Anècdotes de viatges - Estela

VENÈCIA - Acqua alta per Mamen Duro
Una nit de novembre tot just acabava d'arribar a
casa quan em trobo a sobre de la taula del
menjador un sobre amb una dedicatòria ben
especial: "Tens res a fer el proper cap de
setmana? espero que t'agradi. .... tot d'una obro
el sobre i em trobo un parell de bitllets d'avió
amb direcció a Venècia. Quina sorpresa!
Vam arribar quan ja era fosc i ens vam instal·lar
en un acollidor hotel en el cor de la ciutat molt a
la vora de la Piazza San Marcos. El desig per
sortir i recòrrer la ciutat ens va fer oblidar l'hora
de tornada, eren prop de les 12 de la nit i encara
voltàvem emocionats entre els carrerons
estrets i el viatge plàcid de les gòndoles entre
els canals... què romàntic!
Va començar a ploure tot just tornàvem a l'hotel i vam començar a planificar
quina seria la ruta del primer dia: què visitariem, on podriem anar a dinar,
etc.
Encara no era de dia quan em vaig despertar sorpresa pel soroll de la
tempesta. Havia plogut intensament tota la nit. El que no podiem arribar a
imaginar era l'espectacle natural que ens estava esperant...
Només sortir de l'hotel vam veure els carrers negats d'aigua i molts
accessos a places tancats. Molts dels turistes portaven unes botes de
plàstic de vius colors que es podien comprar a qualsevol quiosc. Vam
decidir que un espectacle com aquell l'havien de viure en primera persona,
així que ens vam calçar les botes d'aigua i ens vam endinsar a carrerons i
places plens d'aigua. Amolts carrers hi havia tarimes de fusta que s'utilitzen
perquè els vianants puguin travessar d'una banda a l'altra. Les cases de
planta baixa, els hotels i les botigues protegien les seves entrades amb
sistemes de comportes automàtiques.
Però el millor estava encara per descobrir. Quan vam arribar a la Piazza
San Marco caminant feixugament contra la resistència de l'aigua vam
descobrir no la plaça que havíem vist la nit anteríor sinó una llacuna amb
més de 20 cm de fondària plena d'aigua ... allò era impressionant! Tothom
ficat de peus a l'aigua com si d'una piscina es tractés ...
Poc després descansant en una cafeteria ens van explicar que aquest
efecte natural anomenat "acqua alta" només passa un o dos cops l'any i es
produeix quan la marea puja degut a fortes tempestes quedant la ciutat
inundada durant algunes hores. Estar clar que vam estar de sort!
Aquella mateixa tarda després de tornar d'una breu excursió a l'illa de
Murano vam tornar a descobrir Venècia tal i com l'havíem vist la nit
anterior... ben maca i sobre tot ben eixuta!
4