25.04.2013 Views

roger margarit

roger margarit

roger margarit

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

oger <strong>margarit</strong><br />

a la Vilaverda


“El campament es lleva avui gris i desolat,<br />

ningú ha pujat avui el màstil, avorrit en la més<br />

pobra soledat. Presoners d’un trist final, d’un<br />

món que no viu, d’un món que es crema, A la<br />

Vilaverda.”<br />

(Raids 2010)


Sentiments i emocions de primera premsada<br />

Només he parlat dues vegades amb ell. Només l’he vist un<br />

parell de vegades sobre l’escenari del Palau de la Música,<br />

en dues edicions nadalenques d’El món a RAC1. Només<br />

puc dir que quan vaig escoltar, per primera vegada, el seu<br />

primer disc, A la Vilaverda, em vaig sentir sorprès. Em van<br />

sorprendre la varietat de registres, la capacitat per transmetre<br />

la il·lusió d’estar parint la primera criatura, les descàrregues<br />

emocionals que deixa anar quan diu les cançons, la<br />

sinceritat amb què les comunica. En Roger vol ser músic,<br />

li agrada fer música i ha trobat la seva manera de fer-ne.<br />

Aquest és un dels valors primordials d’A la Vilaverda.<br />

Roger Margarit, mes enllà de referents i influències inevitables,<br />

descobreix la seva pròpia veu, la seva manera de<br />

presentar històries i músiques que sorprenen pel contrast<br />

entre il·lusions de tons naïf i estrofes de decepció, inquietud<br />

o indignació.<br />

Roger Margarit ha superat les expectatives d’un novell amb<br />

10 cançons, 10 instantànies, més o menys alegres, que defineixen<br />

el perfil d’un buscador de sensacions traduïdes en<br />

música cantada amb tons propers, gairebé íntims, compartint<br />

reflexions i observacions d’una primera etapa vital, que<br />

comprèn des de l’experiència excursionista fins a la solitud<br />

de moments vitals en què salten les màscares i les neurones<br />

exploten transformant-se en observacions crítiques sobre<br />

una realitat, de vegades, tan crua com indesitjada.<br />

A la Vilaverda és un àlbum revelador, un disc que busca<br />

despertar els diferents jos que s’instal·len en el nostre interior,<br />

sense demanar-nos-en permís; els jos que han motivat<br />

en Roger a transmetre’ns les seves vivències en un primer<br />

disc tan revelador com sorprenent.<br />

Resumint: un debut rodó.<br />

Jordi Beltran<br />

Realisme naturalment màgic:<br />

Les poques vegades que he tingut l’oportunitat d’intercanviar<br />

impressions amb en Roger Margarit, inevitablement,<br />

no he pogut deixar de veure subtilment reflectit en ell el<br />

meu jo de fa 20 anys. No tant pel que transmet la seva música,<br />

ni per les influències que el captiven, ni tan sols per<br />

la forma que té de construir cançons. És quelcom d’intangible,<br />

d’alguna manera inexplicable. Treballa en soledat i<br />

parla de “coses seves” en forma de cançons rotundament<br />

diferenciades i personals. De vegades, aquest tipus d’expressions<br />

semblen clixés. En el seu cas, parlar d’ “univers<br />

propi” està més que justificat.<br />

És una evidència que la millor, i de vegades sembla que<br />

gairebé la única, forma que té en Roger d’expressar-se és la<br />

seva música. No sembla un portent d’eloqüència en persona<br />

i prefereix contínuament el segon pla, defugint el focus<br />

estel.lar del rockstar de vella escola. I això, a mí, em genera<br />

una confiança extrema en l’autenticitat de la seva música i,<br />

a més a més, m’hi fa sentir proper.<br />

En aquests casos, sempre penso en la dificultat, com a productor,<br />

que té treballar amb aquest tipus de perfil. Aquesta<br />

dificultat és la que va fer que jo, en un moment de la meva<br />

vida, em decidís a intentar ser autosuficient. Qualsevol<br />

intromissió dins el meu món suposava la majoria de vegades<br />

una millora de qualitat important però per a mi no<br />

tenia sentit, perquè cap productor no era capaç d’entendre<br />

la meva forma d’aproximar-me a la música i, per tant, de<br />

plasmar-la en so. Això és precisament el que em pensava<br />

que es trobaria en Roger davant el repte de la gravació del<br />

seu primer disc: la impossibilitat de trobar algú que aportés<br />

el plus d’experiència i qualitat en la producció i que<br />

alhora mostrés un respecte absolut per les seves idees sui<br />

generis i definitivament mancades de prejudicis. I de cop,<br />

la primera vegada que vaig poder escoltar el disc acabat<br />

