You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Anècdotes</strong> <strong>de</strong> <strong>viatges</strong><br />
Vet aquí un recull. Un recull d'anècdotes que parteixen d'una exposició:<br />
"Un viatge ple <strong>de</strong> veus". Són anècdotes <strong>de</strong> <strong>viatges</strong> que van <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l'interior d'un mateix fins a terres llunyanes. Alguns escrits són alegres,<br />
d'altres tristos, d'altres són més personals. N'hi ha <strong>de</strong> llargs i <strong>de</strong> curts, <strong>de</strong><br />
fets insignificants o d'es<strong>de</strong>veniments que van canviar vi<strong>de</strong>s, <strong>viatges</strong> <strong>de</strong><br />
vacances o <strong>viatges</strong> migratoris però totes aquestes anècdotes tenen en<br />
comú que han estat escrites per persones que fan possible que la<br />
biblioteca sigui un espai viu.<br />
En especial vull agrair l'esforç <strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong> l'Escola d'Adults <strong>de</strong><br />
Canovelles que hi han participat amb entusiasme.<br />
I, en general, a tots els que ho heu fet possible.<br />
Sylvia Sanz i Moix<br />
Directora <strong>de</strong> la Biblioteca Fre<strong>de</strong>rica Montseny
VENÈCIA - Acqua alta per Mamen Duro<br />
Una nit <strong>de</strong> novembre tot just acabava d'arribar a<br />
casa quan em trobo a sobre <strong>de</strong> la taula <strong>de</strong>l<br />
menjador un sobre amb una <strong>de</strong>dicatòria ben<br />
especial: "Tens res a fer el proper cap <strong>de</strong><br />
setmana? espero que t'agradi. .... tot d'una obro<br />
el sobre i em trobo un parell <strong>de</strong> bitllets d'avió<br />
amb direcció a Venècia. Quina sorpresa!<br />
Vam arribar quan ja era fosc i ens vam instal·lar<br />
en un acollidor hotel en el cor <strong>de</strong> la ciutat molt a<br />
la vora <strong>de</strong> la Piazza San Marcos. El <strong>de</strong>sig per<br />
sortir i recòrrer la ciutat ens va fer oblidar l'hora<br />
<strong>de</strong> tornada, eren prop <strong>de</strong> les 12 <strong>de</strong> la nit i encara<br />
voltàvem emocionats entre els carrerons<br />
estrets i el viatge plàcid <strong>de</strong> les gòndoles entre<br />
els canals... què romàntic!<br />
Va començar a ploure tot just tornàvem a l'hotel i vam començar a planificar<br />
quina seria la ruta <strong>de</strong>l primer dia: què visitariem, on podriem anar a dinar,<br />
etc.<br />
Encara no era <strong>de</strong> dia quan em vaig <strong>de</strong>spertar sorpresa pel soroll <strong>de</strong> la<br />
tempesta. Havia plogut intensament tota la nit. El que no podiem arribar a<br />
imaginar era l'espectacle natural que ens estava esperant...<br />
Només sortir <strong>de</strong> l'hotel vam veure els carrers negats d'aigua i molts<br />
accessos a places tancats. Molts <strong>de</strong>ls turistes portaven unes botes <strong>de</strong><br />
plàstic <strong>de</strong> vius colors que es podien comprar a qualsevol quiosc. Vam<br />
<strong>de</strong>cidir que un espectacle com aquell l'havien <strong>de</strong> viure en primera persona,<br />
així que ens vam calçar les botes d'aigua i ens vam endinsar a carrerons i<br />
places plens d'aigua. Amolts carrers hi havia tarimes <strong>de</strong> fusta que s'utilitzen<br />
perquè els vianants puguin travessar d'una banda a l'altra. Les cases <strong>de</strong><br />
planta baixa, els hotels i les botigues protegien les seves entra<strong>de</strong>s amb<br />
sistemes <strong>de</strong> comportes automàtiques.<br />
Però el millor estava encara per <strong>de</strong>scobrir. Quan vam arribar a la Piazza<br />
San Marco caminant feixugament contra la resistència <strong>de</strong> l'aigua vam<br />
<strong>de</strong>scobrir no la plaça que havíem vist la nit anteríor sinó una llacuna amb<br />
més <strong>de</strong> 20 cm <strong>de</strong> fondària plena d'aigua ... allò era impressionant! Tothom<br />
ficat <strong>de</strong> peus a l'aigua com si d'una piscina es tractés ...<br />
Poc <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>scansant en una cafeteria ens van explicar que aquest<br />
efecte natural anomenat "acqua alta" només passa un o dos cops l'any i es<br />
produeix quan la marea puja <strong>de</strong>gut a fortes tempestes quedant la ciutat<br />
inundada durant algunes hores. Estar clar que vam estar <strong>de</strong> sort!<br />
Aquella mateixa tarda <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> tornar d'una breu excursió a l'illa <strong>de</strong><br />
Murano vam tornar a <strong>de</strong>scobrir Venècia tal i com l'havíem vist la nit<br />
anterior... ben maca i sobre tot ben eixuta!<br />
4
ESCÒCIA - Blair Castle per Maria Moix<br />
Viatge d'un mes a Escòcia. Escòcia: colors ben<br />
combinats, paisatge irrepetible.<br />
Anem a youth-hostels i pel que fa al transport<br />
ens movem amb auto-stop, que per altra banda<br />
no és gens difícil gràcies a la cortesia i amabilitat<br />
<strong>de</strong>ls escocesos.<br />
Viatgem 5 i sortim en 2 grups; així és més fàcil<br />
que algú ens carregui. Passa poca estona que<br />
ens puja un capellà i ens convida a dinar a casa<br />
seva. Bon dinar, ambient càlid i confortable.<br />
Quan encara no hem acabat <strong>de</strong> menjar-nos el<br />
roast-beef, comentem com els <strong>de</strong>u haver anat a les nostres altres<br />
companyes. El pobre mossèn canvia <strong>de</strong> cara quan sent que hi ha tres<br />
noies més fent dit. S'aixeca <strong>de</strong> taula i surt disparat a la carretera. Mitja<br />
hora més tard arriba amb les altres tres companyes. I llavors ens explica:<br />
- Avui és Sant... (ara no ho recordo), patró <strong>de</strong> la comarca. A la carretera<br />
no hi passa ningú, només jo que vaig <strong>de</strong> poblet en poblet a dir missa!!!<br />
El te ja era fred, però l'ambient més que càlid.<br />
TURQUIA per Cristina Puig<br />
Durant 12 dies vam voltar pel centre <strong>de</strong> Turquia,<br />
d'Istambul a Pamukale (el castell <strong>de</strong> cotó),<br />
Ankara, Goreme, Zel<strong>de</strong>,Uchisar, Kirikkale...<br />
voltes i voltes pel <strong>de</strong>sert <strong>de</strong> la Capadòcia<br />
admirant les famoses "xemeneies <strong>de</strong> les fa<strong>de</strong>s",<br />
