25.04.2013 Views

Anècdotes de viatges - Estela

Anècdotes de viatges - Estela

Anècdotes de viatges - Estela

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Anècdotes</strong> <strong>de</strong> <strong>viatges</strong><br />

Vet aquí un recull. Un recull d'anècdotes que parteixen d'una exposició:<br />

"Un viatge ple <strong>de</strong> veus". Són anècdotes <strong>de</strong> <strong>viatges</strong> que van <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

l'interior d'un mateix fins a terres llunyanes. Alguns escrits són alegres,<br />

d'altres tristos, d'altres són més personals. N'hi ha <strong>de</strong> llargs i <strong>de</strong> curts, <strong>de</strong><br />

fets insignificants o d'es<strong>de</strong>veniments que van canviar vi<strong>de</strong>s, <strong>viatges</strong> <strong>de</strong><br />

vacances o <strong>viatges</strong> migratoris però totes aquestes anècdotes tenen en<br />

comú que han estat escrites per persones que fan possible que la<br />

biblioteca sigui un espai viu.<br />

En especial vull agrair l'esforç <strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong> l'Escola d'Adults <strong>de</strong><br />

Canovelles que hi han participat amb entusiasme.<br />

I, en general, a tots els que ho heu fet possible.<br />

Sylvia Sanz i Moix<br />

Directora <strong>de</strong> la Biblioteca Fre<strong>de</strong>rica Montseny


VENÈCIA - Acqua alta per Mamen Duro<br />

Una nit <strong>de</strong> novembre tot just acabava d'arribar a<br />

casa quan em trobo a sobre <strong>de</strong> la taula <strong>de</strong>l<br />

menjador un sobre amb una <strong>de</strong>dicatòria ben<br />

especial: "Tens res a fer el proper cap <strong>de</strong><br />

setmana? espero que t'agradi. .... tot d'una obro<br />

el sobre i em trobo un parell <strong>de</strong> bitllets d'avió<br />

amb direcció a Venècia. Quina sorpresa!<br />

Vam arribar quan ja era fosc i ens vam instal·lar<br />

en un acollidor hotel en el cor <strong>de</strong> la ciutat molt a<br />

la vora <strong>de</strong> la Piazza San Marcos. El <strong>de</strong>sig per<br />

sortir i recòrrer la ciutat ens va fer oblidar l'hora<br />

<strong>de</strong> tornada, eren prop <strong>de</strong> les 12 <strong>de</strong> la nit i encara<br />

voltàvem emocionats entre els carrerons<br />

estrets i el viatge plàcid <strong>de</strong> les gòndoles entre<br />

els canals... què romàntic!<br />

Va començar a ploure tot just tornàvem a l'hotel i vam començar a planificar<br />

quina seria la ruta <strong>de</strong>l primer dia: què visitariem, on podriem anar a dinar,<br />

etc.<br />

Encara no era <strong>de</strong> dia quan em vaig <strong>de</strong>spertar sorpresa pel soroll <strong>de</strong> la<br />

tempesta. Havia plogut intensament tota la nit. El que no podiem arribar a<br />

imaginar era l'espectacle natural que ens estava esperant...<br />

Només sortir <strong>de</strong> l'hotel vam veure els carrers negats d'aigua i molts<br />

accessos a places tancats. Molts <strong>de</strong>ls turistes portaven unes botes <strong>de</strong><br />

plàstic <strong>de</strong> vius colors que es podien comprar a qualsevol quiosc. Vam<br />

<strong>de</strong>cidir que un espectacle com aquell l'havien <strong>de</strong> viure en primera persona,<br />

així que ens vam calçar les botes d'aigua i ens vam endinsar a carrerons i<br />

places plens d'aigua. Amolts carrers hi havia tarimes <strong>de</strong> fusta que s'utilitzen<br />

perquè els vianants puguin travessar d'una banda a l'altra. Les cases <strong>de</strong><br />

planta baixa, els hotels i les botigues protegien les seves entra<strong>de</strong>s amb<br />

sistemes <strong>de</strong> comportes automàtiques.<br />

Però el millor estava encara per <strong>de</strong>scobrir. Quan vam arribar a la Piazza<br />

San Marco caminant feixugament contra la resistència <strong>de</strong> l'aigua vam<br />

<strong>de</strong>scobrir no la plaça que havíem vist la nit anteríor sinó una llacuna amb<br />

més <strong>de</strong> 20 cm <strong>de</strong> fondària plena d'aigua ... allò era impressionant! Tothom<br />

ficat <strong>de</strong> peus a l'aigua com si d'una piscina es tractés ...<br />

Poc <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>scansant en una cafeteria ens van explicar que aquest<br />

efecte natural anomenat "acqua alta" només passa un o dos cops l'any i es<br />

produeix quan la marea puja <strong>de</strong>gut a fortes tempestes quedant la ciutat<br />

inundada durant algunes hores. Estar clar que vam estar <strong>de</strong> sort!<br />

Aquella mateixa tarda <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> tornar d'una breu excursió a l'illa <strong>de</strong><br />

Murano vam tornar a <strong>de</strong>scobrir Venècia tal i com l'havíem vist la nit<br />

anterior... ben maca i sobre tot ben eixuta!<br />

4


ESCÒCIA - Blair Castle per Maria Moix<br />

Viatge d'un mes a Escòcia. Escòcia: colors ben<br />

combinats, paisatge irrepetible.<br />

Anem a youth-hostels i pel que fa al transport<br />

ens movem amb auto-stop, que per altra banda<br />

no és gens difícil gràcies a la cortesia i amabilitat<br />

<strong>de</strong>ls escocesos.<br />

Viatgem 5 i sortim en 2 grups; així és més fàcil<br />

que algú ens carregui. Passa poca estona que<br />

ens puja un capellà i ens convida a dinar a casa<br />

seva. Bon dinar, ambient càlid i confortable.<br />

Quan encara no hem acabat <strong>de</strong> menjar-nos el<br />

roast-beef, comentem com els <strong>de</strong>u haver anat a les nostres altres<br />

companyes. El pobre mossèn canvia <strong>de</strong> cara quan sent que hi ha tres<br />

noies més fent dit. S'aixeca <strong>de</strong> taula i surt disparat a la carretera. Mitja<br />

hora més tard arriba amb les altres tres companyes. I llavors ens explica:<br />

- Avui és Sant... (ara no ho recordo), patró <strong>de</strong> la comarca. A la carretera<br />

no hi passa ningú, només jo que vaig <strong>de</strong> poblet en poblet a dir missa!!!<br />

El te ja era fred, però l'ambient més que càlid.<br />

TURQUIA per Cristina Puig<br />

Durant 12 dies vam voltar pel centre <strong>de</strong> Turquia,<br />

d'Istambul a Pamukale (el castell <strong>de</strong> cotó),<br />

Ankara, Goreme, Zel<strong>de</strong>,Uchisar, Kirikkale...<br />

voltes i voltes pel <strong>de</strong>sert <strong>de</strong> la Capadòcia<br />

admirant les famoses "xemeneies <strong>de</strong> les fa<strong>de</strong>s",<br />

les cases construï<strong>de</strong>s a la roca <strong>de</strong> la muntanya, "<br />

coves, <strong>de</strong>sert, paisatges rupestres, <strong>de</strong> cop ens l'<br />

sorprenia trobar alguna abandonada església<br />

cristiana. Dotze dies amb els ulls i el nas plens <strong>de</strong> sorra i boirina <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sert.<br />

