Pla de ports de Catalunya. Document 2 - Institut d'Estudis Territorials

ÍNDEX DOCUMENT 2: DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA
IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS
1. Introducció....................................................................................................................................3
2. Situació actual i problemàtica de la xarxa d’instal·lacions portuàries de Catalunya ...................6
2.1 Xarxa d’instal·lacions portuàries de Catalunya ................................................................6
2.2 Problemàtica de la xarxa d’instal·lacions portuàries a Catalunya ....................................8
2.2.1 Identificació dels problemes................................................................................8
2.2.2 Problemes específics de les instal·lacions portuàries ..........................................9
1. Introducció....................................................................................................................................3
2. Situació actual i problemàtica de la xarxa d’instal·lacions portuàries de Catalunya ...................6
2.1 Xarxa d’instal·lacions portuàries de Catalunya ................................................................6
2.2 Problemàtica de la xarxa d’instal·lacions portuàries a Catalunya ....................................8
2.2.1 Identificació dels problemes................................................................................8
2.2.2 Problemes específics de les instal·lacions portuàries ..........................................9
3. Evolució de l’entorn, oportunitats i amenaces dels ports de Catalunya.....................................17
3.1 Introducció ......................................................................................................................17
3.2 El sector nàutic-esportiu .................................................................................................17
3.2.1 Situació actual....................................................................................................17
3.2.2 Previsions d’evolució de la demanda del número d’amarradors.......................17
3.2.3 Previsions de demanda d’amarradors per eslores..............................................19
3.3 El sector pesquer .............................................................................................................20
3.3.1 Organització i situació actual del sector pesquer ..............................................20
3.3.2 Tendències del sector pesquer ...........................................................................20
3.4 El sector comercial..........................................................................................................20
3.4.1 El transport de mercaderies ...............................................................................20
3.4.1.1 Situació actual i futura .......................................................................20
3.4.1.2 Recomanacions...................................................................................21
3.4.2 El transport de viatgers ......................................................................................21
3.5 Els sectors emergents als ports .......................................................................................21
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 1
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
4. Criteris d’intervenció i determinacions de protecció de la franja litoral....................................23
4.1 Introducció ......................................................................................................................23
4.2 Criteris de protecció ........................................................................................................23
4.2.1 Espais naturals inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)...............24
4.2.2 Espais protegits per llei (no inclosos en el PEIN) .............................................25
4.2.3 Hàbitats d’interès comunitari.............................................................................25
4.2.4 Zones humides ...................................................................................................26
4.2.5 Geòtops i geozones ............................................................................................27
4.2.6 Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPAS)............................................28
4.2.7 Dinàmica litoral .................................................................................................28
4.2.8 Altres criteris .....................................................................................................28
4.3 Graus de protecció...........................................................................................................28
4.3.1 Definició dels graus de protecció ......................................................................28
4.3.2 Usos permesos en els graus de protecció...........................................................29
4.4 Estudis de viabilitat.........................................................................................................31
4.5 Modificació del grau de protecció ..................................................................................31
4.6 Classificació del litoral per graus de protecció...............................................................31
5. Determinacions de caire normatiu..............................................................................................35
5.1 Tramitació .......................................................................................................................35
5.2 Obligacions del concessionari.........................................................................................36
5.3 Mesures mediambientals en els ports..............................................................................37
5.4 Renovació de concessions...............................................................................................37
5.5 Plans especials.................................................................................................................37
5.6 Revisió del Pla de ports i indicadors de seguiment del Pla.............................................38
6. Determinacions en matèria d’instal·lacions portuàries i marítimes ...........................................39
6.1 Introducció ......................................................................................................................39
6.2 Línies generals d’actuació sobre el litoral ......................................................................39
6.2.1 Objectius ............................................................................................................39

6.2.2 Tipus d’actuació ................................................................................................39
6.3 Condicions per a la ubicació d’instal·lacions portuàries i marítimes .............................40
6.3.1 Protecció del litoral............................................................................................40
6.3.2 Protecció del fons marí ......................................................................................40
6.3.3 Marc legal i planejament urbanístic ..................................................................41
6.3.4 Demanda d’amarradors......................................................................................41
6.3.5 Climatologia ......................................................................................................41
6.3.6 Dinàmica litoral .................................................................................................41
6.3.7 Condicionants geològics i geotècnics................................................................41
6.3.8 Infrastructura viària ...........................................................................................41
6.3.9 Pendent terrestre ................................................................................................42
6.3.10 Pendent del fons marí ........................................................................................42
6.3.11 Condicionants socioeconòmics..........................................................................42
6.4 Determinacions de caire general.....................................................................................42
6.5 Determinacions per a la correcció d’impactes mediambientals......................................42
6.5.1 Introducció.........................................................................................................43
6.5.2 Aterraments de la bocana i rebliments de la dàrsena.........................................43
6.5.2.1 Port de Sant Carles de la Ràpita.........................................................43
6.5.2.2 Port de Sant Jordi d’Alfama ...............................................................44
6.5.3 Ports illa.............................................................................................................44
6.5.3.1 Port de Coma-ruga..............................................................................44
6.5.3.2 Port Segur...........................................................................................44
6.5.4 Ports localitzats en zones d’important transport longitudinal ...........................45
6.5.4.1 Port de Salou ......................................................................................45
6.5.4.2 Central tèrmica de Foix......................................................................45
6.5.4.3 Port del Masnou .................................................................................45
6.5.4.4 Port de Premià de Mar........................................................................46
6.5.4.5 Port de Mataró....................................................................................46
6.5.4.6 Port Balís............................................................................................46
6.5.4.7 Port d’Arenys de Mar.........................................................................46
6.5.5 Marines ..............................................................................................................46
6.5.5.1 Marina Port d’Aro ..............................................................................47
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 2
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
6.5.5.2 Marina d’Empuriabrava......................................................................47
6.5.5.3 Canals de Santa Margarita..................................................................47
6.5.6 Millores mediambientals generals .....................................................................47
6.6 Determinacions per a la millora de la funcionalitat i competitivitat dels ports ..............47
6.7 Determinacions per a cobrir els dèficits d’amarradors per a les embarcacions
esportives.........................................................................................................................50
6.7.1 Previsions de dèficit d’amarradors esportius.....................................................50
6.7.2 Satisfacció de les previsions ..............................................................................51
6.7.2.1 Criteris d’actuació ..............................................................................51
6.7.2.2 Determinacions concretes d’actuació a curt, mitjà i llarg termini......51
7. Recomanacions per a la correcció dels dèficits del sistema portuari català...............................53
Sector portuari sud............................................................................................................................53
Sector portuari centre........................................................................................................................54
Sector portuari nord..........................................................................................................................54
Ports d’Interès General de l’Estat.....................................................................................................55
8. Síntesi i àmbit temporal de les determinacions i recomanacions del Pla...................................56
9. Marc econòmic-financer per al desplegament del Pla de ports..................................................63
BIBLIOGRAFIA
EQUIP REDACTOR

1. Introducció
El Pla de ports es redacta amb l’objecte d’establir un pla d’actuació que permeti el desenvolupament ordenat
d’una xarxa de ports esportius, pesquers i comercials per tal d’evitar un assentament anàrquic i una
disposició irregular de les instal·lacions, garantint a la vegada una eficaç protecció del medi ambient.
Per al compliment de la Llei de Ports, el Pla ha de contenir l’estudi de les característiques del litoral de
Catalunya, l’anàlisi a nivell indicatiu de la demanda d’embarcacions i punts d’amarratge, les previsions
d’evolució, l’anàlisi dels diferents trams de la costa catalana i els criteris per a protegir-la des d’un punt de
vista ecològic i ambiental.
El Pla de ports de Catalunya té caràcter de pla territorial sectorial, i com a tal s’ha d’integrar en l’estructura
del planejament territorial de Catalunya. El Pla de ports ha de respectar les directrius donades pel Pla
territorial general de Catalunya i pels plans territorial sectorials aprovats en el moment de la seva redacció.
Actualment, el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre i del Pla de Carreteres són aprovats i el Pla
territorial metropolità de Barcelona està en procés de redacció.
L’ordre de redacció del Pla de ports de Catalunya ve donada directament des del Parlament, amb la Llei
5/1998, de 17 d’abril de ports de Catalunya. El Pla de ports, com a pla territorial sectorial, s’acull a les
directrius de tramitació donades per l’article 19 de la Llei 23/1983 de Política Territorial. El procés de
tramitació és el següent:
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) encarrega la redacció del Pla a
través de la Direcció General de Ports i Transports (DGPT). Un cop redactat, el document és aprovat
inicialment pel DPTOP (DGPT).
A continuació surt a informació pública durant el període d’un mes (amb l’anunci al DOGC i a un
diari de màxima circulació).
Paral·lelament, surt durant 2 mesos a informació institucional a organismes afectats (Ministeri de
Medi Ambient; Ministeri de Foment: Capitania Marítima de Barcelona; Departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca; Departament de Politica Territorial i Obres Públiques: Programa per al
Planejament, Direcció General d’Actuacions Concertades, Direcció General d’Urbanisme, Direcció
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 3
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
General d’Arquitectura i Habitatge; Departament de Medi Ambient, Departament d’Indústria,
Comerç i Turisme, Departament d’Interior, Departament d’Economia, Finances i Planificació; Ports
de la Generalitat; Secretaria General de l’Esport; Federació de Municipis de Catalunya; Associació
Catalana de Municipis; Federació Catalana de Confraries de Pescadors; Associació Catalana
d’Activitats Marítimes; Associació d’empreses estibadores dels ports autonòmics de Catalunya;
Consell de cambres de catalunya; Associació Catalana de ports esportius i turístics; Federació
Catalana de Vela; UGT-Transports; Federació de comunicació i transport- CCOO ).
Un cop passat aquest procés, el DPTOP (DGPT) ho eleva al Consell executiu per a la seva aprovació
i, finalment, el Pla de ports de Catalunya és aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat.
El procés de tramitació del Pla de ports de Catalunya s’esquematitza en la següent figura 1.1.

Tramitació:
PARLAMENT ? Llei 5/1998 de ports de Catalunya? DGPT
Pla Territorial Sectorial ? Art. 19 Llei 23 /1983 de Política Territorial Territorial
Aprovació inicial
DPTOP
(DGPT)
INFORMACIÓ INSTITUCIONAL
2 mesos
Figura 1.1: Tramitació del Pla de ports de Catalunya
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 4
INFORMACIÓ PÚBLICA
DPTOP
(DGPT)
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Ministeri de Medi Ambient Dept. d’Indústria, Comerç i Turisme Associació d’empreses estibadores dels ports autonòmics de Catalunya
Ministeri de Foment: Capitania Marítima de Barcelona Dept. d’Interior Consell de Cambres de Catalunya
Dept. d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Dept. d’Economia, Finances i Planificació Associació Catalana de ports esportius i turístics
Dept. de Política Territorial i Obres Publiques: Ports de la Generalitat Federació Catalana de Vela
o Programa per al Planejament Territorial Secretaria Gral. De l’Esport UGT – Transports
o Direcció Gral. D’Actuacions Concertades Federació de Municipis de Catalunya Federació de comunicació i transport - CCOO
1 mes
o Direcció Gral. D’Urbanisme Associació Catalana de Municipis
o Direcció Gral. D’Arquitectura i Habitatge Federació Catalana de Confraries de Pescadors
Dept. de Medi Ambient Associació Catalana d’Activitats Marítimes
Consell
Executiu
Aprovació definitiva
Govern de la Generalitat
Font: el·laboració pròpia

El objectius del Pla són:
• Establir una zonificació de la costa catalana en graus de protecció que delimiti els usos permesos en
cada punt per tal de:
− Determinar les diferents actuacions que poden realitzar-se en cada zona, atenent les
característiques físiques, morfològiques,...
− Garantir l’eficaç protecció i preservació del medi ambient, establint les mesures necessàries per
minimitzar l’impacte de qualsevol actuació sobre el litoral.
− Fixar els criteris per compatibilitzar la preservació i sostenibilitat del medi amb la necessitat de
realitzar accions en cada zona.
• Protegir el litoral del desequilibri territorial que produiria un creixement descontrolat del sector portuari,
verificant que l’oferta d’amarradors s’ajusta a cada moment a la demanda previsible, tant globalment
com per zones,
• Identificar la problemàtica existent en les instal·lacions actuals establint criteris i correccions de millora
per a la xarxa actual i les futures instal·lacions,
tot actualitzant i ampliant el Pla de Ports Esportius de l’any 1984 d’acord amb l’evolució de les competències
i funcions (comercials, pesqueres, turístiques, industrials,...) que la Generalitat ostenta sobre l’ordenació del
litoral.
Per assolir aquests objectius, en el Document 1 del Pla s’ha recollit i analitzat la informació referent a:
• Descripció física del litoral
• Anàlisi socioeconòmica de la franja costanera
• Relació i classificació de les instal·lacions nàutiques (portuàries i marítimes) existents
• Anàlisi de l’oferta de refugi per embarcacions esportives
• Estudi de la demanda d’amarradors esportius
• Situació actual i previsions d’evolució dels sectors: nàutic-esportiu, pesquer, comercial i nous sectors
emergents
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 5
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
• Problemàtica que afecta a les instal·lacions nàutiques del litoral català: funcionals, de capacitat i
ambientals
• Caracterització del medi natural costaner català
L’anàlisi d’aquesta informació ha permès elaborar el Document 2 de determinacions i recomanacions per a la
implantació del Pla de ports. Aquest document desenvolupa:
− Un mapa de protecció de la costa catalana, on cada punt té associat un grau de protecció amb la
conseqüent assignació dels usos que hi són permesos. Aquests usos asseguren la correcta preservació
del medi.
− Els estudis necessaris per a garantir la viabilitat de les actuacions, evitant el risc de
sobredimensionament.
− El resum de la normativa prevista en la Llei 5/1998, de 17 d’abril de 1998 de ports de Catalunya,
referent als projectes d’instal·lacions portuàries, la seva tramitació, obligacions del concessionari i
normativa ambiental.
Arribat a aquest punt el Pla estableix unes propostes d’actuació consistents en:
− Determinacions de caire normatiu.
− Determinacions en matèria d’instal·lacions portuàries definides de forma genèrica, i les condicions
per a la seva ubicació.
− Accions per a la correcció dels impactes ambientals de la xarxa d’instal·lacions actuals.
− Determinacions per tal de satisfer la demanda d’amarradors esportius a curt termini (any 2005), a
mitjà termini (any 2010) i a llarg termini (any 2015).
− Recomanacions per a la majoria d’instal·lacions portuàries del litoral.
Així mateix, el Pla defineix un horitzó temporal temptatiu per a cada actuació.

2. Situació actual i problemàtica de la xarxa d’instal·lacions portuàries de Catalunya
2.1 Xarxa d’instal·lacions portuàries de Catalunya
Als efectes del present Pla de ports, el terme instal.lació portuària agrupa els conceptes de port marítim,
dàrsena i marina interior, i el terme instal.lació marítima descriu la resta d’instal.lacions menors. Els
conceptes d’instal.lacions portuàries i d’instal.lacions marítimes s’agrupen en el terme d’instal.lació
nàutica.
D’acord amb la Llei de ports de Catalunya i tenint en compte les característiques físiques i legals de les
instal·lacions existents a Catalunya competència de la Generalitat, aquestes es poden agrupar en quatre grans
grups: ports marítims, dàrsenes, marines interiors i instal·lacions marítimes.
Aquestes instal·lacions poden estar tutelades per la Direcció General de Ports i Transports o bé per l’entitat
Ports de la Generalitat. La forma de gestió pot ser directa o indirecta i el seu ús pot ser comercial, industrial,
pesquer, esportiu o mixt.
A Catalunya hi ha 2 ports industrials (Vallcarca i Alcanar) i 2 ports esportius de promoció privada que tenen
una dàrsena pesquera cedida a Ports de la Generalitat que la gestiona directament (ports del Masnou i
Torredembarra). El port de Mataró té la seva dàrsena esportiva gestionada per un Consorci format per la
Generalitat i l’Ajuntament de Mataró i té una dàrsena pesquera gestionada directament per Ports de la
Generalitat. La resta dels ports gestionats indirectament, 16, són d’ús únicament esportiu (port de Calafat,
port de L’Hospitalet de l’Infant, port de Salou, port de Coma-ruga, Port Segur, port d’Aiguadolç, Port
Ginesta, Port Olímpic, Port Premià, Port Balís, Port Cala Canyelles, Marina Port d’Aro, Marina Palamós,
port de Llafranc, port d’Aiguablava i port de Colera). Actualment s’estan construint els ports esportius del
Besòs, Roda de Barà, Roses i Portbou i s’està tramitant el projecte del port esportius de Badalona. Per últim,
el port de Sant Jordi d’Alfama, que actualment està en procés de remodelació, i la instal·lació de la Central
Tèrmica del Foix estan també tutelats per la Direcció General de Ports i Transports.
Els ports competència de la Generalitat que són adscrits a Ports de la Generalitat tenen diferents dàrsenes
destinades a diferents usos, esportiu, comercial o pesquer. Tots ells són tutelats per l’entitat Ports de la
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 6
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Generalitat però la gestió de les seves dàrsenes es realitza de formes diferents. Les dàrsenes esportives són
gestionades indirectament i les pesqueres i comercials directament per Ports de la Generalitat.
A més, molts dels ports adscrits a Ports de la Generalitat tenen diverses instal·lacions lleugeres ubicades a
l’interior de la zona de servei del port que poden estar gestionades directament o bé indirectament per alguna
associació o particular. En l’actualitat hi ha 3 ports amb dàrsenes esportiva, pesquera i comercial (ports de
Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós), mentre que els 10 ports següents tenen una dàrsena
esportiva i una de pesquera (port de les Cases d’Alcanar, port de l’Ampolla, port de l’Ametlla de Mar, port
de Cambrils, port d’Arenys de Mar, port de Blanes, port de Sant Feliu de Guíxols, port de l’Estartit, port de
l’Escala, port de Port de La Selva i port de Llançà. El port del Garraf és l’únic adscrit a Ports de la
Generalitat que té un ús únicament esportiu. En el port pesquer de Roses existeix una dàrsena pesquera i una
instal·lació lleugera per a acollir embarcacions d’esbarjo. Actualment està en tramitació el port del Deltebre
que tindrà un ús únicament pesquer i estarà gestionat directament per Ports de la Generalitat.
A Catalunya hi ha dos ports considerats d’interès general i competència de l’estat espanyol, són els ports de
Barcelona i Tarragona. Aquests ports estan sota la tutela de l’Autoritat Portuària de Barcelona i la de
Tarragona, respectivament. La gestió de la zona comercial (ús majoritari) i de la dàrsena pesquera del port de
Barcelona la duu directament l’Autoritat Portuària de Barcelona. A dins el port també s’hi ubiquen tres
dàrsenes esportives gestionades mitjançant concessió administrativa. El port de Tarragona té les seves dues
zones, pesquera i comercial, gestionades directament per l’Autoritat Portuària de Tarragona i el port esportiu,
gestionat mitjançant concessió administrativa.
Hi ha a Catalunya 2 marines interiors (marina d’Empuriabrava i Canals de Santa Margarita) gestionades
mitjançant concessió administrativa. S’està tramitant el projecte d’una marina a Sant Jaume d’Enveja.
Al llarg del litoral català existeixen una sèrie d’instal·lacions anomenades instal·lacions marítimes, de
caràcter fixe o desmuntable, utilitzades com a refugi d’embarcacions de petita eslora, que estan ubicades dins
de la zona de domini públic però no pertanyen a les zones de servei de les instal·lacions portuàries. Dins
d’aquest grup es troben els club Nàutics, els clubs de vela i les escoles de navegació, que disposen de zones
d’avarada a les platges, els ports naturals on s’hi pot fondejar amb boies o plataformes estacionals, les
marines seques, les palanques o passarel·les i els embarcadors del riu Ebre que foren traspassats a la
Generalitat amb el Decret de l’any 1980. Està en tramitació una instal·lació marítima pesquera i de serveis
del Parc Natural a la badia de Portlligat.

Cadascuna de les instal·lacions lleugeres utilitzades es defineix a continuació:
Zona d’avarada, és l’espai marítim i terrestre habilitat per a avarar embarcacions. Pot disposar d’edifici
social, de serveis pels usuaris i de medis de treta i varada per a les embarcacions. Algunes disposen de canal
balisat a l’aigua per entrada i sortida de les embarcacions.
Marina seca, és la instal·lació, fixa o desmuntable, que s’utilitza per emmagatzemar embarcacions a terra.
Pot tractar-se d’un edifici, d’una estructura metàl·lica, etc. En ocasions s’hi afegeixen també serveis als
usuaris
Aquest sistema d’emmagatzematge d’embarcacions petites té les següents avantatges:
En les zones costaneres on els temporals d’hivern són especialment violents i les embarcacions
petites estan obligades a guardar-se en terra (generalment en magatzems industrials lluny del port en
el mateix garatge del propietari), una marina seca és essencial per a garantir la seguretat i la
comoditat d’accessibilitat per a reparacions, manteniment, etc.
En les àrees més tranquil·les i fàcilment protegides, una marina seca acompleix més una funció de
comoditat i conservació que de seguretat.
Una embarcació pateix el major grau de deteriorament quan no és utilitzada. Si a més pateix les
inclemències meteorològiques de l’hivern i l’atac de l’aigua marina, la flora i la fauna, el
deteriorament és molt més gran. Una marina seca assegura una llarga durabilitat dels material i un
mínim manteniment.
Si el sistema funciona correctament es converteix, no solament en un magatzem d’hivernatge, si no
que a l’estiu també acompliria la missió, ja que suposa un augment considerable d’amarradors sense
sacrificar molta superfície. D’aquesta manera s’alliberen amarradors en els ports esportius que poden
ser utilitzats per embarcacions de major eslora.
La solució consisteix en una nau amb passadissos suficientment amplis per al pas d’un toro que anirà
col·locant les embarcacions en els estants corresponents, els quals podran tenir diferents pisos. La
metodologia bàsica de funcionament d’una marina seca es pot resumir en els següents passos:
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 7
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
1.- S’eleva l’embarcació des de l’aigua fins que sobrepassa el moll.
2.- Un toro especial recull d’embarcació
3.- Es transporta l’embarcació fins a l’estant corresponent on llisca
lateralment per a la seva col·locació

4.- Els vehicles particulars també poden recollir l’embarcació
mitjançant un remolc.
Plataforma estacional, és una estructura flotant que ofereix els serveis bàsics a les embarcacions
d’amarratge, aigua i electricitat. El seu caràcter estacional permet absorbir la demanda d’amarradors que es
produeix en èpoques de temporada alta i ésser desmuntada en temporada baixa.
Boia, cos flotant fermat a un extrem d’un cap, d’una cadena o d’un cable que és fixat per l’altre extrem al
fons de la mar mitjançant una àncora o un cos mort i permet l’amarratge d’embarcacions. Els camps de boies
en cales abrigades o parcialment abrigades per la disposició natural del terrenys, que no requereixen obra
d’infraestructura i que es destinen a ancoratges de temporada són anomenats ports naturals i constitueixen
una bona alternativa per satisfer l’increment de demanda estacional, al temps que evita els problemes
derivats dels fondejos lliures, sovint amb efectes perjudicials sobre el fons marí.
Passarel·la o palanca flotant, és una estructura flotant, fixa o desmuntable, provista d’amarradors i, en
alguns casos, de serveis per a les embarcacions.
Rampa d’avarada, és l’equipament més senzill que permet estacionar embarcacions de dimensió reduïda en
terra. Consisteix en una pendent destinada al llançament, variant la seva inclinació entre el 12 % i el 15%.
Existeix un grup d’instal·lacions marítimes format pels embarcadors del riu Ebre, per ports naturals i alguna
zona d’avarada que són competència de la Generalitat i es troben sota tutela de la Direcció General de Ports i
Transports o de l’entitat Ports de la Generalitat. Algunes estan gestionades directament i d’altres de forma
indirecta.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 8
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Tota la resta d’instal·lacions que no estan dins el grup anterior, són competència de l’Estat i estan tutelades
pel Ministeri de Medi Ambient, concretament, per les demarcacions de costes respectives de cada província.
Acostumen a estar en règim de concessió administrativa o bé amb una autorització regulada pels Plans
d’Usos de Temporada.
2.2 Problemàtica de la xarxa d’instal·lacions portuàries a Catalunya
La diagnosi sobre la situació actual de les instal·lacions portuàries del litoral català realitzada en el
Document 1 permet fer un resum de les diferents problemàtiques que afecten a cadascuna de les
instal·lacions. L’objectiu del Pla de ports és aconseguir una xarxa d’instal·lacions que satisfaci la nova
demanda d’amarradors i de serveis, i a la vegada resoldre els seus problemes mediambientals. Així mateix,
facilitar les condicions necessàries per tal de prioritzar la iniciativa, gestió i capital privats
2.2.1 Identificació dels problemes
2.2.1.1 Problemes de funcionalitat
Els problemes més habituals en els ports del litoral català i que afecten a la seva funcionalitat són els que
s’identifiquen tot seguit:
− Elevat nivell d’agitació interior de l’aigua arrecerada.
− Bocana estreta i de poc calat.
− Falta d’espai en terra per a augmentar l’oferta de serveis.
− Mala connexió a la xarxa de comunicacions de primer ordre.
2.2.1.2 Problemes de capacitat de les instal·lacions
Com s’exposa en el Capítol 3 (Situació actual del sistema portuari català i previsions d’evolució) del
Document 1, la major part de les instal·lacions portuàries del litoral català obeeixen a uns paràmetres molt
concrets, fruit de la demanda existent en el moment que es van construir. Això condiciona la capacitat
d’adaptació de les instal·lacions a les variacions experimentades per la demanda actual. En aquest sentit es
poden identificar els següents problemes:
− Oferta reduïda d’amarradors per a embarcacions amb eslores de més de 15 m.

− Saturació de les instal·lacions durant els mesos d’estiu.
− Ports que a la pràctica no tenen oferta d’amarradors per a transeünts.
− Poc aprofitament de la superfícies d’aigua arrecerada degut a una deficient ordenació de les seves
instal·lacions.
2.2.1.3 Problemes ambientals
Moltes de les instal·lacions actuals són la causa d’una sèrie de problemes de caire ambiental que afecten, en
general, a la dinàmica litoral de la costa catalana i a la qualitat de les seves aigües. Aquests problemes, que es
concreten per als diferents ports, marines interiors i d’altres punts singulars del litoral català, es poden
resumir de forma genèrica com segueix:
− Aterrament de la bocana.
− Afecció important a la dinàmica litoral de la zona, agreujat per la manca de transvasament de sorres.
− Problemes de qualitat de les aigües.
2.2.2 Problemes específics de les instal·lacions portuàries
Els problemes enunciats en l’apartat anterior s’analitzen a continuació per cadascun dels ports, marines
interiors i per altres punts que tenen una instal·lació nàutica amb característiques singulars.
Port de les Cases d’Alcanar
L’oferta d’amarradors és per eslores menors de 10 m. Aquest port no presenta problemes de saturació durant
el mes d’agost.
El port té una bocana estreta, de 35 m, que està oberta als vents de l’est, però a resguard del Delta de l’Ebre.
En general, té poca fondària, amb una profunditat a la bocana de l’ordre de 5 m i calats entre 2 i 4 m a les
dàrsenes esportiva i pesquera.
Port d’Alcanar
Disposa d’un canal d’accés de 12 metres de calat que permet l’entrada de bucs fins a 70.000 tones. El seu
canal d’accés està constituït per material no dur i bastant homogeni, el que facilita tècnicament el seu dragat.
El port es troba ben equipat per a la mercaderia actual, que principalment és ciment a dojo.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 9
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Hi ha una manca d’espai per a nous productes, el que dificultaria, independentment de l’actual marc legal
que preveu l’explotació del port exclusivament per la societat concessionària, l’ús de la infrastructura
portuària per altres empreses.
Els ports dels Alfacs disposen d’un Pla estratègic comú per garantir el seu bon desenvolupament. Per garantir
el correcte desenvolupament de les previsions del Pla així com la seva actualització i adaptació, s’ha
constituït un Consell Assessor en el qual hi participen els agents integrants de la Comunitat Portuària.
Sant Carles de la Ràpita
S’ha fet una ampliació de la dàrsena esportiva en els darrers anys. També es col·loca un pantalà flotant per a
resoldre els problemes d’augment de demanda temporals. L’oferta és per a embarcacions d’eslores inferiors
de 20 m. Disposa d’una quarta part dels seus amarradors per als transeünts.
El port disposa d’un calat operatiu de 5,2 m. Aquest calat permet l’entrada de vaixells de 3.000 tones i per
tant, obliga a només poder optar a tràfics residuals. Les grues que donen servei al port són antigues encara
que ben conservades. Últimament Ports de la Generalitat ha comptat amb 1 grua mòbil amb capacitat per 16
T. Els accessos rodats actuals al port presenten punts febles; de tota manera, està previst per part de
l’Ajuntament resoldre aquest problema en breu. Aquest port necessitaria 6una millora de les instal·lacions
destinades als sectors pesquer i industrial.
Presenta una configuració de noves explanades que no s'han acabat de reblir. La seva poca fondària en
dificulta la utilització com a moll comercial. El Pla Estratègic pretén resoldre els problemes de funcionalitat
amb els que es troba aquest port.
S’està estudiant l’obertura del canal de Carles III que connecta el riu Ebre amb l’interior del port per a l’ús
nàutic-esportiu.
L’Ampolla
El port ha ampliat la dàrsena esportiva en els darrers anys i no té problemes de saturació. Disposa d’un 25%
dels amarradors reservat per als transeünts. No té espai per a embarcacions majors de 20 m.
És situat en zona de pocs calats, de l’ordre de 5 m, amb fons sorrencs i herbassers de fanerògames propers.
Aquest port té problemes d’agitació interior.