les cases construï<strong>de</strong>s a la roca <strong>de</strong> la muntanya, "<br />
coves, <strong>de</strong>sert, paisatges rupestres, <strong>de</strong> cop ens l'<br />
sorprenia trobar alguna abandonada església<br />
cristiana. Dotze dies amb els ulls i el nas plens <strong>de</strong> sorra i boirina <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sert.<br />
Per als darrers dies <strong>de</strong>l nostre viatge ens traslla<strong>de</strong>m cap a la costa, a<br />
Antalya. Sortim en autocar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Konya i em <strong>de</strong>ixo caure sobre el meu<br />
seient disposada a dormir les tres hores <strong>de</strong> viatge... en el moment més dolç<br />
<strong>de</strong>l somni ma germana em sacseja per dir-me que el guia ha <strong>de</strong>manat que<br />
<strong>de</strong>spertin tothom que dormi.<br />
- Què passa? -dic espantada- algun acci<strong>de</strong>nt?<br />
- No, que hem <strong>de</strong> mirar per la finestra ...<br />
Reprimint uns renecs contra el guia em disposo a tornar a adormir-me. La<br />
curiositat, però, em venç i obro els ulls. El que veig em <strong>de</strong>svetlla <strong>de</strong> cop:<br />
davant meu el mar més blau esquitxat <strong>de</strong> veles blanques: hem arribat a la<br />
costa turquesa.<br />
7
SIRIA - Palmira per Monserrat Medalla<br />
Havíem passat el dia dalt l'autocar, anant a través d'un <strong>de</strong>sert que<br />
ver<strong>de</strong>java per causa <strong>de</strong> les últimes i abundants pluges. Ens dirigíem a<br />
Palmira, la ciutat grecoromana <strong>de</strong> la reina Zenòbia. Era l'any 1980 i encara<br />
no hi havia llocs per allotjar-se; no hi havia gaire interès turístic per la zona i,<br />
fins aleshores, la ciutat la visitaven bàsicament arqueòlegs i altres<br />
estudiosos. A nosaltres ens van portar a un antic hotelet que havia estat<br />
construït durant el protectorat francès, cap al 1920. L'època que nosaltres<br />
vam ser allí, l'edifici feia d'alberg per als pastors<br />
que passaven amb els seus ramats.. Les<br />
instal·lacions també eren <strong>de</strong> l'any 20. Res no<br />
funcionava: les aixetes raucaven com les<br />
granotes i d'elles en sortia un aigua <strong>de</strong> color <strong>de</strong> gos quan fuig. Les dutxes,<br />
com si no hi fossin i els llits, ai els llits! Vam haver <strong>de</strong> posar roba nostra<br />
damunt <strong>de</strong>ls llençols i <strong>de</strong>ls coixins. Quan caminaves, el terra feia txec, txec i<br />
les soles s'enganxaven al terra.Tot i aquestes da<strong>de</strong>s, més aviat negatives,<br />
allí vam passar hores <strong>de</strong> les més emocionants i diverti<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nostre viatge<br />
per l'Orient Mitjà.La visita a les ruïnes <strong>de</strong> Palmira va ser estimulant:<br />
temples <strong>de</strong>dicats aApoHo, Minerva, Diana, en molt bon estat L..bellíssims!<br />
Segur que aquelles pedres <strong>de</strong>vien quedar astora<strong>de</strong>s en sentir recitar els<br />
poemes <strong>de</strong> Maragall, <strong>de</strong> Salvat Papasseit o <strong>de</strong> Machado, que gent <strong>de</strong> la<br />
nostra colla va recitar aprofitant el magnífic estat <strong>de</strong> l'amfiteatre <strong>de</strong> la ciutat.<br />
AI costat <strong>de</strong> la nostra "luxosa estada", hi havia una casa on s'hostatjava<br />
l'equip que construïa un enorme hotel que portaria per nom "Reina<br />
Zenòbia", i que seria molt luxós. AI vespre, ens va arribar una invitació per<br />
anar a fer tertúlia i a escoltar música.<br />
Els qui eren allí, bevien raki, beguda alcohòlica amb gust d'anís, fortíssima;<br />
la bevien en vasos d'aigua... Ens vam adonar <strong>de</strong> seguida que hauríem<br />
d'actuar amb diplomàcia. Ells tots eren homes, sabien parlar francès o<br />
anglès i eren persones molt agradables, cultes i guapes. Aquelles persones<br />
es <strong>de</strong>vien avorrir molt allí, tan sols, perquè feien tot el possible per lligar<br />
amb les poques dones i noies joves que érem allà.<br />
Uns xicots es van posar a tocar la rababa, un instrument <strong>de</strong> corda, i el<br />
darbouka, un <strong>de</strong> percussió. Els amfitrions ens convidaven a anar a les<br />
seves habitacions, per posar-nos roba típica <strong>de</strong>l país i així po<strong>de</strong>r ballar amb<br />
propietat.. Sí que vam ballar, però amb els texans i jerseis que portàvem i<br />
un simple mocador lligat entorn <strong>de</strong>ls malucs. D'anar a l'habitació, ni parlarne!<br />
Vam seguir la broma fins on la nostra "honorabilitat" ens permetia. Cal dir<br />
que, a pesar <strong>de</strong> ser agosarats <strong>de</strong> paraula, mai es van passar amb fets.<br />
L'intercanvi d'i<strong>de</strong>es va ser molt positiu. Vam viure una trobada intercultural,<br />
on tots vam aprendre <strong>de</strong> tots. Gresca a part!<br />
8
me había pasado. Yo reí con él y le dije: "Si te cuento todo lo que me ha<br />
pasado no me vas a creer."<br />
Así fue como llegué. Dentro <strong>de</strong> un mes y un poco mas hara un año que<br />
estoy aquí. El tiempo pasa volando pues parece que fue ayer cuando<br />
llegué. España tiene mucho para enseñarnos ya que cada día se apren<strong>de</strong><br />
algo nuevo, estoy seguro que la mayoría <strong>de</strong> los inmigrantes estamos aquí<br />
por un bienestar económico y laboral, aquí hay muchas personas <strong>de</strong> mi<br />
país que se ven obligadas a emigrar, <strong>de</strong>jando atras lo ya hecho, preparados<br />
o no tanta a aceptar un nuevo or<strong>de</strong>n en sus vidas, una nueva forma <strong>de</strong> vivir<br />
y la falta <strong>de</strong> oportunida<strong>de</strong>s hace que muchos <strong>de</strong> nosotros, la mayoría<br />
jóvenes lIenos <strong>de</strong> ilusiones, nos veamos empujados a abandonar nuestros<br />
hogares, matando un caudal <strong>de</strong> sueños y <strong>de</strong>seos.<br />
Yo solo insto a todos los inmigrantes que no se <strong>de</strong>jen guiar por el tan<br />
preciado dinero, aprendamos <strong>de</strong> España las cosas buenas que hay aquí,<br />
<strong>de</strong>jemos a un lado lo malo (que hay como en todos lados) e imitemos las<br />
cosas buenas que superan en gran manera a las malas, memoricemos el<br />