de sortir del forn, em vaig adonar que, per estrany que<br />

sembli, en aquest cas, això ha estat possible. No sé amb<br />

quin tipus de metodologia han treballat conjuntament en<br />

Xavi Lloses i en Roger Margarit, i, la veritat, no ho vull<br />

saber. L’únic que sé és que el disc manté intactes les sensacions<br />

que ja transmetien les cançons d’en Roger en el seu<br />

estat primari (fins i tot pel que fa a alguns arranjaments)<br />

però alhora sona a un primer disc compacte i d’una alçada<br />

sonora important. Que en Xavi Lloses té un talent musical<br />

fora del comú ja ho sap tothom. Que en Roger Margarit és<br />

un creador de cançons úniques ja us ho he explicat abans.<br />

Però que el conjunt sigui la suma de les dues coses és el que<br />

a mi em semblava difícil d’aconseguir. Però noi, ho han<br />

fet. Recordo una tira de Quino on la Mafalda barrejava<br />

en un mateix plat tots els seus aliments preferits i no podia<br />

entendre com, inexplicablement, el resultat era vomitiu. La<br />

interacció de grans talents no té sempre com a resultat un<br />

megatalent. De fet, això no passa quasi mai. En el cas d’en<br />

Xavi Lloses i en Roger Margarit, sí.<br />

Potser algú pot pensar que el que fa en Roger s’aproxima<br />

en alguns moments al surrealisme. Però jo en discrepo absolutament.<br />

No hi veig per enlloc cap espurna de l’actitud<br />

nihilista instrínseca al surrealisme. La poètica d’en Roger<br />

flirteja més aviat amb aquella idea que en el seu moment<br />

definiren els crítics literaris com a “realisme màgic”. Perquè,<br />

per difícil que pugui semblar, en Roger aconsegueix<br />

transmetre un aire de quotidianitat tan gran a les seves<br />

rareses que un no pot evitar sentir-les com a pròpes encara<br />

que siguin alienes. I això el fa encara més entranyable.<br />

Dit això, simplement vull afegir que, al marge de qualsevol<br />

altra anàlisi, el disc resulta compacte i coherent, alhora que<br />

naïf i despreocupat. I crec que això no passa molt sovint,<br />

la veritat.<br />

Guille Milkyway


Sentimientos y emociones de primera prensadura.<br />

Sólo he hablado un par de veces con él. Sólo lo he visto un<br />

par de veces sobre el escenario del Palau de la Música, en<br />

dos ediciones navideñas de El món a RAC1. Sólo puedo<br />

decir que cuando escuché por primera vez su primer disco,<br />

A la Vilaverda, me quedé sorprendido. Me sorprendieron<br />

su variedad de registros, su capacidad para transmitir la<br />

ilusión de estar pariendo la primera criatura, las descargas<br />

emocionales que proyecta cuando dice sus canciones, la<br />

sinceridad con que las comunica. Roger quiere ser músico,<br />

le gusta hacer música y ha encontrado su manera de<br />

hacerla. Este es uno de los valores primordiales de A la<br />

Vilaverda. Roger Margarit, más allá de referentes e influencias<br />

inevitables, descubre su propia voz, su manera de<br />

presentar historias y músicas que sorprenden por el contraste<br />

entre ilusiones de tonos naïf y estrofas de decepción,<br />

inquietud o indignación.<br />

Roger Margarit ha superado las expectativas de un novel<br />

con 10 canciones, 10 instantáneas, más o menos alegres,<br />

que definen el perfil de un buscador de sensaciones traducidas<br />

en música cantada con tonos cercanos, casi íntimos,<br />

compartiendo reflexiones y observaciones de una primera<br />

etapa vital, que comprendre desde la experiencia excursionista<br />

hasta la soledad de momentos vitales en los que saltan<br />

las máscaras y las neuronas explotan transformándose en<br />

observaciones críticas sobre una realidad, a veces, tan cruda<br />

como indeseable.<br />

A la Vilaverda es un álbum revelador, un disco que busca<br />

despertar los diferentes yos que se instalan en nuestro interior,<br />

sin pedirnos permiso; los yos que han motivado a<br />

Roger para transmitirnos sus vivencias en un primer disco<br />

tan revelador como sorprendente.<br />

En resumen: un debut redondo.<br />

Jordi Beltran<br />

Realismo naturalmente mágico.<br />

Las pocas veces que he tenido la oportunidad de intercambiar<br />

impresiones con Roger Margarit, inevitablemente, no<br />

he podido dejar de ver, sutilmente reflejado en él, mi yo de<br />

hace 20 años. No tanto por lo que transmite su música ni<br />

por las influencias que lo cautivan, ni tan sólo por su forma<br />

de construir canciones. Es algo intangible, de alguna<br />