Per als darrers dies <strong>de</strong>l nostre viatge ens traslla<strong>de</strong>m cap a la costa, a<br />

Antalya. Sortim en autocar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Konya i em <strong>de</strong>ixo caure sobre el meu<br />

seient disposada a dormir les tres hores <strong>de</strong> viatge... en el moment més dolç<br />

<strong>de</strong>l somni ma germana em sacseja per dir-me que el guia ha <strong>de</strong>manat que<br />

<strong>de</strong>spertin tothom que dormi.<br />

- Què passa? -dic espantada- algun acci<strong>de</strong>nt?<br />

- No, que hem <strong>de</strong> mirar per la finestra ...<br />

Reprimint uns renecs contra el guia em disposo a tornar a adormir-me. La<br />

curiositat, però, em venç i obro els ulls. El que veig em <strong>de</strong>svetlla <strong>de</strong> cop:<br />

davant meu el mar més blau esquitxat <strong>de</strong> veles blanques: hem arribat a la<br />

costa turquesa.<br />

7


SIRIA - Palmira per Monserrat Medalla<br />

Havíem passat el dia dalt l'autocar, anant a través d'un <strong>de</strong>sert que<br />

ver<strong>de</strong>java per causa <strong>de</strong> les últimes i abundants pluges. Ens dirigíem a<br />

Palmira, la ciutat grecoromana <strong>de</strong> la reina Zenòbia. Era l'any 1980 i encara<br />

no hi havia llocs per allotjar-se; no hi havia gaire interès turístic per la zona i,<br />

fins aleshores, la ciutat la visitaven bàsicament arqueòlegs i altres<br />

estudiosos. A nosaltres ens van portar a un antic hotelet que havia estat<br />

construït durant el protectorat francès, cap al 1920. L'època que nosaltres<br />

vam ser allí, l'edifici feia d'alberg per als pastors<br />

que passaven amb els seus ramats.. Les<br />

instal·lacions també eren <strong>de</strong> l'any 20. Res no<br />

funcionava: les aixetes raucaven com les<br />

granotes i d'elles en sortia un aigua <strong>de</strong> color <strong>de</strong> gos quan fuig. Les dutxes,<br />

com si no hi fossin i els llits, ai els llits! Vam haver <strong>de</strong> posar roba nostra<br />

damunt <strong>de</strong>ls llençols i <strong>de</strong>ls coixins. Quan caminaves, el terra feia txec, txec i<br />

les soles s'enganxaven al terra.Tot i aquestes da<strong>de</strong>s, més aviat negatives,<br />

allí vam passar hores <strong>de</strong> les més emocionants i diverti<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nostre viatge<br />

per l'Orient Mitjà.La visita a les ruïnes <strong>de</strong> Palmira va ser estimulant:<br />

temples <strong>de</strong>dicats aApoHo, Minerva, Diana, en molt bon estat L..bellíssims!<br />

Segur que aquelles pedres <strong>de</strong>vien quedar astora<strong>de</strong>s en sentir recitar els<br />

poemes <strong>de</strong> Maragall, <strong>de</strong> Salvat Papasseit o <strong>de</strong> Machado, que gent <strong>de</strong> la<br />

nostra colla va recitar aprofitant el magnífic estat <strong>de</strong> l'amfiteatre <strong>de</strong> la ciutat.<br />

AI costat <strong>de</strong> la nostra "luxosa estada", hi havia una casa on s'hostatjava<br />

l'equip que construïa un enorme hotel que portaria per nom "Reina<br />

Zenòbia", i que seria molt luxós. AI vespre, ens va arribar una invitació per<br />

anar a fer tertúlia i a escoltar música.<br />

Els qui eren allí, bevien raki, beguda alcohòlica amb gust d'anís, fortíssima;<br />

la bevien en vasos d'aigua... Ens vam adonar <strong>de</strong> seguida que hauríem<br />

d'actuar amb diplomàcia. Ells tots eren homes, sabien parlar francès o<br />

anglès i eren persones molt agradables, cultes i guapes. Aquelles persones<br />

es <strong>de</strong>vien avorrir molt allí, tan sols, perquè feien tot el possible per lligar<br />

amb les poques dones i noies joves que érem allà.<br />

Uns xicots es van posar a tocar la rababa, un instrument <strong>de</strong> corda, i el<br />

darbouka, un <strong>de</strong> percussió. Els amfitrions ens convidaven a anar a les<br />

seves habitacions, per posar-nos roba típica <strong>de</strong>l país i així po<strong>de</strong>r ballar amb<br />

propietat.. Sí que vam ballar, però amb els texans i jerseis que portàvem i<br />

un simple mocador lligat entorn <strong>de</strong>ls malucs. D'anar a l'habitació, ni parlarne!<br />

Vam seguir la broma fins on la nostra "honorabilitat" ens permetia. Cal dir<br />

que, a pesar <strong>de</strong> ser agosarats <strong>de</strong> paraula, mai es van passar amb fets.<br />

L'intercanvi d'i<strong>de</strong>es va ser molt positiu. Vam viure una trobada intercultural,<br />

on tots vam aprendre <strong>de</strong> tots. Gresca a part!<br />

8


me había pasado. Yo reí con él y le dije: "Si te cuento todo lo que me ha<br />

pasado no me vas a creer."<br />

Así fue como llegué. Dentro <strong>de</strong> un mes y un poco mas hara un año que<br />

estoy aquí. El tiempo pasa volando pues parece que fue ayer cuando<br />

llegué. España tiene mucho para enseñarnos ya que cada día se apren<strong>de</strong><br />

algo nuevo, estoy seguro que la mayoría <strong>de</strong> los inmigrantes estamos aquí<br />

por un bienestar económico y laboral, aquí hay muchas personas <strong>de</strong> mi<br />

país que se ven obligadas a emigrar, <strong>de</strong>jando atras lo ya hecho, preparados<br />

o no tanta a aceptar un nuevo or<strong>de</strong>n en sus vidas, una nueva forma <strong>de</strong> vivir<br />

y la falta <strong>de</strong> oportunida<strong>de</strong>s hace que muchos <strong>de</strong> nosotros, la mayoría<br />

jóvenes lIenos <strong>de</strong> ilusiones, nos veamos empujados a abandonar nuestros<br />

hogares, matando un caudal <strong>de</strong> sueños y <strong>de</strong>seos.<br />

Yo solo insto a todos los inmigrantes que no se <strong>de</strong>jen guiar por el tan<br />

preciado dinero, aprendamos <strong>de</strong> España las cosas buenas que hay aquí,<br />