dicho "Siempre ir hacia a<strong>de</strong>lante", aprendamos <strong>de</strong> aquellos españoles que<br />
van todos los días a las seis <strong>de</strong> la mañana al trabajo para sustentar a su<br />
familia, <strong>de</strong> aquellos que siempre luchan por el bienestar <strong>de</strong> un pueblo, <strong>de</strong><br />
aquellos que a pesar <strong>de</strong> la hipoteca, <strong>de</strong> los atascos y <strong>de</strong> los diferentes<br />
atentados, siempre luchan por <strong>de</strong>jar una España mejor a sus hijos,<br />
aprendamos a luchar como ellos y acompañémosles en su lucha, eso<br />
<strong>de</strong>bería ser nuestro objetivo como inmigrante, no solo por una España<br />
mejor sino por un mundo mejor, luchemos con ellos para lograr la<br />
verda<strong>de</strong>ra integración <strong>de</strong>l inmigrante en la sociedad española ... "Dios los<br />
bendiga a todos."<br />
ALEMANYA - Una mostra <strong>de</strong> teatre al carrer per Almu<strong>de</strong>na Tortosa<br />
Érem a Alemanya, jo feia <strong>de</strong> cangur d'una nena. Era una<br />
nena preciosa, el meu atansament al món infantil.<br />
Callava i dormia; es <strong>de</strong>ixava passejar i només plorava<br />
quan jo em posava més nerviosa que ella.<br />
La nena va <strong>de</strong>saparèixer amb els pares i jo em vaig perdre<br />
pels carrers ... <strong>de</strong> cop vaig trobar el cor <strong>de</strong> la Catalunya<br />
màgica, en una gran plaça alemanya: em vaig veure<br />
envoltada <strong>de</strong> dracs i ocells <strong>de</strong> foc que mobilitzaven ones<br />
humanes, que em <strong>de</strong>spullaven les nueses i crueltats <strong>de</strong> la<br />
meva vida i em vestien per primera vegada <strong>de</strong>l<br />
reconeixement <strong>de</strong> la meva terra.<br />
Vaig conèixer Catalunya a Alemanya, nedant en un mar <strong>de</strong> foc amb<br />
persones d'arreu <strong>de</strong>l món.<br />
10
CAMERUN perAnna Me/gosa<br />
A l'entrada d'un petit poblat <strong>de</strong>l Camerun trobem<br />
un 4x4 que havia bolcat i s'enfonsava en el<br />
fang. Ens atansem per ajudar i veiem que <strong>de</strong><br />
dins el cotxe en surten quatre nens entre dos i<br />
set anys, un gran gos, en Nero, i els seus pares,<br />
tots en bones condicions, l'acci<strong>de</strong>nt havia sigut<br />
molt aparatós però sortosament no n'havien resultat ferits. Un <strong>de</strong>ls nens<br />
ens explica el que el seu pare els havia dit <strong>de</strong> fer en cas d'acci<strong>de</strong>nt: en<br />
primer lloc mirar si hi havia algun ferit, <strong>de</strong>sprés agafar la camera <strong>de</strong><br />
fotografiar i fer la foto i en tercer lloc buscar el diari <strong>de</strong> viatge i escriure el<br />
que havia passat.<br />
Aquesta família havien sortit <strong>de</strong> Ciutat <strong>de</strong>l Cap a Sud - Àfrica un mes abans<br />
<strong>de</strong> l'acci<strong>de</strong>nt, anaven en direcció a França un mes més tard a finals d'agost<br />
arribaven sans i estalvis, al seu <strong>de</strong>stí <strong>de</strong>sprès d'haver creuat tota Àfrica.<br />
DESPRÉS DE 25 ANYS DE VIATGE JUNTS perAnna M. Chuecos<br />
Després <strong>de</strong> 25 anys <strong>de</strong> viatge junts, dues filles,<br />
una néta, minuts <strong>de</strong> patiment compartits, hores<br />
<strong>de</strong> felicitat conviscu<strong>de</strong>s, ana<strong>de</strong>s i vingu<strong>de</strong>s...<br />
Decidim tornar a refer un viatge com els gelats<br />
<strong>de</strong> tres sabors: mar i clima temperat, penyasegats<br />
i venta<strong>de</strong>s, muntanyes i boira... Després<br />
<strong>de</strong> 25 anys tornàvem a anar a una illa sols, la<br />
primera havia estat Menorca.<br />
Una illa on no havíem estat però que ens<br />
sonava a tòpic <strong>de</strong> nuvis ensucrats. Una bona informació prèvia ens va<br />
<strong>de</strong>sfer aquests prejudicis, sortosament. Potser era l'època, octubre,<br />
potser eren les nostres expectatives, ens va semblar una petita caixa <strong>de</strong><br />
bombons perfumats, variats,particulars; potser la nostra il·lusió ens ha<br />
posat unes ulleres d'augment, potser les ganes d'aprofitar els petits<br />
moments... De Ma<strong>de</strong>ira ens ha quedat un bon record a tots dos.<br />
Si teniu 7 minuts po<strong>de</strong>u veure algunes imatges:<br />
http://www.youtube.com/watch?v= VRNhw8xD/ZQ<br />
11
TAILANDIA Phimai per Juan Luis Piris<br />
Siempre me han dado mucho respeto los repti les. Por<br />
motivos <strong>de</strong> trabajo tuve que viajar a este maravilloso<br />
país. Cuando me enteré que tenía que ir se me hizo<br />
una odisea, me fascinaba la i<strong>de</strong>a pero a la vez tenía<br />
muchas dudas sobre cómo seria todo, qué me<br />
encontraría allí, etc.<br />
Poco a poco fui haciendome a la i<strong>de</strong>a y a<br />
entusiasmarme con la aventura que me esperaba a<br />
pesar <strong>de</strong> los comentarios que escuchaba <strong>de</strong> algunos compañeros: es una<br />
zona peligrosa por algunas enfermeda<strong>de</strong>s, hace mucho calor, la comida,<br />
etc. Lo que mas me horrorizaba era la posibilidad <strong>de</strong> ver serpientes pues<br />
me dan auténtico panico y menos aún comerlas ... qué horror! Allí resultó<br />
ser un plato muy típica ofrecido a los turistas.<br />
Fue un largo viaje, <strong>de</strong> hecho el trayecto mas lejano hasta ahora en mi corta<br />
experiencia viajera. Salimos <strong>de</strong> Barcelona dirección Londres y <strong>de</strong> Londres<br />
a Bangkok. Después <strong>de</strong> mas <strong>de</strong> doce horas <strong>de</strong> vuelo y casi sin comer en<br />
todo el trayecto por los nervios lIegamos por fin a la capital tailan<strong>de</strong>sa. Una<br />
vez allí nos recogieron sobre las cuatro <strong>de</strong> la tar<strong>de</strong> en el aeropuerto pero<br />
todavía nos quedaban cuatro horas mas <strong>de</strong> viaje en coche hasta nuestro<br />
<strong>de</strong>stino (Phimai).<br />
Tras iniciar la ruta por carretera tuve mi primer contacto con el fantastico<br />
paisaje <strong>de</strong>l lugar, el ver<strong>de</strong> <strong>de</strong> la vegetación, la construcción <strong>de</strong> las<br />