manera inexplicable. Trabaja en soledad y habla de “sus<br />

cosas” en forma de canciones rotundamente diferenciadas<br />

y personales. A veces, este tipo de expresiones parecen<br />

clichés. En su caso, hablar de “universo propio” está más<br />

que justificado.<br />

Es una evidencia que la mejor, y a veces parece que la única,<br />

forma que Roger tiene de expresarse es su música. No<br />

parece un portento de elocuencia en persona, y prefiere<br />

contínuamente el segundo plano, rehuyendo el foco estelar<br />

del rockstar de la vieja escuela. Y esto, a mi, me genera<br />

una confianza extrema en la autenticidad de su música y,<br />

además, me hace sentir cercano a ella.<br />

En estos casos, siempre pienso en la dificultad, como<br />

productor, que tiene trabajar con este tipo de perfil. Esta<br />

dificultad es la que hizo que yo, en un momento de mi<br />

vida, me decidiera a intentar ser autosuficiente. Cualquier<br />

intromisión en mi mundo suponía, la mayoría de las veces,<br />

una importante mejora de calidad, pero para mi no tenía<br />

sentido, porque ningún productor era capaz de entender<br />

mi forma de aproximarme a la música y, por lo tanto, de<br />

plasmarla en sonido. Esto es precisamente lo que yo creía<br />

que encontraría<br />

Roger ante el reto de la grabación de su primer disco: la<br />

imposibilidad de hallar a alguien que aportase el plus de<br />

experiencia y calidad en la producción y que, al mismo<br />

tiempo, mostrase un absoluto respeto por sus ideas sui<br />

generis y definitivamente sin prejuicios. Y de repente, la<br />

primera vez que pude escuchar el disco, acabado de salir<br />

del horno, me di cuenta de que, por extraño que pudiera<br />

parecer, en este caso, esto había sido posible. No sé con qué<br />

tipo de metodología han trabajado conjuntamente Xavi<br />

Lloses y Roger Margarit y, la verdad, no quiero saberlo. Lo<br />

único que sé es que el disco mantiene intactas las sensaciones<br />

que ya transmitían las canciones de Roger en su estado<br />

primario (incluso por lo que respecta a algunos arreglos),<br />

pero al mismo tiempo suena como un primer disco compacto<br />

y de una envergadura sonora importante. Que Xavi<br />

Lloses posee un talento musical fuera de lo común ya lo<br />

sabe todo el mundo. Que Roger Margarit es un creador<br />

de canciones únicas ya os lo he explicado antes. Pero que<br />

el conjunto sea la suma de las dos cosas es lo que a mi me<br />

parecía difícil de lograr. Pero, muchacho, lo han hecho.<br />

Recuerdo una tira de Quino donde Mafalda mezclaba en<br />

un mismo plato todos sus alimentos favoritos y no podía<br />

entender cómo, inexplicablemente, el resultado era vomitivo.<br />

La interacción de grandes talentos no siempre tiene<br />

como resultado un megatalento. De hecho, es algo que no<br />

ocurre casi nunca. En el caso de Xavi Lloses y Roger Margarit,<br />

sí que ha ocurrido.<br />

Tal vez alguien puede pensar que lo que hace Roger se<br />

aproxima en algunos momentos al surrealismo. Pero yo<br />

discrepo absolutamente. No veo por ninguna parte la más<br />

pequeña chispa de la actitud nihilista intrínseca al surrealismo.<br />

La poética de Roger flirtea más bien con aquella<br />

idea que en su momento definieron los críticos literarios<br />

como “realismo mágico”. Porque, por difícil que pueda<br />

parecer, Roger consigue transmitir tal aire de cotidianidad<br />

a sus rarezas que uno no puede evitar sentirlas como<br />

propias, aunque sean ajenas. Y esto lo convierte en aún más<br />

entrañable.<br />

Dicho esto, simplemente deseo añadir que, al margen de<br />

cualquier otro análisis, el disco resulta compacto y coherente,<br />

así como naïf y despreocupado. Y creo que esto no<br />

pasa muy a menudo, la verdad.<br />

Guille Milkyway


L’Andreu té un poder místic<br />

Hola, com va? Volem passar,<br />

busquem remei pel nostre fill,<br />

que és irreal.<br />

Té un poder místic sideral.<br />

...Té un poder místic.<br />

Pot destruir deu mil nacions en uns segons,<br />

si no us sap greu,<br />

és que l’Andreu<br />

té un poder místic, és un déu!<br />

...Té un poder místic.<br />

I ha de salvar la Humanitat<br />

per ser el més gran heroi<br />

i el més estimat.<br />

Té un poder místic amagat.<br />

...Té un poder místic.<br />

I en aquest got no pot haver-hi hagut<br />

vi bo del fort sense un embut,<br />

sense un embut.<br />

