món rural Construir en sòl rústic - Joves Agricultors i Ramaders de ...

món rural
Revista Informativa
de JARC
Juliol-Agost 2009
Núm. 93
Preu: 6 euros
Construir en
sòl rústic

En aquesta revista...
Revista Món Rural
President
Josep M. Jové i Aresté
Vicepresident
Pere Rubirola i Vila
Editorial
Representativitat
Actualitat
JARC s’adhereix a COAG
JARC porta el mobbing rural al Parlament
Les noves tarifes elèctriques
Agricultura
pàg 09 a 15
Herbacis: Menys producció a Europa
Fruita Dolça: requisits per a ser Explotació Prioritària
Vinya: Com hem d’afrontar la verema 2009?
Fruita Seca: JARC proposa un pla de reestructuració
A Fons
L’urbanisme en sòl rústic
Ramaderia
Directora
Carme Rosell i Trullols
Edita: Món Rural SLU
D. Legal: B-21897-93
Porcí: El Síndic de Greuges i el benestar animal
Vaquí de llet: Sense un objectiu clar per al sector
Vaquí de carn: Es manté el cens amb menys granges
Conill: Nova marca per al “conill català”
Racó Jurídic
Canvis en la comunicació de jornades reals
Medi Ambient
Inaugurat el primer tram del Segarra-garrigues
Activitats
Administració
Viladomat, 174 · 08015 Barcelona
Consell de Redacció
Josep Maria Jové, Josep M. Pinyol, Pere
Rubirola, Robert Jaimejuan, Joan Biosca,
Josep Bombardó, Carme Rosell
Col.laboradors
pàg 04
pàg 05 a 08
pàg 17 a 20
pàg 21 a 26
pàg 27
pàg 29
pàg 31 a 34
Sumari
Jordi Vidal, Josep Capdevila,
Pere Lluis Pié, Laura Solé, Jack
Massachs, Eduard Gallifa,
Montse Àlvarez, Jaume Salla,
Raquel Escuder, Àngela Pascual,
Vicens Pascual, Màrius Simon.
Redacció i Publicitat
Av. Tortosa, 2 of.12
Edifi ci Mercolleida · 25005 LLEIDA
Tel: 973 26 77 75 ·
c/e: premsa@jarc.cat
món rural 3

Editorial
Representació
Ja fa alguns anys que la Generalitat té transferides les
competències en Agricultura, tot i que això no vol dir
que tingui massa capacitat d’actuació, ja que totes
les grans decisions es prenen a Brussel·les en el marc de
la PAC. A partir d’aquí l’Estat membre les desenvolupa
i Catalunya les adapta al seu marc competencial.
Avui, JARC és interlocutor de l’administració catalana,
amb una trajectòria de fets i actuacions que s’ha consolidat
amb la presència a tots els organismes i estaments
que poden infl uir en la política agrària que compet
a la Generalitat. Val a dir però que hi ha alguns
àmbits en els quals la política de fets consumats no ens
deixa massa marge d’actuació.
Així com podem dir que JARC està ben posicionada en
l’àmbit català per a poder defensar el sector agrari, si
ens col·loquem en un àmbit superior, és a dir la política
estatal o europea, el fet que siguem una organització
d’àmbit català, sense lligams amb altres organitzacions
espanyoles o europees representatives no ens deixa
massa marge per donar a conèixer el nostre punt
BARCELONA
C/ Viladomat, 174 · 08015 Barcelona
Tel. 934 510 393 · Fax. 934 537 240 · info@jarc.es
BAIX LLOBREGAT
Camí de Cal Pinques, s/n · 08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 620 906 725 · barcelones@jarc.es
PENEDÈS
Centre Àgora. Pol. Ind. Domenys 2, s/n · 08720 Vilafranca del Penedès
Tel. 938 174 123 · Fax. 938 905 214 · penedes@jarc.es
OSONA
Rda. Francesc Camprodon, 2 2n. Edifici Seminari · 08500 Vic
Tel. i Fax. 938 892 413 · 638 123 183 · osona@jarc.es
GIRONA
Ronda Ferran Puig, 18 2n · 17001 Girona
Tel. 972 208 881 · Fax. 972 209 101 · girona@jarc.es
BAIX EMPORDÀ
Garbí, 5. Edifici Sant Jordi · 17100 La Bisbal d’Empordà
Tel. 972 646 978 · Fax. 972 209 101 · girona@jarc.es
http://www. jarc.cat
info@jarc.es
4
món rural
Josep M. Jové, president de JARC
de vista sobre la realitat del sector agrari a aquests
àmbits. Ens hem adonat doncs, que és molt important
tenir presència en aquests llocs de decisió.
Per assolir aquest objectiu, i donat que properament
es publicarà a Madrid la nova Llei que ha de regular la
representativitat de les organitzacions agràries a nivell
estatal que, tal i com es planteja, farà impossible que
les entitats autonòmiques siguin reconegudes, a JARC
fa uns mesos que hem obert un debat sobre la conveniència
o no de participar en una organització estatal.
Després d’un ampli debat de possibilitats, les Juntes
Territorials primer i el Consell Nacional després varen
acordar que l’opció més adient era que ens adscrivissim
a la COAG, l’organització amb més implantació a
l’Estat.
La COAG és una Confederació d’Organtizacions
d’àmbit autonòmic que han unit les seves forces per
tenir més capacitat d’infl uència a la política estatal.
Per això, JARC s’integra a COAG com a soci i serà
l’únic representant d’aquesta a Catalunya, sense perdre
la nostra identitat, ni la manera d’actuar, però ens
dóna dret a participar en els òrgans de COAG a nivell
espanyol i europeu. Aquest és un pas important per
JARC perquè ens permetrà defensar a Espanya i a Europa
el nostre model d’agricultura.
Les nostres oficines
LLEIDA
Passeig de Ronda, 3 entresòl dreta · 25002 Lleida
Tel. 973 278 080 · Fax. 973 275 358 · lleida1@jarc.es
PLA D’URGELL
La Pau, 15 bis. Canton. Girona, local 2 · 25230 Mollerussa
Tel. 973 600 725 · plaurgell@jarc.es
URGELL
Travesia de l’Aspi, 2 baixos · 25310 Agramunt
Tel. 973 392 686 · urgell@jarc.es
PALLARS
Aragó, 4 · 25620 Tremp
Tel. 629 820 418 · Tel i fax. 973 651 236 · pallars@jarc.es
CERDANYA
C/ de l’Arbre, 2 · 25720 Bellver de Cerdanya
Tel. i Fax. 973 510 858 · cerdanya@jarc.es
TARRAGONA
Rambla Nova, 41 · 43001 Tarragona
Tel. 977 234 160 · Fax. 977 230 571 · tarragona@jarc.es
TORTOSA
Plaça Alfons XII, nº7 3er D. Despatx 1 - 43500 Tortosa
Tel. 977 443 067 · 606 45 63 49 · baixebre@jarc.es

Actualitat
JARC obté representació estatal i
europea en associar-se a COAG
Durant aquest 2009 des
del MARM s’està treballant
en la proposta de
Llei de creació d’Òrgans
Consultius de l’Estat a
l’àmbit agroalimentari i
de determinació de les
bases de representativitat
de les organitzacions
professionals agràries.
En base a aquest projecte
de Llei (totes les previsions
apunten que s’acabarà
aprovant com a
molt tard a la tardor) s’introdueixen
dos novetats:
Creació de dos òrgans
de consulta estatals que
seran:
a) El Consell Agroalimentari:
òrgan de consulta
per a les orientacions generals
de política agroalimentària,
format per les
organitzacions estatals
més representatives, les
organitzacions sectorials,
les cooperatives, els representants
de les indústries
agroalimentàries...
b) El Comitè Assessor
Agrari: òrgan de consulta
per aspectes específi cs
del sector i on es formularan
les recomanacions
per adoptar les mesures
que l’afectin. Estarà format
per les organitzacions
professionals agràries
de caràcter general més
representatives a l’Estat
espanyol.
Determinació dels criteris
de representativitat
a nivell estatal. Es considerarà
com a organització
més representativa
l’organització professional
agrària de caràcter
general que acrediti un
15% dels vots electorals
del conjunt d’eleccions
agràries de les diferents
CCAA, que hagin participat
com a mínim, en processos
electorals de nou
autonomies.
Com bé sabeu, JARC és
una organització professional
agrària d’àmbit
català que, fi ns a dia
d’avui, hem tingut el
principal handicap de
no tenir una representa-
tivitat consolidada tant a
Madrid com a Brussel·les.
Però gràcies al constant
esforç que s’ha fet en els
darrers anys per a consolidar-nos
com a una
organització seriosa en
els seus plantejaments,
amb una marcada visió
empresarial de la nostra
activitat i amb un únic
objectiu de defensa dels
interessos del sector per
sobre d’altres, fi nalment
se’ns reconeix la feina
feta.
Darrerament s’han mantingut
diversos contactes
amb l’organització
d’àmbit estatal COAG
per tal d’establir un sistema
de col·laboració a
partir del qual puguem
fer arribar la nostra veu
tant al Ministeri com a la
Unió Europea.
I després que els òrgans
directius de JARC (Juntes
Territorials i Consell Nacional)
ho hagin estudiat
i valorat en profunditat
el 29 de juliol s’ha consolidat
la participació de
JARC en la Coordinadora
de Organizaciones de
Agricultores i Ganaderos
(COAG), amb l’objectiu
principal de poder disposar
de tota la informació
necessària per continuar
treballant per a defensar
els vostres interessos, així
com també poder incidir
en les polítiques que
divergeixen de la nostra
idea de sector.
Amb aquest pas endavant
JARC pretén liderar
el futur del sector agrari
català i reforçar la seva
representativitat a l’Estat
amb el fet d’associar-nos
amb la primera organització
agrària estatal.
Us animem un cop més
a participar activament
de la nostra organització
i ajudar-nos a transmetre
l’opinió dels pagesos
i pageses de Catalunya
als productors d’altres
àmbits de decisió de la
política agrària: a Madrid
i a Brussel·les.
món rural 5

Actualitat
JARC compareix al Parlament
per denunciar el Mobbing rural
El president de JARC,
Josep Maria Jové, i el
cap sectorial del porcí
a Girona, Salvi Marull,
van portar la problemàtica
del Mobbing Rural
a la Comissió d’Agricultura
del Parlament de
Catalunya el dia 11 de
juny. Tot i que l’exposició
va ser de només deu minuts,
la compareixença
es va allargar fi ns a una
hora amb el torn de preguntes
dels diputats.
La compareixença va tenir
lloc després de la del
president de la Comunitat
de Regants del canal
Segarra-Garrigues, en la
que parlava de l’acceptació
del nou regadiu
després de l’execució de
la directiva europea de
protecció d’ocells esteparis
(zepa).
L’eix de l’exposició de
JARC van ser els diferents
tipus de pressions que
exerceixen la multitud
de planejaments urba-
6
món rural
nístics sobre el territori.
Davant l’exigència dels
municipis de crear distàncies
de seguretat pel
casc urbà respecte a les
noves granges (per evitar
les olors, mosques...),
creiem, i així els hi varem
fer saber, que les explotacions
ja existents també
s’haurien de protegir
de la pressió urbanística
amb unes distàncies mínimes,
per evitar l’acostament
del totxo i reduir
futurs problemes per
aquests ramaders. Es va
denunciar que no pot ser
que l’aprovació de les
llicències ambientals fos
condicionada a les normatives
urbanístiques del
municipi, fet que dóna
massa poder als Ajuntaments.
També es va preguntar
què pensaven fer en
aquelles situacions, cada
vegada més freqüents,
on els ajuntaments prohibeixen
les ampliacions
de les granges, impedint
el compliment de la normativa
de benestar animal
de les explotacions
de truges.
La problemàtica dels
planejaments urbanístics
només va ser una part de
l’exposició, ja que també
se’ls hi va explicar que de
Mobbing rural, n’hi ha de
moltes menes, i es que ja
varem començar dient
que no veníem a explicar
anècdotes de galls,
campanes i esquelles.
Nosaltres també considerem
assetjament el fet de
permetre l’entrada dels
productes dels països
tercers amb la meitat de
controls, les zones ZEPA
del canal Segarra-Garrigues,
la prohibició de
regar dels pagesos del
Baix-Ter, la creació i ampliació
dels Parcs Naturals,
la prohibició del pas
de tractors en certes vies
i durant certs dies, les zones
vulnerables, aspectes
de la condicionalitat,
i molts altres exemples
com l’ incompliment de
la Llei de pagaments i de
marges comercials.
La resposta per part dels
polítics va ser força diferent,
tot i que en general
teníem el suport de la
majoria dels membres de
la Comissió d’Agricultura
del la cambra catalana.
Les refl exions i preguntes
més encertades van ser
per part de l’oposició.
Alguns diputats del tripartit
creien que havíem
d’anar vendre al mercat,
i que l’assetjament el fan
els pagesos als ajuntaments
per requalifi car els
seus terrenys.
Hi va haver qui va manifestar
desconèixer les
diferències de pertànyer
als diferents annexes ambientals,
i fi ns qui va dir
que creia que la distància
d’un quilòmetre entre
la granja i el poble era
una distància sanitària.

