílies: moltes d’elles no es
reuniran mai més, per la mort d’algun dels
seus membres o per la impossibilitat per
motius econòmics de fer-ne el
retrobament.
Hi ha moltes famílies que hem tingut la
sort, la nostra societat es pot apuntar un
ple en aquesta quiniela, que no hem hagut
d’emigrar. No hem hagut de marxar a
buscar el que necessita per a subsistir
donat que la posició heretada ens permet
viure i consolidar també la dels nostres
fills. Aquests, i molts de nosaltres també,
han/vam “emigrar” uns mesos, uns anys
a “ciutat” a estudiar, a aprendre idiomes a
l’estranger, a treballar lluny per poder
millorar la situació quan tornéssim a casa,
per molts de nosaltres a Cassà o els seus
entorns: en definitiva vam “emigrar” per
enfortir la “repatriació”.
Sense embuts: qui és que emigra? Qui
és que deixa la família, abandona no seria
correcte, (i abandona no seria correcte
perquè precisament si emigra és per no
deixar-la abandonada, ho fa per protegirla)
per un temps indefinit, i a vegades
definitiu? Doncs qui en té una necessitat
peremptoria, imminent, urgent, perquè de
fer-ho, o no, s’hi està jugant la supervivència,
el futur dels seus? I quan dic això
no em refereixo a que fent aquesta
emigració es podran fer una casa nova,
podran comprar un apartament a la platja
o a la muntanya, podran canviar de cotxe,
o podran donar estudis als fills. No ens
equivoquem: si emigren és per poder
menjar, per poder beure aigua: per poder
subsistir!
I moltes parts de món, del món pobre,
ho és , de pobre, perquè abans hi ha
passat, assentat i consolidat per molts
decennis d’anys, el món ric, per explotar
fins a l’extrem les riqueses dels diferents
països deixant morir de fam, i negant la
realitat, la cultura, la mateixa riquesa,
l’esperit i voluntat de subsistència dels
mateixos nadius. Amb l’excusa de “salvar
ànimes”, amb l’excusa d’ensenyar el que
CELEBREM
ELS 80
ANYS
Els nascuts
l'any 1930 el
diumenge 5 de
setembre varen
celebrar els 80
anys amb una
missa i un
esplèndid dinar
de germanor.
M o l t e s
felicitats a tots!
7

els països “avançats” havien assolit, amb
la mofa d’anar-hi amb un esperit de
“germanor”, s’han i s’estan arruinant les
cultures, societats, col.lectivitats, pobles
de mig món.
I ara amb motiu de quarantè aniversari
del descobriment de la Lluna continuen
les descomunals despeses per anar a
Mart, al Cel i a l’Infern (del Purgatori no
se’n parla, crec que perquè la immensa
majoria ja el passa en vida). Per favor:
que s’alimenti a qui viu a la terra i sabem
que mor de gana. Que es curi a qui està
malalt i no té mitjans per rebre assistència.
Que es vesteixi a qui es mor de fred i se
l’aixoplugui en un habitacle decent. Que
es doni feina i un sou a final de setmana a
qui no en té. . . Ah ¡ molt bé: ara que molts
no tenen feina hem de repartir-ne més?
Doncs sí: i com la trobarem aquesta feina?
Equilibrant el que està desequilibrat: la
distribució del pressupost mundial, de la
renda mundial i fent possible que tothom
tingui el mínim que es necessita per a
viure. Compteu si n'hi hauria de feina per
fer i de la que poder viure.
Si hi ha vida a Mart, si serem capaços
de trobar el Cel o l’Infern, a mi se me’n
refot. El que em preocupa, i pel que em
rebull la consciència, és que el meu veí
es mori d’inanició...: el que necessita el
món és un nou compromís social.
Joan Maymí Coloreu
RECUPERAR L'AMBIENT DE
LA FESTA
Fa temps que volta pel cap d’un grup
de cassanencs i cassaneques la idea que
cal fer alguna cosa perquè la nostra Festa
Major recuperi l’ambient i el caliu d’altres
anys, pensem que s’ha d’incentivar el
poble perquè s’hi involucri més i així
aconseguir entre tots que la Festa Major
sigui més popular i es visqui amb més
il·lusió.
Com cada any per aquestes dates la Claca es desperta
després d’haver reposat durant tot l’estiu. Després d’una
ronda plena d’emocions i moltes activitats en comença una
per estrenar!
La nova ronda comença ben aviat, exactament, el dia 2
d’octubre a les 16h! I com sempre comencem amb molta
il·lusió i moltes ganes de fer coses noves!
Aquest any, més que cap altre, estem més contents, perquè
celebrem 20 anys! És un privilegi tan pels que fa temps que
hi som, com pels que començaran nous de trinca, poder dir,
MOSQUIT TIGRE A SANT
ANDREU SALOU
L’Aedes Albopictus Albopictus, anomenat
vulgarment mosquit tigre, s’ha localitzat
en el poble des de mitjans juliol gràcies a
un treball de recerca de batxillerat. Es
tractava de posar paranys on anés el
mosquit en cas de ser per allà; i realment
hi ha anat. Els paranys consistien en pots
de plàstic amb una mica d’aigua i una
fusta a dins a fi que el mosquit pogués fer-hi els ous. L’aigua s’anava canviant
cada setmana perquè d’aquesta manera no arribessin a formar-se adults.
D’un total de dotze trampes, posades a l’abril, fins a mitjan juliol no se’n va
detectar cap; però a partir d’aleshores cada setmana anava augmentant el nombre
de trampes infectades d’ous i a finals d’agost va arribar a haver-n’hi vuit, de
trampes amb ous.
La proliferació del mosquit tigre depèn molt de la temperatura i del grau d’humitat;
per això som nosaltres mateixos els únics responsables, ja que si bé no podem
escollir la temperatura que ha de fer, sí que podem mirar de tenir nets els pots,
llaunes, plàstics, testos o qualsevol cosa on pugui haver-hi aigua estancada, tan
de pluja com de rec, o, com a mínim, buidar-los un cop per setmana; així no hi ha
temps perquè neixin els ous. Si tots plegats en tenim una mica de cura se n’anirà
de les nostres contrades, altrament pot esdevenir una plaga.
Les picades poden ser més o menys molestes depenent de la persona; per
apaivagar-les s’aconsella posar-hi un tall d’Aloe vera, directa de la planta, o bé
una rodella de cogombre. Són remeis casolans força efectius.
És per això que ens hem decidit a fer un
pas endavant i formar una Comissió de
Festes, constituïda com a entitat sense
ànim de lucre, per tal d’aportar-hi el nostre
gra de sorra i ajudar a millorar la Festa
Major. Aquest és el nostre objectiu
principal, però també creiem que seria bo
anar organitzant altres festes, fires, actes,
etc. al llarg de l’any, amb la finalitat de fer
poble i passar-nos-ho bé tots plegats. La
nostra intenció és dialogar i treballar
conjuntament amb l’Ajuntament i les
entitats del poble per tal d’organitzar-ho.
Aquesta és una proposta evidentment
oberta a tothom, l’objectiu d’aquesta carta
és informar la gent i animar-vos a participar
COMENCEM UNA NOVA RONDA, I FENT 20 ANYS!
Zoè Rabionet
a la Comissió, com més siguem millor,
per tirar endavant aquest projecte i fer
que sigui una realitat. Us convidem a
assistir a la propera reunió que tindrà lloc
el dimecres dia 20 d’octubre a la Sala
Galà, a les deu del vespre, i aportar tot el
que vulgueu: la vostra opinió sobre com
ha de ser la Festa, el que ha de canviar,
com organitzar-ho...
Si per qualsevol cas no podeu assistirhi,
també podeu expressar les vostres
opinions a: comissiodefestescassa@hotmail.com
Moltes gràcies, i us esperem a la reunió!
Comissió de Festes
estic celebrant els 20 anys de la Claca, perquè sens dubte
seran únics i irrepetibles!
Així doncs, esperem que no sigueu menys que el vostre
agrupament, i que porteu les piles ben carregades, que els
caps, aquest any anem a per totes!
Així que, com es diu al món escolta, sempre a punt i fins el
dia 2!
Us desitgem bon inici de ronda!
Els caps de l’AEiG Claca
8 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

A punt de solfa
De jove m’havia sentit força atret per la
muntanya. Però l’evidència que les
activitats excursionistes estan força
renyides amb la vida de músic em va anar
refredant. A la muntanya s’hi ha d’anar a
l’estiu i a primera hora. I precisament a
l’estiu és quan els músics anem més
atrafegats i difícilment ens podem llevar
de bon matí si la majoria dels dies encara
no ens hem ficat al llit. Malgrat tot, sempre
vaig mantenir cert esperit excursionista.
Tant es així que, quan anava a tocar cap a
la part nord de Lleida o de l’Aragó, només
de veure els rètols que indicaven els
destins de muntanya anhelats havia de
reprimir l’instint de donar un cop de volant
i enfilar-m’hi de dret.
Quan les circumstàncies de la vida varen
fer que deixés el món de les orquestres
i la meva existència es va normalitzar
un xic, vaig recuperar l’oportunitat de gaudir
de més temps a l’estiu i, sobretot, de
dormir quan toca. En aquestes condicions,
només faltava el detonant que desvetllés
definitivament aquell esperit muntanyenc
que la feina havia mantingut adormit.
Un dia que sortia en bicicleta, circulant
pel carrer Major, una nena es va deixar
anar de la mà de la seva mare i la vaig
atropellar. Sortosament no va passar res,
però l’ensurt em va fer reflexionar sobre
la conveniència de treure’m la llicència
corresponent per cobrir aquestes contingències.
Com que calia ser d’una entitat
esportiva i el Club Ciclista Cassà encara
no existia, em vaig fer de La Colla
Excursionista i allí m’ho varen arreglar tot.
Com a nou soci que ja era, em varen enviar
l’agenda amb les activitats programades
per a l’estiu. Entre d’altres, anunciaven
el campament social al circ de
Troumouse, al Pirineu francès. Ràpidament
vaig consultar el mapa corresponent,
entre el centenar que en tinc a la tauleta,
per comprovar que aquell indret era just a
tocar el famós Tourmalet. Tal com li passa
a qualsevol ciclista, aquesta paraula màgica
em va disparar l’adren-lina i vaig
prendre una decisió tan ferma com sobtada:
«Noia, preparem-ho tot que ens n’anem
a acampar», li vaig etzibar a la meva
dona. La reacció va ser fulminant: «Que
t’has tornat boig? Et sembla que tenim
edat d’anar a dormir en una tenda de campanya
a dos mil metres d’alçada?» Però
no hi va pas haver res a fer. En el dia indicat,
en l’hora prevista i plovent a bots i
barrals ja em teniu amb el cotxe ple de
trastos, la bicicleta a la baca i la dona
rondinant fent camí cap a França.
Us he de confessar que la primera nit la
vaig passar fatal. Entre el fred, la humitat i
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
La Colla
En Rafa, a la nit màgica
la incomoditat de la tenda, no vaig poder
aclucar l’ull. «La dona tenia raó», vaig estar
pensant tota l’estona. «Quan es faci clar,
agafarem els trapaus i cap a casa, que
això no s’ha fet pas per a un músic com
jo.» Però al matí, amb l’escalfor del sol i
la contemplació d’aquell indret tan bonic,
em vaig animar a perseverar en l’intent.
La nit propera ens vàrem abrigar un xic
més i vaig acoseguir dormir. L’endemà
vaig poder complir el somni de pujar al
Tourmalet i allò va resultar definitiu. Era
un altre home. Disposat al que calgués.
Fins i tot a alternar la bicicleta amb les
marxes a peu i pujar els primers pics de
tres mil metres de la meva vida.
I, ves qui ho havia de dir…! El campament
social va acabar convertint-se, tant
per a la meva dona com per a mi, en un
dels esdeveniments més esperats de
l’any. Tant és així que ja en fa tretze de
seguits que hi assistim. A mi em motiven
les marxes en bicicleta i a peu. A la meva
dona, el paisatge. I a tots dos, i sobre tot,
ens atrau el tarannà de la gent amb què
compartim l’estada. Malauradament,
aquest any alguns clàssics d’aquells que
estiraven sempre el carro s’han vist
obligats a fer campana. Probablement per
no deixar sola la canalla que s’han fet
grans i estan més per rondar-la amb els
amics que no pas per anar a acampar
amb el pare i la mare. Però La Colla és
com una mena de nieró de gent disposada
a treballar per als altres. Així ha
aparegut l’Esteve Camós –i en Jordi Duran,
en Marc Vallès, en Quim Carreras…–
per agafar les regnes i, amb l’ajut de tothom,
menar el campament cap a destí.
De tota manera, l’Esteve no només
treballa per als altres. Conscientment o
no, també treballa per als seus. La Duna i
l’Alba, les seves filles, van aprenent, com
tota la mainada, a estimar la muntanya, a
conviure amb la natura i a compartir petites
dificultats i il·lusions. Així aniran descobrint
que hi ha un altre món, més enllà de la
televisió, els ginys sofisticats i les
comoditats, de vegades excessives, entre
les quals vivim instal.lats. Tal vegada quan
es facin més grans també abandonaran
el campament per anar a cercar altres
al·licients més propis de l’edat i més
propers als seus amics. Però tant se val.
L’esforç no haurà pas estat en va. Un altre
dia, en altres circumstàncies, se’ls
despertarà algun record d’infantesa i
decidiran sobtadament anar a plantar la
tenda a qualsevol indret del Pirineu. De
moment potser els vindrà de nou. Potser,
fins i tot, els costarà de dormir la primera
nit. Però el retrobament amb la natura i el
tarannà muntanyenc les animarà a seguir.
És a dir, si fa no fa, com aquell músic que
va fer el seu primer tres mil a peu quan ja
tenia cap a seixanta anys.
ADÉU A JAUME ABEL
Tot just acabo d’escriure aquest «A punt
de solfa», dedicat a La Colla Excursionista,
que precisament m’arriba el sotrac de la
desaparició d’un dels seus millors
col.laboradors. Molt abans del que tocava,
amb la qual cosa el comiat es fa molt més
dolorós, en Jaume Abel ens ha dit adéu.
Això sí, ho ha fet al seu aire: Fet, fet. És a
dir, de la manera que tots voldrÍem que
ens toqués fer-ho.
S’han acabat les seves corredisses per
les Gavarres preparant la Travessa, la
Marxa de Primavera o, simplement,
cercant descobriments que llavors ens
mostraba orgullós. Però no pas amb orgull
propi per la troballa en si, sinó orgullós
que les seves estimades Gavarres
haguessin estat capaces de mostrar, un
cop més, els petits tresors que estan
disposades a oferir a tots aquells que
saben desvelar els seus secrets.
Sens dubte, la d’en Jaume és una
pèrdua irreparable, però ens queda la
seva gran lliçó de sentit comú i convivència
amb la natura. I ens queda també
l’esperança que, tal com dèiem abans, La
Colla sabrà trobar un altre Jaume Abel
que, malgrat que no ens farà oblidar mai
el que ens ha deixat, continuarà la seva
tasca com a millor homenatge que li
podem fer i únic que ell acceptaria. Oi que
tot plegat anirà així, Eloi?
Antoni Mas i Bou /
antonimas@musicat.cat
9

Reflexió sobre la planta incineradora de
biomassa Cassà de la Selva-Llagostera
Tot i tractar-se d’una activitat i d’un
emplaçament controvertits, l’Alcalde
de Cassà va presentar el projecte de
la «Planta de biomassa» al Ple
d’abans de la Festa Major amb molta
eufòria. Com que el tràmit
d’exposició al públic del projecte es
va fer sense la preceptiva publicitat,
l’Ajuntament de Cassà ha hagut
repetir el procés d’exposició al públic.
Els promotors utilitzen mitjans de
comunicació i els propis Ajuntaments
per divulgar i presentar la planta
incineradora de biomassa com un
fet consumat. Però no és cert. Per
això, neix una Plataforma ciutadana
contra la futura incineradora de
biomassa que presenta al·legacions
de caire ambiental, de salut,
urbanístiques, socials i econòmiques
amb la finalitat d’aturar el projecte.
ASPECTES CLAU
Qui la promou?
EMAE (Emte Medio Ambiente y Energía,
S. L.) és l’empresa que va fer l’opció de
compra sobre els terrenys. Les seves
línies d’activitat són la cogeneració
(producció conjunta d’electricitat i
d’energia calorífica útil), les energies
renovables i el tractament de residus
urbans i industrials. El projecte de la planta
de biomassa és conegut com a «Les
Gavarres (EMTE)». Ara, aquesta activitat
la promou ENERFUST XXI, S. A., empresa
formada per alguns propietaris i gestors
forestals locals i d’altres de desconeguts.
Dimensions i ubicació:
La instal.lació de la planta ocupa 45.000
m2 (6 camps de futbol), i es pretén
AUTOCARS MAYNAU, S.L.
(CAN MURALLET)
Servei de taxi, microbús i autocars
Línia regular
Excursions i viatges organitzats
C/ Pirineus, 6
CASSÀ DE LA SELVA
En aquest plànol s'assenyala l'àmbit d'incidència de la planta.
ubicar-la en Sòl No Urbanitzable en unes
parcel·les de bosc del Mas Adrià, darrera
del polígon industrial «El Trust», d’unes 23
Ha de superfície classificades pel POUM
de Cassà com a Zona d’espai natural de
la serra de les Gavarres (Zona C).
Magnitud:
Segons el projecte bàsic presentat, la
planta pretén incinerar 180 tones diàries
de biomassa. La quantitat de biomassa
no és un factor limitador de l’activitat o la
llicència; per tant, la planta pot cremar les
tones de biomassa que vulgui.
El sotabosc no té poder calorífic, és molt
heterogeni i és difícil de recollir. Per tant,
es mol i es deixa a bosc per la seva
reincorporació. S’entén, doncs, que
biomassa forestal és estella, fusta. Si
considerem que un pi gran (d’uns 40 cm.
de diàmetre i 9 metres d’alçada) pesa una
mitjana de 0,73 tones, això equival a
incinerar 250 pins al dia (83.750 pins a
l’any).
Aproximadament un 3–4 % del pes
incinerat es converteix en cendres, i per
tant tindrem entre 5 i 7 tones diàries de
cendres de la combustió que s’han de
considerar residus. S’ha de dir que el
compostatge no és una via de gestió de
residus possible per les cendres segons
el Catàleg Europeu de Residus.
De què dependrà
Segons les dades del projecte i la
informació publicada pels mitjans de
comunicació, el radi d’actuació de la
planta incineradora és de 50 km. Amb
aquest abast, el subministrament
d’aquesta depèn absolutament del preu
del petroli (la maquinària forestal i els
vehicles de transport utilitzen gasoil i
gasolina) i de la política de tarifes,
primes i subvencions (diner públic). És
fàcil entendre que les ajudes i primes
només les rebran grans propietaris,
gestors forestals i empreses amb capacitat
de gestió.
Excursions:
19 DE SETEMBRE: Amposta i mariscada al Delta.
17 D’OCTUBRE: La maternitat d’Elna.
7 DE NOVEMBRE: Barcelona. (Visita Papal)
Per a més informació: Rossend o Maria
Telèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53
629 44 75 51 Fax: 972 46 35 19
10 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

CONSEQÜÈNCIES DE
LA PLANTA
Cremar aquestes ingents
quantitats de biomassa (forestal) té
conseqüències mediambientals,
paisatgístiques, acústiques i
sobre la salut molt importants.
NO ÉS UNA PLANTA INNOCUA.
La biomassa forestal no és una
font d’energia renovable descarbonitzada:
la seva obtenció, trituració
i transport genera grans quantitats
de CO2 d’origen fòssil, i la combustió
genera enormes quantitats de
CO2, gasos contaminants i residus.
També tindrà efectes sobre la política
forestal. Fins ara s’ha portat a terme una
política forestal fonamentalista i pessebrista,
practicada durant anys i que ara,
en vista dels resultats, es vol anar a l’extrem
oposat: fer intervencions massives
des de l’Administració amb inversions,
subvencions i primes a grans propietaris,
gestors forestals i empreses «satèl·lits».
Les ingents necessitats de biomassa
forestal que la planta necessita per
funcionar crearien importants tensions en
el mercat forestal gironí i distorsions
econòmiques, socials i ambientals a
l’entorn de l’emplaçament de la planta.
QUÈ APORTARÀ LA
PLANTA?
a) Generar 7 MW elèctrics (7.000
KW) dels quals 1 MW ja el consumeix la
pròpia planta per funcionar.
Cassà té contractats uns 35 MW, és a
dir, fan falta diverses plantes com aquesta
per poder subministrar energia elèctrica
a la localitat. Així, tampoc soluciona el
controvertit tema de les línies d’alta tensió
(AT) ja que s’ha d’estar connectat en xarxa
per quan para o falla una font de
subministrament i per evacuar l’energia
elèctrica no consumida.
b) Generar 30 MW de potència
tèrmica (30.000 KW) que no necessita
ningú. La majoria d’indústries del polígon
industrial «El Trust» de Cassà de la Selva
no necessiten calor pels seus processos
industrials. Si la planta no pot evacuar la
ingent quantitat de calor que genera
l’haurà d’utilitzar per assecar residus
biomàssics o per altres activitats encara
no declarades.
c) Connectar amb la xarxa elèctrica
de FECSA ENDESA.
Segons la normativa vigent, la Cia.
Elèctrica està obligada a comprar
l’energia elèctrica generada amb «fonts
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Planta de biomassa Allarluz-Ourense
renovables» al preu establert pel
Ministerio de Industria, Turismo y
Comercio, normalment superior al mateix
preu de venda de la Cia. Elèctrica i que
genera un dèficit tarifari astronòmic que
els successius Governs van arrossegant.
CONCLUSIONS
Cap emplaçament és adient per ubicarhi
una gran planta de cogeneració de
biomassa, però si ho considerem a nivell
particular, el Gironès i les parcel·les de
bosc del Mas Adrià, podem constatar que
la comarca no té suficient massa forestal
aprofitable, les empreses del polígon
industrial no poden evacuar la calor que
genera la planta i el territori és massa
valuós per admetre les grans distorsions
que provoca la planta.
A la plana agrícola–ramadera,
a les viles de Cassà i Llagostera
i a l’EIN de les Gavarres
(s’ha anomenat la zona «La Toscana
Catalana») s’hi fa turisme
rural i restauració, els pagesos
hi han fet importants inversions
mediambientals, s’hi han recuperat
i restaurat masies, s’ha
reduït considerablement el nivell
de contaminació de les activitats
industrials, i la població
viu i treballa amb un alt nivell
de satisfacció en un territori
equilibrat.
Ara es pretén alterar aquesta
realitat, amb la imposició
d’una activitat molesta i contaminant,
per una gestió medi ambiental mal
entesa i arrauxada, per oportunisme,
per interessos particulars i
empresarials, i sobretot amb suport
d’una classe política poc sensible amb
el territori, acrítica, interessada i servil.
ENS PRETENEN IMPOSAR UNA INCI-
NERADORA ESTRATÈGICA que eliminarà
enormes quantitats de biomassa,
tot sota el pretext de l’ús d’energies
renovables, del risc d’incendis al bosc i
de fer electricitat. I tot plegat amb el
«bio» davant perquè ens ho empassem.
PLATAFORMA ANTIINCINE-
RADORA CASSÀ –LLAGOSTERA
http://
antiincineradoracassa.blogspot.com/
Plaça de la Coma, 30, entr. A - 17244 Cassà de la Selva
tel. 972 46 14 92 - Fax 972 46 33 76 - salip@logiccontrol.es
11

Entrevistes de néts a avis (20): Joquim Torrent i Castelló
Fa cinquanta anys a Cassà hi havia onze
barbers; ara només en quedem tres"
Aquest mes entrevistem en Quim, el
barber del passeig. Joaquim Torrent i
Castelló va néixer aviat farà vuitanta anys
i les seves nétes bessones, Anna i Maria,
li han fet unes quantes preguntes...
On vas néixer?
Aquí Cassà mateix, al carrer Cervantes
On vivies quan vas néixer?
També vivia al carrer Cervantes, però
quan tenia set anys vam anar a viure al
carrer Migdia.
On vares anar a l’escola?
A les Escoles Nacionals, que ara es el
Puig d’Arques. Hi vaig estudiar fins als
catorze anys.
A què jugaves quan eres petit?
Durant les vacances anàvem amb els
amics al bosc a fer cabanes amb troncs,
cordills i branques seques. També solíem
anar a la riera del Verneda a banyar-nos
quan feia molta calor.
Quan vares començar a treballar i on?
Quan tenia dotze anys, i encara anava
a l’escola, vaig començar a fer d’aprenent
Outlet
Roba
interior
noia
Roba
interior
noi
Lenceria
Pijames
Fins al
50%
Bijuteria
noi / noia
A dalt, en Quim i la seva esposa Trini amb les nétes; a sota, sortint de l'església
el dia d'un casament.
Nova
col·lecció
2010-11
Maria Negre i Teixidor
C/ Barraquetes, 29
Tel. 972 46 01 84
17244 CASSÀ DE LA SELVA
12 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

a «Can Pitu Macu». Als catorze anys ja
vaig començar a treballar en una fàbrica
de taps de suro i com a barber a «Can Pitu
Macu».
Explica’ns alguna cosa interessant de
la teva feina...
Quan a l’any 1957 em vaig començar a
fer encarregar de la perruqueria d’homes,
ja n’hi havia onze a Cassà, i era durant el
cap de setmana quan solíem tenir més
feina. Però com que era l’època dels
Beatles, el jovent no es tallava els cabells
per seguir la moda, cosa que ens va treure
feina. Llavors, van sortir les primeres
màquines d’afaitar i de tallar cabells, això
va permetre que la gent es pogués tallar
els cabells i afaitar a casa seva; això ens
va treure tanta feina que ara només
queden tres barberies en tot el poble.
Amb què us divertíeu quan éreu joves?
Anàvem a ballar a la Sala Gaià, que ara
és la biblioteca; també solíem anar al
cinema i a veure futbol. Però mai sortíem
del poble.
Com us vàreu conèixer amb l’àvia?
En un casament d’uns coneguts. Va
donar la coincidència que tots els joves
ens vam asseure la mateixa taula, i la teva
àvia i jo ens vam asseure davant per
davant. Després, ens vam començar a
parlar i ens vam fer amics. Llavors ens
vam continuar veient a la Sala Galà. Fins
al punt d’arribar a casar-nos fa més de
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
cinquanta anys.
Què penses fer quan et jubilis?
Ja fa quinze anys que estic jubilat, i una
de les coses que més m’agrada es cuidar
l’hort que tinc darrera de casa. Però com
Tenim un gran assortiment de
llençols i roba de llit
DRAPS
Una simpàtica foto de fa uns quants anys: en Quim amb un client difícil...
que conec a molta gent de la barberia,
encara vaig allà de tant en tant i afaito a
algú.
Anna i Maria Torrent i Abras
Pl. Dr. Botet, 3
tel. 972 46 00 61
17244 CASSÀ DE LA SELVA
13