viviendas, el ir y venir <strong>de</strong> las motos... Por fin lIegamos a Phimai y nos<br />
alojamos en unos apartamentos <strong>de</strong>ntro <strong>de</strong> la planta don<strong>de</strong> íbamos a<br />
trabajar. Llegó la hora <strong>de</strong> cenar y nuestro intérprete nos preguntó si<br />
teniamos hambre... por supuesto que si, lIevaba no se cuantas horas sin<br />
probar nada. Nos lIevaron a un estupenda restaurante tailandés y en un<br />
segundo aparecieron sobre la mesa diferentes platos con verdura, arroz,<br />
came, pescado...tenía tanta hambre que todo me pareció estupendo.<br />
Comí <strong>de</strong> todo un poco, incluso unos daditos <strong>de</strong> came blanca y tiema que no<br />
sabía que eran. Mi compañero y yo nos miramos confundidos pues<br />
sabiamos que aquello no era pescado... todos nos miraban con curiosidad<br />
y empezaron a sonreir como esperando una reacción por nuestra parte.<br />
Mi compañero y yo nos miramos y coincidimos en <strong>de</strong>cir que aquello no era<br />
came y tampoco parecía pescado, entonces pregunté a nuestro intérprete<br />
que eran aquellos daditos <strong>de</strong> came blanca, a lo que nos contestó con una<br />
carcajada, volví a insistir y me respondió con un gesto en forma <strong>de</strong> zig-zag<br />
con su mano... Dios mio! pegué un salto <strong>de</strong>l susto, acababa <strong>de</strong> comerme<br />
varios trozos <strong>de</strong> serpiente y yo sin saberlo ... sólo una cosa tenía clara antes<br />
<strong>de</strong> salir y era que no quería comer ningún tipo <strong>de</strong> reptil y sin saberlo, la<br />
primera noche y en mi primera comida en Tailandia, ya había <strong>de</strong>gustado tan<br />
curiosa manjar, por cierto, a pesar <strong>de</strong> todo tengo que reconocer que estaba<br />
<strong>de</strong>licioso...<br />
12
MARROC Ifrane per Asmaa Koubiss<br />
En un <strong>de</strong>ls meus <strong>viatges</strong> al Marroc, vam <strong>de</strong>cidir<br />
que volíem fer una ruta pel centre <strong>de</strong>l país i visitar<br />
Rabat, Marrakech i la curiosa ciutat d'lfrane. Una<br />
ciutat <strong>de</strong> què tothom parla, però que ningú volia<br />
explicar-me res. Només em <strong>de</strong>ien: Has d'anar-hi<br />
i ja ens ho diràs!!!<br />
Després <strong>de</strong> fer parada a la capital <strong>de</strong> Marroc,<br />
Rabat, vam arribar a la bella ciutat <strong>de</strong> Marrakech,<br />
envoltada <strong>de</strong> muralles vermelles, una ciutat plena<br />
d'exotisme, color i també, perquè no dir-ho, <strong>de</strong> molta calor.<br />
Visitats el zoco, la medina, els bazars i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> menjar entrepans <strong>de</strong><br />
pintxo a la Plaça Jama El Fna, centre <strong>de</strong> trobada i oci <strong>de</strong> la ciutat; ens vam<br />
dirigir cap al nostre objectiu final: Ifrane.<br />
El primer que em va sobtar en arribar a aquesta ciutat va ser la temperatura<br />
ambient. Vam passar <strong>de</strong>ls prop <strong>de</strong> 30° <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> Marrakech, a<br />
probablement 10° <strong>de</strong> temperatura a ple estiu.<br />
Envoltada <strong>de</strong> muntanyes i arbres gegants, vaig adonar-me què volien dirme<br />
tots: calia veure aquell paratge tant inesperat, semblava que ens<br />
trobéssim a Suïssa o bé a Holanda, <strong>de</strong>gut a les edificacions i les muntanyes<br />
neva<strong>de</strong>s.<br />
Gairebé totes les edificacions <strong>de</strong> la ciutat són <strong>de</strong> fusta, amb les teula<strong>de</strong>s<br />
altes i punxegu<strong>de</strong>s, i no baixes i d'argila com la majoria d'edificacions <strong>de</strong>l<br />
país.<br />
Si arribeu algun dia a aquesta ciutat, recor<strong>de</strong>u <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar un <strong>de</strong>sig mentre<br />
passeu la mà per sobre <strong>de</strong>l lleó que protegeix la ciutat. A mi se'm va fer<br />
realitat!!!<br />
Realment el país <strong>de</strong>ls meus orígens, és un país ple <strong>de</strong> contrastos que no<br />
para mai <strong>de</strong> sorprendre'm.<br />
CARIBE COSTARRIQUEÑO Puerto Viejo per Car/os Resina<br />
Temporada baja, playas pobladas <strong>de</strong> palmeras y<br />
monos, el cielo azul puro y aguas cristalinas. Vo con<br />
las gafas y el tubo diciéndome lo guapo que seria<br />
tener una camara <strong>de</strong> fotos acuatica para lIevarme a<br />
casa coral y peces <strong>de</strong> colores. Me imagino con<br />
camara y utilizo mis <strong>de</strong>dos enfocando todo este<br />
colorido. AI salir <strong>de</strong>l agua le digo a Tania lo bonito<br />
que sería tener una camara. Ella va a dar un paseo<br />
por kilómetros <strong>de</strong> playa <strong>de</strong>sierta, en diez minutos vuelve con una CAMARA<br />
ACUATICA!, me cuenta que se la ha encontrado tirada en la orilla,<br />
disponemos <strong>de</strong> 16 fotossssssssssss: LA MAGIA ESTA A NUESTRO<br />
ALCANCE! PURAVIDA!<br />
14
RESERVA DE LA BIOSFERA SIAN KAAN Centro ecológico CESIAK.<br />
Carib mexicà per Montserrat Domínguez<br />
Un regal pels nostres fills.<br />
Llegint l'experiència <strong>de</strong> la Sylvia en el seu viatge<br />
<strong>de</strong> ple <strong>de</strong> veus a Tortuguero, recordava,<br />
visualitzava i sentia l'impacte que em va causar<br />
veure el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la mare natura en una tortuga<br />
arribant a la platja. Notar el sentiment, les<br />
tortugues ploren quan posen els ous, que hi ha<br />
en el fet <strong>de</strong> dipositar els seus ous en un forat fet<br />
amb unes pales <strong>de</strong> tortuga que com a mans<br />
mal<strong>de</strong>stres han <strong>de</strong> ser ràpi<strong>de</strong>s per arribar al lloc<br />
triat. AI mateix lloc on van néixer, dutes fins allà per l'instint. Les tortugues<br />
ploren en posar ous, observar si els ulls d'una tortuga que està mirant<br />
d'arribar al mar són humits és el signe sense cap mena d'equivocació que la<br />
tortuga ja ha fet la seva escomesa. Quantes generacions <strong>de</strong> tortugues<br />
hauran passat per aquest just indret.<br />
Fa 14 anys que vaig gaudir d'aquesta emoció a Tortuguero. Un record que<br />
m'ha acompanyat durant molt temps com la vivència més bucòlica viscuda<br />