(Té un poder místic.)<br />

Hola, com va? Volem passar,<br />

busquem remei pel nostre fill,<br />

que és irreal.<br />

Té un poder místic, però a mi això<br />

ja m’és igual.<br />

A la Vilaverda<br />

Entre les valls i glaceres,<br />

entre cingles escarpats,<br />

hi ha un poblet que no coneix la realitat.<br />

Realitat que encara espera,<br />

al bell mig de les ciutats,<br />

en faroles i contenidors cremats.<br />

I les passa putes,<br />

maleint les persones,<br />

venjances obscures<br />

i la “telebasura”.<br />

Hi ha un vell que canta<br />

en soledat.<br />

Sempre s’encanta<br />

quan va al mercat.<br />

No sap de qui,<br />

però s’enyora<br />

i s’entrebanca quan surt a ballar.<br />

Sense llum,<br />

sense gas,<br />

aire o electricitat,<br />

viu avui<br />

el que demà serà oblidat.<br />

Sense pes a l’espai,<br />

sense feina ni treball.<br />

Un detall<br />

massa bonic per ser ignorat.<br />

Comencem el llarg viatge.<br />

Comencem-lo, que es fa tard,<br />

i portem algun missatge d’amistat<br />

a la Vilaverda.<br />

Entre les roselles,<br />

sota les estrelles.<br />

Entre les roselles.<br />

Un dia, un heavy<br />

i un escolà<br />

es van conèixer<br />

a Montserrat.<br />

Ningú no sap<br />

per què s’enyoren.<br />

Ningú no sap<br />

per què van separar-se,<br />

per què els van<br />

separar.<br />

A pasturar cargols<br />

Un vell follet m’escolta,<br />

però és tan petit que es perd entre la boira.<br />

S’ho mira i se’n torna cap al bosc.<br />

I el meu quartet de corda<br />

és tan antic que ningú se’n recorda.<br />

Si ens avorrim, juguem al dominó.<br />

(No som perfectes, no.)<br />

I al sac del camperol<br />

hi ha nespres, naps i cols.<br />

Llimacs i sargantanes.<br />

La natura, pluja i sol,<br />

i celebrem amb ganes la pastura de cargols.<br />

A pasturar cargols,<br />

a pasturar cargols, pasturar cargols!<br />

Que no tenim més feina en aquest món.


Demà crec que vindràs<br />

Avui ha estat<br />

un dia d’aquells tan foscos que<br />

que m’han matat<br />

i no puc oblidar.<br />

La ciutat<br />

és un cúmul de merda i jo aquí estirat<br />

en un prat<br />

sols espero impacient que arribi<br />

demà, demà, demà.<br />

Demà crec que vindràs.<br />

Demà crec que vindràs i no,<br />

no crec que em demanis perdó.<br />

Ahir vas espatllar-ho tot,<br />

vas espatllar-ho tot.<br />

Però sota la catifa<br />

sortirà un califa<br />

cantant una cançó d’amor.<br />

Demà, demà, demà,<br />

demà crec que vindràs.<br />

i serà<br />

com tornar-te a estimar.<br />

Avui ha estat<br />

un dia d’aquells tan foscos que<br />

que m’han matat<br />

i no puc oblidar, que va, que va, que va,<br />

que va.<br />

La ciutat t’ofega i què pensar,<br />

si l’únic que...<br />

l’esperança és l’únic que ens resta<br />

Demà, (un nou dia serà), demà<br />

(un nou dia serà), demà,<br />

demà crec que vindràs.<br />

Demà crec que vindràs i no,<br />

no crec que em demanis perdó.<br />

Ahir vas espatllar-ho tot,<br />

vas espatllar-ho tot, de debò, de debò.<br />

I no podré oblidar que les teves mirades<br />

i els teus petons (ves per on),<br />

ves per on, van enamorar-me.<br />

Demà (un nou dia serà), demà<br />

(un nou dia serà), demà,<br />

demà crec que vindràs<br />

i serà<br />

com tornar-te a estimar.<br />

Camina i canta<br />

Des de les alçades caminant.<br />

(cargol, cargol treu banya).<br />

Bufa, tramuntana, com cada any<br />

(cargol a la muntanya).<br />

Amb molta fal.lera i pocs calés<br />

a la cartera, tocarem<br />

cançons austeres primavera i cap d’any.<br />

Un parany, un refrany.<br />

Un vell que canta.<br />

Canta, canta, canta, camina i canta,<br />

que qui canta els mals espanta.<br />

Dolça nit, dolça remor<br />

de cada tarda.<br />

Canta, canta, canta, camina i canta,<br />

que qui canta mai no mor.<br />

I,<br />

com un avís imprevist,<br />

la rosada ens mullarà<br />

com<br />

si cantéssim sota el mar.<br />

I,<br />

com un avís imprevist<br />

pujarem al cim més alt (al cim més alt)<br />

com<br />

si cantéssim sempre<br />

des de les alçades caminant.<br />

Canta, canta, canta, camina i canta,<br />

que qui canta els mals espanta.<br />

Dolça nit, dolça remor<br />

de cada tarda.<br />

Canta, canta, canta, camina i canta,<br />

que qui canta mai no mor.<br />

Des de les alçades caminant<br />

(cargol camina i canta).<br />

Des de les alçades caminant<br />

xim pom!


