25.04.2013 Views

Dijous 13 d'octubre de 2011 · Número 8 - Festival Internacional de ...

Dijous 13 d'octubre de 2011 · Número 8 - Festival Internacional de ...

Dijous 13 d'octubre de 2011 · Número 8 - Festival Internacional de ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

w w w . s i t g e s f i l m f e s t i v a l . c o m<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> d’octubre <strong>de</strong> <strong>2011</strong> <strong>·</strong> <strong>Número</strong> 8<br />

DIJOUS <strong>13</strong><br />

RETIRO<br />

01:00 h.<br />

Pàg. 05<br />

RED STATE<br />

Pàg. 06<br />

TWIXT<br />

Pàg. 06<br />

A LONELY PLACE TO DIE<br />

Pàg. 05<br />

TARGET


2<br />

EL DIARI DEL FESTIVAL<br />

COORDINACIó<br />

Violeta Kovacsics<br />

REDACCIó<br />

Gerard Casau, Toni Junyent, Natalia<br />

Marín, Àlex Vicente<br />

MAqUETACIó<br />

Juan Carlos Gómez, Stalyn Salazar,<br />

Francisco Valenciano (Estudio Fénix)<br />

FOTòGRAFS<br />

Miguel Ángel Chazo, Jesús Paris<br />

IL<strong>·</strong>LUSTRACIó<br />

Guillem Dols<br />

VOLUNTÀRIA<br />

Patricia Salvatierra<br />

INFO TRANSPORTS<br />

El <strong>Festival</strong> no és responsable <strong>de</strong>ls possibles<br />

canvis d’horaris d’aquests serveis <strong>de</strong> transports.<br />

I els possibles canvis en les projeccions <strong>de</strong>l<br />

festival no afectaran ni modificaran l’horari<br />

<strong>de</strong>ls serveis <strong>de</strong> transports:<br />

TREN*<br />

Consulteu tots els horaris, para<strong>de</strong>s<br />

i preus a www.rodalies<strong>de</strong>catalunya.cat<br />

o bé al 900 41 00 41.<br />

TREN FANTÀSTIC!<br />

Del 6 al 16 d’octubre (ambdós inclosos)<br />

Tren directe Sitges – Barcelona (Sants)<br />

Sortida <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Sitges: 1:30h <strong>de</strong> la matinada.<br />

Preu <strong>de</strong>l bitllet: 3.15€ (aquest trajecte)<br />

Vàlids els abonaments <strong>de</strong> RENFE i ATM.<br />

El Tren Fantàstic sortirà puntualment<br />

a la 1:30h sense excepcions. En cas <strong>de</strong><br />

retard en les projeccions nocturnes, la<br />

sortida d’aquest tren no es veurà<br />

modificada.<br />

BUS DIÜRN I NOCTURN<br />

Monbús<br />

Consulteu tots els horaris, para<strong>de</strong>s i preus:<br />

938 937 511 / www.monbus.cat<br />

BUS URBÀ DE SITGES<br />

Vallpineda, Terramar i Llevantina.<br />

Consulteu tots els horaris, para<strong>de</strong>s i preus:<br />

Transports Comtal: 902 302 025<br />

INFO TICKET<br />

ENTRADES (IVA inclòs)<br />

8€: Secció Oficial Fantàstic a competició,<br />

Secció Oficial Fantàstic Panorama,<br />

SitgesFamily, Secció Oficial Noves Visions,<br />

Secció Anima’t, Secció Seven Chances,<br />

sessions especials<br />

6€: Secció retrospectiva i homenatges<br />

(Sitges Clàssics). Menors <strong>de</strong> 14 anys per<br />

a la secció SitgesFamily<br />

7€: Sessions Anima’t Curts, sessió SOFC<br />

Curts i sessió SOFP Curts<br />

10€: Maratons, programa doble i sessions<br />

en 3D<br />

12€: Maratons <strong>de</strong>l 16 d’octubre, gala<br />

d’inauguració i gala <strong>de</strong> cloenda<br />

4€: Classes magistrals (Sitges Fòrum)<br />

ENTRADES ESPECIALS (IVA inclòs)<br />

Abonament Matinée: 99€<br />

Vàlid per a accedir a les sessions <strong>de</strong><br />

l’Auditori, durant tot el festival, en la franja<br />

<strong>de</strong> les 8:30h - 10h - 12h - 15h (no inclou<br />

les sessions en 3D ni les maratons <strong>de</strong>l 16<br />

d’octubre). El pots comprar fins al 6 d’octubre,<br />

només a través <strong>de</strong> ServiCaixa.<br />

Butaca VIP: 290€<br />

La manera més còmoda <strong>de</strong> no perdre’t cap<br />

pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la teva butaca preferent.<br />

