A Teià, pagesos, al Masnou, mariners - CapGros.com
A Teià, pagesos, al Masnou, mariners - CapGros.com
A Teià, pagesos, al Masnou, mariners - CapGros.com
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
N<br />
O E<br />
PER RAFAEL VALLBONA<br />
S<br />
FOTOS: SERGIO RUIZ<br />
La mirada encantada<br />
A <strong>Teià</strong>, <strong>pagesos</strong>, <strong>al</strong><br />
<strong>Masnou</strong>, <strong>mariners</strong><br />
Els masos de <strong>Teià</strong> testimonien el seu passat de progrés.<br />
El <strong>Masnou</strong> es defi neix per la seva vocació marinera<br />
36 37
N<br />
O E<br />
S<br />
La petja romana <strong>al</strong> Maresme va ser<br />
tan profunda que va defi nir per<br />
sempre la civilització d’aquestes<br />
terres. En la seva expansió per<br />
la riba mediterrània l’Imperi va<br />
escollir aquesta llenca de terra per crear-hi<br />
ciutats (Baetulo, Iluro), fer-hi passar rutes<br />
<strong>com</strong> la Via Augusta i establir-hi centres de<br />
producció i de <strong>com</strong>erç. Les vil·les romanes,<br />
de les qu<strong>al</strong>s s’han trobat restes pràcticament<br />
a tots els pobles, van ser les precursores<br />
dels masos i les explotacions agràries que<br />
van portar el progrés fi ns a la meitat del<br />
segle XX. En <strong>al</strong>gunes platges hi van crear<br />
drassanes i bases per a la navegació. <strong>Teià</strong><br />
i el <strong>Masnou</strong> en són dos exemples encara<br />
ben vius avui.<br />
A banda i banda de la riera que, convertida<br />
després en camí, s’enfi la suau fi ns <strong>al</strong><br />
coll de Clau, <strong>Teià</strong> respira encara avui, tot i<br />
l’inevitable creixement urbanístic, un cert i<br />
agradable ambient pagès. Masos <strong>com</strong> c<strong>al</strong><br />
Nad<strong>al</strong>, c<strong>al</strong> Senyorcinto, c<strong>al</strong> Barrera (on va<br />
néixer el biòleg Jacint Barrera i Arenas) o<br />
c<strong>al</strong> Monac, <strong>al</strong>guns encara amb port<strong>al</strong>ades<br />
dovellades, torres de guaita o ferms murs<br />
amb contraforts, mostren un passat esplendorós<br />
de treb<strong>al</strong>l i progrés en harmonia<br />
amb la terra. Sens dubte, el millor passeig<br />
per <strong>Teià</strong> és el que, enllaçant un mas amb<br />
l’<strong>al</strong>tre, us porti des de la creu de terme, a<br />
can Llauradó (aviat biblioteca municip<strong>al</strong>),<br />
fi ns a can Lladó o ca l’Uriach, sense deixar<br />
de passar pel bell carrer de les esc<strong>al</strong>es, i<br />
encara acostar-se després fi ns <strong>al</strong> Sagrat Cor,<br />
una copia del cèlebre Crist de Corcobado<br />
de Rio de Janeiro exòticament enclavada<br />
<strong>al</strong> vessant sud de la muntanya.<br />
Però <strong>Teià</strong> no vol oblidar qui és i d’on<br />
ve i, tant aquests masos, <strong>com</strong> els de can<br />
Godó, fi nca dels <strong>com</strong>tes on no fa tants anys<br />
encara es venia vinagre, can Wertheim, can<br />
Bru, can Pol (casa feud<strong>al</strong> dels senyors de<br />
<strong>Teià</strong>) o can Padellàs i can Torrents, són<br />
part viva del patrimoni urbà de la vila des<br />
dels segles XVI-XVIII, quan es van construir la<br />
majoria; i símbols insubstituïbles sense les<br />
qu<strong>al</strong>s no s’explica ni la història ni la re<strong>al</strong>itat<br />