Seria recomanable una remodelació dels accessos a la zona portuària i una millora dels serveis de pesca.
Port natural de l’Estany Gras
L’Estany Gras és una instal·lació que aprofita el refugi natural que li ofereix l’orografia de la costa. Té poc
calat i una bocana estreta, per la qual cosa només admet poques embarcacions i petites. Encara que abans
havia estat refugi d’embarcacions pesqueres i esportives, actualment es troba pràcticament abandonada.
El port natural de l’Estany Gras té alguns molls i infrastructures construïdes. Aquest port natural permet una
reordenació i una ampliació dels serveis pels usuaris. S’haurien de resoldre els problemes de poc calat i
bocana estreta. Això no obstant, la seva ubicació allunyada de qualsevol nucli urbà, condiciona de manera
important qualsevol actuació.
Port de l’Ametlla de Mar
La dàrsena esportiva ha estat remodelada recentment. No té amarradors per a grans embarcacions de més de
20 m. La flota fixa en aquest port és molt alta, 77%, per tant es dónen problemes de saturació a l’estiu. Els
serveis oferts a les embarcacions són els habituals en aquest tipus de port. Seria necessària una millora
d’accessos al port i un manteniment de calats.
Existeix posidònia a la bocana, fet que dificulta plantejar-hi qualsevol ampliació.
Port de Sant Jordi d’Alfama
Actualment, l'aterrament de la bocana impedeix l'ús de la instal·lació. A la dàrsena hi ha també calats molt
petits degut a una acumulació generalitzada de sorra que suposa una greu disminució del calat operatiu.
Actualment s’està treballant en el sentit de rescindir la concessió actual i atorgar una nova concessió, prèvia
remodelació del port.
Port de Calafat
Presenta certa agitació interior ja que no està suficientment protegit dels temporals de l’est i del sud-oest.
El port està en zona de fanerògames i per tan seria difícilment ampliable mar endins.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 10
Port de l’Hospitalet de l’Infant
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Aquest port és de construcció força recent. No ofereix servei a embarcacions de més de 20 m. En cas que fos
necessària, seria possible una redistribució interior dels usos. Es podria aprofitar la seva capacitat aprofitant
l’avantport format entre el port i l’espigó de protecció. S’ha de dir que el port té places lliures durant tot
l’any.
Els calats a la bocana són de l’ordre dels 4 m i hi ha una zona de baixos entre aquesta i la costa assenyalada
amb una balisa. El port té problemes de poc calat i d’aterraments a la bocana.
Port de Cambrils
Aquest port ha estat ampliat en els últims anys. Disposa d'una àmplia dàrsena que podria permetre una
reordenació de l'aigua arrecerada mitjançant infrastructures d’abric interiors al port si fos necessari. Es van
incorporar unes palanques que ofereixen amarradors per a embarcacions grans. Un total de 125 per a eslores
majors de 12 m.
És necessari portar a terme un manteniment de calats per garantir la funcionalitat del port.
Port de Salou
El port està completament saturat durant tot l’any i l’oferta d’amarradors és per eslores reduïdes, per la qual
cosa els serveis a les embarcacions són de poca capacitat. Els amarradors estan destinats exclusivament als
socis del club nàutic i, a la pràctica, no existeixen amarradors destinats als transeünts.
Està enmig d'una platja llarga i és una barrera gran per al transport de sediments. Per aquest motiu presenta
problemes de poca fondària a la bocana, amb un calat de 2 m, i d’aterraments.
La seva ampliació es considera complicada ja que està a prop d’una zona de fanerògames i a més
comportaria una major barrera per a la dinàmica litoral.
Port de Tarragona
L’accés viari al port es redueix pràcticament al Passeig de la Independència. L’accés al port, anomenat “eix
transversal”, enllaça directament amb l’autopista A-7 i amb la xarxa viària de primer ordre de la zona. A més
s’ha previst la construcció d’altres dos enllaços amb la carretera N-340 i l’autovia de Salou. La comunicació

entre les zones est i oest del port travessa el barri de pescadors i una zona molt urbana. Recentment s’ha
inaugurat un nou enllaç viari (pont mòbil entre els molls de Reus i Lleida).
La connexió ferroviària no està prou desenvolupada. Té tres accessos: est (enllaça amb l’estació de viatgers),
club nàutic (zona de Llevant) i barri de pescadors (enllaç amb el moll de Reus). També està prevista la
connexió de l’àrea de l’estació de classificació (la de més tràfic de tot Espanya) amb l’esplanada de la nova
terminal de vehicles. Posteriorment s’enllaçarà aquesta estació amb els molls de Reus i Lleida.
Existeixen problemes a l’hora de donar serveis als molls, especialment pel que fa a l’abastament de
combustible i aigua.
Reduït nombre de rampes ro-ro per a la càrrega i descàrrega de material rodant. N’hi ha quatre però fins fa
poc solament dues eren operatives. S’ha construït cinc nous atracaments ro-ro.
El moll de Castella ha estat transformat per tal de poder acollir càrrega general convencional i contenidors.
Elevada ocupació diària de la capacitat d’emmagatzematge, a causa de la poca superfície de dipòsits i
l’especialització en sòlids a lloure. Construcció del nou moll de Catalunya per a sòlids a lloure, un dels de
més calat de la Mediterrània espanyola, amb 20 metres a la vora del moll.
Té un percentatge força baix de línies marítimes regulars sobre el total del tràfic portuari.
El futur sembla ser l’especialització en dolls i potser activitats amb consum de sòl extensiu. D’altra banda,
per a la captació de càrrega general el port està mancat d’una sèrie de serveis que exigeix aquest tràfic. No
disposa d’una zona d’activitats logístiques ni ofereix sistemes telemàtics eficients amb intercanvi electrònic
de dades. Tanmateix, l’existència a Constantí d’un polígon del Consorci de la Zona Franca de Barcelona,
amb accés directe al port, i una terminal de contenidors de Renfe, junt amb la proximitat de l’aeroport de
Reus i l’adquisició de 38 noves hectàrees de terra, fan pensar que es podria estudiar la possibilitat de crear
una ZAL o un centre de transport en el sou entorn.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 11
Port esportiu de Tarragona
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Disposa d’un 10% d’amarradors per a transeünts i de serveis moderns per a les embarcacions. És un port
molt nou i no té problemes de funcionalitat a hores d’ara.
Port de Torredembarra
Port construït recentment, no presenta problemes de saturació. Té amarradors d’eslores majors de 8 m encara
a la venda. Disposa de 91 amarradors per a embarcacions de més de 12 m d’eslora i d’una bona oferta de
serveis per a les embarcacions. També hi ha una àmplia zona de locals comercials.
Localitzat en una zona propera a una pradera de posidònia, no es podria ampliar mar endins. Els problemes
d’agitació inicials s’han solucionat amb la construcció de dos petits martells a ambdós costats de la bocana.
Port de Roda de Barà
Actualment s’estan començant les obres de construcció del port. El port de Roda de Barà es localitza al nord
de la instal·lació del Roc de Sant Gaietà i al final d’un tram de platja, fet que disminueix l’impacte sobre la
dinàmica litoral. És incerta, però, la influència del port sobre el transport longitudinal de sediments.
Al tractar-se d’una nova construcció pot plantejar-se una redistribució dels espais interiors facilitant-ne l’ús
per a embarcacions de gran eslora (megaiots).
Port de Coma-ruga
L’oferta d’amarradors i de serveis per a embarcacions grans és nul·la donats els seus problemes d’espai i
ambientals.
El port es localitza en una platja contínua, i la seva presència ha produït la formació d'un hemitómbol.
L’entrada al port és molt poc profunda, amb calats d’uns 3 m, i requereix un dragat periòdic per mantenir
l’hemitòmbol existent. Donat el temps transcorregut des de la seva construcció i la regeneració recent de les
platges localitzades a llevant sembla que l'hemitómbol s'ha estabilitzat i no donarà lloc a curt termini a un
tómbol. És necessari un manteniment del flux de sorra per tal de mantenir el port operatiu i garantir
l’estabilitat de les platges.

Port Segur
Similar a l'anterior, està localitzat en una platja contínua i ha donat lloc a la formació d'un tómbol el
desenvolupament del qual provoca l'aterrament de la bocana, la qual cosa impedeix l’entrada la port
d’embarcacions grans. Per resoldre aquests problemes es va plantejar un sistema de palplanxes, l’operativitat
del qual actualment és nul·la. És important resoldre aquesta problemàtica ambiental.
Existeix un projecte que proposa canviar completament la seva configuració, transformant-lo en un port
convencional amb el dic i el contradic arrancant de terra. Aquesta solució donaria resposta als principals
problemes provocats per l’actual infrastructura. S’ha de resoldre a curt termini el flux de sorra (transport
litoral) per tal de garantir l’estabilitat de les platges.
El port està saturat durant tot l’any i no disposa d’espai reservat per als transeünts.
Central tèrmica de Foix
La disposició d'espigons ha provocat l'aterrament de la zona de captació d'aigües per a la central tèrmica.
Actualment es fa servir sense cap mena d’autorització com a làmina d'aigua per a les motos aquàtiques i els
windsurf. La concessió actual és de la societat Fecsa Enher 2.
Existeix la possibilitat de segregar la zona que no utilitza la central destinant-la a la nàutica esportiva o ateses
les especials característiques de la instal·lació, a base d’hidroavions.
Port de Vilanova i la Geltrú
Ha estat ampliat en els últims anys i la dàrsena esportiva disposa actualment d’amarradors per a
embarcacions d’eslores més grans.
El port disposa d’una limitació de calat important tot i que permet l’entrada de bucs mitjans tipus ro-ro.
També acusa una manca d’espai i rafals per operar les mercaderies. Disposa d’una posició privilegiada en el
territori català degut a la proximitat comercial de zones industrials. Actualment el port és un punt duaner.
Disposa també de maquinària suficient per descarregar i carregar mercaderies a dojo, tot i que és millorable.
Al seu entorn s’ubica sòl industrial amb característiques òptimes per esdevenir centre logístic.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 12
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
En general el port necessita una millora de la xarxa de serveis i infrastructures per tal de millorar l’actual
rendiment i garantir la seva competitivitat. Cal reordenar i millorar gran part de les instal·lacions
d’infrastructures i edificis així com els serveis destinats al sector comercial.
Malgrat aquestes possibilitats, el desenvolupament futur del port ha de venir condicionat pel seu Pla
estratègic.
Port d’Aiguadolç
Té problemes de saturació en temporada alta. Tot i que té espai destinat als transeünts, durant l’estiu és
difícil de trobar-hi refugi.
La bocana té un calat de 3 m i té problemes d’aterrament.
Port de Vallcarca
El port té problemes d’aterrament a la bocana i a l’interior, i s’hi ha fet recentment un dragat. La concessió
que permet l’explotació actual d’aquesta instal·lació finalitza l’any 2018.
Port del Garraf
El port del Garraf ha estat ampliat durant els últims anys i ofereix pocs amarradors per a embarcacions grans.
A l’estiu es troba al màxim de la seva capacitat i la zona d’UPT resta inoperativa.
El port es troba ubicat enmig d’un àrea PEIN. Qualsevol ampliació quedaria condicionada a que l’ocupació
en terra fos compatible amb els usos permesos pel PEIN.
Port Ginesta
Port Ginesta és un port esportiu força modern i l’ocupació és molt elevada en temporada alta. Malgrat això
no compta amb amarradors per a embarcacions majors de 20 m.
Atura el transport litoral de les platges de Castelldefels i caldria pensar en un aprofitament de les sorres
acumulades en el seu dic de llevant, retornant-les a la unitat fisiogràfica.
S’està tramitant una ampliació cap al sud.

Port de Barcelona
Actualment un dels principals problemes del port és la manca d’espai terrestre. Només es pot desdoblar el
moll d’inflamables i ampliar el dic de recer. Pel que fa a la primera fase de la zona d’activitats logístiques, es
troba completament ocupada.
Hi ha una accessibilitat insuficient a la xarxa ferroviària. Una deficient connexió entre les terminals de
contenidors marítimes i ferroviàries. A més, la comunciació port-ferrocarril existeix amb dos tipus de xarxa
(Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat). Hi ha comunicacions ferroviàries interiors però amb cobertura
insuficient per a les actuals necessitats. El port té un projecte de connexió ferroviària directa entre les
terminals de càrrega i l’estació de Renfe de Can Tunis. Això permetria reduir certs problemes de congestió
de la xarxa viària i ampliar el hinterland portuari.
Destaca també la insuficient connexió amb la xarxa viària. Hi ha un gran creixement del tràfic portuari i una
gran participació de la carretera com a mitjà d’evacuació que obliga a planificar molt generosament les
infrastructures viàries de connexió. El ramal directe cap a l’autopista del marge dret del lobregat i la
reordenació del viari interior podran solucionar els problemes a mig termini.
Altres problemes són un hinterland força reduït, la competència cada cop més forta dels ports de València,
Gènova i Marsella i la manca d’operadors intermodals europeus que assegurin la distribuació de la
mercaderia cpa a destinacions cada cop més llunyanes.
Aquest port té un Pla director que s’està implementant i això suposarà la solució dels problemes funcionals i
de capacitat mitjançant les inversions previstes en els propers anys.
Port Olímpic
El Port Olímpic és de construcció recent i per tan disposa dels serveis més moderns tan per a les
embarcacions com per als usuaris. Malgrat això, la seva localització al costat d’un important centre lúdic,
comporta situacions de congestió del tràfic rodat i una manca d’accessibilitat per als vianants.
Està situat al mig de les platges de Barcelona, les quals estan encaixades per un sistema d’espigons
d’estabilització de platges. Té una bocana de 6 m de fondària estabilitzada mitjançant un espigó de contenció
de sorres al nord.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 13
Port del Masnou
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
El port del Masnou ha estat ampliat recentment de manera que ha doblat pràcticament la seva capacitat.
Disposa d’un número elevat d’amarradors per a embarcacions majors de 12 m (250) i de serveis a les
embarcacions, els quals són d’ús compartit.
Està situat en una platja contínua d'elevat transport litoral. Això provoca l'acumulació de sorra a llevant del
dic de recer amb acreció de la platja i erosió de les platges de ponent degut al bloqueig del transport de sorra
que suposa el port. La platja immediatament a ponent bascula cap al contradic degut a la presència de les
obres de recer.
És recomanable una reordenació de la zona pesquera per millorar-ne les condicions d’higiene i salubritat.
Port de Premià de Mar
El port de Premià té en curs un projecte de remodelació de la seva dàrsena que permetrà ampliar l’oferta
actual. La nova configuració preveu una remodelació total de l’interior amb ampliació de les activitats que
s’hi desenvolupen.
Té la mateixa disposició i efectes que el port del Masnou. En aquest cas el basculament de la platja de ponent
pot provocar la pèrdua de calat i l’aterrament de la bocana.
Port de Mataró
El port de Mataró ha estat construït recentment i disposa encara d’amarradors en venda. Té prevista una
remodelació per poder acollir embarcacions d’eslores més grans. S’està tramitant una millora dels accessos al
port i una reordenació dels serveis existents.
Igual que la resta de ports del Maresme, en estar situat en una platja, el port provoca l'acumulació de sorres a
llevant i l'erosió de les platges del sud. En aquest cas, la manca generalitzada de sorres al tram (entre
Llavaneres i Cabrera) provoca que l'acumulació a llevant sigui petita i a ponent l'inici del tram d’escullerat
comença immediatament al sud del port, passada la platja de l'estació.
És recomanable una millora dels accessos al port i de la seva urbanització.

Port Balís
Aquest port pràcticament va doblar la seva capacitat el 1994. Disposa d’una oferta variada per a grans
embarcacions. L’ús dels amarradors està reservat exclusivament als socis del club nàutic. Té problemes
d’agitació interior en alguna de les dàrsenes.
Situat també en una platja contínua, l'efecte d'aquest port és el d'acumulació de sorra a la platja de llevant i
d'erosió a les platges de ponent. L'escullerat comença aigües avall de la platja de l'estació encara que entre
aquesta platja i la de les barques existeix un altre tram escullerat per a la protecció del camí que les uneix.
Són recomanables les obres de reparació i condicionament de la zona de servei portuària per tal de millorar
les actuals infrastructures.
Port d’Arenys de Mar
Aquest port disposa de dues dàrsenes esportives saturades durant l’estiu. Pot ser difícil trobar refugi per als
transeünts. No té amarradors per a embarcacions majors de 20 m i falta espai en terra per a serveis a les
embarcacions. Té problemes de funcionalitat, per manca de calats i aterraments en la zona de l’avantport. Per
altra banda, té problemes d’agitació interior en la zona destinada a les embarcacions de pesca.
Hi ha una sèrie d’actuacions recomanables en relació amb el serveis oferts al seus usuaris. És necessària una
millora de la xarxa bàsica de serveis. També té manca d’espai per a aparcaments i problemes d’accessibilitat
a l’interior de la zona portuària.
Aquest port que va afectar a la dinàmica litoral del Maresme provocant l'acreció d'una platja a llevant del seu
dic i la manca de sediment a les platges de tot el Maresme al sud del port (posteriorment es va procedir a la
construcció d'espigons transversals i escullerats longitudinals al llarg del tram).
Port de Blanes
Té problemes d’agitació interior i petits ultrapassaments del dic de recer, així com problemes d’estructura del
propi dic. El moll del dic de recer està ocupat per la flota d’arrossegament, amb 3 amarradors per a vaixells
de transport turístic. Són necessàries actuacions periòdiques per al manteniment dels calats.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 14
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
La superfície d’aigua arrecerada és molt gran i es pot optimitzar la seva utilització aprofitant per oferir
amarradors per eslores majors i millors serveis per a les embarcacions. Aquesta optimització però depén de
la resolució de l’ultrapassament del dic i de l’entrada de l’onatge a la bocana. L’ocupació del port és molt
elevada durant els períodes de temporada alta. Això fa que no quedi espai per als transeünts.
Port Cala Canyelles
Aquest port esportiu és molt petit i ofereix els serveis mínims per a embarcacions petites. L’oferta per a
transeünts és nul·la degut a les seves característiques i a més sempre és ple durant l’estiu.
La bocana és estreta i es poden presentar dificultats a l’hora d’entrar al port. Podria estudiar-se l’ampliació
sense tocar el penya-segat amb la mateixa tipologia que el port actual.
Port de Sant Feliu de Guíxols
Presenta problemes d'agitació degut a reflexions en el penya-segat, i problemes d'ultrapassament del dic de
recer. Seria prioritari el seu reforçament. La dàrsena interior no està ben aprofitada i hi ha una important
ocupació de la platja per embarcacions.
A l’estiu està completament saturat, fet que fa que no disposi d’espai per als transeünts. Caldria millorar la
infrastructura de recer i crear noves obres de protecció de les dàrsenes.
Les possibilitats de reconversió del port en un gran centre turístic i de lleure són molt grans i es troben més
d’acord amb les característiques actuals de la vila. Aquest port podria adaptar la seva infrastructura per oferir
serveis adequats als megaiots.
Existeixen diverses propostes d’ordenació per solucionar els problemes d'aquest. Actualment s’està redactant
un Pla especial per regular els possibles aprofitaments.
Marina Port d’Aro
Aquest port esportiu ha estat ampliat en els últims anys, però totes les eslores són reduïdes. Està saturat en
temporada alta i no disposa d’espai en les seves instal·lacions destinat a serveis per als transeünts.
Tot i que té les mateixes característiques que una marina interior, aquesta instal·lació no presenta tants
problemes de manca de renovació de les aigües ja que té un únic canal d’accés que és molt més ampli.

Aquest port esportiu està situat a l'extrem sud d'una platja, no presenta problemes de dinàmica litoral i té una
bona integració en l'entorn. Seria possible una ampliació de les dàrsenes interiors. Per a una possible
ampliació de la làmina d’aigua caldria la realització d’un estudi hidrogeològic.
Port de Palamós
El port de Palamós comparteix l’ús esportiu amb el pesquer i el comercial. És un punt important de sortida de
creuers. El port està completament saturat i, segons les dades obtingudes, té una ocupació del 100% durant
tot l’any. Té un dels calats més importants dels ports de la costa catalana.
Seria possible la seva reordenació aprofitant millor l’espai a l’interior de les diferents dàrsenes i amb
possible reordenació d’usos. Paral·lelament es poden portar a terme actuacions de millora de la zona
d’entrada al port i una urbanització del moll nord. També s’ha de portar a terme un augment de la superfície
de molls comercials. Té una zona de posidònia molt propera pel qual és difícilment ampliable.
Marina Palamós
Es tracta d’un port esportiu de construcció recent que ofereix amarradors per a embarcacions d’eslores grans
i l’oferta de serveis per a embarcacions d’aquestes característiques. Els calats a la bocana són de 15m.
Port de Llafranc
És un port esportiu amb capacitat força limitada a l’interior de la seva dàrsena, per la qual cosa hi ha pocs
amarradors i són per a embarcacions petites. En temporada alta és pràcticament impossible trobar-hi refugi ja
que, a la pràctica, no té espai reservat per als transeünts.
Port d’Aiguablava
Té unes característiques similars al port de Llafranc, però amb dimensions encara més reduïdes i tampoc
disposa a la pràctica d’espai reservat per als transeünts.
És difícil plantejar una ampliació refent el dic de recer, si bé caldria tenir molta cura amb la integració
paisatgística del nou dic.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 15
Port de l’Estartit
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
El port de l’Estartit ha estat ampliat però no disposa d’amarradors per a embarcacions d’eslores majors de 15
m. La bocana actual és de 69 m en el punt més estret. Té una dàrsena arrecerada molt gran i es podria
aprofitar la zona de l'avantport.
Serien necessàries actuacions de millora de les condicions d’integració paisatgística i la construcció d’un nou
accés a la zona sud del port. S’hauria de millorar l’àrea de serveis i les condicions d’urbanització
Port de l’Escala
Actualment s’estan executant unes obres d'ampliació amb la creació d’una nova dàrsena esportiva que
permetrà augmentar considerablement la capacitat d'aquest port. En aquest espai hi haurà 11 amarradors per
a embarcacions majors de 20 m. Està previst acabar-les per l’estiu del 2001.
Aquest port té problemes d’ultrapassaments en el dic de recer i amb la configuració de la berma. S’hauria de
portar a terme una reordenació dels vials de tràfic pesat. S’hauria de fomentar l’ús turístic potenciant-lo amb
la urbanització del passeig central. Seria recomanable portar a terme una reordenació de serveis per
optimitzar la capacitat total del port.
Port del Fluvià - Sant Pere Pescador
La sortida del Fluvià arriba a tancar-se en determinades èpoques de l'any, el que dificulta l'entrada i sortida
d'embarcacions. Al trobar-se dintre d’una zona PEIN no es poden realitzar obres a la bocana. Caldria un
dragat periòdic de la desembocadura del riu per mantenir la seva funcionalitat.
Aquesta instal·lació es troba en el casc urbà de Sant Pere (segons planejament urbanístic aprovat).
Marina d’Empuriabrava
Aquesta marina té problemes deguts a la manca de manteniment. Aquest fet provoca fallides en el dic i en els
murs interiors que en alguns punts estan derruïts. La bocana té un calat de 3 m i l’entrada és estreta. A
l’interior, els vents del nord poden fer derivar cap als costats del canal principal. Aquesta marina té
importants problemes d’aterrament a banda i banda del canal principal i en els canals secundaris.
Pel que fa a la qualitat de les aigües, existeix un nivell de renovació actual que és insuficient en els canals
més estrets, pel que calldria promoure algun sistema de renovació que garantís un cert nivell de qualitat,

evitant-ne l'eutrofització. A més, s’hauria de controlar el transport litoral al sector de platja ocupat per les
obres d’infrastructura de la bocana.
Canals de Santa Margarita
Aquesta instal·lació també té problemes associats a la manca de manteniment. En primer lloc té problemes
associats al dic de recer. La bocana té problemes d’aterrament amb un calat mitjà de 2,5 m, fet que provoca
que les embarcacions més grans s’hagin de quedar en el moll que hi ha a l’entrada de la marina que alhora es
troba en força mal estat. La marina en general té problemes d’aterrament en els seus canals secundaris amb
calats de l’ordre de 2,4 m. Es poden apreciar problemes d’esquerdes i fissures en els murs de contenció
laterals dels canals, així com en les dàrsenes públiques i a les de parcel·les d’ús privat confrontats, degut en
gran part a les maniobres que duen a terme els vaixells de motor. En alguns punts els molls estan derruïts.
Encara que aquí els canals són més amplis, el problema de renovació de les aigües segueix sent el mateix.
Caldria promoure algun sistema de renovació de les aigües que garantís un cert nivell de qualitat, evitant
l'eutrofització de les aigües.
Port de Roses
Port bàsicament pesquer amb unes instal·lacions lleugeres per a l’amarratge d’embarcacions esportives. Està
en tramitació un projecte per a la construcció d’un nou port esportiu cap a la platja de la Perola. La manca
d’amarradors ha comportat que hi hagi moltes embarcacions avarades a la platja.
Seria necessari millorar la integració port-municipi del port pesquer.
Club Mediterranée
Disposa d'un petit port a la Cala Culip. Donat que està en un PEIN s'haurien d'evitar actuacions no
compatibles amb els usos previstos. D'altra banda aquest port no està lligat a cap nucli de població pel qual el
seu ús seria exclusivament de refugi. El Club disposa a més a més d'un embarcador pròxim a les seves
instal·lacions. Actualment el termini de concessió ja ha finalitzat, per la qual cosa cal valorar la conveniència
de desmantellar-ho.
Port de Port de la Selva
Aquest port ha estat ampliat. El dàrsena esportiva ofereix amarradors per eslores menors de 15 m. Els
pantalans han estat prolongats amb unes passarel·les per tal de poder donar més oferta. El port està saturat
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 16
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
durant l’estiu i és per això que difícilment poden refugiar-s’hi els transeünts. El port presenta problemes
d’agitació en la zona d’instal·lacions lleugeres.
Port de Llançà
El port de Llançà disposa d’amarradors únicament per a embarcacions menors de 15 m i l’àrea destinada a
l’avarada i reparació de les embarcacions és força reduïda. La seva ampliació és complicada degut a la
configuració del dic i el contradic i a l’existència de la platja tocant el contradic. Aquest port té problemes
d’agitació interior que afecta principalment a les embarcacions de pesca localitzades a recer del dic.
Els Estanys
Es tracta d’una instal.lació marítima subjecte a concessió. Es recomana sotmetre-la a un procès de
legalització per adequar-ne l’ús portuari d’acord amb la legalitat vigent.
Port de Colera
El port de Colera és de dimensions molt reduïdes i amb calats de 2 a 5 m a l’interior. Aquesta instal·lació no
disposa d’espai reservat als transeünts. Es podria ampliar cap als penya-segats. Caldria desmuntar el dic de
recer actual. Les instal·lacions es troben en un deficient estat de conservació i s’ofereixen molt pocs serveis
als usuaris.
Port de Portbou
Actualment en construcció, constitueix un petit port amb una oferta de 313 amarradors. Està localitzat més a
l’exterior de la badia que l’antiga instal·lació. La nova instal·lació presenta en aquests moments problemes
d’agitació interior a la dàrsena, atès que no estan acabades les obres d’infrastructura.