La comissió "Cassà decideix" rep el
guardó Josep Dalmàs 2010
El premi Josep Dalmàs que l’agrupació
local d’Esquerra Republicana de
Catalunya atorga cada any a una entitat
del poble que s’hagi destacat per la
defensa dels valors locals o nacionals,
enguany ha estat lliurat a la comissió
Cassà decideix, organitzadora del
referèndum per l’autodeterminació el 13
de desembre passat. El lliurament
d’aquest guardó va ser un dels actes
destacats de la diada de Catalunya
d’enguany,
La celebració de la diada de l’11 de
setembre va tenir un programa semblant
al d’anys anteriors amb un primer acte
davant el monument a Josep Dalmàs on
es va fer la tradicional ofrena floral. Josep
Dalmàs, nét del que fou alcalde de Cassà
durant la guerra civil, va agrair el
reconeixement als mèrits de l’alcalde
republicà de Cassà, durant uns anys molt
difícils.
L’alcalde de Cassà, Carles Casanova,
va recordar en el seu parlament els
esdeveniments viscuts a Catalunya
durant el darrer anys amb l’onada de
A dalt, Josep Ferrer en nom de la comissió Cassà decideix, rep el guardó
Josep Dalmàs, de mans del nét del que fou alcalde de Cassà; a la dreta, Eloi
Madrià presenta el cineasta Antoni Martí; sobre aquestes ratlles, una imatge de
l'acte celebrat al pati de Can Nadal el dia onze al vespre.
14 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Imatges de la diada a Cassà: ofrena
floral al monument a Josep Dalmàs i
l'acte celebrat a l'Estació .
referèndums per l’autodeterminació i la
manifestació del deu de juliol que van
evidenciar les ganes d’assolir un ple
autogovern al nostre país. L’acte es va
tancar amb el cant dels Segadors
acompanyats per un quintet de l’escola
de música de Cassà, que va posar la nota
musical a l’acte.
A la una del migdia, a la Sala de l’Estació
plena de gom a gom, el cineasta Toni Martí
va presentar el vídeo "L’autodeterminació
depèn de nosaltres", un abrandat
reportatge sobre la lluita per les llibertats
de Catalunya amb un incís especial als
referèndums dels darrers mesos.
L’acte va finalitzar amb el lliurament del
VI Premi Dalmàs que va presentat el
responsable d’ERC a Cassà, David Vila,
que va remarcar la mobilització aconseguida
pel grup de cassanencs -la comissió
Cassà decideix- que van organitzar, amb
el suport de moltes entitats locals, el
referèndum per l’autodeterminació el 13
de desembre passat.
Josep Ferrer, en nom de la comissió, va
agrair el premi i va destacar els mèrits de
Josep Dalmàs en aconseguir mantenir la
pau al poble en temps ben difícils, com a
exemple a seguir en el camí cap la
independència de Catalunya: «sempre
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
pensant en positiu, sense enfrontaments
ni acusacions a ningú; només
reivindicant el que ens pertoca».
Després, la diada va continuar amb una
arrossada de germanor al parc de
l’Estació, que es clogué amb havaneres i
cançons amb el grup Els Panxuts.
A les vuit del vespre, als jardins de can
Nadal es va celebrar l’acte institucional
amb el parlament oficial de l’alcalde de
Cassà, que va recordar la necessitat de
Tel. 972 46 34 74
mantenir les reivindicacions nacionals en
aquests moments tan transcendentals pel
futur de Catalunya. La part cultural de
l’acte la hi van posar els membres de la
Jove Orquestra de Cassà i els Marxants
de Paraules que van oferir un espectacle
amb música d’autors catalans i poemes
de caire patriòtic davant el nombrós públic
que omplia el pati de la casa de la vila.
Text i fotos: J.C.C. i Òscar Pérez
15

La Fira de Santa Tecla torna a ser un èxit de públic i activitats
El conseller de Medi Ambient dóna
suport al projecte de planta de biomassa
Els dies 18 i 19 de setembre es va
celebrar la Fira de Santa Tecla 2010 amb
força novetats respecte els altres anys. El
conseller de Medi Ambient i Habitatge,
Francesc Baltasar, va inagurar la mostra
d'energies renovables i es va mostrar a
favor de la planta de biomassa de Cassà.
El conseller va remarcar que si es fan les
coses ben fetes, els perjudicis per als
habitants de Cassà seran mínims.
En el parlament inaugural, el conseller
va fer esment a la crisi econòmica actual,
com un factor que ha de contribuir a
potenciar l'ús d'aquest tipus d'energies,
ja que representen una aposta de futur,
d'eficiència i de preservació del mediambient
"que hem de tenir sempre present
en el desenvolupament de la nostra
societat". Baltasar va manifestar que si no
fem una aposta clara cap a recursos
energètics més eficients i sostenibles pel
medi ambient, el mateix planeta «ens
expulsarà». L'alcalde de Cassà, Carles
Casanova, va recordar que ja fa deu anys
que Cassà aposta per aquesta fira que
permet a diversos sectors familiaritzar-se
amb productes, tècniques i elements
respectuosos amb el medi ambient.
En paraules als mitjans de comunicació,
el conseller Baltasar va manifestar la seva
postura favorable a la construcció d'una
El conseller i l'alcalde, visitant un dels estands de la Fira d'Energies Renovables
planta de biomassa a Cassà tota vegada
que "els beneficis que pot comportar per
la zona de les Gavarres són molt
importants. Cal que es faci un projecte
ben fet i que es tinguin en compte tots
els condicionats que comportar aquesta
instal·lació, però des del Departament
considerem el projecte molt interessant
i estem treballant per que pugui ser una
realitat".
CINC MIL VISITANTS
Durant els dies de la fira es calcula que
unes cinc ml persones van assitir als actes
programats que eren ben diversos i per a
tots els gustos: des de cinema a música,
passant per les parades de productes
ecològics, la botiga al carrer, la trobada
de puntaires, el cercavila de gegants o
16 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

RECORDANT EL CINEMA DE LA COMA
Entre les mostres de les entitats va destacar per la seva
remembrança de temps passats la del cineclub vuitimig que
ens presentava records de l'antic cinema Nacional (de la
Coma). A mes de cartells i imatges, s'hi podia veure l'antic
uniforme dels conserges del local. Tota una troballa d'un
estudiant que està fent un treball de recerca sobre el local.
les activitats destinades a la mainada.
El dissabte va tenir lloc l'Actuari, Festival de música, teatre i
animació organitzat pel grup local el Castellet. El Festival, al
teatre Puig d'Arques va comptar amb l’actuació del grup Quarts
de Quatre i L’Ombre de Ton Chien amb Anna Roig.
El diumenge, el dia més important de la fira, les activitats i
propostes distribuides entre els diferents escenaris de la fira van
comptar amb la major presència de públic amb iniciatives
novedoses com la fira ecolúdica i d'altres de tradicionals com la
Tel. 972 46 34 79
Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 h
Dilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Una parada de "petits
botiguers"
17

PREMIS A RECERCA D'ENERGIES RENOVABLES
Els estudiants Marc Fresquet (IES Deltebre) i Manuel Llavero (IES
Narcís Xifra) van ser els guardonats amb els premis a treballs de
recerca per a alumnes de batxillerat que haguessin tractat el tema
de les energies renovables; el guardó es va lliurar a l'Ajuntament
de Cassà durant la fira.
mostra de creadors locals, la trobada de puntaires i patchwork i al
carrer Barraquetes «El petit botiguer». El bon temps va acompanyar el
diumenge amb una visita de més de cinc mil persones segons
estimacions de l'àrea de promoció econòmica de l'Ajuntament de Cassà
Text i fotos: Joan Carles Codolà
Més imatges a: www.cassadigital.cat
PROJECTES D'ENCÀRREC
DISSENYS PROPIS
Polígon industrial - c/ de la Via, núm. 3
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 12 10 / Fax: 972 46 14 87
Esteve Artigas i Marcó
18 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Els residents a l'Hospital, de visita al Museu del Joguet
Recordant la nostra infantesa
Sovint ens vénen a la memòria, amb les
converses, les fotografies, els llibres…,
records i moments de la nostra infància.
Aquest mes d’agost, a la Residència, hem
recordat una part de la nostra infantesa (i
la d’altres èpoques més antigues i més
modernes), que és potser la més dolça i
les més lúdica a la vegada: hem anat de
visita al museu de la joguina de Figueres.
Allà ens hem retrobat amb jocs, tricicles,
nines i firetes que havíem tingut a casa, o
que tenien els nostres veïns, i hem recordat
quantes hores de joc ens havien alegrat
les baldufes, les bitlles o alguna nina de
cinquena mà. Però també hem pogut fer el
trapasser amb les joguines preferides
d’alguns famosos: Dalí, Terenci Moix,
Pasqual Maragall…, i veure joguines més
antigues que les nostres, quasi com les
dels nostres avis, més modernes, com les
dels nostres néts, i algunes de la nostra
infància…, però que no havíem vist mai!
A més, l’espai del museu (molt recomanable de visitar) ens va
permetre provar alguns jocs de taula i d’enginy, i fins i tot va
posar-nos a prova amb l’enigma dels daus, i vam poder organitzar
un concurs, que va tenir premiats i tot!, perquè no és fàcil saber
quants daus tenen posats a dins la formatgera de l’entrada. A
veure quants lectors d’aquesta revista s’hi acosten i ho encerten!
A més de la visita al museu, vam tenir aquells dos altres
ingredients que fan falta per tenir una visita amb un dia perfecte:
un bon dinar i bona companyia.
El dinar el vam fer a Figueres mateix i vam estar servits millor
que en molts banquets, en un espai digne dels millors casaments
i amb un menjar excel·lent.
La companyia va ser la dels familiars, que sempre que tenen
ocasió ens acompanyen a les excursions, i, com sempre, la dels
voluntaris, que de fet ja són com de la nostra família, també. Des
dels de la Creu Roja fins a aquells que vénen sovint al centre a
passar una estona amb nosaltres.
Pel trajecte d’anada i de tornada hem de donar les gràcies a
la gent d’Autocars Roca, que ens facilita l’autobús adaptat sense
cap condició; al contrari, amb totes les predisposicions que ens
calen.
Durant aquest mes de setembre estem preparant també tot el
A.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.
Correduria d'assegurances
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
referent a la tardor i final d’any: sortides i passeig a Cassà, Santa
Tecla, arrossada a Solius, castanyada… I també hem estat
enfeinats recollint i treballant el nostre hort i preparant manualitats
per poder sortir al carrer el dia de Santa Tecla.
ASSESSORIA FISCAL
COMPTABLE I LABORAL
ASSEGURANCES
Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com
19

El 30 d'octubre, marató de donació de sang
A finals d’aquest mes d’octubre, el
dissabte dia 30, Cassà viurà una nova
edició de la marató de donacions de sang
amb l’objectiu d’aconseguir-ne 500, una
xifra ben important i que demostraria
l’altruisme i generositat del cassanencs.
Fa cinc anys, en l’anterior edició d’aquesta
campanya extraordinària es van
aconseguir 349 donacions.
Rosa M. Costa, la delegada a Cassà de
l’associació de donants de sang de
Girona explica que «volem que la marató
de donació de sang esdevingui una
jornada en la que s’hi impliquin les
entitats del poble, tal i com ho van fer fa
cinc anys per aconseguir que aquest
acte esdevingui un element de
concentració i d’interès per a tothom».
Fa cinc anys, tal i com recorda la Rosa,
la marató de donació de sang va aplegar
nombroses iniciatives d’entitats que van
contribuir a donar suport a la donació de
sang: partides simultànies d’escacs,
cercavila dels gegants i grallers, cants de
la coral Bell Ressò i els Panxuts,
actuacions de les colles sardanistes,
música amb el grup toc de Xarel·lo, servei
de guarderia a càrrec de les AMPAs dels
centres locals, explicada de contes,
xocolatada organitzada pels jubilats...
«Aquest any també demanem a totes les
entitats que puguin, que ens vinguin a
ajudar a animar la gent a donar sang; a
més de la gent que pot acudir amb la
mateixa entitat que s’anima a fer la
donació, els acompanyants i
espectadors també es comprometen i
passen a ser donadors; per això és bo
aconseguir la implicació de la majoria
d’entitats locals. Estem molt contents
de la resposta que en vam obtenir i la
que estem detectant aquest any».
Qualsevol persona pot donar sang?
-Només cal que sigui major de 18 anys
i que pesi més de 50 quilos. Quan arriba
Fa cinc anys els gegants de Cassà també van anar a donar sang.
a fer la donació ja se li fa un qüestionari
d’hàbits, se li pren la pressió i s’analitza
el ferro en sang per comprovar que està
en condicions i ja pot donar sang; al cap
d’uns dies rep l’analítica al seu prop
domicili.
Ara fa més falta sang que abans?
Actualment, un cop passat l’estiu hem
superat aquell moment tan crític que
sempre hi ha aquests mesos; per anar bé
caldria que al banc hi hagués sang per
sis o set dies i aquest estiu hem tingut
reserves per només quatre; Per això cal
que hi hagi donacions constants per
mantenir les reserves. Com se sap la sang
es conserva i encara que amb el temps
caduca mai no es llença ja que té altres
utilitats si no pot ser per a transfusions;
per això sempre va bé que en tinguem
per atendre les necessitats ordinàries i
totes les urgències que puguin sorgir.
I no fa mal donar sang?.
Horaris:
Botiga:
de dilluns a divendres:
matins, de 9 a 1
tardes, de 5 a 8
Consulta veterinària:
de dilluns a divendres:
matins, de 2/4 de 9 a 10
tardes, de 5 a 8
disabtes, de 4 a 5 de la tarda
La única molèstia és la petita punxada
inicial, després són deu minuts
absolutament innocus per extreure els 450
ml que poden salvar una vida...
A Cassà quantes extraccions es fan a
l’any?
Fins ara fèiem tres sessions
d’extraccions a l’any i ara passarem a
quatre (gener, abril, juliol i octubre), En
cada sessió fem entre 120 i 180
extraccions. Esperem anar mantenint el
ritme i augmentar-lo.
Anoteu-vos-ho i recordeu-ho:
dissabte 30 d’octubre, a la nau
polivalent de 10 a 2/4 de 3 del matí
i de 4 a 10 de la tarda, gran marató
de donació de sang. Si tens més
de 18 anys i peses més de 50
quilos, no t’hi pots negar: donar
sang és donar vida.
20 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

El regidor Xavier Romero, amb els autors del llibre, Pia
Bosch i Quim Nadal
Presentaren el llibre "El futur comença ara"
Quim Nadal i Pia Bosch
conversen sobre les
comarques de Girona
L'exalcalde de Girona i actual diputat al parlament de Catalunya
i conseller de Política Territorial i Obres públiques de la
Generalitat, Joaquim Nadal, va fer una crida a recuperar la
connexió entre els polítics i la societat en l'acte de presentació
del llibre "El futur comença ara", que va presentar a Cassà, el
diumenge 5 de setembre, amb la també diputada del PSC, Pia
Bosch.
Com va explicar en la presentació l'editor de l'obra, Quim
Curbet, el llibre és un recull de converses entre Quim Nadal i Pia
Bosch juntament amb deu personatges de la vida social, cultural
i econòmica de les comarques gironines en les quals s'aborda
la realitat actual del territori i les possibilitats de progrés i futur.
En les diverses converses es parla de territori, d'economia, de
cultura i educació, de societat i de política a partir d'una visió
gironina amb l'objectiu d'anar recuperant la il·lusió per aconseguir
tots plegats que les comarques gironines tornin a recuperar el
paper de lideratge que havien tingut a l'estat espanyol i que s'ha
anat perdent en els darrers anys.
Pia Bosch va esmentar la necessitat de promoure aquest
intercanvi d'idees entre ciutadans i polítics per recuperar la
connexió entre els ciutadans i l'actuació dels seus representants
i va remarcar els tres eixos transversals que afecten les àrees
estudiades: la cohesió social, el dinamisme econòmic i l'equilibri
territorial que fa uns anys van ser claus per a la potència
capdavantera de les comarques gironines.
Per la seva banda Joaquim Nadal va remarcar el paper del
llibre com element que "sacsegi" el panorama de les idees
polítiques actuals i que trascendeixi del panorama electoral actual.
Nadal va reconèixer que el crèdit actual dels polítics és molt baix
i alarmant i que s'han fet coses mal fetes per la qual cosa "tenim
un problema" que caldria resoldre recuperant l'esperit que feia
que els ciutadans vibressin amb els polítics i treballessin plegats.
El regidor de cultura de Cassà, Xavier Romero, presentà l'acte
al qual assistiren una dotzena de persones a la Sala Galà.
Text i foto: J.C.C.
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Tel. 972 46 22 22 / Fax: 972 46 27 91
FUSTERIA I MOBLES FERMI, S. L.
C/GIRONÈS, 5
17244 CASSÀ DE LA SELVA
TELÈFON 972 46 45 47
Mòbil: 635 40 45 09
Email.fustimofermi@gmail.com
Mobles a mida, mobles de cuina,
obra nova, reformes, restauració.
21

Taxacions
Certificats d'habitabilitat
Certificats de solidesa i altres...
A les imatges, dos moments de l'acte inaugural de
l'exposició, a la Sala la Coma.
Mostra filatèlica en
honor al Dr. Ruscalleda
Divendres, 3 de setembre,
al vespre es
va inaugurar a la sala
de la Coma una mostra
filatèlica dedicada
al Dr. Josep Ruscalleda,
que aquest
any 2010 ha complert
els cent anys.
La mostra presentà
algunes peces destacades
de col·leccionistes remarcables de la demarcació de
Girona com el dr. Julià Maroto que hi aportà alguns segells
dedicats a la Creu Roja, o els segells corporatius dels col·legis
de metges de Xavier Andreu. Igualment el dr. Ruscalleda,
col·leccionista empedreït, hi aportà els seus segells de medicina
i el regidor i gran col·leccionista, Xavier Romero, postals antigues
de medicina i Creu Roja.
Durant la inauguració l’alcalde de Cassà, Carles Casanova,
va remarcar el valor potenciador de les capacitats intel·lectuals
que té el dedicar-se a afeccions com la filatèlia o el col·leccionisme
en general, que han permès al Dr. Josep Ruscalleda
arribar als cent anys en plenes facultats. Es va destacar la
capacitat col·leccionista del dr. Ruscalleda i remarcà el valor
específic de l’exposició per la seva dedicació monogràfica al
món de la medicina.
Assistí a l’acte el president de la Societat Filatèlica de Girona,
Antoni Jimenez Maqueda i nombrosos familiars i amics del Dr.
Ruscalleda, que va agrair el suport per poder preparar la mostra
que recull una part de les peces filatèliques que ha pogut recollir
al llarg dels darrers vuitanta anys.
Llibreria Can
Karlus,
Us esperem al
carrer del Remei
22 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

AGOST 2010
DEFUNCIONS
Mari
Casellas
González
Ha mort a l'Hospital Josep Trueta de
Girona el dia 5 d'agost de 2010, a l'edat
de 53 anys. Filla de Joaquim i Paquita,
era casada amb Quim Bardera i Planas.
Natural i veïna de Cassà de la Selva, tenia
el domicili al carrer Conill, 12. Deixa dos
fílls: Laura i Eduard.
A la mare
Mama, fa un mes que ens vas deixar
però encara ets present en tots els
moments perquè ens has deixat un gran
buit. Ens estem adonant que som a l'inici
d'una etapa molt dura, començar un nou
camí sense tu i això és difícil d'imaginar.
Però ho aconseguirem perquè sabem que
és el que t'agradaria, així ens ho vas
demanar i demostrar al llarg de la teva
malaltia. Valenta i lluitadora fins al final,
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
encara que les coses no pintessin bé
sempre tenies un somriure a la cara, mai
mostraves el teu cansament ni el teu dolor
perquè els que t'envoltàvem, família i
amics no patíssim.
Per això nosaltres tenim el compromís
de tirar endavant, perquè hem de ser
lluitadors i valents com ens ho vas
ensenyar i demostrar.
Gràcies per tot mama, amb tu no hem
deixat mai d'aprendre. Les teves qualitats
eren màgiques i úniques. Una persona
oberta, amb les idees i els principis clars.
Sempre estaràs al nostre costat. Mai
t'oblidarem i t'estimarem sempre!
Volem des d'aquí donar les gràcies a
tothom per el comiat que vàreu donar a la
nostra estimada Mari, que ens va omplir
d'emoció. Quedà palès el vostre afecte i
admiració.
Estem més que segurs que des d'on
sigui ella també es sentirà orgullosa de
tots: família, amics, companys i coneguts.
Gràcies a tothom, la nostra Mari va estar
envoltada de la gent que estimava i
inundada de flors, que tant li agradaven,
acompanyant-la en el seu últim viatge.
Molt agraïts per fer-nos costat, sempre
ho recordarem.
Quim, Laura i Eduard
Marieta, tantes converses de mitja nit,
agafades de la mà. Tants records que són
inoblidables, com Tu. Quin buit tan gran
que ens a quedat, però cada vegada que
la gola se'ns estreny i el cor se'ns fa petit,
només puc pensar en tu rient i dient que
ens en sortirem. I aquí estem intentant-ho
i vetllant per els que tant estimes.
Gamma
comercial
Joan
Genoher
i Garriga
El dia 20 d’agost va morir a Cassà de la
Selva d’on era fill, Joan Genhoer i Garriga
fill de Jaume i Angela, nascut al 26 de
juny de 1930.
Deixa vídua, Joaquima Coma i
Casanovas.
José
Carrillo
Corbacho
En dia 20 d’agost va morir a Cassà de
la Selva, a l’edat de 68 anys, José Carrillo
Corbacho,. Era natural d’Antequera i fill
de José i Dolores. Deixa vídua, Antonia
Rodriguez, fills i nets.
«José: Siempre estarás entre nosotros»
Descansin en pau
25

METEOROLÒGIQUES
AGOST 2010
Temperatures:
Mitjana del mes: 22,61 ºC (La mitjana
d’agost és de 24,09)
Màxima absoluta: 35,7 ºC el dia 21 a
les 14 h i 27 m.
Mínima absoluta: 11,9 ºC el dia 16 a les
7 h 29 m del matí.
Mitjana de les màximes: 29,02 ºC
Mitjana de les mínimes: 16,19 ºC
Pluges:
Sis dies de precipitació superior al litre:
Dia 2: 12,2 litres
Dia 6: 1,5 litres
Dia 9: 18,8 litres
Dia 11: 6,2 litres
Dia 18: 7,5 litres
Dia 19 : 1,7 litres
Precipitació total: 48,8 litres (la mitjana
global de tots els mesos de juliol és de
54,21 litres)
Vents: Ràfega de vent més forta : 51,5
Km/hora del S/SO, el dia 22 a 2/4 de 7 de
la tarda. Vent dominant més dies: Sud,
durant 11 dies.
(Dates extretes del Meteocat)
DINS LA NORMALITAT
Aquest agost s’ha mantingut dintre de
la normalitat en el referent a les
temperatures. Ha fet calor, sí; però no és
normal que a l’agost en faci ?. De totes
maneres no hi ha hagut rècords com en
altres llocs de Catalunya, àdhuc ha estat
un grau i mig per sota de la mitjana. El
punt àlgid el trobem a la tercera setmana
amb un pic de prop de 36 ºC.
Pel que fa a les pluges, també s’ha
acostat als paràmetres d’aquest mes (prop
de 6 litres menys), si bé ho ha fet més a la
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Màximes, mínimes i pluges d'AGOST de 2010
Temp. mitjana : 22,61 ºC Pluja total : 48,8 litres
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 2 21 2 2 2 2 2 2 2 2 3 31
primera quinzena que el més normal és
que ho faci cap a finals de mes.
POLICIA LOCAL
ACCIDENTS MES D'AGOST
DE 2010
Accidents amb danys materials:
Dia 7: C/ Provincial (Corfu-Capri).
Vehicle implicat: Seat Cordoba amb un
senyal.
- Veïnat Serinyà (camí de la Pineda
Fosca). Vehicle implicat: Iveco-35S14,
sortida de via.
Dia 15:Veïnat de Serinyà 7-8. Vehicle
implicats: Renault Clio i Daewoo Nubira.
Dia 18: Plaça de la Coma, 30. Vehicles
implicats: Nissan Terrano, Peugeot
Satelis, Kymco Super Dink, Triumph
Pluja Màximes Mínimes
Bonneville i B.M.W F-650.
Dia 21:C/ Puigcugul, 92-94. Vehicles
implicats: Opel Astra i Citròen Xantia.
Dia 24: C/ Castell (pàrquing
supermercat Maxidia). Vehicles implicats:
Peugeot-106 i Seat Ibiza.
C/ Fraternitat, s/n. Vehicles implicats:
Citròen C-4 i Motocicleta Haley-Davidson.
Dia 25: Passeig Vilaret, 31. Vehicles
implicats: Peugeot-207 i Opel Astra.
Accidents amb ferits:
Dia 15: Veïnat de Serinyà, s/n. Vehicle
implicat: Ciclomotor marca Trueba model
S-Mot. Resulten ferits lleus tant el
conductor com l’acompanyant d’aquest
Ciclomotor.
Dia 27: C/ Puigcugul amb C/ Bonavista.
Vehicles Implicats: Seat Ibiza i Ford
Máverich. Resulta ferida lleu la conductora
del vehicle Seat Ibiza.
Neteja de boscos
24 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

El setè cicle Musicant... omple de ritmes
i de públic les nits de Campllong
La 7a edició del Musicant... de música del país
s’estrenà el dimarts 24 d’agost a l’església amb
música medieval catalana: el cor La Xantria i Jordi
Domènech com a contratenor solista presentant El
cant de la Sibil·la, un drama litúrgic del segle XI que es
cantava a les celebracions de Nadal que profetitzava
l’arribada del dia del judici final. El dimecres 25 actuà
la soprano Assumpta Fontanals i el pianista Antoni
Mas presentant un programa de cançó clàssica i
contemporània catalana amb autors com Eduard
Toldrà, Antoni Parera, Xavier Montsalvatge, Joan M.
Serrat i el mateix Mas. El dijous 26 fou dedicat a la
música catalana contemporània amb un concert a
l’església a càrrec del grup Percussions de Barcelona.
A més d’obres d’autors com Gerard López, Ramon
Humet i Ferran Cruixent, els quatre intèrprets
percussionistes van estrenar una partitura
encarregada pel Musicant... al compositor Miquel Oliu,
i inspirada en el llibre El Petit Príncep. Aquesta última
obra comptà amb la col·laboració del flautista de bec
Tiam Gudarzi. Desprès d’un aperitiu adreçat a patrocinadors i
col·laboradors del cicle, el grup tortosí Quico el Cèlio, el Noi i el
Mut de Ferreries, els quals a través del seu últim espectacle
Oco! Oferiren una fusió de música catalana tradicional amb lletres
originals a partir d’una visió irònica de l’actualitat que entusiasmà
al nombrós públic assistent a la carpa de la plaça Catalunya.
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
(2,50e)
(7e)
Les actuacions, a diversos escenaris, d'Assumpta Fontanals i Antoni
Mas, La Xantria i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
El cicle ha estat un èxit pel que fa a l’assistència d’oïents i al
nivell musical presentat, aspectes que ens esperonen a continuar
programant nous cicles dins els quals esperem retrobar-nos tots
de nou.
Comissió organitzadora del Musicant...
23