mai fins aquest estiu.<br />
Reserva <strong>de</strong> la biosfera Sian Kaan. Centro ecológico CESIAK. Carib<br />
mexicà. Una estança <strong>de</strong> set dies en aquest centre. Un regal pels nostres<br />
fills. Tot començava un vespre a l'hora <strong>de</strong> sopar quan la biòloga <strong>de</strong>l centre<br />
convidava als nens a baixar a platja a acompanyar unes tortuguetes a<br />
arribar al mar. Mitja galleda <strong>de</strong> tortuguetes acaba<strong>de</strong>s <strong>de</strong> sortir <strong>de</strong> l'ou, un<br />
espectacle entre repugnant i màgic. Diminutes tortuguetes es bellugaven<br />
frenètiques i feien un olor fort, un olor que ens va acompanyar la resta <strong>de</strong><br />
les nits. Tortuguetes petites que es podien perdre a la palma <strong>de</strong> la mà i la<br />
il.lusió <strong>de</strong>ls menuts: adéu Marieta, bon viatge Lluna, echale ganas Juanita,<br />
que te vaya bonito Lupita, bon voyage Jacquelin, ciào Maria,... Les caretes i<br />
els ulls <strong>de</strong>ls menuts ens animaven als adults i ens commovia pensar que<br />
potser havíem contribuït a salvar a unes quantes tortugues. Encara haurien<br />
<strong>de</strong> nedar molt fins arribar als esculls. I es trobarien amb un munt <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>predadors pel camí, però sens cap dubte un cop al mar la possibilitat <strong>de</strong><br />
sobreviure havia augmentat. Les següents nits vam continuar amb les<br />
tortugues. Tortugues grans que arriben <strong>de</strong>l mar. Tortugues al mig <strong>de</strong> la<br />
platja fent un forat o posant els ous o tapant el forat o ja amb els ulls plens <strong>de</strong><br />
llàgrimes i molt cansa<strong>de</strong>s tornant cap el mar. Ous <strong>de</strong> tortuga per rescatar.<br />
Nius <strong>de</strong> tortuga per a vigilar. Ous esclatant i galle<strong>de</strong>s mig plenes <strong>de</strong> petites<br />
tortugues.<br />
Aquest mes d'octubre vam rebre un e-mail <strong>de</strong> la biòloga, ens explicava que<br />
havien nascut 104 tortuguetes <strong>de</strong>l niu que duia el nom <strong>de</strong>l nostres fills,<br />
perquè ells havien trobat a la tortuga que arribava a la platja, havien esperat<br />
17
durant hores que la tortuga acabés la seva feina i finalment havien<br />
traslladat i enterrat amb les seves mans d'infant els ous en un niu segur i<br />
controlat.<br />
El viatge d'aquest estiu havia <strong>de</strong> ser un regal pels nostres fills, un viatge per<br />
no oblidar mai. Mai, però, havíem imaginat viure la màgia <strong>de</strong> la natura amb<br />
tanta intensitat. No tenim cap fotografia ni cap filmació, no ens estava<br />
permès, però no ens cal. Els nens esperen fer-se grans tornar a aquella<br />
platja i esperar que una <strong>de</strong> les seves tortuguetes torni a <strong>de</strong>ixar els seus<br />
ous. Com <strong>de</strong> <strong>de</strong>s fa molt any fet les seves mares, avies, besàvies, ..<br />
TANZÀNIA Kilimanjaro per Lolita<br />
Hi ha situacions a la vida que et po<strong>de</strong>n frustrar davant la pròpia<br />
ineptitud però mai és <strong>de</strong>l tot cert; sempre es pot mirar pel cantó<br />
positiu.<br />
La meva amiga ijo érem a Tanzània, al llac Natron on hi ha el Oid<br />
Doinyo Lengai, el volcà sagrat <strong>de</strong>ls Massai. Ens havien dit que<br />
era molt fàcil <strong>de</strong> pujar fins al cim; unes quatre hores i que era una<br />
passejada. A les 11 <strong>de</strong> la nit ens van venir a buscar ja que<br />
havíem <strong>de</strong> ser al cim a la sortida <strong>de</strong>l sol per po<strong>de</strong>r contemplar el<br />
Kilimanjaro i el Mont Meru.<br />
Vam caminar un parell d'hores a bon ritme i amb bon camí però<br />
<strong>de</strong> sobte la cosa va canviar: la passejada es va convertiren escalada. Cada<br />
dues passes havíem <strong>de</strong> parar a <strong>de</strong>scansar; anàvem sua<strong>de</strong>s i sense alè.<br />
Tant difícil es va fer que jo vaig dir que em quedava allí mateix, que no podia<br />
seguir. La meva amiga va <strong>de</strong>cidirel mateix.<br />
Amb el cansament em vaig quedar adormida. Em vaig <strong>de</strong>spertar encara<br />
negre nit i vaig veure la meva companya tremolant <strong>de</strong> por i <strong>de</strong> fred.<br />
Li vaig preguntar: "Què passa?"<br />
-Que hi ha un precipici i no puc moure'm...<br />
-I el guia, on és?<br />
-AI teu costat"- Em va contestar.<br />
Vaig enfocar amb la llanterna. Només vaig veure les seves robes i vaig dir:<br />
"Aquí no hi és. Ha <strong>de</strong>ixat la roba i ha marxat!!<br />
Feia un fred que pelava. La Joana no volia baixar per por al precipici. Jo no<br />
podia pujar... Doncs vam passar la nit allí mateix a la muntanya sense anar<br />
ni amunt ni avall. Això sí, amb un cel amb tantes estrelles que semblava que<br />
les podies agafar amb les mans. Ni al mig <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sert n'he vist tantes. Va ser<br />
preciós.<br />
Quan va començar a clarejar, vaig adonar-me que el guia dormia<br />
plàcidament al meu costat. La seva pell tan fosca i la negra nit... no l'havia<br />
vist!!<br />
18
MYANMAR per Enrique Gallarda<br />
El país d'un milió <strong>de</strong> pago<strong>de</strong>s, un <strong>de</strong>ls últims<br />
indrets <strong>de</strong>l sud-est asiàtic que encara manté una<br />
i<strong>de</strong>ntitat misteriosa i una vida quotidiana guiada<br />
pels principis <strong>de</strong>l budisme. Motiu que em semblava<br />
suficient per preparar un viatge a aquest fascinant<br />
<strong>de</strong>stí, si no fos perquè no parlava l'anglès.<br />
Vaig intentar solucionar-ho amb un curs en una<br />
acadèmia i, <strong>de</strong>sprés d'uns mesos, li vaig preguntar<br />
al meu profe si, amb l'anglès que havia après, .......::'" ......"<br />
podria viatjar pel meu compte a Myanmar.<br />
- Ni boig! em va respondre.<br />
Van po<strong>de</strong>r més les ganes que el meu domini <strong>de</strong> l'idioma i ens vam posar en<br />
marxa..<br />
Myanmar no és un <strong>de</strong>stí turístic habitual. Des <strong>de</strong>l moment en què poses els<br />
peus a l'aeroport <strong>de</strong> Rangun veus que tot és molt especial i que el país d'un<br />