SKA Nº15<br />

Parlo clar<br />

com qui et ven un paraigua.<br />

Parlo clar<br />

com qui canta un ska.<br />

I el cas és que<br />

tot el meu món s’enfonsa<br />

i tot i que<br />

tot sembla tan normal.<br />

El terratinent sempre ens expulsa del seu camp<br />

des que ens vam pixar sobre els enciams.<br />

Parlo així<br />

com qui és la veu del poble.<br />

Parlo així,<br />

canto pels oprimits.<br />

I que bonic,<br />

que és dedicar-se a escriure.<br />

Que bonic,<br />

però quin futur més trist!<br />

Tinc aquí l’Ska nº15,<br />

tres tractors, un quad i un “toldo” gris.<br />

Si el terratinent et fa la guitza<br />

i et recorda l’incident d’ahir,<br />

posa-li l’Ska nº15,<br />

ja veuràs com deixes d’existir.<br />

Sóc viu encara<br />

Pels camins,<br />

per les muntanyes,<br />

pels camins hi va un pastor amb les seves vaques.<br />

Mira el cel.<br />

Com el mirava!<br />

Mira el cel i sent que és viu<br />

encara<br />

I avui m’he llevat amb ganes de somriure.<br />

I avui m’he llevat<br />

desquiciat.<br />

No t’adones que<br />

sóc viu encara.<br />

Composaré<br />

fins a l’últim dijous.<br />

Que la cançó que canto jo<br />

no espera ser més que un silenci enmig del tro.<br />

Pels camins,<br />

per les muntanyes,<br />

pels camins hi va un pastor amb les seves vaques.<br />

Mira el mar,<br />

la mar tan blava.<br />

Mira el mar i sent que és viu<br />

encara.<br />

I avui he viscut prou temps per dir-te que t’enyoro.<br />

I avui he viscut prou temps,<br />

prou minuts.<br />

I la cançó que he escrit per tu<br />

és indie, heavy, techno, boogie, rhythm & blues.<br />

I la cançó que canto jo<br />

no espera ser més que un silenci enmig del tro.<br />

Sóc viu encara.