La liberalització
de les tarifes
elèctriques
Les novetats de la liberalització
del sector elèctric
suposen la desaparició
de les tarifes existents
com les de reg, la desaparició
de les tarifes regulades
i el retorn a períodes
horaris.
El Govern ha obligat les
elèctriques a diferenciar
el negoci per branques:
productores (les que
produeixen electricitat),
distribuïdores (les que la
fan arribar a la casa del
client) i comercialitzadores
(les que facturen
l’energia a l’abonat).
Les comercialitzadores
no tenen xarxa pròpia,
compren l’electricitat a
les distribuïdores.
En funció de les potències
contractades, ens
trobem en unes o altres
situacions. Us exposem
la situació de cada tarifa
elèctrica en funció de la
potència contractada.
Aconsellem trucar a la
companyia contractada
que subministra l’energia
per saber si l’equip de
mesura està adaptat a
aquests períodes horaris.
Alta tensió amb potències
inferiors a 450 kw.
Si encara no s’ha fet la
contractació amb alguna
comercialitzadora
(Iberdrola, Endesa, Unión
Fenosa) s’aplicarà un recàrrec
del 5% trimestral.
Hi ha la possibilitat de
realitzar contractes de
temporada o de campanya
amb una duració
màxima de cinc mesos
al llarg de l’any sempre
que es compleixin uns requisits.
S’ha de contemplar la
possibilitat d’aconseguir
un estalvi anual en la
facturació del terme de
potència disminuint la
potència contractada
en períodes horaris on no
es consumeixi energia.
Baixa tensió amb potències
superiors a 15 kw.
És el cas de la majoria
dels que teníeu contractada
l’antiga tarifa RO de
ESTIU HIVERN
PERÍODES HORARIS (a partir de gener 2009) - Tarifa 3.1 A ALTA TENSIÓ
Dies Laborables
Hora Punta Hora Plana Hores Vall Hora Punta Hora Plana Hores Vall
10h - 16h 8-10h i 16-24h 0h -8h 17h - 23h 8-17h i 23 - 24h 0h a 8h
Caps de Setmana i Festius
Hora Punta Hora Plana Hores Vall Hora Punta Hora Plana Hores Vall
18h - 24h 0h - 8h 18h - 24h 0h - 8h
PERÍODES HORARIS (a partir de gener 2009) - Tarifa 3.0.2 BAIXA TENSIÓ
(sense distinció de dies laborables i caps de setmana o festius)
Hora Punta Hora Plana Hores Vall Hora Punta Hora Plana Hores Vall
11h - 15h 8-11h i 15-24h 0h -8h 18h - 22h 8-18h i 22-24h 0h a 8h
BAIXA TENSIÓ AMB POTÈNCIES FINS A 15 Kw
(sense distinció de dies laborables i caps de setmana o festius)
Hora Punta Hora Plana Hores Vall Hora Punta Hora Plana Hores Vall
13h - 23h 23-24h i 0-13h 12h - 22h 22-24h i 0-12h
Actualitat
reg, i hauríeu de contractar
amb alguna comercialitzadora
per a que no
us facturin a un preu superior
al de mercat.
Baixa tensió amb potències
fi ns a 15 kw Per
potències superiors a 10
kw i fi ns a 15 kw hauríeu
de contractar amb alguna
comercialitzadora
perquè no us facturin a
un preu superior.
Per potències iguals o inferiors
a 10 kw hi ha dues
opcions passar directament
al mercat lliure o
acollir-se a l’anomenada
Tarifa d’últim recurs. Si
no es fa res, continuaran
amb la companyia que ja
els presta el servei. Aconsellem
esperar a que es
publiquin les tarifes.
Els preus del cost de producció
d’energia elèctrica
i les tarifes d’últim
recurs, i d’aplicació pels
consums efectuats a partir
de l’u de juliol de 2009
són: 69,84 hora punta,
62,79 hora plana i 49,03
hores vall. Els preus del
terme de potència (TPU)
són 20,102425 €/kw i any i
dels termes d’energia de
les tarifes d’últim recurs
(TEU) sense discriminació
horària: 0,114730 €/kw
i amb discriminació TEU
punta: 0,147750 €/kw i
TEU vall: 0,069806 €/kw.
món rural 7

Actualitat
Restriccions a la recuperació
d’envasos de fruites i verdures
El dia 10 de juny el Departament
d’Agricultura,
(DAR) va convocar al
sector per informar-lo de
les restriccions que s’han
acordat a nivell comunitari
per a recuperar els
embalatges utilitzats en
enviaments comercials
amb Portugal.
En conjunt aquestes restriccions
impliquen que:
• A partir del dia 16 de
juny de 2009, qualsevol
embalatge de material
susceptible que surti de
Portugal, independentment
que la fusta sigui
nova i/o vella, que tingui
o no logotip que permeti
la seva traçabilitat, o sigui
embalatge “pooling”, ha
d’estar marcat amb la
NIMF-15.
• Portugal ha manifestat
que no té capacitat
per tractar fusta que no
sigui originària d’aquest
país, per la qual cosa no
es podrà fer cap tipus
de tractament a la fusta
procedent d’altres Estats
Membres.
• Els embalatges que es
detectin en territori espanyol
a partir del dia 16 de
juny de 2009 que no portin
el marcatge NIMF-15
seran retornats a Portugal
o destruïts en destinació.
• Totes les empreses que
tinguin contactes comercials
amb Portugal i vul-
8
món rural
guin recuperar els seus
embalatges, cal que els
tractin amb la NIMF-15
prèviament al seu enviament.
La decisió de la Comissió
2009/462/CE estableix un
període transitori fi ns el 31
de desembre de 2009. Si
es volen recuperar embalatges
espanyols i que
puguin sortir de Portugal,
les autoritats permetran
la lliure circulació mentre
sigui evident que no
tenen origen portuguès.
Caldrà però un sistema
temporal de marcatge
i certifi cació ofi cial. Les
empreses interessades
en realitzar aquest marcatge
temporal des de
Catalunya, s’hauran de
registrar al DAR, que es
qui regula la tipologia del
marcatge.
La plaga
El nematode de la fusta
del Pi (Bursaphelenchus
xlophilus) originari d’Amèrica
del Nord, és un cuc
d’una mida molt petita
-menys d’un mil·límetre-
per tant només és pot
veure’l al microscopi. És
una plaga de diferents
tipus de pins i s’escampa
a través d’insectes coleòpters
que actuen com
a transmissors.
L’atac a l’arbre és molt
intens i li causa la mort
en molt poc temps. Va
ser detectat a Europa
incialment a Portugal a
l’any 1999. Des de llavors
Portugal va aplicar un
programa d’eradicació
que ha permès limitar la
plaga a zones concretes
del país. Tot i així la UE
va treure mesures preventives
amb la Decisió
2006/133/CE, amb la fi nalitat
d’assegurar-se que la
plaga no passi a la resta
del territori europeu.
Aquesta Decisió ha estat
modifi cada posteriorment
com a conseqüència
de l’agreujament
de la plaga a Portugal,
que han comportat que
els estats membres de
la UE, intensifi quessin els
controls sobre el material
de fusta procedent de
Portugal, trobant-se lots
que efectivament venien
contaminats pel nematode,
i amb irregularitats al
no portar els documents
necessaris i les marques
d’acompanyament obligatòries.
Així doncs la fusta que
arriba procedent de
Portugal ha de seguir les
condicions establertes
en la Decisió de la UE
que afecten a la fusta i
l’escorça aïllada de coníferes
i per a les plantes
sensibles: Abies, Cedres,
Larix, Picea, Pinus, Pseudotsuga,
i Tsuga.
Per regla general no es
permetrà que aquesta
fusta i escorça aïllada
surtin de les zones restringides.
S’estableixen excepcions
si es donen les
següents condicions:
· Anar acompanyats de
passaport fi tosanitari i
haver estat sotmesos a
tractament de fumigació
adequat.
· Per fusta emprada per
embalatge i altres formes
caldrà sotmetre el
material a un tractament
tèrmic (mínim 56ºC durant
30 minuts). Els tractaments
i l’expedició de
passaports fi tosanitaris
i el mercat de la fusta
han de ser conforme a la
Norma Internacional per
les mesures fi tosanitàries
núm. 15 de la FAO.
Qualsevol indici o sospita
del problema cal notifi -
car-ho al Servei de Sanitat
Vegetal de DAR (tel:
93 409 20 90).

Un cop fi nalitzada la
recol·lecció de cereals
a Catalunya i en el moment
en que a nivell europeu
la collita es troba
entre un 50-70% de la
seva superfície, el mercat
ens deixa una producció
que ha estat més baixa
del que s’esperava a nivell
europeu i mundial.
Aquest fet, sens dubte
comportarà una reducció
dels estocs mundials
de cereals.
Les dades, juntament
amb la forta pujada
que van experimentar
Pere Rubirola, responsable sectorial d’Herbàcis de JARC
Hi ha menys producció
de cereals a Europa
els preus de les matèries
primeres durant 2007/08
provocaran que hi hagi
pèrdues en moltes explotacions
al no cobrir-se els
costos de producció.
A més, cal tenir en compte
que la baixa producció
associada a preus baixos
Agricultura
El senat d’EUA denuncia el paper els fons
d’inversió en l’especulació al mercat cerealístic
En la última revista, analitzàvem
la volatilitat
del mercat de cereals i
apuntàvem a l’especulació
com a una variable
a tenir en compte en les
oscil·lacions dels preus
dels cereals.
Doncs bé, en aquest
marc, el Senat d’Estats
Units ha publicat un informe
on es denuncia el
paper que van jugar els
fons d’inversió en l’escalada
de preus del blat registrada
l’any 2008.
de venda de cereal, poden
induir a molts pagesos
a canviar les seves
intencions de sembra per
a aquesta tardor vinent,
fet que fa que a nivell
europeu s’esperi, per a la
campanya 2010/11, que
la producció de cereals
es redueixi encara més.
A hores d’ara els productors
de cereals, en el moment
de valorar, almenys
a curt o mig termini, el
fet de vendre el cereal,
sembla que no n’hi
haurà prou amb tenir en
compte paràmetres com
França potenciarà
els conreus
proteaginosos
L’estat veí preveu augmentar
les ajudes per als
seus productors de proteaginoses,
que passaran
de 55,57 €/ha aquest any
a uns 205,57 €/ha l’any
2010.
L’EFSA recolza
els transgènics
L’Autoritat Europea de
Seguretat Alimentaria
(EFSA) ha recolzat en el
document Opinió Científi
ca del Panell d’OGM els
conreu de blat de moro
transgènics Mon810 i
NK603. Trobareu més
informació a la web:
www. efsa.europa.eu.
el clima, les collites a nivell
mundial, l’oferta i la
demanda, sinó que caldrà
tenir en compte aspectes
especulatius com
els mercats fi nancers i de
matèries primeres i també
la evolució del petroli.
món rural
9