3. Evolució de l’entorn, oportunitats i amenaces dels ports de Catalunya
3.1 Introducció
Les instal·lacions portuàries acullen un enorme ventall d’activitats. Ens els ports s’hi desenvolupen
tradicionalment el sector pesquer, l’esportiu i el comercial. Aquests han estat la justificació per a la
construcció d’aquestes instal·lacions fins ben entrada l’última dècada. En els darrers anys, l’interès creixent
de la societat per gaudir de la costa ha fomentat que en els ports s’hi desenvolupin noves activitats, que
s’englobaran sota el concepte de nous sectors emergents.
A partir dels estudis realitzats en el Document 1, es fa, en els següents apartats, una anàlisi de les
oportunitats i amenaces del sistema portuari al litoral català. Aquesta anàlisi es porta a terme estudiant
individualment els diferents sectors que el conformen.
3.2 El sector nàutic-esportiu
3.2.1 Situació actual
L’any 2000 Catalunya es troba que les seves dotacions d’amarradors, tant en xifres absolutes com relatives,
són superiors respecte a la resta de regions del Mediterrani. El major creixement del número d’amarradors es
va produir durant el període 1987-1992 amb la construcció de noves instal·lacions portuàries concentrades
principalment a Barcelona i la seva regió metropolitana (Club Nàutic de Barcelona, Reial Club Marítim de
Barcelona, Marina Port Vell i Port Olímpic). Aquest creixement fou degut a les expectatives creades per la
celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona que van provocar un fort creixement econòmic. Concretament es
va passar en aquests 5 anys de 12.960 a 19.048 amarradors.
Aquestes noves instal·lacions esportives es caracteritzen per tenir unes característiques que les diferencien
dels ports construïts fins aleshores:
• La grandària mitjana dels ports esportius creix en els darrers anys quant a nombre d’amarradors.
• Els serveis i equipaments dels nous ports esportius són d’unes característiques diferents als de les velles
instal·lacions. Estan orientats a un públic més divers que els dels usuaris tradicionals i ofereixen gran
diversitat de serveis.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 17
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
• La composició de l’estructura dels amarradors és també diferent i augmenten molt les proporcions dels
amarradors de grandària mitjana (de 8 a 12 metres), mentre que disminueixen les d’eslores petites (fins
quasi desaparèixer les de menys de 6 metres) i es produeix un augment moderat de la proporció
d’amarradors més grans (especialment de les eslores de més de 15 metres).
El fort creixement de la demanda d’amarradors que es pot produir en el futur com a conseqüència dels
creixements de la població resident i de la població turística i del creixement econòmic d’ambdues
poblacions està confrontat amb l’anàlisi de la situació mediambiental del litoral català.
La necessitat de participar positivament en la cura i la recreació d’un medi ambient que promogui i dinamitzi
el litoral català des del punt de vista turístic i recreatiu, sense marlversar els recursos disponibles condueix a
la necessitat de planificar tant les dotacions absolutes d’amarradors com la seva distribució espacial.
3.2.2 Previsions d’evolució de la demanda del número d’amarradors
En el Capítol 3 (Situació actual del sistema portuari català i previsions d’evolució) del Document 1 s’ha
realitzat l’estudi de l’evolució de la demanda d’amarradors esportius, una síntesi del qual es recull en aquest
apartat. La demanda estudiada no és la demanda potencial que la població catalana i la població turística
podrien assumir amb el seu potencial econòmic sinó la demanda sostenible que una oferta controlada i
planificada pot produir. És a dir, és una demanda basada en la capacitat de càrrega del litoral. Aquesta
demanda de punts d’amarrament es manifesta a partir de l’oferta existent a cada moment. És respecte el
creixement d’aquesta oferta que s’ha estudiat la demanda als horitzons temporals dels anys 2005, 2010 i
2015 i la demanda desagregada per a grans trams de costa.
La projecció del nombre total d’amarradors a Catalunya s’ha realitzat basant-se en tres hipòtesis de demanda
-mínima, mitjana i màxima- per tal d’oferir un ventall d’objectius més que una xifra única. D’aquesta forma
es poden establir uns objectius més amplis i més útils per orientar l’acció institucional i les iniciatives
privades en els propers anys.
La hipòtesi mitjana correspon a un escenari de continuïtat de les tendències dels darrers períodes, d’augment
de la participació dels sectors portuaris de Barcelona i Tarragona i de la progressiva disminució del pes
relatiu del sector de Girona, que és coherent amb un creixement tendencial del conjunt de l’economia en el

mitjà i el llarg termini. La hipòtesis mínima correspondria a una hipòtesis més pessimista en el terreny
econòmic, i la hipòtesi màxima, a un supòsit de major dinamisme.
D’altra banda, a totes tres hipòtesis s’ha considerat una disminució progressiva de les taxes de creixement del
nombre d’amarradors ja que el sector s’acosta cada cop més a la saturació. Concretament, per la hipòtesi
mitjana s’han considerat taxes de creixement anual mitjà del 4% pel període de 2001-2005, 3% pels anys
2006-2010 i 2% pel darrer període de 2011-2015. La hipòtesi mínima, corresponent a l’escenari de menor
creixement del nombre d’amarradors, preveu un creixement del 3% anual mitjà pel període fins l’any 2005,
2% pels anys 2006-2010 i 1% pel període 2011-2015. Per últim, la hipòtesi màxima contempla un escenari
de major dinamisme en el creixement anual mitjà: 5% del període de 2001-2005, 4% en el següent període de
2006-2010, 3% pel darrer període considerat de 2011-2015.
Amb els criteris i hipòtesi de creixement anteriors la proposta de dotacions futures d’amarradors a Catalunya
és la resumida en la taula 3.1. Les dotacions globals de Catalunya pels anys 2005, 2010 i 2015 en les
diferents hipòtesis considerades dibuixen unes opcions de creixement continu i moderat fins l’any 2015. Per
a aquest últim horitzó temporal considerat, la hipòtesi mitjana és de 34.641 amarradors amb un ventall que va
des d’un mínim de 30.305 amarradors a un màxim de 39.365. Aquestes xifres són objectius a assolir
perfectament assumibles conjuntament amb els objectius de conservació i millora del medi costaner català.
La distribució percentual de la dotació total d’amarradors per a cada sector portuari està recollida en la
segona part de la taula 3.1. Com es pot comprovar, es contempla incrementar la participació de les dotacions
de Barcelona i Tarragona a un 41% i 23% respectivament al final del període (any 2015) i disminuir la
participació de Girona fins a un 36% en el mateix període. Això respon a una estratègia d’incrementar les
dotacions nàutiques en relació a la població resident i disminuir el pes del nombre d’instal·lacions i
amarradors respecte al turisme i la segona residència. També respon a la necessitat de dotar millor les grans
àrees urbanes i metropolitanes, amb unes costes totalment urbanitzades i, a la vegada, disminuir la pressió
sobre les àrees menys humanitzades.
L’aplicació dels coeficients de participació als diferents sectors portuaris, sempre seguint la hipòtesi mitjana
que es considera la més probable, dóna com a resultat les dotacions dels sectors Girona, Barcelona i
Tarragona exposades en la tercera part de la taula 3.1.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 18
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Per últim, la taula 3.1 recull els dèficits o les diferències entre el número d’amarradors proposats per a cada
horitzó temporal i el número actualment existent. Les dades de la taula reflecteixen els criteris anteriors de
fomentar més el creixement de les comarques de Barcelona en primer lloc, de Tarragona en segon lloc i, per
últim, de Girona.
Taula 3.1. Escenaris i hipòtesis de creixement de les dotacions d’amarradors i la seva distribució
Nombre total d’amarradors a Catalunya
Hipòtesis 2000 2005 2010 2015
Hipòtesi mínima 22.820 26.243 28.867 30.305
Hipòtesi mitjana 22.820 27.384 31.491 34.641
Hipòtesi màxima 22.820 28.525 34.229 39.365
Participació en percentatge de cada sector sobre el total de Catalunya
Sector portuari 2000 2005 2010 2015
S. P. Tarragona 20,6 21,0 22,0 23,0
S. P. Barcelona 37,3 39,0 40,0 41,0
S. P. Girona 42,1 40,0 38,0 36,0
Distribució del nombre d’amarradors de la hipòtesi mitjana per sectors portuaris
Sector portuari 2000 2005 2010 2015
S. P. Tarragona 4.698 5.751 6.928 7.967
S. P. Barcelona 8.507 10.680 12.596 14.203
S. P. Girona 9.615 10.953 11.967 12.471
Total Catalunya 22.820 27.384 31.491 34.641
Dèficit d’amarradors previst amb l’oferta actual d’amarradors
Sector portuari 2000 2005 2010 2015
S. P. Tarragona - 1.053 2.230 3.269
S. P. Barcelona - 2.173 4.089 5.696
S. P. Girona - 1.338 2.352 2.856
Total Catalunya - 4.564 8.671 11.821
Font: elaboració pròpia, 2000

3.2.3 Previsions de demanda d’amarradors per eslores
Les tendències actuals del mercat d’embarcacions apunten a un creixement de grandàries intermèdies
(vaixells amb eslores entre 8 i 12 metres) que guanyen proporció de forma notable dins les distribucions dels
amarradors en els ports i dàrsenes esportives. Aquest tipus d’embarcacions i amarradors fa uns pocs anys
eren considerats grans i els ports destinaven a ells pocs espais, mentre que eren majoritaris els vaixells i els
amarradors menors de 6 metres d’eslora.
A molts ports i dàrsenes amb un disseny i una concepció que no ha canviat en molts anys, el nombre
d’amarradors per embarcacions menors de 6 metres d’eslora és encara majoritari. En altres, la suma d’aquest
tipus i els amarradors d’eslores compreses entre 6 i 8 metres, poden arribar a superar les dues terceres parts
de la capacitat total de la instal·lació. D’altra banda, en molts dels ports i dàrsenes més moderns, el tipus
d’amarradors menors de 6 metres no existeix i l’oferta més petita és la d’eslores compreses en 6 i 8 metres.
A les instal·lacions portuàries amb infrastructura marítima permanent de Catalunya s’han classificat els
amarradors segons la grandària de l’eslora, el nombre i percentatge d’amarradors és el que es presenta a la
taula 3.2.
Aquesta distribució és la de tots els amarradors que estan classificats a Catalunya; però si es consideren
només les instal·lacions més modernes, les projectades i realitzades (tant de nova construcció com
d’ampliació) en els darrers 10 anys, la distribució és diferent. Aquestes instal·lacions que s’han construït
recentment o que han realitzat importants reformes, estan més adaptades al mercat del moment i marquen,
per tant, les tendències actuals.
Els amarradors i la seva distribució percentual de Marina de Santa Margarita, Marina de Palamós, port del
Masnou, Marina Port Vell, Port Olímpic, port de Torredembarra, port esportiu de Tarragona i les dàrsenes
esportives de Vilanova i la Geltrú i de Cambrils (que són instal·lacions més adaptades a les demandes
actuals) són els que s’indiquen a la taula 3.3. Comparant aquesta taula amb l’anterior, s’observa que en els
ports i instal·lacions més moderns les proporcions d’amarradors d’eslores intermèdies i grans és molt
superior.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 19
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Taula 3.2: Tipus d’amarradors al conjunt Taula 3.3: Tipus d’amarradors a les d’instal·lacions
portuàries instal·lacions portuàries més modernes
Eslores Oferta actual
d’amarradors
Percentatge Eslores Oferta actual
d’amarradors
Percentatge
L < 6 m 3.643 16,0% L < 6 m 205 2,85%
6 m < L < 8 m 8.443 37,0% 6 m < L < 8 m 2.299 32,02%
8 m < L < 10 m 5.265 23,1% 8 m < L < 10 m 2.097 29,20%
10 m < L < 12 m 3.011 13,2% 10 m < L < 12 m 1.333 18,56%
12 m < L < 15 m 1.480 6,5% 12 m < L < 15 m 702 9,78%
15 m < L < 20 m 679 2,9% 15 m < L < 20 m 316 4,40%
20 m < L 300 1,3% 20 m < L 229 3,19%
Total 22.820 100,0% Total 7.181 100,00%
Font: elaboració pròpia, 2000 Font: elaboració pròpia, 2000
La distribució aproximada que es pot considerar normal per les noves construccions futures és similar a la de
la taula 3.3 però eliminant ja totalment els amarradors de menys de 6 metres d’eslora i augmentant
considerablement les proporcions dels que s’han de considerar intermedis. També caldria augmentar
moderadament la proporció d’amarradors grans, és a dir, els de més de 15 metres i disminuir els considerats
ara com a petits, els de 6-8 metres, tal i com es planteja en la proposta de la taula 3.4.
Taula 3.4: Proposta de distribució per eslores en instal·lacions futures
Eslores Percentatge Oferta futura d’amarradors
L < 6 m - -
6 m < L < 8 m 30,00% 3.546
8 m < L < 10 m 30,00% 3.546
10 m < L < 12 m 20,00% 2.365
12 m < L < 15 m 11,50% 1.359
15 m < L < 20 m 5,00% 591
20 m < L 3,50% 414
Total 100,00% 11.821
Font: Elaboració pròpia, 2000

3.3 El sector pesquer
3.3.1 Organització i situació actual del sector pesquer
Les embarcacions del cens operatiu de la flota pesquera estan totes afiliades a una confraria des d’on
centralitzen les seves activitats. La legislació espanyola obliga a totes les embarcacions pesqueres a tenir un
port base associat, on normalment es porten a terme les operacions de despatx del buc i comercialització de
les seves captures.
Habitualment, les confraries estan ubicades en el mateix municipi on les seves embarcacions tenen el port
base. Però, la situació particular d’algunes confraries del litoral català (confraries de Badalona, Cadaqués,
Calafell, l’Estartit, Lloret de Mar, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar, Sitges i Tossa de mar) ha fet necessària la
redacció de l’Ordre de 24 de juliol de 2000, per la qual es complementa l’Ordre d’11 de maig de 1999, sobre
la regulació dels canvis de base d’embarcacions de pesca. Aquestes confraries es localitzen en municipis on
no hi ha port o, en el cas que n’hi hagi, aquest no té les característiques idònies per a que les embarcacions
pesqueres hi puguin fixar la seva base. És per això que es diferencia entre el port base i el port d’atracament
i/o serveis. D’aquesta manera es podrà vincular l’embarcació amb la confraria de pescadors i alhora amb el
port d’atracament i els serveis.
A Catalunya actualment hi ha 1.538 embarcacions de pesca operatives repartides per les confraries dels tres
sectors portuaris. Les tècniques d’explotació majoritàries són l’arrossegament i els arts menors. L’evolució
de les captures és un fenomen cíclic que depèn de les mesures de gestió pesquera. Les captures en els ports
competència de la Generalitat de Catalunya van patir una caiguda en el període 1995-1998 degut a la
disminució del peix blau. Malgrat això, sembla que en aquest darrer any s’ha iniciat una lleugera
recuperació. Per altra banda, els valors de venda a llotja no han patit variacions tan importants a causa de
l’acció esmorteïdora del mercat sobre els preus.
3.3.2 Tendències del sector pesquer
La tendència del sector pesquer és la remodel.lació de la flota. D’una banda, una renovació i modernització
de les embarcaciones pesqueres, que es traduirà probablement en una reducció de la flota operativa. Aquest
procés es va iniciar aproximadament l’any 1996 i es preveu que continuï en els propers 7 anys. Aquest fet
respon a la necessitat d’aconseguir un equilibri entre els recursos existents i la capacitat d’explotació de la
flota.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 20
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
L’evolució de l’electrònica havia derivat en un desequilibri ja que a les embarcacions més velles se li han
anat sumant les més noves amb tècniques que les fan molt més rendibles. En aquest context, les
embarcacions més antigues es veuen obligades a desaparèixer ja que són incapaces de competir amb les més
noves. Aquest fet es veu agreujat pel fet que aquestes embarcacions consumeixen molt gas-oil sent
especialment sensible als canvis fruit de l’evolució econòmica i a més es troben que tenen manca de
tripulants que vulguin continuar amb l’activitat ja que se’n van a treballar en altres sectors més rendibles
actualment. Per altra banda, no es preveu que s’avanci vers una unificació territorial de la pesca perquè
l’estructura actual és molt familiar. El que si és possible és que la construcció de nous ports derivi en la
polarització de les embarcacions d’un confraria.
3.4 El sector comercial
3.4.1 El transport de mercaderies
3.4.1.1 Situació actual i futura
Al transport marítim, tal com ha experimentat el ferrocarril amb l’alta velocitat, s’està gestant una reinvenció
de mètodes i sistemes afavorits per la innovació tecnològica que transformarà de forma radical el panorama
actual del transport per mar. Aquesta és una oportunitat per a que els ports del territori català esdevinguin
capdavanters en aquests nous mercats.
Les noves tecnologies poden deixar obsoletes les actuals, del qual se’n deriva que:
• El calat d’un port pot deixar de ser un element que determini absolutament el tipus de transport.
• La superfície necessària de manipulació pot ubicar-se relativament allunyada del port.
• L’augment de la velocitat dels vaixells pot captivar mercats actualment exclusius d’altres modes de
transport, com ara el ferrocarril.
Els ports han esdevingut un dels punts d’intercanvi modal d’una xarxa de transport regida pels centres
logístics. Per això la millora de tot port passa ineludiblement per la connexió fluida amb els centres logístics i
en els dos canals: el telemàtic i el material.

La introducció de l’ample de via europeu permetrà augmentar ferroviàriament el “hinterland” dels ports del
territori català més enllà de les fronteres i aquest s’unirà al gran hinterland europeu. Si els nostres ports no
són prou competitius, els grans ports europeus podran captivar el mercat peninsular.
Els projectes comuns o consorcis entre els diferents ports catalans i fins i tot els diferents ports de la
mediterrània occidental seran bàsics per a poder competir amb els grans ports del nord d’Europa. La idea
d’un gran port mediterrani-occidental conformat per una xarxa de ports especialitzats que escombrin un
ampli hinterland i que estiguin connectats telemàticament i amb uns programes comercials comuns pot ser
una oportunitat per als ports catalans.
Els plans estratègics existents donen solució a la infrastructura portuària dels ports encara que haurien
d’incorporar el tractament de les noves tecnologies portuàries i sobretot la connexió amb la xarxa telemàtica
del transport, és a dir en les vies per on circula la documentació i la informació associada a les mercaderies i
que són el vincle amb els diferents actors del mercat global del transport.
3.4.1.2 Recomanacions
Les determinacions i recomanacions del Pla de ports relacionades amb el transport de mercaderies
contemplen una evolució del sistema portuari català que estarà regida pels següents eixos:
− Adequar els ports amb les instal·lacions previstes en els plans estratègics existents o en els que es
redactin en el futur.
− Dotar als ports de tecnologies portuàries especialitzades i punteres.
− Adequar els accessos als nodes logístics propers.
− Afavorir la introducció dels ports comercials mitjans en el sector se short sea shipping.
− Implantació de sistemes EDI que permetin una xarxa d’informació en temps real i un seguiment i
monitorització de vaixells i càrrega.
− Facilitar que els sistemes puguin operar amb altres sistemes de Comunitat Portuàries.
− En el curt termini, transitòriament i a l’espera de la revolució marítima, aprofitar molts mercats residuals
i cíclics que actualment es donen entre ports de 2ª categoria de països subdesenvolupats, però sempre
preparant el canvi.
− Creació d’un mitjà virtual o integrar-se a algun dels existents, en el que qualsevol operador pugui trobar,
on-line, tota la informació i tots els serveis i mitjans que siguin d’utilitat pel transport de les seves
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 21
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
mercaderies. Aquest mitjà ha de donar informació a tots els professionals de la logística del transport i a
totes aquelles empreses que precisen instruments efectius, per a controlar les seves expedicions en un
entorn multimodal on nombrosos agents i organismes es troben involucrats en cada operació, i en la que
cadascun d’ells aporta informació que és utilitzada pels demés components de la cadena logística. També
ha de contemplar mitjans de pagament en les transaccions on-line.
− Realitzar la reenginyeria de tots els procediments documentals per tal d’evitar que determinats
documents hagin de viatjar necessàriament amb els camions que van a recollir i dipositar les mercaderies
dels ports.
3.4.2 El transport de viatgers
Les conclusions referents a l’estudi del transport de viatgers es resumeixen en els dos següents punts:
• El transport de viatgers als ports tutelats per Ports de la Generalitat és de caràcter local, amb l’excepció
d’alguns creuers turístics internacionals que han recalat a Palamós al 1999. Les línies regulars de
passatgers amb les illes Balears, existents de forma intermitent a la dècada del 90 i amb base al port de
Vilanova, han deixat de ser operatives.
• Es denota un increment notable d’oferta de xàrter nàutic com el lloguer d’embarcacions amb o sense
patró. Aquest tipus de negoci aporta turisme de qualitat i afavoreix la indústria del sector nàutic.
Les recomanacions formulades quant al desenvolupament d’aquest sector són les següents:
− Regular, ordenar i planificar el tràfic local de passatgers per a poder escometre les necessitats d’aquest
sector i oferir serveis de qualitat.
− Potenciar els ports de Palamós, Vilanova i St. Carles de la Ràpita com a ports escala de creuers turístics.
− Afavorir la restauració de la línia regular amb les Illes Balears amb port base a Vilanova.
− Facilitar la implantació d’ofertes de xàrters nàutics.
3.5 Els sectors emergents als ports
El sector nàutic és una afecció que, cada vegada més, propicia un canvi en el futur turístic dels municipis
costaners, i que, a més, genera nous i importants serveis i indueix a inversions de consideració.

Fins no fa massa anys, la variable més important i representativa d’una instal·lació portuària era el número
d’amarradors que oferia. No obstant, aquest fet tendeix a evolucionar cap a l’oferta d’un ventall molt més
ampli de serveis. Amb la construcció dels ports més recents es busca la seva integració a la ciutat, els ports
deixen de ser un simple punt d’accés de les embarcacions al mar i ofereixen una gran varietat de serveis a
l’usuari independents de la nàutica. Les noves tendències porten també a una nova concepció dels serveis que
són necessaris a les embarcacions. Aquests serveis que s’ofereixen pels sectors socials que no són usuaris
tradicionals del port són els següents:.
− els serveis comercials,
− el sector lúdic,
− els equipaments per creuers i tràfics de passatgers d’excursions marítimes,
− els serveis per embarcacions transeünts,
− la hivernada d’embarcacions,
− els megaiots i l’oferta de serveis complementaris,
− la promoció d’esports nàutics,
− el lloguer d’embarcacions amb o sense patró i “xàrters”,
− les àrees tècniques.
Aquestes noves activitats portuàries tenen la característica de que estan molt directament vinculades a
cadascun dels ports i a les condicions del nucli urbà que les envolta. Destacar que les consideracions que
s’ofereixen són merament indicatives i haurien d’estudiar-se per a cada port amb capacitat per oferir els nous
equipaments.
Una part d’aquests nous serveis a l’usuari són els relacionats amb el sector de la restauració i l’oci al voltant
del sector portuari. Aquest sector significa una nova concepció de la utilització de les instal·lacions
portuàries de forma que presenten un molt més alt rendiment i eficiència. El primer sector comercial i de
lleure que va adquirir una certa importància va ésser el de Port Ginesta (a les botigues de Sitges). Els nous
grans ports esportius dels anys 90 com el Port Olímpic, el Port Vell o projectes com els de remodelació del
port de Premià o els de construcció dels ports del Besòs i Badalona disposen d’espais dins la zona de servei
destinats a terrasses, restaurants, passeigs, locals comercials i altres serveis relacionats amb l’oci que
enllacen el port amb l’entorn urbà.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 22
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Per altra banda, altres activitats en creixement i que poden suposar una nova perspectiva per als ports
esportius del litoral català són el trànsit de transeünts i la hivernada. Aquests dos aspectes suposen una
activitat industrial que afecta al sector de les empreses nàutiques que donen suport al sector portuari.
Pel que es refereix als transeünts, la Llei 5/1998, de 17 d’abril de 1998, estableix que el percentatge de la
superfície total dels llocs d’amarratge i ancoratge i de les places d’estada a terra per a l’ús públic dels
vaixells i de les embarcacions de transeünts no pot ser inferior al 10%. En el capítol 3 (Situació actual del
sistema portuari català i previsions d’evolució) del Document 1 s’estudia exhaustivament, per cadascuna de
les instal·lacions portuàries, el número d’amarradors que té en cessió d’ús i els que són de lloguer (amb preu
de mercat) o d’ús públic tarifat (amb tarifes fixades per la Generalitat). De l’anàlisi de les dades obtingudes
es conclou que els següents ports presenten problemes a l’hora de donar refugi als transeünts:
− Per una banda hi ha els ports que, si bé tenen una reserva d’espai per a les embarcacions transeünts, s’ha
comprovat que en temporada alta estan saturats de manera que pot ser complicat trobar-hi espai.
Aquestes instal·lacions són: el port d’Aiguadolç, port del Garraf, port d’Arenys de Mar, port de Blanes i
el port de Port de la Selva.
− En segon lloc hi ha els ports que a la pràctica mai disposen d’espais destinats a aquest tipus de serveis. A
Catalunya aquestes instal·lacions són: el port de Salou, Port Segur, el port Cala Canyelles, el port de
Llafranc, la Marina Port d’Aro, el port d’Aiguablava i el port de Colera.
Tant els transeünts com la hivernada d’embarcacions suposen un canvi en la concepció de les àrees
tècniques dels ports. Es necessiten espais majors i serveis més moderns i complerts per a la reparació, el
manteniment i fins i tot l’emmagatzematge, en el cas de la hivernada, d’embarcacions durant un llarg període
de temps, generalment en temporada baixa. Per altra banda, això també significa que s’haurà de disposar
d’un espai obligatori en tots els ports i marines interiors existents i futurs, que estigui perfectament
senyalitzat per a que els transeünts puguin refugiar-se sense problemes. Això resulta senzill en els ports més
moderns i grans, però és més complicat en els petits.
Encara que no existeixin estadístiques precises del nombre de grans iots construïts en els darrers anys totes
les informacions apunten a un creixement molt important d’aquests tipus de vaixells turístics. El seu gran
desenvolupament en els darrers anys ha comportat que en molts casos es considerin dins d’una nova

categoria o tipologia de vaixells turístics, els anomenats megaiots. Aquesta categoria de vaixells (de vela o de
motor, exclusivament de lleure, particulars o per “xàrters” i grandària d’eslora superior a 25-30 metres) és
important pels ports esportius i per les economies locals dels llocs on fan escala.
Aquesta nova tendència que apunta a magaiots que provenen de països del nord i est d’Europa suposa una
nova concepció de les instal·lacions portuàries catalanes. Els ports que vulguin acollir aquest tipus
d’embarcacions hauran de d’adaptar els seus serveis en àrea tècnica i d’hivernada per tal de ser suficientment
atractius per aquestes embarcacions.
Per altra banda hi ha l’èxit obtingut amb els esports nàutics en els ports, que fa preveure que aquest tipus
d’activitat pot desenvolupar-se considerablement en el futur. A més, també es fomenta la nàutica mitjançant
el lloguer d’embarcacions de petita eslora. Actualment també s’està desenvolupant bastant l’activitat
coneguda com “xàrter nàutic”, que consisteix en el lloguer d’embarcacions de grandària mitjana i gran sense
patró (pels usuaris que disposen d’aquest títol de nàutica) o amb patró (en el cas de no disposar del títol o de
demanar la seva presència). Aquesta activitat atreu un turisme d’elevat nivell econòmic, desestacionalitza la
demanda turística (és una activitat que es pot practicar tot l’any i preferentment de maig a octubre), crea llocs
de treball directes i indirectes i fomenta la pràctica de la nàutica de lleure.
A tot això, també s’ha d’afegir el fet que cada cop hi ha una creixent demanda d’amarradors per a
embarcacions d’eslores majors de 12 m. Aquest fet, juntament amb les noves demandes exposades fins ara,
ha derivat en el desenvolupament, en alguns ports, d’àrees específiques anomenades “àrees tècniques” on
s’hi concentren el sector dels tallers de reparació i pintura d’embarcacions de totes les grandàries. Avui
constitueixen importants activitats econòmiques amb demanda creixent al llarg del litoral català. Seria
convenient que aquestes activitats industrials de reparació es localitzessin en llocs tancats dels ports per tal
d’evitar la contaminació visual de l’entorn.
4. Criteris d’intervenció i determinacions de protecció de la franja litoral
4.1 Introducció
En el Document 1 s’ha fet una caracterització de la franja litoral segons la morfologia dels seus fons, segons
la seva dinàmica litoral i s’han recopilat i sintetitzat els estudis i la legislació que protegeixen i cataloguen la
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 23
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
biodiversitat del medi costaner. Aquests elements serveixen en aquest punt per confeccionar un mapa de
protecció de la costa catalana que la classifica en 4 graus de protecció, deixant a banda el sistema portuari ja
existent. Cada grau de protecció té associades una consideració ambiental i una limitació dels usos que s’hi
poden fer. D’aquesta manera, hom podrà determinar de forma precisa, per un punt qualsevol del litoral, les
actuacions permeses pel Pla de ports i els requeriments de protecció.
4.2 Criteris de protecció
La voluntat d’establir uns graus de protecció que permetin dividir la costa en trams, cadascun amb una
categoria de protecció, deriva en la necessitat de fixar uns criteris. Hi ha múltiples factors que influeixen
sobre la franja litoral, però com el que es pretén en definitiva amb la definició dels graus de protecció és
exactament “protegir” el medi, sembla evident establir, com a criteris bàsics, els mediambientals. Un cop
assegurada la sostenibilitat ambiental de l’actuació, altres criteris com els urbanístics, d’accessibilitat,
turístics, econòmics, etc. serviran per decidir sobre la viabilitat o no d’una actuació concreta.
A continuació s’exposen els criteris que han servit per a la definició dels graus de protecció. Es consideren
en primer lloc les limitacions imposades per les següents normes vigents que regulen els usos i les activitats
de certs espais protegits del territori costaner català, incloent la franja marítima i la terrestre:
Espais naturals del territori costaner català protegits pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) determinat
per la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
Reserva marina de Masia Blanca protegida per l’Ordre de 21 de desembre de 1999.
A més de les limitacions per les normes abans assenyalades, s’han tingut en compte els espais que presenten
motius de protecció especial com són:
Hàbitats d’Interès Comunitari
Zones humides
Així com les limitacions imposades per la dinàmica litoral.