<strong>de</strong>jemos a un lado lo malo (que hay como en todos lados) e imitemos las<br />

cosas buenas que superan en gran manera a las malas, memoricemos el<br />

dicho "Siempre ir hacia a<strong>de</strong>lante", aprendamos <strong>de</strong> aquellos españoles que<br />

van todos los días a las seis <strong>de</strong> la mañana al trabajo para sustentar a su<br />

familia, <strong>de</strong> aquellos que siempre luchan por el bienestar <strong>de</strong> un pueblo, <strong>de</strong><br />

aquellos que a pesar <strong>de</strong> la hipoteca, <strong>de</strong> los atascos y <strong>de</strong> los diferentes<br />

atentados, siempre luchan por <strong>de</strong>jar una España mejor a sus hijos,<br />

aprendamos a luchar como ellos y acompañémosles en su lucha, eso<br />

<strong>de</strong>bería ser nuestro objetivo como inmigrante, no solo por una España<br />

mejor sino por un mundo mejor, luchemos con ellos para lograr la<br />

verda<strong>de</strong>ra integración <strong>de</strong>l inmigrante en la sociedad española ... "Dios los<br />

bendiga a todos."<br />

ALEMANYA - Una mostra <strong>de</strong> teatre al carrer per Almu<strong>de</strong>na Tortosa<br />

Érem a Alemanya, jo feia <strong>de</strong> cangur d'una nena. Era una<br />

nena preciosa, el meu atansament al món infantil.<br />

Callava i dormia; es <strong>de</strong>ixava passejar i només plorava<br />

quan jo em posava més nerviosa que ella.<br />

La nena va <strong>de</strong>saparèixer amb els pares i jo em vaig perdre<br />

pels carrers ... <strong>de</strong> cop vaig trobar el cor <strong>de</strong> la Catalunya<br />

màgica, en una gran plaça alemanya: em vaig veure<br />

envoltada <strong>de</strong> dracs i ocells <strong>de</strong> foc que mobilitzaven ones<br />

humanes, que em <strong>de</strong>spullaven les nueses i crueltats <strong>de</strong> la<br />

meva vida i em vestien per primera vegada <strong>de</strong>l<br />

reconeixement <strong>de</strong> la meva terra.<br />

Vaig conèixer Catalunya a Alemanya, nedant en un mar <strong>de</strong> foc amb<br />

persones d'arreu <strong>de</strong>l món.<br />

10


CAMERUN perAnna Me/gosa<br />

A l'entrada d'un petit poblat <strong>de</strong>l Camerun trobem<br />

un 4x4 que havia bolcat i s'enfonsava en el<br />

fang. Ens atansem per ajudar i veiem que <strong>de</strong><br />

dins el cotxe en surten quatre nens entre dos i<br />

set anys, un gran gos, en Nero, i els seus pares,<br />

tots en bones condicions, l'acci<strong>de</strong>nt havia sigut<br />

molt aparatós però sortosament no n'havien resultat ferits. Un <strong>de</strong>ls nens<br />

ens explica el que el seu pare els havia dit <strong>de</strong> fer en cas d'acci<strong>de</strong>nt: en<br />

primer lloc mirar si hi havia algun ferit, <strong>de</strong>sprés agafar la camera <strong>de</strong><br />

fotografiar i fer la foto i en tercer lloc buscar el diari <strong>de</strong> viatge i escriure el<br />

que havia passat.<br />

Aquesta família havien sortit <strong>de</strong> Ciutat <strong>de</strong>l Cap a Sud - Àfrica un mes abans<br />

<strong>de</strong> l'acci<strong>de</strong>nt, anaven en direcció a França un mes més tard a finals d'agost<br />

arribaven sans i estalvis, al seu <strong>de</strong>stí <strong>de</strong>sprès d'haver creuat tota Àfrica.<br />

DESPRÉS DE 25 ANYS DE VIATGE JUNTS perAnna M. Chuecos<br />

Després <strong>de</strong> 25 anys <strong>de</strong> viatge junts, dues filles,<br />

una néta, minuts <strong>de</strong> patiment compartits, hores<br />

<strong>de</strong> felicitat conviscu<strong>de</strong>s, ana<strong>de</strong>s i vingu<strong>de</strong>s...<br />

Decidim tornar a refer un viatge com els gelats<br />

<strong>de</strong> tres sabors: mar i clima temperat, penyasegats<br />

i venta<strong>de</strong>s, muntanyes i boira... Després<br />

<strong>de</strong> 25 anys tornàvem a anar a una illa sols, la<br />

primera havia estat Menorca.<br />

Una illa on no havíem estat però que ens<br />

sonava a tòpic <strong>de</strong> nuvis ensucrats. Una bona informació prèvia ens va<br />

<strong>de</strong>sfer aquests prejudicis, sortosament. Potser era l'època, octubre,<br />

potser eren les nostres expectatives, ens va semblar una petita caixa <strong>de</strong><br />

bombons perfumats, variats,particulars; potser la nostra il·lusió ens ha<br />

posat unes ulleres d'augment, potser les ganes d'aprofitar els petits<br />

moments... De Ma<strong>de</strong>ira ens ha quedat un bon record a tots dos.<br />

Si teniu 7 minuts po<strong>de</strong>u veure algunes imatges:<br />

http://www.youtube.com/watch?v= VRNhw8xD/ZQ<br />

11


TAILANDIA Phimai per Juan Luis Piris<br />

Siempre me han dado mucho respeto los repti les. Por<br />

motivos <strong>de</strong> trabajo tuve que viajar a este maravilloso<br />

país. Cuando me enteré que tenía que ir se me hizo<br />

una odisea, me fascinaba la i<strong>de</strong>a pero a la vez tenía<br />

muchas dudas sobre cómo seria todo, qué me<br />

encontraría allí, etc.<br />

Poco a poco fui haciendome a la i<strong>de</strong>a y a<br />

entusiasmarme con la aventura que me esperaba a<br />

pesar <strong>de</strong> los comentarios que escuchaba <strong>de</strong> algunos compañeros: es una<br />

zona peligrosa por algunas enfermeda<strong>de</strong>s, hace mucho calor, la comida,<br />

etc. Lo que mas me horrorizaba era la posibilidad <strong>de</strong> ver serpientes pues<br />

me dan auténtico panico y menos aún comerlas ... qué horror! Allí resultó<br />

ser un plato muy típica ofrecido a los turistas.<br />

Fue un largo viaje, <strong>de</strong> hecho el trayecto mas lejano hasta ahora en mi corta<br />

experiencia viajera. Salimos <strong>de</strong> Barcelona dirección Londres y <strong>de</strong> Londres<br />

a Bangkok. Después <strong>de</strong> mas <strong>de</strong> doce horas <strong>de</strong> vuelo y casi sin comer en<br />

todo el trayecto por los nervios lIegamos por fin a la capital tailan<strong>de</strong>sa. Una<br />

vez allí nos recogieron sobre las cuatro <strong>de</strong> la tar<strong>de</strong> en el aeropuerto pero<br />

todavía nos quedaban cuatro horas mas <strong>de</strong> viaje en coche hasta nuestro<br />