Adéu, Jaume
«Jaume, la petjada que ens has deixat a
nosaltres i a les Gavarres no s’esborrarà
mai; continuarem el camí que durant tants
i tants anys ens has traçat.» Aquest era el
text de l’esquela que la Colla
Excursionista va publicar dissabte al diari
El Punt. Reflecteix els sentiments de molts
cassanencs i cassanenques que encara
sobtats per la notícia de la teva mort avui
et venim a dir adéu, un adéu molt
especial i difícil d’explicar. Venim a
recordar el que ens has ensenyat, el que
has compartit amb tots nosaltres, la
multitud de vivències que a tots ens
ajudaran a superar la irreversibilitat de la
teva absència.
Aquests dies ens van aflorant records
de les pàgines viscudes en comú.
Les dels primers temps de la nova
democràcia, quan la creació de l’Opció
Democràtica Cassanenca deixà sense
elements la Junta de la Colla. Va significar
agafar-ne les regnes per continuar
l’excel·lent tasca que hi havia endegada.
Les reunions en una petita taula del
reservat de can Font, al Passeig. L’escena:
dilluns al vespre, sopant d’entrepà i
cervesa i lligant caps i activitats…, en
Jaume, en Carles Malagrida i en Quim.
Tal com destaquen els amics del Consorci
de les Gavarres: la crítica encertada,
juntament amb la seva constància i el seu
Xavier Pla i Buscató
compromís segur van fer possible aquella
travessia del desert.
Les matinals de diumenge fent recerca
arqueològica, o netejant i endreçant
l’església dels Metges, les sortides a
Solius a descobrir l’escalada, les
excursions més llargues a la Garrotxa,
aquelles aventures en la pujada al
Pedraforca..., amb els esmorzars sobre
les fulles de Los Sitios com a estovalles.
La garantia que podies portar carn per
coure per l’esmorzar o dinar perquè en
Jaume aconseguiria fer foc malgrat les
condicions més adverses, ja que es
tractava de coure l’arengada i fer la
torrada, per descomptat... Un foc sagrat,
que no admetia cap més mans que les
seves per anar-lo conduint. Primer
l’amanida, amb força ceba, i després el
bon foc…, encara que fos al mig del camí
o de la canal del Príncep, ja que tant hi
feia el lloc, tu adaptaves el teu
coneixement a la situació del moment, i
endavant...
El pessebre de cada any: l’arribada
propera del Nadal era el magnífic motiu
per conèixer les muntanyes més
importants de les nostres contrades i
deixar-hi l’empremta artística d’en Jaume.
Això sí, un voluntari amb bona motxilla i
bona esquena per dur uns bons quilets
26 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

de paquet...
Les visites a hores que hom
consideraria intempestives però que per
a ell eren urgents i necessàries. Sempre
breus, per aclarir algun dubte o per delegar
alguna gestió que considerava important.
Aquelles petites xerrades a can Benet
quan anaves a comprar el diari i
comentaves alguna notícia o informació
que consideraves interessant...
Més endavant el cercle va anar-se
estenent i van anar apropant-se a la Junta
força companys i companyes més.
Sempre la presència constant d’en
Carles, com a secretari per donar fe del
que calgués i la d’en Jaume, escoltant i
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
En Jaume expplicant la
tècnica de pelar el
suro, en un descans
d'una marxa i fent de
guia d'un grup amb
mainada pels camins
de les Gavarres.
assentit o deixant sentir la seva veu,
contundent i nerviosa alhora, quan calia.
Malgrat la rudesa del teu parlar, has estat
persona d’un sentiment tendre, d’extrema
cura per tot els elements que t’envoltaren:
els teus animals, els teus arbres... La
imatge neta i serena de can Vilallonga
reflecteix el teu tarannà.
Estem segurs que el teu esperit no se
n’anirá mai d’aquest massís a redós del
qual has viscut.
La vida de les Gavarres i la d’en Jaume
no resistirien una separació. L’exemple
de la seva vida podrà servir-nos per a
definir un caràcter gavarrenc: discret com
aquestes muntanyes arrodonides, però
ferm i permanent, ben arrelat al país, amb
un caràcter ben propi.
Fins sempre, Jaume, el nostre adéu és
molt especial i difícil d’explicar perquè ens
retrobarem a cada racó de les nostres
muntanyes. El teu record i el teu guiatge
ens continuarà acompanyant sempre.
Gràcies de tot cor, i fins a la Travessada
del proper mes d’octubre.
Els teus amics de la Colla
Excursionista Cassanenca
(Text llegit en la cerimònia exequial de
Jaume Abel el 6 de setembre de 2010)
27

En memòria
del company
Jaume Abel
Ens vam conèixer durant una de les
meves nombroses caminades en solitari
pel bosc, peró fou a La Colla on ens vam
tractar de debó. El nostre tarannà era força
diferent i, no obstant aixó, tu i jo teníem
quelcom en comú: l’amor per la natura,
singularment per Les Gavarres. El que per
a mí fou- i és- una profonda afecció, per a
tu va ser quelcom més: d’aquesta contrada
en vas fer la teva llar, el teu mitjà de vida i
la mes intensa de les teves passions. Pocs,
molt pocs deuen ser els topants, cims,
valls, masos, fonts, dels que no en
sabessis el nom. Poquissims-si és que
ni’hi ha algun- els camins i corriols que no
haguessis trepitjat alguna vegada.
I heus aquí que, de cop i volta, has
emprés el vol; el bonic indret vora la riera
Vilallonga, que fou testimoni
de les teves primeres passes
i escenari de la, per a tu,
darrera albada, resta ara orfe
de la teva presència com hi
restem una mica tots. Ja no
et tornarem a veure arribar a
reunió de junta amb l’itinerari
de la Travessada o de la
Marxa de Primavera, ja no
tornaràs a brandar el tallant
per netejar de matolls un tros
de corriol, a marcar amb guix
algun encreuament de
camins complicat, a recòrrer
amb la teva moto, poc abans
de la sortida, l’itinerari en
recerca d’alguna possible
deficència en els senyals. I,
sobretot, a encoratjar-nos
amb el teu entusiasme
encomanadís.
Si, et trobarem a faltar.
Peró seguirem, ho pots ben
creure. Quan aquesta tardor
tingui lloc la Travessada,
gaudirem dels paisatges, del
recorregut que ens havíes
preparat il.lusionadament i,
en acabar, pensarem en la
del proper any. Seguirem,
com a bons excursionistes,
les teves petjades que mai
permetrem que s’esborrin.
Segur.
Carles Malagrida
Fent camí amb
en Jaume
Jaume,
Els nostres camins, varen coincidir fa un
temps. Per a la nostra colla d’amics , eren
els primers anys de la nostra joventut.
Amb tu, varem descobrir i conèixer
l’entorn més proper a nosaltres: les
Gavarres. I no sols a conèixer-les, també a
respectar-les i estimar-les.
Eren els anys de les sortides matinals a
les Gavarres. Va ser la descoberta
d’aquestes muntanyes, de les rieres, rierols
i fonts encara que estiguessin ben
amagades. I també dels seus noms. Varem
aprendre a conèixer els arbres, els de riera,
els de bagueny o els de solell. Els arbustos
i herbes remeieres. Varem aprendre a
identificar els rastres dels animals, el cant
dels ocells. Vares acompanyar-nos a llocs
singulars. Ens ensenyares les teves
descobertes, els nous corriols que tu
desbrossaves.
Ho fèiem de manera lúdica, senzilla,
serena i sana, tal com tu eres. Sense
importar si feia fred o si feia calor.
Sempre a mà el teu tallant per si calia
preparar unes branques de bruc per fer
una foguera on coure la botifarra
embolicada amb una fulla de col per
esmorzar.
A poc a poc, potser sense pretendreho,
ens vares ensenyar a estimar la vida
de les persones d’aquestes muntanyes:
els masos i la poca gent que llavors
quedava en ells, els seus molins d’aigua,
els seus recs i petits aqüeductes, les
esglésies… I si convenia, entre tots fèiem
unes jornades de treball per netejar els
seus teulats o el seu interior.
Sense oblidar les restes més antigues
com dolmens, menhirs, o el que quedava
d’un poblat iber o d’alguna vil·la romana.
Diferents inquietuds ens portaren a
conèixer altres llocs del nostre país i
també vingueren els anys que nosaltres
varem formar les nostres famílies. Una
cosa i l’altra va fer que seguíssim camins
diferents.
Tot i el pas del temps, la teva
empremta no s’ha perdut. Amb el teu
tarannà de cerca i de dedicació
il·lusionada vares aconseguir engrescarnos
deixant-nos molts bons records i una
bona petja.
Ens dol molt la teva absència, però tal
com diu el teu millor amic: «hem de
continuar, cadascú a la seva manera, el
camí que tu vares encetar».
Jordi Domingo Mercadal
28 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Tres imatges d'en Jaume en diferents etapes de la seva vida
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Ha mort en
Jaume Abel
BOSQUETÀ, CONEIXEDOR, AMANT,
DEFENSOR I DIVULGADOR DE LES
GAVARRES
En Jaume es va incorporar al Consorci de les Gavarres l’any
2002 quan la nostra entitat va assumir la gestió de la finca de
Can Vilallonga, on era el guarda i treballador forestal.
Va créixer a la casa veïna, al molí de Can Vilallonga, i sempre
més va estar vinculat a la vida del massís, sempre implicat i
compromès amb la salvaguarda d’aquest espai.
Bosquetà metòdic i rigorós, fi, gran treballador, tenia una
estima especial per la lleva del suro.
Estimava la llengua catalana, corregia sempre als seus
interlocutors, buscava raonaments etimològics per les paraules,
reivindicava lèxic en desús i toponímia oblidada.
Gran coneixedor, cercador i descobridor de restes
arqueològiques, com la Cista de l’Abel a Sant Sadurní de l’Heura,
s’ interessava sobretot per la prehistòria. Sempre estava disposat
a treballar per a la recuperació del patrimoni.
Naturalista autodidacta, va ser acompanyant i informador
d’estudiosos de les més diverses disciplines.
Excursionista incansable, promotor de caminades
organitzades per la Colla Excursionista Cassanenca, com la
Travessada de les Gavarres o la Marxa de Primavera, feia
guiatges per les Gavarres a tothom qui li ho demanava.
Intuïtiu, curiós, observador, analític, polemista, tossut, amb
criteri propi, savi,...ha estat un personatge entranyable dels que
deixen petja.
Descansi en pau.
Els companys del Consorci de les Gavarres
29

Els gegants de Cassà no parem de voltar
Durant l’Agost, mes en que la majoria de
gent de Cassà segur que heu estat de
vacances, els de la Colla Gegantera de
Cassà no hem parat. Hem portat els
nostres gegants, l’Aldric i la Isaura, a totes
les cercaviles a on ens han convidat.
Concretament hem assistit a les següents:
Maçanet de la Selva (7/08), la Bisbal
d’Empordà (14/08), Campllong (22/08) i
Centelles (29/08)(en podeu veure alguna
foto en aquesta pàgina). A cadascuna hem
viscut moments molt especials.
A Maçanet, tant els nostres gegants com
la gent de la colla vam portar crespons
negres en senyal de dol per les tres noies
de Cassà i el noi morts a Mèxic, i en particular
per la Irene Carbó que, com molts
sa-beu, havia estat grallera. En entrar a la
plaça major del poble, Clara Trallero, actual
pubilla de Cassà i membre de la nostra
colla, va llegir un escrit i va demanar
un minut de silenci en memòria seva.
A la Bisbal d’Empordà, la cercavila va
començar amb el pregó a la plaça de
l’Ajuntament que era plena de gom a gom.
Tot i que el temps no ens va acompanyar
gaire, i va venir just acabar la cercavila i
endreçar els gegants corrent dins l’Ajuntament
perquè no es mullessin, aquesta
és una de les cercaviles més agraïdes, ja
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
que l’assistència de gent és massiva,
incloent la de gent de Cassà, que tot i
«estar tips de veure’ns» ens van acompanyar
en aquest dia. Moltes gràcies!
La de Campllong va ser una cercavila
molt especial, ja que al poble estrenaven
gegant i vam tenir el privilegi d'assistir al
seu bateig. Es diu Quirze i segur que no
trigareu gaire a veure’l.
La darrera cercavila va ser a Centelles,
prop de Vic. Els que seguiu de prop el
món geganter segur que recordeu els
gegants d’aquesta localitat. Són una
bruixa (Bruixa Bona) i un boc (Teies). Aquí
vam tenir l’oportunitat de veure alguns
gegants nous de Bcn i rodalies amb els
que per manca de proximitat no solem
coincidir.
Colla Gegantera
de Cassà de la Selva
31

Relleu de Mossèn Salvador Gras
Mossèn Salvador Gras, rector de Caldes
de Malavella i Sant Andreu Salou ha estat
destinat com a rector a la parròquia de
Malgrat de Mar. Quan surti aquest
Llumiguia ja estarà en la nova parròquia.
Hauran estat sis anys de treball i de
servei a les dues parròquies i, d’aquests,
quatre anys compartint diferents serveis
en les parròquies de Llagostera i Cassà
de la Selva. Sobretot s’ha responsabilitzat
de l’Etapa d’Iniciació de Catequesi, on un
bon grup de pares hi haureu mantingut
contacte pel fet de tenir fills que s’han
preparat per a la Primera Comunió. També
vull remarcar el treball eficient que ha fet
amb els catequistes. Cal dir que mossèn
Salvador és el Delegat Diocesà de
Catequesi, per tant, una part important de
la pastoral la dedica a la catequesi,
sobretot pel que fa a la formació de
catequistes.
També, durant aquests quatre anys, ens
hem anat distribuint les celebracions de
les Misses del cap de setmana en les
diferents parròquies de la coordinació.
Des d’aquesta pàgina vull agrair-li tot el
treball que ha dut a terme en els diferents
camps. El que a nivell diocesà s’anomena
«avançar en la coordinació i agrupació de
parròquies», aquí ho hem començat a
realitzar durant aquests anys. S’han fet
uns passos que n’han de seguir altres.
En el Llumiguia de l’octubre de 2006
parlava d’aquest «nou horitzó que es
dibuixa», i com l’havíem d’aprofitar. En el
Full Parroquial del 24 de setembre del
mateix any deia textualment: «…Tant de
bo, puguem anar obrint nous camins per
respondre a les necessitats humanes
d’avui. I deixarem que l’Esperit ens parli i
ens dibuixi la ruta més adient.»
Moltes gràcies mossèn Salvador, i bona
feina a la nova parròquia.
CATEQUESI
A punt de començar el nou curs de
catequesi amb els infants i
adolescents, vull remarcar un aspecte
que sovint va coix: la implicació dels
pares. Pel que fa als infants, qui pren
el compromís són els pares, qui
decideix si el seu fill s’inscriu a
catequesi no és l’infant –no té la
capacitat per decidir–, sinó els pares.
Sorprèn com, a vegades, algun paremare
diu: «vinc a apuntar el meu fill-a,
perquè diu que vol fer la primera
comunió»; si tinc l’oportunitat, els
responc: «I vosaltres, ¿ho voleu?»
La iniciació religiosa dels infants és
responsabilitat, sobretot, dels pares. Si
no hi ha aquest compromís i
recolzament, poca cosa podran fer els
catequistes una hora a la setmana i la
mateixa parròquia. És per pensar-hi
seriosament.
Bon començament de curs en tots
els àmbits.
PEREGRINACIÓ A
MONTSERRAT
Cada any, dins el mes d’octubre, les
parròquies de l’Arxiprestat de La Selva
organitzem una Peregrinació a
Montserrat. Aquest any es farà el
dissabte, dia 9 d’Octubre. El proper dia
3 és el termini d’inscripcions. Qui hi
estigui interessat a anar-hi, que vagi a
la Sastreria Dausà (plaça de la Coma)
a apuntar-se. L’horari de sortida de
l’autocar és a les 7 del matí de l’estació
del Carrilet; i s’arriba a Cassà cap a
les 7 de la tarda.
Enric Plantés i Badosa
30 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Iniciem un nou curs, una nova etapa, nous
projectes, il·lusions, noves cares... I,
sobretot, amb les piles ben renovades i
carregades. L’estiu ha vingut acompanyat
de vacances, terrassetes, gelats i molta
calor; i qui sap si ens ha brindat
l’oportunitat de conèixer nous indrets. Ara,
però, toca connectar neurones, preparar
motxilles i obrir l’agenda! Perquè a l’Aldric
ja estem preparats per iniciar el nou curs
2010-2011! Motors en marxa! Perquè ara
comença l’acció!
Així doncs, la primera setmana de
setembre, totes les mestres,
l’administrativa i el bidell vam treballar de
valent en reunions, preparant horaris,
material, classes i espais perquè
estiguessin ben a punt per iniciar el curs
el 7 de setembre, ja que amb la posada
Bon curs 2010-2011!
en vigor del nou calendari escolar, aquest
any només hem tingut una setmana de
preparatius, en la qual hem invertit, amb
molt d’esforç, ganes i optimisme. A més,
aquest curs és el primer que passarem
sencer al nou edifici.
Pel que fa a l’equip docent, el nombre
de mestres ha crescut proporcionalment
al creixement del centre. Així doncs, aquest
curs, serem dinou persones les que
formarem part del professorat de l’escola.
El claustre d’enguany està format per:
L’equip directiu:
Alba Abulí – directora, biblioteca i suport
Ed. primària
Eva Lladó – cap d’estudis i suport a Ed.
infantil
Marina Albert – secretària i suport a Ed.
primària
Educació Infantil:
Gina Vila – tutora de P3
M. Àngels Masjoan – tutora de P4A
Cèlia Vidal – tutora de P4B
Rosa Campanón – tutora de P5A
Anna Pericot – tutora de P5B
Núria Fernández – suport a Ed. infantil
Anna Parés – (TEI)
Educació primària:
Raquel Llagostera – tutora de 1r
Cristina Vilà – tutora de 2nA
Anna Cantalosella – tutora de 2nB
Laura Costal – tutora de 3r/4t
Mercè Mir – tutora de 5è
Especialistes:
Raquel Llagostera – educació física
Maria Paúl – educació musical
Judith Guitart – anglès
Concepció Fuertes – educació especial
Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700
e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es
17244 Cassà de la Selva
Claustre
de
mestres
de
l’escola
Aldric i el
bidell
Joan
Pigem
32 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

A les imatges superiors,
alumnes realitzant alguna
lletra al matí i uns altres que
porten al porxo una lletra per
enganxar. A la dreta, tots els
alumnes asseguts al porxo
disfrutant de l’activitat de
benvinguda.
Susanna Vidó – educació
especial
Altres professionals que
treballen al centre són
l’administrativa, el bidell, les
logopedes, la psicòloga de l’EAP,
les especialistes de psicomotricitat
i el personal de neteja.
Donem la benvinguda al nou
personal de l’escola, que ja ha
començat a treballar amb moltes
ganes.
Aquests dies de feina hem conviscut
amb el casalet, servei ofert des del 30
d’agost fins al 6 de setembre i que ha atès
part d’alumnat del nostre centre. Ha estat
dirigit per dues monitores que han fet que
la mainada realitzés gran nombre
d’activitats i jocs ben divertits i
entretinguts. S’ho han passat d’allò més
bé!
L’escola va canviant per transformar-se
cada cop en una escola més gran. Aquest
creixement s’ha fet palès, en primer lloc,
en l’alumnat. Aquest curs hi ha noves
Per informació: ens podeu
trobar al
C/ Esport, 1
o trucar al tel.
o fax 972 46 35 70
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
incorporacions d’alumnes, al mateix
temps que s’amplia el nombre de grups.
Enguany tenim a Educació Infantil: un
grup de P3, dos grups de P4, dos grups
de P5; a Educació Primària: un grup de
1r, dos grups de 2n, un grup de 3r i 4t i un
grup de 5è. Per tant, en aquest curs
encetem el cicle superior. El curs que ve
disposarem de tots els cursos.
Un altre canvi important s’ha produït en
el servei de menjador: aquest curs se’n
farà càrrec l’empresa Catering Vilanova,
que ens ofereix un servei integral amb
cuina en el mateix centre, que aposta per
la qualitat, el tracte personal i els productes
de la terra. A més, a l’escola es cuinarà
per a la Llar d’Infants.
OBRIM LES AULES
El dimarts 7 de setembre s’ha engegat
el curs amb l’arribada dels alumnes a
l’escola. Aquest dia vam fer una activitat
conjunta tota l’escola, menys els petitons
de P3, que aquesta setmana han
començat l’adaptació assistint-hi mig grup
al matí i mig grup a la tarda.
Al matí, tots molt engrescats i il·lusionats,
Tot en construcció
d'obra nova i petites
reformes
33

A dalt, a l'esquerra, dos moments
de l'acte de benvinguda; a la
dreta, de dalt a baix els grups
d'alumnes de les diferents aules
del centre: P4, P5, 1r de primària,
2n de primària, 3r/4t de primària i
5è de primària.
vam pintar unes fulles i les vam enganxar
formant una lletra. Cada classe en va
construir una. A la tarda, tot i la pluja que
va caure, vam baixar al pati, en el porxo
ens vam assseure a terra i classe per
classe vam enganxar les lletres que
havíem confeccionat al matí. En va sortir
un missatge que desconeixíem al principi.
El missatge era: BON CURS 10-11. Així
donàrem la benvinguda al nou curs
escolar.
Encetem tots, doncs, el curs 2010-2011
amb MOLTES GANES I donem de nou la
benvinguda A TOTES LES FAMÍLIES a la
nostra escola.
BON CURS 2010 -2011 a tots plegats!
34 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Les colles cassanenques ballant al concurs de Lloret.
L'estiu és temps de concursos
Des del darrer número tenim els resultats de tres concursos
del Campionat Comarcal de colles sardanistes. Aquests
són els resultats:
OLOT (29 d’agost): Estel de les Gavarres, 1a; Mans
amigues, 2a; Amics dansaires, 3a.
Totes tres colles varen treure la sardana revessa. Sens
dubte, un fet excepcional
LLORET: (11 de setembre): Estel de les Gavarres, 1a i
Galop de Fantasia; Mans Amigues,1a, empatats amb la
Mediterrània de Figueres: Amics dansaires, 4a.
Dels concursos del mes d’octubre, esmentarem el de
Cassà el dia 3 i el de Banyoles és el 24. Per cloure la
temporada encara quedarà el de Fires de Girona el dia de
Tots Sants.
DIADA TARDORAL
El primer diumenge d’octubre, enguany el dia 3, al Passeig
Vilaret – Pavelló Polivalent en cas de mal temps- hi haurà
una completíssima Diada Sardanista:
- a 2/4 de 12 CONCURS DE COLLES SARDANISTES
amb la cobla la Flama de Farners. A 2/4 de 5 DIADA
TARDORAL DE LA SARDANA, amb una doble audició a 2/4
de 5 de la tarda, a cura de les cobles Baix Empordà i Flama
de Farners, amb botifarrada popular inclosa. És la XXVIIa
edició d'ambdues festes.
Aplec del Remei: vuit dies més tard, el dia 10, hi ha
l’Aplec del Remei amb missa i tres sardanes a càrrec de la
cobla La Principal de Cassà.
Músics de cobla
Amb les galtes ben inflades
entonen belles cançons
són sardanes arrauxades
amb cants replets d’il·lusions.
Amb els instruments ens diuen
en la tarda que decau,
belles notes que descriuen
l’amor sota el cel blau.
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Josep Casas
HA MORT ANTONI ANGUELA
El passat mes d’agost ens arribava la notícia de la mort, a
l’edat de 63 anys. de l’Antoni Anguela, un dels homes que ha
fet més per la difusió de la sardana en els darrers temps,
President de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona,
col·laborador d’un munt de mitjans de comunicació, ja fossin
ràdios, televisions o diaris, pioner dels programes de Sardanes
a la televisió a la dècada dels 70 al circuit català de TVE, fundador
de la revista SOM, dedicada a la cultura popular, del GISC (Grup
d’Informadors Sardanistes, que editen llibres de temàtica
sardanista), del I Congrés de la Cultura Popular i un llarg
etcètera. Estava en possessió de la Medalla al Mèrit Sardanista
de l’Obra del Ballet Popular i de la Rosa d’Or de l’Agrupació
Floricel.
Era un asidu seguidor de les manifestacions sardanistes de
la nostra vila, en especial la Nit dels Músics Cassanencs.
Una gran pèrdua; sens dubte, en el món de la sardana se’l
trobarà a faltar.
En una foto retrospectiva d’uns 30 anys enrera, podem veure,
a dalt l’Antoni Anguela entrevista als cafeters de Cassà, en
Narcís Cabarrocas «Xef» i Esteve Maymí «Siller» mentre
preparaven el cremat.
35

Posada en marxa del nou curs
Tot i que no té el volum d’intervenció de
l’estiu de 2009, l’Ajuntament ha escomès
la rehabilitació de les darreres dues aules
que faltaven a l’edifici principal abaixant
els sostres i renovant l’enllumenat.
Igualment s’està treballant per connectar
la cuina del centre a la xarxa de gas
natural.
Amb una setmana d’antelació en relació
amb el que estàvem acostumats hem
començat el curs el dia 7 de setembre amb
tota normalitat.
REBUDA ALS NOUS
ALUMNES DE P-3
Ja hem començat els patufets de
l’escola! Vàrem iniciar aquest camí amb
una reunió informativa que es va dur a
terme el passat divendres 3 de setembre.
L’assistència va ser notòria, ja que
Espai gastronòmic
Devissy
vinoteca
rebost
tastets
gairebé hi van assistir tots els pares i
mares. Les mestres tutores (la M. Carme
Mir i la Isabel Roura) varen parlar,
juntament amb el personal de suport, dels
temes següents: presentació, grups
d’adaptació dels infants i el procés que
fan, horaris, normativa, altres informacions
relacionades amb el funcionament del dia
a dia...
Des de l’escola desitgem una bona
entrada als nous alumnes!
PLANTILLA DEL CURS
Enguany la plantilla de l’escola queda
configurada de la manera següent:
Equip directiu:
Director: Josep Bofill
Cap d’estudis: Isabel Carbó
Secretari: Dolors Pedraza
Educació Infantil:
3 anys: Isabel Roura i M. Carme Mir
El mural de benvinguda; a dalt, els
nens i pares entrant a l’escola el
primer dia de curs.
C/de la Mel, 8 baixos
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 50 58
36 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Els alumnes de P3 juguen al pati
4 anys: Teia Tulsà i Tat Carreras
5 anys: M. Àngels Machio i M. Àngels
Aymerich
Suports: Anna Mendoza (TEI), Dolors
Pedraza, Auxi Sais, Mònica Rabionet
(ANG) i Dolors Duch, Àlex Carrera (M´ÚS)
Educació Primària:
1r CI: Tati Cortés i Sigrid Flores
2n CI: Rosa Brugué i Lídia Garcia
Especialistes/Suports: Isabel Carbó
(EE), Àlex Carrera (MÚS), Mònica
Rabionet (ANG), Maria Àngels Ferrando
i Roser Romero
1r CM: Quim Massa, Francesca Rosa i
Lourdes Grau
2n CM: Consol Anguila i Patrícia Pérez
Especialistes/Suports: Carme Martínez
(EE), Gemma Pla (MÚS), Isabel González
(ANG) i Irene Vidal
1r CS: Josep Trallero, Cristina Pòrtulas
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
i Carme Bayarri
2n CS: Anna Maria Macort i Elena
Bassols
Especialistes/Suports: Josep Bofill,
Mariona Planas (ANG), Mia Verdaguer
(EF), Mercè Estorach (REL)
Logopedes: CREDAG: Margarita Turon.
Ajuntament: Elisabeth Colell , Josefina
Sánchez.
ESMORZARS SALUDABLES
Aquest curs tots els alumnes del centre
fins a sisè curs seguirem la iniciativa de
l’esmorzar saludable, que consisteix a
dur de casa una peça de fruita almenys
un dia a la setmana a l’hora d’esmorzar.
Aquest dia continuarà sent el dimecres.
Us agrairíem que continuéssiu col·labo-
Marc Pagès Ruscalleda
Osteòpata - Fisioterapeuta
Osteòpata per la
Universitat
E.O.B.(Barcelona) i
per la Universitat
de Maidstone
(Anglaterra)
Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93
Cassà de la Selva – Girona - Figueres
rant, des de casa, a fer possible l’assoliment
d’uns bons hàbits saludables.
MENJADOR ESCOLAR
Novament, i per sisè curs consecutiu, el
Consell Escolar ha renovat el contracte
de la gestió del menjador escolar a LINE
CATERING, després de valorar
positivament el funcionament del servei
de menjador. Coses a tenir en compte:
L’empresa que té el servei, en la
modalitat d’adjudicació directa, és LINE
CATERING SL. Malgrat el seu nom, això
no significa que oferirem menjar cuinat
fora de l’escola; ben al contrari, el menjar
és elaborat a la nostra cuina i per part del
mateix personal que ho ha fet fins ara.
Fins i tot els proveïdors seran els mateixos
37