Avui sí<br />

Fugint de la desídia i d’avorrir-nos com un flam,<br />

ens posem les botes que “ens<br />

en’nem” d’excursió al camp.<br />

Caminem sempre endavant, caminem<br />

sempre cantant,<br />

fem la ruta dels bons jans.<br />

Fem periples impossibles<br />

sempre a punt i amb un somriure.<br />

Fem periples impossibles<br />

sempre a punt i amb un somriure escolta,<br />

sabem el que ens importa.<br />

Que avui sí<br />

que serà un dia per gaudir<br />

de tot allò<br />

que a la ciutat ja no s’hi troba.<br />

Avui sí<br />

que serà un dia per gaudir,<br />

serà millor<br />

que ahir, jo crec que, jo dic que...<br />

Hem posat a les motxilles material professional,<br />

mandonguilles, esterilles i fabada litoral.<br />

I, faci vent o temporal, o peti un sol descomunal,<br />

pujarem el cim més alt.<br />

Fem periples impossibles<br />

amb alcohol per les ferides.<br />

Fem periples impossibles,<br />

amb honor farem el Pedraforca ,<br />

això és el que ens importa.<br />

Avui sí<br />

que serà un dia per gaudir<br />

de tot allò<br />

que a la ciutat ja no s’hi troba.<br />

Avui sí<br />

que serà un dia per gaudir,<br />

serà millor<br />

que ahir, jo crec que, jo dic que sí.<br />

Simplement<br />

Si no ho feu, ningú ho farà.<br />

Tothom a composar<br />

al cent per cent<br />

-diu el sergent-,<br />

canteu, però que no us senti, simplement,<br />

que les vostre veus em bloquegen la ment.<br />

No hi ha motius per raonar,<br />

ni raons per motivar,<br />

ni cançons per versionar,<br />

però avui t’he vist passar.<br />

I si no ho feu, ningú ho farà.<br />

Tothom a composar<br />

al cent per cent<br />

-diu el sergent-,<br />

Canteu, però que no us senti, simplement.<br />

Estrella d’Orient,<br />

els teus llavis somrient.<br />

Simplement.<br />

Sota l’aigua hi ha un mandril<br />

En un país encantat,<br />

un petit eriçó corre desesperat<br />

per la Vilaverda<br />

a veure el savi mussol que tot ho sap.<br />

“Senyor mussol,<br />

Vós, tan savi i tan humil,<br />

li he de dir que sota l’aigua hi ha un mandril.<br />

Que quan l’espiava<br />

ha caigut de cap al riu”.<br />

“Sota l’aigua hi ha un mandril.<br />

carregat amb els diners que ens va robar.<br />

Sota l’aigua hi ha un mandril.<br />

Si no fem res per ajudar-lo, morirà.”<br />

“Petit eriçó, criatura de secà,<br />

aquest simi no el podem pas perdonar,<br />

que la Vilaverda<br />

ens podria odiar.”<br />

Sota l’aigua hi ha un mandril,<br />

va deixar el poble empobrit i desquiciat<br />

Sota l’aigua hi ha un mandril<br />

presoner de la seva culpa, s’ofegarà.<br />

I a la Vilaverda<br />

tu també<br />

hi pots anar.