actu<strong>al</strong> del poble.<br />
<strong>Teià</strong> no arriba <strong>al</strong>s sis mil habitants. Les<br />
noves promocions d’habitatges, a tocar<br />
del <strong>Masnou</strong>, garantiran la conservació<br />
del centre històric, presidit per l’església<br />
dedicada a Sant Martí, bastida en estil<br />
goticorenaixentista l’any 1574 pel mestre<br />
d’obres Antoni Mateu.<br />
És clar que ni el poble que va aixecar<br />
l’actu<strong>al</strong> temple, ni el que hi anirà a viure<br />
els pròxims anys, estaven en el pensament<br />
del <strong>com</strong>te Borrell quan, l’any 965, va cedir<br />
A la f<strong>al</strong>da de la Serr<strong>al</strong>ada Litor<strong>al</strong>,<br />
mirant la riera de <strong>Teià</strong>, un Sagrat<br />
Cor <strong>al</strong> més pur estil del crist de<br />
Corcovado brasiler, presideix la<br />
vida quotidiana del poble i la seva<br />
presència només crida l’atenció d<strong>al</strong><br />
foraster.<br />
La robusta<br />
arquitectura de<br />
l’església de Sant<br />
Martí de <strong>Teià</strong> es<br />
deixa veure per<br />
tot el centre de<br />
la vila en estar<br />
aixecada damunt<br />
d’un petit turó.<br />
38 39
N<br />
O E en testament la parròquia a la catedr<strong>al</strong> de<br />
S<br />
El ric patrimoni<br />
arquitectònic de<br />
<strong>Teià</strong> té, a Can<br />
Godó, una de les<br />
mostres més espectaculars<br />
de la<br />
tradició agrícola<br />
del poble.<br />
A <strong>Teià</strong>, el centre<br />
de la vida soci<strong>al</strong><br />
gira <strong>al</strong> voltant de<br />
l’ajuntament i la<br />
P<strong>al</strong>ma.<br />
La Unió, un <strong>al</strong>tre<br />
dels grans masos<br />
teianencs, acull<br />
avui la Casa de<br />
Cultura on dormen<br />
els gegants.<br />
Barcelona; aquest va ser el moment fundacion<strong>al</strong><br />
de la vila. Però la vida d’una persona<br />
només és sospir, i de la Vil·la T<strong>al</strong>iano a la<br />
urbanització Sant Berger o les pistes que<br />
el club de tennis Barcelona té <strong>al</strong> poble, hi<br />
ha mil cinquanta anys d’història.<br />
L’any 1505 el <strong>Masnou</strong> era un barri format<br />
per quatre o cinc masos; tres segles<br />
després, el 1825, desaparegut el perill<br />
corsari, el rav<strong>al</strong> de mar es va independitzar<br />
de <strong>Teià</strong>. Des de l’any 1817 tenia parròquia<br />
pròpia i l’any 1840 encara va créixer més<br />
en incorporar-se-li el barri Alella de Mar.<br />
La situació esglaonada de la vila vella, en<br />
un toss<strong>al</strong> enfront del mar, defi nia la seva<br />
irrenunciable vocació marinera.<br />
La platja del poble, en fort pendent i d’aigües<br />
profundes, va ser una extraordinària<br />
drassana natur<strong>al</strong>, i va empènyer decididament<br />
<strong>al</strong>s seus veïns a buscar <strong>al</strong> mar el seu<br />
progrés econòmic. A meitat del segle XIX, els<br />
tres mestres d’aixa construïen bergantins i<br />
pollacres d’entre 50 i 300 tones, però el que<br />
va popularitzar la gent de mar del <strong>Masnou</strong><br />
va ser l’escola de nàutica inaugurada el<br />
1860 i que nou anys després va passar a<br />
ser escola universitària fi ns <strong>al</strong> 1881, que<br />
va tancar. Per aquella època una tercera<br />