Els nens i nenes de
P3 van arribant a
l’escola. A la dreta,
mirant les llistes de
cada classe
i per tant els productes
continuaran tenint la
mateixa procedència
que fins ara.
A finals del curs
passat es va canviar la
cuina del centre,
renovació important
que s’afegeix al nou
forn de vapor que es va
adquirir fa tres cursos.
LA VEU DE
L’AMPA
Les activitats que
durà a terme l’AMPA
seran les següents:
De P-3 a 2n:
Aquesta és una activitat adreçada a
totes aquelles famílies que per horaris
laborals no poden recollir els seus fills o
filles a les cinc de la tarda. Dues
monitores estan amb els nens i nenes.
Berenen, juguen, escolten contes, fan
construccions, plastilina, canten,
dibuixen...
HORARI: de dilluns a divendres de 5 a
7 de la tarda (opció per dies lliures segons
la vostra conveniència)
Acollida matinal
Aquesta activitat està adreçada a totes
aquelles famílies que per horaris laborals
no poden acompanyar els seus fills o
filles a les 9 a l’escola.
L’objectiu primordial de l’activitat és que
el nen o la nena no visqui malament
l’experiència d’estar més hores a
l’escola, i per aconseguir-ho els oferim
un ambient adequat de companyonia i
unes activitats atraients que el facin
gaudir igualment d’aquest temps; que els
faci estar com a casa i que els pares els
puguin dur a l’escola.
HORARI: de dilluns a divendres de 8 a
9 del matí
Introducció a la música i la dansa:
EDUCACIÓ INFANTIL (P-3, P-4 i P-5)
Mínim 6 nens o nenes; màxim 12 nens
o nenes
Despertem la sensibilització musical
dels infants. Aprenem a reconèixer
diferents instruments. Cantem cançons. I
sobretot, ballem! Ballem sols, en parella
i en grup. Aprenem jocs dansats i
inventem petites coreografies.
Ens ho passem molt bé!
Una activitat que s’ofereix des de fa uns
anys a la nostra escola amb molt d’èxit.
L’experiència ens ha demostrat la millora
dels infants, tant en la psicomotricitat com
en el concepte de treballar i saber estar
dins el grup. De dilluns a divendres (una
sessió setmanal). HORARI: de 2 a 3 de la
tarda.
ANGLÈS (P-3, P-4 i P-5):
ANGLÈS: (ALUMNES DE PRIMÀRIA)
HORARI: DOS DIES PER SETMANA
Taller de plàstica (a partir de P-3). Un
dia a la setmana
Atletisme
Esport adequat a la mainada, per
diferents nivells
Dansa moderna (a partir de P-5) Mínim
6 nens o nenes. Dos dies a la setmana
Mecanografia amb ordinador
Horari: un dia a la setmana
Taller de teatre
Per fer teatre cal aprendre moltes
coses. En aquest taller motivem la
curiositat de les nenes i els nens cap
al món de la interpretació. Aprenen
que fer teatre és jugar a ser una altra
persona, a sentir emocions fictícies
o a estar en llocs que mai no hem
estat. Els despertem la imaginació i
fomentem la creació de les nenes i
els nens que hi participen.
A final de curs es fa una
representació, tant per als pares com
per a tota l’escola. Activitat duta a
terme per Marc Ciurana, actor
professional, graduat en Art Dramàtic
per L’Associació Catalana d’Escoles
de Teatre.
38 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

EN EL RECORD...
El dia 26 d’agost tota la comunitat escolar –alumnes,
pares i mestres- va quedar corpresa en saber de la
mort de la Tesa Teixidor, tutora el curs passat, de sisè.
La Tesa duia a la nostra escola quatre anys i ha deixat
una empremta que, amb els pas del temps, esdevindrà
permanent.
La Tesa tenia 49 anys, vivia a Llambilles, però era
natural del Far d’Empordà.
«és un tranquil silenci on esperem
arrodonir les pedres del dolor
perquè tot el que fores sigui música,
la música que ompli el nostre hivern»
Tennis:A partir de P5 fins 6è. A càrrec
de l’Escola de Tennis de Catalunya
Tennis Resort.
Activitat: mobilitat a la pista, piloteig,
reglament i tècnica del tennis: cops
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
(Joan Margarit)
Malgrat tot, el pas de la vida segueix mesell, sens
pausa ni aturador, i el dia a dia anirà diluint el dolor per
la seva falta.
Tesa, et durem per sempre al cor.
bàsics (dreta i revés), servei i restada,
volea i remat..., jocs per equips, actituds
i valors positius que té el tennis. Grups
reduïts, de 6 a 8 nens. No cal portar la
raqueta.
Fem els deures. A partir de 3r. (màxim
12 alumnes). Suport al treball escolar.
Dubtes, consultes, organització, ajuda a fer
els deures, a preparar treballs. Horari: de
dilluns a divendres.
CONSTRUCCIONS FUSTÉ SA
Ctra Provincial, 337
Tels. 972 46 07 72-972 46 15 01 – Fax 972 46 10 61
17244 Cassà de la Selva (Girona)
FORMIGONS CASSÀ SL
Polígon industrial de Cassà de la Selva
PREFABRICATS VIBRATS SA
Polígon Industrial de Riudellots de la Selva
FUSTÉ INVERSIONS SL
Tels. 972 46 07 72– Fax 972 46 10 61
39

A dalt,
diversos
grups
d'alumnes
entrant
a
classe,
el
primer
dia de
curs; a
l'esquerra,
la
concentració
al pati,
el dia
7 de
setembre.
Encetem un nou curs amb força novetats
Encara que la preparació d’un nou curs
no hauria de ser res de l’altre món
sobretot quan ja es porten molts anys a
l’escola, sempre hi ha quelcom que el fa
diferent sobretot aquest any en el que el
calendari escolar s’ha avançat una
setmana. Això ha fet que el ritme de
preparació s’accentués i que la tasca dels
mestres per preparar els primers dies i
les classes en general fa que les hores
passin volant veient sempre la feina que
queda per fer. Llibres i materials nous,
dossiers per als alumnes que els necessitin,
preparació de les programacions...
jornada d’acollida a Infantil i 1r de
Primària.
Enguany s’han incorporat quatre
mestres noves, una a Ed. Primària i tres a
ESO, com a substitutes de tres maternitats
i que venen amb tota la il·lusió i ganes.
També el germà Albí provinent de Sta
Coloma de Farners; és un retrobament ja
que l’Albí havia estat ja a la nostra escola
uns quants anys.
El lema que aquest curs presidirà la
nostra escola com totes les altres de la
Salle és: Dins teu hi ha la novetat. Un lema
que vol inspirar la creativitat que cadascú
porta dins seu. El 1r dia el germà Joan
Cases, director de l’escola, va donar la
benvinguda a tots els alumnes de Primària
i ESO, els va anunciar el lema i els va
desitjar a tots un bon curs.
A Ed Infantil, es sentien alguns plors,la
veritat molt pocs, d’alguns alumnes més
petits que trobaven l’entorn molt nou i
40 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Trobades i reunions de treball de professors i professores per preparar el curs que acabem de començar.
diferent. Les senyoretes i ... les joguines foren portadores de
tranquil·litat i calma. No hi ha res com una bona experiència.
UN ESTIU MÉS, AMB OBRES
Encara que aquest estiu no ha estat una època d’obres
importants i feixugues com s’havien fet durant els últims anys,
enguany tampoc han faltat.
L’edifici d’ESO ha canviat la seva fesomia ja que s’han canviat
totes les finestres de ferro, tant les de la façana del Gmà Agustí
LLUÍS MAYMÍ
CONTRACTISTA D'OBRES
· REFORMES
· CUINES
· BANYS
· REPARACIONS
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
com les que donen al pati. Les noves d’alumini que s’han col·locat
molt més adients pels temps que corren, amb vidres aïllants,
donen un plus més de qualitat a les classes.També hi ha hagut
obres a Infantil, la classe de P5 que continuava tenint una part
d’estructura antiga s’ha reformat de dalt a baix.
CASALET AL SETEMBRE
L’AMPA de l’escola ha ofert un casalet els primers dies de
setembre. Hi ha hagut una veintena d’inscripcions algunes de
C/ del Raval, 31
Tel. i fax: 972 46 11 74
· OBRA NOVA
· CONSTRUCIONS
· RESTAURACIONS
DE MASIES
41

Diverses aules d'Educació primària,
els primers dies de curs. A la dreta,
flamant aspecte del col·legi després
de les obres d'aquest estiu.
les quals eren els nous alumnes de P3
que enguany comencen l’escola.
JORNADA D'ACOLLIDA
Com es ve fent ja des de fa uns quants
anys, l’escola ha ofert una Jornada
d’acollida a les famílies que tenen
alumnes que començaran P3. D’aquesta
manera tant els nens i nenes com els seus
pares tenen el seu primer contacte amb
les senyoretes d’Ed. Infantil, les seves
classes i els llocs que habitualment
utilitzaran.
També ho fan els alumnes que fan 1r
de Primària. Encara que a la mateixa
escola, el canvi d’etapa és notable. Per
això que els alumnes puguin conèixer
abans de començar les classes l’entorn
on es mouran i les noves senyoretes no
deixa de ser una bona manera de
començar molt millor.
NOU CURS, NOU CUINER
El juny passat acomiadàvem la Ramona
després de 32 anys a la nostra escola.
Aquest setembre i amb l’inici del nou curs
estrenem també un nou cuiner, l‘Albert
Pujol, de Sant Feliu de Guíxols. Una
persona jove, contrastat cuiner en un
restaurant de renom del Baix Empordà
,que ha volgut canviar els fogons del
restaurant pels del col·legi. Es va estrenar
42 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
El nou cuiner
,en acció, i
escenes dels
primers dies
de curs
amb el dinar d’inici de curs amb el
professorat i ja ha començat la seva tasca
amb els quasi 300 alumnes que es
queden cada dia a dinar. Ells i elles seran
a partir d’ara els seus clients de menú
diari. Molta sort i per molts anys el puguem
tenir entre nosaltres.
PREMI COCA-COLA: UN
VIATGE PER CATALUNYA
El dia 15 de juny vaig anar acompanyat
de la meva família, el director de la Salle i
la professora de català M. Dolors Saura al
Palau de la Generalitat de Catalunya a
recollir la placa de mans del Vicepresident
Josep Lluís Carod-Rovira i el premi d’un
viatge per la ruta del romànic. Després de
l’entrega de premis ens van obsequiar
amb un petit piscolabis i a continuació una
visita guiada per tot el Palau.
El dia 5 de juliol s’iniciava el meu viatge.
A les 09:30 del matí ens vam trobar amb
la resta de guanyadors de Catalunya i
també amb els del País Basc i de les Illes
Balears. Un cop hi vam ser tots, professors
i alumnes, vam pujar a l’autobús en
43

direcció a Taüll. Un cop vam arribar el
primer que vam fer va ser anar a dinar.
Després vam visitar una mica el poble i les
esglésies de Sant Climent i Santa Maria
de Taüll, totes dues pilars importants de
l’arquitectura romànica catalana. Més tard
vam sortir cap a Llavorsí i vam anar a
l’Hotel Riberies, un lloc amb molt d’encant.
L’endemà vam esmorzar a l’hotel i ens
vam dirigir a les aigües braves del riu
Noguera Pallaresa per realitzar l’activitat
de ràfting. Allà ens ho vam passar molt bé
ja que era molt divertit i a més, el monitor
que ens va tocar era molt bromista. Un
cop vam acabar vam anar a dinar a un
hostal. A la tarda, vam fer les activitats de
multiaventura i hípica.
El dia següent, vam sortir al matí cap a
Andorra. Quan vam arribar vam anar a
l’hotel on també vam dinar. Després, vam
anar fins al Palau de gel de Canillo on vam
gaudir d’una bona estona patinant sobre
gel. En acabar l’activitat vam anar cap a
Caldea, allà ens ho vam passar molt bé
anant de piscina en piscina i passant un
temps de relaxació a les aigües termals. A
la nit vam sopar al restaurant de Caldea des d’ on podíem veure
diverses piscines il·luminades.
L’endemà al matí vam esmorzar a l’hotel i quan vam acabar
vam marxar cap a l’Espluga de Francolí, allà vam dinar a l’Hostal
del Senglar. A la tarda, després de dinar, vam sortir cap al Monestir
de Poblet on ens van fer una visita guiada per tot el monestir.
Allà vam poder veure les diferents habitacions on els monjos
feien la seva vida diària i gaudir dels meravellosos jardins. També
vam visitar una zona on hi havia diversos monarques catalans
enterrats amb la seva família. En acabar la visita, vam agafar
l’autobús direcció Portaventura i només d’arribar, ens vam posar
els banyadors i vam banyar-nos en una de les piscines de l’Hotel
Gold River on estàvem allotjats.
El darrer dia, després d’esmorzar ens van repartir dos tiquets
de beguda gratuïta, un tiquet per anar a dinar a un restaurant i
un petit butlletí que permetia no fer cua a les principals atraccions
del parc. Després d’això vam anar al parc temàtic on ens ho vam
passar molt bé pujant a les atraccions i acabant de gaudir la
nostra estada a Portaventura. A la tarda, vam sortir amb el bus
direcció Barcelona per retrobar-nos amb les nostres famílies,
però abans vam fer una parada a l’aeroport per acomiadar-nos
dels del País Basc i dels de les Illes Balears. Per finalitzar voldria
dir que ha estat un viatge magnífic en el qual he passat molt
C/ Molí, 18 - 17244 Cassà de la Selva
albertros69@hotmail.com
Carod-Rovira lliura el premi a Jordi Ribas, alumne del
centre que va ser premiat amb una ruta pel romànic.
bons moments, he conegut moltes persones i crec que ha estat
una experiència inoblidable.
Jordi Ribas Sobrevuela / 3r d’ESO
CORAL BELL RESSÒ
Els dies 4 i 18 d’octubre i el 10 i 17
de gener es faran les proves de veu
a tots aquells que estiguin interessats
a formar part de la nostra coral.
Es faran a ¼ de 10 (21:15) a la Sala
Galà.
Per qualsevol dubte truqueu el
telèfon 972 46 36 89
44 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Protesta davant de l’IES per la retallada de professorat el primer dia de classe
El Departament d'Educació ens fa obrir
el curs amb retallades en el professorat
El curs 2010-11 comença amb retallada
a l’Institut de Cassà de la Selva. El dia 14
de juliol, quan ja teníem organitzat el curs,
vam rebre una trucada del Departament
d’Educació dient que ens eliminaven dos
professors de la plantilla, concretament
un professor de matemàtiques i una
professora d’anglès (tots dos a jornada
completa), ensenyants que van ser
recol·locats en altres centres a corre-cuita.
No va haver-hi possibilitat de recuperarlos,
tot i el comunicat de queixa que es va
enviar des del Consell Escolar del Centre.
Els motius que van al·legar per a aquesta
retallada injusta van ser força obscurs i
probablement més lligats a un ajust
pressupostari improvisat que no pas a cap
argument de caràcter legal o pedagògic.
En qualsevol cas, el que ha implicat, pel
que fa a l’organització del centre, és que
en lloc de tenir tres grups de 3r d’ESO,
amb vint alumnes cadascun, tenim dos
grups amb trenta alumnes, i en lloc de
tenir quatre grups de primer de batxillerat,
amb 26 alumnes, en tenim tres amb 34 o
35 alumnes per grup. És a dir, massificació
de grups, una mala notícia per al centre i
per a l’educació en general. Cal dir també
que, tot i que és un centre que porta a
terme moltes iniciatives educatives que
46 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

A la dreta, el president de l’AMPA de
l’IES Cassà, Carles Blasco, explica la
retallada de professorat a l’alumnat; i
l'entrada el primer dia de classe.
funcionen bé i són molt ben valorades per
les famílies, aquest factor no s’ha tingut
en compte en absolut des dels despatxos
de l’administració. Des d’aquestes
pàgines aprofitem per demanar al Govern
de la Generalitat que faci com fan els
governs intel·ligents (com el d’Alemanya,
per exemple), que han retallat pressupost
de gairebé tots els departaments excepte
el d’Educació. Rebaixar els recursos
econòmics destinats a l’ensenyament tot
posant aquest departament al mateix
nivell que altres despeses
governamentals que segurament són
supèrflues, ens fa adonar de la poca
importància (una vegada més) que es
dóna a l’educació en aquest país. Quan
n’aprendran de països com els
escandinaus, que ja fa dècades que
destinen importants recursos a
l’ensenyament, fet que els ha situat al
capdavant del món en molts aspectes?
INICI DE CURS AMB
PROTESTA
A causa del que hem comentat
anterioment, l’AMPA del centre va decidir
organitzar una protesta el primer dia de
classe, que va consistir a penjar una
pancarta a l’entrada de l’institut protestant
per la retallada de professorat i lliurant
uns clavells als estudiants.
MANTENIMENT DE
L’INSTITUT
Hem aprofitat l’estiu per
pintar a dins i a fora, canviar
algunes peces de mobiliari
interior i exterior, col·locar
una xarxa de protecció a la
pista interior i altres
reformes menors.
ORDINADORS I
LLIBRES DIGITALS
Ja vam comentar en una
crònica anterior que el
nostre centre ha quedat fora
del programa Educat 1x1
per manca de pressupost
del Departament. En saberho,
molts professors van
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
47

A l'esquerra, en Marc Puig Casadevall
juntament amb altres alumnes
premiats, el conseller Huguet i altres
autoritats el dia del lliurament de la
Distinció de les Proves d’Accés a la
Universitat. A sobre, gràfic amb el
resultat de les PAU a l’IES Cassà.
respirar tranquils, ja que pel que sabem
d’altres centres aquest programa s’està
portant a terme de forma molt precària pel
que fa a recursos i molts han començat
sense poder utilitzar els portàtils a classe
per manca d’instal·lació wifi i sense els
diners necessaris per poder comprar els
equipaments promesos. Portar a terme
una iniciativa com aquesta pot estar molt
bé amb el suport necessari; sense els recursos
mínims pot resultar molt problemàtic.
Al nostre centre, malgrat tot, donem
molta importància a les noves tecnologies
i ja fa molts anys que invertim recursos i
programem cursos de formació del
professorat. Per aquest any tindrem ja vint
equips de projecció amb ordinador on-line
en aules del centre, 88 ordinadors per a
ús d’estudiants en vuit aules diferents i
també hem programat un curs de formació
per al professorat en noves tecnologies.
PROJECTES DEL CENTRE
Aquest any continuem amb el PAC (Pla
d’Autonomia de Centre), fet que burocratitzarà
una mica més la nostra vida diària,
però que a canvi ens servirà per obtenir
recursos extres per al centre. També seguirem
essent centre formador de futurs professors
de secundària, tot i que encara no
sabem quants practicants tindrem. Un altre
projecte que tirem endavant és l’intercanvi
de quart d’ESO, que l’any passat vam fer
amb Polònia i enguany farem amb Marburg
(Alemanya), un institut amb el qual fa
que temps col·laborem i tenim relació.
SELECTIVITAT 2010
En un número anterior informàvem que
48 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

A les imatges: nova xarxa de protecció a la pista interior,
les noves baranes d’accés al menjador i la imatge de
l'entrada al centre; reunió de tutors de batxillerat; el director
de l’IES, Josep Poch, s’adreça als alumnes de primer
d’ESO el primer dia de classe.
de 58 alumnes que es van examinar de les Proves d’Accés a la
Universitat (PAU), la coneguda Selectivitat, 56 van aprovar i 2
van suspendre. Doncs bé, una de les alumnes suspeses va
presentar una reclamació, li van revisar l’examen i finalment va
aprovar. Per tant, tenim la satisfacció de dir que dels 58 examinats,
finalment 57 van aprovar i només 1 va suspendre.
Per altra banda, a un alumne del centre, en Marc Puig
Casadevall, li va ser atorgada la Distinció de les Proves d’Accés
a la Universitat per haver tret més d’un nou de mitjana. Aquest
honor el va compartir amb 160 alumnes més de diferents centres
de Catalunya (dinou dels quals de les comarques gironines). La
cerimònia de lliurament d’aquests premis va tenir lloc el mes de
juliol al palau de Pedralbes, a Barcelona.
PROVES A 3R I 4T D’ESO
Aquest curs serà el primer en què el Departament d’Educació
celebrarà una prova a final de l’ESO (4t curs) per a tots els centres
de Catalunya, públics i privats, a l’estil de les proves que fa anys
que ja es fan a altres països europeus. Tindrà lloc a primers
d’abril i les matèries objecte d’examen seran català, castellà,
anglès i matemàtiques. També es farà una prova d’avaluació
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
diagnòstica a 3r d’ESO durant la primera quinzena d’octubre.
REUTILITZACIÓ DE LLIBRES
Aquest curs que comença és el primer en què iniciem el
programa de reutilització de llibres de text, al qual s’ha apuntat
un bon nombre d’alumnes. Amb aquesta finalitat, hem rebut
subvencions dels ajuntaments de Cassà de la Selva, Riudellots
de la Selva, Campllong i Sant Andreu Salou, així com una
subvenció del Departament d’Educació. Per participar-hi, les
famílies han pagat una quota tenint en compte els llibres aportats
al pla.
49

Crònica d'un estiu molt artístic
Amb l’arribada de l’estiu cada any l’Escola
d’Art enfila la recta final de les activitats
del curs. En aquest cas els tallers que
s’han dut a terme han permès a petits i
adults seguir gaudint de les diverses
propostes que s’han dut a terme.
Podem destacar per exemple el taller
de gravat que s’ha realitzat per primera
vegada a la sala d’exposicions La Coma i
el de paisatge nocturn que s’havia fet ja
fèia uns quants anys i que hem recuperat
per poder disfrutar pintant d’uns temes no
massa comuns tot aprofitant la fresca de
les nits d’estiu. també hem de parlar del
Taller Matins d’Art que aquest any s’ha
realitzat per segona vegada, en aquest cas
a la nova escola del CEIP Aldric.
GRAVAT
Aquest any l’escola ha adquirit un tòrcul de gravat, una
eina imprescindible per a poder treballar amb les diverses
tècniques d’estampació i reproducció sobre paper. El gravat
en sentit ampli aglutina moltes tècniques que permeten
reproduir imatges a partir de diferents matrius com planxes
de metall, fusta,...i crear sèries de la mateixa obra.
A finals del mes de juny vam organitzar una exposició de
gravat amb l’objectiu d’apropar aquest món encara tan
desconegut, tot i que el seus origens es remonten al s. VIII a
Xina. Amb la invenció de la imprempta al s. XV hi hagué la
gran proliferació de les ilustracions i tipografies reproduïdes
a partir de les matrius. Des d’aquells inicis fins avui en dia
són moltes les tècniques que permeten obtenir resultats
molt variats. És per això que l’exposició que portava per
títol: Gravat: Tècniques tradicionals i contemporànies va
servir per mostrar la gran diversitat i riquesa gràfica que es
pot aconseguir.
Vam poder veure obres realitzades als tallers dels
gravadors: Carlos Alberto Castro, Sebi Subirós i Marta Rich
per ells mateixos o per a d’altres artistes com Brossa, Jean
Louis Vilà, Ràfols Casamada,... El dia de la inauguració,
ells tres ens van parlar de la seva experiència com a
gravadors i també de la seva col.laboració i relació amb els
artistes pels qui treballen. Va ser un plaer poder comptar
A la
dreta,
exposició
de
Gravat:
Inauguració
i
taula
rodona.
A dalt,
taller de
gravat
(monotips)
C/ Pla de l'Estany, 4
Tels. 972 46 35 90 i 972 46 19 77 Fax 972 46 20 89
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Instal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obra Visiteu la nostra exposició
SERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALS
50 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Taller Matins d’Art: fragment
d’un muntatge col.lectiu
amb la seva presència i van
aconseguir establir un molt bon
clima de complicitat amb els
assistents a la sala. Van sorgir
un munt de dubtes i qüestions
que manifestaven l’interés dels
assistents.
En l’exposició vam poder
veure també l’edició de bibliòfil
realitzada per Miquel Plana i
Josep M. Pujol entre el 2004-
2007 que porta per títol:
TÈCNIQUES. Reverberacions
gràfiques. Es tracta d’un recull
de les tècniques més
característiques que l’home ha
emprat al llarg del temps per
reproduir imatges i textos.
Miquel Plana va concebre 18 estampes a
partir d’una sola imatge potenciant les
qualitats i característiques de cadascuna
de les següents tècniques: Xilografia,
Linòleum, gofrat, burí, punta seca,
aiguafort, aiguatinta, sofre, vernís tou,
sucre, manera negra, carborúndum, trepa,
litografia, serigrafia, fotogravat zincogràfic,
lito òfset, procés digital.
Un cop finalitzada l’exposició es va
iniciar el taller de gravat – monotips. Un
monotip és una obra única i irrepetible
que s’obté a partir de la manipulació
directa de les tintes i altres materials sobre
les planxes de suport o matrius i que
després s’estampen per pressió
mitjançant l’ús del tòrcul.
MATINS D'ART
Matins d’art és una iniciativa de l’Escola
Municipal d’Art de Cassà, amb el suport
de l’Ajuntament, que va dirigida a nens i
nenes des de P3 fins a 6è amb la idea
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
d’oferir un espai i un temps dedicat a
gaudir dels matins d’estiu de forma
creativa amb l’art com a eix central. És
una proposta que busca el fet d’aprendre
i adquirir nous coneixements disfrutant i
compartint aquests moments entre totes
les parts implicades: nens, formadors i
pares.
Aquesta activitat es va engegar l’any
passat i ja es va dur a terme al CEIP Aldric.
però enguany hem pogut gaudir de les
noves instal.lacions de l’escola que ha
permès desenvolupar les activitats amb
molta més amplitud.
Així doncs Els Matins d’Art ha estat
conduit per un equip de professionals de
diferents àmbits que van preparar una
sèrie d’activitats vinculades a diferents
àrees artístiques com la pintura,
l’escultura, la música, el teatre, la dansa...
de manera que a més a més del lleure es
despertés l’interès dels nens envers el
món de les idees, el joc i la creativitat.
Més d’un centenar de nens i nenes
repartits en les dues quinzenes del mes
de juliol van participar d’aquesta proposta
que ha servit per generar un ambient molt
favorable per a la invenció i la creació. Els
mateixos nens han aportat les seves idees,
han creat cançons i balls i han pogut
experimentar amb nous materials per a
ells com l’escaiola o la combinació
d’espumes, cartrons, cartolines, pintures,
fang,....S’han realitzat murals i
instal.lacions col.lectives, s’han realitzat
jocs a partir de la música i el teatre...
En finalitzar el taller s’ha editat un vídeo
que recull l’ambient i algunes de les
activitats realitzades i en el que hi són
presents tots els nens i nenes, els grans
protagonistes d’aquesta proposta; amb la
idea que els pares, familiars i amics puguin
compartir alguns moments gaudits durant
aquest estiu. Aquest vídeo el posarem a
disposició de tothom i es trobarà a la
biblioteca del Centre Cultural Sala Galà.
CURS 2010 – 2011
En aquests moments ja estem a les
portes de començar un nou curs, un any
CONVENI ENTRE L'’EMAC I EL MÀSTER EN ARTTERÀPIA DE LA UDG
L’Escola Municipal d’Art de Cassà continua
expandint les seves activitats més
enllà de la seva seu oficial, la Sala Galà.
En aquest cas, ha estat amb la intenció
que les persones que per diferents motius
no poden desplaçar-se fins l’escola,
gaudeixin també de l'oportunitat d’accedir
a diferents activitats artístiques.
Aquesta primavera doncs, s’ha establert
un conveni de col·laboració entre La Sala
Galà, la Universitat de Girona i l’Hospital de Cassà –
Residència Geriàtrica Sant Josep, gràcies al qual els estudiants
del Màster Integratiu en Artteràpia que es porta a terme a la
Universitat de Girona, podem realitzar pràctiques a l’Hospital
de Cassà.
D’aquesta manera el conveni permet que,
des del mes de març, un grup de usuàries de
l’Hospital participin cada dilluns a la tarda en
una sessió de pràctiques d’Artteràpia que es
porta a terme en el seu mateix centre. Aquesta
disciplina, reconeguda àmpliament a molts
països europeus i que fa vàries dècades que
creix amb força a les nostres terres, uneix art i
psicologia i reconeix la capacitat de l’acció
creativa a través de diferents llenguatges artístics, de facilitar
processos transformadors beneficiosos per l’ésser humà.
Mònica Ferrerós / Professora de l’EMAC
51

més amb la idea de seguir oferint
propostes que puguin ser d’interés per tots
els convilatans -igualment com pels
pobles veïns- per tal d’anar enriquint i
cultivant aquest esperit creatiu que tothom
porta en el seu interior i que cadascú ha
d’anar descobrint.
Per tots aquells que esteu interessats
pel dibuix, la pintura, la fotografia, el tapís,
el patchwork, el gravat, o la joieria trobareu
tota la informació a www.salagala.com
Continuarem amb la idea que l’Escola
d’Art ha de seguir creixent per tal de poder
aportar noves ofertes i poder cobrir així
les inquitetuds artístiques tant dels petits
com dels adults, sense oblidar-nos dels
joves. Ens trobem en uns moments en
què les instal.lacions de la Sala Galà estan
funcionant per sobre de les seves
possibilitats i són els mateixos alumnes
que manifesten la necessitat de disposar
de més espai físic i d’uns tallers adequats
a cada activitat. Ja fa temps que
l’Ajuntament està compromès i sap
d’aquesta necessitat i ara només fa falta
que això pugui ser una realitat.
Recordo les paraules del pintor Lloveras
quan em comentava ja fa uns anys que
les coses quan no poden créixer
s’ofeguen, que les coses quan
s’estanquen i no avancen no es queden
en el mateix lloc...sinó que perden força i
retrocedeixen.
La veritat és que estem molt satisfets
pel fet que l’escola hagi anat creixent i
això significa que la llavor que es va
plantar en els seus començaments ha
estat regada per cadascun dels alumnes i
professors que n’han format part... Ara de
moment ens hem plantejat anar realitzant
activitats que poden ser autònomes més
enllà de les infraestructures que disposem
a la Sala Galà, com per exemple les
pràctiques d’Artteràpia que s’estan fent a
la Residència Geriàtrica Sant Josep, o les
visites culturals i també algunes activitats
d’estiu que es realitzen a l’exterior.
Carles Torrent
ALUMNES
DE TAPÍS,
DE VISITA A
MADRID
Aprofitant la
facilitat que ofereix
l’aeroport de
Girona per anar a
Madrid en un sol
dia, la secció de
tapís de l’Escola
d’Art vam
organitzar una
sortida el passat 16
de Març. Catorze
persones entre
alumnes, exalumnes
i acompanyants vam agafar l’avió de 2/4 de 7 del mati de manera
que a les 9 ja estàvem esmorzant a la Puerta del Sol.
Vam visitar la Real Fábrica de Tapices establerta a Madrid des del 1721 on
vam gaudir de tapissos de diferents èpoques i moments, en podríem destacar
els tapissos flamencs i la secció on hi realitzaven tapissos i catifes més actuals.
Va ser una visita molt interessant encara que ens quedàrem amb ganes de
veure la secció de restauració que en aquell moment no estava oberta al
públic.
Tot seguit, vam anar al Museu Thyssen a veure una part de l’exposició
Monet y la Abstracción. Una mostra amb obres molt significatives, on es podia
intuir la influència que va exercir Monet a d’altres artistes.
Vam fer també, una parada al CaixaFòrum per dinar i després visitar
l’exposició de Miquel Barceló, que va sorprendre i interessar molt a tot el
grup. Val a dir que aquesta exposició es pot visitar des d’ara i fins el 9 de
gener de 2011 al CaixaFòrum de Barcelona.
La segona part de l’exposició de Monet y la Abstracción és a la Fundación
Caja Madrid, situada a la Casa de Las Alhajas (1875) a la plaza de las Descalzas.
Aprofitant que el lloc és molt cèntric i abans de deixar la ciutat per anar a
l’aeroport vàrem anar a la coneguda Churreria de San Ginés a provar el típic
«chocolate con churros «.
Arribàrem a Girona a 2/4 de 12 de la nit, cansades però havent viscut un dia
intens i molt interessant.
A la foto podem veure el grup davant la Real Fábrica de Tapices de Madrid
Mercè Ibarz / Professora de l’EMAC
Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
52 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