milió <strong>de</strong> pago<strong>de</strong>s es transforma en el país d'un milió <strong>de</strong> somriures. Somriures<br />
vermells, en moltes ocasions pel costum <strong>de</strong> mastegar betel tot el dia que els<br />
<strong>de</strong>ixa les genives amb un aspecte sagnant. Somriures que t'acompanyen<br />
durant tot el viatge a l'igual que tot tipus d'experiències.<br />
Però ens en va passar una <strong>de</strong> ben curiosa en un restaurant a la vora <strong>de</strong>l Llac<br />
Inle, un lloc on la gent centra la seva activitat al voltant <strong>de</strong>l llac.Hi conreen<br />
horts flotants i s'hi <strong>de</strong>splacen amb les seves barques remant amb les cames i<br />
un sol rem.<br />
Des <strong>de</strong> la capital Rangun vam llogar un cotxe amb xofer per recórrer tot<br />
Myanmar. Dos dies <strong>de</strong> trajecte separen Rangun <strong>de</strong>l llac Inle. No era molta<br />
distància però les quatre o cinc punxa<strong>de</strong>s diàries van fer el camí més llarg <strong>de</strong>l<br />
compte.<br />
Finalment, una avaria a prop <strong>de</strong>l llac ens va <strong>de</strong>ixar tirats i com que no hi havia<br />
tallers ni servei <strong>de</strong> grua, vam acabar el trajecte amb un divertit però atapeït<br />
transport local. Una "pick up" adaptada per a vuit places. No sé com, però<br />
ens van fer lloc entre gallines, ànecs i uns quinze passatgers més, que<br />
s'amuntegaven pertot arreu.<br />
Per fi, una vegada vam arribar a l'hotel, vam <strong>de</strong>cidir sortir a sopar. Una bona<br />
opció és preguntar per un bon restaurant a altres turistes, però portàvem dos<br />
dies sense creuar-nos-en cap. Així que ens vam <strong>de</strong>ixar aconsellar per la<br />
nostra guia <strong>de</strong> <strong>viatges</strong> que, per cert, solament s'editava en anglès.<br />
"The four sisters restaurant" semblava una bona opció. Era un restaurant<br />
típic birmà. Una bonica casa <strong>de</strong> bambú elevada per sobre <strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong>l<br />
llac.<br />
El sopar era boníssim i incloïa música i danses típiques birmanes. Quan vam<br />
<strong>de</strong>manar el compte, per a sorpresa nostra, ens van cobrar una quantitat fixa<br />
per les cerveses i pel sopar només la voluntat, però si no havíem quedat<br />
satisfets no havíem <strong>de</strong> pagar res.<br />
Vam quedar tan satisfets que vam pagar més que en cap altre lloc.<br />
19
ESTAMBUL per Jorge García Martín<br />
Corría una tenue y fresca brisa en la capital otomana a<br />
eso <strong>de</strong> las nueve <strong>de</strong> la noche. La ciudad estaba<br />
perdida entres cantos <strong>de</strong> muecines que se<br />
intercalaban al girar cada esquina. íbamos ocho<br />
españoles disfrutando <strong>de</strong> nuestro extravio por esas<br />
calles que aún guardan las voces y anhelos <strong>de</strong> tan<br />
diversas miradas. L1egamos casi por casualidad a un<br />
restaurante en el que podias comer en el suelo entre cojines y oyendo<br />
música tradicional turca en vivo. En seguida congeniamos con el joven<br />
relaciones públicas <strong>de</strong>l local, un aspirante a futbolista <strong>de</strong>l Real Madrid<br />
lIamado Muhittin. Tras varios chapurreos en inglés nos dijo que<br />
volviéramos mas tar<strong>de</strong> que él nos invitaria a cenar. Transcurridas casi dos<br />
horas nos presentamos <strong>de</strong> nuevo allí, en pleno barrio <strong>de</strong> Cemberlitas. Cúal<br />
fue nuestra sorpresa al ver que ya estaban cerrando. Muhittin salió al paso<br />
y nos indicó que le esperaramos al otro lado <strong>de</strong> la calle en una callejón<br />
oscuro por el que se accedia a un local en el que se podia <strong>de</strong>gustar nargile.<br />
Con el estómago rugiendo acogimos las profusas bocanadas <strong>de</strong> humo con<br />
sabor a manzana. Ya casi exhaustos <strong>de</strong> hambre y <strong>de</strong> cada vez mas tensa<br />
espera, Muhittin apareció en el umbra!. Volvimos al lugar y alucinamos al<br />
ver que teniamos todo el restaurante para nosotros solos.<br />
Subimos al piso <strong>de</strong> arriba don<strong>de</strong> estaba la cocina, un salón enorme y<br />
circular adornado con tapices, alfombras y cojines lIenos <strong>de</strong> motivos<br />
geométricos por todas partes. Acto seguido, Muhittin empezó a cocinar<br />
nuestra cena a base <strong>de</strong> todo tipo <strong>de</strong> cames, todas elias guisadas <strong>de</strong> forma<br />
distinta mientras nosotros andabamos disfrazandonos con ropajes<br />
sacados <strong>de</strong> las mil y una noches. Con esta guisa, pasamos una velada<br />
inolvidable conociendo el alma profundamente hospitalaria y cercana <strong>de</strong>l<br />
pueblo turco, <strong>de</strong>gustando esa comida picantona y solazandonos con ese<br />
violín y esa darbuka que sólo ellos saben hacer hablar.<br />
20
EL VIATGE DEL DESTí perAnna Vega Oliva<br />
El meu primer viatge va ser el que<br />
em va portar a Catalunya, un dia<br />
<strong>de</strong> tants <strong>de</strong> 1972. Es va presentar<br />
un senyor <strong>de</strong>sconegut, que<br />
em va <strong>de</strong>ixar<br />
bocabadada, sobretot<br />
pel nom: es <strong>de</strong>ia Pera.<br />
No havia sentit mai un<br />
nom tan estrany, una<br />
persona que tingués<br />
nom <strong>de</strong> fruita! L'home era taxista i<br />
l'havia enviat la meva àvia paterna<br />
a buscar-nos. Va venir amb el seu taxi <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Santa Eulàlia <strong>de</strong> Ronçana<br />
fins a la porta <strong>de</strong> casa meva, una caseta <strong>de</strong> planta baixa amb les portes<br />
sempre obertes. Vivíem en una ciutat molt maca <strong>de</strong> Cadis, prop <strong>de</strong>l mar.<br />
Els meus pares, convençuts per la meva àvia, que allà a Catalunya on ella<br />
vivia tindríem més possibilitats econòmiques i les filles, més sorti<strong>de</strong>s<br />
professionals, van <strong>de</strong>cidir, sense consultar-nos gaire que ens n'anàvem <strong>de</strong>l<br />
poble cap a un lloc <strong>de</strong>sconegut per a tots nosaltres i <strong>de</strong> la nit al dia, aquell<br />
senyor va tornar a Catalunya amb el taxi molt més cerregat <strong>de</strong> com havia<br />
vingut: En Pera portava als meus pares, les meves dues germanes i a mi<br />