<strong>de</strong>stino (Phimai).<br />

Tras iniciar la ruta por carretera tuve mi primer contacto con el fantastico<br />

paisaje <strong>de</strong>l lugar, el ver<strong>de</strong> <strong>de</strong> la vegetación, la construcción <strong>de</strong> las<br />

viviendas, el ir y venir <strong>de</strong> las motos... Por fin lIegamos a Phimai y nos<br />

alojamos en unos apartamentos <strong>de</strong>ntro <strong>de</strong> la planta don<strong>de</strong> íbamos a<br />

trabajar. Llegó la hora <strong>de</strong> cenar y nuestro intérprete nos preguntó si<br />

teniamos hambre... por supuesto que si, lIevaba no se cuantas horas sin<br />

probar nada. Nos lIevaron a un estupenda restaurante tailandés y en un<br />

segundo aparecieron sobre la mesa diferentes platos con verdura, arroz,<br />

came, pescado...tenía tanta hambre que todo me pareció estupendo.<br />

Comí <strong>de</strong> todo un poco, incluso unos daditos <strong>de</strong> came blanca y tiema que no<br />

sabía que eran. Mi compañero y yo nos miramos confundidos pues<br />

sabiamos que aquello no era pescado... todos nos miraban con curiosidad<br />

y empezaron a sonreir como esperando una reacción por nuestra parte.<br />

Mi compañero y yo nos miramos y coincidimos en <strong>de</strong>cir que aquello no era<br />

came y tampoco parecía pescado, entonces pregunté a nuestro intérprete<br />

que eran aquellos daditos <strong>de</strong> came blanca, a lo que nos contestó con una<br />

carcajada, volví a insistir y me respondió con un gesto en forma <strong>de</strong> zig-zag<br />

con su mano... Dios mio! pegué un salto <strong>de</strong>l susto, acababa <strong>de</strong> comerme<br />

varios trozos <strong>de</strong> serpiente y yo sin saberlo ... sólo una cosa tenía clara antes<br />

<strong>de</strong> salir y era que no quería comer ningún tipo <strong>de</strong> reptil y sin saberlo, la<br />

primera noche y en mi primera comida en Tailandia, ya había <strong>de</strong>gustado tan<br />

curiosa manjar, por cierto, a pesar <strong>de</strong> todo tengo que reconocer que estaba<br />

<strong>de</strong>licioso...<br />

12


MARROC Ifrane per Asmaa Koubiss<br />

En un <strong>de</strong>ls meus <strong>viatges</strong> al Marroc, vam <strong>de</strong>cidir<br />

que volíem fer una ruta pel centre <strong>de</strong>l país i visitar<br />

Rabat, Marrakech i la curiosa ciutat d'lfrane. Una<br />

ciutat <strong>de</strong> què tothom parla, però que ningú volia<br />

explicar-me res. Només em <strong>de</strong>ien: Has d'anar-hi<br />

i ja ens ho diràs!!!<br />

Després <strong>de</strong> fer parada a la capital <strong>de</strong> Marroc,<br />

Rabat, vam arribar a la bella ciutat <strong>de</strong> Marrakech,<br />

envoltada <strong>de</strong> muralles vermelles, una ciutat plena<br />

d'exotisme, color i també, perquè no dir-ho, <strong>de</strong> molta calor.<br />

Visitats el zoco, la medina, els bazars i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> menjar entrepans <strong>de</strong><br />

pintxo a la Plaça Jama El Fna, centre <strong>de</strong> trobada i oci <strong>de</strong> la ciutat; ens vam<br />

dirigir cap al nostre objectiu final: Ifrane.<br />

El primer que em va sobtar en arribar a aquesta ciutat va ser la temperatura<br />

ambient. Vam passar <strong>de</strong>ls prop <strong>de</strong> 30° <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> Marrakech, a<br />

probablement 10° <strong>de</strong> temperatura a ple estiu.<br />

Envoltada <strong>de</strong> muntanyes i arbres gegants, vaig adonar-me què volien dirme<br />

tots: calia veure aquell paratge tant inesperat, semblava que ens<br />

trobéssim a Suïssa o bé a Holanda, <strong>de</strong>gut a les edificacions i les muntanyes<br />

neva<strong>de</strong>s.<br />

Gairebé totes les edificacions <strong>de</strong> la ciutat són <strong>de</strong> fusta, amb les teula<strong>de</strong>s<br />

altes i punxegu<strong>de</strong>s, i no baixes i d'argila com la majoria d'edificacions <strong>de</strong>l<br />

país.<br />

Si arribeu algun dia a aquesta ciutat, recor<strong>de</strong>u <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar un <strong>de</strong>sig mentre<br />

passeu la mà per sobre <strong>de</strong>l lleó que protegeix la ciutat. A mi se'm va fer<br />

realitat!!!<br />

Realment el país <strong>de</strong>ls meus orígens, és un país ple <strong>de</strong> contrastos que no<br />

para mai <strong>de</strong> sorprendre'm.<br />

CARIBE COSTARRIQUEÑO Puerto Viejo per Car/os Resina<br />

Temporada baja, playas pobladas <strong>de</strong> palmeras y<br />

monos, el cielo azul puro y aguas cristalinas. Vo con<br />

las gafas y el tubo diciéndome lo guapo que seria<br />

tener una camara <strong>de</strong> fotos acuatica para lIevarme a<br />

casa coral y peces <strong>de</strong> colores. Me imagino con<br />

camara y utilizo mis <strong>de</strong>dos enfocando todo este<br />

colorido. AI salir <strong>de</strong>l agua le digo a Tania lo bonito<br />

que sería tener una camara. Ella va a dar un paseo<br />

por kilómetros <strong>de</strong> playa <strong>de</strong>sierta, en diez minutos vuelve con una CAMARA<br />

ACUATICA!, me cuenta que se la ha encontrado tirada en la orilla,<br />

disponemos <strong>de</strong> 16 fotossssssssssss: LA MAGIA ESTA A NUESTRO<br />

ALCANCE! PURAVIDA!<br />

14


RESERVA DE LA BIOSFERA SIAN KAAN Centro ecológico CESIAK.<br />

Carib mexicà per Montserrat Domínguez<br />

Un regal pels nostres fills.<br />

Llegint l'experiència <strong>de</strong> la Sylvia en el seu viatge<br />

<strong>de</strong> ple <strong>de</strong> veus a Tortuguero, recordava,<br />

visualitzava i sentia l'impacte que em va causar<br />

veure el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la mare natura en una tortuga<br />

arribant a la platja. Notar el sentiment, les<br />

tortugues ploren quan posen els ous, que hi ha<br />

en el fet <strong>de</strong> dipositar els seus ous en un forat fet<br />

amb unes pales <strong>de</strong> tortuga que com a mans<br />

mal<strong>de</strong>stres han <strong>de</strong> ser ràpi<strong>de</strong>s per arribar al lloc<br />

triat. AI mateix lloc on van néixer, dutes fins allà per l'instint. Les tortugues<br />

ploren en posar ous, observar si els ulls d'una tortuga que està mirant<br />

d'arribar al mar són humits és el signe sense cap mena d'equivocació que la<br />

tortuga ja ha fet la seva escomesa. Quantes generacions <strong>de</strong> tortugues<br />

hauran passat per aquest just indret.<br />

Fa 14 anys que vaig gaudir d'aquesta emoció a Tortuguero. Un record que<br />

m'ha acompanyat durant molt temps com la vivència més bucòlica viscuda<br />

mai fins aquest estiu.<br />

Reserva <strong>de</strong> la biosfera Sian Kaan. Centro ecológico CESIAK. Carib<br />