Agricultura
Problemes per a controlar els
mosquits als arrossars del Delta
La Comissió de Medi Ambient,
Agricultura i Pesca
del Senat, ha aprovat la
moció del grup parlamentari
de CiU per instar
al Govern a autoritzar l’ús
de insecticides alternatius
com el Difl ubenzuron per
als tractaments larvaris
de mosquits als arrossars
del Delta de l’Ebre.
En plena època estival,
els agricultors i el Consorci
de Serveis Agroambiental
de les Comarques
del Baix Ebre i el Montsià
(CODE) -que des de 1991
fa el control de la població
dels mosquits al Delta
de l’Ebre, i especialment
dels mosquits del gènere
Anopheles- no tenen cap
mesura per a poder reduir
la seva proliferació.
La problemàtica ha sorgit
de la Directiva 98/8/CE,
10
món rural
relativa a la comercialització
de biocides, que ha
ocasionat la prohibició
del larvicida químic Temephos
(Abate), efectiu
contra les larves anopheles,
ja que l’alternativa
química, mitjançant la
utilització de la toxina
del Bacillus Thuringiensis,
sembla no ser efectiva
en aquest gènere.
Desencís al cítric per
la crisi continuada
La conclusió de les darreres
sectorials del cítric i
de l’arròs del 16 de juliol,
mostren una perspectiva
no gaire encoratjadora.
El citricultor es troba ja
descapitalitzat i comença
abandonar el camp
desprès de quatre anys
de preus per sota costos
de producció. Ni l’ajut al
transformat ni l’entrada
en vigor del PU el 2010,
donen esperança a un
sector tocat de mort.
Els productes de països
tercers amb preus difícils
de batre al mercat
espanyol, les normatives
privades de qualitat amb
Joan Biosca responsable de Cítrics i Arròs de JARC
El control de la població
del G. Anopheles, concretament
de l’Anopheles
atroparvus, fi ns a
límits tolerables per al
desenvolupament socioeconòmic
del Delta, es
realitza tractant les larves
d’aquest insectes en un
perímetre variable entre
500-600 metres al voltant
dels nuclis urbans i urba-
barems d’exigència quasi
impossible d’assumir, i
campanyes difamatòries
del crític espanyol, sumat
tot a liquidacions a
resultes, són la causa el
desànim de pagès. Una
solució? Qui la sap?.
nitzats, reduint així el problema
des de les 22.000
ha d’arrossar a 2.400
hectàrees distribuïdes en
onze zones, que es tracten
tres cops l’any, per
medi aeri (que també
passarà a estar prohibit
per la directiva europea
de comercialització i ús
de plaguicides), durant
el període de cultiu de
l’arròs i segons el desenvolupament
larvari.
En la seva fase adulta
l’Anopheles atroparvus
ha representat un del
elements més greus per a
la salut humana ja que és
el causant del Paludisme,
(eradicat des de 1945).
Una altra conseqüència
de la retirada indiscriminada
de fi tosanitaris
basada en criteris ecotoxicològics
i no en criteris
de risc.
L’agricultura i ramaderia
catalana, no estan
exemptes de difi cultats
econòmiques. Necessitem
fi xar preus mínims,
fer valer la nostra matèria
primera. JARC vol treballar
en aquesta línia.

Les explotacions fructícoles
que desitgin demanar
o renovar l’Explotació
Agrària Prioritària o acollir-se
a un ajut de Pla de
Millora, han de declarar
les unitats de treball
agrari (UTA) al formalitzar
la DUN.
Entre les UTA que es poden
declarar en la DUN
hi ha la pròpia de l’agricultor,
fi ns a 1 UTA, en cas
de persona física i la dels
socis en cas de persones
jurídiques. En el cas de
persones físiques es pot
declarar fi ns a 1 UTA (0,5
el primer i la resta 0,25) de
mà d’obra familiar sempre
que siguin familiars
de fi ns a segon grau i que
conviuen. En aquest cas,
els jubilats únicament es
pot considerar que aporten
un màxim 0,25 UTA.
La mà d’obra familiar no
es pot comptabilitzar en
una explotació agrària
de caràcter jurídic o societat.
David Borda, responsable sectorial de la Fruita Dolça de JARC
Requisits per a
ser Explotació
Prioritària
Les explotacions de fruita,
com la resta d’explotacions
han de declarar
les UTA assalariades, que
poden ser fi xes o de temporada.
Els assalariats fi xes a jornada
complerta computen
1 UTA, i si la jornada
és parcial s’ha de calcular
la part proporcional. Si
hi ha assalariats eventuals
o de temporada, s’ha
de calcular d’un interval
de 12 mesos, els dies treballats
a jornada complerta
i dividir-los per 240
dies, o bé per 1.920 hores
si es disposa d’hores treballades.
En aquest cas,
cal tenir els TC1 i TC2 per
acreditar les jornades treballades
sumant tots els
mesos i no comptabilitza
com a mà d’obra els serveis
contractats.
Per exemple: Un titular
d’explotació que cotitza
al RETA agrari i també treballa
com assalariat amb
un contracte de mitja
jornada en una indústria,
únicament pot declarar
0,5 UTA pròpia en la seva
DUN, i en aquest cas ja
no podria contribuir amb
UTA a altres explotacions.
Si es té mà d’obra contractada,
per exemple
tres treballadors de temporada
que han cotitzat
Agricultura
durant dos mesos 21 jornades
cada un, és a dir
un total de 126 dies cotitzats,
equivaldria a 0,52
UTA assalariada. I aquestes
dades s’han de refl
ectir a la DUN, per tant,
cal que ho tingueu en
compte aquestes consideracions.
Prohibit l’ús del Ortofenil fenol
Un dels fungicides utilitzats per la desinfecció de
magatzems i per a combatre els fongs tipus Penicilium
ha estat prohibit pel MARM en una resolució del
6 de juliol de 2009. Es tracta de tots els productes
fi tosanitaris que contenen la matèria activa ortofenil-fenol
per al seu ús en pera i poma.
Això implicarà que els titulars de les autoritzacions
dels productes fi tosanitaris afectats hauran de reetiquetar
els envasos, retirant el possible ús en els
conreus de poma i pera abans del 9 d’agost.
món rural
11

Agricultura
JARC demana no deixar orfes
de fitosanitaris els conreus
El 19 de juliol va tenir
lloc a les dependències
territorials del DAR de
Barcelona una reunió de
la comissió de fi tosanitaris
per parlar de possibles
noves ampliacions d’usos
o usos excepcionals de
matèries actives a nivell
de l’estat espanyol abans
de l’entrada en vigor de
la Directiva 91/414/CE
relativa a la comercialització
de productes fi tosanitaris
.
A causa de les retallades
de fi tosanitaris i a la imminent
entrada en vigor de
la Directiva (es preveu sigui
vigent a fi nals de 2010
o principis de 2011) es
12
món rural
pretén treballar en l’àmbit
de l’estat espanyol
per concedir usos abans
de l’harmonització a nivell
zonal europea (sudcentre-nord).
A fi nals de
juliol hi haurà una reunió
de la Comissió Sectorial
sobre el reglament de
Comercialització de Pro-
Preus per sota cost en
productes hortícoles
El preu de la verdura
continua molt devaluat,
amb prou feines cobrint
despeses i en alguns casos
per sota dels costos
de producció. L’inici de
la davallada va ser a la
primavera i el sector no
s’ha recuperat de l’ensorrament
de preus en
origen.
Concretament el sector
de la patata pateix fortament
aquesta crisi de
preus. Tot i la bona collita
d’enguany, s’està pa-
gant el quilo de la patata
primerenca a vuit cèntims
en origen, la qual cosa
suposa cobrir amb prou
feines les despeses si es
fa mitjançant un sistema
mecanitzat, i en els pitjors
dels casos vendre a un
preu per sota del cost de
producció, que ronden
els 17 cèntims si es recollecta
manualment. Això
està provoca que força
productors estiguin deixant
la patata al camp
sense recol·lectar per falta
de rendibilitat.
Josep M. Pinyol, responsable de l’Horta de JARC
ductes fi tosanitaris i la Directiva
d’ús sostenible de
fi tosanitaris al Ministeri,
per debatre aquest assumpte.
És en aquest marc on les
diferents CCAA exposaran
les defi ciències i
mancances pel que fa a
Els magatzems tenen
grans estocs i l’estan venent
a 10-13 cèntims el
quilo, amb l’afegit que
la patata fresca, no es
recol·lecta pel baix preu
al que es paga. I per a la
patata tardana, les perspectives
no són pas massa
optimistes.
fi tosanitaris per determinats
cultius. Des de JARC
hem elaborat un informe
en el que exposem
el nostre punt de vista al
respecte.
En aquest sentit, l’estudi
defensa que aquells conreus
que s’han quedat
orfes de matèries actives
per a combatre determinades
plagues tinguin almenys
una o dues opcions
amb les que treballar
i d’altra banda, recalcar
que hi ha matèries actives
que són indispensables a
l’agricultura mediterrània
si volem combatre algunes
plagues que afecten
els nostres cultius.
Ja és hora que es prioritzi
potenciar el consum,
s’organitzi la comercialització
i s’adaptin els
cultius a la demanda,
per aconseguir que el
mercat nacional prioritzi
el consum del nostre producte
abans que donar
entrada al de fora.

Isabel Vidal, sectorial de la Vinya i el vi de JARC
Com hem
d’afrontar la
verema 2009?
Sempre és difícil fer una
previsió de com serà
la propera verema a
Catalunya, especialment
si es vol valorar
com batega el sector;
però enguany és difícil
ser optimista davant la
crisi econòmica general
a la que cal sumar una
crisi més estructural pròpia
del nostre sector.
La verema serà sens dubte
més curta si tenim en
compte les dades de
prospecció que fa l’Incavi
i si res no canvia, els
guanys seran més petits.
Els viticultors veuran reduïda
la seva producció
en algunes varietats més
que en altres, el Macabeu
sembla que és una
de les varietats més afectades.
A la baixada de producció
cal afegir que la majoria
de cellers han previst
comprar menys raïm,
i aquesta davallada no
anirà pas lligada a una
augment del preu, tot
al contrari la suposada
caiguda de vendes de vi
i cava pot repercutir negativament
en una baixada
del preu del raïm.
Partim d’una situació
d’estocs considerables,
donat que el mercat no
es mou gaire i tot plegat
no fa preveure que a curt
termini hagi de canviar.
El tema més preocupant
a hores d’ara és la retallada
de compra de raïm
per part de molts cellers
que ens aboca a una
situació d’incertesa general.
Donar receptes és
molt difícil però hem de
seguir treballant per buscar
solucions ni que sigui
a llarg termini. Ja sabem
que això no és la xocolata
del lloro, ni és el miracle
desitjat, però hem
d’utilitzar les eines que
nosaltres els viticultors tenim
a l’abast.
Cal ser exigent amb l’efi -
càcia de la targeta vitivinícola
per ser el màxim
d’escrupolosos amb els
rendiments de raïm, per
així restituir l’equilibri entre
l’oferta i la demanda.
Cal exigir una fi nestra única
en el pagament de les
taxes de la Denominació
d’Origen.
El viticultor és l’últim a
conèixer la destinació
del seu raïm, i cal d’una
vegada per totes donar
prestigi al que fem a casa
nostra i que el consumidor
ho conegui. Però
aquesta també és una
tasca que hem de fer
tots i cadascun de nosaltres.
Hem de consumir els
productes de casa nostra,
hem de creure que
són dels més bons que hi
ha i que amb aquest gest
donem riquesa a tot el
nostre sector, no només
el vitivinícola sinó tot el
Agricultura
sector agroalimentari en
general.
Mai hem de deixar de
creure en el nostre potencial
per que el tenim.
Esperem només tenir més
temps per poder gaudirne.
món rural
13

