Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
EL VIATGE DEL DESTí perAnna Vega Oliva<br />
El meu primer viatge va ser el que<br />
em va portar a Catalunya, un dia<br />
<strong>de</strong> tants <strong>de</strong> 1972. Es va presentar<br />
un senyor <strong>de</strong>sconegut, que<br />
em va <strong>de</strong>ixar<br />
bocabadada, sobretot<br />
pel nom: es <strong>de</strong>ia Pera.<br />
No havia sentit mai un<br />
nom tan estrany, una<br />
persona que tingués<br />
nom <strong>de</strong> fruita! L'home era taxista i<br />
l'havia enviat la meva àvia paterna<br />
a buscar-nos. Va venir amb el seu taxi <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Santa Eulàlia <strong>de</strong> Ronçana<br />
fins a la porta <strong>de</strong> casa meva, una caseta <strong>de</strong> planta baixa amb les portes<br />
sempre obertes. Vivíem en una ciutat molt maca <strong>de</strong> Cadis, prop <strong>de</strong>l mar.<br />
Els meus pares, convençuts per la meva àvia, que allà a Catalunya on ella<br />
vivia tindríem més possibilitats econòmiques i les filles, més sorti<strong>de</strong>s<br />
professionals, van <strong>de</strong>cidir, sense consultar-nos gaire que ens n'anàvem <strong>de</strong>l<br />
poble cap a un lloc <strong>de</strong>sconegut per a tots nosaltres i <strong>de</strong> la nit al dia, aquell<br />
senyor va tornar a Catalunya amb el taxi molt més cerregat <strong>de</strong> com havia<br />
vingut: En Pera portava als meus pares, les meves dues germanes i a mi<br />
mateixa cap a un <strong>de</strong>stí <strong>de</strong>sconegut i incert. No recordo cap viatge més trist.<br />
Deixava tota la meva família darrere nostre, totes les meves amigues<br />
d'infantesa, <strong>de</strong> l'escola, d'haver fet la primera comunió, els meus records<br />
<strong>de</strong> la meva curta vida.<br />
Em feia molt <strong>de</strong> mal <strong>de</strong>ixar a l'altra àvia amb qui havia viscut, les tietes... per<br />
tot això em vaig passar tot el cam í plorant i les meves germanes en veure'm<br />
plorar a mi, com que eren més petites, doncs també ploraven. Els meus<br />
pares estaven <strong>de</strong>sesperats. Després en vam anar calmants; ens<br />
enlluernaven els llums, les coses boniques que anàvem veient pel camí, la<br />
simpatia i la paciència d'aquell <strong>de</strong>sconegut, també ens va ajudar.<br />
Després d'arribar, la sorpresa tan agradable que ens vam anartrobant dia a<br />
dia; conèixer l'altra àvia, conèixer nous amics, una nova vida, una<br />
experiència nova i allò viscut abans que sempre serà nostre i sempre<br />
formarà part <strong>de</strong> la nostra vida. I la vida sempre continua, amb noves<br />
perspectives, i per molts <strong>viatges</strong> inesperats que un trobi en el seu camí<br />
sempre hem d'aprofitar-nos <strong>de</strong> tot allò <strong>de</strong> positiu que ens ofereixi el <strong>de</strong>stí.<br />
21