A les fotografies, els components del camp i la visita del delegat del govern, Jordi Martinoy
II Camps de treball Arbres centenaris
Rialles, grans pedalades, rutes per les Gavarres, amistats,
esforços, neteja i senyalització de camins, àpats comunitaris,
jocs compartits, bústies de comunicació, bivac... cada experiència
ha permès al nostre grup (21 joves d’arreu de Catalunya i 4
monitors) tenir una bona convivència i créixer personalment,
durant els últims quinze dies del mes de juliol.
La nostra tasca principal ha consistit en arreglar l’estat de
l’entorn que ens envolta, tot utilitzant eines per millorar els camins
i boscos malmesos per la nevada d’aquest any i marcar, en els
arbres, les senyals que permeten a futurs excursionistes seguir
la ruta correcta dels Arbres Centenaris. El nostre voluntariat s’ha
realitzat durant els matins i el nostre mitjà de desplaçament ha
estat la bicicleta; gràcies a aquest mitjà de transport hem pogut
arribar als llocs més desmillorats i de difícil accés.
Les tardes i les nits han consistit a fer activitats pels carrers de
Cassà i a gaudir de les propostes més habituals d’aquest poble,
com els concerts del Solfejant, el cinema a la fresca, el sopa
jove... moltes d’aquestes activitats han estat realitzades
mitjançant una càmera fotogràfica i fent un conjunt de fotografies
que ens han ajudat a descobrir aquest entorn. També gràcies a
aquest aparell hem vist el més important de Girona i hem capturat
els seus valors històrics més importants, així com també,
mereixent-nos un dia de descans, varem anar a la platja de Sant
Feliu de Guíxols.
Després d’aquests dies de convivència entre tots, hem pogut
descobrir noves persones i maneres de ser que ens han captivat
i ens han ajudat a fer noves relacions. Aquest ha estat el punt
que valorem com a rellevant i temptador d’aquest camp de treball.
56 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Campament Social a la Vall d'(H)Echo
Aquest any hem fet el Campament Social
de La Colla Excursionista a la Vall
d’(H)Echo. Sembla que ni ells mateixos
es posen d’acord de si va amb o sense
hac. Som 44. Arribem el dilluns 16 d’agost
al migdia. I som-hi: dinem, muntem les
tendes familiars, després muntem la tenda
menjador i la tenda cuina, fem els torns
de cuina i, els del primer torn, a fer el sopar.
El càmping es diu Borda Bisáltico i està
molt bé: té els serveis molt nets i moderns,
venen pa del dia i ens reserven tota una
zona on estem super amples. Només té
una pega: tot el terreny té desnivell i és
difícil trobar un lloc mínimament planer on
posar la tenda, però al final posem el sac
de dormir de manera que ens quedin els
peus cap avall i anar marxant.
El segon dia, dimarts, fem la caminada
tots plegats (excepte l’Antoni Mas que ha
de rendibilitzar la bicicleta). Anem a
Aguastuertas, una planura on el riu solca
el terreny fent esses molt marcades: el
nom li escau perfectament. El paisatge és
molt espectacular, però hem fet molta
estona d’aproximació per pista forestal i
això passa factura a la mainada. Parem a
dinar a tocar del riu i els nens (i alguns no
tan nens) ho aprofiten per fer una
remullada. Alguns altres no n’han tingut
ni per començar i ressegueixen la vall
amunt fins arribar a l’ibón Estanés, que
es troba a la vall del costat.
El tercer dia, dimecres, ja fem
excursions de dos nivells (més la bicicleta
d’en Mas). Els que volen canya van a fer
cim, trien el Castillo de Acher (2.384 m),
un cim solitari i en forma de fortalesa que
fa honor al seu nom. La primera part de la
pujada discorre pel mig de la Selva de
Oza, una frondosa boscúria de gran
bellesa. La segona part de la pujada va
buscant el camí enmig dels trencaments
granítics. El grup infantil anem a la
Garganta del Infierno, un estret congost
54 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

que ha escolpit el riu. Pel costat del riu hi
han fet passar la carretera, que en molts
trams penja sobre una balconada arran
de riu. Nosaltres ens enfilem per un camí
que passa per sobre les parets. La pujada
inicial és forta, però després el camí va
buscant petits boscos de boixos i estretes
balconades, una ruta realment
espectacular. Passada la Garganta dinem
al costat del riu i tornem per la ruta
simètrica que passa per l’altre costat.
Aquest cop la ruta segueix l’antiga via
romana, no és tant espectacular i ens cal
subornar algun nen amb la promesa d’un
gelat per arribar altre cop al càmping.
El quart dia, dijous, la previsió
meteorològica ens indica pluja. Anem tots
plegats a fer una volta per la Selva de
Oza per acabar dinant vora el riu. Una
remullada i ens afanyem cap al càmping,
que ja surten els primers cúmuls. A la tarda
es posa a ploure, fem vida dins les tendes
i les tendes cuina i menjador tornen a
demostrar que són ben útils.
El cinquè dia, divendres, tornem a fer
excurions de dos nivells; alguns que no
van poder fer el Castillo de Acher, perquè
havien d’estar amb els nens, aprofiten per
anar-hi. Els altres anem a Aragüés del
Puerto i baixem seguint el riu per un camí
on hi ha indicada la Cueva del Oso. El
camí val la pena, però la Cueva del Oso
no apareix enlloc. Quan arribem a baix
trobem un indicador que anuncia altra cop
la Cueva del Oso, però en la direcció d’on
ja venim; o sigui, que no l’hem vista. Mirant
bé el cartell, algú hi ha apuntat
gmentira h, i això ens fa sentir millor: no
som els únics que no hem vist la cova.
El sisè dia, dissabte, recollim i cap a
casa. Una cosa ens ha quedat clara, l’any
vinent hi tornarem!
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Ens quedarà un gran record d'aquest campament social 2010!
55

Fi de temporada
Un estiu més hem pogut celebrar els sopars ball als paratges de
la Pineda Fosca. Una vegada més s’ha acabat la temporada.
Aquest any, però, ha estat marcat amb una tristor que tots els
cassanencs hem sentit profundament.
Com sempre, tots els dissabtes a la nit dels mesos de juliol i
agost hem disposat de l’opció d’acostar-nos fins a la Pineda
Fosca i , durant unes hores, oblidar problemes, nervis, la feina...,
la crisi.
Ens hem relacionat amb amics, hem conegut gent que no
havíem vist mai, hem parlat, hem rigut i, per no gaires cèntims,
hem sopat i després hem ballat al ritme de diferents estils i
tendències. Sense pensar en res més que no fos distreure’ns,
saltar, cantar o cridar si calia. Tot això, deixant enrere rancúnies,
mal humor i deixant-nos portar per la fresca brisa de la nit, i
contemplant, de tant en tant, la lluna que jugava a cuit i a amaga
entre la copa dels arbres.
Ara ens queda el record de les bones estones que allà hem
passat. Però l’any que ve hi tornarem!
La Pineda Fosca continua essent, cada cap de setmana, un
lloc d’esbarjo.
Podem passar el dia amb la família i amics, i aprofitar encara
els bons dies de sol participant en activitats que allà s’organitzen,
com la trobada d’acordionistes, o jugant amb PIBIMA, a les bitlles
catalanes… (els diumenges a la tarda). Fins al mes de desembre
i la primera quinzena de gener…, quan el temps ja no acompanya.
Gràcies Amics de la Pineda Fosca! Fins sempre!
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
A la premsa espanyola,
s’han fet ressó de les
competicions de bitlles
catalanes. Al diari Mundo
deportivohan publicat que
a la temporada 2009-
2010, organitzades per la
Federació Catalana de
Bitlles i Bowling (FCBB), la
Núria Salvà, de l’equip
«Pirates de la Pineda», al
campionat de Catalunya
celebrat a Mont-ras, va
arribar a la final (molt
disputada) i va quedar en
primera posició d’alevina
femenina. Aquesta noieta
és tota una promesa.
53

El jugador de
l'Olesa supera el
campió vigent
en una final
igualada i molt
emocionant
Pere Navarro
va caure al 5è
onze (16-14)
Marta de la
Vega (Inca)
s'imposa en
categoria
femenina
Domini del
Perpinyà en
infantils i
juvenils
Marc Caymel imposa la
seva joventut a les 24 hores
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
A dalt, Marta de la Vega (esquerra) en la final femenina contra Mireia Jurado. A sota,
Marc Caymel, brillant campió absolut de les XXXI 24 hores de tennis taula.
57

A dalt, panoràmica del "càmping" de
la piscina; Marc Caymel i Pere Navarro,
a la final; a la dreta, Pere Weisz
en la semifinal contra el futur campió.
A finals d’agost de 1985 un jove de 19
anys de pare austríac es va imposar a les
24 hores de Tennis de Taula de Cassà;
una competició que tenia sis anys de vida
però que ja s’havia convertit en un
esdeveniment en el món de l’esport
català. El guanyador de fa 25 anys es deia
Pere Weisz i després de competir algun
altre any a les 24 Hores i arribar a una
final, que va guanyar el seu germà Joan,
ja no havia tornat a participar en la prova.
Enguany, 25 anys després, Pere Weisz,
continua jugant-hi, és el president de la
secció de tennis de taula del Falcons de
Sabadell, a la superdivisió estatal, i manté
intactes les qualitats de jugador que li van
permetre arribar gairebé fins a la final de
les 24 Hores d’enguany. Un jove jugador
de cognom il·lustre en el món del tennis
de taula, Marc Caymel, que encara no ha
complert 19 anys, va impedir que Weisz
aconseguís arribar a la final, com ho va
fer 25 anys enrere.
El jove Marc Caymel va aconseguir que
Pere Navarro no pogués repetir els seus
triomfs de l’any anterior i del 2007. El
maresmenc partia com a favorit i en la fase
prèvia ho havia demostrat en guanyar
totes les partides, inclosa la que l’havia
enfrontat a Caymel (3-2). En la final, el
jugador del Termotur Calella va tenir
contra les cordes Caymel perquè dominà
el matx per 2-1, però es va adormir i va
permetre que el jugador de l’Olesa
remuntés i arribes a l’empat a dos i a un
onze final que va ser dels més
emocionants que es recorden a les 24
Hores. Amb més nervis dels habituals,
Navarro va veure com Caymel es posava
per davant (2.6, 6-9, 8 - 10) i va haver de
fer mans i mànigues per assolir l’empat a
deu que ho deixava tot obert; la sort va
acompanyar Caymel, que en aquesta
darrera tongada va tenir una xarxa i una
cantonera que el van ajudar a aconseguir
el triomf final (16-14 al darrer joc).
L’ovació del públic va ser ben
merescuda per a tots dos jugadors pel
gran espectacle ofert en un matx ple
d’agressivitat, en el qual no van donar cap
bola per perduda. Pere Weisz assolia el
tercer lloc del podi per davant del basc
Aitor Valverde, que va protagonitzar unes
24 Hores molt regulars. El millor jugador
del Foment Deportiu Cassanenc va ser
Fran Pi, que va entrar al quadre final, amb
la mala sort que va enfrontar-se a Pere
Navarro a la primera de canvi i va caure
al 32è lloc final.
L’any 1985, les 24 Hores de Tennis de
Taula van ser la prova que va servir per
inaugurar el nou pavelló del Foment
Deportiu Cassanenc. Fa uns mesos
s’esperava que enguany les 24 Hores
podrien servir, novament, d’estrena d’una
58 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

instal·lació nova de trinca: el pavelló municipal; però el retard
en el ritme de les obres va impedir que estiguessin enllestides i
fins a final d’any no es podrà gaudir de la nova instal·lació. Del
que sí que van poder gaudir els participants a les 24 Hores
d’enguany va ser de la piscina i de l’improvisat càmping
organitzat al voltant seu. Cap a cent trenta tendes de campanya
de diverses mides i colors van omplir la gespa de la zona esportiva
i van donar un aspecte insòlit als entorns de la piscina.
PERPINYÀ DOMINA INFANTILS I JUVENILS
A les 24 Hores de Cassà és habitual que hi hagi una bona
participació de jugadors de la Catalunya Nord; enguany encara
que no eren tants la qualitat de la representació perpinyanenca
es va fer sentir amb els triomfs assolits en les categories d’infantils
i juvenils; en els més petits, Maxime Marteau va assolir el triomf
en guanyar en la final Adrià Crusi per un clar tres a zero. En
juvenils, amb molta igualtat entre els primers classificats, Thibaut
Calara va ser el vencedor final i va superar en el matx decisiu el
jugador del Ripollet Sergi Ciurana; els jugadors del Foment David
Pibernat i Eudald Elias van quedar en tercer i quart llocs finals.
En fèmines, la jugadora local Elisabet Granados no va arribar
a la final, que van disputar Mireia Jurado (Santa Eulària) i Marta
de la Vega (Inca). La de l’Inca va triomfar en aquest partit decisiu
i va superar la catalana per 3-1 en un partit molt equilibrat.
En les dues categories de veterans, que cada any tenen més
participació, també s’hi va veure molta igualtat; en jugadors de
40 a 50 anys, un excampió de la categoria juvenil, l’empordanès
Miquel Àngel Àlvarez, va aconseguir el seu primer triomf en
aquesta divisió en superar el finalista de l’any passat, Juan
Ortega. En veterans de més de 50 anys, Josep Martinez, un altre
habitual a les 24 Hores, va obtenir el primer triomf en aquesta
categoria en superar Roman Caudet per 3-1.
CRISI, QUINA CRISI?
Es temia que els efectes de la crisi es notessin en les 24 Hores
d’enguany amb la retallada de premis i detalls per als
participants, ja que no hi havia d’haver premis en metàl·lic ni
samarretes de record. Malgrat això, la participació de més de
tres-cents jugadors inscrits en les diferents categories, a més
dels vuitanta de l’openmatinal, van evidenciar que el poder de
convocatòria de la competició cassanenca supera qualsevol
entrebanc, i un cop més les 24 Hores van esdevenir punt de
referència i de trobada de tots els clubs de tennis de taula de
Catalunya i de diferents punts de l’Estat espanyol.
Les partides –més de mil cinc-centes– es van iniciar dissabte
a les deu del matí, amb les corresponents a l’obert de Cassà
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Josep Martinez, a la final de veterans 50; i un moment de l
final de juvenils entre Ciurana i Clara.
reservat a jugadors i jugadores de les categories benjamina i
alevina. El nivell va ser molt elevat, ja que el torneig puntuava
per al rànquing català. La prova amb més participació va ser la
destinada als alevins masculins, que va enregistrar el triomf final
del jugador de l’Olesa Adrià Úbeda, que va guanyar en la final el
del Falcons, Andreu Gómez. Ambdós van fer unes grans
semifinals en superar els altres favorits, Karl Frey (Olesa) i Eudald
Elias (FD Cassanenc).
La final de benjamins masculins la van disputar els cosins
Joan i Francesc Masip, de l’Igualada, amb triomf final d’en Joan.
Pel que fa a les noies, cal destacar la segona posició de la
cassanenca Estefania Chamorro, que va perdre la final davant
la perpinyanenca Berenice Marteau; en alevins, Mariona Prat
(FD Cassanec) no va poder arribar a la final, en la qual Mariona
Sanez s’imposà a la seva companya del Bàscara, Nora Escartin,
per un ajustat 3-2.
Text i fotos: Joan Carles Codolà
59

Classificacions finals XXXI 24 h TT
Narcís Negre lliura el trofeu que porta el seu nom al
campió absolut, Marc Caymel
CAT. ABSOLUTA
Ordre Cognom i nom Club Punts Jocs
1 CAYMEL MARC OLESA 24 28
2 NAVARRO PERE PREMIA 24 31
3 WEISZ , PERE FALCONS 22 26
4 VALVERDE AITOR SAN SEBASTIAN 18 14
5 GRAU TONI OLESA 18 19
6 MITXELENA AITOR SAN SEBASTIAN 16 12
7 ANTON JOSEP SANT CUGAT 16 11
8 PANAREDA XAVIER TORELLO 16 6
9 MONTALVO MANOLO PALMA 14 13
10 LATORRE JORDI BORGES 14 9
11 HERNANDEZ YERAY PREMIA 14 8
12 CONDE FRANCESC X. VILANOVA 14 5
13 ALMAGRO MARCOS PARETS 12 10
14 AYOSE VERONA GRAN CANARIA 12 8
15 ALCAÑIZ ALFONSO PALMA 12 7
16 RIERA JOAN ANTONI MANACOR 12 3
17 DOT JORDI TORELLO 12 9
18 ARMENGOL JOSEP SALLENT 12 8
19 CLIVILLE RAMON FALCONS 12 8
20 AMOROS FRANCESC LA SELVA 12 7
21 BERNABEU RICARDO PRAT 12 7
22 SANCHEZ JOSEP CALELLA 12 5
23 MANZANO ENRIC ESPARRAGUERA 10 9
24 MUNTADA JAUME TRAMUNTANA 10 7
25 LLANO JOAN BORGES 10 7
26 MARTIN JOSE A. OLESA 10 6
27 PERDOMO CARLOS GRAN CANARIA 10 5
28 SALLERAS XAVIER AVAP 10 5
29 DIAZ JONY TRAMUNTANA 10 5
30 JULIA FELIX SANTS 10 5
31 MESTRE MARC LA SELVA 10 5
32 CASTELLS ROGER REUS 10 5
33 CHACON ALEJANDRO ATENEU 10 4
34 PAREJA, JOAN VILFRANCA 10 4
35 GIL CARLOS FATJO 10 4
36 NUÑEZ EDGAR CENTRE 10 4
37 BOVER CARLES VIC 10 3
38 GIMENEZ AITOR VILANOVA 10 3
39 ROCA DAVID PREMIA 10 3
40 PI FRANC FDCASSANENC 10 2
41 DURAN LLUIS LIRA 10 2
42 GARCIA, CARLOS SANTS 10 2
43 MIR ORIOL BORGES 10 2
44 TARRASO ANDRES EPIC 10 2
45 FLORES ALEX FDCASSANENC 10 2
46 GALLOIS TONY PRTT PERPIGNAN 10 1
47 NOGUERAS JOAN FALCONS 10 1
48 BARLAM VALENTI SALLENT 10 0
49 CEPERO JORDI VILANOVA 8 4
50 LARI MARC CUBELLES 8 4
51 CASTANY JOSEP SANT VICENÃ 8 3
52 MENAL MANEL VILAFRANCA 8 2
53 TOLEDO, JOAN OLOT 8 2
54 TARRASO JAIME EPIC 8 2
55 SANCHEZ VICTOR CAPELLADES 8 2
56 BORRULL JORDI VIC 8 2
57 ALCALA XAVIER SALLENT 8 1
58 PASTOR ALBERT BORGES 8 1
59 CASADO XAVIER LA SELVA 8 1
60 MARTINEZ ARAN GRAN CANARIA 8 1
61 BALLESTA LLUIS CA VILASSAR 8 1
62 GUIMER—% ADRIA SANTA EUL—%RIA8 1
63 BALTANAS ADRIAN CUBELLES 8 0
64 BADOSA ALEXANDRE FDCASSANENC 8 0
65 BOLDU ENRIC CASTELLNOU 8 0
66 MORATO EDUARD ALAIOR 8 0
67 COBA EDUARD RIPOLL 8 0
68 BURLO DAVID SANT ANDREU 8 -1
69 PINA CARLOS CUBELLES 8 -1
70 MONTANYA ADRIA SALLENT 8 -2
71 MARTINEZ JEAN MAR THUIR 8 -2
72 CARDENAS SERGI SANT VICENÃ 8 -2
73 ALAEZ CARLOS FALCONS 8 -2
74 HOGUET LUDOVIC THUIR 8 -2
75 CASTELLS FRANCESC LLIÃA 8 -3
76 CRUSI XAVIER ARIEL 8 -3
77 HUERTAS RUBEN OLESA 8 -4
78 CUENCA OSCAR VIC TT 8 -4
79 CAMPOMAR FERNANDO SA POBLA 6 1
80 DURAN ROBERTO PRAT 6 -1
81 ALMAGRO JENNYFER PRTT PERPIGNAN 6 -1
82 PUIGBO QUIM SANT VICENÃ 6 -2
83 SERRA STEPHANE THUIR 6 -2
84 REALES RICARD SANT CELONI 6 -3
85 SOBIRA DAVID CASTELLNOU 6 -3
86 CAMI VICTOR CALAF 6 -3
87 CARDONA MARC RIPOLL 6 -3
88 PALAU JORDI SANT VICENÃ 6 -3
89 RIU DAVID SANT VICENÃ 6 -3
90 CAMPOS SERGIO CAPELLADES 6 -3
91 MANFREDI STHEFANE PRTT PERPIGNAN 6 -4
92 MOYA CRISTINA VILABLAREIX 6 -4
93 LLOPIS ISAAC SANT CUGAT 6 -5
94 MARTIN RICARD LIRA 6 -5
95 FERRES JORDI VILANOVA 6 -5
96 FERNANDEZ MARC TORELLO 6 -5
97 MASSE LUDOVIC ESTAGEL PPC 6 -5
98 BRAVO DANIEL GRAN CANARIA 6 -5
99 VICH ELENA ALAIOR 6 -5
100 NICOLAS PACO LA GARRIGA 6 -6
101 SALLERAS DAVID AVAP 6 -6
102 DIAZ JOSEP VILASSAR 6 -6
60 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Els guardonats en les diferents categories, amb les autoritats, després del repartiment de premis
103 CLARAMUNT TONI CAPELLADES 6 -6
104 GOMIS ANNA CENTRE 6 -6
105 CARRERA ALEX CASTELLNOU 6 -7
106 CASTELLA JORDI LLIÃA 6 -8
107 VERDAGUER BRUNO PRTT PERPIGNAN 6 -9
108 AUCHAPT AURELIEN PRTT PERPIGNAN 4 -5
109 RODRIGUEZ DAVID LLIÃA 4 -6
110 CARBO JUDIT CALELLA 4 -7
111 SADO ALBERT SANT VICENÃ 4 -9
112 SALA RAMON SALLENT 4 -10
113 FELIP JAUME CALAF 4 -10
114 CASTILLO FRANCESC SANT CUGAT 4 -10
115 POCH XAVI CENTRE 4 -10
116 ARAYA PABLO CT%SAR VILABLAREIX 4 -10
117 MACHADO PAU FDCASSANENC 4 -10
118 GÛELL SERGI AVAP 4 -12
119 RODRIGUEZ DAVID PRAT 4 -12
120 ARRIAGA CLAUDIO PRAT 4 -12
121 BERINGUER CEDRIC PRTT PERPIGNAN 2 -10
122 ORTEGA JUAN MANUE PARETS 2 -13
123 TORRADES DOMENEC SALLENT 2 -14
124 MARTIN FRANCISCO PREMIA -22
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
CAT. VETERANS DE + DE 50 ANYS
1 MARTINEZ, JOSEP VILAFRANCA 16 17
2 GARCIA BENITO OLESA 14 13
3 CAUDET ROMAN BARCINO 12 7
4 CASTELLS FRANCESC CIERVO 10 8
5 SUES JOAN ESCALA 8 4
6 GARCIA DANIEL CONGRES 8 4
7 ESCUDERO JOST% MAR DELS HORTS 2000 8 2
8 MADURELL JOSEP CONGRES 8 2
9 PALAU RICARD CIERVO 8 4
10 MONTESINOS JESUS LLUISOS 6 4
11 COCHRAN JORGE CONGRES 6 2
12 AZCON JOAQUIM CARDEDEU 6 2
13 CASABONA OSCAR LLUISOS 6 1
14 MALDONADO MIGUEL HOSPITALET 6 1
15 MONTAGUT RAMON PRAT 6 0
16 LLOVERAS PERE PREMIA 6 0
17 INFANTE ISIDRO CIERVO 6 -1
18 SACRISTAN ANGEL PRAT 6 -2
19 IBAÑEZ JORDI CASS—% 4 0
25 ANYS DE FIDELITAT A LES 24 HORES
Hi ha uns quants jugadors que ja són habituals a les 24 hores
de Cassà i alguns són exemple de fidelitat com el cas de Joan
Sués o Òscar Casabona. Aquest darrer jugador barceloní va
ser distingit en l'acte final de les 24 hores pel fet que ha competit
de manera ininterrumpuda durant els darrers vint-i-cinc anys,
primer en categoria absoluta i ara ja en veterans 50. Com deia
la placa que li lliurà el president del Foment, Francesc Nadal, un
exemple d'esportivitat i fidelitat a les 24 hores.
61