En els següents apartats es descriuen els espais protegits per les normes vigents i aquells àmbits que
presenten motius de protecció especial. Aquests criteris serveixen posteriorment per la definició dels graus
de protecció del Pla de ports.
4.2.1 Espais naturals inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)
El PEIN té el seu origen en la determinació legal que fa el Capítol III (arts. 15 al 20) de la Llei 12/1985, de
13 de juny, d’espais naturals, del Parlament de Catalunya.
El PEIN delimita i estableix les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la
conservació dels quals es considera necessari d’assegurar. Els espais naturals inclosos en el PEIN tenen
diferents categories. Hi ha un règim jurídic general que afecta a tots els espais naturals, i unes normes
particulars que els afecten en més o menys mesura depenent de la categoria. A continuació s’enumeren les
diferents categories que tenen una limitació d’usos de menys a més estricta:
a) Espais naturals inclosos en el PEIN, sense cap consideració especial, sotmesos al règim jurídic
general.
b) Espais naturals inclosos en el PEIN que tenen redactat un pla especial de protecció.
Els espais naturals de protecció especial, fet que implica la seva inclusió automàtica en el PEIN, són els
següents:
c) Parc natural: un espai natural es considera parc natural si conté valors naturals qualificats que tenen
per objectiu facilitar contactes de l’home amb la natura. Els parcs naturals són declarats per decret.
d) Parcs nacionals: es caracteritzen per ser espais naturals d’extensió gran no modificats per l’acció
humana. Els parcs nacionals tenen un excepcional valor científic, paisatgístic i educatiu. Són
declarats per llei, i no s’hi permet cap activitat excepte les compatibles amb els objectius de
protecció.
e) Paratges naturals d’interès nacional: definits com espais naturals d’àmbit mitjà o reduït amb interès
científic, paisatgístic i educatiu. Els paratges naturals són declarats per llei i les activitats en aquest
espai s’han de limitar als usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles compatibles amb els
objectius de protecció.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 24
Nº
PEIN
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
f) Reserves naturals: es caracteritzen per ser espais d’extensió reduïda amb considerable interès
científic. Són declarades per llei quan és reserva integral i per decret quan es tracta d’una reserva
parcial. En les reserves naturals integrals només hi són permeses les activitats d’investigació
científica i l’accessibilitat hi és rigorosament controlada. En les reserves parcials no es permeten les
activitats que poden perjudicar els valors naturals.
Els espais naturals continguts en el PEIN inclosos en la franja litoral es representen en el plànol 5.4
(Espais naturals inclosos en el PEIN) i estan llistats en la taula 4.1.
Taula 4.1: Espais naturals del litoral català inclosos en el PEIN
Espai Figura de protecció Altres figures de protecció
109 Delta de l'Ebre Parc Natural Zona d’especial protecció per a les aus- ZEPA
Punta de la Banya Reserva Natural Parcial
Illa de Sapinya Reserva Natural Parcial
110 Illes de l'Ebre Espai d’Interès Natural- PEIN
107 Cap de Santes Creus (1)
Espai d’Interès Natural- PEIN
104 La Rojala-Platja del Torn Espai d’Interès Natural- PEIN
97 Tamarit-Punta de la Mora Espai d’Interès Natural- PEIN
96
Desembocadura del Riu
Gaià
Espai d’Interès Natural- PEIN
95 Platja de Torredembarra Espai d’Interès Natural- PEIN
87 Massís del Garraf Espai d’Interès Natural- PEIN
85 Delta del Llobregat Espai d’Interès Natural- PEIN
Remolar- Filipines Reserva Natural Parcial
La Ricarda- Ca l'Arana Reserva Natural Parcial
67 Massís de Cadiretes Espai d’Interès Natural- PEIN
(*) El Castell (2)
Espai d’Interès Natural- PEIN
66 Muntanyes de Begur Espai d’Interès Natural- PEIN
Cap Negre- Pa de pessic Espai d’Interès Natural- PEIN
61 Aiguamolls del Baix Espai d’Interès Natural- PEIN
Reserva Natural de Fauna Salvatge
Pla especial de protecció del medi natural
Pla especial de protecció del medi natural
Reserva Natural de Fauna Salvatge
Pla especial de protecció del medi natural
Pla especial (Diputació de Barcelona)
Zona d’especial protecció per a les aus- ZEPA
Pla Director del Delta del Llobregat
Zona Marina Vedada

Nº
PEIN
Espai Figura de protecció Altres figures de protecció
Empordà
63 El Montgrí Espai d’Interès Natural- PEIN
64 Illes Medes Espai d’Interès Natural- PEIN
60
Aiguamolls de l'Alt
Empordà
Els Estanys Reserva Natural Integral
Les Llaunes Reserva Natural Integral
Illa de Caramany Reserva Natural Integral
58 Cap de Creus Parc Natural
Cap de Creus Reserva Natural Integral
Cap de Norfeu Reserva Natural Parcial
Cap de Norfeu Reserva Natural Integral
Punta Falconera- Cap de
Norfeu
Zona Marina Vedada
Grau de Protecció Especial de la costa
Parc Natural Zona d’especial protecció per a les aus- ZEPA
Paratge natural d'interès nacional
Serra de Rodes Paratge natural d'interès nacional
Cap Gros-Cap de Creus Paratge natural d'interès nacional
Cap Gros-Cap de Creus Reserva Natural Parcial
26 Massís de l'Albera Paratge natural d'interès nacional
Notes:
Font: Departament de Medi Ambient, 2000
(1) S’ha aprovat inicialment l’ampliació de l’Espai Natural del Cap de Santes Creus
(2) Tramitació en curs de la modificació del PEIN per tal d’incloure aquest nou espai
4.2.2 Espais protegits per llei (no inclosos en el PEIN)
A Catalunya hi ha una sèrie d’espais protegits per normativa. Aquesta regula els usos i activitats que hi són
permeses. Aquests espais es representen en el plànol 5.6 (Espais protegits al territori de Catalunya no
inclosos en el PEIN).
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 25
Hi ha un espai marí protegit:
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Masia Blanca establert pel MAPA en el BOE del 8/1/2000, amb la “Orden de 21 de diciembre de 1999
por la que se establece la reserva marina de Masía Blanca, frente al término municipal de El Vendrell
(Tarragona)”.
Les fanerògames marines estan també protegides per:
Ordre de 31 de juliol de 1991; per a la regulació d’Herbassers de fanerògames marines. DOGC nº 1479.
D’altra banda, hi ha hàbitats d’espècies de fauna protegides, emprats per la Llei 3/88, de 4 de març de 1988.
DOGC nº 967:
Reserva natural de fauna salvatge la Llacuna de la Tancada, en el Delta de l’Ebre.
Reserva natural de fauna salvatge Illa de Sant Antoni, en el Delta de l’Ebre.
Reserva natural de fauna salvatge la Punta del Fangar, en el Delta de l’Ebre.
Reserva natural de fauna salvatge el Torrent del Pi, localitzat a la costa del municipi de l’Hospitalet de
l’Infant.
Reserva natural de fauna salvatge de la desembocadura del riu Gaià.
4.2.3 Hàbitats d’interès comunitari
El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l’any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa
a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com la Directiva
d’hàbitats. La Directiva d’hàbitats defineix una selecció dels hàbitats de la UE com a hàbitats naturals
d’interès comunitari d’entre els que destaquen els hàbitats naturals prioritaris, com aquells amenaçats de
desaparició.
Aquests hàbitats no són protegits sinó catalogats. Allò que s’ha de garantir és la conservació d’unes mostres
d’aquests mitjançant la seva inclusió en la xarxa d’espais Natura 2000, que constitueix una xarxa ecològica
europea coherent de zones especials de conservació. Natura 2000 haurà de garantir el manteniment (o el
restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats.

Cadascun d’aquests hàbitats estan catalogats individualment i es troben representats en el plànol 5.5
(Hàbitats d’interès comunitari). Aquests hàbitats estan agrupats en grups amb característiques similars i
etiquetats segons un codi. Els codis, segons la revisió de l’Annex I de la Directiva Hàbitats mitjançant la
Directiva 97/62/CEE, i la corresponent descripció, s’exposen a la taula 4.2.
Hi ha una sèrie de codis que es contemplen a la taula però no estan cartografiats al plànol 5.5. Per exemple,
els codis 1160 i 1170, que pertanyen a Grans cales i badies d’aigües somes i als fons marins rocosos
respectivament, apareixen associats al codi 1240 de penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per
vegetació amb ensopegueres endèmiques. Es podrien trobar, per exemple, a les badies del Delta de l’Ebre.
D’altra banda el codi 2190, que pertany a les depressions humides interdunars, es troba gairebé en la major
part de dunes catalogades.
Taula 4.2: Codis i descripció dels hàbitats d’interès comunitari
Codi Descripció
1110 Fons marins sorrencs sempre submergits
1120 Alguers de posidònia
1150 Llacunes costaneres
1160 Grans cales i badies d’aigües somes
1170 Fons marins rocosos i concrecions biogèniques sublitorals
1210 Vegetació anual colonitzadora dels codolars litorals rics en matèria orgànica
1240 Penya-segats de les costes mediterranies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres
(Limonium spp) endèmiques
1310 Comunitats de Salicornia i altres plantes anuals, colonitzadores de sòls argilosos o arenosos
salins
1320 Espartinars
1410 Pratsi jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi)
1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Arthocnemetalia fruticosae)
2110 Dunes movents embrionàries
2120 Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria)
2190 Depressions humides interdunars
2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae
2230 Dunes amb pradells dels Malcolmietalia
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 26
Codi Descripció
2240 Dunes amb prats d’anuals dels Thero- Brachypodietalia
2260 Dunes colonitzades per brolles o garrigues
2270 Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pi pinastre
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
3150 Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos de
grans espigues d’aigua (Magnopotamion)
5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp arborescents, no dunars
5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics
6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea)
7210 Aigüamolls calcàris amb mansega (Cladium mariscus)
8330 Coves marines submergides o semisubmergides
9330 Suredes
9340 Alzinars i carrascars
Font: Departament de Medi Ambient, 2000
4.2.4 Zones humides
La Llei 12/1985, d’espais naturals, en l’article 11.1 defineix zones humides com les zones naturals de
maesma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents o temporals, d’aigües estancades o corrents, dolces,
salabroses, salines, amb la inclusió de les zones d’aigües marines la profunditat de les quals no excedeix els
sis metres.
Aquestes zones, diu la llei, han de ser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la
degradació. A les ribes dels llacs i dels embassaments i a les zones de litoral s’han d’establir per reglament
faixes de protecció dins les quals no es permeti ni l’execució d’obres d’urbanització, ni noves construccions
de caràcter permanent.
Les zones humides, a data de la redacció del present document, són espais inventariats. Aquest inventari ha
de ser la base per a la redacció del futur pla sectorial de zones humides previst en el pla sectorial de les
conques internes de Catalunya.

Taula 4.3: Zones humides de l’inventari de les conques internes de Catalunya
Nom zona humida Comarca
Desembocadura del riu Sènia Montsià
Delta de l’Ebre: Montsià /Baix Ebre
Illa de Sapinya Montsià
El Fangar i Platja de la Marquesa Montsià
Les Olles Montsià
Illa de Buda i riu Migjorn Montsià
La tancada i la bassa dels Ous Montsià
L’Alfacada Montsià
L’encanyissada Montsià
La Platjola Montsià
Punta de la Banya Montsià
Antigues Salines de Sant Antoni Montsià
Platges l’Alfacada, la Platjola i els Eucaliptus, i erms de la Tancada Montsià
Ullals d’Arispe Montsià
Erms de Casablanca o Vilacoto Montsià
Illa de Sant Antoni Baix Ebre
El Garxal Baix Ebre
Desembocadura del torrent de Santes Creus Baix Ebre
Desembocadura del torrent de l’Estany Baix Ebre
Desembocadura del torrent del Pi Baix Ebre
Desembocadura del torrent de Sant Jordi Baix Ebre
Desembocadura del riu Llastres Baix Camp
Desembocadura del torrent l’Estany Gelat Baix Camp
Desembocadura de la riera de Riudecanyes Baix Camp
Desembocadura de la riera de Mas Pujols o Riudoms Baix Camp
Desembocadura del Francolí Tarragonès
Desembocadura del riu Gaià Tarragonès
Platja de Torredembarra Tarragonès
Antiga llera de la riera de La Bisbal Garraf
Desembocadura del riu Foix Garraf
Desembocadura de la riera de Ribes Garraf
Delta del Llobregat: Baix Llobregat
Estany del Remolar Baix Llobregat
Riera de Sant Climent Baix Llobregat
La Ricarda Baix Llobregat
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 27
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Nom zona humida Comarca
La Magarola Baix Llobregat
Ca l’Arana Baix Llobregat
Estany de la Roberta i altres basses R.C. de Golf el Prat Baix Llobregat
Delta del Llobregat-Àmbit adicional Baix Llobregat
Desembocadura del riu Tordera El Maresme
Platja Castell Baix Empordà
Aiguamolls del Baix Empordà- Àmbit adicional Baix Empordà
Aiguamolls del Baix Empordà- El Ter Vell Baix Empordà
Basses d’en Coll Baix Empordà
Closes de la Fonollera Baix Empordà
Basses de l’Anser Baix Empordà
Bassa del Frare Ramon Baix Empordà
El Ter Vell Baix Empordà
Aiguamolls de l’Alt Empordà- Âmbit addicional Alt Empordà
Aiguamolls de l’Alt Empordà Alt Empordà
La masona i la llarga Alt Empordà
La fonda Alt Empordà
La serpa Alt Empordà
La rogera Alt Empordà
Riu vell Alt Empordà
Llacunes de a Muga Vella Alt Empordà
Bassa de la Rubina Alt Empordà
Font: Departament de medi Ambient, 2000
S’entenen zones humides a efectes del Pla de ports, les identificades al plànol 5.7 (Zones humides de
l’inventari de les conques internes de Catalunya). En la llista de la taula 4.3 s’especifiquen únicament
aquelles que afecten a la franja més litoral i que es podrien veure afectades per una actuació portuària.
4.2.5 Geòtops i geozones
La Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic ha endegat un projecte d’inventari i de catàleg de
geòtops i geozones de Catalunya integrats en el sistema d’informació sobre el patrimoni natural.
L’objectiu d’aquest projecte és crear una selecció d’elements i llocs d’interès geològic que en conjunt
testimoniïn l’evolució geològica del territori català.

Les localitats de l’Inventari de geòtops i geozones a considerar en el litoral català són les que s’enumeren a la
taula 4.4.
Taula 4.4: Geòtops i geozones al litoral català
Codi Descripció
320 Front del Delta de l’Ebre
311 Cap de Salou
348 Massís del Garraf
357 Cap Gros, la Fosca i Sant Esteve
354 Eixam de dics a Aiguablava i Aigua-Xelida
352 Discordances de la platja del Recó i de la punta de la Creu
358 Roques granítiques de S’Agaró
355 Intrussions de granitoides a Cala Pedrosa
168 Illes Medes i Montgrí oriental
166 Les Llaunes- Aiguamolls de l’Alt Empordà
165 Estanys de Vilaüt- Aiguamolls de l’Alt Empordà
163 Costa granítica del Far de Roses a Canyelles Petites
164 Paleozoic de Norfeu
162 Extrem oriental de la península del Cap de Creus
160 Roques de Cap de Creus (Rabassers- Punta dels Farallons)
159 Gneis de Port de la Selva
4.2.6 Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPAS)
Les Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPAS) han estat recollides de manera implícita en recollir els
espais del PEIN, ja que en gairebé la seva totalitat aquestes zones coincideixen amb espais PEIN.
Les ZEPAS es designen pels estats membres d’acord amb la Directiva del Consell de 2 d’abril de 1979
relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409/CEE).
Les zones d’especial protecció localitzades a la costa catalana son tres:
− Zona d’especial protecció per a les aus a l’Alt Empordà
− Zona d’especial protecció per a les aus al Delta del Llobregat
− Zona d’especial protecció per a les aus al Delta de l’Ebre
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 28
4.2.7 Dinàmica litoral
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Per tal de tenir en compte els possibles efectes de les construccions nàutiques sobre el medi litoral és també
necessari considerar la dinàmica litoral. La construcció d’una instal·lació nàutica constitueix una barrera
artificial a la dinàmica litoral de sediments la qual cosa pot produir modificacions importants en les platges
pròximes. Ja sigui barrera total o parcial, la sorra provinent d’aigües amunt, segons el sentit del corrent
paral·lel a la costa, no pot passar en la seva totalitat, cap al tram de costa situat aigües avall de l’obra, creant-
se en aquesta darrera zona un procés erosiu al ser més grans les pèrdues que les aportacions de sediment. Per
contra, a la zona d’aigües amunt del port la situació és d’acreció, en ser les aportacions més quantioses que
les pèrdues, i queda retingut el sediment al costat de l’obra.
Al plànol 5.2 (Dinàmica litoral) es representen les magnituds del transport litoral de sediment pels diferents
trams de la costa catalana.
4.2.8 Altres criteris
A part dels factors merament mediambientals, hi ha altres elements que són importants per garantir
l’equilibri del territori en el seu desenvolupament i s’han tingut en compte quan els criteris mediambientals
no suposen una restricció dels usos nàutics:
S’ha donat preferència a les actuacions en zones urbanes per sobre de les urbanitzables, preservant els
espais rústics. Es considera important la integració i la interacció dels espais portuaris amb la ciutat.
Es considera important la conservació d’espais com ara platges o altres espais especialment pintorescs
que tenen un índex d’afluència de persones alt.
S’han de preservar les unitats paisatgístiques i ecològiques localment minoritàries i poc freqüents, evitant
l’emplaçament als afloraments rocosos quan aquests siguin escassos.
4.3 Graus de protecció
4.3.1 Definició dels graus de protecció
D’acord amb els criteris generals per a l’elaboració del Pla de ports de Catalunya s’han assenyalat quatre
graus de protecció de la costa. Cada grau de protecció bé definit per una sèrie de criteris que permeten
zonificar la costa catalana en trams, atorgant a cada tram la qualificació que li pertoca. Seguint aquests

criteris i si per llei es protegeixen nous espais o bé s’amplia el catàleg d’espais d’interès, el tram de costa que
contingui algun d’aquests espais quedarà automàticament requalificat amb grau de protecció superior que li
pertoqui.
Grau de protecció 1 (P1)
El grau de protecció 1 (P1) s’aplica a aquells espais la protecció dels quals és legislada per llei, o a aquelles
zones les quals, per les seves condicions específiques, s’ha considerat necessari garantir la seva especial
preservació.
Han merescut aquest grau de protecció màxima:
Els espais naturals inclosos en el PEIN definits en l’apartat 4.2.1. Són espais protegits per llei
Els espais marins explicitats en l’apartat 4.2.2. Són espais protegits per llei.
Les zones humides inventariades.
Altres zones la conservació de les quals es considera de prioritat màxima per raons ambientals:
− Cap Roig: per la presència d’afloraments de thyrranià.
− La ZEPA del Delta del Llobregat
Grau de protecció 2 (P2)
El grau de protecció 2 (P2) s’aplica a zones que, si bé no s’inclouen en el grau de protecció màxima,
mereixen una atenció especial.
Han merescut aquest grau de protecció 2:
Platges que presenten una important taxa de transport longitudinal de sediments, on un obstacle artificial
suposaria un problema important per al seu equilibri. S’han considerat com a objecte de protecció les
platges contínues i força rectilínies, presents principalment a la comarca del Maresme i a la província de
Tarragona, que són interrompudes en alguns trams per obstacles rocosos.
Platges regenerades amb nivell d’ocupació alt.
Espais pròxims a herbassers de fanerògames marines, protegits per llei.
Zones classificades urbanísticament com a rústiques i ubicades entre dos espais naturals inclosos en el
PEIN.
Hàbitats d’interès comunitari prioritari.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 29
Grau de protecció 3 (P3)
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
S’aplica el grau de protecció 3 (P3) al litoral no inclòs en els graus de protecció P1 i P2, és a dir, a zones que
no tenen cap tipus de protecció ni un gran interès mediambiental específic, però que es troben en àrees amb
un grau d’urbanització mitjà-baix. També s’han inclòs en el grau de protecció 3 (P3) alguns trams finals de
platges llargues en zones urbanitzades, on una barrera artificial no significaria una alteració substancial de la
dinàmica del transport de sediments.
Moltes d’aquestes zones ja tenen una infrastructura nàutica existent com són les instal·lacions marítimes,
consistent a instal·lacions lleugeres desmuntables, zones d’avarada o també de fondeig.
Són espais amb unes característiques potencials per a absorbir una demanda d’amarradors, sempre i que
aquesta no pugui ser satisfeta per una instal·lació inclosa en un tram proper amb grau de protecció P4.
Grau de protecció 4 (P4)
El grau de protecció 4 (P4) s’aplica en zones no incloses en els graus de protecció P1 i P2, que poden acollir
ampliacions de ports urbans ja existents o en zones amb una elevada densitat urbana, a vegades fins i tot
degradades per certs usos que s’hi ha fet o s’hi estan fent, i que tenen una demostrada capacitat per absorbir
un augment de l’oferta d’amarradors.
En qualsevol cas, la promoció d’una instal·lació marítima o portuària suposaria la integració d’aquest espai a
la ciutat. Es considera, doncs, que des del punt de vista de l’impacte mediambiental les noves infrastructures
que es puguin construir no empitjorarien la situació, i des del punt de vista paisatgístic i urbanístic, que una
instal·lació ben dissenyada pot millorar l’estètica i les possibilitats de lleure de les zones urbanes.
4.3.2 Usos permesos en els graus de protecció
El present Pla de ports defineix uns graus de protecció amb uns possibles usos permesos sense prejudici del
que diguin els estudis obligatoris, definits per llei (resumits en l’apartat 5 de normativa) o proposats pel
present Pla de ports (especificats en l’apartat 4.4 d’estudis de viabilitat).

Grau de protecció 1 (P1)
Pel que fa referència als espais inclosos en el grau de protecció 1 (P1) protegits per llei, aquests disposen
d’una limitació d’usos legislats a les respectives lleis de protecció. D’altra banda, els espais inclosos dins el
grau de protecció 1 (P1) que en data de redacció del Pla només són objecte de catalogació, no estan legislats
per llei, però si tenen definides unes mesures per a la seva preservació. En qualsevol cas, el present Pla de
ports determina que en les zones incloses en el grau de protecció 1 (P1) no s’hi admet cap tipus d’actuació.
Aquests espais disposen d’un indubtable atractiu turístic i en molts casos esdevenen un focus d’atracció per a
les embarcacions d’esbarjo. Per fer compatible aquesta realitat amb les limitacions imposades per la seva
inclusió en el grau de protecció 1 (P1), s’admeten aquells usos que estiguin d’acord amb els determinats en la
corresponent legislació o, en el cas dels espais naturals inclosos en el PEIN, les activitats que siguin
compatibles amb el corresponent Pla d’usos.
Grau de protecció 2 (P2)
En les zones amb grau de protecció 2 (P2) s’hi permeten únicament instal·lacions lleugeres compatibles en
cada cas amb l’espai on s’han d’ubicar. D’això se’n deriva que la relació d’usos permesos que es presenta a
continuació és sense prejudici dels resultats dels estudis obligatoris (apartat 5 de normativa) i els estudis de
viabilitat (apartat 4.4).
A l’àmbit marí, és a dir, a l’espai exterior a la línia de costa, les instal·lacions lleugeres han de ser dels
següents tipus:
Les instal·lacions que arrenquin de terra seran sempre del tipus flotant. Aquestes instal·lacions no són
cap obstacle al moviment de sediments i també tenen la qualitat d’afectar poc el fons dels trams rocosos
o pròxims a herbassers de fanerògames. Són desmuntables fàcilment fora de la temporada de demanda i
no alteren el paisatge quan no són objecte d’ús.
En el cas del fondeig s’accepten plataformes estacionals o boies amb mort, que asseguren una
preservació del fons marí i eviten la creació de zones incontrolades de fondeig amb àncora.
A l’àmbit terrestre s’accepten els següents tipus d’instal·lacions:
En les platges s’accepten àrees d’avarada, que poden oferir alguns serveis tan a les embarcacions com a
l’usuari. L’ús haurà de ser compatible amb el Pla d’usos de la platja, i, en cas d’haver-hi edificacions,
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 30
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
aquestes s’hauran de situar fora de l’espai de sorra destinat als banyistes i fora del domini públic
marítim-terrestre.
També s’accepta la construcció de marines seques per a emmagatzemar les embarcacions, sempre que es
situï fora del domini públic marítim-terrestre. Aquestes instal·lacions es podran destinar a albergar vela
lleugera, motos aquàtiques i embarcacions de menys de 6 m d’eslora.
En cap cas es poden construir infrastructures fixes per avarar les embarcacions.
En el cas de costa rocosa es poden executar marines seques i rampes d’accés al mar sense instal·lacions
fixes. Les instal·lacions han de ser projectades amb gran sensibilitat a l’entorn i preferentment seguint
l’estil tradicional de l’àrea on s’implantaran.
Grau de protecció 3 (P3)
En les àrees amb grau de protecció 3 (P3) es permet la construcció de tot tipus d’instal·lacions nàutiques,
sense prejudici del que diguin els estudis de detall obligatoris (apartat 5 de normativa) i els estudis de
viabilitat (apartat 4.4), i acomplint el següent:
Només es podran construir noves infrastructures en zones amb grau de protecció 3 (P3) quan la demanda
d’amarradors existent no pugui ser absorbida per l’ampliació o reordenació d’una instal·lació portuària
propera. S’explotaran les zones incloses en aquest grau de protecció, sempre i quan s’ubiquin prop de
l’origen de la demanda i en zona preferentment urbanitzada o en vies d’urbanitzar, i sempre que es
demostri que poden augmentar considerablement el valor de la contribució social per comparació als
emplaçaments en altres zones.
Es potenciaran preferentment les instal·lacions de marina seca amb magatzems d’embarcacions i amb
una logística que permeti un trànsit adequat. Aquestes instal·lacions són òptimes per a embarcacions a
motor amb menys de 6 m d’eslora, vela lleugera i motos aquàtiques.
Es reserva la construcció de ports o marines interiors per a les embarcacions que tenen unes
característiques que dificulten la seva avarada ràpida com són les embarcacions de vela i les d’eslores de
més de 6 m. Les infrastructures que conformen aquestes instal·lacions han de ser integrades, és a dir, es
projectaran amb dics submergits i dics amb poca alçada i amb una planta que garanteixi la seva
funcionalitat

Grau de protecció 4 (P4)
En les àrees incloses en el grau de protecció 4 (P4) s’hi permet la construcció de noves instal·lacions
nàutiques i l’ampliació de les existents si s’escau. S’haurà de respectar la normativa quant a estudis
obligatoris i de viabilitat (apartat 5, normativa i apartat 4.4, estudis de viabilitat). Les noves infrastructures o
la remodelació de les ja existents hauran de millorar l’estètica i les possibilitats de lleure de les zones
urbanes. S’haurà de considerar la possibilitat de transformar els espais pre-portuaris en passeig marítim i
garantir l’accés del públic als molls i recintes portuaris, potenciant així la integració del sistema portuari a la
ciutat. En cas de tractar-se d’una zona degradada, es potenciarà la recuperació de l’espai i aquest podrà ser
aprofitat per renovar les xarxes de sanejament i la viària i millorar així les condicions actuals.
4.4 Estudis de viabilitat
Amb els graus de protecció descrits s’ agrupa el litoral en 4 grups amb necessitats de protecció homogènies.
Pel fet de pertànyer a un grau de protecció, un punt tindrà associats uns usos permesos i uns usos prohibits.
Malgrat això, i pel que fa als usos permesos, en el moment de plantejar una actuació, cal considerar que cada
espai té unes característiques singulars que cal estudiar per separat per ratificar els usos que s’hi autoritzarien
pel fet d’estar inclòs en un grau de protecció concret. En el cas que aquests estudis, que es troben especificats
en la taula 4.4, demostrin que l’ús atorgat no és viable, automàticament es desestimarà l’actuació.
4.5 Modificació del grau de protecció
L’Administració es reserva l’aplicació d’un grau de major protecció per algun tram de costa, en funció de les
particularitats que s’hi puguin donar o com a conseqüència d’estudis d’impacte ambiental, dinàmica litoral o
altres.
De la mateixa manera, els ajuntaments que vulguin augmentar el grau de protecció de les seves costes, poden
fer-ho a través del seu propi planejament municipal restringint els usos admesos del sòl en la zona propera a
la vora marina.
4.6 Classificació del litoral per graus de protecció
En la taula 4.5 s’especifiquen tots els trams en què s’ha dividit el litoral, cadascun amb el grau de protecció
assignat. Aquesta zonificació està grafiada en el plànol 6.1 (Graus de protecció a la costa catalana.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 31
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Zonificació). S’ha d’especificar que les zones adscrites als ports no han estat qualificades amb cap grau de
protecció i estan marcades amb una franja gris que indica que es tracta d’una “instal·lació portuària existent”.
En cas de desaparèixer alguna d’aquestes instal·lacions s’haurà de requalificar l’espai corresponent a la
franja gris alliberada seguint els criteris fixats en el present Pla de ports per definir els graus de protecció
(P1, P2, P3 i P4). De la mateixa manera, la construcció d’una nova instal·lació portuària implicarà que la
zona adscrita a la hipotètica instal·lació passarà a rebre la qualificació d’”instal·lació portuària existent”.