part dels habitants de la vila eren <strong>mariners</strong>:<br />
73 patrons, 377 pilots i 468 <strong>mariners</strong>. Però<br />
40 41
N<br />
O E l’augment del c<strong>al</strong>at dels vaixells i el creixement<br />
S<br />
del port de Barcelona van anar desplaçant<br />
l’estiba cap a la ciutat. El <strong>Masnou</strong> va sollicitar<br />
llavors del govern la construcció d’un<br />
port i, en no ser-li concedit, es va revoltar,<br />
renunciant <strong>al</strong> títol de vila i deixant de fer-hi<br />
mercat. Avui el port del <strong>Masnou</strong>, construït<br />
<strong>al</strong>s anys setanta i ampliat més recentment,<br />
no és només un dels centres de navegació<br />
esportiva més importants del país, bressol<br />
de nombrosos campions de vela, sinó el<br />
princip<strong>al</strong> símbol del poble i un dels indrets<br />
de passejada obligada. A l’horabaixa, amb<br />
el sol rogenc amagant-se darrera el dic i la<br />
música que fa la brisa acaronant els p<strong>al</strong>s<br />
majors dels velers i llur cordam, descobrireu<br />
<strong>com</strong> la tradició marinera del <strong>Masnou</strong> dóna<br />
a la vila una person<strong>al</strong>itat única i sanament<br />
envejable pels pobles veïns.<br />
Aquesta manera de ser s’escampa, lògicament,<br />
pels carrers del nucli antic, tan<br />
desconeguts per molts <strong>com</strong> suggeridors.<br />
Des de la plaça de la Llibertat, on hi havia<br />
una torre de guaita, busqueu la petita plaça<br />
Bertran, presidida per ca l’Indià, les esc<strong>al</strong>es<br />
El port del <strong>Masnou</strong> no és només<br />
un bressol de campions,<br />
sinó un dels símbols de la vila<br />
que pugen cap a Sant Francesc d’Assís<br />
i les del Rector Pineda fi ns a l’església<br />
de Sant Pere, obra del masnoví Miguel<br />
Garriga, acabada pel fi ll i el nét. Amareuvos<br />
de brisa marina a la b<strong>al</strong>conada de la<br />
plaça, un impressionant mirador damunt el<br />
centre històric; no deixeu de contemplar<br />
la Casa Benèfi ca, obra de Gaietà Buïgas,<br />
autor del monument a Colom, i perdeu-vos<br />
després per les raconades i esc<strong>al</strong>es de<br />
carrers <strong>com</strong> Roig, Sant Pau, Santa Anna<br />
o Sant Josep. Tot és a mà, <strong>com</strong> els petits<br />
jardins de les cases de poble del carrer<br />
Sant Pere o el carrer de Lluís Millet on, fi ll<br />
d’un capità, va néixer el 1867 el fundador<br />
de l’Orfeó Cat<strong>al</strong>à.<br />
Després torneu a la carretera i busqueu el<br />
<strong>Masnou</strong> més cosmopolita del Casino i el seu<br />
majestuós teatre, de l’edifi ci vuitcentista de<br />
l’Ajuntament, obra també de Miguel Garriga,<br />
del centenari estanc amb un taulell fet amb<br />
caixes de puros vinguts d’Amèrica o de la<br />
casa neoàrab, obra de Pere Andreu, que<br />
acull ara la Casa de Cultura.<br />
El <strong>Masnou</strong> no s’acaba mai, i quan sembla<br />
que sou <strong>al</strong> fi n<strong>al</strong>, és que heu arribat a Ocata,<br />
un barri amb person<strong>al</strong>itat pròpia des de la<br />
seva fundació, deguda a uns pescadors<br />
de Leucata que s’hi van establir, i d’aquí va<br />
venir el nom. Avui Ocata és un confortable<br />
barri residenci<strong>al</strong>, amb llocs tan interessants<br />
42 43
Sant Pere<br />
L’església parroqui<strong>al</strong><br />