mateixa cap a un <strong>de</strong>stí <strong>de</strong>sconegut i incert. No recordo cap viatge més trist.<br />
Deixava tota la meva família darrere nostre, totes les meves amigues<br />
d'infantesa, <strong>de</strong> l'escola, d'haver fet la primera comunió, els meus records<br />
<strong>de</strong> la meva curta vida.<br />
Em feia molt <strong>de</strong> mal <strong>de</strong>ixar a l'altra àvia amb qui havia viscut, les tietes... per<br />
tot això em vaig passar tot el cam í plorant i les meves germanes en veure'm<br />
plorar a mi, com que eren més petites, doncs també ploraven. Els meus<br />
pares estaven <strong>de</strong>sesperats. Després en vam anar calmants; ens<br />
enlluernaven els llums, les coses boniques que anàvem veient pel camí, la<br />
simpatia i la paciència d'aquell <strong>de</strong>sconegut, també ens va ajudar.<br />
Després d'arribar, la sorpresa tan agradable que ens vam anartrobant dia a<br />
dia; conèixer l'altra àvia, conèixer nous amics, una nova vida, una<br />
experiència nova i allò viscut abans que sempre serà nostre i sempre<br />
formarà part <strong>de</strong> la nostra vida. I la vida sempre continua, amb noves<br />
perspectives, i per molts <strong>viatges</strong> inesperats que un trobi en el seu camí<br />
sempre hem d'aprofitar-nos <strong>de</strong> tot allò <strong>de</strong> positiu que ens ofereixi el <strong>de</strong>stí.<br />
21
TURQUIA Portes i claus per Eva Elhombre<br />
Si penso amb el viatge que vaig fer durant 5<br />
setmanes per Turquia, em vénen al cap dues<br />
anècdotes relaciona<strong>de</strong>s amb les portes i les claus.<br />
La primera va passar el 6 d'agost quan <strong>de</strong>sprés<br />
d'haver dormit en un petit hotel, sense cap tipus <strong>de</strong><br />
glamour ni luxe, vàrem sortit a passejar per la<br />
ciutat: Zonguldak, al nord <strong>de</strong>l país. Després d'un<br />
matí molt agradable, acompanyats per un turc<br />
professor d'alemany vàrem tornar a l'hotel amb<br />
l'objectiu <strong>de</strong> recollir les motxilles i anar a buscar<br />
l'autocar per marxar cap aAmasra. Quina sorpresa!<br />
La clau <strong>de</strong> la nostra habitació havia <strong>de</strong>saparegut i ningú <strong>de</strong> l'hotel la sabia<br />
trobar. No ens quedava temps, l'autocar marxava, i tots ens començàvem a<br />
impacientar i, si hem <strong>de</strong> ser sincers, a <strong>de</strong>sconfiar <strong>de</strong> la bona fe <strong>de</strong>ls<br />
responsables <strong>de</strong> l'hotel. L'amo <strong>de</strong> l'hotel, mig <strong>de</strong>sesperat, ens comentà que<br />
creia que se la havia endut la senyora <strong>de</strong> la neteja i que aquesta havia anat<br />
al mercat i no sabia quan tornaria. Tots vàrem començar a posar-nos<br />
nerviosos, el professor d'alemany que és qui ens va recomanar l'hotel,<br />
nosaltres que vèiem com passaven els minuts, i ... va aparèixer l'amo <strong>de</strong><br />
l'hotel amb una <strong>de</strong>stral <strong>de</strong>cidit a trencar la porta! Finalment es va imposar<br />
una mica <strong>de</strong> seny i vàrem provar d'obrir l'habitació amb la clau <strong>de</strong> la cambra<br />
<strong>de</strong>l costat <strong>de</strong> la nostra i VOILÀ!! Ja teníem la porta oberta.<br />
Un dia <strong>de</strong>sprés, ja instaHats a Amarsa, aquest cop en una casa particular<br />
que llogaven habitacions als turistes, ens va tornar a passar un inci<strong>de</strong>nt<br />
amb la porta <strong>de</strong> l'habitació. AI vespre a l'anar a dormir, vàrem tancar la porta<br />
amb clau per dins. Fins aquí tot normal, però al matí, ens vàrem <strong>de</strong>spertat<br />
amb unes ganes boges d'anar al "tuvalet" i SORPRESA!: la porta no s'obria<br />
per molt que intentéssim girar la clau cap a un costat o cap a un altre.<br />
Finalment, empassant-nos la vergonya i intentant fer-nos entendre per qui<br />
pogués sentir-nos, ens vàrem posar a cridar per la finestra. La sort, va ser<br />
que unes noies que també dormien en aquell pis, o en el <strong>de</strong> sota, no ho<br />
recordo ens van sentir i ens van venir a obrir.<br />
No recordo si a partir d'aquell moment vàrem <strong>de</strong>ixar totes les portes obertes<br />
fins que vàrem acabarel viatge.<br />
22
.. .1 ELLES VAN CONQUERIR EL SOSTRE DEL MÓN<br />
per Jordi Rodriguez Martí<br />
Ja feia dies que ens passejàvem pel gran <strong>de</strong>sert <strong>de</strong>l Tíbet i<br />
ens havíem acostumat a sentir-nos formigues al voltant<br />
<strong>de</strong> tanta immensitat. En aquest viatge privilegiat cada<br />
vegada ens sentíem millor però no era el cos el que en<br />
rebia els beneficis sinó l'ànima i l'esperit que compartia<br />
amb el peregrins el camí a Lhasa.<br />
Només arribar a la capital la visió <strong>de</strong>l palau <strong>de</strong>l Dalai<br />
Lama, el Potala, ens va <strong>de</strong>ixar en un estat <strong>de</strong> fascinació<br />
difícil <strong>de</strong> <strong>de</strong>scriure. Després d'admirar-lo i donar-li la volta<br />
fent rodar els centenars <strong>de</strong> molinets daurats amb l'oh<br />
mani padme hum ressonant a les nostres orelles ens varem instal'lar en un<br />
hotel <strong>de</strong> la ciutat per recuperar forces.<br />
Era un senzill i petit hotel ben situat. Tenia una zona que feia <strong>de</strong> menjador i<br />
on tot i no entendre'ns-hi massa (vull dir gens) hi varem po<strong>de</strong>r saborejar<br />
bon iogurt, iac amb arròs (o això ens pensàvem) i l'imprescindible te amb<br />
mantega <strong>de</strong> iac. Els dies els <strong>de</strong>dicaríem a fer el recorregut <strong>de</strong> peregrinació<br />
<strong>de</strong>l Barkor al voltant <strong>de</strong>l temple Yokang, el palau d'estiu <strong>de</strong> Norbulinga així<br />
com els grans monestirs <strong>de</strong> Sera i Drepung al voltant <strong>de</strong> la capital.<br />
En la nostra primera nit ja varem notar algun moviment estranya l'habitació<br />
però era tal la satisfacció <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r dormir amb unes mínimes comoditats<br />
que varem fer creure al subconscient que eren imaginacions. No vam<br />
po<strong>de</strong>r seguir negant l'evidència quan amb el grup que compartíem el viatge<br />