Taula 4.5: Estudis de viabilitat necessaris per a l’autorització d’actuacions
Grau de protecció Actuacions permeses Estudis necessaris per l’establiment de la viabilitat
P1
P2
P3
P4
No s’admet cap tipus d’actuació
Només instal·lacions lleugeres:
Pantalans flotants
Plataformes estacionals
Boies amb mort
Zones d’avarada
Marines seques (fora del domini públic, per a menys de 6 m d’eslora)
Construcció d’instal·lacions portuàries i marítimes
Marines seques (per a menys de 6 m d’eslora)
Construcció d’instal·lacions portuàries i marítimes
Marines seques (per a menys de 6 m d’eslora)
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 32
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
En cas d’actuacions especials contemplades en el pla d’usos són necessaris, com a mínim, els
estudis indicats per al grau de protecció P2
Estudi de justificació de la demanda
Anàlisis de conformitat urbanística amb el Pla General
Estudi d’impacte ambiental: que inclogui un estudi del fons marí amb especial interès a les zones
properes als herbassers de fanerògames
Estudi de dinàmica litoral: especialment important en les zones properes a platges contínues
Estudi hidràulic: sobretot en el cas de zones properes a sortides de rius i rieres
Estudi econòmic-financer
Estudi de justificació de la demanda
Estudi d’alternatives que tingui en compte possibles actuacions en zones de grau de protecció IV
Anàlisis de conformitat urbanística amb el Pla General
Estudi d’impacte ambiental
Estudi de dinàmica litoral
Estudi hidrològic: sobretot en el cas de marines interiors
Estudi econòmic-financer
Estudi de justificació de la demanda
Anàlisi de conformitat urbanística amb el Pla General
Estudi d’impacte ambiental
Estudi de dinàmica litoral
Estudi hidrològic: sobretot en el cas de marines interiors
Estudi econòmic-financer

Taula 4.6: Classificació del litoral per graus de protecció
Nº de tram Límits del tram Grau de protecció
1 Desembocadura riu Sènia P1
2 Desembocadura riu Sènia - Port de Les Cases d'Alcanar P2
3 Port de Les Cases d'Alcanar – Límit sud Platja Maricel P3
4 Límit sud Platja Maricel - Port industrial d'Alcanar P2
5 Port industrial d'Alcanar – Límit sud Platja Delícies P3
6 Límit sud Platja Delícies - Port de Sant Carles de la Ràpita P2
7 Port de Sant Carles de la Ràpita - Límit sud PEIN Parc Natural Delta de l'Ebre P2
8 Límit sud PEIN Parc Natural Delta de l'Ebre - Límit nord PEIN Parc Natural Delta de l'Ebre P1
9 Límit PEIN Parc Natural del Delta de l'Ebre - Embarcador de Tortosa P2
10 Illes del Delta de l’Ebre P1
11 Límit nord Parc Natural Delta de l'Ebre - Límit nord Platja de l'Arenal P2
12 Límit nord platja de l'Arenal - Port de l'Ampolla P3
13 Port de l'Ampolla - Límit nord Platja de Baconé P2
14 Límit nord Platja de Baconé - Límit sud Platja de Cap Roig P3
14 Límit sud Platja de Cap Roig - Morro del Gos P1
15 Morro del Gos - Límit terme municipal l’Ametlla de Mar P2
16 Límit terme municipal l’Ametlla de Mar - Barranc de l’Estany P1
18 Port natural de l'Estany Gras - Port de l'Ametlla de Mar P1
19 Port de l'Ametlla de Mar - Port de Sant Jordi d'Alfama P1
20 Port de Sant Jordi d'Alfama - Port de Calafat P2
21 Port de Calafat - Límit nord Platja de l’Arenalet P2
22 Límit nord Platja de l’Arenalet - Límit sud PEIN La Rojala-Platja del Torn P3
23 Límit sud PEIN La Rojala-Platja del Torn - Límit nord PEIN La Rojala-Platja del Torn P1
24 Límit nord PEIN La Rojala-Platja del Torn - Port de L'Hospitalet de l'Infant P2
25 Port de l'Hospitalet de l'Infant - Aigües amunt Riera de Llastres P1
26 Aigües amunt Riera de Llastres – Límit sud Cala Solitari P2
27 Límit sud Cala Solitari – Límit nord Cala dels Vienesos P3
28 Límit nord Cala dels Vienesos - Desembocadura del Torrent de l’Estany Gelat P2
29 Desembocadura del Torrent de l’Estany Gelat P1
30 Desembocadura del Torrent de l’Estany Gelat- Riera de Riudecanyes P2
31 Desembocadura de la Riera de Riudecanyes P1
32 Riera de Riudecanyes- Riera de l’Alforja P2
33 Riera de l’Alforja - Port de Cambrils P3
34 Port de Cambrils – Desembocadura de la Riera de Riudoms P2
35 Desembocadura de la Riera de Riudoms P1
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 33
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Nº de tram Límits del tram Grau de protecció
36 Desembocadura de la Riera de Riudoms - Port de Salou P2
37 Port de Salou - Límit sud cantera de l’Autoritat Portuària de Tarragona P2
38 Cantera de l’Autoritat Portuària de Tarragona P3
39 Límit nord cantera de l’Autoritat Portuària de Tarragona – 240 m al sud de l’espigó nord platja de
Pineda
40 240 m al sud de l’espigó nord platja Espigó nord platja de Pineda - Pantalà petroquímica P3
41 Pantalà petroquímica - Port de Tarragona P4
42 Port esportiu de Tarragona - Límit sud PEIN Tamarit-Punta de La Mora P2
43 Límit sud PEIN Tamarit-Punta de La Mora - PEIN desembocadura del riu Gaià P1
44 PEIN desembocadura del riu Gaià - Port de Torredembarra P2
45 Port de Torredembarra - Límit sud PEIN Platja de Torredembarra P2
46 Límit sud PEIN Platja de Torredembarra - Límit nord PEIN Platja de Torredembarra P1
47 Límit nord PEIN Platja de Torredembarra - Port de Roda de Barà (en construcció) P2
48 Port de Roda de Barà (en construcció) – Reserva marina Masia Blanca P2
49 Reserva marina Masia Blanca P1
50 Tram de costa darrera Port de Coma-ruga P3
51 Port de Coma-ruga - Port Segur P2
52 Port Segur - Dic exempt Platges de Cunit P2
53 Dic exempt Platges de Cunit - Dàrsena Central Tèrmica P3
54 Dàrsena Central Tèrmica - Desembocadura riu Foix P3
55 Desembocadura Riu Foix P1
56 Desembocadura Riu Foix – Límit nord Platja Ibersol P2
57 Límit nord Platja Ibersol – Límit sud Platja Sant Gervasi P3
58 Límit sud Platja Sant Gervasi - Port de Vilanova i La Geltrú P2
59 Port de Vilanova i La Geltrú – Desembocadura de la Riera de Ribes P2
60 Desembocadura de la Riera de Ribes P1
61 Desembocadura de la Riera de Ribes - Port d'Aiguadolç P2
62 Port d'Aiguadolç - Límit nord Cala d'Aiguadolç/Límit PEIN Massís del Garraf P2
63 Límit nord Cala d'Aiguadolç/Límit PEIN Massís del Garraf - Port industrial de Vallcarca P1
64 Port industrial de Vallcarca - Port del Garraf P1
65 Port del Garraf - Límit PEIN Massís del Garraf P2
66 Límit PEIN Massís del Garraf - Límit PEIN Massís del Garraf/Límit sud Platja Port Ginesta P1
67 Límit sud Platja Port Ginesta/Límit PEIN Massís del Garraf - Port Ginesta P3
68 Port Ginesta - Límit sud PEIN Delta del Llobregat (Reserva Natural Parcial Remolar-Filipines) P2
69 Límit sud PEIN Delta del Llobregat (Reserva Natural Parcial Remolar-Filipines) - Límit nord
PEIN Delta del Llobregat (Reserva Natural Parcial La Ricarda-L'Arana
P1
70 Límit nord PEIN Delta del Llobregat (Reserva Parcial La Ricarda- L’Arana) - Port de Barcelona P4
71 Límit sud Platja de la Barceloneta - Port Olímpic P3
P2

Nº de tram Límits del tram Grau de protecció
72 Port Olímpic - Límit nord Platja Mar Bella II P3
73 Límit nord Platja Mar Bella II – Port Besòs P3
74 Port Besòs P4
75 Port Besòs – Port Badalona P2
76 Port Badalona P4
77 Platja de la Mora - Port del Masnou P2
78 Port del Masnou - Port Premià P2
79 Port Premià - espigó davant porta laietana de Mataró P2
80 espigó davant porta laietana de Mataró – Port de Mataró P3
81 Port de Mataró - Port Balís P2
82 Port Balís – Port d'Arenys de Mar P2
83 Port d'Arenys de Mar - Canvi d'orientació de la Punta del Tordera P2
84 Canvi d'orientació de la Punta del Tordera - Aigües amunt del riu Tordera P1
85 Aigües amunt del riu Tordera - Port de Blanes P2
86 Port de Blanes - Límit nord Cala Sant Francesc P2
87 Límit nord Cala Sant Francesc - Roca de L'Agulla P1
88 Roca de L'Agulla - Tancament sud Badia del Port Cala Canyelles P2
89 Tancament sud Badia del Port Cala Canyelles - Port Cala Canyelles P3
90 Port Cala Canyelles – Límit PEIN Massís de Les Cadiretes (1) P2
91 Límit PEIN Massís de Les Cadiretes (1) - Límit PEIN Massís de Les Cadiretes (2) P1
92 Límit PEIN Massís de Les Cadiretes (2) - Límit sud Platja del Codolar P3
93 Límit sud Platja del Codolar - Límit PEIN Massís de Les Cadiretes (3) P1
94 Límit PEIN Massís de Les Cadiretes (3) - Límit PEIN Massís de Les Cadiretes (4) P2
95 Limit PEIN Massís de Les Cadiretes (4) – Port de Sant Feliu de Guíxols P1
96 Port de Sant Feliu de Guíxols - Límit terme municipal Sant Feliu de Guíxols P1
97 Límit terme municipal Sant Feliu de Guíxols – Marina Port d'Aro P2
98 Marina Port d'Aro - Àrea d’avarada Port de Palamós/Espigó est Platja Gran de Palamós P2
99 Àrea d’avarada Port de Palamós - Port de Palamós P3
100 Port de Palamós - Marina Palamós P2
101 Marina Palamós- Límit sud Platja del Castell P2
102 Límit sud Platja del Castell - Límit PEIN Muntanyes de Begur (1) P1
103 Límit PEIN Muntanyes de Begur (1) - Port de Llafranc P2
104 Port de Llafranc - Límit PEIN Muntanyes de Begur (2) P2
105 Límit PEIN Muntanyes de Begur (2) - Límit PEIN Muntanyes de Begur (3) P1
106 Límit PEIN Muntanyes de Begur (3) - Port d'Aiguablava P2
107 Port d'Aiguablava - Cap Sa Sal P2
108 Cap Sa Sal - Ses Negres P1
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 34
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Nº de tram Límits del tram Grau de protecció
109 Ses Negres - Límit sud Platja del Recó P2
110 Límit sud Platja del Recó – Davant límit nord de Radio Liberty P3
111 Davant límit nord de Radio Liberty - Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (1) P2
112 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (1) - Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (2) P1
113 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (2) - Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (3) P2
114 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (3) - Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (4) P1
115 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (4) - Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (5) P2
116 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (5) - Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (6) P1
117 Límit PEIN Aiguamolls del Baix Empordà (6) – Límit nord Parc de la Pineda P2
118 Límit nord Parc de la Pineda - Port de l'Estartit P3
119 Port de l'Estartit - Límit sud PEIN El Montgrí P2
120 Límit sud PEIN El Montgrí - Límit nord PEIN El Montgrí P1
121 Límit nord PEIN El Montgrí – Port de l’Escala P2
122 Port de l’Escala - Límit sud PEIN Parc Natural Aiguamolls de l'Alt Empordà P2
123 Límit sud PEIN Parc Natural Aiguamolls de l'Alt Empordà – Límit PEIN Parc Natural
Aiguamolls de l'Alt Empordà (1)
124 Límit sud PEIN Parc Natural Aiguamolls de l'Alt Empordà (1) - Marina Empuriabrava P2
125 Marina Empuriabrava - Límit PEIN Parc Natural Aiguamolls de l'Alt Empordà (2) P3
126 Límit PEIN Parc Natural Aiguamolls de l'Alt Empordà (2) - Límit PEIN Parc Natural Aiguamolls
de l'Alt Empordà (3)
P1
127 Límit PEIN Parc Natural Aiguamolls de l'Alt Empordà (3) - Marina de Santa Margarita P2
128 Marina de Santa Margarita - Port de Roses P2
129 Port de Roses - Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (1) P2
130 Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (1) - Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (2) P1
131 Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (2) - Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (3) P2
132 Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (3) - Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (4) P1
133 Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (4) - Port de Port de La Selva P2
134 Port de Port de La Selva - Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (5) P2
135 Límit PEIN P. N. Cap de Creus (5) - Límit PEIN P. N. Cap de Creus (6) P1
136 Límit PEIN Parc Natural Cap de Creus (6) - Port de Llançà P2
137 Port de Llançà - Port de Colera P2
138 Port de Colera - Port de Portbou (en construcció) P2
139 Port de Portbou (en construcció) - Límit sud PEIN Paratge Natural d'Interès Nacional Massís de
l'Albera
140 Límit sud PEIN Paratge Natural d'Interès Nacional Massís de l'Albera - Límit nord PEIN Paratge
Natural d'Interès Nacional Massís de l'Albera
Font: elaboració pròpia, 2000
P1
P2
P1

5. Determinacions de caire normatiu
Les funcions administratives encaminades a l’atorgament de la concessió d’instal·lacions i també al seu
control i la seva tutela seran exercides pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques per mitjà de
la Direcció General de Ports i Transports. Aquestes funcions es desenvoluparan d’acord amb les pautes
establertes per la Llei 5/1998, de 17 d’abril de ports de Catalunya, les quals es sintetitzen a continuació:
En la regulació del procediment d’atorgament de concessions per a la construcció i l’explotació dels
ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes, s’estableix la coordinació necessària entre les
diferents administracions amb competències concurrents, i també els mecanismes que garanteixin la
viabilitat de la construcció i explotació de l’obra.
Les Marines Interiors es regulen equiparant-les als ports convencionals amb les especificacions
pròpies d’una instal·lació d’aquestes característiques.
En relació amb els usos permesos en les zones de servei portuàries. La Llei reconeix la singularitat
que revesteix llur gestió i controla la seva utilització i el procediment d’atorgament de concessions i
autoritzacions.
També s’estableixen les obligacions del concessionari per a la correcta explotació de les
instal·lacions, establint les mesures mediambientals necessàries per a la seva correcta gestió i la
obligatorietat de redactar un Pla Especial per l’ordenació del port.
5.1 Tramitació
1. Concessions per a la construcció de ports artificials, dàrsenes i instal·lacions marítimes
La persona interessada en la construcció d’un port haurà de presentar, a la Direcció General de Ports
i Transports, la següent documentació:
1. Sol·licitud de la concessió
2. Avantprojecte o projecte bàsic, compatible amb el Pla de ports, redactat per un Enginyer de
Camins, Canals i Ports, que contindrà com a mínim:
− Estudi d’impacte ambiental
− Estudi de dinàmica litoral
− Estudi de renovació i qualitat de les aigües
− Estudi de caracterització dels materials d’excavació
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 35
3. Estudi econòmic-financer
4. Proposta del reglament d’explotació i de les tarifes
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
5. Justificació que l’oferta i la demanda de punts d’amarratge en el tram de costa objecte de projecte
és equilibrada
6. Resguard acreditatiu del 2 per cent del pressupost de les obres i les instal·lacions
7. Així mateix, la resta d’informes segons el que estableixi el propi pla de Ports per cada grau de
protecció.
En el termini màxim de 3 mesos, la Direcció General de Ports i Transports efectuarà la confrontació
per determinar-ne l’adequació al Pla de ports i al planejament urbanístic. Si es considera
incompatible o inviable la sol·licitud serà arxivada amb audiència prèvia a l’interessat.
El projecte s’haurà de trametre, per obtenir l’informe preceptiu, als organismes següents:
− Als departaments de la Generalitat de Catalunya competents per raó de matèria, en funció de les
activitats a desenvolupar al nou port
− Als ens locals en l’àmbit territorial dels quals es preveu la construcció del nou port
− Als òrgans de l’Administració de l’Estat competents en matèria de defensa i de marina mercant
Si transcorregut el termini de dos mesos no s’han rebut els informes sol·licitats, es podrà prosseguir
amb la tramitació del procediment.
S’haurà de requerir un informe vinculant al Ministeri de Medi Ambient, en relació amb les seves
competències sobre els béns de domini públic marítim-terrestre. Aquest informe s’entén favorable si
no s’emet de forma expressa en el termini de dos mesos.
A la vista dels informes rebuts, el director o directora general de Ports haurà de resoldre
expressament sobre l’aprovació tècnica del projecte en el termini de quatre mesos.
El projecte se sotmetrà a informació pública, un cop notificada per resolució la seva aprovació
tècnica, conjuntament amb l’estudi d’impacte ambiental i la relació de béns i drets afectats, durant un
termini no inferior a trenta dies hàbils.

Acabat el termini d’informació pública, i un cop valorades les al·legacions, es lliurarà al Departament
de Medi Ambient perquè elabori la declaració d’impacte ambiental (DIA).
Un cop efectuada la DIA, l’interessat haurà de presentar a la Direcció General de Ports i Transports,
en el termini de cinc mesos, el corresponent projecte constructiu de les obres amb les condicions i
modificacions que puguin resultar dels informes dels diferents organismes, de la informació pública i
de la DIA.
La Direcció General de Ports i Transports oferirà a l’interessat les condicions en les quals es pot
atorgar la concessió, perquè siguin acceptades o rebutjades en el termini d’un mes.
Una vegada acceptades, s’atorgarà, si és el cas, la concessió, i el seu titular haurà d’incrementar la
fiança dipositada fins el 20% del pressupost de les obres i instal·lacions d’infrastructura portuària.
2. Concessions per a la construcció d’una Marina Interior
La persona interessada en la construcció d’una Marina Interior haurà de presentar, a la Direcció
General de Ports i Transports, la següent documentació:
1. Sol·licitud de la concessió
2. Avantprojecte o projecte bàsic, compatible amb el Pla de ports, redactat per un Enginyer de
Camins, Canals i Ports, que contindrà com a mínim:
− Estudi d’impacte ambiental
− Estudi de dinàmica litoral
− Estudi de renovació i qualitat de les aigües
− Estudi de caracterització dels materials d’excavació
− Estudi hidrogeològic
3. Estudi econòmic-financer
4. Proposta del reglament d’explotació i de les tarifes
5. Règim jurídic de la comunitat d’usuaris de la Marina Interior
6. Justificació que l’oferta i la demanda de punts d’amarratge en el tram de costa objecte de projecte
és equilibrada
7. Instruments de planejament que desenvolupin les previsions fixades pel pla general municipal
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 36
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
3. Concessions i autoritzacions en el domini públic portuari adscrit a Ports de la Generalitat
El procediment d’atorgament (regulat per via reglamentària) serà el següent:
1. Sol·licitud de la concessió amb resguard acreditatiu d’una fiança provisional del 2 per cent del
pressupost de les obres i les instal·lacions
2. Informes preceptius
3. Informació pública
4. Resolució
5.2 Obligacions del concessionari
El concessionari ha d’adoptar, a càrrec seu, les mesures correctores i de protecció del medi natural i
aplicar el programa de vigilància ambiental ficats a les condicions de la concessió.
El concessionari ha d’establir i mantenir a càrrec seu les instal·lacions i la maquinària necessàries per a
assegurar la qualitat de les aigües marítimes a l’interior del recinte portuari.
El concessionari ha de disposar de les instal·lacions necessàries per a la recepció de residus i aigües de
sentines i la neteja d’olis, greixos i altres productes contaminants.
El concessionari assumeix la responsabilitat total de l’explotació i la conservació del port, d’acord amb
el reglament general d’explotació i policia dels ports de Catalunya i amb el reglament particular
d’explotació.
El concessionari està obligat a satisfer el cànon per ocupació del domini públic marítim-terrestre adscrit,
en la quantia fixada en el plec de condicions de la concessió i, si és el cas, el cànon d’explotació que es
fixi a l’efecte.
En la forma que s’estableixi per via reglamentària, en els ports s’ha de reservar un percentatge de la
superfície total dels llocs d’amarratge i ancoratge i de les places d’estada a terra per a l’ús públic dels
vaixells i de les embarcacions transeünts. En qualsevol cas, aquest percentatge no pot ésser inferior al
10%.

El concessionari ha de remetre anualment al departament de Política territorial i Obres Públiques una
memòria relativa a l’activitat de l’explotació i als resultats econòmics de la gestió portuària.
A petició del concessionari es poden autoritzar modificacions en la concessió que no comportin
l’ampliació de la zona de servei i l’edificació d’obres i instal·lacions no previstes en el projecte de
construcció. Els procediments de tramitació de les modificacions es regularan per via reglamentària.
5.3 Mesures mediambientals en els ports
Als ports, a les dàrsenes o a les instal·lacions marítimes és prohibit abocar aigües que continguin olis,
hidrocarburs, matèries en suspensió, plàstics o qualsevol altres matèries o productes contaminants, i
llençar-hi terres, escombraries, deixalles, restes de la pesca, enderrocs o qualsevol altre material, ni
productes resultants de la neteja de les sentines de les embarcacions.
En el cas dels ports concessionats per la Direcció General de Ports i Transports, el concessionari ha
d’adoptar, a càrrec seu, les mesures correctores i de protecció del medi natural i aplicar el programa de
vigilància ambiental ficats a les condicions de la concessió, ha d’establir i mantenir a càrrec seu les
instal·lacions i la maquinària necessàries per a assegurar la qualitat de les aigües marítimes a l’interior
del recinte portuari, i ha de disposar de les instal·lacions necessàries per a la recepció de residus i aigües
de sentines i la neteja d’olis, greixo i altres productes contaminants.
Les instal·lacions situades dins la zona de servei portuari han de disposar d’instal·lacions per a la
recepció i el tractament de residus generats de les activitats que s’hi desenvolupen, i d’aigües de sentines
i per a la neteja d’olis, de greixos i d’altres productes contaminants. A més han de disposar dels mitjans
suficients per a prevenir i combatre els abocaments.
5.4 Renovació de concessions
La renovació de concessions per a qualsevol tipus d’instal·lació nàutica es realitzarà segons els termes de
l’article 68 de la llei 5/1998, de 17 de abril, de ports de Catalunya.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 37
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Serà requisit imprescindible per a que es pugui prendre en consideració una sol·licitud de pròrroga d’una
concessió vigent, que el concessionari acrediti l’acompliment estricte de totes les condicions establertes en el
plec de condicions i prescripcions tècniques, i que acompanyi la seva sol·licitud dels següents documents:
− Estudi d’impacte ambiental
− Estudi de dinàmica litoral
− Estudi de renovació i qualitat de les aigües
− Estudi econòmic- financer
− Proposta de reglament d’explotació i de les tarifes
− Justificació que la oferta i la demanda dels punts d’amarratge en el tram de costa on es situa la
instal·lació és equilibrada.
No s’admetrà la pròrroga d’una concessió en els casos que la instal·lació suposi un impacte desfavorable per
a la dinàmica litoral i pel medi ambient en general.
5.5 Plans especials
D’acord amb l’Article 36 de la llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya de ports, els instruments
de planejament general del municipi han de qualificar la zona de servei dels ports, les dàrsenes i les
instal·lacions marítimes existents objecte d'aquesta Llei com a sistema general portuari.
El sistema general portuari es desenvoluparà mitjançant un pla especial que poden redactar
l’Administració portuària o la corporació municipal. Aquest pla s’ha de tramitar i aprovar d’acord amb el
que disposa la legislació urbanística.
Després d’aprovar inicialment el pla s’ha de trametre, si és el cas perquè s’afecten competències pròpies,
a l’Administració de l’Estat perquè informi en matèria de la seva competència. També s’ha de sol·licitar
informe als departaments de la Generalitat competents en matèria de medi ambient i pesca.
Si el pla ha estat formulat per la corporació municipal, abans d’aprovar-lo definitivament s’ha de
trametre a l’Administració portuària que disposa de dos mesos per emetre informe, de caràcter preceptiu
i vinculant pel que fa a les matèries d'àmbit portuari.

Si el pla ha estat formulat per l'Administració portuària, abans d'aprovar-lo definitivament s'ha
de trametre a les corporacions locals afectades perquè en dos mesos informin preceptivament.
L'acord d'aprovació definitiva del pla especial s'ha de notificar al municipi afectat i, si escau, al promotor
o al concessionari i s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
El pla especial ha d'incloure, com a determinacions, les mesures i les previsions necessàries per a
garantir el funcionament eficaç de la zona de servei portuària, el seu desenvolupament futur, la seva
connexió amb la xarxa de transports terrestres i la cobertura adequada de la demanda de serveis
portuaris i mediambientals.
5.6 Revisió del Pla de ports i indicadors de seguiment del Pla
L’article 34 de la llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya estableix, al respecte de l’actualització del
Pla, que “El Departament de Política Territorial i Obres Púbiques ha d’actualitzar els estudis i les dades que
formen part del contingut del Pla de ports mitjançant la direcció general competent en matèria de ports, en la
forma que es determini, per via reglamentària. Aquesta actualització no té la consideració de modificació o
revisió del Pla”.
La revisió del Pla de ports es farà de manera periòdica d’acord amb el Reglament del la Llei 5/1998, de 17
d’abril de ports de Catalunya.
Per tal de poder avaluar els resultats del Pla de ports, hom proposa utilitzar els següents indicadors de
seguiment:
• Evolució de l’oferta d’amarradors esportius a les instal·lacions portuàries:
• D’eslores L < 6m,
• D’eslores 10m < L < 15m,
• D’eslores L >15 m.
• Evolució de l’oferta de refugi per a embarcacions esportives a les instal·lacions marítimes (d’eslores L
< 6m)
• Evolució de l’oferta i demanda d’amarradors per a l’hivernatge de iots de gran eslora (L > 20 m)
• Evolució del cens operatiu de la flota pesquera amb port base a Catalunya.
• Evolució de les captures de peix als ports pesquers competència de la Generalitat.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 38
• Nombre de vaixells mercants entrats als ports comercials.
• Tones embarcades/desembarcades als ports comercials.
• Nombre de contenidors moguts als ports comercials.
• Nombre de creuers entrats als ports comercials.
• Nombre de viatgers que han passat pels ports comercials.
• Grau de realització de les determinacions i recomanacions del Pla:
• De caire general,
• Per resoldre problemàtica mediambiental dels ports,
• Per resoldre problemes funcionals dels ports,
• Per resoldre problemes de capacitat dels ports.
• Superfície en terra als ports destinada a àrees tècniques.
PLA DE PORTS DE CATALUNYA

6. Determinacions en matèria d’instal·lacions portuàries i marítimes
6.1 Introducció
Un cop estudiades les diferents problemàtiques que afecten al sistema portuari català i un cop establert el
mapa de protecció de la costa catalana, en el present apartat es desenvoluparan les determinacions del Pla en
matèria d’instal·lacions portuàries i marítimes. En primer lloc, en l’apartat 6.2 es donen unes línies generals
d’actuació en el litoral, establint els objectius i les possibles actuacions a realitzar. En el següent apartat 6.3, i
per tal de poder optar per una o una altra actuació, es fa esmena de les condicions per a la ubicació
d’instal·lacions portuàries o marítimes. A continuació, a l’apartat 6.3 es donen unes determinacions de caire
general que el Pla formula per al conjunt del sistema portuari català, aquestes determinacions fan referència a
temàtiques diverses que afecten a la gran majoria o a totes les instal·lacions catalanes. Els següents apartats
donen determinacions de tipus mediambiental, de capacitat i funcional, específiques per a cadascuna de les
instal·lacions portuàries, amb les que es pretén resoldre les problemàtiques que les afecten. Finalment, en
l’últim apartat es formulen una sèrie de determinacions per tal de cobrir el dèficit d’amarradors esportius
previst per als pròxims anys.
6.2 Línies generals d’actuació sobre el litoral
6.2.1 Objectius
Amb la definició del mapa de protecció de la costa catalana i dels estudis necessaris per a establir la viabilitat
de l’actuació es garanteix l’eficaç protecció i preservació del medi ambient i es vetlla per aconseguir un
creixement equilibrat i sostenible de l’oferta de serveis portuaris, evitant el risc de sobredimensionament.
El Pla de ports procura promoure el desenvolupament ordenat de les instal·lacions portuàries i marítimes. El
dèficit de places d’amarradors en el litoral català es podrà resoldre de diferents maneres que s’expliquen en
el següent apartat, on hi figuren ordenades per preferència.
Amb la definició del mapa de protecció de la costa catalana, cada punt té associat un grau de protecció, i per
tant uns usos permesos. Segons el grau de protecció, es podrà optar per una o una altra actuació de les
llistades a continuació. Aquestes actuacions s’ordenen de la a) a la f), de major a menor preferència. Aquest
ordre respon als objectius que es fixa el Pla de ports per al desenvolupament del sistema nàutic català, i en
particular, als següents:
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 39
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
− Potenciar un millor aprofitament de les instal·lacions nàutiques ja existents per sobre de la
construcció de noves infrastructures.
− Potenciar la construcció d’instal·lacions lleugeres per a embarcacions d’eslores menors de 6 m, vela
lleuger i motos aquàtiques.
− Reservar les instal·lacions portuàries per a embarcacions d’eslores majors que 6 m.
6.2.2 Tipus d’actuació
a) Reordenació. Millora de l’aprofitament intern de les instal·lacions existents augmentant la seva capacitat
Augmentar la capacitat de les dàrsenes en aquelles instal·lacions on sigui possible, mitjançant la
col·locació de pantalans o punts d’amarratge, evitant el fondeig desorganitzat i aconseguint així un major
aprofitament de l’espai. Aquesta solució presenta avantatges considerables entre les que destaquen el
menor cost i l’impacte quasi nul sobre el medi extern.
b) Dedicació de dàrsenes compartides per diverses activitats (esportiva, pesquera o comercial) a un únic ús
De la mateixa manera, la dedicació a un únic ús de dàrsenes compartides per diverses activitats pot
suposar una millora de capacitat i una optimització de l’ús de les superfícies fins ara compartides.
c) Augment de la capacitat de les instal·lacions actuals quant a servei d’emmagatzematge en terra
L’augment de la capacitat d’emmagatzematge en terra suposaria la liberalització de la làmina d’aigua
ocupada amb el corresponent increment de la capacitat actual de les dàrsenes.
d) Construcció de noves instal·lacions nàutiques lleugeres
Aquesta solució serviria per disminuir la necessitat d’amarratge al oferir zones de refugi a embarcacions
amb eslores menors de 6 m que sinó es dirigirien a les instal·lacions portuàries. Aquestes instal·lacions
nàutiques lleugeres han de ser desmuntables en temporada baixa quan no hi ha demanda.
Les zones d’avarada poden ser una alternativa per als trams de costa amb elevada intensitat
d’instal·lacions o zona de platja. Es poden acollir embarcacions fondejades de forma organitzada en els
trams de costa rocosos que ofereixen un refugi natural i on actualment s’hi fondeja sense cap control. Les
marines seques són aptes per a qualsevol tipologia de costa i permeten l’emmagatzematge de les
embarcacions i l’accés al mar mitjançant una rampa o medi de treta alternatiu.

