A Teià, pagesos, al Masnou, mariners - CapGros.com

N
O E
S
La petja romana al Maresme va ser
tan profunda que va defi nir per
sempre la civilització d’aquestes
terres. En la seva expansió per
la riba mediterrània l’Imperi va
escollir aquesta llenca de terra per crear-hi
ciutats (Baetulo, Iluro), fer-hi passar rutes
com la Via Augusta i establir-hi centres de
producció i de comerç. Les vil·les romanes,
de les quals s’han trobat restes pràcticament
a tots els pobles, van ser les precursores
dels masos i les explotacions agràries que
van portar el progrés fi ns a la meitat del
segle XX. En algunes platges hi van crear
drassanes i bases per a la navegació. Teià
i el Masnou en són dos exemples encara
ben vius avui.
A banda i banda de la riera que, convertida
després en camí, s’enfi la suau fi ns al
coll de Clau, Teià respira encara avui, tot i
l’inevitable creixement urbanístic, un cert i
agradable ambient pagès. Masos com cal
Nadal, cal Senyorcinto, cal Barrera (on va
néixer el biòleg Jacint Barrera i Arenas) o
cal Monac, alguns encara amb portalades
dovellades, torres de guaita o ferms murs
amb contraforts, mostren un passat esplendorós
de treball i progrés en harmonia
amb la terra. Sens dubte, el millor passeig
per Teià és el que, enllaçant un mas amb
l’altre, us porti des de la creu de terme, a
can Llauradó (aviat biblioteca municipal),
fi ns a can Lladó o ca l’Uriach, sense deixar
de passar pel bell carrer de les escales, i
encara acostar-se després fi ns al Sagrat Cor,
una copia del cèlebre Crist de Corcobado
de Rio de Janeiro exòticament enclavada
al vessant sud de la muntanya.
Però Teià no vol oblidar qui és i d’on
ve i, tant aquests masos, com els de can
Godó, fi nca dels comtes on no fa tants anys
encara es venia vinagre, can Wertheim, can
Bru, can Pol (casa feudal dels senyors de
Teià) o can Padellàs i can Torrents, són
part viva del patrimoni urbà de la vila des
dels segles XVI-XVIII, quan es van construir la
majoria; i símbols insubstituïbles sense les
quals no s’explica ni la història ni la realitat
actual del poble.
Teià no arriba als sis mil habitants. Les
noves promocions d’habitatges, a tocar
del Masnou, garantiran la conservació
del centre històric, presidit per l’església
dedicada a Sant Martí, bastida en estil
goticorenaixentista l’any 1574 pel mestre
d’obres Antoni Mateu.
És clar que ni el poble que va aixecar
l’actual temple, ni el que hi anirà a viure
els pròxims anys, estaven en el pensament
del comte Borrell quan, l’any 965, va cedir
A la falda de la Serralada Litoral,
mirant la riera de Teià, un Sagrat
Cor al més pur estil del crist de
Corcovado brasiler, presideix la
vida quotidiana del poble i la seva
presència només crida l’atenció dal
foraster.
La robusta
arquitectura de
l’església de Sant
Martí de Teià es
deixa veure per
tot el centre de
la vila en estar
aixecada damunt
d’un petit turó.
38 39