mexicà. Una estança <strong>de</strong> set dies en aquest centre. Un regal pels nostres<br />

fills. Tot començava un vespre a l'hora <strong>de</strong> sopar quan la biòloga <strong>de</strong>l centre<br />

convidava als nens a baixar a platja a acompanyar unes tortuguetes a<br />

arribar al mar. Mitja galleda <strong>de</strong> tortuguetes acaba<strong>de</strong>s <strong>de</strong> sortir <strong>de</strong> l'ou, un<br />

espectacle entre repugnant i màgic. Diminutes tortuguetes es bellugaven<br />

frenètiques i feien un olor fort, un olor que ens va acompanyar la resta <strong>de</strong><br />

les nits. Tortuguetes petites que es podien perdre a la palma <strong>de</strong> la mà i la<br />

il.lusió <strong>de</strong>ls menuts: adéu Marieta, bon viatge Lluna, echale ganas Juanita,<br />

que te vaya bonito Lupita, bon voyage Jacquelin, ciào Maria,... Les caretes i<br />

els ulls <strong>de</strong>ls menuts ens animaven als adults i ens commovia pensar que<br />

potser havíem contribuït a salvar a unes quantes tortugues. Encara haurien<br />

<strong>de</strong> nedar molt fins arribar als esculls. I es trobarien amb un munt <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>predadors pel camí, però sens cap dubte un cop al mar la possibilitat <strong>de</strong><br />

sobreviure havia augmentat. Les següents nits vam continuar amb les<br />

tortugues. Tortugues grans que arriben <strong>de</strong>l mar. Tortugues al mig <strong>de</strong> la<br />

platja fent un forat o posant els ous o tapant el forat o ja amb els ulls plens <strong>de</strong><br />

llàgrimes i molt cansa<strong>de</strong>s tornant cap el mar. Ous <strong>de</strong> tortuga per rescatar.<br />

Nius <strong>de</strong> tortuga per a vigilar. Ous esclatant i galle<strong>de</strong>s mig plenes <strong>de</strong> petites<br />

tortugues.<br />

Aquest mes d'octubre vam rebre un e-mail <strong>de</strong> la biòloga, ens explicava que<br />

havien nascut 104 tortuguetes <strong>de</strong>l niu que duia el nom <strong>de</strong>l nostres fills,<br />

perquè ells havien trobat a la tortuga que arribava a la platja, havien esperat<br />

17


durant hores que la tortuga acabés la seva feina i finalment havien<br />

traslladat i enterrat amb les seves mans d'infant els ous en un niu segur i<br />

controlat.<br />

El viatge d'aquest estiu havia <strong>de</strong> ser un regal pels nostres fills, un viatge per<br />

no oblidar mai. Mai, però, havíem imaginat viure la màgia <strong>de</strong> la natura amb<br />

tanta intensitat. No tenim cap fotografia ni cap filmació, no ens estava<br />

permès, però no ens cal. Els nens esperen fer-se grans tornar a aquella<br />

platja i esperar que una <strong>de</strong> les seves tortuguetes torni a <strong>de</strong>ixar els seus<br />

ous. Com <strong>de</strong> <strong>de</strong>s fa molt any fet les seves mares, avies, besàvies, ..<br />

TANZÀNIA Kilimanjaro per Lolita<br />

Hi ha situacions a la vida que et po<strong>de</strong>n frustrar davant la pròpia<br />

ineptitud però mai és <strong>de</strong>l tot cert; sempre es pot mirar pel cantó<br />

positiu.<br />

La meva amiga ijo érem a Tanzània, al llac Natron on hi ha el Oid<br />

Doinyo Lengai, el volcà sagrat <strong>de</strong>ls Massai. Ens havien dit que<br />

era molt fàcil <strong>de</strong> pujar fins al cim; unes quatre hores i que era una<br />

passejada. A les 11 <strong>de</strong> la nit ens van venir a buscar ja que<br />

havíem <strong>de</strong> ser al cim a la sortida <strong>de</strong>l sol per po<strong>de</strong>r contemplar el<br />

Kilimanjaro i el Mont Meru.<br />

Vam caminar un parell d'hores a bon ritme i amb bon camí però<br />

<strong>de</strong> sobte la cosa va canviar: la passejada es va convertiren escalada. Cada<br />

dues passes havíem <strong>de</strong> parar a <strong>de</strong>scansar; anàvem sua<strong>de</strong>s i sense alè.<br />

Tant difícil es va fer que jo vaig dir que em quedava allí mateix, que no podia<br />

seguir. La meva amiga va <strong>de</strong>cidirel mateix.<br />

Amb el cansament em vaig quedar adormida. Em vaig <strong>de</strong>spertar encara<br />

negre nit i vaig veure la meva companya tremolant <strong>de</strong> por i <strong>de</strong> fred.<br />

Li vaig preguntar: "Què passa?"<br />

-Que hi ha un precipici i no puc moure'm...<br />

-I el guia, on és?<br />

-AI teu costat"- Em va contestar.<br />

Vaig enfocar amb la llanterna. Només vaig veure les seves robes i vaig dir:<br />

"Aquí no hi és. Ha <strong>de</strong>ixat la roba i ha marxat!!<br />

Feia un fred que pelava. La Joana no volia baixar per por al precipici. Jo no<br />

podia pujar... Doncs vam passar la nit allí mateix a la muntanya sense anar<br />

ni amunt ni avall. Això sí, amb un cel amb tantes estrelles que semblava que<br />

les podies agafar amb les mans. Ni al mig <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sert n'he vist tantes. Va ser<br />

preciós.<br />

Quan va començar a clarejar, vaig adonar-me que el guia dormia<br />

plàcidament al meu costat. La seva pell tan fosca i la negra nit... no l'havia<br />

vist!!<br />

18


MYANMAR per Enrique Gallarda<br />

El país d'un milió <strong>de</strong> pago<strong>de</strong>s, un <strong>de</strong>ls últims<br />

indrets <strong>de</strong>l sud-est asiàtic que encara manté una<br />

i<strong>de</strong>ntitat misteriosa i una vida quotidiana guiada<br />

pels principis <strong>de</strong>l budisme. Motiu que em semblava<br />

suficient per preparar un viatge a aquest fascinant<br />

<strong>de</strong>stí, si no fos perquè no parlava l'anglès.<br />

Vaig intentar solucionar-ho amb un curs en una<br />

acadèmia i, <strong>de</strong>sprés d'uns mesos, li vaig preguntar<br />

al meu profe si, amb l'anglès que havia après, .......::'" ......"<br />

podria viatjar pel meu compte a Myanmar.<br />

- Ni boig! em va respondre.<br />

Van po<strong>de</strong>r més les ganes que el meu domini <strong>de</strong> l'idioma i ens vam posar en<br />

marxa..<br />

Myanmar no és un <strong>de</strong>stí turístic habitual. Des <strong>de</strong>l moment en què poses els<br />

peus a l'aeroport <strong>de</strong> Rangun veus que tot és molt especial i que el país d'un<br />

milió <strong>de</strong> pago<strong>de</strong>s es transforma en el país d'un milió <strong>de</strong> somriures. Somriures<br />

vermells, en moltes ocasions pel costum <strong>de</strong> mastegar betel tot el dia que els<br />