de Sant Pere va ser<br />
construïda per tres generacions<br />
d’arquitectes<br />
de la família Garriga.<br />
Els patis, <strong>com</strong> els de<br />
les cases d’aquest<br />
vi<strong>al</strong>, són una <strong>al</strong>tra<br />
singularitat de la vila.<br />
Servien per fer més<br />
suportable l’espera<br />
dels marits durant<br />
les llargues setmanes<br />
que estaven<br />
embarcats.<br />
44 45
N<br />
O E<br />
S<br />
<strong>com</strong> la plaça d’Ocata, on hi ha el mercat vell<br />
i l’antiga Mi na, ara un museu. En aquesta<br />
plaça va morir sobtadament el dirigent de<br />
CiU Ramon Trias Fargas quan pronunciava<br />
un míting. M<strong>al</strong>grat aquest trist record, però,<br />
Ocata és un indret tranquil, una mica metàfora<br />
d’aquell Maresme benestant d’abans<br />
de la Guerra. Cap <strong>al</strong> nord queden encara<br />
les naus de ca n’Humet, edifi ci modernista<br />
de Francesc Guàrdia que va <strong>al</strong>lotjar una<br />
impremta propietat d’Eduard Domènech<br />
i Muntaner, i els espectaculars jardins de<br />
can Caramar, però aquesta és una vila que<br />
va ja molt més enllà del toss<strong>al</strong> on va néixer<br />
el <strong>Masnou</strong> dels <strong>mariners</strong>.<br />
Els carrers costeruts dels voltants de<br />
l’església de Sant Pere donen un aire<br />
lisboeta a la vila del <strong>Masnou</strong>.<br />
L’edifici vuitcentista de l’Ajuntament del<br />
<strong>Masnou</strong> és una de les obres significades<br />
de l’arquitecte Miquel Garriga.<br />
El museu de la nàutica, fundat l’any<br />
1962, interpreta la història de la vila des<br />
de la seva dedicació <strong>al</strong> mar.<br />
La vida <strong>al</strong> Museu de Nàutica<br />
La intensa relació del <strong>Masnou</strong> amb el mar,<br />
des dels vestigis romans de c<strong>al</strong> Ros de les Cabres<br />
fi ns a l’actu<strong>al</strong> club nàutic o el més jove<br />
Club Vent Ocata, passant per les drassanes,<br />
mestres d’aixa, escola de nàutica, pilots i<br />
gent de mar i llurs costums i maneres de<br />
viure, constitueixen la col·lecció del Museu<br />
de la Nàutica. La millor manera d’entendre<br />
la vocació marinera que ha modelat la<br />
vila actu<strong>al</strong> des de temps immemori<strong>al</strong>s és<br />
visitant aquest centre. D’inst<strong>al</strong>·lacions massa<br />
modestes, invisible si no es coneix l’indret,<br />
el Museu és atractiu, amè, d’una factura<br />
exquisida i pedagògicament imprescindible<br />
per conèixer la person<strong>al</strong>itat de la <strong>com</strong>arca.<br />
El Museu es va inaugurar el 1962, impulsat<br />
per un grup de ciutadans. Es va dir Museu<br />
Històric i Arqueològic fi ns <strong>al</strong> 1990, quan es<br />
va canviar el nom pel de Museu de Nàutica.<br />
Avui disposa fi ns i tot d’una escola de<br />
maquetisme nav<strong>al</strong>, a més d’una interessant<br />
col·lecció de maquetes donada per Xavier<br />
Badia. Des del 2001 és a la tercera planta<br />
de l’edifi ci Centre. Us garanteixo una tarda<br />
agradable i aprofi tada si el visiteu. I si hi<br />
aneu un diumenge <strong>al</strong> matí, <strong>com</strong> que agafareu<br />
gana de peix, baixeu <strong>al</strong> port, dineu <strong>al</strong><br />
restaurant Enrico i fareu jornada <strong>com</strong>pleta.<br />
46 47