Tindràs la teva pròpia acreditació i podràs<br />

gaudir <strong>de</strong> totes les sessions <strong>de</strong> l’Auditori<br />

durant tots els dies <strong>de</strong>l festival, incloent-hi la<br />

inauguració, la cloenda i la marató <strong>de</strong> l’últim<br />

dia*. La pots comprar fins al 6 d’octubre,<br />

només a través <strong>de</strong> ServiCaixa.<br />

Localitat Numerada (LN)<br />

Les sessions <strong>de</strong> tarda, vespre i nit <strong>de</strong><br />

l’Auditori disposen d’un nombre limitat <strong>de</strong><br />

butaques numera<strong>de</strong>s. Amb aquesta entrada,<br />

per 2€ més, no hauràs <strong>de</strong> córrer per a<br />

aconseguir una bona localització.<br />

ABONAMENTS FANTÀSTICS**<br />

Descompte 20: compra 20 entra<strong>de</strong>s<br />

per a 20 sessions diferents i t’aplicarem<br />

un <strong>de</strong>scompte <strong>de</strong>l 20%.<br />

Abonament <strong>de</strong> 10 entra<strong>de</strong>s: compra<br />

10 entra<strong>de</strong>s per a 10 sessions diferents i<br />

t’aplicarem un <strong>de</strong>scompte <strong>de</strong>l 10%.<br />

Aquests Abonaments Fantàstics es podran<br />

adquirir a través <strong>de</strong>l Call Center <strong>de</strong> ServiCaixa<br />

(902 33 22 11) i a les taquilles.<br />

VENDA D’ENTRADES PER A GRUPS<br />

a través <strong>de</strong> www.servicaixa.com<br />

CARNETS AMB DESCOMPTE**<br />

20% <strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte en la compra d’entra<strong>de</strong>s<br />

per als joves LKXA i MultiEstrella limitat<br />

al 5% <strong>de</strong> l’aforament <strong>de</strong> cada sessió.<br />

20% <strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte en la compra d’entra<strong>de</strong>s<br />

per als titulars <strong>de</strong>l Club ServiCaixa, Carnet <strong>de</strong><br />

Biblioteques CBB, Carnet Jove, Targeta Cinesa<br />

Card, Club Casa Asia, Club FNAC Oci i Cultura,<br />

Socis Univers <strong>de</strong> la UPC, Targeta Amiga<br />

Desigual, majors <strong>de</strong> 65 anys, Club TR3SC,<br />

Club UOC i RACC Master.<br />

Els <strong>de</strong>scomptes no són acumulables. El titular<br />

haurà <strong>de</strong> mostrar el DNI i el seu carnet<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte a l’accés a les sales i a les<br />

taquilles. Es podran adquirir una entrada per<br />

carnet amb <strong>de</strong>scompte, excepte els socis <strong>de</strong>l<br />

TRESC que podran adquirir-ne dues.<br />

* Els titulars <strong>de</strong> la Butaca Vip podran accedir<br />

a les maratons <strong>de</strong>l 16 d’octubre amb seient<br />

lliure (no seran numera<strong>de</strong>s).<br />

** Excepcions <strong>de</strong>ls Abonaments Fantàstics i<br />

<strong>de</strong>ls carnets amb <strong>de</strong>scompte: no aplicables a<br />

les gales d’inauguració i cloenda, les maratons<br />

<strong>de</strong>l 16 d’octubre, Abonament Matinée, Butaca<br />

VIP i Localitat Numerada.<br />

DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

VENDA D’ENTRADES<br />

Les entra<strong>de</strong>s les podràs comprar a través<br />

<strong>de</strong> tots els canals <strong>de</strong> venda anticipada <strong>de</strong><br />

