Anècdotes de viatges - Estela

.. .1 ELLES VAN CONQUERIR EL SOSTRE DEL MÓN
per Jordi Rodriguez Martí
Ja feia dies que ens passejàvem pel gran desert del Tíbet i
ens havíem acostumat a sentir-nos formigues al voltant
de tanta immensitat. En aquest viatge privilegiat cada
vegada ens sentíem millor però no era el cos el que en
rebia els beneficis sinó l'ànima i l'esperit que compartia
amb el peregrins el camí a Lhasa.
Només arribar a la capital la visió del palau del Dalai
Lama, el Potala, ens va deixar en un estat de fascinació
difícil de descriure. Després d'admirar-lo i donar-li la volta
fent rodar els centenars de molinets daurats amb l'oh
mani padme hum ressonant a les nostres orelles ens varem instal'lar en un
hotel de la ciutat per recuperar forces.
Era un senzill i petit hotel ben situat. Tenia una zona que feia de menjador i
on tot i no entendre'ns-hi massa (vull dir gens) hi varem poder saborejar
bon iogurt, iac amb arròs (o això ens pensàvem) i l'imprescindible te amb
mantega de iac. Els dies els dedicaríem a fer el recorregut de peregrinació
del Barkor al voltant del temple Yokang, el palau d'estiu de Norbulinga així
com els grans monestirs de Sera i Drepung al voltant de la capital.
En la nostra primera nit ja varem notar algun moviment estranya l'habitació
però era tal la satisfacció de poder dormir amb unes mínimes comoditats
que varem fer creure al subconscient que eren imaginacions. No vam
poder seguir negant l'evidència quan amb el grup que compartíem el viatge
érem testimonis d'excepció de les curses d'obstacles que les grans rates
tibetanes feien mentre nosaltres intentàvem menjar.
Vàrem intentar parlar amb les noies que s'encarregaven de l'establiment.
Elles ens miraven amb cara d'incredulitat i al final pressionades per la
nostra insistència amb l'ajut de la mímica i uns dibuixos infantils de l'animal
en qüestió vam aconseguir que es muntés una cursa improvisada on els
animals a batre eren rodejats de tovallons flotants i els riures de les
tibetanes. Varem deduir que les rates formaven part de la vida quotidiana
d'aquell indret i seguint el consell d'un savi refrany ens varem unir a
l'enemic. Cada nit preparàvem uns platets amb caramels que deixàvem a
la porta de l'habitació. Els regalets varen influir en aquestes bestioles que a
partir de llavors ens van endolcir l'estada.
Durant es dies que varem estar a la capital més d'una vegada varem
recordar la divertida lectura del Mejor hotel del Himalaya d'Alec Le Sueur
on en la seva estada a Lhasa una de les seves preocupacions varen ser les
rates que apareixien per tot arreu a l'hotel. Curiosament no haguéssim
imaginat mai que un animal tan petit hagués pogut conquerir, amb tanta
facilitat, el sostre del món.
24