Andreu posee un poder místico<br />

Hola, ¿cómo vamos? Queremos pasar,<br />

buscamos un remedio para nuestro hijo,<br />

que es irreal.<br />

Posee un poder místico sideral,<br />

… Posee un poder místico.<br />

Puede destruir diez mil naciones en unos segundos,<br />

si no os sabe mal,<br />

es que Andreu<br />

posee un poder místico, ¡es un dios!<br />

… Posee un poder místico.<br />

Y tiene que salvar a la Humanidad<br />

para ser el héroe más grande<br />

y el más amado.<br />

Posee un poder místico oculto.<br />

… Posee un poder místico.<br />

Y en este vaso no puede haber habido<br />

buen vino del fuerte sin un embudo,<br />

sin un embudo. (*)<br />

(Posee un poder místico.)<br />

Hola, ¿cómo vamos? Queremos pasar,<br />

buscamos un remedio para nuestro hijo,<br />

que es irreal.<br />

Tiene un poder místico, pero a mi eso<br />

ya me da igual.<br />

(*) En el texto original, se trata de un juego<br />

fonètico de significado irrelevante en el cual<br />

palabras catalanas suenan como si fueran inglesas<br />

(“haver-hi hagut” = “very good”).<br />

En la Vilaverda<br />

Entre los valles y los glaciares,<br />

entre barrancos escarpados,<br />

hay un pueblecito que no conoce la realidad.<br />

Realidad que todavía espera<br />

en medio de las ciudades,<br />

en farolas y contenedores quemados.<br />

Y las pasa putas<br />

maldiciendo a las personas,<br />

a las venganzas oscuras<br />

y a la telebasura.<br />

Hay un viejo que canta<br />

en soledad.<br />

Siempre se emboba<br />

cuando va al mercado.<br />

No sabe de quién,<br />

pero se añora,<br />

y tropieza cuando sale a bailar.<br />

Sin luz,<br />

sin gas,<br />

agua ni electricidad,<br />

hoy vive<br />

el que mañana será olvidado.<br />

Sin peso en el espacio,<br />

sin trabajo ni ocupación.<br />

Un detalle<br />

demasiado bonito para ser ignorado.<br />

Empecemos el largo viaje.<br />

Empecémoslo, que se hace tarde,<br />

y llevemos algún mensaje de amistad<br />

a la Vilaverda.<br />

Entre las amapolas,<br />

bajo las estrellas.<br />

Entre la amapolas.<br />

Un día, un heavy<br />

y un monaguillo<br />

se conocieron<br />

en Montserrat.<br />

Nadie sabe<br />

por qué se echan de menos.<br />

Nadie sabe<br />

por qué se separaron,<br />

por qué los<br />

separaron.<br />

A apacentar caracoles<br />

Un viejo duende me escucha,<br />

pero es tan pequeño que se pierde en la niebla.<br />

Se lo mira y se vuelve al bosque.<br />

Y mi cuarteto de cuerda<br />

es tan antiguo que ya nadie lo recuerda.<br />

Si nos aburrimos, jugamos al dominó.<br />

(No somos perfectos, no).<br />

Y en el saco del campesino<br />

hay nísperos, nabos y coles.<br />

Babosas y lagartijas.<br />

La Naturaleza, lluvia y sol.<br />

Y celebramos con ganas el pastoreo de caracoles.<br />

¡A apacentar caracoles,<br />

a apacentar, apacentar caracoles,<br />

que no tenemos otra tarea en este mundo!<br />

Mañana creo que vendrás<br />

Hoy ha sido<br />

Uno de aquellos días tan oscuros que,<br />

que me han matado<br />

y no puedo olvidar.<br />

La ciudad es un cúmulo de mierda<br />

y yo aquí, estirado<br />

en un prado,<br />

sólo espero impaciente que llegue<br />

mañana, mañana, mañana.<br />

Mañana creo que vendrás.<br />

Mañana creo que vendrás y no,<br />

no creo que me pidas perdón.<br />

Ayer lo estropeaste todo,<br />

lo estropeaste todo.<br />

Pero de debajo de la alfombra<br />

saldrá un califa<br />

cantando una canción de amor.<br />

Mañana, mañana, mañana.<br />

Mañana creo que vendrás<br />

y será<br />

como volverte a amar.<br />

Hoy ha sido<br />

uno de aquellos días tan oscuros que,<br />

que me han matado<br />

y no puedo olvidar, qué va, qué va, qué va,<br />

qué va.<br />

La ciudad te ahoga, y qué pensar,<br />

si lo único que,<br />

la esperanza es lo único que nos queda.<br />

Mañana (será un nuevo día), mañana (será<br />

un nuevo día), mañana,<br />

mañana creo que vendrás<br />

Mañana creo que vendrás y no,<br />

no creo que me pidas perdón.<br />

Ayer lo estropeaste todo,<br />

lo estropeaste todo, de verdad, de verdad.<br />

Y no podré olvidar que tus miradas<br />

y tus besos (mira por dónde)<br />

mira por dónde, me enamoraron.<br />

Mañana (será un nuevo día), mañana (será<br />

un nuevo día), mañana,<br />

Mañana creo que vendrás<br />

y será<br />

como volverte a amar.


Camina y canta<br />

Desde las alturas, caminando<br />

(caracol, caracol, saca los cuernos). (*)<br />

Sopla, tramontana, como cada año<br />

(caracol en la montaña).<br />

Con mucho anhelo y poco dinero<br />

en la cartera, tocaremos<br />

canciones austeras por primavera y año nuevo.<br />

Una artimaña, un refrán.<br />

Un viejo que canta.<br />

Canta, canta, canta, camina y canta,<br />

que quien canta, los males espanta.<br />

Dulce noche, dulce rumor<br />

de cada tarde.<br />

Canta, canta, canta, camina y canta,<br />

que quien canta nunca muere.<br />

Y,<br />

como un aviso imprevisto,<br />

el rocío nos mojará<br />

como<br />

si cantásemos bajo el mar.<br />

Y,<br />

como un aviso imprevisto,<br />

subiremos a la cima más alta<br />

como<br />

si cantásemos siempre<br />

desde las alturas, caminando.<br />

Canta, canta, canta, camina y canta,<br />

que quien canta, los males espanta.<br />

Dulce noche, dulce rumor<br />

de cada tarde.<br />

Canta, canta, canta, camina y canta,<br />

que quien canta nunca muere.<br />

Desde las alturas, caminando<br />

(caracol, camina y canta).<br />

Desde las alturas, caminando.<br />

¡Chimpón!<br />

(*) “Cargol, treu banya” es una popular canción<br />

infantil. A lo largo de este tema, se parafrasean<br />

varias canciones de excursionista.<br />

Ska nº 15<br />

Hablo claro<br />

como quien te vende un paraguas.<br />

Hablo claro<br />

como quien canta un ska.<br />

Y el caso es que<br />

todo mi mundo se derrumba,<br />

aunque<br />

todo parece tan normal.<br />

El terrateniente siempre nos expulsa de su campo<br />

desde que nos meamos en las lechugas.<br />

Hablo así,<br />

como quien es la voz del pueblo.<br />

Hablo así,<br />

canto para los oprimidos.<br />

Y qué bonito<br />

es dedicarse a escribir.<br />

Qué bonito,<br />

Pero ¡qué futuro más triste!<br />

Tengo aquí el ska nº 15,<br />

tres tractores, un quad y un toldo gris.<br />

Si el terrateniente te da la lata<br />

y te recuerda el incidente de ayer,<br />

ponle el ska nº 15,<br />

ya verás cómo dejas de existir.<br />

Aún estoy vivo<br />

Por los caminos,<br />

por las montañas,<br />

por los caminos va un pastor con sus vacas.<br />

Mira el cielo.<br />

¡Cómo lo miraba!<br />

Mira el cielo y siente que está vivo<br />

todavía.<br />

Y hoy me he levantado con ganas de sonreir.<br />

Y hoy me he levantado<br />

desquiciado.<br />

No te das cuenta de que<br />

aún estoy vivo.<br />

Compondré<br />

hasta el último jueves.<br />

Y la canción que yo canto<br />

no espera ser más que un silencio<br />

en medio del trueno.<br />

Mira el mar,<br />

la mar tan azul.<br />

Mira el mar y siente que está vivo<br />

todavía.<br />

Y hoy he vivido el tiempo suficiente<br />

para decirte que te añoro.<br />

Y hoy he vivido el tiempo suficiente,<br />

los minutos suficientes.<br />

Y la canción que he escrito para ti<br />

es indie, heavy, techno, boogie, rythm &blues.<br />

Y la canción que yo canto<br />

no espera ser más que un silencio<br />

en medio del trueno.<br />

Aún estoy vivo.