Agricultura
JARC proposa
al DAR un pla
de reconversió
Cal ser conscients que
una gran part de les plantacions
actuals de fruita
seca no són competitives,
per ser varietats inadequades,
per la ubicació,
uns marcs de plantació
obsolets, uns dissenys
de plantació sense els
pol·linitzadors adequats,
o la falta d’instal·lacions
de reg localitzat.
Per donar una oportunitat
a qui vulgui modernitzar
la seva explotació
JARC ha presentat la
seva proposta de Pla de
Reconversió al DAR.
L’objecte del pla ha de
ser el d’establir les bases
per a la concessió d’ajuts
per a la reconversió de
plantacions de fruita seca
de les espècies: ametller,
avellaner, noguer, pistatxer
i garrofer.
Creiem que inicialment
caldria la presentació
d’un pla individual de reconversió
amb la previsió
14
món rural
de les accions a fer en
quatre campanyes, de
2009/10 a 2012/13.
La superfície màxima per
titular admesa dins el Pla
serà de cinc hectàrees
per any. Cada any hauria
de sortir un ajut per a
les mesures fi nalitzades.
Dins del Pla, el temps
màxim entre arrencada
i plantació seria de dues
campanyes. Es podria
concedir una bestreta
del 80 % de l’ajut condicionada
a la presentació
d’un aval bancari, i amb
la possibilitat d’acabar la
reconversió en les dues
campanyes següents a
la obtenir la bestreta.
Les plantacions del Pla
han de complir els requisits
per ser admissibles
per l’ajut a la fruita seca i
garrofa de la UE i caldrà
que hagin cobrat el citat
ajut durant l’any anterior
a la sol·licitud d’ajut de
reconversió. S’exceptuen
Cisco Esquerda responsable de Fruita Seca de JARC
les plantacions ja auxiliades
en a la primera installació
de joves agricultors,
ajuts a la modernització
o incloses en algun pla
operatiu de les OPA els
darrers cinc anys.
La nova plantació es podrà
realitzar en una ubicació
diferent a la plantació
arrencada i podrà
fer-se amb una altra de
les espècies previstes dins
del Pla. Les noves plantacions
hauran de comprometre’s
a mantenir el
conreu cinc anys. Caldrà
la presentació de factura
de viverista autoritzat.
Les varietats a plantar
s’hauran d’adaptar a
les recomanacions tècniques
per cada zona.
Anualment s’establirà un
període per presentar
modifi cacions limitades
per la superfície inicial.
Seran benefi ciaris les persones
físiques o jurídiques
que tinguin plantacions
de fruita seca.
Pel que fa a les accions
subvencionables des de
JARC creiem que han de
ser:
Arrencada i nova plantació
d’ametller, garro-
fer, avellaner, pistatxer o
noguer.
Instal·lació de reg per
goteig a les plantacions.
Es considera un cost de
l’actuació de 12.000 euros/ha
per arrencada i
plantació i de 5.000 euros/ha
per instal·lació de
reg per goteig.
L’ajut ha de tenir caràcter
de subvenció directa
una màxim del 50% del
cost de l’actuació a zones
desfavorides i un 40 %
en la resta. Per als Joves
s’incrementaran en un
5% si es troben en els cinc
primers anys d’activitat.
Els criteris d’ajut sobre el
cost de l’actuació seran:
a) Subvenció base de
forma general: 15 % del
cost
b)Titular inscrit al CCPI
o CCPAE amb una antiguitat
mínima d’un any a
comptar des de la data
de petició de l’ajut 10%
addicional.
c) Per zona desfavorida
10 % addicional
d)Jove agricultor, ATP,
AP o EAP, un 10% més
d’ajut.
e) Els titulars que pertanyin
a una OPA de fruita
seca: 5% addicional.

Una de les causes del
descens de preus de l’oli
d’oliva als productors és
la concentració de compradors
els darrers mesos,
a causa del creixement
del grup empresarial SOS
Corporació Alimentària,
que s’ha convertit en el
líder del mercat envasat
d’oli d’oliva a Espanya,
Itàlia, Estats Units i molts
altres països. En aquests
moments disposa de les
marques Carbonell, Koipe,
Elosua, Carapelli, Bertoli,
etc …
Fent una mica d’història,
l’any 2001 el grup SOS-
Cuétara va comprar el
grup Koipe per 415 milions
d’euros a una multinacional
francesa; l’any 2004
va comprar Minerva per
63 milions d’euros; el desembre
de 2007 va comprar
Carapelli per 128 milions
d’euros i l’agost del
2008 va comprar Bertolli
per 630 milions d’euros.
Amb aquestes adquisicions
el grup domina
el mercat mundial d’oli
d’oliva amb prop del 22%
de vendes i especialment
el mercat espanyol, italià
i americà. S’eliminen
molts compradors italians
que compraven l’oli a
les almàsseres espanyoles.
Es crea un únic gran
comprador a nivell mundial
d’oli d’oliva i les cooperatives
o elaboradors
d’oli perden capacitat
de negociar preus.
Lluis Gaya, sectorial de l’Oli de JARC
Agricultura
Els canvis del Grup SOS afecten
el sector de l’oli i els preus cauen
A més, la gerència del
grup es troba en mans
del germans Salazar que
aposten per una estratègia
de preus baixos per
l’oli d’oliva i pel Proyecto
Tierra aprovat el 2007 que
pretenia plantar 100.000
hectàrees d’olivera intensiva
la món i obtenir
així un 30 % de l’oli d’oliva
que comprava el grup.
Per pagar aquestes compres
necessitaven diners
i en els darrers mesos de
2008 es va ampliar la
participació de Caixa
Madrid dins el grup per
150 milions d’euros i es va
vendre la divisió de galetes
Cuétara per 197 milions
d’euros.
Però encara faltaven
molts més diners i els germans
Salazar negocien
l’entrada capital àrab
al grup, fent plantacions
d’oliveres a Líbia i pretenent
ingressar 800 milions
d’euros. No obstant, per
dissimular la forta entrada
d’aquest capital àrab,
opten per concedir-se
un crèdit de 212 milions
d’euros a una empresa
pròpia que compra
accions de SOS-Cuétara
per després vendreles
a aquest grup àrab.
Compren les accions a
14 € i amb la crisis fi nancera
dels darrers mesos
les accions comencen a
baixar i el capital àrab es
tira enrera. Aquest crèdit
de 212 milions d’euros es
dóna a conèixer per tal
intentar allargar-ne el termini
i esperar que tornin a
pujar les accions.
Però en el Consell d’Administració
es divideixen
les opinions i l’abril del
2009 s’hi afegeixen les
caixes i alguns particulars
i decideixen la destitució
dels germans Salazar
com gerents del grup. Es
revisen els resultats econòmics
del grup i es passa
de 32 milions d’euros
de benefi ci a 190 milions
de pèrdues. Es decideix
fer una ampliació de capital
de 200 milions d’euros
i es canvia el nom de
l’empresa a SOS Corporació
Alimentaria.
A fi nals de juny es nombra
un nou director general,
Mariano Pérez Claver,
fi ns ara director general
de Caixa Madrid, que es
marca com objectius la
disminució del deute, la
venda d’un percentatge
de les empreses italianes
i l’anul·lació del Proyecto
Tierra, a més de l’intenció
de millorar les relacions
amb cooperatives i almàsseres.
Esperem que aquest sigui
un punt d’infl exió i es puguin
negociar preus dignes
pels productors i que
els envasadors també tinguin
guanys econòmics.
món rural
15

Assegurances
JARC demana peritacions àgils a
Agroseguro per les pedregades
Aquesta està resultant
una campanya especialment
dura per les adversitats
climàtiques amb un
elevat grau d’incidència
a diferents sectors.
Així, ja s’acumulen ja diferents
pedregades importants
que van començar
al mes d’abril quan els arbres
encara estaven en
plena fl oració i per tant
en un moment clau per
la producció de l’any.
Després s’han anat repetint
en diferents zones del
territori afectant conreus
com la fruita dolça principalment
a les zones de
Segrià, Les Garrigues, Pla
Urgell i Urgell amb pèrdues
superiors al 50 % i en
alguns casos entre el 80 i
el 100% de la collita.
Aquesta fruita, a causa
de la mida de la pedra
ja no es recuperarà i només
la fruita tardana ho
farà parcialment. La fruita
més primerenca en el
millor dels casos es destinarà
a sucs.
També hi ha hagut una
important afectació en
16
món rural
els cereals com l’ordi i el
blat amb plena època
de recol·lecció han patit
danys molt importants
en zones de La Segarra,
Solsonès i Alt Urgell amb
una afectació entre el 80
i 100% en alguns municipis.
La pedra ha afectat
també a altres indrets de
Catalunya com és el cas
de la vinya del Penedès,
on es preveu una reducció
e la producció o a la
Conca de Barberà on la
incidència va ser important.
Amb aquesta situació els
pagesos només ens queda
la possibilitat d’esperar
el peritatge per part
d’Agroseguro per fer una
valoració dels danys reals
en les nostres fi nques
Manel Farré responsable d’Assegurances de JARC
i saber l’abast de les pèrdues.
Des de JARC sempre estem
reclamant la major
rapidesa i celeritat en els
peritatges. Agroseguro
ha de ser conscient que
el fet de deixar mostres
testimoni complica i molt
les tasques de recollecció
i això provoca nerviosisme
en els productors.
Entenem que una
campanya com aquesta
està resultant amb moltes
incidències i que s’ha de
peritar cada explotació
amb el temps necessari,
per això volem reclamar
que Agroseguro disposi
del personal sufi cient per
donar cobertura als sinistres.
Cal recordar que la
campanya passada es
va repetir una situació
similar amb les pedre-
gades primerenques i la
sequera dels conreus de
cereals de secà que va
fer que en alguns casos
es perités les fi nques amb
molt de retard.
Des de JARC creiem que
des del moment en que
es comunica el sinistre no
es pot tardar més de quatre
dies a fer una primera
valoració dels danys per
evitar el que ens passa
la majoria de vegades
que estem en plena època
de recol·lecció i ens
veiem obligats a deixar
mostres.
El cas de les mostres es
especialment preocupant
en sinistres de cereals
on el fet de deixar
una part de la fi nca en
molts casos pot signifi car
no recol·lectar aquesta
zona perquè no es rentable
tornar-hi a anar amb
les màquines. Per això de
JARC treballem perquè
en casos de sinistre l’assegurança
ens cobreixi
per les necessitats de les
fi nques i que es produeixin
els peritatges amb la
major brevetat possible.

L’urbanisme en sòl rústic: els
A Fons
catàlegs de masies a Catalunya
El marc normatiu de l’urbanisme
aplicat al sòl rústic
o no urbanitzable, ens
afecta en molts sentits,
però sobretot podem parlar
ara de tres aspectes
molt rellevants. La Direcció
General d’Urbanisme
ha publicat recentment
una serie de documents
com a guia de criteris per
tal que a l’hora d’aplicar
la normativa no hi hagin
malentesos.
Des de JARC mantenim
contactes amb Urbanisme
per aclarir certs
aspectes, i treballar per
a que es puguin canviar
certes interpretacions
que creiem que poden
ser massa restrictives de
cara al creixement sostenible
necessari de les explotacions
agràries.
Així doncs Urbanisme ens
planteja tres línies de criteris
que correspondrien
a tres tipus de situacions:
El Catàleg de Masies: document
que regula els
usos, les rehabilitacions,
etc, de masies i cases rurals
ja existents.
Habitatges nous: regulació
per nous edifi cis per a
habitatge familiar o per a
treballadors temporers
Noves construccions agrícoles:
com per exemple
granges, magatzems...
El marc normatiu
Cal recordar que el
marc normatiu principal
urbanístic que afecta el
sòl rústic és el que es detalla
en el Decret Legislatiu
1/2005 de 25 de juliol,
Text Refós de la Llei d’Urbanisme
(LUC) i el Decret
305/2006 de 18 de juliol,
Reglament de la Llei d’Urbanisme
(RLUC)
Aquestes serien les normatives
principals, però
no podem oblidar que
el planejament, els plans
territorials, etc, infl ueixen i
molt en com s’interpreta
la Llei, i marquen les polítiques
que l’administració
aplica sobre el territori.
Aquesta normativa bàsica
en part és poc precisa
quan afecta a sòl no
urbanitzable (sòl rústic),
és per això que des de
JARC s’estan seguint d’a
prop aquests temes per
tal que no agafi n interpretacions
restrictives.
El Catàleg de Masies
L’objectiu d’aquest document
és, segons Urbanisme,
el de conservar el
sòl no urbanitzable. Per
això es vol incidir especialment
en:
• Controlar el que es pot
fer i no es pot fer en edifi
cis ja construïts en sòl no
urbanitzable.
món rural
17