ServiCaixa:<br />

<strong>·</strong> Internet (www.servicaixa.com)<br />

<strong>·</strong> Caixers <strong>de</strong> ServiCaixa<br />

<strong>·</strong> Call Center (902 33 22 11)<br />

Del 6 al 16 d’octubre també es podran<br />

adquirir les entra<strong>de</strong>s per a tots els dies i<br />

espais a les taquilles situa<strong>de</strong>s a l’Hotel Meliá<br />

Sitges<br />

(c/ Ramon Dalmau, s/n) i a les taquilles<br />

situa<strong>de</strong>s a l’Edifici Miramar (c/ Fonollar, s/n)<br />

<strong>de</strong> Sitges.<br />

Comissions:<br />

Entra<strong>de</strong>s: Internet, caixers i mòbils: 0,9€.<br />

Call Center: 1,5€.<br />

Abonaments: Matinée: 10€. Butaca VIP:<br />

20€. Fantàstic <strong>de</strong> 20 entra<strong>de</strong>s: 10€.<br />

Fantàstic <strong>de</strong> 10 entra<strong>de</strong>s: 5€.<br />

Per entrada o abonament en tots els casos.<br />

IVA inclòs.<br />

RECOLLIDA D’ENTRADES:<br />

Imprimeix les teves entra<strong>de</strong>s per a tots<br />

els dies a qualsevol <strong>de</strong>ls caixers <strong>de</strong> la xarxa<br />

ServiCaixa i també als terminals situats al<br />

costat <strong>de</strong> les taquilles <strong>de</strong> l’Hotel Meliá i Edifici<br />

Miramar durant el festival.<br />

Caixers <strong>de</strong> ServiCaixa més propers a Sitges:<br />

Carrer Major, 18 / Camí <strong>de</strong> la Fita, 1 / Av. Sofia,<br />

8 / Carrer Parella<strong>de</strong>s, 16 / Centre Comercial<br />

Oasi, 20-23 / Carrer Sant Honorat, 32<br />

Recorda recollir l’entrada per al teu<br />

Abonament Matinée i Butaca VIP a ServiCaixa<br />

i bescanvia’l a la finestreta <strong>de</strong> recollida<br />

d’abonaments situada al costat <strong>de</strong> les<br />

taquilles <strong>de</strong> l’Hotel Meliá.<br />

TAQUILLES DEL FESTIVAL<br />

Es podran adquirir entra<strong>de</strong>s per a tots els<br />

cinemes i sessions a:<br />

Taquilla Hotel Meliá (Sala Tramuntana).<br />

Del 6 al 16 d’octubre<br />

C/ Ramon Dalmau, s/n<br />

Horari: Des <strong>de</strong> les 9.00 h i fins a l’inici <strong>de</strong><br />

l’última sessió <strong>de</strong> pagament <strong>de</strong>ls cinemes<br />

Auditori o Tramuntana.<br />

Taquilla Edifici Miramar. Del 6 al 16<br />

d’octubre<br />

C/ Fonollar, s/n<br />

Horari: Des <strong>de</strong> les 9.00 h i fins a l’inici <strong>de</strong><br />

l’última sessió <strong>de</strong> pagament <strong>de</strong>ls cinemes<br />

Retiro o Prado.<br />

Les entra<strong>de</strong>s per a les sessions que<br />

comencin abans <strong>de</strong> les 9.00 h en qualsevol<br />

<strong>de</strong>ls espais només es podran adquirir<br />

anticipadament.<br />

Observacions: Forma <strong>de</strong> pagament<br />

acceptada en efectiu i amb targeta. Es<br />

donarà prioritat a la venda d’entra<strong>de</strong>s per<br />

a les sessions immediates. És prohibit<br />

l’accés a la sala un cop començada la<br />

sessió. Únicament es contemplarà el canvi<br />

o <strong>de</strong>volució <strong>de</strong> l’import <strong>de</strong> l’entrada en el<br />

cas <strong>de</strong> cancel<strong>·</strong>lació <strong>de</strong>l/<strong>de</strong>ls llargmetratge/s<br />

anunciat/s en la programació.<br />

Es recomana que consulteu la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong><br />

les pel<strong>·</strong>lícules abans d’adquirir les entra<strong>de</strong>s.<br />

Per a més informació consulteu la web<br />

www.sitgesfilmfestival.com<br />

Punts d’informació <strong>de</strong>l festival:<br />

<strong>·</strong> Hotel Melià (Sala Tramuntana)<br />

<strong>·</strong> Edifici Miramar<br />

<strong>·</strong> Oficina <strong>de</strong> Turisme (estació)


DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

Bryan Singer rep el Gran Premi <strong>de</strong> Sitges L’equip d’Extraterrestre<br />

Lucky McKee i el seu equip a la presentació <strong>de</strong> The Woman<br />

Jean-Baptiste Léonetti, director <strong>de</strong> Carré Blanc<br />

Joseph Kahn a la presentació <strong>de</strong> Detention a l’Auditori Les escoles visiten les exposicions <strong>de</strong>l Miramar<br />

3


4<br />

SESSIONS ESPECIALS<br />

AUDITORI 22:30<br />

EL MONJE<br />

Cuarto trabajo <strong>de</strong>l realizador<br />

francés Dominik Moll, especializado<br />

en inquietantes thrillers <strong>de</strong> rotundo<br />

éxito como Harry un amigo<br />

que os quiere y Lemming. El monje<br />

es la historia <strong>de</strong> Ambrosio que,<br />

abandonado en su nacimiento a<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

AUDITORI 14:30<br />

KILL LIST<br />

“Si Ricky Gervais o Mike<br />

Leigh fessin una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong> terror,<br />

potser s’assemblaria a això”.<br />

Així començava l’elogiosa crítica<br />

que Peter Bradshaw va <strong>de</strong>dicar<br />

a Kill List al diari britànic “The<br />

Guardian”. Podríem arrodonir el<br />

seu encertat comentari dient que<br />

és el projecte que hauria sortit<br />

<strong>de</strong>ls seus cervells si haguessin<br />

acordat treballar junts durant<br />

una nit <strong>de</strong> borratxera al pub <strong>de</strong><br />

la cantonada. I si tots dos fossin<br />

addictes als girs inesperats a<br />

mitja pel<strong>·</strong>lícula i els interessessin<br />

els assassins a sou i les sectes<br />

fonamentalistes.<br />

Per no <strong>de</strong>svetllar gaire sorpreses<br />

no po<strong>de</strong>m donar-ne molts més<br />

<strong>de</strong>talls, tret que Kill List és la història<br />

<strong>de</strong> Jay, un mercenari traumatitzat<br />

per una feina a Kiev que<br />

no va acabar com ell esperava.<br />

De retorn a Sheffield, vuit mesos<br />

las puertas <strong>de</strong>l Convento <strong>de</strong> los<br />

Capuchinos, es educado por los<br />

Hermanos. Al cabo <strong>de</strong> los años,<br />

se convertido en un predicador<br />

admirado por su fervor y temido<br />

por su intransigencia, se cree protegido<br />

y libre <strong>de</strong> toda tentación.<br />

La llegada <strong>de</strong> una misteriosa novicia<br />

removerá sus certezas y le<br />

llevará por el camino <strong>de</strong>l pecado.<br />

El monje tentado está encarnado<br />

por Vicent Cassel, Gran Premi<br />

Honorífic <strong>de</strong>l Sitges’10, y la <strong>de</strong>moniaca<br />

presencia que le tentará<br />

<strong>de</strong>sprés, la seva vida quotidiana<br />

s’ha convertit en un infern, a causa<br />

d’un seguit <strong>de</strong> baralles èpiques<br />

amb la seva esposa. Fins que el<br />

seu amic Gal li proposa un petit<br />

encàrrec que conclouran a dues<br />

mans. Ja diuen que el millor que<br />

po<strong>de</strong>n fer els <strong>de</strong>pressius és tornar<br />

a la feina...<br />

Kill List sembla la filla bastarda <strong>de</strong><br />

dos gèneres <strong>de</strong>l tot diferents: el<br />

cinema social clàssicament subvencionat<br />

per la loteria nacional<br />

britànica i el terror <strong>de</strong> boscos endins.<br />

Per molt estranya que pugui<br />

sonar la fusió, ens trobem davant<br />

d’un sorprenent exemple d’horror<br />

<strong>de</strong> perfil kitchen sink, doncs, en<br />

què els moments <strong>de</strong> màxima tensió<br />

estan provocats per una kettle<br />

que xiula sorollosament. Més anglès,<br />

impossible.<br />

El cinema britànic ja ens havia<br />

acostat abans a la figura <strong>de</strong>ls<br />

es el actor catalán Sergi López,<br />

que repite con el director francés<br />

tras encarnar al Harry <strong>de</strong> su segunda<br />

película, interpretación que<br />

le valió el premio al mejor actor<br />

europeo. López no es la única<br />

presencia nacional en esta coproducción<br />

franco- española plagada<br />

<strong>de</strong> conocidos rostros catalanes<br />