Hoy sí<br />

Huyendo de la desidia y de aburrirnos<br />

como un flan,<br />

nos ponemos las botas, que nos vamos<br />

de excursión al campo.<br />

Caminamos siempre adelante, caminamos<br />

cantando siempre,<br />

hacemos la ruta de los buenos chicos.<br />

Hacemos periplos imposibles,<br />

siempre a punto y con una sonrisa.<br />

Hacemos periplos imposibles,<br />

siempre a punto y con una sonrisa de boy-scout.<br />

Sabemos lo que nos importa.<br />

Que hoy sí<br />

será un día para disfrutar<br />

de todo aquello<br />

que ya no se encuentra en la ciudad.<br />

Hoy sí<br />

será un día para disfrutar,<br />

será mejor<br />

que ayer, yo creo que, yo digo que…<br />

Hemos metido en las mochilas material<br />

profesional,<br />

albóndigas, esterillas y fabada litoral,<br />

y haga viento o temporal, o luzca un sol<br />

descomunal,<br />

subiremos a la cima más alta.<br />

Hacemos periplos imposibles<br />

con alcohol para las heridas.<br />

Hacemos periplos imposibles.<br />

Con honor, subiremos al Pedraforca,<br />

esto es lo que nos importa.<br />

Que hoy sí<br />

será un día para disfrutar<br />

de todo aquello<br />

que ya no se encuentra en la ciudad.<br />

Hoy sí<br />

será un día para disfrutar,<br />

será mejor<br />

que ayer, yo creo que, yo digo que sí.<br />

Simplemente<br />

Si no lo hacéis vosotros, nadie lo hará.<br />

Todo el mundo a componer<br />

al ciento por ciento<br />

-dice el sargento-,<br />

cantad, pero que no os oiga, simplemente,<br />

que vuestras voces me bloquean la mente.<br />

No hay motivos para razonar,<br />

ni razones para motivar,<br />

ni canciones para versionar,<br />

pero hoy te he visto pasar.<br />

Y si no lo hacéis vosotros, nadie lo hará.<br />

Todo el mundo a componer<br />

al ciento por ciento<br />

-dice el sargento-,<br />

cantad, que no os oiga, simplemente.<br />

Estrella de Oriente,<br />

tus labios sonriendo.<br />

Simplemente.<br />

Bajo el agua hay un mandril<br />

En un país encantado,<br />

un pequeño erizo corre desesperado<br />

por la Vilaverda<br />

yendo a ver al sabio búho que todo lo sabe.<br />

“Señor búho,<br />

tengo que deciros, a vos que sóis<br />

tan sabio y humilde,<br />

que bajo el agua hay un mandril.<br />

Que, mientras lo espiaba,<br />

ha caído de cabeza al río.<br />

Bajo el agua hay un mandril<br />

cargado con el dinero que nos robó.<br />

Bajo el agua hay un mandril.<br />

Si no hacemos nada por ayudarlo, morirà.”<br />

“Pequeño erizo, criatura de secano,<br />

a este simio no lo podemos perdonar,<br />

que la Vilaverda<br />

nos podria odiar.”<br />

Bajo el agua hay un mandril,<br />

dejó al pueblo empobrecido y desquiciado.<br />

Bajo el agua hay un mandril<br />

prisionero de su culpa se ahogará.<br />

Y a la Vilaverda<br />

tu también<br />

puedes ir.


oger <strong>margarit</strong><br />

a la Vilaverda<br />

1. L’Andreu té un poder místic<br />

2. A la Vilaverda<br />

3. A pasturar cargols<br />

4. Demà crec que vindràs<br />

5. Camina i canta<br />

6. Ska nº15<br />

7. Sóc viu encara<br />

8. Avui sí<br />

9. Simplement<br />

10. Sota l’aigua hi ha un mandril<br />

Disc enregistrat entre Rubí (Vallès Occidental)<br />

i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) el mes de desembre de 2011.<br />

Roger Margarit: Lletres i música, veus, pianos, guitarres, harmònica i gralla.<br />

Xavi Lloses: Producció, programació, teclats, acordió i petites percussions.<br />

Comunitat de Veïns de la Vilaverda: Coros a Ska n15.<br />

Fotografia: Juan Miguel Morales<br />

Disseny gràfic: Carles Mañosa

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!