A Fons
• Sempre caldrà: o bé llicència
o bé pla especial
urbanístic específi c per
la masia o casa rural, per
dur a terme reformes i/o
canvis d’usos.
•Es defi neix la masia com:
la construcció formada
per l’habitatge familiar i
els seus annexos, vinculada
en origen a una explotació
agropecuària o
forestal.
• És molt important deixar
clar que no és el mateix
l’inventari de masies que
el catàleg de masies. Un
edifi ci pot estar protegit
per diferents motius, culturals,
etc.., però potser
no pot entrar al catàleg,
en tot cas serà protegible
des d’altres àmbits.
Els tipus d’edifi cis que es
poden incloure en el catàleg
són:
Masia : segons la defi -
nició que hem esmentat
més amunt.
Edifi cació annex o auxiliar:
cabanes, masets,
pallisses, coberts, que són
complementaris a l’habitatge
principal.
Els edifi cis que no es podran
incloure al catàleg
seran:
Les edifi cacions aïllades:
cabanes, bordes,
fargues, balnearis, cabanes
de carboners, pletes
de bestiar, els magatzems,
coberts o qualsevol
altre que no són o no han
estat habitatge familiar.
Pel que fa als motius
d’inclusió en el catàleg,
aquests poden ser de
18
món rural
USOS ADMESOS SEGONS LA LLEI D’URBANISME
Habitatge familiar no es precisa si un habitatge
o més d’un si es dóna el cas
Usos artesanals Elaboració i transformació
de productes vinculats a
l’habitatge familiar
Activitats professionals vinculats a l’habitatge i que
suposin la recuperació del
caràcter rural
Turisme rural Compatible amb l’explotació.
Allotjament rural independent.
No divisió horitzontal
Restauració Restaurant, ...
Educació en el lleure casa de colònies, aules
d’entorn rural...
Desenvolupament rural formació, innovació i millora
de produccions agràries
Hoteler Caldria sostre aprox.1.000
m2
Residència 3a edat Mínim 1.000 m2. Facilitat
accés serveis mèdics. sense
barreres arqyuitectòniques
No riscos coneguts
diferent caràcter. Així tenim:
• Arquitectònics: és a dir
que tenen un valor arquitectònic
singular
• Històrics: orígens i evolució
de la tipologia de la
masia…. segons la història
local
• Mediambientals: quan
la seva existència determina
un teixit rural…..
• Paisatgístics: edifi cacions
que conformen un
paisatge concret……..
• Socials: reequilibri territorial
i econòmic, recuperació
de la població
ja sigui com a primera
residència o com a segona.
D’altra banda, i pel que
fa als usos admesos en
aquestes construccions,
en principi es contemplarien
aquelles activitats
que tinguin en l’espai rural
i el paisatge la seva
indentitat (veure quadre
adjunt).
Protecció del Paisatge
El catàleg haurà d’incloure
indicacions que
venen marcades pel
plantejament territorial o
director, així com per les
cartes del paisatge.
Una pinzellada del que
pot incloure el catàleg
serien aspectes com:
• Visibilitat: Les escomeses
de subministrament
han d’estar soterrades.
Cal controlar la publicitat
i les retolacions.
• Localització: Conservar
elements d’interès
patrimonial, mediambiental
o paisatgístic. Facilitar
accés al conjunt.
• Organització: Cal deixar
una proporció igual
de buits que de plens.
Mantenir els tipus de tancaments
• Elements simbòlics: Protegir
elements simbòlics
singulars identifi cats (culturals)
• Nous volums: Mai es
poden fer davant la façana
principal.
• Funcionalitat: No es
podrà alterar l’activitat
productiva i alhora caldrà
garantir les seves funcions
ecològiques. S’ha
de facilitar l’accés.

Pel que fa a la detecció
dels riscos, el catàleg farà
esment si hi han riscos, sobretot
si es volen canviar
els usos per les masies
situades en indrets amb
molta pendent o bé amb
algun risc reconegut.
Concretament en la fi txa
de catàleg per cada
casa s’inclourà si hi ha
un risc en l’entorn de la
masia que poden ser de
tipus geològic, d’inundació,
d’incendi, o altres,
públics i notoris o reconeguts
en diferents informes
sectorials.
Si es dóna algun
d’aquests riscos, la fi txa
del catàleg ha d’establir
les precaucions i/o
les mesures a adoptar en
cada cas.
• En zones inundables:
si es vol recuperar edifi -
cis que han estat molins
per donar-los altres usos,
aquests usos no poden
incloure la pernoctació
de persones, pel risc que
suposa l’evacuació per
inundació, per tant el turisme
rural i similars no hi
seran permesos.
La presència d’un risc pot
suposar una important limitació
en els usos de la
masia o casa rural. Un risc
important potser l’incendi.
En fi nques encaixonades,
amb poques vies de
sortida, caldrà tenir-ho en
compte en cas de volerli
donar usos com turisme
rural, i posar-hi les mesures
correctores.
Recuperació de ruïnes
En la redacció del catàleg
és possible que s’hi
pugui incloure una ruïna,
donant així certa llum
verda per la seva rehabilitació
futura. Tanmateix
prevaldran els criteris paisatgístics
i mediambientals
per sobre d’altres. En
tot cas, els únics que es
poden contemplar també
són els de tipus social,
socioeconòmics.
Planta original identificable
2 parets mínim en angle
Alçada mínima 2 metres i /o
indicis de coberta
Vestigis aparents. mínim
75m2
Accés preexistent per a trànsit
rodat
Composició de materials i
cromatisme del lloc
Les condicions mínimes
per considerar-se que la
ruïna és recuperable són:
Les ampliacions:
En general no s’admeten.
Tanmateix quan per a la
rehabilitació o recuperació
per a un ús concret
calgui alguna ampliació
localitzada s’acceptarà,
això si, fent-ho coincidir
amb l’enderroc d’altres
volums sense interès.
De tota manera, es prioritzarà
la reutilització i recuperació
de volums ja
existents.
L’ampliació que es permetrà
serà la mínima imprescindible
pel nou ús
sempre i quan se superi la
superfície total dels 1.000
metres quadrats.
Pel que fa a la divisió
horitzontal, aquesta ha
d’estar convenientment
justifi cada, i es permetrà
amb limitacions.
Des de JARC s’ha sollicitat
que aquesta opció
pugui contemplar
A Fons
diferents variants, a fi que
obri la porta a diferents
possibilitats en grans masies
on es necessària l’entrada
de nous recursos
econòmics per poder fer
front als elevats costos de
rehabilitació .
Els requisits per a que s’accepti
una divisió horitzontal
passen per reconèixer
situacions històriques, herències
o altres però cal
documentar-ho.
Només puntualment per
al foment de la rehabilitació
de grans masies, o
per resoldre temes d’herència.
El POUM ha també de
permetre-ho simultàniament
aquesta divisió, i
caldrà respectar l’estructura
de l’edifi cació i que
aquesta ho admeti sense
haver de fer ampliacions.
De tota manera la divisió
horitzontal només s’autoritzarà
si la tipologia de
la masia o casa rural ho
permet, i en tot cas com
a màxim podran sortir
quatre habitatges, amb
350 m2 mínim per al primer
habitatge (el principal)
i 150 m2 de mitjana
pels altres habitatges resultants
de la divisió horit-
món rural
19

A Fons
zontal. Si és dona el cas
que existeix més sostre i
s’hi vol implantar una activitat
complementària
requerirà un Pla especial
urbanístic (PEU).
Si la divisió horitzontal
es fa en edifi cis lindants
però independents al
principal, serà necessari
mantenir l’entorn de forma
unitària i des d’Urbanisme
no s’autoritzaran
tanques o elements que
desfi gurin aquest entorn
comú que s’haurà de
preservar.
Nous Usos
El catàleg de masies diu
si les edifi cacions són o
poden ser habitatge. Per
als nous usos admesos (o
20
món rural
rehabilitats) caldrà la immediata
adequació de
l’entorn, els accessos i els
serveis.
Com sembla lògic no es
pot fer venir gent sense
que hi hagi millores dels
accessos, la seguretat, i
els serveis necessaris.
Per als nous usos caldrà
veure la seva compatibilitat,
tant amb l’estructura
i amb les característiques
de les edifi cacions, així
com amb l’entorn.
En un canvi d’ús, es garantirà
que es disposa
d’aigua potable, d’energia,
de depuració i de
tractament de residus
d’acord amb el nou ús
proposat.
JARC US RECOMANA QUE...
És important que la masia o casa rural i tots els annexes
estiguin dins del catàleg de masies del municipi,
sobretot per tenir possibilitats en el futur de
rehabilitar-la i/o donar-li algun dels usos permesos.
Si la fi txa del catàleg està ben feta tot poden ser
avantatges. No entrar dins del catàleg suposarà
de ben segur molts entrebancs en el futur.
Si ja existeix més d’un habitatge a la masia millor
fer-ho constar especifi cament a la fi txa. JARC recomana
fer-la el més detallada possible quant a
la situació actual, i ja es contemplin les possibilitats
de futur, nous usos, ampliacions i rehabilitacions.
Seria bo conèixer l’estat d’elaboració en que es
troba el catàleg de masies en el nostre municipi,
i en el seu moment al·legar si no s’està d’acord
amb la redacció de la fi txa. Si el catàleg ja està
fet i la nostra casa o masia no ha estat incorporada,
també caldrà queixar-se formalment, encara
que hagi passat el termini d’al·legacions.
En urbanisme mai res és fi xe, i hem de pensar que
el catàleg és un instrument que ha de refl exar la
realitat i ha de ser d’utilitat, si ha hagut un error
de interpretació pels criteris d’inclusió caldrà que
es rectifi qui.
La fi txa del catàleg
La inclusió de la masia al
catàleg es materialitza
en forma de fi txa. Tot i
que en funció del municipi
pot tenir certes diferències
pel redactat i la extensió
en cada apartat,
segons urbanisme hauria
de contenir els següents
aspectes:
Dades bàsiques:
• Nom i número identifi -
cador
• Indret, adreça
• Dades cadastrals (polígon,
parcel·la, superfície,
darrera transmissió patrimonial...
• Coordenades UTM (x,y)
• Qualifi cació urbanística:
tipus de sòl no urbanitzable,
i codi (ho determina
el POUM)
• Graus de protecció ja
establerts, inventaris, ...
• Localització (plànol topogràfi
c i ortofotomapa
escala 1/5.000 de l’ICC)
• Fotografi es
Descripció de la masia
actual:
• Descripció del conjunt,
accessos…
• Volumetries: alçades,
superfícies, època construcció,
materials
• Us actual i titularitat,
(aclarint la seva vincu-
lació a una explotació
agrícola)
• Estat de conservació,
descripció dels serveis
existents, aigua, llum i altres….
• Situació de risc (inundabilitat,
geològic, incendi)
• Accessos: des del camí
públic fi ns a la casa, descripció
del traçat i estat
de conservació
Justifi cació per a la recuperació:
Cal especifi car per quin
motiu es considera que
la masia pot ser inclosa al
catàleg.
La fi txa indicarà en el cas
de rehabilitacions:
• Com tractar els volums
originals, materials, textures,
colors…
• Quines parts dels edifi -
cis es pot conservar o no
• Us proposat: la fi txa
marcarà quins son els
usos admesos:
• Condicions de l’ordenació
del conjunt l’edifi -
cació
• Divisió horitzontal: indicarà
si és possible o no
• Condicions específi -
ques d’accés, aparcament
i de cadascun dels
serveis: atenció que no
s’imposin unes condicions
exagerades o inviables
per dur a terme.