A dalt, Josep Martinez rep el Memorial Pitu Naya per a
majors de 50 anys; a la dreta, M. Gràcia Dausà lliura el
guardó Daniel Duch a Josep Miquel Àlvarez (Veterans 40)
20 IBAÑEZ JOSEP LLUIS GARRIGA 4 0
21 MORENO JUAN MANUE CONGRES 4 -2
22 RINS JORGE CONGRES 4 -2
23 CASTILLO ANTONIO SANT BOI 4 -5
24 MASIP RAMON TARRACO 4 -5
25 PRETEL JOSEP CIERVO 4 -6
26 JUNI RAMON SANT BOI 4 -6
27 CEGARRA RICARD PREMIA 4 -6
28 BENEDI CARLOS LLIÃA 4 -6
29 FALCES SANTIAGO LLIÃA 2 -12
CAT. VETERANS DE + DE 40 ANYS
1 ALVAREZ JOSEP MIQ TRAMUNTANA 14
2 ORTEGA JUAN PARETS 12 9
3 PONS JORDI BAGA 12 11
4 LLOBET RAMON JARDI 10 7
5 PERPINYA JORDI HORTA 12 13
6 OÑA ANTONIO FDCASSANENC 10 1
7 CARREÑO HERMINIO HORTA 8 6
8 SARABIA JOAN VILASSAR 8 3
9 CANO ANDRES FALCONS 8 4
10 MORATA GENIS HORTA 8 4
11 MIRO JAUME HORTA 8 2
12 ECHEVERRIA ALBERT SAN SEBASTIAN 6 2
13 SERRET JOSEP MARI LA SELVA 6 1
14 FRANCH JAUME PRAT 6 1
15 ESCOLA XAVIER VILASSAR 6 0
16 TERRICABRES MANEL SANT VICENÃ 6 0
17 MUÑOZ XAVIER FALCONS 6 -1
18 PELACHS JOAN VILABLAREIX 6 -1
19 SERRA£MA XAVIER ATENEU 4 -1
20 LLOBET JAUME SALLENT/PARETS 4 -2
21 MOLAS, FRANCESC LA SELVA 4 -4
22 RIBAS LLUIS VILABLAREIX 4 -4
23 SNACHEZ DOLORS VILAFRANCA 4 -5
24 BARBER MARTIN ALAIOR 4 -5
25 MUÑOZ ELENA CIERVO 4 -8
26 QUESADA MIQUEL VILABLEREIX 2 -8
27 SERNA ALBERT VILABLAREIX 2 -13
28 OLIVER KIMA VILABLAREIX 2 -13
CAT. JUVENILS
1 CLARA THIBAUT PRTT PERPIGNAN 18 17
2 CIURANA SERGI REUS 18 14
3 REALES ADRIA SANT CELONI 20 20
4 CALVET AGUSTI SANT CELONI 16 4
5 FLYNN GERARD MATARO 12 5
6 SOLE GUILLEM MOLLERUSSA 12 3
7 VELASCO DAVID TORELLO 10 2
8 SARRAHY MATHIEU THUIR 10 0
9 MORENO ANDER SAN SEBASTIAN 12 6
10 PALLAS XAVI CASTELLNOU 10 10
11 HERNANDEZ POL PREMIA 10 2
12 AVILA FELIX VILANOVA 8 2
13 MASIP DAVID TARRACO 8 0
14 MALDONADO CARLA HOSPITALET 8 0
15 AGUADO ISAAC REUS 8 -1
16 FERRE SILVIA LA SELVA 8 -2
17 GASCON ALBERT LLIÃA 8 0
18 RIBOSA JESUS PREMIA 8 -1
19 COLLADOS LUIS LLIÃA 8 -3
20 SACASAS MARQUINA HOSPITALET 6 -3
21 PEREZ SERGI REUS 6 -5
22 ALCARAZ JOAN FALCONS 6 -7
23 PUJOL MARC REUS 4 -6
24 VAZQUEZ SERGIO REUS 4 -12
25 PALLEJA ORIOL REUS 2 -15
26 CHAVERNAS MAXIME PRTT PERPIGNAN 0 -18
62 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

A les imatges, Thibaut Clara, Maxime Marteau i Marta de la
Vega, reben els trofeus com acampions de les seves
categories a les 24 hores 2010
CAT. INFANTIL
1 MARTEAU MAXIME PRTT PERPIGNAN 20 27
2 CRUSI ADRIA RIPOLLET 14 13
3 PIBERNAT DAVID FDCASSANENC 14 9
4 ELIAS EUDALD FDCASSANENC 12 7
5 CASTANEDA OSCAR 10 8
6 BOADAS SERGI FDCASSANENC 10 6
7 BUSQUETS MARC FDCASSANENC 10 5
8 TUDELA FERRAN BORGES 10 4
9 GASCON ALEX OLESA 10 11
10 SERRA£MA DIDAC ATENEU 10 10
11 GOMEZ ANDREU FALCONS 10 9
12 BADOSA MIREIA FDCASSANENC 10 8
13 BALANZO MIQUELETA FDCASSANENC 10 7
14 ROBERGE QUENTIN PRTT PERPIGNAN 8 6
15 ESPERT NIL FALCONS 8 5
16 GARRIGA XAVIER CALELLA 8 2
17 LLOBET GERARD JARDI 8 4
18 QUESADA GUILLEM ESPARRAGUERA 8 4
19 CEGARRA ARNAU PREMIA 8 4
20 BUSQUETS ALEIX FDCASSANENC 8 3
21 BASORA NIL VILABLAREIX 8 3
22 MADUREIRA VICTOR REUS 8 3
23 ARTACHO SERGI FDCASSANENC 8 3
24 MUÑOZ MIQUEL FALCONS 8 2
25 CAMPOMAR JOAN SOLLER 6 3
26 MASIP ALBERT TARRACO 6 3
27 LARIO LORENA PREMIA 6 2
28 SANCHEZ CARLOS VILANOVA 6 1
29 DUOCASTELLA RICAR OLESA 6 1
30 CASADO ENRIC LA SELVA 6 1
31 VICEDO MARC LLEIDA 6 1
32 RIBERA ALBERT BORGES 6 1
33 LARIO LAIA PREMIA 6 1
34 GÛELL DAVID PREMIA 6 0
35 PALAU CARLES BORGES 6 0
36 MAGRANE GUILLEM REUS 6 -1
37 MACAYA ARNAU REUS 6 -1
38 LARIO BLANCA PREMIA 6 -1
39 BARBER MARGA ALAIOR 6 -2
40 SANZ XAVI REUS 6 -2
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
41 MENCIO JORDI FDCASSANENC 6 -4
42 RODRIGUEZ ENRIC GIMNASTIC 4 -3
43 LLOVERAS PERE PREMIA 4 -3
44 BUSQUETS FERRAN REUS 4 -3
45 FERRE ARNAU LA SELVA 4 -3
46 SARABIA RUBEN VILASSAR 4 -4
47 CASTILLO DAVIR SANT CUGAT 4 -5
48 ALVAREZ CARLES LLIÃA 4 -6
49 PUIG JOAN REUS 4 -6
50 MATE QUIM REUS 4 -6
51 PELACHS MARTI VILABLAREIX 4 -6
52 JUNI MARTIN INDEPENDENT 4 -6
53 MIRO ROGER HORTA 4 -7
54 ESCOLA JORDI VILASSAR 4 -7
55 PONS MARC BAGA 4 -8
56 REPISO ALEX FDCASSANENC 2 -8
57 MERINO BARBARA REUS 2 -8
58 OLIVER NIL VILABLAREIX 2 -9
59 SANTAMARIA VERONI PREMIA 2 -10
60 CHAMORRO ESTEFANI FDCASSANENC 2 -12
61 BALLESTA MARIA VILASSAR 0 -14
62 GARCIA ARAM VILANOVA 0 -14
CAT. FEMENINA
1 DE LA VEGA MARTA INCA 14 9
2 JURADO MIREIA SANTA EUL—%RIA16 14
3 GRANADOS ELISABET FDCASSANENC 12 5
4 MALDONADO ALBA LIRA 10 -1
5 SAYOL GEMMA ATENEU 8 -2
6 RODRIGUEZ MARIA J DELS HORTS 2000 8 -5
7 INFANTE JULIA CIERVO 8 -5
8 GATNAU MARTA SANT CUGAT 6 -1
63

CLASSIFICACIONS OBERT
CAT. ALEVÍ MASCULÍ
1 GOMEZ ANDREU FALCONS 18 16
2 MADUREIRA VICTOR REUS 18 5
3 UBEDA ADRIA OLESA 18 21
4 FREY KARL OLESA 18 17
5 ELIAS EUDALD FDCASSANENC 14 10
6 MATSUOKA KENJI IGUALADA 12 7
7 MUÐOZ MIQUEL FALCONS 10 8
8 CASADO ENRIC LA SELVA 10 5
9 BUSQUETS ALEIX FDCASSANENC 10 2
10 ESPERT NIL FALCONS 10 7
11 LLOVERAS PERE PREMIA 10 6
12 VINUESA VICTOR ATENEU 10 3
13 MASIP ALBERT TARRACO 8 3
14 FARRES ALBERT FALCONS 8 2
15 ARTACHO SERGI FDCASSANENC 8 1
16 BLANCO ROGER VILANOVA 8 0
17 GEBELLI ORIOL ALMOSTER 8 2
18 QUESADA GUILLEM VILABLEREIX 8 1
19 MAGRANE GUILLEM REUS 8 1
20 ISERN, DANIEL TORROELLA 8 0
21 NOGUE ALEX OLOT 6 -1
22 RUBIO XAVIER OLOT 6 -1
23 TORRES ADRIA ALMOSTER 6 -1
24 SERRANO VICTOR LLEIDA 6 -3
25 ALVAREZ CARLES LLIÃA 6 -3
26 MATE QUIM REUS 6 -3
27 GRAU ROGER TRAMUNTANA 6 -4
28 CUNILL JAUME VIC 6 -4
29 GARCIA ORIOL VIC 6 -5
30 SANCHEZ SERGI VIC 4 -6
31 CEGARRA ARNAU PREMIA 4 -7
32 CARDONA MAX RIPOLL 4 -7
33 DIAZ ANTHONY INDEPENDENT 4 -8
34 OLIVER NIL VILABLAREIX 4 -9
35 CAYUELA VICTOR LLEIDA 2 -13
CAT. BENJAMÍ MASCULÍ
1 MASIP JOAN IGUALADA 20 28
2 MASIP FRANCESC IGUALADA 14 11
3 DIAZ JOAN ATENEU 14 14
4 RODRIGUEZ ENRIC GIMNASTIC 12 10
5 ROCA ARNAU OLOT 10 5
6 GRAU SERGI TRAMUNTANA 10 4
7 VILADEGUT EDUARD BORGES 8 1
8 PUIGMAL ORIOL OLOT 8 0
9 MIRO ROGER HORTA 8 2
10 LUCAS OSCAR LLEIDA 8 -1
11 ESCOLA JORDI VILASSAR 6 -1
12 BUSQUETS FERRAN REUS 6 -2
13 PELACHS MARTI VILABLAREIX 6 -3
14 LLOBET RAMON JARDI 6 -4
15 REN XINHE VIC 6 -5
16 PONS MARC BAGA 4 -5
17 COMA ALEX FALCONS 4 -4
18 SERRANO JOAN LLEIDA 4 -6
19 WEISZ JORDI FALCONS 4 -6
20 PUIG JOAN REUS 2 -10
21 SERRET JORDI LA SELVA 2 -11
CAT. ALEVÍ FEM.
1 SAENZ MARIONA BASCARA 16 17
2 ESCARTIN NORA BASCARA 12 15
3 PRAT MARIONA FDCASSANENC 8 3
4 VILA GEMMA BASCARA 8 1
5 LARIO LAIA PREMIA 4 -4
6 PEÐAFIEL GEMMA ATENEU 4 -5
7 LARIO BLANCA PREMIA 2 -10
8 MERINO BARBARA REUS -17
CAT. BENJAMÍ FEM.
1 MARTEAU BERENICE PRTT PERPIGNAN 16 22
2 CHAMORRO ESTEFI FDCASSANENC 12 10
3 WALOWSKA ANIELA BASCARA 8 5
4 SANTAMARIA VERONI PREMIA 8 2
5 LIMO LUNA FDCASSANENC 6 1
6 GEBELLI NURIA ALMOSTER 4 -6
7 BALLESTA MARIA VILASSAR 4 -7
64 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

A les fotografies, els components del camp i la visita del delegat del govern, Jordi Martinoy
II Camps de treball Arbres centenaris
Rialles, grans pedalades, rutes per les Gavarres, amistats,
esforços, neteja i senyalització de camins, àpats comunitaris,
jocs compartits, bústies de comunicació, bivac... cada experiència
ha permès al nostre grup (21 joves d’arreu de Catalunya i 4
monitors) tenir una bona convivència i créixer personalment,
durant els últims quinze dies del mes de juliol.
La nostra tasca principal ha consistit en arreglar l’estat de
l’entorn que ens envolta, tot utilitzant eines per millorar els camins
i boscos malmesos per la nevada d’aquest any i marcar, en els
arbres, les senyals que permeten a futurs excursionistes seguir
la ruta correcta dels Arbres Centenaris. El nostre voluntariat s’ha
realitzat durant els matins i el nostre mitjà de desplaçament ha
estat la bicicleta; gràcies a aquest mitjà de transport hem pogut
arribar als llocs més desmillorats i de difícil accés.
Les tardes i les nits han consistit a fer activitats pels carrers de
Cassà i a gaudir de les propostes més habituals d’aquest poble,
com els concerts del Solfejant, el cinema a la fresca, el sopa
jove... moltes d’aquestes activitats han estat realitzades
mitjançant una càmera fotogràfica i fent un conjunt de fotografies
que ens han ajudat a descobrir aquest entorn. També gràcies a
aquest aparell hem vist el més important de Girona i hem capturat
els seus valors històrics més importants, així com també,
mereixent-nos un dia de descans, varem anar a la platja de Sant
Feliu de Guíxols.
Després d’aquests dies de convivència entre tots, hem pogut
descobrir noves persones i maneres de ser que ens han captivat
i ens han ajudat a fer noves relacions. Aquest ha estat el punt
que valorem com a rellevant i temptador d’aquest camp de treball.
56 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Tot a punt per a la
nova temporada
Després d’un mes d’agost de merescut descans per a tothom
comencem amb nova empenta i renovada il·lusió un nou curs tennístic.
El mes de juliol va ser intens amb el casal d’estiu que es realitzà i
de gran èxit de participació d’alumnes. La bona feina feta pels
monitors de l’Escola dóna els seus fruits i així es veu reflectit amb el
nombre d’alumnes nous o que repeteixen vista l’experiència d’altres
anys. Comencem doncs un nou curs amb la il·lusió i ganes renovades
de continuar oferint un bon i acurat servei de promulgació del tennis
i la seva pràctica esportiva. El nombre d’altes de nous socis que
durant l’any es van produint és un bon símptoma que la tasca que es
fa sembla l’adequada. Poc a poc, sense pressa, mirant sempre les
limitacions econòmiques en que ens movem, anem avançant per
millorar també les nostres instal·lacions i donar millors serveis als
associats de la nostra entitat.
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
69

A dalt, Bernat Domingo i Adrià Salas, en dues accions al partit contra el Ripollet. A sota, una alineació de pretemporada
del primer equip del Cassà.
Després de molts anys, el primer equip
del Cassà torna a ser un equip de Cassà
El primer equip del Cassà ja ha iniciat la
temporada 2010/11 a les ordres de Pep
Mercader i Xavi Ruiz, en la que hauran de
competir a la Regional Preferent. La
plantilla ja està configurada del tot i, com
era d’esperar, la majoria de jugadors són
del nostre poble o formats al futbol base
de la U.D. Cassà, concretament 16 dels
22 jugadors dels quals disposa el cos
tècnic. La plantilla, finalment, queda
dibuixada de la següent manera:
Lluís Cítores i Marc Roura (porters); Martí
Vera, David López, Carles Virulés, Joan
Marc Codolà, Arnau Pibernat, Uri Pla i
Rubén Pulido (defenses); Bernat
Domingo, Sergi Massegur, Oriol Reig,
Jordi Serra, Musa Sillah, Raúl Troyano i
Pau Turró (migcampistes); Adrià Salas,
Marc Salguero, Quim Boadas, Bouba
Diallo, Eloy Herencia i Xevi Pérez
(davanters).
Els amistosos, que van començar a
l’agost, ja s’han acabat. A Vidreres, el
Cassà es va veure sorprès per un 2a
Regional (3-2), però contra el Palafrugell,
que competeix en la mateixa categoria,
l’equip va fer un molt bon partit i es va
endur la victòria (0-2). També es va
guanyar, després d'un inici ensopit al Sant
Hilari (2-1).
66 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

TERCER LLOC AL TROFEU
JOSEP CARRERAS
Enguany els equips convidats en el
trofeu honorífic Josep Carreras van ser el
Banyoles (també rival del Cassà en la
temporada) i el Reddis, filial del Reus.
El torneig consistia en un triangular amb
tres partits de 30 minuts cadascun. El
primer enfrontament era entre el Reddis i
el Banyoles, i va acabar amb victòria dels
primers per 1-0. El Cassà debutava en el
segon partit i va perdre contra el mateix
Reddis (2-0), que per tant era el campió.
En l’últim matx el Banyoles va guanyar el
Cassà també per 2-0. per tant, el segon
lloc era per al Banyoles. Mercader va
donar minuts a tots els seus efectius.
DERROTA EN EL DEBUT
OFICIAL A CASA
El primer equip es va veure superat a
casa per un Ripollet que estava
visiblement molt més consolidat a la
categoria. Els visitants van saber col·locarse
molt bé al camp des del primer minut
de joc i van deixar tenir la pilota al Cassà,
que només va inquietar l’àrea rival amb
xuts llunyans a causa de l'aferrissada
defensa que va imposar el Ripollet. Bernat
i Mussa ho provaven des de lluny però
sense gaire encert. Amb un equip gairebé
de casa, amb l’excepció de Mussa, el
públic va poder veure quelcom que feia
anys que no veia, un primer equip amb
gent del poble. Tot i així, el davanter visitant
Rubén es va encarregar d’aixafar la
guitarra al Cassà en el debut aprofitant
els errors i les pèrdues de pilota absurdes
de l’equip de Mercader, que, això sí, va
tenir la pilota gairebé tot el partit. Amb un
gol a la primera meitat, de vaselina, i tres
la segona, abans del minut 70, Rubén va
matar les esperances dels locals. Quimet,
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Arnau Pibernat i David López, al matx que es va perdre contra el Ripollet
que sortia des de la banqueta, va fer una
bona segona meitat i va maquillar el
resultat amb dos gols en el tram final. Hi
ha moltes coses a millorar, però les
sensacions no van ser del tot dolentes i la
qualitat de l’equip deixa entreveure que
guanyaran partits ben aviat.
CASSÀ 2-4 RIPOLLET
CASSÀ: Cito, Vera (Oriol 68'), Pulido,
Arnau, López, Massegur (Garcia 56'),
Salguero, Turró (Diallo 78'), Domingo,
Mussa i Salas (Boadas 56').
RIPOLLET: Reyes, Miguel, Bravo,
Carreras, Gomà (Poncich 66'), Maillo
67

A la dreta, Moha, Rabassedas i
Mayor, en el partit que obrí la lliga de
2a regional amb el Palfrugell B (2-2).
(Palote 63'), Uri (Ray 71'), Rubén (Joan
71'), Chus, Genís (Salva 74') i Fran.
GOLS: 0-1 (22') Rubén. 0-2 (56') Rubén.
0-3 (64') Rubén. 0-4 (68') Rubén. 1-4 (85')
Boadas. 2-4 (94') Salguero.
EL CASSÀ B TAMBÉ
COMENÇA LA TEMPORADA
Després del seguit d’amistosos de la
pre-temporada, El Cassà B iniciava la
temporada a casa amb molta il·lusió per
millorar els registres de la campanya
passada. Aconseguir els primers tres
punts a casa era el primer objectiu. Però
els nervis per aconseguir el gol com més
aviat millor van privar l’equip de poder
desenvolupar el joc que volien i els
visitants es van avançar amb un gol de
falta directa en una mala primera part de
futbol. Tot i això, les ocasions per empatar
no van faltar. La segona meitat havia de
servir al Cassà per revifar-se, però en la
primera jugada, el Palafrugell va enviar
una pilota llarga als seus davanters que
la defensa cassanenca no va ser capaç
de rebutjar, i Moha ho va aprofitar per
superar el porter Raúl. Només havien
passat deu segons. A partir d’aquií, el
Palafrugell es va tancar a la seva àrea i
va deixar jugar al Cassà B, que, aquest
cop sí, va saber tenir la pilota i crear
ocasions amb sentit. Prova d’això és que
primer Àngel (60’) i després Moha (78’)
van posar l’empat al marcador. La
remuntada no es va consumar tot i les
bones ocasions que van tenir els locals.
Tot i la bona segona part, el filial
necessita millorar la imatge de la primera
meitat de cara als propers partits.
Eduard Llinàs
Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,
Mútua General de Catalunya, CASER
68 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

A la imatge superior, una prova de natació a la piscina de
Cassà als anys 70
Els representants del Foment ( Daniel Garcia, Marc
Miquel, Alba Mitjavila, Lígia Vegas, Júlia Miquel, Cati
Fontané, Francesc Nadal, Narcís Negre i Jordi
Cabarrocas) amb David Moner.
Recordant 50 anys de la challenge David Moner
Quan David Moner el 1959 va assumir el càrrec de delegat
provincial de la federació catalana de natació, es van començar
a impulsar la construcció de piscines, de la qual la piscina del
Foment n’és un clar exponent. A la vegada es van crear dues
competicions: la Copa Pirineus i la challenge David Moner per
afavorir la practica de la natació. El Foment va participar en
ambdues competicions des del 1967 fins el 1990.
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
A dalt, un moment de la sèrie de natació dels veterans
amb en Jordi Pugibet al darrer carril. A sota, els
representants del Foment a la 50a challenge amb les
autoritats a darrera
Per celebrar els 50 anys de la Challenge David Moner, el 19
d’agost a Flaçà, el Foment Deportiu Cassanenc va estar convidat
junt amb els altres clubs participants en algun moment d’aquesta
competició a gaudir d’una diada ben entranyable. En Francesc
Nadal i en Narcís Negre van assistir al dinar de directius dels
clubs. Després els 7 representants del club, 5 dels quals havien
fet els cursos de perfeccionament d’aquest juliol al Foment: l’Alba
Mitjavila, en Daniel Garcia, la Júlia Miquel, la Lígia Vegas i en
Marc Miquel junt amb 2 veterans de les competicions de piscina
descoberta en Jordi Pugibet i la Cati Fontané van participar en
les diferents sèries de nedar 2 piscines.
Posteriorment a les fotos de rigor amb les autoritats i amb els
excompanys de competició, es va fer la presentació del llibre:
50 ANYS DE NATACIÓ GIRONINA 1960-2010 on el seu autor
Guillem Alsina Soto, en David Moner i diferents personalitats
polítiques de l’àmbit esportiu ens van endinsar en el que ha
estat la natació a les comarques gironines aquests darrers 50
anys. El llibre fa menció a la revista LLUMIGUIA com a font de
recerca per poder confegir moltes de les dades que aparèixer
en el llibre.
Finalment hi va haver un berenar per a tots, mentre en Guillem
Alsina i en David Moner feien dedicatòries del seu llibre a tots
els presents.
65

Tot a punt per a la nova temporada
A punt de començar la nova temporada
ens complau facilitar les alineacions que
compendran cada equip de sènior fins a
cadet que son les categories que han
començat aquest mes de setembre; en
el proper número de Llumiguia
exposarem la resta que comença el primer
cap de semana d'octubre:
Sènior femení de 3a categoria: Judit
Turró Sureda, Meritxell Rabionet Frigola,
Laia Fuyà Mellado, Cristina Carreras
Garriga, Raquel Segura, Clara
Candelario Prats, Lídia Fontbernat Martín,
Gemma Boadella Saubí
Sènior femeníi B: Cristina Llombart
Clara, Ariadna Vila Castelló, Gisela Betorz
Genove, Janet Garcia Lastra, Eva Vilà ,
Paradeda, Glòria Raset Pimas, Miriam
Domingo Esgleyes, Mar Acosta Piqué,
Núria Micaló Viñolas, Anna Vidal Vila,
Anna Negre Vidal, Anna Ros Anguila,
Caterina Gotarra Bachmann
Júnior femení: Anna Suñer Noguer,
Raquel Benitez Molla, Carla Duch
Blanquera, , Jordina Ruscalleda Hinojosa,
Alba Suru Valverde, Núria Molina
Busquets, Carla Riera Bosch, Mireia
Gumbert Brancos, Núria Caparro Bastus,
Carla Fusté Rabassedas, Paula Mir
Figueras,
Sènior masculí: Quim Roqueta Miralles,
Gerard Nuell Saez, Roger Casadevall
Trias, Marc Boadella Gonzalez, Jordi
Cazorla Riera, Eduard Bonmatí, Damià
Xifra Andreu, Aitor Fernandez Albero,
Francesc Baquer Font, Arnau Frau
Caselles, Eduard Bertran Julià, Jordi Xifra
Keisper
Cadet femení: Clara Macias Lloveras,
Marta Rabassedas Aymerich, Laia Suru
Valverde, Anna Boadella Saubí, Laura
Busquets Pol, Ariadna Juanals Martínez,
Gemma Mariné Ramos, Sandra Ramos
Batet, Esther Mestres López, Irene Romera
Martin.
Júnior masculí: Adrià Pol, Eduard
Artero Rodriguez, Sergi Castells Matanza,
Joel Martí Lloveras, Gerard Jiménez Vilà,
Jordi Bosch Juarez, Marc Vicens Espejo,
Oriol Padrós Fernández, Martí
Esparreguera Espunya, Eudald Romo
Grau.
Cadet masculí: David Turró Sureda,
Marc Busquets Rincón, Lluís Tarrés,
Gatius, Eduard Bernà Gironès, Joel
Macias Lloveras, Miquel Gironès Hereu,
Jordi Ribas Sobreviela, Climent Vila
Boadella, Jordi Solà Puig, Martí
Fernández Bayo, Joan Fontbernat Martin,
Ramon Viñas Torné, Aleix Miquel
Mansachs
Jaume López i Xevi Porcel, cos tècnic de l'equip sènior masculí. A sota, l'equip
júnior femení.
LES JÚNIORS, AL
TORNEIG DE SANT JULIÀ
Els passats dies 27/28 i 29 d’Agost
l’equip júnior femení participà al 26è
torneig Sant Julià
El torneig té una durada de 3 dies,
divendres, dissabte i diumenge, on es viu
el bàsquet de totes les maneres
possibles.Principalment el vius com a
jugador o jugadora a pista durant el partits
que disputes, però també ho fas com a
espectador mirant altres partits, el concurs
de mates, el concurs de triples, etc.. i com
a persona en la convivència amb el teu
equip i amb la resta de la gent que com
76 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