Cal també prioritzar l’ordenació de fondejos en determinades zones que ofereixin protecció natural (ports
naturals), evitant el màxim possible els fondejos lliures i incontrolats amb boia i mort, i seguint els
indicadors propis de la capacitat de càrrega del litoral.
e) Ampliació de les instal·lacions portuàries existents
L’ampliació de les instal·lacions portuàries que no presenten problemes importants sobre el medi litoral és
una via per augmentar l’oferta actual que té l’avantatge de disposar ja d’accessos i instal·lacions i de ser
un punt de desenvolupament d’activitat que d’una altra manera es crearia de nou.
f) Construcció de noves instal·lacions portuàries
La construcció de noves instal·lacions portuàries implica una obra marítima i terrestre que suposa la
modificació de l’entorn. Aquesta és la forma més tradicional de solucionar els dèficits de places
d’amarratge però suposa grans inversions i té limitacions des de la perspectiva de la preservació del medi
litoral. Només serà justificable en cas que no es pugui resoldre el problema de demanda mitjançant cap
de les alternatives anteriors.
6.3 Condicions per a la ubicació d’instal·lacions portuàries i marítimes
La definició de les condicions per a la localització de noves actuacions en el litoral atén a l’objectiu
d’establir les restriccions mínimes necessàries per a assolir un correcte funcionament i una integració a
l’entorn compatible. Seran admissibles, quan les condicions físiques i de l’entorn (mediambiental,
socioeconòmic, paisatgístic, infrastructural), i quan la demanda d’amarradors a la zona ho aconselli,
l’ampliació dels ports existents abans que la construcció d’altres nous.
Per a l’ampliació de la capacitat del sistema portuari actual es podrà optar per les diferents alternatives
(instal·lacions nàutiques lleugeres, ampliació interior o exterior dels ports, construcció de marines seques)
descrites en l’apartat anterior de tipus d’actuació. Caldrà també prioritzar els ports naturals per les
ocupacions estacionals.
L’establiment de nous ports es farà respectant els graus de protecció establerts al present document i es
buscarà que els terrenys on s’ubiqui la nova instal·lació estiguin ja dotats d’urbanització, per tal de procurar
que els punts d’activitat econòmica que estiguin vinculats a una població ja existent.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 40
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Els requisits per a la implantació d’una nova instal·lació són els que es detallen en els següents apartats. La
satisfacció de la demanda de noves instal·lacions portuàries ha de ser compatible amb la política de protecció
i recuperació del litoral. Les condicions es refereixen a la protecció del litoral, el respecte pel marc legal i el
planejament urbanístic de la zona, l’existència de demanda real en la zona d’implantació, la climatologia i
condicionants oceanogràfics, condicionants imposats per la dinàmica litoral, els condicionants geològics i
geotècnics, l’existència i necessitat d’infrastructura viària, l’accessibilitat i pendent de la zona terrestre, el
pendent i tipologia del fons marí, la demografia i els índex d’activitat econòmica i turística.
6.3.1 Protecció del litoral
Per portar a terme una actuació en un punt del litoral, s’haurà de comprovar que aquesta és compatible amb
les limitacions donades per la seva pertinença a un dels 4 graus de protecció.
Dins del mapa de protecció de la costa catalana, corresponen al grau de protecció 1 (P1) les zones de màxima
protecció on, de forma genèrica, no s’hi permet cap tipus d’actuació. El grau de protecció 2 (P2) correspon a
zones on només s’hi permeten instal·lacions marítimes del tipus desmuntable que no suposen la construcció
d’una obra fixa i que per tant tenen un impacte molt menor sobre el medi natural del litoral (instal·lacions
lleugeres del tipus flotant o bé zones d’avarada a la platja o ports naturals per al fondeig). Els graus de
protecció 3 (P3) i 4 (P4) permeten la construcció d’instal·lacions portuàries, amb la diferència que les zones
incloses en el grau de protecció 3 (P3) són zones no urbanes. En aquestes, la demanda d’amarradors s’haurà
de satisfer preferentment amb instal·lacions marítimes i, només en el cas que sigui demostrable la seva
conveniència, s’hi construirà una nova instal·lació portuària.
6.3.2 Protecció del fons marí
La construcció d’instal·lacions portuàries i marítimes comporta una sèrie d’afeccions tant a la franja
costanera com a l’àmbit marí adjacent que es tradueix en la modificació de la dinàmica litoral i en la remoció
dels fons marins. Ambdós aspectes incideixen en els hàbitats marins, i en la biodiversitat que els pròpia.
En aquest sentit, i atenent a totes les actuacions permeses d’acord al grau de protecció assignat a cada rtam
de costa (P2, P3 i P4), els estudis d’impacte ambiental hauran d’avaluar la no afecció d’aquestes actuacions a
les comunitats de fanerògames i als ecosistemes marins.

6.3.3 Marc legal i planejament urbanístic
Les actuacions que es puguin realitzar a la franja costanera catalana afectaran en general a la zona de domini
públic marítim-terrestre, i per tant, l’ocupació d’aquesta zona haurà de ser sotmesa a la Llei de Costes. El
règim aplicable i usos permesos en les zones de servei portuàries queden sotmesos a les prescripcions de la
Llei de ports de Catalunya.
Les actuacions hauran d’estar d’acord amb el planejament general del territori a ocupar. S’haurà de conèixer
la classificació del sòl que es preveu serà afectat per la possible actuació i serà necessari definir la seva
qualificació urbanística per tal de conèixer els usos permesos. Els instruments de planejament general del
municipi hauran de qualificar la zona de servei dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes com a
sistema general portuari. En qualsevol cas, en el cas de noves instal·lacions serà necessari que s’hagi redactat
prèviament el desenvolupament urbanístic del port al corresponent Pla especial.
6.3.4 Demanda d’amarradors
D’acord amb l’Article 40, la Llei 5/1998 de ports de Catalunya, les sol·licituds que es presentin han de
justificar que l’oferta i la demanda de punts d’amarratge existents en el tram de costa on es projecti construir
nous ports és equilibrada, cosa que s’ha de tenir en compte a l’efecte de resoldre les sol·licituds de noves
concessions.
6.3.5 Climatologia
Les condicions climàtiques fonamentals per al gaudiment de les activitats a l’aire lliure, no suposen en aquest
cas cap limitació ni cap restricció donada la bonança del clima mediterrani.
Pel seu règim tèrmic, el clima a la franja costanera és de tipus mediterrani litoral, i es caracteritza per unes
temperatures suaus amb un valor màxim mitjà d’uns 25ºC durant els mesos més calorosos (juliol i agost) i un
valor mínim mitjà d’uns 5ºC durant els mesos més freds (gener i febrer). En el Capítol 1 (Objectius i bases
del Pla de ports de Catalunya) del Document 1 es realitza una caracterització del litoral segons la seva
climatologia.
6.3.6 Dinàmica litoral
La construcció d’un port comporta la introducció d’un nou element al medi marítim capaç de modificar la
dinàmica litoral de la zona. Ja sigui barrera total o parcial, la sorra provinent d’aigües amunt no pot passar
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 41
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
cap el tram de costa situat aigües avall i es produeix una acreció de la platja situada aigües amunt. Per contra,
aigües avall té lloc un fenomen d’erosió. Per aquest motiu, es considera que una obra d’ampliació d’un port
pot ser vàlida només si garanteix el següent:
• Conservació de les platges pròximes al port, establint un límit màxim de platja en la zona d’aigües
amunt fins on pot tenir lloc l’acumulació i aportant sorres aigües avall.
• Manteniment dels calats a la bocana i al canal d’accés necessari per al normal desenvolupament
d’entrada i sortida de les embarcacions.
• Manteniment de l’estabilitat de les obres exteriors de recer.
Es definiran mesures per al disseny de les obres per a la implantació de noves instal·lacions Portuària. Serà
necessària una adequada disposició en planta dels dics per a evitar l’aterrament de la bocana. D’altra banda si
la instal·lació impedís garantir la continuïtat del transport litoral, caldrà instal·lar un sistema de
transvasament de les sorres acumulades aigües amunt del port per passar-les al costat d’aigües avall.
6.3.7 Condicionants geològics i geotècnics
Es considera que un fons marí és apte per a construir-hi una Instal·lació Portuària quan el dic de protecció de
la instal·lació es pot construir en condicions d’estabilitat ja sigui sobre fons rocós o sobre fons sorrenc, de
manera que existeixi un equilibri entre la superfície d’aigua arrecerada i el cost de la infrastructura.
L’aspecte més crític de les condicions de fonamentació d’estructures marines solen ser els assentaments, ja
que molt freqüentment aquest tipus d’obres ha de construir-se sobre sòls pobrement consolidats. Per aquest
motiu caldrà determinar mitjançant sondeigs, mostres i assaigs les característiques portants del terreny sobre
el que han d’assentar-se. En fons sorrencs serà determinant el dragat durant la construcció i durant
l’explotació per al manteniment de les condicions de navegabilitat.
En el Capítol 4 (Estudi del medi natural costaner català) del Document 1 es realitza un estudi de la
morfologia dels fons del marge continental català.
6.3.8 Infrastructura viària
Perquè en un punt del litoral pugui establir-se l’emplaçament d’una Instal·lació Portuària o Marítima, és
indispensable que s’acompleixin certes condicions d’accessibilitat. A aquests efectes és essencial el
desenvolupament logístic de tot el sistema portuari català.

La xarxa de carreteres existent a Catalunya pot ser descrita com una malla estructurada uniformement en
sentit longitudinal, tot al llarg de la línia costanera. En el cas del litoral, l’accés està garantit a través de la
xarxa viària que arriba a tots els municipis costaners. En les províncies de Barcelona i Tarragona la presència
de l’A-7, C-31, C-32 i la carretera nacional, N-II, fa que l’accés a qualsevol punt de la costa sigui bo. A les
comarques de Girona les comunicacions no són tan directes però l’accés a qualsevol punt del litoral es pot fer
a partir de carreteres comarcals. La proximitat de les noves instal·lacions a nuclis poblacionals és una
garantia de disponibilitat d’accés viari.
Serà també important dissenyar uns accessos al port que garanteixin que el trànsit procedent del port no
interfereixi excessivament amb el trànsit habitual de dintre de la població. Els accessos a les instal·lacions
portuàries existents en l’actualitat s’especifiquen, per cadascuna d’elles, en el Capítol 2 (Inventari de les
instal·lacions nàutiques del litoral català) del Document 1. A més, en el Capítol 1 del mateix document
s’estudien les comunicacions existents i les previstes pel Pla Director de carreteres de Catalunya,
representades en el plànol 1.5 (Xarxa viària bàsica proposada pel Pla de carreteres de Catalunya (1996)).
Aquest fou elaborat l’any 1996 i algunes de les actuacions proposades ja han estat realitzades.
6.3.9 Pendent terrestre
Es considera que perquè sigui viable tant la construcció d’accessos com la disposició de superfícies en terra
el pendent del litoral ha de ser inferior a un valor estimat entre el 20 i el 30%. En enclavaments amb pendents
més grans la dificultat en la disposició dels vials d’accés pot fer desestimar la proposta.
6.3.10 Pendent del fons marí
Al igual que el pendent de la zona de terra condiciona el desenvolupament de l’accés a la instal·lació, el
pendent de la zona marina pot condicionar la implantació de les estructures de protecció d’una dàrsena. Quan
el pendent del fons marí és important, la mida de la dàrsena es veu limitada ja que seria necessari assolir
grans fondàries amb les obres de recer. Aquest condicionant pot arribar a descartar la possibilitat
d’implantació d’una instal·lació.
6.3.11 Condicionants socioeconòmics
La importància socioeconòmica i turística d’un enclavament concret, junt amb les temperatures agradables
durant tot l’any i amb escassetat de temporals importants, configuren la situació idònia per a promoure
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 42
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
accions encaminades a fomentar el contacte directe amb el mar i el medi marí i a millorar les infrastructures
existents.
Hi ha una sèrie de condicionants socioeconòmics que incideixen directament sobre l’oferta i la demanda
d’instal·lacions portuàries. Aquests factors poden ser del tipus qualitatiu: tradició i cultura marítimes, afecció
als esports nàutic-esportius i el foment públic. D’altres factors socioeconòmics més fàcilment quantificables
són: la població, el turisme i el nivell econòmic de la població. Això no obstant, aquests factors deixen de
tenir un paper prioritari i determinant en el desenvolupament del sector relacionat amb l’hivernatge de grans
iots provinents de tercers països.
Aquests factors i d’altres, han estat analitzats per a les diferents comarques i han servit en el Capítol 3
(Sistema portuari català i previsions d’evolució) del Document 1 per a realitzar una predicció de la demanda
d’amarradors a curt termini per l’any 2.005, a mitjà termini per l’any 2.010 i a llarg termini a l’any 2.015.
6.4 Determinacions de caire general
El Pla de ports contempla les següents determinacions de caire general que busquen l’acompliment d’una
sèrie d’objectius comuns a tot al sistema portuari català.
• Redacció de plans especials per a tots els ports. Els Plans especials han d’incloure, com a
determinacions, les mesures i les previsions necessàries per a garantir el funcionament eficaç de la
zona de servei portuària, el seu desenvolupament futur, la seva connexió amb la xarxa de transports
terrestres i la cobertura adequada de la demanda de serveis portuaris i mediambientals.
• Redacció o actualització dels plans estratègics dels ports comercials tutelats per Ports de la
Generalitat.
• Restablir el 10% d’amarradors d’ús públic tarifat en compliment de la Llei de ports de Catalunya a
les instal·lacions que a la pràctica no ofereixen aquest servei (com és el cas del port de Salou, Port
Segur, port d’Aiguadolç, port del Garraf, port d’Arenys de Mar, port Cala Canyelles, Marina Port
d’Aro, port de Llafranc, port d’Aiguablava, port de Port de la Selva i port de Colera)
• Adopció de mesures de sostenibilitat energètica i ambiental per millorar la qualitat ambiental i
fomentar l’estalvi energètic.
• Adopció de les mesures necessàries per a la implantació dels procediments de gestió previstos a la
ISO 14.001, al sistema EMAS o a algun altre sistema de qualitat homologat.

• Redacció o actualització dels Plans d’Emergència pels ports.
• Resoldre els problemes, de manteniment de calats per acumulació de sorres, que afecten a
instal·lacions portuàries del litoral català, amb especial protagonisme del futur Servei de Dragatges de
Catalunya.
• Els ports del litoral català, localitzats en una zona d’important transport longitudinal, provoquen
importants problemes d’erosions a les platges. En aquests casos s’haurà de garantir el transvasament
de sorres de llevant a ponent del port per garantir el manteniment de les platges de ponent.
• Adopció de mesures de consolidació de platges afectades pels ports.
• Oferiment de nous serveis logístics en els ports comercials.
• Adaptació de les instal·lacions a la nova demanda de serveis a embarcacions d’eslores més grans de
20 m, en la mesura que es pugui.
• Mantenir les instal·lacions en òptim estat de conservació i funcionament.
• Millora dels accessos rodats als ports i de la urbanització de la façana marítima.
• Absorbir la demanda de temporada en els ports mitjançant palanques o passarel·les flotants
desmuntables a l’hivern.
• Construcció de zones d’avarada o marines seques per satisfer l’elevada demanda d’amarradors
d’embarcacions durant els mesos de temporada alta. Això permetria eliminar àrees d’avarada o de
fondeig existents actualment que treballen sense cap autorització.
• Per resoldre el problema de la multitud d’embarcacions fondejades de manera incontrolada a moltes
cales de la Costa Brava, consolidar la figura dels ports naturals i disposar elements flotants de
temporada. Solucionar de manera prioritària, els casos de les badies de Cadaqués i Port-Lligat i àrees
properes al port de Llafranc, S’Agaró i Palamós on actualment es fondeja de manera incontrolada.
• Construir marines seques com a alternativa a les zones de fondeig per tal d’aconseguir una millor
preservació del paisatge. Aquesta transformació haurà d’anar sent progressiva i sempre que
l’estacionalitat de la demanda de punts d’amarratge per a les embarcacions sigui prou elevada per fer
factible l’emmagatzematge.
6.5 Determinacions per a la correcció d’impactes mediambientals
6.5.1 Introducció
La implantació d’una infrastructura en la zona litoral com és un port esportiu provoca l’aparició d’una sèrie
d’impactes mediambientals en l’entorn en què està localitzada. Pel seu grau d’afecció els impactes poden ser
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 43
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
compatibles, moderats, severs o greus. Els principals impactes que tenen lloc en una actuació d’aquestes
característiques són: impactes sobre el medi abiòtic (dinàmica litoral, qualitat de les aigües, exportació de
contaminants, aigües freàtiques, aire, soroll, sòls) i impactes sobre les comunitats naturals i el medi antròpic.
Els ports actualment existents en el litoral han produït alguns d’aquests impactes. Les correccions previstes
durant la construcció i durant l’explotació han permès minimitzar alguns d’aquests impactes sobretot els que
fan referència a sorolls, qualitats de les aigües, contaminants… havent-se adoptat en moltes de les
instal·lacions mesures de control en aquest sentit. Malgrat això existeixen encara algunes actuacions que
presenten importants impactes que poden ésser minimitzats i corregits.
L’objecte d’aquest apartat és descriure possibles millores en alguns dels ports en què s’han detectat
problemes mediambientals importants. Ordenats de sud a nord, els ports analitzats presenten diferents
problemàtiques segons la tipologia i la zona de costa en la que estan situats: aterraments de la bocana i
rebliment de la dàrsena, aterraments associats a la configuració de ports-illa, interrupció del corrent litoral,
afecció als aqüífers.
6.5.2 Aterraments de la bocana i rebliments de la dàrsena
Els ports naturals, emplaçats en entrants de mar que corresponen a sortides de rieres presenten problemes de
rebliments produïts pels aportaments de material en el cas d’avingudes fortes. Aquest és el cas de Sant Jordi
d’Alfama que presenta, també degut a la seva localització en una zona de transport litoral, aterraments de la
bocana i disminucions de calat produïdes per la sorra que sobrepassa la bocana, i del port de l’Estany Gras.
El port de Sant Carles de la Ràpita, tot i no estar ubicat en la sortida d’una riera, s’ha inclòs en aquest grup
per la seva proximitat geogràfica i per tractar-se d’un port amb una problemàtica lligada a un moviment de
sediments important.
6.5.2.1 Port de Sant Carles de la Ràpita
El Port de St. Carles de la Ràpita, disposa en l’actualitat de tres dàrsenes disposades d’est a oest, sent la més
occidental la principal. La dàrsena de l’est en l’actualitat no està destinada a cap ús en concret.

La pròpia natura del procés de formació del delta ha originat una batimetria de perfils molt estesos a tota la
zona. La dinàmica de sediments en aquesta àrea és diferent a l’habitual de la resta de costa oberta. En aquest
cas la configuració de la badia forja els corrents originats per l’onatge i tot el delta funciona en l’actualitat
com a font de sediment. Degut a aquestes causes, l’actuació necessària per a que el port esdevingui funcional
als vaixells mitjos és el dragat d’un canal d’accés des del port fins a l’entrada de la badia.
En el Pla Estratègic es preveu l’obertura d’una nova bocana que doni accés directe a la dàrsena central i al
futur canal de Carles III. La ubicació prevista d’aquesta se situa al sud de la dàrsena pesquera i amb unes
característiques geomètriques que permetin la maniobra de bucs mitjans.
Per altra banda es preveu guanyar terrenys al mar mitjançant el rebliment de la dàrsena més oriental. Per a tal
fi s’aprofitaria el material del dragat previst per a l’execució del canal d’accés al port. El pas existent entre la
dàrsena central i la oriental així com el dic de separació es transformaria en un nou moll.
Estudiar les mesures correctores per tal de fer viable el canal de Carles III.
6.5.2.2 Port de Sant Jordi d’Alfama
Aquest port presenta greus problemes d’aterrament de la bocana i de la dàrsena exterior que disminueixen la
seva operativitat. Durant els episodis d’onatge amb component est, la sorra, transportada en suspensió en
sentit NE - SW al llarg del dic de recer es diposita davant de la bocana, posteriorment els onatges amb
component sud tornen a posar en suspensió la sorra i la transporten cap a la zona més interior de la bocana
d’on ja no és possible la seva sortida. D’altra banda, la tipologia utilitzada per a la construcció del dic de
recer permet el pas, a través de l’escullera, d’un flux d’aigua amb sorra en suspensió que es diposita a
l’interior de la dàrsena, en la zona nord-est produint una disminució del calat, la capacitat de transport
d’aquest flux va disminuint amb el temps a mida que el dipòsit de sorra creix. El dragat d’aquest dipòsit
suposa una acceleració del flux d’aigua i sorra fins que es torna a col·lapsar.
Un tercer problema apareix de resultes d’estar situat a l’entrada natural de la Cala Llises on desemboca la
riera de Llises que presenta un règim d’aportaments discontinu –només durant els episodis de tempestes-
encara que de poca entitat.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 44
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
La problemàtica del port de Sant Jordi d’Alfama ha estat objecte d’un estudi específic realitzat per GISA. A
partir d’aquest estudi s’han proposat algunes actuacions per a millorar l’operativitat del port com són
modificar la forma del dic de recer per evitar que la sorra transportada pel corrent litoral es dipositi a la zona
de la bocana i fer una millora de la secció del dic que la faci menys permeable al pas de sorres per tal d’evitar
el flux de sediments a la zona nord-est. Aquestes millores haurien d’anar acompanyades d’un dragat
important per garantir uns calats mínims a tota la dàrsena.
6.5.3 Ports illa
La localització dels ports illa de Coma-ruga i Segur en una franja del litoral on el transport longitudinal de
sediments és important, ha provocat la creació de tómbols i hemitómbols i el corresponent aterrament de la
bocana.
6.5.3.1 Port de Coma-ruga
Localitzat en una platja contínua la seva presència ha produït la formació d'un tómbol que, gràcies a continus
dragats s’ha estabilitzat com hemitómbol. Donat el temps transcorregut des de la seva construcció sembla
que l'hemitómbol s'ha estabilitzat i no donarà lloc a un tómbol. Els calats són petits i requereix un dragat
periòdic.
Per solucionar els problemes que pateix el propi port i els ocasionats en les platges properes, caldria establir
un sistema de control per a restablir la dinàmica litoral de la zona. A partir d’uns paràmetres de control i unes
mesures de seguiment de la platja (com podria ser mesurar distàncies en cert punts a la línia d’atermenament
del domini públic, ZMT) es podria projectar un sistema de transvasament periòdic que mantingués la línia de
costa al voltant d'una posició i garantís un volum mínim de transport longitudinal.
6.5.3.2 Port Segur
Similar al de Coma-ruga, aquest port-illa està localitzat en una platja contínua i ha donat lloc a la formació
d'un tómbol el desenvolupament del qual provoca l'aterrament de la bocana. Malgrat que aquest avenç de la
platja cap al port s’ha volgut frenar mitjançant la construcció de palplanxes l’estat actual d’aquests elements
és de deteriorament total i la seva funcionalitat nul·la.

El port no es pot mantenir en el seu estat actual ja que el nivell dels problemes que planteja, tan a
l’operativitat del propi port com a les platges de Segur, el fa insostenible. Cal plantejar a curt termini
mesures de restabliment de la línia de costa similars a les comentades per al cas de Coma-ruga però molt més
dràstiques ja que en aquest cas el volum de sorra a retornar a la dinàmica pròpia del tram és molt més gran.
Cal també plantejar una remodelació de l’infrastructura als efectes de minimitzar aquests problemes.
6.5.4 Ports localitzats en zones d’important transport longitudinal
La construcció d’un port en una zona de platja contínua, com podia ser la del Maresme, provoca importants
modificacions en els processos sedimentaris del litoral. Augmentant la deposició de sorres a llevant del port
(el corrent litoral té sentit nord-est a sud-oest) que provoca l’acreció d’aquesta platja i erosions a la de ponent
al disminuir l’aportament de sediment en les platges. En alguns casos l’efecte del port pot arribar a ser de
barrera total.
6.5.4.1 Port de Salou
El port de Salou, localitzat al bell mig d’una platja, ha provocat erosions en la zona d’aigües avall de la
instal·lació (sud) i acreció de la platja nord, lligat amb aquest efecte, el port presenta problemes de poca
fondària a la bocana i aterraments, per la qual cosa requereix dragats periòdics. Qualsevol ampliació de la
dàrsena actual produiria un empitjorament de la dinàmica litoral per la interrupció del transport que
suposaria.
En aquest cas també cal garantir el manteniment de les platges localitzades al sud del port.
La greu problemàtica associada a la interrupció del transport litoral fa necessari que s’estableix la obligació
de fer un seguiment acurat de l’evolució de la platja, així com els estudis que des de la DGPT s’indiquin per
tal de decidir a mig termini la viabilitat de la instal·lació.
6.5.4.2 Central tèrmica de Foix
Aquesta instal·lació es va preveure inicialment com el port de Cubelles compatible amb l’ús de captació
d’aigua per a refrigeració de la central tèrmica, però la disposició d'espigons adoptada ha provocat
l'aterrament de la zona de captació d'aigües i la disminució dels calats a la zona de la bocana el que complica
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 45
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
molt la navegabilitat. Malgrat això actualment és utilitzat per embarcacions de poc calat. Així mateix, i de
manera il·legal, s’utilitza la làmina d’aigua per a les motos aquàtiques i els windsurf.
Existeixen algunes propostes de reutilització d’aquesta dàrsena. La que requereix menys obres d’adequació
és la d’utilització com a hidroport per a amarament d’hidroavions. Es podria utilitzar la instal·lació com
hidroport reservant també una zona per als serveis d’extinció d’incendis sempre que fos compatible amb els
usos que es desenvoluparan en la zona terrestre, encara que això no exclou la possibilitat d’un futur
aprofitament com a port esportiu si la demanda en la zona no pogués ser absorbida per altres instal·lacions
properes, remodelades o ampliades.
Per a la seva utilització com a port esportiu caldria modificar les infrastructures d’abric per crear una bocana
a més fondària. A més, s’haurà de modificar l’obra de captació d’aigua de la Central Tèrmica, de manera tal
que no interfereixi amb la funcionalitat del port.
6.5.4.3 Port del Masnou
Aquest port, com tots els del Maresme des d’Arenys, està situat en una platja contínua d'elevat transport
litoral. Això provoca l'acumulació de sorra al nord del dic de recer amb acreció de la platja de llevant i erosió
de les platges de ponent degut al tall del pas de sorra que suposa el port. La sorra que aconsegueix
sobrepassar el dic de recer s’atura en la inflexió que suposa la bocana i pot acabar, en determinades
circumstàncies d’onatge del sud, entrant al port. Aquest problema s’ha millorat bastant amb la disposició cap
a mar endins de la bocana en les obres d’ampliació (model que després es repetirà a El Balís).
D’altra banda platja immediatament a ponent del port bascula cap al contradic degut a la presència de les
obres de recer. En aquest sentit la nova disposició de la bocana millora també els problemes d’aterrament.
Per a solucionar els problemes d’erosions a les platges és necessari un transvasament de sorres de llevant a
ponent del port que garantís el manteniment de les platges de ponent. Aquest transvasament es podria
controlar a partir de la fixació d’una línia màxima de desenvolupament de la platja de llevant a partir de la
qual s’hagués de restituir la sorra acumulada a la dinàmica litoral (aigües avall del port).

6.5.4.4 Port de Premià de Mar
Al tenir la mateixa disposició, en una platja contínua, que el port de El Masnou, presenta la mateixa
problemàtica: acumulació de sorra al nord del dic de recer amb acreció de la platja de llevant i erosió de les
platges de ponent. En aquest cas en què la bocana està oberta cap a ponent, el basculament de la platja de
ponent per efecte de la difracció de l’onatge en el morrot del dic, pot provocar la pèrdua de calat i aterrament
de la bocana.
Com en el port del Masnou, i en la resta dels ports del Maresme, és necessari un transvasament de sorres de
llevant a ponent del port que garanteixi el manteniment de les platges.
Actualment està en curs un projecte de remodelació del port que, sense afectar a la disposició de les
infrastructures de recer, contempla les obres de transvasament de sorres i manteniment de les platges. Les
obres de transvasament es plantegen en base a una línia, establerta per la Direcció General de Costes,
localitzada a 125 metres de la línia de tren, a partir de la qual la sorra acumulada a llevant del port s’ha de
traslladar a les platges del sud.
6.5.4.5 Port de Mataró
Igual que la resta de ports del Maresme, en estar situat en una platja el port provoca l'acumulació de sorres a
llevant i l'erosió de les platges del sud. En aquest cas la manca generalitzada de sorres al tram (entre
Llavaneres i Cabrera) provoca que l'acumulació a llevant sigui molt petita i a ponent l'inici del tram escullerat
comença immediatament al sud del port (passada la platja de l'estació).
L'escassa entitat de la platja de llevant no fa aconsellable en aquest cas el transvasament de sorres cap al sud,
en tot cas es podria pensar en la seva recol·locació en la platja de l'espigó per tal de mantenir l’amplada
d’aquesta platja.
6.5.4.6 Port Balís
Situat també en una platja contínua l'efecte d'aquest port és el d'acumulació a la platja de llevant i d'erosió a
les platges de ponent. L'escullerat comença aigües avall de la platja de l'estació encara que entre aquesta
platja i la de les barques existeix un altre tram escullerat per a la protecció del camí que les uneix.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 46
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Caldria establir un sistema de by-pass de la platja de llevant del port a les platges de ponent, de la mateixa
manera com s’ha plantejat a la resta de ports del Maresme. Encara que per garantir una mínima amplada de
les platges de ponent s’haurien de prendre mesures d’estabilització.
6.5.4.7 Port d’Arenys de Mar
Històricament és el primer port que va afectar a la dinàmica litoral del Maresme provocant l'acreció d'una
platja a llevant del seu dic i la manca de sediment a les platges del Maresme al sud del port. Els anys que van
seguir a la seva construcció es va fer necessària la formació progressiva d’espigons transversals i escullerats
longitudinals en les platges situades al sud (Caldetes, Llavaneres, Mataró), per a garantir la seva estabilitat.
L’acreció de la platja de ponent i el seu basculament cap al port va produir problemes d'aterrament de la
bocana, posteriorment l'ampliació del contradic del port va permetre la retenció de la sorra a ponent. Malgrat
això, la regeneració de les platges del sud, entre aquest port i el del Balís, per recuperar la sorra perduda en el
sistema durant tots aquests anys, va contribuir a afegir més sediment a la dinàmica litoral de la zona
provocant nous problemes de pèrdua de calat a la bocana amb els inconvenients que representa per
l’operativitat del port.
Com en els altres ports del Maresme, seria convenient establir un sistema de transvasament de sorres per a
garantir el manteniment de les platges i el calat a la bocana.
6.5.5 Marines
A més de presentar problemes d’aterrament de la bocana per estar situades en zones d’elevat transport
longitudinal, les marines del litoral català (Port d’Aro, Empuriabrava i Santa Margarita) presenten problemes
de qualitat de les aigües i salinització de l’aqüífer.
En general el gran volum d’aigua arrecerada dintre de la marina i l’amplada dels canals i la bocana fan que la
renovació de les aigües sigui molt petita provocant problemes d’eutrofització. D’altra banda, la concentració
d’un gran nombre d’embarcacions que accedeixen al mar a través d’uns canals i una bocana estreta, pot
produir problemes de congestió que arribin a afectar la funcionalitat de la instal·lació arribant fins i tot –per a
un número molt elevat d’embarcacions però assumible per les disposicions de les marines- al col·lapse.