como el recientemente fallecido<br />

Jordi Dau<strong>de</strong>r. La excelente banda<br />

sonora corre a cuenta <strong>de</strong> nuestro<br />

compositor más internacional, Alberto<br />

Iglesias.<br />

assassins en sèrie <strong>de</strong>socupats,<br />

avorrits o jubilats a la força,<br />

amb films plens <strong>de</strong> diàlegs enginyosos<br />

i imatges costumistes,<br />

com Sexy Beast i Escondidos en<br />

Brujas. Es diria que el director<br />

Ben Wheatley, format a la publicitat<br />

i que va <strong>de</strong>butar l’any passat<br />

amb la prometedora Down<br />

Terrace, intenta seguir el mateix<br />

camí, fins que agafa un <strong>de</strong>sviament<br />

a l’últim minut en direcció<br />

al terror ocult <strong>de</strong> les situacions<br />

més quotidianes. No és estrany<br />

que Kill List, tot just estrenada<br />

al Regne Unit, hagi <strong>de</strong>sconcertat<br />

el públic britànic. “No m’agradaria<br />

estar a la pell <strong>de</strong> l’equip <strong>de</strong><br />

màrqueting”, ha reconegut Wheatley,<br />

un <strong>de</strong>ls director que té en<br />

nòmina la divisió per al cinema<br />

<strong>de</strong> l’exclusiva discogràfica Warp,<br />

on editen Aphex Twin, Grizzly<br />

Bear i Boards of Canada.<br />

El Monje es la adaptación <strong>de</strong> la<br />

novela homónima <strong>de</strong> Matthew G.<br />

Lewis, que ya <strong>de</strong>s<strong>de</strong> su publicación<br />

en 1796 fue un auténtico<br />

escándalo, siendo víctima <strong>de</strong> encendidas<br />

acusaciones <strong>de</strong> inmoralidad.<br />

En palabras <strong>de</strong> Dominik Moll<br />

“La historia me atrajo <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el<br />

primer momento por la mezcla <strong>de</strong><br />

romanticismo y <strong>de</strong> fantástico, <strong>de</strong><br />

temas edípicos y fáusticos, <strong>de</strong> tonalida<strong>de</strong>s<br />

shakesperianas. Lewis<br />

tiene lo mejor <strong>de</strong>l gótico inglés y<br />

la negrura propia <strong>de</strong>l catolicismo<br />

español”.<br />

La sugerente lucha <strong>de</strong> fuerzas<br />

entre religión y tentación ha<br />

protagonizado po<strong>de</strong>rosos títulos<br />

como Sous le soleil <strong>de</strong> Satan, La<br />

última tentación <strong>de</strong> Cristo o Black<br />

Narcissus y ha atravesado toda la<br />

filmografía <strong>de</strong> Luis Buñuel, quien<br />

ya intentó adaptar el relato <strong>de</strong><br />

Lewis para la gran pantalla.<br />

NOVES VISIONS-FICCIó<br />

PRADO 23:15<br />

22ND<br />

OF MAY<br />

En diversos moments <strong>de</strong> 4:44<br />

Last Day On Earth, la fi <strong>de</strong>l món<br />

segons Abel Ferrara, enxampem<br />

un catatònic Willem Dafoe mirant,<br />

gairebé tocant-la amb el nas, la<br />

pantalla <strong>de</strong> la televisió. Imatges<br />

i parlaments que s’atropellen els<br />

uns als altres. Que<strong>de</strong>n poques<br />

hores perquè tot s’acabi, sigui el<br />

que sigui el que això signifiqui, i<br />

continua el discurs interminable<br />

<strong>de</strong>l dolor i les lamentacions, un<br />

discurs que veiem, però que no<br />

sentim. Que no ens toca. L’11 <strong>de</strong><br />

DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

setembre <strong>de</strong> 2001 va ser una<br />

pel<strong>·</strong>lícula coral que encara no hem<br />

entès <strong>de</strong>l tot.<br />

Però avui no som aquí per a<br />

parlar <strong>de</strong> Ferrara. Sam, el protagonista<br />

<strong>de</strong> 22nd of May, viu en<br />

aquesta bombolla <strong>de</strong>ls dies que<br />

passen, assemblant-se massa els<br />

uns als altres. Fins que esclata<br />

una bomba al centre comercial on<br />

treballa <strong>de</strong> vigilant. I sent crits,<br />

i mor gent, d’altres se’n salven,<br />

però <strong>de</strong> cop i volta sap que ara ja<br />

és, amb totes les lletres, el supervivent<br />

d’una catàstrofe.<br />

L’any 2007, el <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> Gijón<br />