nosaltres ha anat allà a gaudir d’aquest
meravellós esport.
Les nostres jugadores van disputar 4
partits, dels quals van assaborir la
victòria en 3. Les noies van oferir la seva
millor cara lluitant i jugant com a equip
dins el terreny de joc; però això no va
ser l'unic que van demostrar, ja que fora
de la pista no es veia un equip sinò un
grup d’amigues gaudint d’un cap de
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
semana juntes.
L’objectiu d’aquesta mena d’esdeveniments
és «fer equip», aprenent a
conviure les unes amb les altres amb
el respecte i el companyerisme que el
bàsquet ensenya.
Bon torneig, nenes, i ànims que això
només acaba de començar; ens queda
tota la temporada per davant per
demostrar el que som i el que valem.
Recordant els bons hàbits
Ara que començarem la temporada, encara veiem molts jugadors i jugadores
que habitualment no són prou conscients que l’esport del bàsquet com d’altres
necessita dels bons hàbits tenint en consideració que es tracta d’un joc d’equip,
cosa que comporta una certa disciplina i normes que en el futur els afavorirà
esportivament i socialment.
Un d’aquest hàbits podria ser l’higiènic; són molts el casos que per ganduleria,
o per culpa dels pares que volen demostrar que tenen pressa i la fan petar durant
mitja hora després de l’entrenament o partit amb altres pares i l’infant es podria
haver dutxat 5 vegades, etc… amb aquest comportament l’únic que s’aconsegueix,
en primer lloc és que el jugador o jugadora surt ben suat al carrer a dispensa de
qualsevol constipat o grip i evita les descàrregues musculars que produeix la
fórmula terapèutica de l’aigua, i el que és pitjor, conviden al seus companys a
que recelin d’aquest hàbit quan fin i el cap s’hauran de dutxar a casa, suposo.
Senyors pares en molts de clubs això és obligatori; no és el cas del Foment
però és lamentable que sempre se’ns hagin d’imposar les coses ajudeu-nos i
col·laboreu amb nosaltres. És un bé pels nostres fills i en cap llibre de medicina
esportiva consta que aquest hàbit s’hagi d’abandonar.
Comportament a les grades:
No s’aconsegueix res d’un comportament poc cívic quan estem contemplant
un partit, el contrari, està demostrat que baixa el rendiment de l’equip que
afavoreixes.
En primer lloc quan en un moment s’increpa a l’àrbitre amb insults o esbroncades
en el millor dels casos ées que la conducta del mateix sigui més severa contra el
teu equip, o jugador que hagi propiciat l’aldarull; tanmateix i encara que l’arbitre
sigui honest i reconegui que ha comès un error, aquest mai el farà public, i un cop
xiulat és inapel·lable sigui just o no; això també passa als equips d’elit.
Quan els aldarulls venen de la grada quasi sempre de simpatitzants de l’equip
contrari i pot ser motiu de controvèrsia, és millor sol·licitar la presència del delegat
de camp, que sempre assisteix al partit sigui de la categoria que sigui, el qual
està obligat a mantenir l’ordre i actuar de la manera que calgui segons les
circumstàncies ho requereixin. Mai no s’ha de donar peu a una discussió que en
molts casos ées insignificant; el que la fa important es el to en quèe creix; no cal
mostrar arrogància i menyspreu, al cap i a la fi tots ens equivoquem.
I per últim quan un equip es mostra violent i el seu entrenador no posa remei
per subsanar-ho també existeix la manera de fer una queixa formal i més efectiva
que qualsevol discussió; per exemple un equip en comportament violent podria
ser aquell que en començar un partit disposa de 10 jugadors i al acabar el mateix
només té 2 jugadors a la pista perquè els altres han estat expulsats per 5 personals
o per faltes tècniques. En un cas així està clar que el comportament no es l’idoni.
Un altre exemple podria ser fer jugar un jugador lesionat o en un estat no apte
per jugar, per guanyar un partit i no caure en alineació indeguda, i d’altres que no
venen al cas però sí que és necessari que de trobar-nos en una situació així s’ha
de fer saber a la junta del club i aquesta ha de valorar si cal trametre un informe
al tribunal de competició i aquest consultarà a l’arbitratge del partit i prendrà les
mesures que cregui necessàries siguin sancions, anul·lació de resultat, o, si el
cas és lleu, avís a l'equip que ha motivat l’informe per tal que rectifiqui el seu
comportament en les properes jornades.
Simplement, en l’esport, violència 0.
Arcadi Sitjà
ON SÓN ELS JUGADORS
CASSANENCS?
Per a la temporada 2010-2011 hem
estat consultant amb revistes de bàsquet
o diaris esportius, els jugadors que s’han
fet en les categories inferiors del FOMENT
DEPORTIU CASSANENC, on jugaven la
temporada 2009-2010, i on jugaran
aquesta temporada 2010-2011.
Albert Ros: Segueix al Sedis Mausa
(Lleida) EBA.
Eduard Jimenez: C.B. Sant Josep
Girona (LEB OR) ara F.C. Barcelona «B».
Eric Jimenez: C.B. Sant Josep ( Copa
Catalunya) ara C.B. Sant Josep LEB OR.
Eduard Camós: C.B. Sant Josep (copa
Catalunya) ara C.B. VIC EBA.
Pau Basart: C.B. Quart (2ª Catalana) ara
C.E. Palamós COPA CATALUNYA.
Joel Martorell: Segueix al C.B. Quart 1ª
Catalana.
Moisès Martorell: C.B. Sant Josep (Copa
Catalunya) ara al C.B. Quart 1ª Catalana.
Jordi Xifra: C.E. Palamós (2ª Catalana)
ara F.D. Cassanenc 3ª Catalana.
Jordi Ayach: Segueix al C.B Quart 1ª
Catalana.
Jordi Artigas: Segueix al C.B. Quart a 1ª
Catalana.
Albert Arderiu: Segueix al C.B Quart 1ª
Catalana.
David Puertas: Segueix el C.B Quart 1ª
Catalana.
Marc Boadella: C.B. Quart «B» (3ª
Catalana) ara F.D. Cassanenc 3ª Catalana.
Eduard Bonmati: C.B. Quart «B» (3ª
Catalana) ara F.D. Cassanenc 3ª Catalana.
Joaquim Roqueta: C.B. Quart «B» (3ª
Catalana) ara F.D. Cassanenc 3ª Catalana.
Jordi Cazorla: C.B. Quart «B» (3ª
Catalana) ara F.D. Cassanenc 3ª Catalana.
Eduard Boadas: Segueix al C.B.
Llagostera 3ª Catalana.
Pere Vila: Segueix al C.B. Llagostera 3ª
Catalana.
Jordi Oller: Segueix al C.B. Llagostera
3ª Catalana.
Alex Portas: Segueix al C.B. Llagostera
3ª Catalana.
Sergi Horta: C.E. Onyar (1ª Catalana)
ara C.B. Llagostera 3ª Catalana.
Lluis Jimenez: C.B. Nou Caulès de
Vidreres ara C.B. Llagostera 3ª Catalana.
Xevi Mayor: C.B. Quart «B» (3ª Catalana)
ara al C.B. Llagostera 3ª Catalana.
Eduard Montiel: F.D. Cassanenc (3ª
Catalana) ara al C.B. Quart 1ª Catalana.
Xevi Porcel: Segueix al C.B. Sarrià de
Ter 3ª Catalana «B».
Xavier Carrera i Bosch
77

Entrevista amb Salvador Turró, delegat
del bàsquet a la junta del Foment
En Salvador Turró és una persona que fa
anys que ve implicant-se en les tasques
del bàsquet del Foment ja sigui fent de
delegat de camp, donant suport a les
diades del bàsquet, o en les 24 hores de
tennis de taula. Fa deu anys la seva filla,
Judit, va començar a jugar a l’equip
premini i ara també hi té el seu fill, David,
que va començar el 2003/04 en premini
masculí. En aquests moments és el
representant de la secció de bàsquet a la
junta del Foment. Té 45 anys i és promotor
de vendes.
Valora com ha anat la temporada 2009-
2010 tan econòmicament com esportiva.
A nivell general fem una valoració molt
positiva de la temporada 2009-2010.
Econòmicament parlant podem dir que
finalment ha estat una bona temporada
aconseguint un superàvit que ens ha
servit, juntament amb la col·laboració de
totes les seccions del foment, per a
eixugar el deute que arrossegàvem de
temporades anteriors.
Esportivament parlant hem centrat molts
esforços en el planter per aconseguir així
una bona base per les pròximes temporades.
Al mateix temps cal destacar els bons
resultats dels equips Cadet, aconseguint
el masculí «A» el sub-campionat provincial
i el femení arribant a dalt de tot assolint el
campionat provincial i presentant-se en
els campionats de Catalunya realitzats a
Mollet del Vallès. Per altra banda volem
destacar la gran feina de tots els
entrenadors amb els seus respectius
equips.
El 17 de maig es va fer la presa de
possessió de la nova junta del foment,
amb el mateix president Quico Nadal,
com valores ser la única persona de
bàsquet que ets a la junta sent la secció
amb més equips i participants?
Davant de l’abstenció de candidatures
per ocupar la presidència del Foment,
Quico Nadal va prendre la decisió de
seguir en el càrrec. Per altra banda hi va
haver renovacions i noves incorporacions
de vocals per part d’altres seccions.
Malgrat que en aquest moment en la
secció de bàsquet sóc l’únic cap visible
dins de la junta del foment, darrera meu
també hi ha hagut una sèrie de persones
treballant com son: Jordi Busquets sota
el càrrec de coordinador, Arcadi Sitja
portant els temes federatius, Josep Maria
Mir sota el càrrec de tresorer i Marc
Cervantes gestionant la publicació dels
Salvador Turró i Masnou, a la porta del pavelló del Foment.
resultats dels equips i gestionant altres
temes administratius. Per tant, no em sento
sol, sinó que soc part d’un equip. Tampoc
podem obviar la col·laboració i el suport
d’alguns pares.
De cara la temporada 2010-2011,
quins companys sereu que portareu la
secció?
De cares aquesta pròxima temporada
seguirem portant la secció de bàsquet un
servidor com a responsable de la secció
juntament amb els companys Jordi
Busquets com a coordinador esportiu,
Arcadi Sitja portant els temes federatius i
informatius i estem oberts a noves incorporacions.
També estem treballant perquè
cada equip tingui el seu propi delegat per
agilitzar i facilitar la nostra feina.
Els equips i categories que hi haurà
seran: Pre-mini Masculí «A», Pre-mini
mixte, Mini Masculí «A», Mini Masculí «B»,
Mini femení, Pre-lnfantil Masculí, Infantil
Masculí, Infantil Femení, Cadet Masculí,
Cadet Femení, Júnior Masculí, Júnior
Femení, Sènior Masculí (3a catalana),
Sènior Femení «A» (3a catalana) i sènior
Femení «B» (territorial).
Noves incorporacions d’entrenadors
i jugadors...
De cares a la nova temporada hem tingut
la baixa important de l’Albert Morejón i en
el seu lloc hem incorporat un gran
entrenador molt conegut a casa nostra
com és en Jaume López. En aquest
mateix equip a nivell de jugadors també
hi tenim baixes notables, majoritàriament
per causes relacionades amb els estudis,
però també anunciem que tenim
incorporacions de gran nivell de jugadors
cassanencs que ja havien passat pels
nostres equips. Destacar també que ens
han deixat Josep Donaire i Esther Caldas.
Projectes i activitats de cares a la
nova temporada?
De cares a aquesta temporada que ara
estrenem disposarem de material nou i
renovarem equipaments.
A més a més reprendrem activitats com
el 3x3, diades de bàsquet i altres
iniciatives en les que estem treballant i ja
anunciarem més endavant.
De cares a la temporada, com tenim
el tema d’espònsors i pressupost?
Com a pertot arreu nosaltres també hem
notat la crisi tot perdent alguns patrocinadors
però alhora aconseguint introduir-ne
de nous procurant així compensar
les pèrdues. Des d’aquí agraïm
l’esforç important que fan les empreses.
A nivell pressupostari des d’un inici serà
similar a aquesta temporada passada i
no obstant també treballarem altres
aspectes com és el fet d’aconseguir
categories superiors per la pròxima
temporada tot mantenint la nostra filosofia
de treballar amb la gent de casa.
X. Carrera
78 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Molta il·lusió i reptes engrescadors per
encetar la nova temporada
El dimarts 31 d’agost la secció d’hoquei
base del F.D. Cassanenc va donar inici a
una nova temporada, amb les energies
renovades i amb ganes d’assolir nous
reptes i arribar als objectius marcats per
la temporada 2010/11.
Aquesta temporada, s’inicia amb una
dosi extra de motivació pels nens i nenes
degut a l’ascens del primer equip a 1a
catalana, cosa que farà que puguin veure
i aprendre dels grans de la casa, amb
partits a un molt bon nivell.
Els entrenaments iniciats a totes les
categories amb normalitat, amb les
habituals absències de nens i nenes per
vacances, estant servint per realitzar un
treball físic important i de presa de
contacte amb els patins després de l’estiu.
Cal començar a recordar tots els
conceptes de la temporada passada, per
poder treballar ben aviat, els objectius per
afrontar la competició. Respecte els
porters, també han donat inici als seus
entrenaments específics tots els dimarts i
dijous, amb l’entrenador Albert Daniel,
porter del 1a Catalana i que fa aquesta
tasca per 3r any.
EQUIP DE PREINICIACIÓ
A part d’això, l’equip tècnic de base
gaudeix de dues noves incorporacions,
per dur a terme la feina amb els més
petitons de la secció i per donar suport a
la resta d’entrenadors. Bernat Recasens,
jugador del 1a Catalana,de Cassà,
s’encarregarà d’ensenyar i entrenar al nou
equip de Pre-iniciació. El Pre-iniciació, és
una categoria per donar un pas ferm en el
camí de formació, com a jugador/a
d’hoquei d’escola que encara no pot jugar
A dalt, Joaquim Serra coordinador de
la base i Pol Cañigueral. A la dreta,
Ester Nadal i Quim Puigvert,
entrenador del 1a catalana i juvenil.
a la categoria de Prebenjamí per edat,
però amb un nivell alt de patí i control de
pilota. Aquesta categoria és el 1r any que
es podrà realitzar a Cassà afegint un equip
més a la competició. L’altre incorporació
és Paco López, jugador del 2a Catalana,
que ajudarà als entrenadors quan algun
no pugui anar al partit per problemes de
coincidència d’horaris entre categories.
A més d’aquesta nova categoria que
estrenarem enguany, tornem a tenir un
equip de Pre-benjamí que ja té ganes de
començar els partits i que rodi la pilota.
Aquesta temporada, aquest equip serà
entrenat per l’Eduard Nadal, jugador de
1a Catalana i que porta diverses
temporades com entrenador de la base.
74 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Fèlix Egea, Pol Cañigueral i Pau Esteve. Entrenaments d'Èric Ciurana i Adrià Piñataro.
Albert Daniel, entrenador de porters, amb Pol Rahola i Felix Egea. Pere Rovira fent pràctica de porter.
També hi haurà el Benjamí, format per 8
jugadors i porter, el qual lluitarà en una
lliga que aquesta temporada canvia el seu
format fent una primera volta per decidir
qui pot optar al Campionat de Catalunya.
Després de moltes temporades, aquesta
categoria canvia d’entrenador. Aquest
serà entrenat per Joaquim Serra, actual
coordinador de la secció d’hoquei i que
també porta diverses temporades militant
al club com a jugador i entrenador.
TRES EQUIPS ALEVINS
Una altra cosa positiva per aquesta
temporada serà poder gaudir de 3 equips
d’aleví en competició. Aquest fet no havia
passat mai i reflexa la feina que s’està
intentant fer amb la base. L’aleví A
entrenat per Joaquim Serra i el B, per
Eduard Godoy, jugador de 1a Catalana i
entrenador per 3a temporada, intentaran
accedir a la lliga preferent que dóna la
possibilitat de disputar el Campionat de
Catalunya. El C, entrenat per Eduard
Nadal, i recent ascendit de la categoria
Benjamí, tindrà l’objectiu d’aclimatar-se a
la nova categoria i gaudir d’una lliga per
tal d’aprendre molt.
A tots aquests equips, cal afegir-hi el
juvenil, que s’està preparant per afrontar
una temporada important i amb bones
expectatives. A part de la seva pròpia lliga,
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
aquests tindran la possibilitat de participar
als partits de 1a i 2a Catalana, com a
suport dels grans. A causa d’aquest fet
s’ha buscat la manera més fàcil per la seva
adaptació, entrenant des del dia 19
d’agost amb els equips seniors, per arribar
en un estat òptim a l’inici de la lliga. A
més, tenen com entrenador Quim Puigvert,
actual entrenador del 1a Catalana.
Els equips sèniors, de 2a i 1a Catalana
(recent ascendit) i els juvenils, van començar
els seus entrenaments, amb una forta
càrrega de treball físic i partits de pretemporada
amb equips de categories
superiors per afrontar la lliga amb la intenció
de no renunciar a res. Cal destacar la
incorporació de Quico Jansana com a nou
entrenador del 2a Catalana, persona de
la casa amb molta experiència en el món
de l’hoquei, i amb una forta vinculació al
Foment Deportiu després de molts anys
al club. Molts ànims a tots!
LA SELECCIÓ ESPANYOLA
FEMENINA A CASSÀ
Durant el mes d’agost, vam tenir la presència
de la selecció espanyola femenina
absoluta d’hoquei patins entrenant a les
instal·lacions del Foment. En motiu de la
preparació pel mundial, que es celebrarà
properament a Alcobendas, la selecció,
juntament amb Ester Nadal, jugadora
formada en el nostre club, van preparar el
campionat, degut a les grans similituds
de la pista de Cassà amb aquella on es
disputarà la competició.
Q.S.
75

Fotos de diferents moments de les estades
Estades de tecnificació a Platja d'Aro
Dimarts, tancat per
descans setmanal
El Foment deportiu Cassanenc des de
l’any passat organitza unes estades de
patinatge artístic a Platja d’Aro obertes a
tots els clubs de la federació la darrera
72 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

El grup de patinadors i patinadores que han participat a les
Estades de Platja d’Aro
setmana d’agost- primera de setembre, per tal de començar la
pretemporada amb una bona preparació física i tècnica de patí i
a la vegada compartir vivències amb patinadors i patinadores
d’altres clubs, així com d’entrenadors i preparadors.
Hi han participat 60 patinadors de diferents edats des de 6 a
18 anys i de diferents clubs (Santa Cristina, Llagostera, Sarrià,
Hostalric, Tona, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Codines,
Terrassa, Tordera, Ripoll, Barcelona, Lleida, Ripollet, Madrid,
Oviedo i Cassà) i 7 tècnics: Jordi Dalmau (FDCassanenc)
Cristina Balletbó (Cristinenc), Eva Estanyol (Llagostera) Janet
Ruíz (Ripollet) Cristina Gibaja ( Tona), Aitor Sacristan ( Sarrià) i
Jorge escribano ( Barcelona-Horta), a més de la Montse Ruz,
instructora de Pilates i la Mandie Mias aninadora de lleure i
tècnica en Hip hop.
A més de preparació física, Pilates, hip hop, coreografia i patins,
també han pogut passar-s’ho bé anant a la platja, passejant per
Platja d’Aro, fent alguna partida a la bolera o ballant a la sala de
l’hotel.
El retorn a casa ha representant, l’acabament de l’estiu, el
tornar a l’escola i a la disciplina dels entrenaments amb un piló
de bones vivències. Bon inici de temporada!!!
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Kevin Bordas, plata
als europeus
Bon final de
temporada pel
cassanenc Kevin
Bordas del C.P
Palafrugell. El jove
patinador Kevin
Bordas entrenat per
Gemma Fructuoso ha
acabat una llarga i
brillant temporada en
la que s’ha proclamat
campió provincial, subcampió
català i campió
espanyol en modalitat
lliure i campió
provincial, campió
català i campió
espanyol en la
modalitat de figures
obligatòries.
La primera setmana
de setembre en Kevin
va aconseguir la
medalla de plata en el
campionat europeu en
modalitat combinada
que es va disputar a
Novara (Itàlia) del 31
d’agost al 4 de
setembre. Per molt poc
se li va escapar la
medalla d’or en
combinada i la de
bronze en lliure i
figures obligatòries
havent-se de conformar amb la segona
plaça en la modalitat combinada.
Bordas sap que cada cop s’acosta
més a realitzar un somni, el seu somni,
el qual requereix un gran esforç i
sacrifici.
Actualment en Kevin està inclòs en
la categoria juvenil i és el punt ideal
per millorar el seu nivell. Ara té la
oportunitat i capacitat de preparar-se
per esdevenir un gran patinador. Per
poder tirar endavant, mantenir i
progressar en la trajectòria esportiva
d’en Kevin les despeses econòmiques
seran importants.
Per això cridem l’atenció de tot
possible empresa o entitat amb interès
de patrocinar aquest patinador per
aconseguir mantenir la seva
esplèndida trajectòria esportiva.
73

Vam quedar a les 6 al camp de futbol;
quan tothom va ser-hi vam agafar el
cotxe i cap a Núria! A les 8 arribàvem a
Queralbs. Començarem la caminada
amb una pujada una mica forta; els
nens anàvem a davant amb moltes
forces i els pares a darrere; vàrem
trobar un gos que va ser el nostre guia
tot el camí: es deia Uma. A mig camí
més o menys vàrem parar a menjar una
mica i desprès vàrem continuar. Hi
havia cascades molt maques, com la
Cua de Cavall. Mentre anàvem
caminant ens van passar dos homes
pel costat corrents i cansats: feien una
cursa per la Vall. Quan estàvem a punt
de arribar i ja no podíem més, encara
ens faltaven uns quants escalons.
Quan per fi vàrem arribar a Núria els
pares es varen asseure i es van relaxar,
i els nens ens vàrem anar a fer una foto
amb en Kílian Jornet, que és el noi que
va córrer la cursa i que va quedar
primer, a més de ser campió del món.
Després vàrem fer una gimcana,
preparada pels entrenadors, on havíem
de preguntar coses a la gent, visitar el
museu i pujar amb el telecabina a l’alberg;
va ser molt divertit. Després vàrem dinar, i
quan ja vàrem estar recuperats els pares
varen anar a veure l’església i els nens
vàrem xerrar una estona. Ja era hora
d’anar-nos-en i uns quants varen baixar
a peu i els altres amb el cremallera, el
tren de la vall de Núria. Va ser molt cansat
però sobretot molt divertit.
Alba Mitjavila i Marina Borrell
La colla que vam anar a Núria; a
sota, el grup amb en Kilian Jornet.
Sortida a peu de Queralbs a Núria
EUROPEUS D’ATLETISME
DE BARCELONA
El divendres 30 de juliol vam anar a
veure els Europeus d’atletisme.
Hi van haver moltes proves, les més
destacades foren: 3.000 m obstacles, amb
una molt bona atleta espanyola, Marta
Domínguez, que va tenir medalla de
plata. Als1.500 m hi van participar tres
atletes espanyols: Arturo Casado,
medalla d’or, Manuel Olmedo, medalla
de bronze i Reyes Estévez, en quarta
posició.
Va ser un dia molt divertit ja que vam
gaudir del nostre esport preferit.
Alba Mitjavila i Marina Borrell
70 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Vam assitir als europeus
d'atletisme de Barcelona
MILLA POPULAR DE SANT
FELIU DE GUÍXOLS
El passat 7 d’agost uns quants atletes
de la secció d’atletisme vam anar a
disputar la XXIII Milla Popular de Sant Feliu
de Guíxols, celebrada al passeig Marítim.
El conjunt de proves van començar a les
set, amb uns 200 participants entre totes
les proves.
Les primeres a córrer van ser l’Alba
Mitjavila i la Marina Borrell, que competien
en la categoria A femení (any 97 a 99).
Van obtenir un magnífic resultat, 4a i 5a
respectivament, ja que eren de les més
petites. El següent a competir va ser l’Èric
Borrell, que completà la distància d’una
milla (1.609 m), en la categoria B masculí
(92-96). Va finalitzar la prova en 4t lloc i
amb un temps de 5’57". Ja en la categoria
sènior van competir els nostres
entrenadors. L’Àngel Pons va acabar 9è
amb un temps de 5’33" i l’Albert Rutllant,
que competia com a vigent campió, va
acabar 4t, amb un temps de 5’14.
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
MILLA URBANA SANT
ANTONI DE CALONGE
El 14 d’agost vam anar a una altra milla,
la de Sant Antoni. Igual que l'anterior,
també es celebrava al passeig Marítim,
però en aquesta hi havia més nivell i més
gent. En la categoria aleví femení (1.200
C/ Barraquetes, 13 Tel. 972 46 32 29
17244 CASSÀ DE LA SELVA
m), van competir l’Alba Mitjavila, 3ª, amb
un temps de 4’12", i la Marina Borrell, 4a,
amb 4’18". El següent a competir va ser
l’Èric Borrell, a la categoria cadet masculí
(1.609 m); va quedar 7è amb un temps de
5’22". I finalment, l’Àngel Pons va
completar els 1.609 m amb un temps de
5’14" i acabà 13è. També cal destacar que
en aquesta última cursa el vencedor va
ser l’atleta professional Àngel Mullera.
La trobareu
a :
71