<strong>de</strong>ixa les genives amb un aspecte sagnant. Somriures que t'acompanyen<br />

durant tot el viatge a l'igual que tot tipus d'experiències.<br />

Però ens en va passar una <strong>de</strong> ben curiosa en un restaurant a la vora <strong>de</strong>l Llac<br />

Inle, un lloc on la gent centra la seva activitat al voltant <strong>de</strong>l llac.Hi conreen<br />

horts flotants i s'hi <strong>de</strong>splacen amb les seves barques remant amb les cames i<br />

un sol rem.<br />

Des <strong>de</strong> la capital Rangun vam llogar un cotxe amb xofer per recórrer tot<br />

Myanmar. Dos dies <strong>de</strong> trajecte separen Rangun <strong>de</strong>l llac Inle. No era molta<br />

distància però les quatre o cinc punxa<strong>de</strong>s diàries van fer el camí més llarg <strong>de</strong>l<br />

compte.<br />

Finalment, una avaria a prop <strong>de</strong>l llac ens va <strong>de</strong>ixar tirats i com que no hi havia<br />

tallers ni servei <strong>de</strong> grua, vam acabar el trajecte amb un divertit però atapeït<br />

transport local. Una "pick up" adaptada per a vuit places. No sé com, però<br />

ens van fer lloc entre gallines, ànecs i uns quinze passatgers més, que<br />

s'amuntegaven pertot arreu.<br />

Per fi, una vegada vam arribar a l'hotel, vam <strong>de</strong>cidir sortir a sopar. Una bona<br />

opció és preguntar per un bon restaurant a altres turistes, però portàvem dos<br />

dies sense creuar-nos-en cap. Així que ens vam <strong>de</strong>ixar aconsellar per la<br />

nostra guia <strong>de</strong> <strong>viatges</strong> que, per cert, solament s'editava en anglès.<br />

"The four sisters restaurant" semblava una bona opció. Era un restaurant<br />

típic birmà. Una bonica casa <strong>de</strong> bambú elevada per sobre <strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong>l<br />

llac.<br />

El sopar era boníssim i incloïa música i danses típiques birmanes. Quan vam<br />

<strong>de</strong>manar el compte, per a sorpresa nostra, ens van cobrar una quantitat fixa<br />

per les cerveses i pel sopar només la voluntat, però si no havíem quedat<br />

satisfets no havíem <strong>de</strong> pagar res.<br />

Vam quedar tan satisfets que vam pagar més que en cap altre lloc.<br />

19


ESTAMBUL per Jorge García Martín<br />

Corría una tenue y fresca brisa en la capital otomana a<br />

eso <strong>de</strong> las nueve <strong>de</strong> la noche. La ciudad estaba<br />

perdida entres cantos <strong>de</strong> muecines que se<br />

intercalaban al girar cada esquina. íbamos ocho<br />

españoles disfrutando <strong>de</strong> nuestro extravio por esas<br />

calles que aún guardan las voces y anhelos <strong>de</strong> tan<br />

diversas miradas. L1egamos casi por casualidad a un<br />

restaurante en el que podias comer en el suelo entre cojines y oyendo<br />

música tradicional turca en vivo. En seguida congeniamos con el joven<br />

relaciones públicas <strong>de</strong>l local, un aspirante a futbolista <strong>de</strong>l Real Madrid<br />

lIamado Muhittin. Tras varios chapurreos en inglés nos dijo que<br />

volviéramos mas tar<strong>de</strong> que él nos invitaria a cenar. Transcurridas casi dos<br />

horas nos presentamos <strong>de</strong> nuevo allí, en pleno barrio <strong>de</strong> Cemberlitas. Cúal<br />

fue nuestra sorpresa al ver que ya estaban cerrando. Muhittin salió al paso<br />

y nos indicó que le esperaramos al otro lado <strong>de</strong> la calle en una callejón<br />

oscuro por el que se accedia a un local en el que se podia <strong>de</strong>gustar nargile.<br />

Con el estómago rugiendo acogimos las profusas bocanadas <strong>de</strong> humo con<br />

sabor a manzana. Ya casi exhaustos <strong>de</strong> hambre y <strong>de</strong> cada vez mas tensa<br />

espera, Muhittin apareció en el umbra!. Volvimos al lugar y alucinamos al<br />

ver que teniamos todo el restaurante para nosotros solos.<br />

Subimos al piso <strong>de</strong> arriba don<strong>de</strong> estaba la cocina, un salón enorme y<br />

circular adornado con tapices, alfombras y cojines lIenos <strong>de</strong> motivos<br />

geométricos por todas partes. Acto seguido, Muhittin empezó a cocinar<br />

nuestra cena a base <strong>de</strong> todo tipo <strong>de</strong> cames, todas elias guisadas <strong>de</strong> forma<br />

distinta mientras nosotros andabamos disfrazandonos con ropajes<br />

sacados <strong>de</strong> las mil y una noches. Con esta guisa, pasamos una velada<br />

inolvidable conociendo el alma profundamente hospitalaria y cercana <strong>de</strong>l<br />

pueblo turco, <strong>de</strong>gustando esa comida picantona y solazandonos con ese<br />

violín y esa darbuka que sólo ellos saben hacer hablar.<br />

20


EL VIATGE DEL DESTí perAnna Vega Oliva<br />

El meu primer viatge va ser el que<br />

em va portar a Catalunya, un dia<br />

<strong>de</strong> tants <strong>de</strong> 1972. Es va presentar<br />

un senyor <strong>de</strong>sconegut, que<br />

em va <strong>de</strong>ixar<br />

bocabadada, sobretot<br />

pel nom: es <strong>de</strong>ia Pera.<br />

No havia sentit mai un<br />

nom tan estrany, una<br />

persona que tingués<br />

nom <strong>de</strong> fruita! L'home era taxista i<br />

l'havia enviat la meva àvia paterna<br />

a buscar-nos. Va venir amb el seu taxi <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Santa Eulàlia <strong>de</strong> Ronçana<br />

fins a la porta <strong>de</strong> casa meva, una caseta <strong>de</strong> planta baixa amb les portes<br />

sempre obertes. Vivíem en una ciutat molt maca <strong>de</strong> Cadis, prop <strong>de</strong>l mar.<br />

Els meus pares, convençuts per la meva àvia, que allà a Catalunya on ella<br />

vivia tindríem més possibilitats econòmiques i les filles, més sorti<strong>de</strong>s<br />

professionals, van <strong>de</strong>cidir, sense consultar-nos gaire que ens n'anàvem <strong>de</strong>l<br />

poble cap a un lloc <strong>de</strong>sconegut per a tots nosaltres i <strong>de</strong> la nit al dia, aquell<br />

senyor va tornar a Catalunya amb el taxi molt més cerregat <strong>de</strong> com havia<br />

vingut: En Pera portava als meus pares, les meves dues germanes i a mi<br />

mateixa cap a un <strong>de</strong>stí <strong>de</strong>sconegut i incert. No recordo cap viatge més trist.<br />