Jaume Bernis, sectorial del Porcí de JARC
El Síndic exigeix garanties al
Ramaderia
DAR en l’adaptació al benestar
Si rebeu la inspecció dels
veterinaris del DAR per
temes de condicionalitat
us recordaran que cada
vegada queda menys
pel compliment de la Directiva
europea del Benestar
Animal.
La normativa diu que les
truges i la reposició es
criaran en grups durant
el període comprès entre
les quatre setmanes
següents a la munta i
les set dies anteriors a la
data prevista de part. Els
costats del recinte mesuraran
2,8 metres, 2,4 en el
cas que el grup sigui inferior
a 6 individus.
Aquesta normativa no
s’aplicarà a les explotacions
de menys de 10
truges. Les explotacions
existents abans de l’u de
gener de 2003 tenen un
termini per adaptar-se
que fi nalitzarà el 31 de
desembre de 2012.
Aquesta data límit també
és vàlida per el condicionament
de l’amplada
màxima de les fenedures
en els engraellats de formigó.
Aquesta amplada
varia dels 14 mm en porcs
de 10 a 20 kg als 20 mm
de les truges.
Aquests canvis suposaran
una gran despesa pels
ramaders que malauradament
no la veuran
repercutida com a valor
afegit del seu producte,
i és una pena, ja que
la factura és molt gran.
En funció de les installacions
escollides, aquestes
millores provocaran
uns costos d’entre 400 i
500€ per truja. Una granja
de 400 truges pagarà fi ns
a 200.000€.
JARC us recorda que
mentre aquests canvis no
siguin del tot obligatoris,
es poden demanar ajudes
a través dels Plans de
millora del DAR a principis
d’any.
Però com ja hem anat
denunciant últimament el
que ens preocupa és que
alguns Ajuntaments on la
ramaderia no és una de
les seves prioritats, facin
servir aquesta normativa
per provocar que les
explotacions porcines no
creixin o baixin de cens o
acabin tancant, ja que
l’Ajuntament és qui haurà
de donar el permís
d’obra de l’ampliació de
la granja en un 25% de la
seva superfície.
Des de JARC varem fer
arribar aquesta preocupació
al Síndic de Greuges,
i més enllà de les bones
paraules, hem rebut
també fets. Poc després
d’aquesta reunió van
posar una persona a treballar
amb aquest tema
i van demanar un estudi
al DAR per tal de conèixer
com estaven portant
aquest tema.
El Departament va informar
que n’està al corrent,
que és una normativa
comunitària, que en
molts casos comportarà
la modifi cació de les estructures
i que l’hauran
de fer complir. A més a
més comenten que han
donat terminis força amplis.
També informen que
si no hi ha plans sectorials
agraris, hauran d’emetre
un informe vinculant
sobre les repercussions a
l’activitat ramadera i la
seva afectació. Conclouen
que ells han de vetllar
per la normativa.
El Síndic respon al DAR
que ja fa anys que han
detectat el fenomen del
mobbing rural, i que la
impossibilitat d’aconseguir
llicències municipals
per part d’alguns ramaders
pot provocar el tancament
de les seves explotacions.
Per tant tornen a demanar
al DAR quines son les
mesures que té previst
implantar per evitar les
difi cultats d’adaptació
de les granges porcines,
quan aquestes modifi cacions
resultin incompatibles
amb els diferents
planejaments urbanístics.
món rural
21

Ramaderia
22
món rural
Roser Serret, sectorial del Vaquí de Llet de JARC
No hi ha una orientació clara
per ajudar al sector lleter
A les darreres revistes us
hem anat informant de
les reivindicacions que
des de JARC estem fent
per al sector lleter i les respostes
que anem recent
per part de l’Administració.
I amb les darreres
novetats que tenim, continuem
veient que queda
molta feina per fer per tal
que el sector pugui arrencar
d’una vegada cap
a un futur mínimament
consolidat.
A nivell espanyol s’han
publicat darrerament les
bases per al repartiment
de quota de la Reserva
Nacional (320.000 tones).
Però aquest repartiment
s’executarà en base a
uns criteris restrictius per a
Catalunya i -per què no
dir-ho?- per a la majoria
d’explotacions competitives
de l’Estat.
Els benefi ciaris del repartiment
han d’haver executat
un pla de millora o una
incorporació de joves en
els darrers 2 anys, i a més
a més no se’ls repartirà
un volum de quota que
suposi superar els 220.000
kg/UTA (la informació
complerta la podeu trobar
en el darrer butlletí
informatiu sectorial que
us hem enviat). És a dir: a
les portes de la desaparició
del sistema de quotes
europeu, Espanya limita
un cop més la capacitat
de creixement de les explotacions.
Mentre, des d’aquesta
Unió Europea tant liberalista
s’ha anunciat que
es prolonguen els ajuts a
l’emmagatzematge privat
de mantega i s’estudia
prorrogar també els
períodes d’intervenció
de la mantega i la llet en
pols desnatada.
I és aquesta mateixa UE
qui veu com el 14 de juliol
la sectorial lletera europea
se li manifesta amb
la demanda de rebaixar
les quotes un 5% com a
mesura per a poder impulsar
un increment dels
preus.
I per a rematar-ho tot, en
els darrers dies les diferents
CCAA estan decidint
com redistribueixen
el paquet de diners procedent
del chequeo médico,
del pla especial de
recuperació econòmica
europeu, de la modulació
i de l’OCM del vi.
Aquest paquet de diners
s’han de redistribuir dins
del PDR de cada Comunitat
i en base a les línies
existents i als nous reptes.
Des de JARC s’ha demanat
que, tal i com permet
la normativa, s’articulin
mesures d’acompanyament
a la reestructuració
del sector lleter. Però
aquesta sol·licitud fi nalment
no ha estat atesa,
a diferència de la postura
d’altres Comunitats
com Castella i Lleó. Precisament
Castella i Lleó
ha publicat recentment
una línia d’ajuts directes
per la qual els ramaders
que han lliurat llet en el
que portem de campanya
poden percebre de
300 a 7.500 €/explotació,
proporcionalment a
la quota disponible de
cada ramader.
La conclusió és òbvia:
tothom coincideix en que
el sector està al límit. Tothom
coincideix en que
cal endegar mesures de
suport, però no tothom
coincideix quines han de
ser, i són pocs els valents
que s’atreveixen a posar
diners a l’abast dels professionals
dels sector.
El preu del contracte homologat
En els darrers dies s’ha arribat a un principi d’acord a nivell estatal per tal de
fi xar els preu de la llet que fi gurarà als contractes homologats creats ara farà
un any. En aquest sentit es preveu que aquest valor surti de la indexació de
preus mitjos anuals de diferents països europeus (principalment França), i es
parla del compromís de la distribució de “valorar positivament” la llet vinculada
a aquest tipus de contracte.
Des de JARC s’ha fet arribar la nostra refl exió dient que en la fi xació del preu
hauria de tenir el màxim protagonisme els costos de producció actuals al
nostre pais, i no els preus de venta d’altres Estats Membres, sobretot valorant
que a Espanya som defi citaris en llet i que a França (per exemple) són excedentaris.

Joan Carles Massot, sectorial del Boví de Carn de JARC
Es manté el
cens de bestiar
però hi ha
menys granges
En una reunió del més de
juny, la Subdirectora General
de Productes Ramaders
del MARM va donar
la informació disponible
del sector del vaquí de
carn: cens, nombre d’explotacions,
comerç exterior,
preus, costos de producció
i previsions pels
propers anys.
Pel que fa als cens de
bestiar, es manté sobre
els 6 milions de caps a
l’Estat (entre vaques de
carn, de llet i engreix).
Ara bé, el nombre d’explotacions
s’ha reduït.
Així, es dona una tendència
cap a explotacions
de major volum. Un fet
que a nivell de l’engreix
no és tan clar si tenim
en compte les dades
dels sacrifi cis del vedells,
s’ha incrementat dels
1.144.900 caps del 1992
fi ns als 1.372.300 caps del
2003, per tornar a reduir
el nombre de forma progressiva
fi ns als 1.203.900
caps del 2008.
Del 2003 al 2008 s’ha reduït
en 12% el nombre de
vedells a les explotacions.
Percentualment no han
estat tants els engreixos
tancats, és un fet evident
que es detecta a nivell
d’explotació, és que els
engreixos tenen uns percentatges
d’ocupació
inferiors a altres anys.
Pel que fa al comerç exterior,
al 2008 s’ha donat
un augment del 29% de
les exportacions i un descens
del 20% de les importacions
respecte al 2007.
Cal tenir en compte que
pel que fa a les exportacions
encara estem molt
per sota dels índex del
2003 quan gairebé varem
exportar 10 vegades
més que al 2008.
Al 2005 es van importar
564.517 tm de carn a la
UE i 26.902 a Espanya, al
2008 aquestes es van reduir
fi ns a les 390.663 tm
de carn a la UE i les 3.766
a Espanya.
Un dels importadors de
carn a la UE és el Brasil
amb el 43,5% de les importacions
en carn al
2008, però EUA que al
2008 només representava
el 1,7% està fent fortes
pressions a nivell de OMC
que han culminat amb
un recent acord entre al
UE i EUA pel qual a partir
del 1 d’agost del 2009 té
un nou contingent d’im-
portació de carn de vaquí
de qualitat. Hem de
dir, amb un cert sarcasme
que en aquest cas
de qualitat vol dir sense
hormones. Caldrà doncs
veure quins són els efectes
d’aquestes importacions
sobre el mercat.
Tot i el descens de la producció,
la reducció de les
importacions i l’augment
de les exportacions, no
han repercutit en un increment
dels preus. L’alça
dels primers mesos del
2009 respecte al mateix
període del 2008 tan sols
és d’un 8%. Aquest fet,
no és més que un refl ex
d’una de les dades més
preocupants del sector,
el descens del consum
de carn de vaquí. Segons
dades del MARM i
Ramaderia
EUROSTAT, entre el 2002
i 2007 el consum per
càpita de carn de vaquí
a Espanya ha oscil·lat entre
els 15 i 16 kg anuals.
Amb dades del 2008 ens
trobaríem en els 13,7 kg,
una dada molt pròxima
als 13,1 kg del 2001, l’any
de l’alarma alimentaria
de la EEB. Sembla que
la crisi econòmica també
afecta al consum de
carn i al sector.
Estem en un moment de
reajustaments al mercat
en que el equilibri entre
oferta i demanda està
en una corda fl uixa en la
que els vents dels censos,
el consum, les importacions
i les exportacions,
ens impulsaran per anar
endavant o per acabar
de caure.
món rural
23

Ramaderia
En deu anys la
cabana ovina
catalana cau
un 35 per cent
En només 10 anys els
cens de bestiar oví de
Catalunya ha disminuït
de 1.143.177 caps als
748.842 de principis del
2009. Una reducció d’un
35% que ja deixa entreveure
que el sector estar
passant una de les pitjors
crisis dels últims anys.
Una situació que encara
s’agreuja més a Espanya.
Les dades de gener 2008
a gener 2009 ens mostren
que la caiguda del cens
espanyol ha estat del
11%. De les 5 comunitats
que lideren el nombre de
caps amb el 80% del total,
(Castella-Lleó, Extremadura,
Castella La Manxa,
Andalusia i Aragó) és la
comunitat andalusa la
que s’emporta les pitjors
dades amb una disminució
del 26,33% del cens
d’ovins reproductors.
Es pot dir que durant els
darrers tres anys, la reducció
de les reproductores
és del ordre del 10% anual.
En e l cas del cabrum
la situació és totalment
diferent, ja que durant
els últims tres anys el cens
no ha variat, tot i això, les
femelles han augmentat
i els animals de sacrifi ci
han disminuït.
24
món rural
I aquestes dades del sector
oví, enguany no mostren
gaires perspectives
de millorar. Com cada
any, els preus cauen en
picat passat el Nadal i
es recuperen després
de Setmana Santa, però
aquest any no ha estat
així, i és que ja sabem
que en aquests moments
de crisi la carn de xai és
una de les que en surt
més perjudicada.
I és que el mercat des
de primer d’any està totalment
estancat, amb
preus que volten els 5,5€
kg/canal, molt per sota
del preu de cost que només
fan que dur el sector
cap a l’eradicació.
Josep Juscafressa, sectorial de l’Oví de JARC
El volum de comercialització
està força apagat
tot i que l’estoc de bestiar
al camp està molt ajustat
a la demanda. Aquesta
demanda està molt centrada
amb el bestiar de
poc pes.
Tot i això el Ministeri, a la
última reunió del més de
juny a Madrid, amb totes
les Organitzacions va
destacar que aquesta
tendència de disminució
del cens se seguirà
agreujant, i que provocarà
una reestructuració
del sector. Aquesta reducció
del cens, permetrà
una pujada dels preus
d’aquest segon semestre
d’un 10% respecte els
preus de l’any passat.
En aquesta reunió es van
revisar alguns aspectes
del desacoblament
total de les ajudes del
sector que començarà
l’u de gener del 2010. A
la Conferència Sectorial
d’Agricultura encapçalada
per la Ministra Elena
Espinosa va acordar la
territorialització de 39,3
milions d’euros per el desenvolupament
rural i així
promoure la modernització
de les explotacions,
la qualitat de vida i la
promoció de les mesures
agroambientals.
L’oví i cabrum comptarà
amb 24 milions d’euros,
que es repartiran de la
següent manera:
• Dotze milions d’euros
per el Pla d’ordenació
del sector carni i al Pla integral
del sector oví i cabrum,
per subvencionar
els productors.
• Vuit milions pel foment
de l’associacionisme per
la defensa sanitària.
• Tres milions per la selecció
i difusió de la millora
ramadera.
• Un milió per la conservació
de les races autòctones.

