Anècdotes de viatges - Estela

SIRIA - Palmira per Monserrat Medalla
Havíem passat el dia dalt l'autocar, anant a través d'un desert que
verdejava per causa de les últimes i abundants pluges. Ens dirigíem a
Palmira, la ciutat grecoromana de la reina Zenòbia. Era l'any 1980 i encara
no hi havia llocs per allotjar-se; no hi havia gaire interès turístic per la zona i,
fins aleshores, la ciutat la visitaven bàsicament arqueòlegs i altres
estudiosos. A nosaltres ens van portar a un antic hotelet que havia estat
construït durant el protectorat francès, cap al 1920. L'època que nosaltres
vam ser allí, l'edifici feia d'alberg per als pastors
que passaven amb els seus ramats.. Les
instal·lacions també eren de l'any 20. Res no
funcionava: les aixetes raucaven com les
granotes i d'elles en sortia un aigua de color de gos quan fuig. Les dutxes,
com si no hi fossin i els llits, ai els llits! Vam haver de posar roba nostra
damunt dels llençols i dels coixins. Quan caminaves, el terra feia txec, txec i
les soles s'enganxaven al terra.Tot i aquestes dades, més aviat negatives,
allí vam passar hores de les més emocionants i divertides del nostre viatge
per l'Orient Mitjà.La visita a les ruïnes de Palmira va ser estimulant:
temples dedicats aApoHo, Minerva, Diana, en molt bon estat L..bellíssims!
Segur que aquelles pedres devien quedar astorades en sentir recitar els
poemes de Maragall, de Salvat Papasseit o de Machado, que gent de la
nostra colla va recitar aprofitant el magnífic estat de l'amfiteatre de la ciutat.
AI costat de la nostra "luxosa estada", hi havia una casa on s'hostatjava
l'equip que construïa un enorme hotel que portaria per nom "Reina
Zenòbia", i que seria molt luxós. AI vespre, ens va arribar una invitació per
anar a fer tertúlia i a escoltar música.
Els qui eren allí, bevien raki, beguda alcohòlica amb gust d'anís, fortíssima;
la bevien en vasos d'aigua... Ens vam adonar de seguida que hauríem
d'actuar amb diplomàcia. Ells tots eren homes, sabien parlar francès o
anglès i eren persones molt agradables, cultes i guapes. Aquelles persones
es devien avorrir molt allí, tan sols, perquè feien tot el possible per lligar
amb les poques dones i noies joves que érem allà.
Uns xicots es van posar a tocar la rababa, un instrument de corda, i el
darbouka, un de percussió. Els amfitrions ens convidaven a anar a les
seves habitacions, per posar-nos roba típica del país i així poder ballar amb
propietat.. Sí que vam ballar, però amb els texans i jerseis que portàvem i
un simple mocador lligat entorn dels malucs. D'anar a l'habitació, ni parlarne!
Vam seguir la broma fins on la nostra "honorabilitat" ens permetia. Cal dir
que, a pesar de ser agosarats de paraula, mai es van passar amb fets.
L'intercanvi d'idees va ser molt positiu. Vam viure una trobada intercultural,
on tots vam aprendre de tots. Gresca a part!
8