érem testimonis d'excepció <strong>de</strong> les curses d'obstacles que les grans rates<br />
tibetanes feien mentre nosaltres intentàvem menjar.<br />
Vàrem intentar parlar amb les noies que s'encarregaven <strong>de</strong> l'establiment.<br />
Elles ens miraven amb cara d'incredulitat i al final pressiona<strong>de</strong>s per la<br />
nostra insistència amb l'ajut <strong>de</strong> la mímica i uns dibuixos infantils <strong>de</strong> l'animal<br />
en qüestió vam aconseguir que es muntés una cursa improvisada on els<br />
animals a batre eren ro<strong>de</strong>jats <strong>de</strong> tovallons flotants i els riures <strong>de</strong> les<br />
tibetanes. Varem <strong>de</strong>duir que les rates formaven part <strong>de</strong> la vida quotidiana<br />
d'aquell indret i seguint el consell d'un savi refrany ens varem unir a<br />
l'enemic. Cada nit preparàvem uns platets amb caramels que <strong>de</strong>ixàvem a<br />
la porta <strong>de</strong> l'habitació. Els regalets varen influir en aquestes bestioles que a<br />
partir <strong>de</strong> llavors ens van endolcir l'estada.<br />
Durant es dies que varem estar a la capital més d'una vegada varem<br />
recordar la divertida lectura <strong>de</strong>l Mejor hotel <strong>de</strong>l Himalaya d'Alec Le Sueur<br />
on en la seva estada a Lhasa una <strong>de</strong> les seves preocupacions varen ser les<br />
rates que apareixien per tot arreu a l'hotel. Curiosament no haguéssim<br />
imaginat mai que un animal tan petit hagués pogut conquerir, amb tanta<br />
facilitat, el sostre <strong>de</strong>l món.<br />
24
<strong>de</strong> cinquanta ballarins i ballarines movent-se amb intensitat i precisió, com<br />
a les gra<strong>de</strong>s i passadissos on amb el seu caràcter <strong>de</strong>spreocupat reien,<br />
cantaven, jugaven i no paraven <strong>de</strong> menjar tot tipus d'aliments. Els més<br />
buscats: els xurros amb nata que corrien a dojo posant en perill la integritat<br />
<strong>de</strong>mésd'un.<br />
Tot plegat composava una barreja que <strong>de</strong>scrivia el caràcter <strong>de</strong>spreocupat i<br />
feliç <strong>de</strong>ls habitants <strong>de</strong> Huahine, una <strong>de</strong> les illes amb més esperit<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt, aprofitant una <strong>de</strong> les seves celebracions locals <strong>de</strong> les que<br />
varem tenir el privilegi <strong>de</strong> ser-ne espectadors. I amb els sentits impregnats<br />
<strong>de</strong> vida varem seguir pedalejant sota la capa <strong>de</strong>ls estels en els mars <strong>de</strong>l<br />
sud ...<br />
VIAJE EN TREN perCarmen Prieto<br />
Yo con mi marido y mis hijos vivíamos en Canovelles. Fui<br />
al pueblo con mis hijos. La niña tenia dos años y el niño<br />
tenía cuatro meses. Hicimos el viaje al pueblo y fuimos<br />
en el tren. Pero yo me puse mala. En el mismo<br />
<strong>de</strong>partamento viajaban dos soldados. Ellos me dijeron<br />
que no me preocupara, que ellos me cuidarían a los<br />
niños. Y así hicimos el viaje. Después <strong>de</strong> todo, no lo<br />
pasamos tan mal.<br />
UNA MALETA LLENA DE PIPAS perConcepción Fernan<strong>de</strong>z<br />
Cuando mi padre se vino a Cataluña con mi hermano en el<br />
tren, le quitaron la maleta con la ropa que mi madre le<br />
preparó. Cuando mi padre cogió la maleta y fue a abrirla,<br />
encontró que tenia pipas y cacahuetes. Le habían<br />
cambiado la maleta. Mi padre pasó muy mal rato. Des<strong>de</strong><br />
entonces no se fiaban <strong>de</strong> nadie.<br />
AÑORANZA perEmilia Lorenzo Monroy<br />
Yo cuando vine a Cataluña lo pasé mal porque venía sola<br />
<strong>de</strong> mi gente. Venía con los niños, uno tenía siete años y la<br />
niña tenia dos años. A mí me pareda que ya no volvía a<br />
estar cerca <strong>de</strong> la familia. L10ré mucho. Me parece mentira.<br />
Me fuí a vivir a una casa que tenía siete perros. Allí ya se<br />
acabó. Un dia vino mi marido y yo le dije: "Me voy para<br />
casa". Allí él me dijo que yo no queria a mis hijos.<br />
26
DIRECCION CONTRARIA perJosefa Agui/era Campaña<br />
Yo recién venida aquí fui un día a Cerdanyola. Saqué<br />
el billete <strong>de</strong> ida y vuelta para Granollers y cuando llegó<br />
el tren me monté. Pasó el revisor y me dijo:<br />
"señora, para dón<strong>de</strong> va?" "para Granollers" "usted<br />
va para Vic" "¿ahora qué hago?" "béjese en la<br />
próxima y coja el tren que baja".<br />
CÓRDOBA EN TREN perDianisia Chaparra Martínez<br />
Hace unos años mi hermano y yo veníamos <strong>de</strong><br />
Córdoba a Barcelona en el tren <strong>de</strong> la noche. Eran<br />
unos <strong>de</strong>partamentos <strong>de</strong> ma<strong>de</strong>ra que lo ocupaban<br />
ocho personas. Por su forma <strong>de</strong> comportarse y<br />
mirarnos cogimos miedo y temíamos que podía<br />
pasar algo peor. Mi hermano pidió al revisor que nos<br />
cambiaran a un coche cama. Era la única forma <strong>de</strong><br />
salir <strong>de</strong> allí. Todo se arregló y el viaje terminó<br />
bien.<br />
EN LA PLAYA perFrancisca Maya<br />
Mis padres y hermanos íbamos muy contentos puesto que íbamos a la<br />
playa. El viaje lo hicimos en tren pero la alegría duró<br />
poco. AI bajar <strong>de</strong>l tren nos dimos cuenta <strong>de</strong> que la<br />
comida se había quedado en el tren. Mi padre dia aviso<br />
a la estación.Ala hora <strong>de</strong> comer lo hicimos en un bar<strong>de</strong><br />
la playa, por suerte la cartera la lIevaba mi padre.<br />
Comimos y <strong>de</strong>spués nos fuimos a la playa, estuvimos<br />
todo el día. La suerte nos acompañó, la bolsa la<br />
teníamos en la estación. Volvimos alegres puesto que<br />
todo salió bien y regresamos a casa.<br />
EL PÀJARO perJuana Sanchez Sanchez<br />
Nosotros nos vinimos <strong>de</strong>l pueblo en el talgo y nuestras cosas<br />
en un camión <strong>de</strong> mudanzas. Traíamos un pajaro y el revisor<br />
no quería que lo trajéramos en el tren. Mi marido lo tuvo que<br />
guardar <strong>de</strong>bajo <strong>de</strong>l asiento para que no lo viera el revisor.<br />
28
- FREDEAtCA<br />
MONlSEN'(<br />
can velles<br />
Diputació<br />
Barcelona<br />
xarxa <strong>de</strong> municipis<br />
Àrea <strong>de</strong> Cultura<br />
Servei <strong>de</strong> Biblioteques