La intrusió d’aigua marina a través dels canals provoca un augment de la salinització de les aigües freàtiques
traslladant la interfase aigua dolça-aigua salada cap a l’interior, augmentant el fenomen d’intrusió marina.
6.5.5.1 Marina Port d’Aro
Encara que segons la descripció que fa la llei de ports aquesta instal·lació no és pròpiament una marina, a
nivell de característiques i problemàtica de construcció i funcionament és totalment assimilable.
Situada a l'extrem sud d'una platja no presenta problemes en la dinàmica litoral i té una bona integració en
l'entorn. L’entrada d’aigua marina es fa a través d’un únic i ampli canal (i no un conjunt de canals com a les
altres) pel que la renovació i la qualitat de les aigües és més gran. Per a una possible ampliació de la làmina
d’aigua caldria també la realització d’un estudi hidrogeològic.
6.5.5.2 Marina d’Empuriabrava
A més de problemes de conservació del calat a l’entrada, existeix poca renovació de l’aigua als canals més
estrets.
Caldria per tant promoure algun sistema d’augment de la renovació de les aigües que garantís un millor nivell
de qualitat, evitant l'eutrofització de les aigües
Pel que fa a la salinització de l’aqüífer, qualsevol possible ampliació de la marina hauria d’anar precedida del
corresponent estudi hidrogeològic que demostrés la no afecció a les aigües freàtiques de les zones properes.
En cas contrari caldria pensar en la possibilitat d’impermeabilitzar els canals.
Aquesta marina té problemes deguts a la manca de manteniment. S’haurà de realitzar un dragat del canal
principal i una millora de la bocana d’accés. A més, també és necessària una remodelació dels seus canals
interiors.
6.5.5.3 Canals de Santa Margarita
Com en el cas de la Marina d'Empuriabrava un dels problemes principals és el de renovació de les aigües, per
tant caldria promoure algun sistema de renovació de les aigües que garantís un cert nivell de qualitat.
Igualment serien necessaris estudis de l’evolució dels nivells freàtics i la salinització de l’aqüífer en el cas
d’una possible ampliació de la instal·lació.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 47
6.5.6 Millores mediambientals generals
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Encara que les mesures descrites en aquest apartat fan referència a millores mediambientals molt concretes
en alguns dels ports i marines del litoral, existeixen també una sèrie de mesures generals, recollides en la llei
de ports que són d’aplicació a totes les instal·lacions.
Aquestes mesures plantegen la necessitat d’assegurar, per part del concessionari de la instal·lació, la qualitat
de les aigües marítimes a l'interior del recinte portuari, d'acord amb la legislació sectorial aplicable en
matèria de protecció del medi ambient, i l'obligació de controlar l’abocament a les dàrsenes d’aigües que
continguin olis, hidrocarburs, matèries en suspensió, plàstics o qualsevol altres matèries o productes
contaminants, i terres, escombraries, deixalles, restes de la pesca, enderrocs o qualsevol altre material, i
evitar i perseguir l’abocament dels productes resultants de la neteja de les sentines dels vaixells i altres
embarcacions, disposant de les instal·lacions necessàries per a la recepció de residus i aigües negres i la
neteja d'olis, greixos i altres productes contaminants, i en general aquelles necessàries per a donar
compliment al Conveni MARPOL.
En aquest sentit, destacar que el DPTOP, conjuntament amb l’ICAEN i el DMA, estan establint un programa
de millores mediambientals en els ports per a l’acompliment de les mesures contemplades en la llei i en la
normativa europea.
6.6 Determinacions per a la millora de la funcionalitat i competitivitat dels ports
Port de Les Cases d’Alcanar
S’hauran de portar a terme millores en el dic de ponent.
Port d’Alcanar
Es potenciarà es sector logístic segons les directrius i en els terminis donats en el Pla estratègic del port.
Port de Sant Carles de la Ràpita
El port necessita una millora de les instal·lacions destinades als sectors pesquer i industrial. Aquest port no
disposa de llotja per als pescadors

Port de Deltebre
Aquest port està actualment en tramitació i tindrà un ús únicament pesquer. Estarà gestionat directament per
Ports de la Generalitat. S’haurà d’acabar la seva construcció segons projecte.
Port de l’Ampolla
Els problemes d’agitació interior del port es poden resoldre amb la construcció d’un martell al dic de recer.
Per altra banda és necessària una remodelació dels accessos a la zona portuària i millora dels serveis de
pesca.
L’Ametlla de Mar
És necessari el manteniment de calats a l’interior de port per tal d’assegurar la seva funcionalitat. S’hauran
de millorar els accessos al port.
Port de Sant Jordi d’Alfama
La situació actual d’aquest port comporta, tan una problemàtica mediambiental, com un greu impediment per
al seu correcte funcionament. Actualment s’està treballant en el sentit de rescindir la concessió actual i
atorgar una nova concessió que resolgui les problemàtiques que afecten aquesta instal·lació.
El Pla determina per aquest port actuacions per a millorar la seva operativitat com són modificar la forma del
dic de recer per evitar que la sorra transportada pel corrent litoral es dipositi a la zona de la bocana i fer una
millora de la secció del dic que la faci menys permeable al pas de sorres per tal d’evitar el flux de sediments
a la zona nord-est. Aquestes millores haurien d’anar acompanyades d’un dragat important per garantir uns
calats mínims a tota la dàrsena.
Port de l’Hospitalet de l’Infant
Són necessaris dragats periòdics del port per al manteniment de calats, tan a l’interior de la dàrsena com a la
bocana.
Port de Cambrils
És necessària una millora de les infrastructures destinades als serveis portuaris i urbanització del front litoral.
S’haurà de portar a terme una remodelació de la dàrsena pesquera. A banda, i per tal d’assegurar la
funcionalitat del port, s’han de prendre les mesures necessàries per al manteniment de calats.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 48
Port de Roda de Barà
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Actualment s’estan començant les obres de construcció del port. S’haurà de finalitzar l’obra segons projecte.
Port Segur
Avançar en el projecte de remodelació del port que permetrà resoldre els seus problemes, tan de tipus
mediambiental com de funcionalitat.
Port de Vilanova i la Geltrú
S’hauran de resoldre de forma prioritària les previsions del Pla estratègic.
El port disposa d’una limitació de calat important, fet que fa necessari establir un dragat periòdic de
l’avantport per assegurar la seva funcionalitat. Cal reordenar i millorar gran part de les instal·lacions
d’infrastructures i edificis així com els serveis destinats al sector comercial. Renovació interior de la xarxa
de serveis i infrastructures de la zona portuària per millorar l’actual rendiment i garantir la seva
competitivitat.
Port del Garraf
Mantenir les instal·lacions en òptim estat de conservació i funcionament.
Port Ginesta
Atura el transport litoral de les platges de Castelldefels i caldria pensar en un aprofitament de les sorres
acumulades en el seu dic de llevant, retornant-les a la unitat fisiogràfica.
Ampliació de les instal·lacions cap al sud, atès el grau de saturació del port.
Port Olímpic
Per tal de facilitar l’accessibilitat per als vianats, es portarà a terme una millora dels accessos. També s’haurà
d’alleugerir l’actual situació de congestió del tràfic rodat millorant els accessos per a vehicles.
Port Besòs
Construcció del port segons projecte i execució de les mesures necessàries per a corregir la interferència del
transport de sediment que aquest port suposarà (transvasament de sorres).

Port del Masnou
Reordenar la dàrsena pesquera per tal de millorar-ne les condicions d’higiene i salubritat.
Port Premià
Remodelació de la zona de servei del port segons projecte aprovat per Departament de Política Territorial i
Obres Públiques. Aquest projete, sense afectar a la disposició de les infrastructures de recer, contempla les
obres de transvasament de sorres i manteniment de les platges. La nova configuració preveu una remodelació
total de l’interior amb ampliació de les activitats que s’hi desenvolupen.
Port de Mataró
Millora dels accessos al port i millora de la seva urbanització.
Port del Balís
Resoldre els problemes d’agitació interior al port mitjançant les obres d’infrastructura necessàries.
Millora de les actuals infrastructures. obres de reparació i condicionament de la zona de servei portuària.
Port d’Arenys de Mar
El port presenta problemes de poc calat a l’avantport amb els inconvenients que representa per a la seva
operativitat. S’haurà de fer un dragat de la zona de l’avantport per resoldre-ho. S’hauran de fer obres
d’infrastructura per reduir l’agitació a l’interior de la dàrsena pesquera. Millora de la xarxa bàsica de serveis
del port.
Port de Blanes
S’Hauran de portar a terme les actuacions necessàries per al manteniment de calats a l’interior de les
dàrsenes. Per tal de resoldre els problemes d’agitació interior s’ha de fer una ampliació del martell. És
necessària una actuació de reforç i millora del dic de recer.
Port Cala Canyelles
Millorar les instal·lacions i la urbanització del port.
Port de Sant Feliu de Guíxols
Presenta problemes d'agitació degut a reflexions en el penya-segat, i problemes d'ultrapassament del dic de
recer. Seria prioritari el seu reforçament i la construcció d’un martell per tal d’evitar problemes d’agitació
interior. La dàrsena interior no està ben aprofitada i hi ha una important ocupació de la platja per
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 49
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
embarcacions. S’hauria de realitzar una reconversió de les zones d’atracament i de les zones de serveis.
Paral·lelament es poden desenvolupar noves superfícies en terra.
També és necessari portar a terme dragats periòdics per tal de mantenir els calats operatius a l’interior del
port.
Port de Palamós
El port està completament saturat i, segons les dades obtingudes, té una ocupació del 100% durant tot l’any.
Seria possible la seva reordenació aprofitant millor l’espai a l’interior de les diferents dàrsenes amb una
reordenació d’usos i reforma de les dàrsenes. S’haurà de tenir en compte un augment de la superfície de
molls comercials. Urbanització del moll nord i remodelació de la zona d’entrada al port.
S’haurà de redactar el Pla estratègic del port de Palamós i portar a terme les seves determinacions.
Marina Palamós
Manteniment adequat del total de les obres concessionades, inclòs el passeig marítim.
Port de l’Escala
Cal prendre les mesures necessàries per a millorar el dic de recer per tal d’assegurar la funcionalitat del port i
evitar ultrapassaments de llevant. Es portarà a terme una reordenació de serveis per optimitzar la capacitat
total del port. Es preveu la construcció d’una nova benzinera a l’entrada de la dàrsena pesquera. Es
potenciarà l’ús turístic i lúdic amb la urbanització del passeig central. Per altra banda s’haurà de prestar
especial atenció a la reordenació dels vials de tràfic pesat dins del conjunt.
Marina d’Empuriabrava
Aquesta marina té problemes deguts a la manca de manteniment. S’haurà de realitzar un dragat del canal
principal i una millora de la bocana d’accés. A més, també és necessària una remodelació dels seus canals
interiors.
Els problemes de congestió, associats a l’explotació de la marina, hauran de ser resolts limitant el número
d’embarcacions i fixant sistemes de control de la circulació. S’hauran de portar a terme millores de la
urbanització i serveis generals.

Així mateix, és del tot necessari legalitzar la totalitat dels canals interiors, alguns d’ells executats sense
l’autorització de l’administració portuària, i restituir la zona de servitud de pas a la totalitat de la marina
Canals de Santa Margarita
Aquesta instal·lació també té problemes associats a la manca de manteniment. Es proposa una remodelació
del disseny de la bocana i una reparació dels canals i tota la infrastructura en general. S’hauran de portar a
terme obres d’urbanització i serveis generals.
També s’haurà de legalitzar la marina com a port esportiu, i complir el que determina la Llei de Ports
Catalunya.
Port pesquer de Roses
Obres d’urbanització per millorar la integració port-municipi.
Club Mediterranée
Actualment ja ha finalitzat el termini de concessió per aquesta instal·lació. La seva localització al mig d’un
espai PEIN fa addient el seu desmantellament. En qualsevol cas, s’ha de garantir el caràcter públic de la
instal·lació.
Port de Port de la Selva
El port està saturat durant l’estiu i és per això que no poden refugiar-s’hi els transeünts. S’hauran de resoldre
els problemes d’agitació que presenta en la zona d’instal·lacions lleugeres. Urbanització de la façana
marítima i millora de l’accés rodat al port.
Port de Llançà
Aquest port té problemes d’agitació interior que afecta principalment a les embarcacions de pesca
localitzades a recer del dic. Per resoldre-ho es proposa prolongar el dic de recer. S’haurà de garantir
l’estabilitat de la platja de la Gola i evitar els ultrapassaments. S’haurà de potenciar la integració port-ciutat.
Port de Colera
Caldria reparar el dic de recer actual. És necessària la millora dels serveis generals del port i dels accessos
rodats i per vianants al port.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 50
Port de Portbou
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Acabar el projecte bàsic d’infrastructura. És essencial resoldre els problemes d’agitació interior de la dàrsena
produïda per la tramuntana.
6.7 Determinacions per a cobrir els dèficits d’amarradors per a les embarcacions esportives
6.7.1 Previsions de dèficit d’amarradors esportius
En el Capítol 3 (Situació actual del sistema portuari català i previsions d’evolució) del Document 1 es fa un
estudi de l’oferta actual d’amarradors esportius i dels factors que incideixen en la seva demanda, comparant
les xifres del litoral català amb les d’altres països europeus amb una gran tradició en la nàutica esportiva.
Com a resultat d’aquest estudi s’obtenen unes xifres que determinen l’oferta d’amarradors que s’hauria
d’assolir a curt termini (any 2005), a mitjà termini (any 2010) i a llarg termini (any 2015) per tal d’assegurar
un creixement de les instal·lacions nàutiques ordenat, capaç d’absorbir les previsions de demanda i amb els
menors impactes sobre el medi costaner. En les taules 6.1 i 6.2 es resumeixen les xifres corresponents a la
hipòtesi mitjana de creixement per cadascun dels sectors portuaris.
Taula 6.1: Distribució del número d’amarradors de la hipòtesi mitjana per sectors portuaris
Sector portuari
S.P. Tarragona
S.P. Barcelona
S. P. Girona
Total Catalunya
Font: elaboració pròpia, 2000
2000
4.698
8.507
9.615
22.820
2005
5.751
10.680
10.953
27.384
Taula 6.2: Dèficit d’amarradors detectats respecte la situació actual
Sector portuari
S.P. Tarragona
S.P. Barcelona
S. P. Girona
Total Catalunya
Font: elaboració pròpia, 2000
2000
-
-
-
-
2005
1.053
2.173
1.338
4.564
2010
6.928
12.596
11.967
31.491
2010
2.230
4.089
2.352
8.671
2015
7.967
14.203
12.471
34.641
2015
3.269
5.696
2.856
11.821

6.7.2 Satisfacció de les previsions
6.7.2.1 Criteris d’actuació
Per tal de satisfer aquestes previsions d’amarrador per a embarcacions esportives es podrà optar per
qualsevol dels tipus d’actuacions proposats en l’apartat 6.1.2 del d’aquest document:
• Reordenació. Millora de l’aprofitament intern de les instal·lacions existents augmentant la seva
capacitat.
• Dedicació de dàrsenes compartides per diverses activitats (esportiva, pesquera o comercial) a un únic
ús.
• Augment de la capacitat de les instal·lacions actuals en quan a servei d’emmagatzematge en terra.
• Consolidació dels ports naturals.
• Impuls de la construcció d’instal·lacions lleugeres.
• Ampliació de les instal·lacions portuàries existents.
• Construcció de noves instal·lacions portuàries.
La determinació per una d’aquestes actuacions dependrà de les necessitats concretes a satisfer i del lloc on
aquesta es localitzi. La tria per la ubicació d’una actuació concreta es farà a partir de la valoració dels
condicionants per a la ubicació d’instal·lacions portuàries i marítimes establerts en l’apartat 6.2.
Aquests condicionats per a la ubicació d’una actuació permeten assegurar:
• Una eficaç protecció i preservació del medi ambient.
• Una adequació al planejament general del territori a ocupar.
• Evitar el risc de sobredimensionament de l’oferta de serveis portuaris en el sector.
• Garantir la viabilitat de dur a terme l’actuació en la zona, tan des d’un punt de vista econòmic com
des d’un punt de vista social.
De forma general s’hauran de seguir els següents criteris:
1. Es considerarà sempre la possibilitat de reordenar les dàrsenes dels ports ja existents per
aconseguir un millor aprofitament de l’aigua arrecerada.
2. Serà prioritària l’ampliació dels ports existents abans que la construcció d’altres nous.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 51
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
3. Es reservaran els amarradors en els ports esportius, les dàrsenes i les marines interiors
prioritàriament per a embarcacions d’eslores majors de 6 m.
4. Es potenciaran les instal·lacions marítimes per al refugi de les embarcacions menors de 6 m.
Seran instal·lacions flotants i desmuntables que respectin el medi litoral integrant-se en l’entorn
on s’ubiquen.
5. Es donarà preferència a les actuacions en zones urbanes preservant els espais rústics.
6. Es preservaran les unitats paisatgístiques i ecològiques localment minoritàries, evitant
l’emplaçament als afloraments rocosos quan aquests siguin escassos.
7. Es considerarà important la conservació dels espais que tenen un índex d’afluència de persones
alt, com poden ser platges o altres espais especialment pintorescs.
6.7.2.2 Determinacions concretes d’actuació a curt, mitjà i llarg termini
L’objectiu del Pla de ports és el de promoure una xarxa d’instal·lacions que satisfaci les necessitats de
demanda seguint els criteris descrits en l’apartat anterior. A continuació es proposen actuacions a curt, mitjà i
llarg termini per tal de satisfer les xifres de demanda futura d’amarradors prevista.
Per tal d’escollir aquestes actuacions s’ha partit de les següents bases:
− En primer lloc s’han respectat els usos que imposa el mapa de protecció de la costa catalana. En
aquest mapa, a tots els punts de la costa els correspon un dels quatre graus de protecció.
− Coneixement de les característiques principals de cadascuna de les instal·lacions portuàries actuals
descrites en el Capítol 2 del Document 1 (Inventari de les instal·lacions nàutiques del litoral català).
− Inventariat de les instal·lacions marítimes localitzades en múltiples punts de la costa catalana en el
mateix capítol.
− Coneixement de les problemàtiques que afecten a les diferents instal·lacions portuàries actuals:
problemàtiques funcionals i de capacitat, així com les problemàtiques ambientals, que ja s’han
exposat en apartats anteriors.

• Actuacions a curt termini (període 2001 - 2005)
Les previsions de dèficit d’amarradors per l’any 2005 indiquen que respecte l’any 2000 s’haurien de
guanyar, per sectors, els següents amarradors:
− Sector portuari centre: 2.173 amarradors
− Sector portuari sud: 1.053 amarradors
− Sector portuari nord: 1.338 amarradors
Com ja s’indica en l’estudi de demana del Document 1 aquesta demanda es satisfaria si es portessin a terme
les previsions de construcció i ampliació de ports i dàrsenes esportives actualment aprovades o en tramitació
de la Generalitat. Aquestes actuacions són:
Port de Roda de Barà (en construcció) 729 amarradors
Port del Besòs (en construcció) 1.002 amarradors
Port de Badalona (projecte en tramitació) 1.356 amarradors
Port Premià (reordenació en tramitació) 274 amarradors
Port de l’Escala (ampliació en construcció) 228 amarradors
Port esportiu de Roses 729 amarradors
Port de Portbou (en construcció) 313 amarradors
Total nova creació 4.631 amarradors
• Actuacions a mitjà termini (període 2006 - 2010)
El dèficit d’amarradors previst per l’any 2010 respecte el 2005 és el següent:
− Sector sud: 1.501 amarradors
− Sector centre: 1.457 amarradors
− Sector nord: 1.082 amarradors
Seguint les directrius del Pla, els dèficits d’amarradors de l’any 2010 s’hauria de cobrir, sempre que fos
possible, mitjançant l’ampliació i reordenació d’instal·lacions existents. En aquest sentit es descriuen a
continuació una sèrie de possibles actuacions dividida per sectors.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 52
Sector portuari sud
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
− Les dades obtingudes sobre el port de Sant Jordi d’Alfama indiquen s’hauran de resoldre els problemes
de funcionalitat i ambientals que pateix actualment en el període 2001–2005. Els pantalans estan
enfonsats i les xarxes d’abastament de serveis estan trencades. Les actuacions de millora i reordenació
proposades, permetran satisfer la demanda al començament d’aquest període.
− Per a la satisfacció de la demanda durant aquest període, el Pla també dóna unes recomanacions
recollides en l’apartat 7 del present Document 2.
Una estimació prèvia de la demanda coberta amb aquestes remodelacions indica que es podrien crear uns
1600 punts d’amarratge, la distribució dels quals s’hauria de guiar per a la demanda real seguint les
prescripcions del Pla.
Sector portuari centre
− Port Ginesta és també un cas de port completament saturat en temporada alta. Aquest port es pot ampliar
cap al sud fet que permetria augmentar la oferta d’amarradors. S’haurà de respectar les platges
localitzades al sud del port.
− El port d’Arenys de Mar permet una reordenació interior per guanyar capacitat d’amarratge i resoldre els
problemes de saturació existents a l’estiu.
− Les dades de flota actual indiquen que, mentre la zona del baix Maresme no està saturada, la franja de
més amunt del sector centre té una forta demanda que provoca la saturació de les instal·lacions en els
mesos de temporada alta. Aquests fets indiquen que, paral·lelament a les actuacions proposades, es
podrien resoldre els problemes de forta demanda mitjançant la implantació de instal·lacions lleugeres
temporals. Es proposa fer zones d’avarada organitzada, ports naturals i potenciar les marines seques per
embarcacions de petita eslora que alliberin capacitat a les instal·lacions portuàries.
− Per a la satisfacció de la demanda d’amarradors durant aquest període es donen unes recomanacions
recollides en l’apartat 7 del present Document 2.

Sector portuari nord
− El Pla també proposa, en el sector nord, la construcció d’instal·lacions lleugeres: zones d’avarada, ports
naturals o marines seques per satisfer l’elevada demanda d’amarradors d’embarcacions durant els mesos
de temporada alta. Això permetria eliminar àrees d’avarada o de fondeig existents actualment que
treballen sense cap autorització.
− Per resoldre el problema de la multitud d’embarcacions fondejades de manera incontrolada a moltes
cales de la Costa Brava, es proposa la consolidació dels ports naturals, la disposició d’elements flotants,
plataformes estacionals a les cales de la Costa Brava. S’han de resoldre, entre d’altres i de manera
prioritària, els casos de les badies de Cadaqués i Port-Lligat i àrees properes al port de Llafranc,
S’Agaró i Palamós on actualment es fondeja de manera incontrolada. Actualment les embarcacions amb
àncora en diferents punts en totes les cales però especialment a la badia de Cadaqués i Port-Lligat, fet
que malmet els herbassers de fanerògames marines existents, la consolidació de ports naturals, la
instal·lació d’elements flotants i de plataformes estacionals permetria el control d’aquest fondeig a la
vegada que podria garantir el servei a les embarcacions. Aquesta actuació, perquè fos efectiva, hauria
d’anar acompanyada de mesures de prohibició del fondeig lliure.
− Per a la satisfacció de la demanda durant aquest període, el Pla també dóna unes recomanacions
recollides en l’apartat 7 del present Document 2.
• Actuacions a llarg termini (període 2011 - 2015)
El dèficit d’amarradors previst per l’any 2015 respecte el 2010 és el següent:
− Sector sud: 1.039 amarradors
− Sector centre: 1.607 amarradors
− Sector nord: 500 amarradors
Arribat aquest punt, ja s’han exhaurit les possibilitats de guanyar capacitat en els ports actuals mitjançant la
reordenació de les seves dàrsenes. Així doncs, per al compliment de les perspectives de nous amarradors per
l’any 2015 s’haurà d’optar per l’ampliació dels ports actuals o per la construcció de noves instal·lacions
portuàries en els trams de costa on els graus de protecció ho permeti. En aquest sentit, i per a la satisfacció de
la demanda en els sectors portuaris sud, centre i nord a llarg termini, es donen unes recomanacions recollides
en l’apartat 7 del present Document 2
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 53
7. Recomanacions per a la correcció dels dèficits del sistema portuari català
Sector portuari sud
Les Cases d’Alcanar
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Aquest port té problemes de saturació durant el mes d’agost. L’estacionalitat del problema i la proximitat a
Sant Carles de la Ràpita fan necessari plantejar una ampliació.
Port d’Alcanar
Estudiar possibles acords amb l’actual concessionària per aconseguir un millor aprofitament del port
(ampliar tràfics comercials).
Port de Sant Carles de la Ràpita
És recomanable reordenar la dàrsena esportiva per a acollir embarcacions de major eslora (per assolir
demanda) per tal de satisfer les previsions de demanda en el període 2006 – 2010.
Port de l’Ampolla
L’evolució del sector pesquer preveu una disminució de la flota, que ja va començar fa quatre anys i es
preveu que s’estabilitzarà amb 7 anys, és a dir l’any 2007. Aquest fet permetrà reordenar els espais ocupats
pels usos esportiu i de lleure en la mesura que la desaparició progressiva de les barques de pesca ho permeti.
Port de l’Ametlla de Mar
Ordenació de la façana marítima per fomentar el sector turístic.
Port de Calafat
Canviar la configuració de la dàrsena per donar cabuda a embarcacions de grans eslores en el període 2001 –
2005. La remodelació s’hauria de fer allargant el dic de recer ja que mar endins és incompatible amb la
presència de fanerògames.
Port de l’Hospitalet de l’Infant
El port de l’Hospitalet de l’Infant té una zona a l’avantport que es podria aprofitar per ampliar les seves
instal·lacions. Arribat el cas, s’hauran de prendre les mesures necessàries per tal d’evitar els aterraments de
sorra a la bocana i a la futura dàrsena.

Port de Cambrils
El port de Cambrils té un mirall d’aigua molt gran que es podria reordenar posant nous pantalans i noves
infrastructures d’abric interiors al port, si fos necessari.
Port de Tarragona
Desenvolupament del port segons el seu Pla Director.
Port esportiu de Tarragona
Aquest port és bastant nou i no presenta problemes a destacar fins aquest moments. Aquest fet aconsella
mantenir les instal·lacions en òptim estat de conservació i funcionament.
Port de Torredembarra
Aquest port és bastant nou i no presenta problemes a destacar fins aquest moments. Aquest fet aconsella
mantenir les instal·lacions en òptim estat de conservació i funcionament.
Port de Roda de Barà
Aquest port es troba actualment en la fase inicial de construcció. El Pla aconsella de dirigir l’oferta
d’amarradors i serveis a embarcacions de grans eslores (megaiots)
Sector portuari centre
Port d’Aiguadolç
Malgrat que el port està saturat, la seva ubicació al mig de l’important centre turístic de Sitges fa inviable una
possible ampliació.
El Pla recomana que es prenguin les mesures necessàries per resoldre els problemes d’aterraments a la
bocana i poc calat.
Port de Vallcarca
La concessió d’aquest port industrial finalitza l’any 2018. El Pla de ports recomana aprofitar-lo com a
instal·lació esportiva reconvertint els usos en terra a la fi d’aquest termini.
Port de Barcelona
Desenvolupament del port segons el seu Pla Director
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 54
Port de Mataró
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Remodelació de la dàrsena per a poder acollir les embarcacions de eslores grans, amb una possible
reubicació dels usos pesquers, comercials i industrials al sud de l’actual port.
Port d’Arenys de Mar
S’ha detectat una manca important d’espai en terra per poder oferir els serveis necessaris, tant a les
embarcacions com als usuaris. Això aconsella guanyar superfície en terra mitjançant la construcció
d’infrastructures interiors que permetrien la construcció de noves àrees tècniques. També s’hauria de portar a
terme una ordenació interior del moll de ribera.
Són aconsellables una sèrie de millores per als usuaris consistents en l’ampliació de la zona destinada als
aparcaments de cotxes així com la remodelació i millora dels accessos al port.
Sector portuari nord
Port de Blanes
Col·locar palanques de temporada aprofitant la gran superfície d’aigua arrecerada per al compliment de la
demanda, atès el seu grau de saturació. Paral·lelament es pot portar a terme una reordenació d’usos amb el
mateix objectiu.
Port de Sant Feliu de Guíxols
A Sant Feliu de Guíxols, actualment les palanques del club nàutic es desmunten a l’hivern degut al l’entrada
de temporals a l’interior del port per reflexions de l’onatge en el penya-segat. A més, la seva capacitat
d’acollida d’embarcacions és reduïda respecte l’aigua arrecerada. El port de Sant Feliu de Guíxols ja té una
sèrie de propostes d’ordenació que pretenen arreglar el dic i posar nous pantalans. Aquesta solució permetria
resoldre els problemes d’agitació interior i augmentar la capacitat d’amarratge de les seves dàrsenes. Aquesta
reordenació realitzada en l’horitzó anterior permetrà satisfer la demanda prevista per a l’inici del període
2006 – 2010.
Port de Llafranc
En temporada alta és pràcticament impossible trobar-hi refugi. Reordenar la zona, sempre i quan això
signifiqui la desaparició de l’actual fondeig.