Apunts de l’últim quadern
Les emocions, religions d'avui
La paraula religió é un sentit de
dependència, de lligam,prefigurat des de
l’homo sapiens, quan demanava
protecció, o des del ús de raó de cada un,
en veure, de petit, que algú estimat se’n
va i li han d’explicar, amb modismes
propicis, que no tornarà. És un sentit
d’ordre metafísic i transcendent que ens
embarga quan ens preguntem: «Qui som
i d’on venim...?», sense oblidar-nos
d’afegir-hi: « I a on anirem a parar?», cada
vegada que constatem que hem de
desaparèixer d’aquest món, igualment
com fan els altres. L’existència d’un ser
ontològic superior –li diguin com li diguin
les diverses concepcions–pot suposar la
solució buscada, certament la més fàcil
de trobar, fins i tot avantatjosa, que més o
menys directament explica moltes coses,
al mateix temps que porta a considerar
que tots els homes som iguals, amb la
mateixa dignitat d’elegits pel creador,
incloent-hi els més necessitats i també
aquells que semblen vertaderament
desgraciats; igualtat mai no negada
tampoc pels que pensen que l’elecció la
devem a l’atzar de l’ aleatori i complex
transcurs del cosmos. Per tot això crec
MATERIALS
CASSÀ
Exposició i venda:
Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 37 86
Dissabtes tarda, OBERT
www.materialscassa.com
que no hi ha dubte que la mística religiosa
va pel camí d’afavorir l’espiritualitat
humana, i per tant, que construeix
l’home,contràriament als efectes de l’opi
(d’aquella afirmació...), i molt més que
les religions paganes d’aquí baix. Em
refereixo, en primer terme i naturalment,
a les grans i poc encertades doctrines
polítiques dels dos últims segles en busca
de la glòria terrenal, salvaguardant
sempre, per la meva part, les possibilitats
de la democràcia, tot i que guardo molt
present aquella vella reflexió del polèmic
H.G. Wells: «Hem tret el poder a uns
quants corruptes indesitjables i l’hem
atorgat a les multituds
d’ignorants».Una aproximació a la
realitat –si no ho som, sovint ho
aparentem–, en la qual els polítics
poden i solen fer estralls.
Arribat el nostre temps, les religions,
certament més petites i sempre
paganes, de supermercat, proliferen
arreu. Per veure-ho clar i ser-ne
testimonis conscients, anem de la mà
del sociòleg Michel Maffesoli, que
diagnostica la causa primera de la seva
diversitat. Justament pensa el que
escriu aquestes ratlles que tants
lligams,com expressa el mot
literalment, priven la llibertat, i que si
sobrepassen els escollits com a
convenients i realment benefactors,
existeix el perill de convertir-nos en
titelles, vagament feliços en aquest trist
paper.
El sociòleg francès, consultat pels
caps de govern, ens parla del cultiu de
la raó, que des del segle XVII s’anava
estenent per la població durant la llarga
modernitat, i ens aclareix que avui, en
plena postmodernitat, ha sigut substituït
pel cultiu de l’emoció, sobretot de
l’emoció de grup, transformada en
religió, diu ell, i que efectivament tots
podem comprovar fins a quin punt
explota i s’escampa entre els
assistents a qualsevol esdeveniment
idolàtric, fins aureolar de lluminosa joia
els devots participants que respiren la
mateixa emotiva atmosfera, confortats
pel número que són i meravellats de
l’estampa que ofereixen. Buscat o no,
és un resultat ja conegut des del circ
romà a l’entorn del emperador; efecte
que, més cap aquí i amb un rang
superior, quan toca, enforteix els
esperits religiosos a la plaça de Sant
82 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Pere del Vaticà i sens dubte les multituds
en peregrinació a La Meca; alhora
podríem afegir, històricament i amb menys
afecció celestial, les demostracions a la
plaça Roja de Moscou, aquelles altres de
les S.S. a Alemanya o també l’entusiasme
a la plaça d’Orient, més propera.
Ara, i es tracta de parlar d’ara, el deliri
per les emocions grupals delirants es
multiplica, i en són un exemple les
nocturnes celebracions del botellón les
ciutats, en busca d’un especial benestar
col·lectiu, mitjançant l’entrega al grup, la
sensació d’escapar junts, o tal vegada,
de sumir-se tots plegats en la insubmissiò
amb al·licients de transgressió.
Esmentem també els importants
espectacles multitudinaris a les grans
esplanades repletes de joves piadosos.
Sabem aquest estiu que la devoció també
pot derivar en tragèdia. No poden ignorar
que l’atracció i el goig que senten, resideix
en ells mateixos, en l’èxit preconcebut
d’assistència il·lusionada de la qual
formen part, en el clima esperat i
aconseguit. És l’animació que anima...
Els artistes adorats, suposadament
sempre de gran qualitat, certament
generen el fenomen, però en el cas de no
assolir una determinada audiència,
agradarien menys. Fallaria l’ambient,
l’emoció de grup. En la mateixa línia, és
impossible avui deixar de considerar
aquella altra religiosa emotivitat pròpia
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
dels camps de futbol, cada dia de major
cabuda, a on els més apassionats
acudeixen vestits de ritual. Els herois
que lluiten i guanyen sobre la gespa són
els sants propiciatoris de la immensa
concurrència convertida en una unitat de
culte. El gest submís i de general
complaença en aixecar i baixar els braços
a ritme de les ones és de feliç acatament
i a major glòria del grup, dels clubs
estimats. L’apreciació no és recent, però
de cap manera podem dir que s’esvaeix.
No són simulacions, són referències
ben reals, no censurades, aportades pel
que escriu, per facilitar comparativament
la comprensió d’aquella emotivitat a què
recorren els polítics (i similars) de la nostra
terra, i que ja insinuava en la reflexió del
mes d’agost. La ciència ensenya que les
dues funcions més elevades del cervell
humà són els pensaments i els
sentiments, en aquest ordre, i direm que
les ideologies polítiques, com a
conseqüència de l’exercici de la raó,
pertanyen al primer nivell, mentre els
nacionalismes, reivindicatius o no, són
sempre sentiments; naturals, lògics i tan
nobles com es vulgui, però com tots els
sentiments es poden exacerbar fins a les
cotes pròpies de les emocions de què
parlem, fàcilment convertibles en religions
insanes, que no són com les de debò.
Contràriament a aquestes, un
nacionalisme radical és dolç i còmode
entre coixins de conformitat circumdant,
no enalteix el sacrifici, l’amor universal hi
sembla deficitari, no té una moral
restrictiva, no hi ha temptacions, no genera
cap angoixa coercitiva, com deia S. Freud,
i els practicants són sempre virtuosos; els
pecadors són els altres, perquè això sí,
com sempre: l’heretgia és el gran pecat.
Sortosament la immigració desmenteix
aquella dita adient: «Si no fas l’olor del
ramat, no seràs acceptat.», quelcom
perceptible entre nosaltres mateixos.
Ja que en el primer paràgraf he intentat
valorar, a la meva manera, les religions
de sempre, a les quals donem aquest nom
específic, preveient-ne un rebregament al
llarg del text, ara toca a les emocions que
sembla que desqualifico, quan són un do
de Déu a l’espècie humana, i que
mesurades pel pensament i modelades
pel bon gust, ja sigui en soledat o ben
acompanyats, es poden catalogar
d’aproximacions a la glòria celestial.
Llàstima que serveixin per a tantes
coses...!
Acabo, i em sento bé com aquell home
d’abans, que quan tocava anar a
processó, preceptiva, sempre
concorreguda, multitudinària, ell
respectava i celebrava la festa de tots, des
de casa, o anava a passeig, o potser
s’arribava tranquil·lament fins al cafè...
J. Barceló B.
83

*Fonts consultades: Generalitat de
Catalunya. Departament de Salut.
La grip és una malaltia produïda per un
virus que apareix a l’hivern durant els
mesos de fred. Apareix de cop, amb febre
alta (entre 39º i 40º C), dolors musculars,
mal de cap, malestar general i tos seca.
També pot provocar diarrees, nàusees i
vòmits (sobretot en la mainada).
Cal tenir en compte que altres virus
poden produir les mateixes molèsties.
La febre que provoca la grip dura de
quatre a cinc dies, i la tos i el cansament
poden durar fins a tres setmanes. Per tant,
cal tenir paciència per trobar-vos bé.
TINC LA GRIP O ÉS UN
REFREDAT?
El refredat, igual que la grip, és una
malaltia provocada per un virus, tot i que
es tracta d’una malaltia més lleu. El podem
diferenciar de la grip pels símptomes que
causa: mocs, nas tapat, mal de coll i de
cap, tos i ulls plorosos. Tant el refredat
com la grip es curen per ells mateixos. El
tractament a seguir és únicament per a
alleugerir els símptomes.
COM ES CONTAGIA LA
GRIP?
El contagi és mitjançant les mans i l’aire.
Si la grip o un refredat us afecta a vosaltres
o a algú proper seguiu aquests consells:
Renteu-vos sovint les mans.
Utilitzeu mocadors d’un sol ús, llenceulos
en una bossa i lligueu-la.
Tapeu-vos la boca en tossir o
esternudar.
Ventileu l’habitació del malalt diverses
vegades al dia.
C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVA
La grip
QUÈ FER SI TENIM GRIP?
Descanseu i tingueu cura de la vostra
salut. Si no teniu gana no cal que mengeu
sòlids, però és molt important prendre
líquids de manera abundant: aigua, sucs,
brous o infusions. Els antibiòtics no curen
ni el refredat ni la grip. Medicaments com
el paracetamol ajuden a millor alguns
símptomes, com el mal de cap i la febre.
No és aconsellable fumar. Preneu una
dutxa o bany per tal d’estovar el mocs. En
cas que tingueu la gola irritada, feu ús de
caramels.No deixeu cap tractament que
prengueu habitualment quan tingueu un
refredat o la grip.
QUAN CAL CONSULTAR EL
PERSONAL SANITARI?
Davant qualsevol dubte, sempre podeu
acudir o trucar al vostre centre sanitari i
consultar el personal d’infermeria o mèdic
que us atén habitualment. Tot i que la grip
i el refredat es poden passar sense
l’atenció de personal sanitari (amb
algunes excepcions: malalts respiratoris,
mainada, ancians fràgils, malalts crònics,
no millora fins al 4t o 5è dia i ofec ...).?????
També podeu consultar al telèfon de
Sanitat Respon: 902 111 444.
Tot i que la febre és molt molesta,
d’entrada no és un motiu d’urgència immediata.
Recordeu que la utilització
racional dels serveis d’urgències evitarà
que es col·lapsin i permetrà que s’atenguin
adequadament els casos greus.
LA VACUNA DE LA GRIP
No hi ha vacuna per al refredat. La
vacuna de la grip només prevé el virus
de la grip. L’efecte dura un any.
El període de vacunació compren els
mesos d’octubre i novembre.
S’elabora a partir de virus morts de la
grip, per la qual cosa no us pot produir la
malaltia però si donar-vos molèsties
locals lleus, febre o malestar. En cas de
malaltia aguda greu o febre superior a
39º C consulteu el personal sanitari
abans de vacunar-vos.
Contraindicacions: reacció al·lèrgica a
una dosi anterior, al·lèrgia a algun
component de la vacuna, com per
exemple l’ou.
A QUI S’ ACONSELLA LA
VACUNA?
Persones de més de 60 anys. Malalts
crònics del cor, dels bronquis i dels
ronyons. Diabètics. Persones amb risc de
complicacions per la grip (immunodeprimits).
Embarassades en el 2n i 3r
trimestre. Nens amb malalties cròniques
pulmonars o metabòliques. Persones
internades en residències. Professionals
de risc: personal sanitari, policies,
bombers... Si teniu cura de persones
malaltes a casa, també cal que us
vacuneu.
Des del CAP de Cassà de la Selva està
previst dur a terme, a principis d’octubre,
una vacunació massiva als pobles de
Cassà, Campllong i Llambilles, com és
habitual cada any. Podeu demanar
informació de les dates de vacunació al
CAP de Cassà.
Les persones que vulguin administrarse-la
al CAP poden trucar al 972463882
per demanar cita. Recordeu de portar el
vostre carnet vacunal el dia de la
vacunació.
Equip d’Infermeria
del CAP de Cassà de la Selva
80 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Nou protocol de la fibromiàlgia a Girona (II)
L’Associació Cassanenca d’Afectats per Síndromes de
Sensibilitat Central continua informant del nou protocol de la
fibromiàlgia de la regió sanitària de Girona que us reproduïm,
en part, a continuació (Font: CATSALUT Servei Català de la
Salut):
CRITERIS DE DIAGNÒSTIC
El 1990, l’American College of Rheumatology va establir
els criteris diagnòstics de la fibromiàlgia. Es confirma l’FM
quan es compleixen els dos criteris següents:
1. Història de dolor crònic generalitzat de més de tres mesos
de durada que afecta, com a mínim, tres dels quatre quadrants
del cos (hemicòs dret i hemicòs esquerre per sobre i per sota
de la cintura). A més, el pacient ha de referir dolor a l’esquelet
axial (columna cervical, dorsal, lumbar i paret toràcica).
2. Dolor a la pressió en 11 dels 18 punts elegits (nou parells):
- Insercions suboccipitals dels músculs suboccipitals.
- Projecció cervical anterior dels espais intertransversals C5-
C7.
- Punt mitjà de la vora superior del trapezi.
- Origen del supraespinós.
- Segona unió condroesternal.
- 2 cm per sota de l’epicòndil.
- Quadrant superior extern de la natja.
- Cara posterior del trocànter major.
- Coixinet adipós de la cara interna del genoll.
La pressió és positiva quan és dolorosa, no quan és sensible,
i s’ha d’exercir amb una força de 4 kg (moment en què
canvia la coloració subungueal del dit). És útil comparar els
punts elegits amb punts control (per exemple, el front). No
hi ha d’haver signes inflamatoris. La sensibilitat d’aquests
criteris és del 88,4% i l’especificitat del 81,1%.
IDENTIFICACIÓ DEL PROBLEMA I
FACTORS AGREUJANTS
La síndrome fibromiàlgica es pot manifestar amb símptomes
molt variats, alguns dels quals són parcialment modificables,com
a mínim, amb intervencions educatives,farmacològiques,
psicològiques o de cinesiteràpia. És important prioritzar els
problemes en cada cas concret.
· Sistema musculoesquelètic:
- Alteració postural.
- Restricció de la mobilitat.
- Descondicionament físic.
- Poca resistència aeròbica.
- Dèficit de control neuromuscular.
· Microtraumatismes repetitius.
· Temperatures extremes.
· Manca de relaxació.
· Alteració del son.
· Fatiga.
· Problemes relacionats amb l’esfera psicològica.
· Problemes de l’esfera familiar.
· Problemes socials.
· Problemes laborals.
· Dificultat en les estratègies d’afrontament.
· Malalties concomitants.
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
TRACTAMENT
1 - Cervical inferior
2 - Segona costella
3 - Epicòndil lateral
4 - Genoll
5 - Occipuci
6 - Trapezi
7 - Supraespinós
8 - Gluti
9 - Trocànter major
Els objectius terapèutics en el moment del diagnòstic són:
· Controlar l’impacte que produeix el diagnòstic i donar
estratègies per a l’afrontament del procés.
· Adquirir coneixement general sobre la malaltia. Entregar al
pacient díptic explicatiu
· Informar la família i l’entorn del pacient.
· Informar sobre el pla terapèutic que es portarà a terme.
Per això, en l’entrevista clínica s’ha d’aconseguir:
· Crear un clima de confiança entre el metge/la infermera i el
pacient.
· Aclarir dubtes sobre la malaltia. Entregar al pacient díptic
explicatiu
· Descriure les opcions de tractament, els riscos i els beneficis.
· Descriure el pronòstic.
· Avaluar la comprensió del pacient.
· Col·laborar amb el pacient per determinar:
- Els seus objectius.
- La motivació i les possibles dificultats.
- El nivell d’acord i obtenir el seu consentiment per a un pla de
tractament.
- El grau de repercussió de la malaltia en l’entorn familiar i
social.
El més important a l’hora d’afrontar el tractament de l’FM depèn
en bona mesura de:
- El tractament analgèsic.
- El tractament del son.
- El tractament de l’estat
d’ànim.
- L’exercici físic aeròbic
gradual.
- Les teràpies
cognitivoconductuals.
81

Que la crisi no afecti la vostra salut bucal
Segons un estudi, «per culpa de la
maleïda crisi, un 73 % dels espanyols
podria perdre alguna peça dental a
causa de l’estrès que ens provoca: no
només perquè serrem més el dentat
(bruxisme, que pot ser diürn o nocturn),
sinó també perquè ens netegem menys
i fumem més. Així,doncs, les nostres
dents pateixen», segons dades
obtingudes durant la Campanya de
Revisions gingivals Colgate Total,
realitzada per Colgate i la Societat
Espanyola de Periodòncia i
Osteintegració.
Les malalties periodontals són més freqüents a partir dels 35
anys, i aquest grup poblacional és «un dels més preocupats i
estressats per l’actual situació de crisi econòmica», assenyala
l’informe. «L’individu sotmès a estrès concentra gran part dels
seus recursos cognitius a superar aquesta situació, de manera
que es renta menys i pitjor les dents, fuma més i està menys
motivat per millorar la seva cura oral», factors de risc de la
periodontitis i la gingivitis. Si a això hi sumem que se sol
desenvolupar l’hàbit bruxista, que perjudica tant les peces
dentals com les articulacions mandibulars, la importància que
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
té la influència d’aquesta crisi en la
salut bucal no és poca.
A Espanya la gingivitis afecta, de
manera episòdica, la quasi totalitat de
la població en algun moment de la seva
vida, encara que prenent les mesures
adequades és reversible i es cura
completament, mentre que la
periodontitis (piorrea) afecta en
l’actualitat prop del 45 % dels
espanyols, una malaltia que, si no és
tractada a temps, no només pot
provocar la pèrdua de les dents
afectades, sinó que també pot comportar importants
complicacions en la resta del nostre organisme (malalties
circulatòries, cardíaques, etc.)
Si a això hi sumem que en moltes situacions de ruptura, pèrdua
o dolor dental, per qüestions econòmiques el pacient es decidirà
per un tractament no conservador (és a dir es realitzaran moltes
extraccions per no poder accedir a una altra opció), en uns anys
la situació dental de la població serà dolenta.
Pel que hem comentat abans, creiem que és gairebé obligat,
moralment, d’ajudar els pacients a poder mantenir la seva boca
sana i bonica, fins i tot durant aquesta època de crisi, i per això
hem començat en els nostres centres dentals una campanya
durant la qual desenvoluparem diferents actuacions que li
facilitaran el manteniment correcte de la seva boca i que serà a
l’abast de les seves possibilitats.
Des dels tractaments conservadors (empastament,
endodòncies, etc.) fins als de reposició de peces dentals
perdudes, així com beneficis en tractaments per a la gent gran,
seran posats en pràctica des del mes de setembre d’aquest any,
sense renunciar a instal.lacions confortables, tecnologia
innovadora i personal altament qualificat. No dubti a consultarnos
i serà informat exhaustivament sense cap compromís.
Que la crisi no espatlli també la seva
boca: aquest és el nostre objectiu!
Manuel López de Calatayud Gaio
Llicenciat en Odontologia/ COEC 3800
Màster en implantologia-periodòncia i
rehabilitació oral (ESORIB) (New York
University - Université de Paris)
Membre de la SEI. Diplomat en cirurgia
general i implantologia
C/ Baixada de la Piscina, 6
Tel. 972 46 18 13
17244 Cassà de la Selva
Treballem amb mútues
Visiteu la nostra web:
www.lopezdecalatayud.com
79

Amb en Jaume Abel, al cim
del Puig d'Arques (1975)
A la foto nostàlgica d'aquest mes recordem en Jaume Abel en una excursió amb altres
membres de la Colla Excursionista fa 35 anys, al cim del Puig d'Arques.
Hi podem veure, d'esquerra a dreta: Joan Cañigueral, Mariona Olivé, Carles
Malagrida, Jaume Abel i Joan Xirgo (en pau descansin).
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
Foto i treballs d'identificació: Joan Maymí
87

86
Mots encreuats 292
1.- ( ) La loteria que sempre escullo. 1.- ( ) Fenomen
meteorològic que t’empudega. 2.- Comença a rutllar. 3.- Patí de
baix a dalt. 4.- Triplet d’anells. 5.- () Cantó musical. 5.- ()
Trampa per enxampar espavilades. 6.- Són inversament
correlatives enmig de l’abecedari. 7.- Contrari a l’ús de
maquinària agrícola. 8.- Aproxima al litoral. 9.- El satèl·lit de Júpiter
que s’observa millor des del Naranco de Bulnes. 10.- Trofeu
especialment dissenyat per a un jugador de rugbi. 11.- No té ni
pèl a la cara i s’atreveix a tocar la botzina. 12.- Boja pel sexe. 13.-
L’artèria més barcelonina i pagesa alhora vista des de sota. 14.-
Grau d’intensitat del color de la partitura. 15.- L’ocell més aficionat
als escacs. 16.- Olla petita amb una sola ansa. 17.- Monuments
disposats per a oferir sacrificis cultuals. 18.- Consonant que no
sona. 19.- Institució que fa cua darrere dels nens. 20.- El cercador
català més ben buscat. 21.- Seguretat Social. 22.- () Reconegut
arquitecte gironí. 22.- () Insecte que puja al nas del pescador
emprenyat. 23.- Gos de casa. 24.- Xec per pagar l’entrada del
teatre. 25.- Al revés, forma prefixada del mot grec que significa
medul·la. 26.- Caixa de fusta on es posa el cadàver. 27.- Utilitzis
un resultat d’escàndol a la porra del partit. 28.- Afirma que és
autèntic el seu mal de cap. 29.- El teu. 30.- Ens trobem en aigües
poc profundes. 31.- Miol que em pertany. 32.- Extensió d’icona.
1 2 3 4 5 6 7 8
9 10 11
12 13 14
15 16 17 18
19 20
21 22 23
24 25 26 27
28 29 30 31
34
32 33
33.- () Posaré en coneixement del director. 33.- () La nota
musical que té més talent. 34.- Excuses poètiques.
C A N T O N A D A
O P E R A G R O C
S U R I C U N O
I N T E R V I U M
T S E A R D U
C O C P A T I E N
E R A I G B A
D E S C A R T A
N U D I S T A T S
B R O C A N I S A
Solució als mots encreuats 291
UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ
LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010

Una partida d'escacs
El meu nét em va proposar fer una partida
d’escacs. Feia tants anys que no hi
jugava!
Ens vàrem asseure davant el tauler i,
de cop, em vaig quedar com al·lucinada,
sense esma per moure ni una peça.
El meu nét es va quedar sorprès per la
meva reacció i en volgué saber el motiu.
«Fixa’t –li vaig dir- t’adones del que
representen totes aquestes figures? El rei
ben resguardat, sempre al costat de la
Reina que serà la que es podrà moure
amunt i avall per protegir-lo mentre ell sols
ho podrà fer a passets, com mana el
protocol, envoltat pels cavallers i els alfils,
símbol del poder eclesiàstic que el
beneirà durant el combat, amb dues torres
de vigilància per vigilar l’enemic des de
tots els angles del reialme...I els pobres
peons? A primera fila per ésser els
primers en rebre les patacades. Quan la
cosa pinti massa malament i l’enemic vagi
prenent posicions, ja sortiran els nobles a
defensar el territori però primer que siguin
ells els que lliurin el combat!
I encara en aquest joc que intenta
explicar mínimament com eren els
combats antics, els nobles també hi
participaven i lluitaven al costat dels
peons, no com ara que s’ho miren des
d’un despatx, sense ni embrutar-se
NÚM. 691 - SETEMBRE 2010
l’americana amb la pols del camp de
batalla...
Quin paper més trist ha estat
sempre el dels peons no sols en els
camps de batalla sinó en les
fàbriques, en els camps, en les
mines...
I per fi comencem a jugar: anem
matant peons i cavalls i alfils i tot el
que podem –que d’això es tracta- i
els anem desant en un racó, el
cementiri que els hi hem preparat. Els
cavalls salten damunt el tauler, els alfils
corren en diagonal, les torres en línia
recta, la pobra reina de totes les maneres
que pot (menys com els cavalls que no
quedaria elegant) defensant el rei poruc
que es mou tan poc com pot. I quan un
dels dos reis s’ha hagut de rendir, el
guanyador es sent l’home més satisfet del
món.
Però en acabar la partida em quedo
al·lucinada de nou. «Fixa’t» –li dic al meu
nét. Cap d’aquestes peces dels escacs
ha fet un sol pas per voluntat pròpia.
Darrera hi havia el teu cervell i el meu, la
teva intel·ligència i la meva, que els
marcava el camí que havien de seguir.
Féssim el que féssim a nosaltres no ens
passaria res, serien ells els qui rebrien.
Com a totes les batalles del món una
Floristeria
intel·ligència amagada, uns interessos
creats, unes ambicions inconfessables, un
negoci d’armes, un afany desmesurat de
poder, són els que van movent els fils
d’unes marionetes que es pensen que
manen i no s’adonen de com són manats
i d’uns peons que s’hi deixen la pell sense
rebre cap recompensa...Que poques
vegades es fan «taules» i els dos reis es
donen la mà i signen la pau! I si això ens
hagués passat, ni tu ni jo estaríem
contents. Seria quasi vergonyós.
Que matem un rei? N’hi posarem un
altre! Que hem sacrificat tos els peons?
N’hi ha tants que no ve d’un!
Aquesta partida d’escacs m’ha deixat
molt entristida. No es pot jugar i filosofar.
Sols importa guanyar.
M. Dolors Godoy
De dilluns a dissabte,
obert matí i tarda.
Diumenge matí, obert.
C/ C/ C/ C/ Molí, Molí, Molí, Molí, 44 44 44 - - - 46 46 46 Tel. el. el. 972 972 972 972 46 46 46 46 18 18 18 83
83
83
17244 17244 17244 CASSÀ CASSÀ CASSÀ CASSÀ DE DE DE LA LA LA SEL SELVA SEL SELVA
SEL
85

Modest Sabaté i Puig: 9 contes catalans (8)
La nena de les cuques de llum
Una vegada hi havia una nena
que va quedar sense pare ni mare
i se’n va haver d’anar a viure a
casa d’una tia seva. Aquesta tia,
no se l’estimava gaire i tenia a
més a més una filla gandula qui a
l’escola era sempre de les que
anaven a darrera. Com que la
seva afillada, ben al contrari, era
molt treballadora, la madrastra en
tenia enveja i contínuament li
manava de fer feina per tal que
no li quedés cap moment per
llegir.
Però la nena s’espavilava i
sabia fer la feina bé i de pressa
per tal de trobar alguna estona
pels seus treballs d’escola.
La seva madrastra la vigilava
sempre. Tan bon punt la veia amb
un llibre a les mans li manava
d’anar a fer herba pels conills o d’anar a engegar les oques. I
sovint per qualsevol excusa la xurriacava ben fort.
Vet aquí que un dijous a la tarda aquella madrastra li va donar
un sac molt gros i li va dir:
- Aquí tens aquest sac i no tornis pas que no sigui ben ple
d’herba.
La nena se’n va anar tota trista de veure que ni el dijous* no
tindria cap moment per a llegir i es va passar tota la tarda
arpellejant pels marges per tal d’omplir aquell sac tan gros.
I tant de treball va tenir a omplir-lo que de tornada se li va fer
fosc pel camí.
Però com que coneixia molt bé per allà on havia de passar no
tenia pas por de perdre’s. I de més a més li agradava mirar les
estrelles, car es recordava que la seva mare una vegada li havia
dit: durant la nit, les estrelles surten per fer llum pels nens i
nenes que van solets pel món.
La nena se n’hi va anar de dret i va veure que aquella lluentor
tan bonica era una cuca. Una cuca que feia llum. Com li agradaria
de poder-la tenir a casa seva, a la seva cambra!... Però la
madrastra... Fos com fos es va decidir endur-se-la i la va embolicar
amb el mocador. No fos cas que si la madrastra la xurriaqués
malmenés la cuca.
Quan va entrar a casa, la madrastra ja l’esperava i sense
deixar-la ni tan sols donar el bona nit la va tancar a la cambra i la
va deixar sense sopar.
La nena estava tan contenta, però, amb la seva cuca de llum,
que ni se’n va recordar que no havia sopat.
I es va passar una estona molt llarga a mirar aquella llum tan
bella que sortia del ventre de la cuca; una estona tan llarga que
es va adormir tard i l’endemà no es va despertar a l’hora. Però la
madrastra prou que la va anar a cridar amb un bastó. I vet aquí
que va veure la cuca de llum arraulida al coixí. La va agafar
amb una revolada i anava a aixafar-la amb un cop de peu. En
veure-ho la nena va tenir un singlot i uns plors tan grossos que
la madrastra es va mig espantar.
- Apallisseu-me, però no em mateu la cuca de llum... – deia la
nena tot plorant.
Llavors la madrastra per comptes
d’aixafar-la va llençar-la per la
finestra.
Quan la nena va baixar al jardí va
cercar la cuca de llum per tot i per
més que la va cercar no la va trobar
enlloc.
Però va passar que al vespre quan
va anar a donar menjar als conills va
veure una lluentor molt clara sota
d’una mata del jardí. Hi va córrer: era
la cuca de llum. Quina alegria que va
tenir la nena! Se la va amagar de
seguida per tal que la madrastra no li
descobrís i se’n va anar cap al llit ben
aviat per a poder estar sola i mirar
més estona la seva cuca de llum. I
així va passar qui sap fins quan de la
nit.
L’endemà la madrastra la va tornar
a despertar amb el bastó. Però per
sort no va veure la cuca de llum. La nena la va guardar ben bé
durant el dia i arribada la nit va passar novament d’allò més
temps amb la seva cuca de llum.
I així van succeir-se dies i més dies. La nena s’estimava més
que l’apallissessin que no deixar la seva cuca de llum.
A la fi un dia, la madrastra, en veure que als matins s’adormia
sempre, va dir-li:
- Això deu ser perquè et passes la nit amb els llibres. Per
càstig ara te n’aniràs al llit a les fosques.
D’ençà d’aquell dia no li va donar cap més tall d’espelma i feia
de manera que no pogués tenir mai un llibre a les mans.
La nena, així, a l’escola anava quedant de les últimes, i la
madrastra n’estava d’allò més contenta.
Una nit, la nena amb els ulls plens de llàgrimes va explicar
totes les seves penes a la cuca de llum, com si la cuca de llum
hagués d’entendre el seu plany.
I vet aquí que tot plegat va veure que la cuca de llum se
n’anava cap a la finestra i desapareixia.
La cambra va quedar ben a les fosques. Ara sí que la nena
quedava tota sola. Fins la cuca de llum se n’havia anat... I plorava,
plorava...
I tot de sobte una llum petita va venir per la finestra com si altra
vegada la cuca de llum vingués a consolar la nena.
I després una altra llum, i una altra, i una altra, tantes, que tota
la cambra va quedar il.luminada com si totes les estrelles del cel
s’hi haguessin ficat dins.
I eren tot cuques de llum...
Aquella nit sí que va poder estudiar la nena. Aquella nit i totes
les altres, car les cuques en fer-se fosc no s’oblidaven mai de
passar per la finestra i venir a fer-li llum.
I així va aprendre molt de llegir i escriure fins que vas ser de
les que en va saber més de totes.
Modest Sabaté i Puig (+) / Il·lustració d'Alfred Figueras
* en aquells anys, en que es va escriure el conte, als col.legis
fèiem festa els dijous a la tarda.
84 NÚM. 691 - SETEMBRE 2010