A Teià, pagesos, al Masnou, mariners - CapGros.com

N
O E l’augment del calat dels vaixells i el creixement
S
del port de Barcelona van anar desplaçant
l’estiba cap a la ciutat. El Masnou va sollicitar
llavors del govern la construcció d’un
port i, en no ser-li concedit, es va revoltar,
renunciant al títol de vila i deixant de fer-hi
mercat. Avui el port del Masnou, construït
als anys setanta i ampliat més recentment,
no és només un dels centres de navegació
esportiva més importants del país, bressol
de nombrosos campions de vela, sinó el
principal símbol del poble i un dels indrets
de passejada obligada. A l’horabaixa, amb
el sol rogenc amagant-se darrera el dic i la
música que fa la brisa acaronant els pals
majors dels velers i llur cordam, descobrireu
com la tradició marinera del Masnou dóna
a la vila una personalitat única i sanament
envejable pels pobles veïns.
Aquesta manera de ser s’escampa, lògicament,
pels carrers del nucli antic, tan
desconeguts per molts com suggeridors.
Des de la plaça de la Llibertat, on hi havia
una torre de guaita, busqueu la petita plaça
Bertran, presidida per ca l’Indià, les escales
El port del Masnou no és només
un bressol de campions,
sinó un dels símbols de la vila
que pugen cap a Sant Francesc d’Assís
i les del Rector Pineda fi ns a l’església
de Sant Pere, obra del masnoví Miguel
Garriga, acabada pel fi ll i el nét. Amareuvos
de brisa marina a la balconada de la
plaça, un impressionant mirador damunt el
centre històric; no deixeu de contemplar
la Casa Benèfi ca, obra de Gaietà Buïgas,
autor del monument a Colom, i perdeu-vos
després per les raconades i escales de
carrers com Roig, Sant Pau, Santa Anna
o Sant Josep. Tot és a mà, com els petits
jardins de les cases de poble del carrer
Sant Pere o el carrer de Lluís Millet on, fi ll
d’un capità, va néixer el 1867 el fundador
de l’Orfeó Català.
Després torneu a la carretera i busqueu el
Masnou més cosmopolita del Casino i el seu
majestuós teatre, de l’edifi ci vuitcentista de
l’Ajuntament, obra també de Miguel Garriga,
del centenari estanc amb un taulell fet amb
caixes de puros vinguts d’Amèrica o de la
casa neoàrab, obra de Pere Andreu, que
acull ara la Casa de Cultura.
El Masnou no s’acaba mai, i quan sembla
que sou al fi nal, és que heu arribat a Ocata,
un barri amb personalitat pròpia des de la
seva fundació, deguda a uns pescadors
de Leucata que s’hi van establir, i d’aquí va
venir el nom. Avui Ocata és un confortable
barri residencial, amb llocs tan interessants
42 43