Deixava tota la meva família darrere nostre, totes les meves amigues<br />

d'infantesa, <strong>de</strong> l'escola, d'haver fet la primera comunió, els meus records<br />

<strong>de</strong> la meva curta vida.<br />

Em feia molt <strong>de</strong> mal <strong>de</strong>ixar a l'altra àvia amb qui havia viscut, les tietes... per<br />

tot això em vaig passar tot el cam í plorant i les meves germanes en veure'm<br />

plorar a mi, com que eren més petites, doncs també ploraven. Els meus<br />

pares estaven <strong>de</strong>sesperats. Després en vam anar calmants; ens<br />

enlluernaven els llums, les coses boniques que anàvem veient pel camí, la<br />

simpatia i la paciència d'aquell <strong>de</strong>sconegut, també ens va ajudar.<br />

Després d'arribar, la sorpresa tan agradable que ens vam anartrobant dia a<br />

dia; conèixer l'altra àvia, conèixer nous amics, una nova vida, una<br />

experiència nova i allò viscut abans que sempre serà nostre i sempre<br />

formarà part <strong>de</strong> la nostra vida. I la vida sempre continua, amb noves<br />

perspectives, i per molts <strong>viatges</strong> inesperats que un trobi en el seu camí<br />

sempre hem d'aprofitar-nos <strong>de</strong> tot allò <strong>de</strong> positiu que ens ofereixi el <strong>de</strong>stí.<br />

21


TURQUIA Portes i claus per Eva Elhombre<br />

Si penso amb el viatge que vaig fer durant 5<br />

setmanes per Turquia, em vénen al cap dues<br />

anècdotes relaciona<strong>de</strong>s amb les portes i les claus.<br />

La primera va passar el 6 d'agost quan <strong>de</strong>sprés<br />

d'haver dormit en un petit hotel, sense cap tipus <strong>de</strong><br />

glamour ni luxe, vàrem sortit a passejar per la<br />

ciutat: Zonguldak, al nord <strong>de</strong>l país. Després d'un<br />

matí molt agradable, acompanyats per un turc<br />

professor d'alemany vàrem tornar a l'hotel amb<br />

l'objectiu <strong>de</strong> recollir les motxilles i anar a buscar<br />

l'autocar per marxar cap aAmasra. Quina sorpresa!<br />

La clau <strong>de</strong> la nostra habitació havia <strong>de</strong>saparegut i ningú <strong>de</strong> l'hotel la sabia<br />

trobar. No ens quedava temps, l'autocar marxava, i tots ens començàvem a<br />

impacientar i, si hem <strong>de</strong> ser sincers, a <strong>de</strong>sconfiar <strong>de</strong> la bona fe <strong>de</strong>ls<br />

responsables <strong>de</strong> l'hotel. L'amo <strong>de</strong> l'hotel, mig <strong>de</strong>sesperat, ens comentà que<br />

creia que se la havia endut la senyora <strong>de</strong> la neteja i que aquesta havia anat<br />

al mercat i no sabia quan tornaria. Tots vàrem començar a posar-nos<br />

nerviosos, el professor d'alemany que és qui ens va recomanar l'hotel,<br />

nosaltres que vèiem com passaven els minuts, i ... va aparèixer l'amo <strong>de</strong><br />

l'hotel amb una <strong>de</strong>stral <strong>de</strong>cidit a trencar la porta! Finalment es va imposar<br />

una mica <strong>de</strong> seny i vàrem provar d'obrir l'habitació amb la clau <strong>de</strong> la cambra<br />

<strong>de</strong>l costat <strong>de</strong> la nostra i VOILÀ!! Ja teníem la porta oberta.<br />

Un dia <strong>de</strong>sprés, ja instaHats a Amarsa, aquest cop en una casa particular<br />

que llogaven habitacions als turistes, ens va tornar a passar un inci<strong>de</strong>nt<br />

amb la porta <strong>de</strong> l'habitació. AI vespre a l'anar a dormir, vàrem tancar la porta<br />

amb clau per dins. Fins aquí tot normal, però al matí, ens vàrem <strong>de</strong>spertat<br />

amb unes ganes boges d'anar al "tuvalet" i SORPRESA!: la porta no s'obria<br />

per molt que intentéssim girar la clau cap a un costat o cap a un altre.<br />

Finalment, empassant-nos la vergonya i intentant fer-nos entendre per qui<br />

pogués sentir-nos, ens vàrem posar a cridar per la finestra. La sort, va ser<br />

que unes noies que també dormien en aquell pis, o en el <strong>de</strong> sota, no ho<br />

recordo ens van sentir i ens van venir a obrir.<br />

No recordo si a partir d'aquell moment vàrem <strong>de</strong>ixar totes les portes obertes<br />

fins que vàrem acabarel viatge.<br />

22


.. .1 ELLES VAN CONQUERIR EL SOSTRE DEL MÓN<br />

per Jordi Rodriguez Martí<br />

Ja feia dies que ens passejàvem pel gran <strong>de</strong>sert <strong>de</strong>l Tíbet i<br />

ens havíem acostumat a sentir-nos formigues al voltant<br />

<strong>de</strong> tanta immensitat. En aquest viatge privilegiat cada<br />

vegada ens sentíem millor però no era el cos el que en<br />

rebia els beneficis sinó l'ànima i l'esperit que compartia<br />

amb el peregrins el camí a Lhasa.<br />

Només arribar a la capital la visió <strong>de</strong>l palau <strong>de</strong>l Dalai<br />

Lama, el Potala, ens va <strong>de</strong>ixar en un estat <strong>de</strong> fascinació<br />

difícil <strong>de</strong> <strong>de</strong>scriure. Després d'admirar-lo i donar-li la volta<br />

fent rodar els centenars <strong>de</strong> molinets daurats amb l'oh<br />

mani padme hum ressonant a les nostres orelles ens varem instal'lar en un<br />

hotel <strong>de</strong> la ciutat per recuperar forces.<br />

Era un senzill i petit hotel ben situat. Tenia una zona que feia <strong>de</strong> menjador i<br />

on tot i no entendre'ns-hi massa (vull dir gens) hi varem po<strong>de</strong>r saborejar<br />

bon iogurt, iac amb arròs (o això ens pensàvem) i l'imprescindible te amb<br />

mantega <strong>de</strong> iac. Els dies els <strong>de</strong>dicaríem a fer el recorregut <strong>de</strong> peregrinació<br />

<strong>de</strong>l Barkor al voltant <strong>de</strong>l temple Yokang, el palau d'estiu <strong>de</strong> Norbulinga així<br />

com els grans monestirs <strong>de</strong> Sera i Drepung al voltant <strong>de</strong> la capital.<br />

En la nostra primera nit ja varem notar algun moviment estranya l'habitació<br />

però era tal la satisfacció <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r dormir amb unes mínimes comoditats<br />

que varem fer creure al subconscient que eren imaginacions. No vam<br />

po<strong>de</strong>r seguir negant l'evidència quan amb el grup que compartíem el viatge<br />

érem testimonis d'excepció <strong>de</strong> les curses d'obstacles que les grans rates<br />

tibetanes feien mentre nosaltres intentàvem menjar.<br />

Vàrem intentar parlar amb les noies que s'encarregaven <strong>de</strong> l'establiment.<br />