Antoni Caulas, responsable sectorial del Conill de JARC
Ramaderia
Agafa forma la nova marca
per identificar el “conill català”
L’aplicació del pla estratègic
va recollint els
seus fruits ja que en breu
es presentarà la marca
genèrica conill criat a
Catalunya, una certifi -
cació de l’Associació de
Productors i Escorxadors
de Catalunya, que té el
suport de 12 dels 20 escorxadors
catalans, que
han fi rmat un contracte
d’adhesió a la marca i
seran els que certifi quin
amb una etiqueta l’autenticitat
de la carn.
La marca certifi ca que
el conill ha nascut, s’ha
criat i ha estat escorxat a
Arran de l’última sectorial
del conill es va acordar
modifi car per tal d’adaptar-lo
a la realitat del sector
el document sobre
la cadena alimentària
d’entrada d’animals a
escorxador.
El Real Decret 361/2009,
de 20 de març, diu que
aquesta informació sobre
la cadena alimentària
que ha d’acompanyar
als animals destinats
a sacrifi ci, no entrarà en
vigor pel sector cunícola
fi ns l’1 de gener de 2010,
temps més que sufi cient
per adaptar i consensu-
Catalunya, i pretén donar
un valor afegit al conill
català i que el consumidor
l’identifi qui.
Es calcula que unes 150
granges podran adherirse
a la marca. Les granges
que vulguin vendre
la seva carn amb aques-
ar aquest document al
sector i per exigir que la
necessitat de ser enviat
abans de 24 hores (específi
c pel conill) de l’entrada
dels animals a l’escorxador
sigui revocat per
la UE. Un dels aspectes
ta identifi cació, hauran
de sol·licitar-ho a l’administració
i seran objecte
d’unes inspeccions per
poder certifi car aquest
valor afegit en la seva
carn.
Des de JARC, considerem
que tot productor
Canvis en el document d’entrada
de conills a l’escorxador a la UE
criticables d’aquest RD
és la no exigència de les
mateixes condicions per
animals provinents de
fora de la UE.
Per altra banda, a causa
de les grans divergències
entre capacitats i censos
de les explotacions de
conills i conilles i per tenir
unes dades més reals
sobre els censos actuals
d’animals de les granges
de Catalunya, el DAR
s’ha compromès a fer
una actualització del SIR
i així poder disposar de
dades més properes a la
realitat del sector.
de carn de conill català
ha de poder vendre amb
aquesta certifi cació i creiem
que s’haurien d’agilitar
i facilitar els tràmits.
Ara, està previst crear
una comissió de seguiment
del pla estratègic,
el qual te una projecció
en quan a objectius
i mesures a executar a
mig termini fi ns l’any 2013
com a mínim.
Pel que fa al preu del conill
des de fi nals de maig
que continua estancat a
1,65€/pes viu sobre granja.
Guia Pràctica
d’Higiene
per als conills
L’11 de juny es van acabar
les reunions entre diferents
tècnics, sindicats,
federació i representants
del sector cunícola per
elaborar la Guia de Pràctiques
Correctes d’Higiene
(GPCH) coordinat per
l’Agència Catalana de
Seguretat Alimentaria.
Aquest document servirà
de referència als responsables
de les explotacions
de conills de Catalunya
per garantir la salubritat
dels seus productes i com
a pauta a seguir d’acord
amb les normatives.
món rural
25

Ramaderia
A Catalunya hi ha establert
un programa de Vigilància
que consisteix en
la presa de mostres d’aus
salvatges i aus de corral
tant d’animals vius i sans
com d’animals morts o
malalts.
Les mostres que es fan a
Catalunya les porten a
terme el Cresa i el Departament
de Medi Ambient
en el cas d’aus salvatges:
i el Cesac pel que fa a les
aus de corral, i veterinaris
ofi cials del DAR i del Cresa
en el cas d’aus per a
l’autoconsum.
Les mostres d’aus salvatges
es prenen normalment
durant les campanyes
d’anellatge de les
aus migratòries, les caceres
i a centres de recuperació.
Les principals zones
geogràfi ques d’on s’agafen
les aus per prendre
mostres són: el Delta del
Llobregat, el Delta de
l’Ebre i els aiguamolls de
l’Empordà,
En el cas d’aus domèstiques,
també s’agafen
mostres de zones d’alta
26
món rural
Josep Escoda, sectorial de l’Aviram de JARC
Segueix actiu el programa per
vigilar si hi ha Influenza Aviària
densitat d’aus i dels Deltes.
Pel que fa a les aus de
corral es prenen cinc
mostres d’aus per nau. A
les explotacions d’ànecs,
oques i guatlles, s’agafen
40-50 mostres de cada
explotació (atès l’alt risc
de la malaltia en aquests
espècies i la possibilitat
de que els animals siguin
asimptomàtics).
Durant l’any 2008 es van
agafar 2.981 mostres. En
una explotació d’autoconsum
es va obtenir un
resultat inicial positiu a H7
que no va ser confi rmat
pel Laboratori Nacional
de Referència d’Algete i,
per tant, no es va haver
d’activar el Pla d’emergència.
La resta de resultats
van ser negatius.
En aus salvatges, l’any
2008, s’havien d’analitzar
318 aus, per a permetre
detectar 1 cas positiu si
la prevalença de la malaltia
fos d’un 0.5% i l’interval
de confi ança del
95%.
Un total de 22 mostres
varen resultar positives
a diferents subtipus IABP
(infl uença aviària de
baixa patogenicitat) i
d’aquests es va poder
aïllar el virus en ous embrionats
en nou casos a
partir dels quals es varen
identifi car en cadascun
el serotipus específi c de
la IABP. Cap d’elles va
ser positiva a H5N1 d’alta
patogenicitat i, per tant,
no es va haver d’activar
el Pla d’emergència enfront
la infl uença aviària
en aus salvatges.
L’estudi fi logenètic
d’aquest virus va determinar
que eren d’origen
euroasiàtic, per la qual
cosa es demostra que
cal mantenir la vigilància
contra aquesta malaltia.
Document entrada a escorxador
Arran del RD 361/2009 sobre la Informació de la Cadena Alimentària, l’ACSA va
reunir 15 de maig els sectors ramaders a excepció de l’aviram, i va consensuar
un model de document que ha d’acompanyar els animals a l’escorxador. Això
ha causat discrepàncies al sector de l’aviram, ja que per aquest, la transmissió
de la ICA ja és obligatòria des de l’u de gener de 2006, i des del l’any 2003,
s’estableix i regula el pla sanitari avícola, que entre altres, preveu que es pugui
realitzar la inspecció ante-mortem de les aus a l’explotació d’origen, disposant
Certifi cat sanitari Únic que contempla part de la informació. Finalment, però el
3 de juliol, s’acorda No utilitzar el model consensuat i afegir un Annex al Certifi
cat Sanitari de trasllat.

Modificada la
comunicació de
jornades reals
A partir del 14 de juliol
tots aquells empresaris
que tinguin treballadors
amb cotització mensual
o general, no caldrà que
comuniquin les jornades
reals com fi ns ara es feia
abans del dia 6 del mes
següent, o 6 dies després
de que es produís una
baixa.
En el marc de la Llei
2/2008, de Pressupostos
Generals de l’Estat per a
l’any 2009, desenvolupat
parcialment per l’Ordre
TIN/41/2009, es van establir
dues modalitats en la
cotització dels treballadors
per compte aliè del
Règim Especial Agrari.
La modalitat de cotització
recollida en “mensual”
o “general” s’aplicarà
obligatòriament als
treballadors amb contracte
indefi nit, excepte
aquells que tinguin contracte
de fi x-discontinu,
i pot ser escollida pels
empresaris opcionalment
pel que fa als treballadors
que tenen un contracte
de treball eventual amb
l’empresa.
Aquesta modalitat té
com característica que
la cotització es realitza
en funció dels dies d’alta
del treballador en el
Règim Especial amb independència
del nombre
de jornades reals de
treball efectiu realitzades
pels treballadors. A més
a més, els treballadors
als quals sigui aplicable
la modalitat “mensual”
o “general”, les jornades
reals o dies efectius de
treball no tenen repercussió
en la cotització es
a dir cotitzen sempre els
30 dies mensuals independentment
de si hi ha
dies que no treballen.
En conseqüència, a
partir del 14 de juliol de
2009 no serà necessària
la comunicació per part
dels empresaris a través
de la transacció ATR50,
de les jornades reals o
dies efectius de treball
d’aquells treballadors
agraris per compte aliè
als que s’apliqui aquesta
modalitat. Les últimes jornades
reals que han de
comunicar-se seran les
del mes de juny de 2009.
No obstant això, tant si
es tracta de treballadors
amb contracte de treball
indefi nit com eventual,
s’haurà de comunicar la
baixa dels treballadors
en el termini de 6 dies naturals
següents al del cessament
en el treball.
En la modalitat de
cotització en “jornades
reals“, la comunicació
s’haurà de seguir fent
amb les condicions i en
els terminis establerts fi ns
a ara, es a dir, els dies cotitzats
equivalen als dies
Racó Jurídic
realment treballats, i la
seva comunicació s’ha
de fer dins dels 6 primers
dies del mes següent, o
si es produeix una baixa
s’han de comunicar les
jornades reals durant els
sis dies següents a la baixa.
Cal recordar a tots aquells
que contracteu personal
per a la campanya de la
fruita, podeu optar per
una de les dues cotitzacions.
La diferència entre
aquestes es troba en la
manera de determinar
la base de cotització per
contingències comunes.
Si voleu mes informació
podeu consultar a la pagina
web de la Seguretat
Social o a la ofi cina de
JARC més propera.
món rural 27

Publireportatge
La protecció de dades,
una Llei d’obligat compliment
La protecció de dades
és un dret fonamental de
les persones físiques, que
busca protegir la seva intimitat
i la seva privacitat
davant les vulneracions
d’aquests drets que puguin
procedir de la recollida
i emmagatzematge
de les seves dades personals
per empreses o
entitats.
Derivats d’aquest dret fonamental,
l’Ordenament
Jurídic espanyol, i el de la
Comunitat Europea, reconeix
a les persones una
sèrie de drets en relació
amb les seves dades personals
que les empreses
han de respectar, i imposa
una sèrie d’obligacions
formals i substantives
que aquestes empreses
han de complir.
La LORTAD, 5 / 1992, de
29 d’octubre, va establir
una primera via de
protecció administrativa
de les dades automatitzades,
que tanmateix
va ser derogada per la
LOPD, Llei 15/1999, de 13
de desembre, de Protecció
de Dades de caràcter
personal..
Fins l’any 2008 es va
mantenir en vigor el Reglament
de Mesures de
Seguretat dels fi txers automatitzats
(RD 994/1999),
l’esmentat reglament establia
unes mesures de
28
món rural
seguretat mínimes per
protegir les dades personals
que es tractessin de
forma automatitzada, va
ser llavors quan va entrar
en vigor el nou Reglament
de Mesures de Seguretat
(aprovat pel RD
1720/2007), que aclaria
certes mesures de seguretat,
així com a incloure
en el seu àmbit d’aplicació
els fi txers no automatitzats
(suport paper).
Totes les empreses, comerços,
comunitats de
propietaris, associacions…
sense excepció e
independentment del
seu mida, han de complir,
entre d’altres, amb
les següents obligacions:
Inscriure els fi txers que
continguin dades personals
en el Registre de
l’Agència Espanyola de
Protecció Dades (RGPD).
Generar el Document
de Seguretat per a cadascun
dels fi txers que
continguin dades de caràcter
personal, indicant
el responsable de segu-
retat, usuaris, mesures de
seguretat, procediments,
normes etc.
Implantar totes les mesures
de Seguretat tècniques,
jurídiques i organitzatives
que la llei preveu.
Garantir entre d’altres,
el Dret d’Informació en
la recollida de les dades
personals, així com els
drets d’accés, rectifi cació,
cancel·lació i oposició
Des de Personal Data
Services, S.L. i mitjançant
la visita d’un consultor
especialitzat a la seva
empresa, recollirà totes
la informació relativa al
tractament de dades
de caràcter personal necessària
per poder fer
la correcta adequació
a la LOPD, s’estudiaran
els casos de cessió de
dades i d’accés a dades
per compte de tercers,
per tal d’elaborar
els contractes (assessors,
gestors, empreses d’informàtica,
prevenció de riscos
laborals, etc.), i totes
les eines necessàries per
garantir el compliment
de la Llei. També ens encarreguem
de generar el
Document de Seguretat i
comunicació al Registre
de l’Agència de Protecció
de Dades dels fi txers
existents.
A Personal Data Services,
S.L. entenem que es molt
important conscienciar
a aquells treballadors
que accedeixin a dades
personals de la importància
de complir amb els
procediments relatius al
tractament de dades, es
per aquest motiu que es
durà a terme un programa
de formació a través
de la nostra plataforma
de formació on-line.
Les empreses que cotitzen
per la contingència
de formació professional
disposen d’un crèdit per
formació continua.
Gestionem tot el procés
pels nostres clients, des
de el càlcul del saldo en
formació fi ns els tràmits
necessaris per adherir la
seva empresa al Conveni
d’adhesió d’empreses
i tramitem la comunicació
dels treballadors que
realitzaran els cursos per
poder així realitzar la bonifi
cació a la quota de la
Seguretat Social.
Personal Data Services S.L.