Port d’Aiguablava
Millora dels accessos i dels serveis bàsics del port.
Port de l’Estartit
En el port de l’Estartit es pot aprofitar la dàrsena exterior col·locant instal·lacions lleugeres per poder
guanyar amarradors en la zona de l’avantport. Aquesta col·locació haurà de ser paral·lela als requeriments de
la demanda durant tot el període 2001- 2015.
És recomanable la millora de l’àrea de serveis i portar a terme una remodelació interior per millorar les
condicions d’urbanització. S’hauria de remodelar la zona sud del port: nou accés i millora de les condicions
d’integració paisatgística.
Ports d’Interès General de l’Estat
El Pla de ports recomana el desenvolupament dels ports de Barcelona i Tarragona segons el seu Pla Director.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 55
PLA DE PORTS DE CATALUNYA

8. Síntesi i àmbit temporal de les determinacions i recomanacions del Pla
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 56
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Instal·lació portuària Determinacions Recomanacions Horitzó
Les Cases d’Alcanar
Port d’Alcanar
Port de Sant Carles de la
Ràpita
Port de Deltebre
(en tramitació)
Port de l’Ampolla
Port de l’Ametlla
Port de Sant Jordi
d’Alfama
Port de Calafat
Millores en el dic de ponent.
Potenciar el sector logístic.
Donar acompliment a les previsions del Pla estratègic, amb una especial previsió a les
necessitats que requereixen les obres de construcció i millora del canal de Carles III.
2001 - 2005
2001 -2015
Estudiar possibles acords amb l’actual concessionària per aconseguir un millor aprofitament del
port (ampliar tràfics comercials).
Segons Pla
estratègic
2001 - 2005
Segons Pla
Millora de les instal·lacions destinades als sectors pesquer i industrial. No hi ha llotja. 2001 - 2005
Dragar un canal d’accés des del port fins a l’entrada de la badia i dragar la dàrsena comercial
per garantir la funcionalitat del port.
estratègic
2001 - 2005
Obrir una nova bocana que doni accés directe a la dàrsena central i al futur canal de Carles III. 2001 - 2005
Guanyar terrenys al mar mitjançant el rebliment de la dàrsena més oriental. Per a tal fi
s’aprofitaria el material del dragat previst per a l’execució del canal d’accés al port.
Construcció segons projecte.
2001 - 2005
Reordenar la dàrsena esportiva per a acollir embarcacions de major eslora (per assolir demanda) 2006 - 2010
2001 - 2005
Martell al dic de recer per tal d’esmorteir l’agitació interior. 2001 - 2005
Remodelació dels accessos a la zona portuària i millora dels serveis de pesca. 2001 - 2005
Reordenar la zona pesquera i millorar l’aprofitament per altres usos segons evolucioni el sector. 2006 - 2010
Manteniment de calats. 2001 - 2005
Millora d’accessos al port. 2001 - 2005
Adequació de les instal·lacions per tal de garantir la funcionalitat del port.
Ordenació de la façana marítima per fomentar el sector turístic. 2001 - 2005
Iniciar la tramitació administrativa corresponent per adjudicar un nou contracte de gestió de
serveis públics.
2001 - 2005
Dragar per garantir calats mínims a tota la dàrsena. 2001 - 2005
Canviar la configuració de la dàrsena per donar cabuda a embarcacions de grans eslores. La
remodelació s’hauria de fer allargant el dic de recer ja que mar endins és incompatible amb la
presència d’herbassers de fanerògames. Reordenar els espais interiors.
2001 - 2005

DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 57
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Instal·lació portuària Determinacions Recomanacions Horitzó
Port de l’Hospitalet de
l’Infant
Port de Cambrils
Port de Salou
Dragats periòdics del port. 2001 - 2005
Manteniment del calat. 2001 - 2005
Aquest port no té problemes de saturació. En cas d’un augment de la demanda s’ha d’optar per una
redistribució interior dels usos o un augment de la seva capacitat utilitzant l’avantport format entre
el port i l’espigó de protecció. S’hauran de prendre les mesures necessàries per tal d’evitar els
aterraments de sorra a la bocana i a la futura dàrsena.
2006 - 2010
Millora de les infrastructures destinades als serveis portuaris i urbanització del front litoral. 2001 - 2005
Remodelació de la dàrsena pesquera. 2001 - 2005
Manteniment dels calats al port. 2001 - 2005
La ubicació d’aquest port comporta importants problemes mediambientals. La problemàtica
associada a la interrupció del transport litoral podria fer recomanable el seu desmantellament al
termini de la seva concessió l’any 2018. En aquest sentit s’estableix la obligació de fer un
seguiment acurat i els estudis que des de la DGPT s’indiquin per tal de replantejar aquest
possible desmantellament a mig termini.
No té problemes de saturació. Per al compliment de la demanda disposa d'una àmplia dàrsena
que podria permetre un millor aprofitament de l'aigua arrecerada mitjançant infrastructures
interiors al port, si fos necessari.
Port de Tarragona Desenvolupament del port segons el seu Pla Director
Port esportiu de
Tarragona
2006-2010
Fi concessió
2018
Segons Pla
Director
Mantenir les instal·lacions en òptim estat de conservació i funcionament. 2001 - 2005
Port de Torredembarra Mantenir les instal·lacions en òptim estat de conservació i funcionament. 2001 - 2005
Port de Roda de Barà
Finalitzar l’obra segons projecte. 2001 - 2005
(en construcció) Dirigir l’oferta d’amarradors i serveis a embarcacions de grans eslores. 2001 - 2005
Port de Coma-Ruga
Establir un sistema de control per a restablir la dinàmica litoral de la zona i solucionar els
problemes que pateix el propi port i els ocasionats en les platges properes.
Projectar un sistema de transvasament i dragat periòdics per mantenir la línia de costa al
voltant d'una posició prefixada garantint la continuïtat del transport longitudinal, i els calats
operacionals.
2001-2005
2001-2005

DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 58
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Instal·lació portuària Determinacions Recomanacions Horitzó
Port Segur
Central tèrmica de Foix
(Cubelles)
Port de Vilanova i la
Geltrú
Port d’Aiguadolç
Port de Vallcarca
El port no es pot mantenir en el seu estat actual ja que el nivell dels problemes que planteja, tan
a l’operativitat del propi port com a les platges de Segur, el fa insostenible. Cal plantejar a curt
termini mesures de restabliment de la línia de costa similars a les comentades per al cas de
Coma-ruga però molt més dràstiques ja que en aquest cas el volum de sorra a retornar a la
dinàmica pròpia del tram és molt més gran.
Avançar en el projecte de remodelació del port. Establir les mesures necessàries que granteixin
la seguretat necessària en els accessos al port.
Aprofitament de la zona portuària no utilitzada per la central tèrmica per a la implantació de
nous serveis: hidroport o dàrsena esportiva.
Desenvolupar les previsions del Pla estratègic.
En cas que no es concreti la remodelació del port, caldrà plantejar-se el seu desmantellament 2001 - 2005
2001 - 2005
Fi concessió
2006
Segons Pla
Dragat periòdic de la bocana i dàrsenes comercials. 2001-2015
Cal reordenar i millorar gran part de les instal·lacions d’infrastructures i edificis així com els
serveis destinats al sector comercial.
Renovació interior de la xarxa de serveis i infrastructures de la zona portuària per millorar
l’actual rendiment i garantir la seva competitivitat.
estratègic
2001-2015
2001-2015
Prendre les mesures necessàries per resoldre els problemes d’aterraments a la bocana i poc calat. 2001 - 2005
Malgrat que el port està saturat, la seva ubicació al mig de l’important centre turístic de Sitges fa
inviable una possible ampliació.
Aprofitar com a instal·lació esportiva reconvertint els usos en terra a la fi del termini de
Port del Garraf Mantenir les instal·lacions en òptim estat de conservació i funcionament. 2001 - 2005
Port Ginesta
Garantir els dragats i transvasaments periòdics al nord del port amb aprofitament de les sorres
acumulades en el seu dic de llevant, retornant-les a la unitat fisiogràfica.
concessió.
Port de Barcelona Desenvolupament del port segons el seu Pla Director
Port Olímpic
Port Besòs
(en tramitació)
2001 - 2005
Fi concessió
2003
2001 – 2005
Ampliació de les instal·lacions cap al sud, atès al grau de saturació del port.. 2001 – 2005
Segons Pla
Millora dels accessos per a vianants (facilitar l’accessibilitat). 2001 - 2005
Millorar els accessos per vehicles per tal d’alleugerir l’actual congestió del tràfic rodat. 2001 - 2005
Construcció segons projecte. 2001 - 2005
Director

DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 59
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Instal·lació portuària Determinacions Recomanacions Horitzó
Port de Badalona
(en tramitació)
Port del Masnou
Port Premià
Construcció, si és el cas, segons projecte. 2001 - 2005
Reordenació de la zona pesquera per millorar-ne les condicions d’higiene i salubritat. 2001 - 2005
Transvasament de sorres de la platja d’Ocata, a llevant del port, a la platja del Masnou a
ponent, per tal de garantir el manteniment de les platges del sud. Aquest transvasament es
controlarà a partir de la fixació d’una línia màxima de desenvolupament de la platja de llevant
a partir de la qual s’hagi de restituir la sorra acumulada a la dinàmica litoral (aigües avall del
port).
Remodelació de la zona de servei del port segons projecte aprovat pel Departament de Política
Territorial i Obres Públiques.
Garantir el transvasament de sorres i les mesures d’estabilització del transport litoral. 2001 - 2005
(en remodelació) S’hauran de portar a terme actuacions complementàries per tal de solucionar els problemes
Port de Mataró
Port Balís
d’erosió a les platges. Les obres de transvasament es plantegen en base a una línia, establerta
per la Direcció General de Costes, localitzada a 125 metres de la línia de tren, a partir de la
qual la sorra acumulada a llevant del port s’ha de traslladar a les platges del sud.
Millora dels accessos al port i millora de la urbanització.
Cal establir un sistema de by-pass de la platja de llevant del port a les platges de ponent, de la
mateixa manera com s’ha plantejat a la resta de ports del Maresme.
L'escassa entitat de la platja de llevant no aconsella en aquest cas el transvasament de sorres
cap al sud, ara per ara. Recol·locar les sorres a la platja de l’espigó per mantenir la seva
amplada.
Realitzar les obres d’infrastructura necessàries per tal de resoldre els problemes d’agitació
interior.
Millora de les actuals infrastructures: obres de reparació i condicionament de la zona de servei
portuària.
Remodelació de la dàrsena per a poder acollir les embarcacions d’eslores grans, amb una
possible reubicació dels usos pesquers al sud de l’actual port.
2001-2005
2001-2005
2001 - 2005
2001 - 2005
2001 - 2005
2001 – 2005
2001 – 2005
2001 - 2005
Garantir les mesures d’estabilització de la platja a ponent del port. 2001 - 2005

DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 60
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Instal·lació portuària Determinacions Recomanacions Horitzó
Port d’Arenys de Mar
Port de Blanes
Millora de la xarxa bàsica de serveis. 2001 - 2005
Dragat de l’avantport. Manteniment de calats. 2001 - 2005
Obres d’infrastructura per reduir l’agitació de la zona pesquera. 2001 - 2005
Establir un sistema de transvasament de sorres de la platja de llevant del port a les platges de
ponent per a garantir el seu manteniment i el calat de la bocana.
Reordenar la dàrsena esportiva per tal de donar solució als problemes de saturació existents a
l’estiu i donar més lloc a les embarcacions de pas.
2001 – 2005
2006 - 2010
Ampliació de la zona d’aparcaments. 2001 - 2005
Remodelació i millora dels accessos al port. 2001 - 2005
Ordenació interior del moll de ribera. 2001 - 2005
Guanyar superfície seca per a la construcció d’àrees tècniques al interior de l’actual dàrsena. 2006 - 2010
Reforç, remodelació i millora del dic de recer per problemes d’ultrapassaments i estructura. 2001 – 2005
Manteniment de calats. 2001 – 2005
Ampliació del martell per millorar les condicions d’agitació interior. 2001 – 2005
Col·locar palanques de temporada aprofitant la gran superfície d’aigua arrecerada per al
compliment de la demanda, atès el seu grau de saturació.
2001 – 2005
Reordenació d’usos. 2006 – 2010
Port Cala Canyelles Millorar les instal·lacions i la urbanització del port. 2001 - 2005
Port de Sant Feliu de
Guíxols
Reforç i millora del dic de recer per tal d’evitar problemes d’ultrapassament. 2001 – 2005
Construcció d’un martell per tal d’evitar problemes d’agitació interior. 2001 - 2005
Realitzar una reconversió de les zones d’atracament i de les zones de serveis. 2001 - 2005
Manteniment de calats. 2001 - 2005
Desenvolupament de superfícies en terra.
Reordenació interior del port: augment dels punts d’amarratge per absorbir la demanda prevista
a l’inici del període 2006 – 2010.
Marina Port d’Aro Establir un sistema de renovació de les aigües que garanteixi un cert nivell de qualitat. 2001 – 2005
2001 - 2005

DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 61
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Instal·lació portuària Determinacions Recomanacions Horitzó
Port de Palamós
Redacció del Pla estratègic. 2001 – 2005
Urbanització del moll nord. 2001 – 2005
Remodelació de la zona d’entrada al port. 2001 - 2005
Millora de la zona comercial. Augment de la superfície de molls comercial. 2001 - 2005
Reforma de les dàrsenes. 2001 - 2005
Adequació de molls per a creuers turístics. 2001 - 2005
Reordenació de la façana marítima. 2001 - 2005
Reordenació d’usos. 2001 - 2005
Marina Palamós Manteniment adequat del total de les obres concessionades, inclos el passeig marítim. 2001- 2005
Reordenar la zona per tal de descongestionar les actuals àrees de fondeig.. 2001- 2005
Port de Llafranc Reordenació dels actuals usos en la zona portuària, reduint al mínim l’ocupació de la zona
exterior al port.
2001 - 2005
Port d’Aiguablava Millora dels accessos i millora dels serveis bàsics. 2001- 2005
Port de l’Estartit
Port de l’Escala
Marina d’Empuriabrava
Reordenació dels vials de tràfic pesat. Urbanització del passeig central per a fomentar l’ús
turístic.
Millora de l’àrea de serveis. 2001- 2005
Remodelació interior per millorar les condicions d’urbanització. 2001- 2005
Remodelació de la zona sud del port: nou accés i millora de les condicions d’integració
paisatgística.
2001 – 2005
Remodelació de l’avantport per a permetre la implantació d’instal·lacions lleugeres. 2001 - 2015
Desenvolupament de la zona d’usos turístics lúdics. 2001 - 2005
Reordenació de serveis per optimitzar la capacitat total del port. 2001 - 2005
Construcció d’una nova benzinera a l’entrada de la dàrsena pesquera. 2001 - 2005
Millora del dic de recer per evitar ultrapassaments de llevant. 2001 - 2005
Millores de la urbanització i serveis generals. 2001 - 2005
Dragat del canal principal, de la bocana i dels canals interiors. 2001 - 2005
Remodelació dels canals. 2001 - 2005
Reparació i millora de la bocana d’accés. 2001 - 2005
Establir algun sistema de renovació de les aigües que garanteixi un cert nivell de qualitat. 2001 - 2005
Legalització del total de canals interiors. 2001 - 2005

DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 62
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Instal·lació portuària Determinacions Recomanacions Horitzó
Canals de Santa Margarita
Port pesquer de Roses
Port esportiu de Roses
(en construcció)
Obres d’urbanització i serveis generals. 2001 - 2005
Remodelació del disseny de la bocana. 2001 - 2005
Reparació els canals i tota la infrastructura. 2001 - 2005
Promoure algun sistema de renovació de les aigües que garanteixi un cert nivell de qualitat. 2001 - 2005
Legalització de la instal·lació com a marina interior, d’acord amb la Llei de Ports de
Catalunya.
Obres d’urbanització per millorar la integració port-municipi. Desenvolupament de la zona de
serveis i altres usos.
Reordenació de la zona per tal que desapareguin les embarcacions a la platja i construcció del
nou port esportiu segons projecte.
Club Mediterranée Desmantellament de l’instal·lació portuària, garantint-ne l’ús públic 2001 - 2005
Port de Port de la Selva
Port de Llançà
Els Estanys
Port de Colera
Port de Portbou
2001 - 2005
2001 - 2005
2001 - 2005
Urbanització de la façana marítima i millora de l’accés rodat al port. 2001 - 2005
Resoldre el problema d’agitació especialment en la zona d’instal·lacions lleugeres. 2001 - 2005
Millora de la integració port-ciutat. 2001 - 2005
Prolongació del dic de recer per tal de resoldre els problemes d’agitació interior. 2001 - 2005
Garantir l’estabilitat de la platja de la Gola i evitar els ultrapassaments a la platja de la Gola. 2001 - 2005
Legalitzar la instal·lació per adequar-ne l’ús a les previsions de la Llei de Ports de Catalunya.
Reparació del dic de recer. 2001 - 2005
Millora dels serveis generals del port. 2001 - 2005
Millora de l’accés rodat al port i de l’accés per vianants. 2001 - 2005
Acabar el projecte bàsic d’infrastructura. 2001 -2005
(en construcció) Disminuir l’agitació interior de la dàrsena produida per la tramuntana. 2001 -2005
Font: el·laboració pròpia, 2000

9. Marc econòmic-financer per al desplegament del Pla de ports
Les propostes recollides en el present Pla de ports es duran a terme en base a tres fonts de finançament:
− L’entitat Ports de la Generalitat finançarà les obres en el domini portuari que li és adscrit i gestionarà
les concessions i autoritzacions en aquest domini portuari.Per fer-ho, podrà reòrrer als mitjans que
cregui adients, prioritzant els criteris de privatització dels serveis i participació de la iniciativa i
capital privats.
− Les actuacions corresponents a construcció, explotació i ampliació de ports, dàrsenes i instal·lacions
marítimes realitzades a través de gestió indirecta que són competència de la Generalitat de Catalunya
es faran preferentment mitjançant financiació privada en la forma que estableix la Llei de ports en el
Títol III del Llibre II.
− Per a determinades actuacions que s’emmarquin dins de polítiques comunitàries (foment del sector
pesquer, desenvolupament regional, cohesió, etc.) es podrà gaudir de finançament amb càrrec a fons
estructurals de la UE.
− Quan sigui necessari, l’ens públic Ports de la Generalitat podrà recòrrer a l’endeutament.
DETERMINACIONS I RECOMANACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE PORTS 63
PLA DE PORTS DE CATALUNYA

BIBLIOGRAFIA
BIBLIOGRAFIA
AUTORITAT PORTUÀRIA DE BARCELONA. Memòries anuals 1995-1998.
AUTORITAT PORTUÀRIA DE TARRAGONA. Memòries anuals 1995-1998.
CABILDO DE TENERIFE. Plan de puertos de la isla de Tenerife (2000).
CALVÍN, Juan Carlos. El ecosistema marino mediterráneo. Guía de su flora y fauna (1995).
CAMBRA, Jaume; GÓMEZ-JORDI RULL, Antoni. Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans.
Editorial Pòrtic.
CARRERAS, Carles. Geografia de Catalunya. Ed. Oikos-Tau, S.L.
CASASSAS I SIMÓ, Lluís. Per la coneixença geogràfica de Catalunya. Ed. Edicions 62 S.A.
CASTAÑEDA, Ana M.; 1989.- Estudio de la influencia del dragado en la costa del Maresme (Barcelona).
Ministerio de Obras Públicas i Urbanismo.
CENTRO DE ESTUDIOS Y EXPERIMENTACION DE OBRAS PUBLICAS (1988). Estudio de dinámica
litoral en el tramo de costa de los municipios de Mongat, Badalona y San Adrián del Besòs hasta la
desembocadura del río y repercusión en el entorno de las obras marítimas que pueden ejecutarse en el mismo.
COMES, Pau; PONS, Josep. Geografia de Catalunya .Ed. Vicens-Vives.
COPEIRO, Enrique. Reconocimiento territorial de Cataluña (1980). Centre d’Estudis de Planificació.
CORBERA, Jordi; MUÑOZ RAMOS, Gregori. Els invertebrats litorals dels països catalans. Editorial Pòrtic.
CORBERA, Jordi; MUÑOZ- RAMOS, Gregori. Els invertertebrats. Litorals dels Països Catalans. Ed.
PÒRTIC.S.A.(Novembre 1991).
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. Memòries de la Comissió de
Ports de Catalunya 1994 - 1997.
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. Anuaris Estadístics de Ports de
la Generalitat 1998, 1999.
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. El medi físic terrestre del litoral
de Catalunya (1985). Trilla, J.
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. Estudi de demanda de ports
esportius (1988).
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. Informació de base per a l’estudi
del litoral metropolità: costes del Maresme i Garraf (Novembre 1992).
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. Pla de Ports Esportius 1983
(aprovat 1984).
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Quaderns d’ecologia aplicada: L’oceanografia II. Recursos pesquers a la
mar catalana (1986).
DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME, Pla Territorial General de
Catalunya (llei 1/1995, 16 de març 1995).
DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME. Pla Territorial Parcial de les
Terres del’Ebre (decret 345/1995, de 28 de desembre 1995).
DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME. Pla Metropolità de Barcelona
(en redacció).
DIRECCIÓ GENERAL DE PESCA I AFERS MARÍTIMS, Full pesca Núm. 7, 8, 9, i 10.
DIRECCIÓ GENERAL DE PORTS I COSTES, 1976-78.- Plan indicativo de usos del domino público litoral
(PIDU).
GENERALITAT DE CATALUNYA-DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES
PÚBLIQUES. Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Monografies prèvies a l’elaboració del Pla
Metropolità de Barcelona.
GENERALITAT DE CATALUNYA-DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES
PÚBLIQUES. Pla estratègic del Port de Vilanova i la Geltrú (en revisió).
GENERALITAT DE CATALUNYA-DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES
PÚBLIQUES. Pla estratègic dels Ports dels Alfacs.
GENERALITAT DE CATALUNYA-DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES
PÚBLIQUES. Pla director dels Ports de Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Vilanova i la Geltrú i Els Alfacs
(1984).
GEOPLANETA. Aeroguía del litoral. Cataluña. Ed. Planeta.
GOVERN BALEAR. CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI. Plan
Director de puertos deportivos e instalaciones náuticas de las Islas Baleares (1992).
GUILLÉN.J. Dinámica y balance sedimentario en los ambientes fluvial y litoral del delta del Ebro (1992).
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Atlas urbanístic de la Costa Brava de Catalunya.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000. Montsià.

INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000. Baix Ebre.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000. Baix Empordà.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000. Garraf.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000. Alt Empordà.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000. Baix Camp.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000. Maresme.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000. Barcelonès.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000. Tarragonès.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000. Selva.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000. Baix Llobregat.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa d’Usos del sòl de Catalunya. 1:250.000.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Mapa Oficial de Carreteres de Catalunya 1:250.000.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Ortofotoplànols 1:5.000 del litoral català.
INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA .Anuari Estadístic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA. Pla Metropolità de Barcelona.
Document inicial. Abril 1998.
INSTITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE ESPAÑA. Mapa geológico de la plataforma continental
española y zonas adyacentes. E= 1: 200.000. Nº 35- 42 E. Barcelona.
INSTITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE ESPAÑA. Mapa geológico de la plataforma continental
española y zonas adyacentes. E= 1: 200.000. Nº41- 42. Tortosa - Tarragona.
INSTITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE ESPAÑA. Mapa geológico de la plataforma continental
española y zonas adyacentes. E= 1: 200.000. Nº25 25E. Figueras.
INVERSCAR. Puertos Deportivos y Marinas de España y Portugal (1998).
JIMÉNEZ, José Antonio. Evolución costera en el Delta del Ebro (1996). Un proceso a diferente escala de
tiempo y espacio. Tesi doctoral UPC.
LO PRESTI, Alicia C. Modelado del transporte longitudinal de Sedimentos. Aplicación a la Costa Catalana
(1994). Universitat Politècnica de Catalunya.
MARC-AURELI VILA, Compendi de Geografia de Catalunya. Ed. Curial edicions catalanes.
BIBLIOGRAFIA
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
MINISTERIO DE OBRAS PÚBLICAS, TRANSPORTES Y MEDIO AMBIENTE. DIRECCIÓN
GENERAL DE COSTAS. Guía Oficial de las playas de España. Tomo III. Las playas de Catalunya (1996).
MINISTERIO DE OBRAS PÚBLICAS. Proyecto de regeneración en las playas de Calafell, el Vendrell y
Roda de Barà (1993-1994).
MOPU. DIRECCIÓN GENERAL DE PUERTOS Y COSTAS. Actuaciones en la costa (1988).
MOPU. DIRECCIÓN GENERAL DE PUERTOS Y COSTAS. Estudio de la dinámica litoral en la costa
peninsular mediterranea y onubense. Provincias de Valencia, Castellón y Tarragona (1979).
MOPU. DIRECCIÓN GENERAL DE PUERTOS Y COSTAS. Estudio de la dinámica litoral en la costa
peninsular mediterranea y onubense. Provincias de Barcelona y Gerona (1979).
MOPU. Regeneración de las playas del Maresme. Tramo Montgat- Premià de Mar (Mayo 1985).
PUBLINAUTIC. Guía del navegante de España y Portugal (1999).
PUERTOS DEL ESTADO. Anuario Estadístico 1998.
ROCA I ALBERT, Joan. L’organització de l’espai a Catalunya. Universitat Autònoma de Barcelona.
RODRÍGUEZ, I. Evolución geomorfológica del delta del Ebro y prognosis de su evolución (1999).
Universidad de Alcalá de Henares.
RUPERT RIEDL. Fauna i flora del mar mediterráneo. Ediciones Omega.
SERRA, Jordi. Seguiment de l’evolució de les platges regenerades del Maresme, període 1995-1998 (1995-
1998). GGM-DPTOP.
SERRA, Jordi; BAUTITSTA, R, MONTORI, C. Estudio sobre el medio litoral y la incidencia en el mismo
de las actuaciones del plan delta (1998) . GGM.- MMA.
SORRIBAS, J. Dinàmica del litoral del Baix Maresme: processos i cuantificació. Tesi doctoral (1991).
1. Pagines web consultades
WEB- AMERICAN SOCIETY OF NAVAL ENGINEERS
WEB- ANAVE, ASSOCIACIÓ DE NAVILIERS ESPANYOLS
WEB- ASSOCIACIÓ DE PORTS DE CREUERS DE LA MEDITERÀNIA
WEB- AUTORITAT PORTUÀRIA DE BARCELONA
WEB- AUTORITAT PORTUÀRIA DE TARRAGONA
WEB- CARGOWEB

WEB de GENERALITAT DE CATALUNYA-Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
WEB de GENERALITAT DE CATALUNYA-Departament de Medi Ambient
WEB- DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. Direcció General de Ports
i Transports
WEB- EL PORTAL DEL TRANSPORT
WEB- GLOBAL HARBOUR NETWORK
WEB- INTERMODAL ASSOCIATION OF NORTH AMERICA
WEB- INTERNATIONAL ASSOTIATION OF DRY CARGO SHIPOWNERS
WEB- INTERNATIONAL SHIP SUPPLIERS ASSOCIATION
WEB- LEGAZPI, EL BARRI DEL TRANSPORT ESPANYOL
WEB- MARITIMEDATA
WEB- MDS TRANSMODAL
WEB- MINISTERIO DE FOMENTO
WEB- MULTIPORT SHIP AGENCIES NETWORK
WEB- SHIP WORLD ONLINE
WEB- SHIPNET
WEB- THE CHAMBER OF SHIPPING
WEB- THE MARINE WEB
WEB- UNITED STATES NAVAL INSTITUTE
BIBLIOGRAFIA
PLA DE PORTS DE CATALUNYA

EQUIP REDACTOR
Direcció del treball
Equip de treball d’europrincipia
Col.laboradors
EQUIP REDACTOR
Rosa Mª Busquets i Vall
Cap del Servei de Ports (DGPT)
Marc Garcia i López
Cap del Servei de Planejament i Estudis (DGPT)
Nuria Lupón Sanz
ECCP, Director de l’estudi
Alfons Vidaor Ameztoy
ECCP, Coordinador de l’estudi
Anna Viñas i Fuertes
ECCP, Cap de l’equip de treball
PLA DE PORTS DE CATALUNYA
Cecilia Campos Callao, enginyera tècnica d’obres públiques
Jose Ángel Iglesias Mejuto, enginyer tècnic d’obres públiques
Jordi Quintana i Rodríguez, enginyer de camins, canals i ports
Eva Revilla Alonso, enginyera tècnica d’obres públiques
Xavier Sardans Ramon, enginyer de camins, canals i ports
Oscar Daluz Vera, delineant projectista
Ramón Martín Falcón, delineant projectista
Francesc Ruiz Bes, delineant projectista
Joan Alemany i Llovera, economista
Miriam Moyés i Polo, enginyera de camins, canals i ports