Elles ens miraven amb cara d'incredulitat i al final pressiona<strong>de</strong>s per la<br />

nostra insistència amb l'ajut <strong>de</strong> la mímica i uns dibuixos infantils <strong>de</strong> l'animal<br />

en qüestió vam aconseguir que es muntés una cursa improvisada on els<br />

animals a batre eren ro<strong>de</strong>jats <strong>de</strong> tovallons flotants i els riures <strong>de</strong> les<br />

tibetanes. Varem <strong>de</strong>duir que les rates formaven part <strong>de</strong> la vida quotidiana<br />

d'aquell indret i seguint el consell d'un savi refrany ens varem unir a<br />

l'enemic. Cada nit preparàvem uns platets amb caramels que <strong>de</strong>ixàvem a<br />

la porta <strong>de</strong> l'habitació. Els regalets varen influir en aquestes bestioles que a<br />

partir <strong>de</strong> llavors ens van endolcir l'estada.<br />

Durant es dies que varem estar a la capital més d'una vegada varem<br />

recordar la divertida lectura <strong>de</strong>l Mejor hotel <strong>de</strong>l Himalaya d'Alec Le Sueur<br />

on en la seva estada a Lhasa una <strong>de</strong> les seves preocupacions varen ser les<br />

rates que apareixien per tot arreu a l'hotel. Curiosament no haguéssim<br />

imaginat mai que un animal tan petit hagués pogut conquerir, amb tanta<br />

facilitat, el sostre <strong>de</strong>l món.<br />

24


<strong>de</strong> cinquanta ballarins i ballarines movent-se amb intensitat i precisió, com<br />

a les gra<strong>de</strong>s i passadissos on amb el seu caràcter <strong>de</strong>spreocupat reien,<br />

cantaven, jugaven i no paraven <strong>de</strong> menjar tot tipus d'aliments. Els més<br />

buscats: els xurros amb nata que corrien a dojo posant en perill la integritat<br />

<strong>de</strong>mésd'un.<br />

Tot plegat composava una barreja que <strong>de</strong>scrivia el caràcter <strong>de</strong>spreocupat i<br />

feliç <strong>de</strong>ls habitants <strong>de</strong> Huahine, una <strong>de</strong> les illes amb més esperit<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt, aprofitant una <strong>de</strong> les seves celebracions locals <strong>de</strong> les que<br />

varem tenir el privilegi <strong>de</strong> ser-ne espectadors. I amb els sentits impregnats<br />

<strong>de</strong> vida varem seguir pedalejant sota la capa <strong>de</strong>ls estels en els mars <strong>de</strong>l<br />

sud ...<br />

VIAJE EN TREN perCarmen Prieto<br />

Yo con mi marido y mis hijos vivíamos en Canovelles. Fui<br />

al pueblo con mis hijos. La niña tenia dos años y el niño<br />

tenía cuatro meses. Hicimos el viaje al pueblo y fuimos<br />

en el tren. Pero yo me puse mala. En el mismo<br />

<strong>de</strong>partamento viajaban dos soldados. Ellos me dijeron<br />

que no me preocupara, que ellos me cuidarían a los<br />

niños. Y así hicimos el viaje. Después <strong>de</strong> todo, no lo<br />

pasamos tan mal.<br />

UNA MALETA LLENA DE PIPAS perConcepción Fernan<strong>de</strong>z<br />

Cuando mi padre se vino a Cataluña con mi hermano en el<br />

tren, le quitaron la maleta con la ropa que mi madre le<br />

preparó. Cuando mi padre cogió la maleta y fue a abrirla,<br />

encontró que tenia pipas y cacahuetes. Le habían<br />

cambiado la maleta. Mi padre pasó muy mal rato. Des<strong>de</strong><br />

entonces no se fiaban <strong>de</strong> nadie.<br />

AÑORANZA perEmilia Lorenzo Monroy<br />

Yo cuando vine a Cataluña lo pasé mal porque venía sola<br />

<strong>de</strong> mi gente. Venía con los niños, uno tenía siete años y la<br />

niña tenia dos años. A mí me pareda que ya no volvía a<br />

estar cerca <strong>de</strong> la familia. L10ré mucho. Me parece mentira.<br />

Me fuí a vivir a una casa que tenía siete perros. Allí ya se<br />

acabó. Un dia vino mi marido y yo le dije: "Me voy para<br />

casa". Allí él me dijo que yo no queria a mis hijos.<br />

26


DIRECCION CONTRARIA perJosefa Agui/era Campaña<br />

Yo recién venida aquí fui un día a Cerdanyola. Saqué<br />

el billete <strong>de</strong> ida y vuelta para Granollers y cuando llegó<br />

el tren me monté. Pasó el revisor y me dijo:<br />

"señora, para dón<strong>de</strong> va?" "para Granollers" "usted<br />

va para Vic" "¿ahora qué hago?" "béjese en la<br />

próxima y coja el tren que baja".<br />

CÓRDOBA EN TREN perDianisia Chaparra Martínez<br />

Hace unos años mi hermano y yo veníamos <strong>de</strong><br />

Córdoba a Barcelona en el tren <strong>de</strong> la noche. Eran<br />

unos <strong>de</strong>partamentos <strong>de</strong> ma<strong>de</strong>ra que lo ocupaban<br />

ocho personas. Por su forma <strong>de</strong> comportarse y<br />

mirarnos cogimos miedo y temíamos que podía<br />

pasar algo peor. Mi hermano pidió al revisor que nos<br />

cambiaran a un coche cama. Era la única forma <strong>de</strong><br />

salir <strong>de</strong> allí. Todo se arregló y el viaje terminó<br />

bien.<br />

EN LA PLAYA perFrancisca Maya<br />

Mis padres y hermanos íbamos muy contentos puesto que íbamos a la<br />

playa. El viaje lo hicimos en tren pero la alegría duró<br />

poco. AI bajar <strong>de</strong>l tren nos dimos cuenta <strong>de</strong> que la<br />

comida se había quedado en el tren. Mi padre dia aviso<br />

a la estación.Ala hora <strong>de</strong> comer lo hicimos en un bar<strong>de</strong><br />

la playa, por suerte la cartera la lIevaba mi padre.<br />

Comimos y <strong>de</strong>spués nos fuimos a la playa, estuvimos<br />

todo el día. La suerte nos acompañó, la bolsa la<br />

teníamos en la estación. Volvimos alegres puesto que<br />

todo salió bien y regresamos a casa.<br />

EL PÀJARO perJuana Sanchez Sanchez<br />

Nosotros nos vinimos <strong>de</strong>l pueblo en el talgo y nuestras cosas<br />

en un camión <strong>de</strong> mudanzas. Traíamos un pajaro y el revisor<br />

no quería que lo trajéramos en el tren. Mi marido lo tuvo que<br />

guardar <strong>de</strong>bajo <strong>de</strong>l asiento para que no lo viera el revisor.<br />

28


- FREDEAtCA<br />

MONlSEN'(<br />

can velles<br />

Diputació<br />

Barcelona<br />

xarxa <strong>de</strong> municipis<br />

Àrea <strong>de</strong> Cultura<br />

Servei <strong>de</strong> Biblioteques

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!