Medi Ambient
Obert i inaugurat el primer tram
del Canal Segarra-Garrigues
El 5 de juliol es va inaugurar
del Tram I del Canal
Segarra-Garrigues. El president
de la Generalitat,
José Montilla i el secretari
d’Estat de Medi Rural i Aigua
del MARM varen ser
les autoritats encarregades
de l’acte.
Aquest primer tram té
una longitud de 5,4 km,
ha estat executada per
AcuaEbro i regarà per ara
unes 1.500 ha de conreus
agrícoles. En aquesta
fase no es travessa cap
zona ZEPA.
El canal abasta 70.000
hectàrees i aplega 74
municipis de les comarques
lleidatanes de la
Noguera, la Segarra, el
Pla d’Urgell, les Garrigues,
l’Urgell i el Segrià. L’obra
benefi ciarà a un conjunt
de 16.000 regants a més
a més d’abastir d’aigua
de boca a municipis
d’aquestes comarques.
El Sistema Segarra-Garrigues
suposa una gran
oportunitat per a les Ter-
res de Lleida i és una infrastructura
clau per al
desenvolupament agrari,
industrial i econòmic de
la zona. El canal suposa
una inversió de 1.500
milions d’euros en el seu
conjunt. La previsió és
que tota l’obra estigui
completament executada
i en funcionament
l’any 2013.
De totes formes, la inauguració
no ha estat
exempta de polèmica
pel fet que queden temes
per resoldre:
La Comissió Europea estudia
reobrir l’expedient
a l’Estat Espanyol per que
el projecte no disposa
d’estudi d’impacte ambiental
i en el seu dia, el
Tribunal de Justícia de la
Unió Europea va declarar-lo
il·legal.
Els futurs regants encara
no saben realment el que
els hi costarà el metre cúbic
d’aigua. Aquesta és
la despesa principal que
tindran les explotacions
de l’àrea regable i abans
de fer qualsevol inversió,
cal saber el cost de l’aigua.
Les perspectives actuals
de crisi econòmica sense
precedents fan que la
viabilitat de les explotacions
agràries estigui fortament
amenaçada i sigui
complicat el fet de poder
assumir les inversions
necessàries per tal de
realitzar la transformació
de secà a regadiu.
Aquest temes que queden
per resoldre són tots
de caràcter polític i caldria
que, a qui correspongui,
els solucioni el
més aviat possible i que
no només tinguem pressa
per inaugurar les obres.
món rural
29

Activitats
JARC organitza a Tordera un curs
d’informàtica per a dones rurals
L’1 de juliol va començar
a Tordera el curs d’iniciació
a la informàtica per a
dones de l’entorn rural.
És una de les accions organitzada
per JARC i emmarcada
dins el projecte
Impuls de l’Economia Rural.
Aquest projecte està
cofi nançat pel Fons Social
Europeu (FSE), amb el
Programa Operatiu d’intervenció
comunitària en
el marc de l’objectiu de
competitivitat regional i
ocupació a Catalunya,
en un percentatge del
50% amb el cofi nançament
del Departament
de Treball i l’aportació
de JARC.
Aquest curs va fi nalitzar el
27 de juliol, i constava de
25 hores. Hi van assistir 20
dones. Els curs s’ha desenvolupat
a la zona de la
Tordera, zona on encara
trobem, sobretot al Delta
molta horta.
Xerrada a l’Armentera
pel Pla dels aiguamolls
El 26 de juny un grup de 30 pagesos van assistir a l’Armentera
a l’acte per denunciar l’abús al sector que suposava
la creació del Pla Especial dels Aiguamolls de
l’Empordà. Una zona connectora que dobla l’àrea del
Parc,amb totes les restriccions d’aquest sense la protecció
de Parc Natural, prohibint el conreu d’algunes
closes i la nova instal·lació d’explotacions porcines.
Des de JARC hem apostat
per un projecte com
aquest perquè creiem
que la formació es la única
via per a que les dones
del món rural tinguin
l’oportunitat o millorar el
seu lloc de treball.
Amb aquesta formació
pretenem que es puguin
incorporar al mercat laboral
les dones rurals que
es troben amb difi cultats
per accedir a determinades
ofertes al no disposar
de coneixements informàtics.
Tenim previst començar
tres cursos més d’aquestes
característiques a la
Fatarella, Lleida i Bellver
de Cerdanya. Si esteu
interessades en rebre
aquesta formació, no
dubteu en posar-vos en
contacte amb l’ofi cina
de JARC que tingueu
més propera.
JARC debat a Parlavà
sobre el mobbing rural
Després de dos anys de denúncia de la problemàtica
del Mobbing Rural, i de ja haver-ho exposat al Parlament
de Catalunya, creiem necessària realitzar una
Jornada a Parlavà (poble on fa 2 anys van començar
la series de xerrades pedagògiques de com la pagesia
estava sent assetjada per part de l’administració i la
societat) per explicar tota la feina realitzada i els objectius
aconseguits.
món rural
31

Activitats
JARC informa
dels ajuts per
a maquinària
Diferents municipis de les
comarques de Lleida han
acollit durant aquests
mesos les xerrades informatives
que des de JARC
s’han organitzat per explicar
les diferents línies
d’ajut que es van publicar
per a l’adquisició de
maquinària agrícola.
En concret, a les comarques
de Ponent,
aquestes xerrades s’han
fet a Tremp, Bellver
de Cerdanya, Lleida,
i Mollerussa i van tenir
32
món rural
bona acollida entre els
socis i simpatitzants de
JARC.
Les altres línies d’ajut són
les que cada anys es convoquen:
el Pla Renove
de maquinària agrícola,
l’adquisició en comú de
maquinària i enguany els
préstecs a interès 0 per a
comprar nova maquinària
agrícola.
Les xerrades no només
van servir per facilitar la
informació a tots els as-
sistents sinó que també
van permetre iniciar els
tràmits pertinents de tots
aquells que volien sollicitar
els ajuts per aquesta
campanya.
JARC atansa la normativa
en fitosanitaris al sector
Al llarg dels darrers mesos, JARC ha organitzat diferents
cursos a les comarques de Lleida. En concret
es tracta de dos de Fitosanitaris de nivell bàsic, que
es van fer a Lleida i a Montgai i un de transport de
bestiar que va tenir lloc a Lleida. A cadascun d’ells hi
van assistir 22 persones que després de superar amb
èxit l’avaluació rebran el corresponent carnet.

JARC porta al Baix Ebre el
Activitats
debat de les zones vulnerables
Al llarg d’aquest mesos
de primavera - estiu,
JARC ha estat present
en diversos municipis de
la província per continuar
amb la seva tasca divulgativa
i formativa de
tot soci i simpatitzant del
sector.
Així doncs el dia 12 de
juny, i en motiu de l’ampliació
de les zones vulnerables
de Catalunya, des
de JARC varem realitzar
una xerrada informativa
al municipi d’Ulldecona,
una de les zones afectades
per l’ampliació, per
exposar la situació i les
futures problemàtiques
que s’esdevindran.
Hi assistiren una quinzena
de ramaders preocupats
per la continuïtat de
les seves explotacions,
doncs a dia d’avui no
veuen sortida a la situació
de preus que estan
patint i que s’agreujarà
amb l’ampliació de burocràcia
que la declaració
de les noves zones
vulnerables ocasionarà.
D’altra banda, el dia 25
de juny a Salomó, es realitzà
una xerrada amb la
fi nalitat de passar revista
a l’any de vigència de
l’OCM de la Vinya i el Vi.
S’aprofi tà l’acte per exposar
als assistents tots
el tràmits que són necessaris
per tenir accés als
diferents ajuts per a l’ad-
quisició de maquinària
agrícola: el pla renove,
i l’ajut de maquinària en
comú.
Alhora, el dia 16 de juliol,
el municipi de Nulles ha
obert el que està previst
que sigui tot un seguit
de xerrades sobre el Catàleg
de Masies Rurals i
Construccions Agràries
en sòl rústic ( vegeu secció
A Fons).
Es tracta d’un tema que
sense dubte, atreu molta
gent tan del sector com
d’altres activitats empresarials
per la problemàtica
actual que hi ha en
els diferents municipis catalans
i la negativa a la
construcció dels nous habitatges
en el marc dels
Plans territorials.
Finalment, el dia 22 de
juliol, a Vila-rodona es va
realitzar una jornada tècnica
emmarcada en el
Pla Anual de Transferència
tecnològica que té
com a objectiu informar
de quina és la normativa
que han de seguir els pagesos,
especialment els
viticultors, que necessitin
mà d’obra temporal per
a les seves explotacions
durant la propera verema.
La jornada va ser molt
concorreguda, amb vuitanta
assistents, ja que
aquest és un tema que
preocupa els viticultors
que ara han de començar
a planifi car la recollida
del raïm i la necessitat
de mà d’obra que això
els pot suposar.
Recordar a tots els socis
i simpatitzants de JARC
a les comarques de
Tarragona que per a està
prevista la participació
de l’organització al Firagost
de Valls, amb una
xerrada informativa a la
capital de l’Alt Camp.
món rural
33

Activitats
Vic debat sobre les successions
i transmissions patrimonials
El 19 de juny va tenir lloc
a la sala Sert (llotja) de
l’Edifi ci del sucre de Vic la
Jornada sobre les Transmissions,
successions i la
jubilació al sector agrari.
Les ponències van córrer
a càrrec de l’advocat
Josep Guix, i del tècnic
de JARC a Tarragona
Pere Lluís Pié i hi van assistir
unes 30 persones,
A la ponència de transmissions
i successions al
sector agrari es va fer una
pinzellada a les diferents
formes de testament, les
bases de l’impost que
grava les transmissions o
adquisicions, i sobretot
dels avantatges que té
l’empresa prioritària, ja
34
món rural
que es poden acollir a les
desgravacions fi scals .
La transmissió per mort, el
ple domini o del usdefruit
vitalici d’una explotació
agrària en la seva integritat,
en favor o per al
titular d’una altra EAP o
que aconsegueixi aquesta
consideració com a
conseqüència de l’adquisició,
gaudirà d’una
reducció del 90 al 100%
de la base de l’impost
que grava la transmissió
o adquisició de la explotació,
sempre que, com
a conseqüència de dita
transmissió, no s’alteri la
condició de EAP del qui
adquireix. La transmissió
de la explotació s’haurà
de fer en escriptura pública.
La reducció serà
del 100% en cas de ser
el cònjuge qui continuï
amb l’explotació.
La segona ponència va
parlar sobre el nou sistema
especial agrari dins
d’autònoms (SETA), la
diferenciació entre la jubilació
contributiva i la
no contributiva, la compatibilitat
de la pensió i el
treball agrari. JARC agraeix
la resposta els socis,
ja que això ens anima a
seguir treballant.
JARC informa del Pla Renove
La territorial de Barcelona de JARC ha organitzat diferents
xerrades al territori, per tal de donar a conèixer a
tots els interessats les diferents línies d’ajuts que han sortit
per la compra de maquinària agrícola. Cal destacar
i com a novetat d’enguany els préstecs per l’adquisició
de maquinària que incorpori noves tecnologies i
que permet la compra de tractors.