va <strong>de</strong>scobrir-nos el talent <strong>de</strong> Koen<br />

Mortier, un cineasta visceral que<br />

amb Ex Drummer, el seu primer<br />

film, obria un nou episodi en la història<br />

<strong>de</strong> la comèdia belga <strong>de</strong>l mal<br />

rotllo, l’exponent més clàssic <strong>de</strong><br />

la qual seria Sucedió cerca <strong>de</strong> tu<br />

casa, premi a la millor pel<strong>·</strong>lícula a<br />

Sitges’92. A 22nd of May, el seu<br />

segon llargmetratge, mo<strong>de</strong>ra l’ebrietat<br />

visual i l’aposta per la lletjor<br />

<strong>de</strong>l seu <strong>de</strong>but en favor d’una<br />

hipnòtica atmosfera <strong>de</strong> malson<br />

urbà, seguint el viatge interior d’un<br />

home que malda per treure’s <strong>de</strong>l<br />

cap les pertorbadores escenes que<br />

ha presenciat. Alhora, anirà trobant-se<br />

alguns <strong>de</strong>ls supervivents<br />

<strong>de</strong> l’explosió, que compartiran amb<br />

ell les seves tragèdies –i comèdies–<br />

personals.<br />

La <strong>de</strong> Mortier promet ser una <strong>de</strong><br />

les obres més aclaparadores <strong>de</strong><br />

Sitges’11. Una pel<strong>·</strong>lícula que ambiciona<br />

esquinçar les nostres seguretats<br />

i la cuirassa d’indiferència<br />

en la qual ens refugiem quan<br />

llegim o veiem a la televisió notícies<br />

particularment dramàtiques.<br />

Una poesia trista i feroç sobre la<br />

capacitat <strong>de</strong> l’ésser humà per a<br />

<strong>de</strong>ixar-se sacsejar.


DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

RETIRO 19:45<br />

TARGET<br />

A Alexan<strong>de</strong>r Zeldovich se le<br />

conoce como el “Malick ruso” por<br />

la extraña y prolongada periodicidad<br />

<strong>de</strong> sus trabajos. Como consecuencia,<br />

lo mismo que suce<strong>de</strong><br />

con el director americano, cada<br />

nuevo trabajo <strong>de</strong> Zeldovich es<br />

todo un acontecimiento. Hace ya<br />

diez años <strong>de</strong>l estreno <strong>de</strong> Moscow<br />

película que dibujaba gran parte<br />

<strong>de</strong>l universo que recoge Target y<br />

que bien podría verse como su<br />

secuela. En ambas ha colaborado<br />

con el reputado novelista Vladimir<br />

Sorokin, autor que <strong>de</strong>nuncia<br />

totalitarismos bajo un prisma <strong>de</strong><br />

ciencia ficción. Zeldovich presenta<br />

un mundo distópico situando<br />

su acción en la Rusia <strong>de</strong> 2020.<br />

Momento en el que el país estará<br />

en auge y gozará <strong>de</strong> prosperidad<br />

y estabilidad gracias a la<br />

construcción <strong>de</strong> una supercarretera<br />

que le comunica con Paris.<br />

El cuarteto protagonista pertenece<br />

a la élite moscovita: Víctor<br />

ejerce <strong>de</strong> ministro responsable <strong>de</strong><br />

los bienes naturales <strong>de</strong> la nación,<br />

Zoya es su esposa (una ama <strong>de</strong><br />

casa obsesionada por la belleza),<br />

su hermano Mitia es una celebridad<br />

televisiva y Nicolai un coronel<br />

al que le ha sido asignada<br />

la misión <strong>de</strong> velar por la seguridad<br />

<strong>de</strong>l entramado ferroviario <strong>de</strong>l<br />

país. A pesar <strong>de</strong> que el dinero<br />

no les falta, aspiran a recuperar<br />

<strong>de</strong> manera obsesiva la juventud<br />

y la felicidad. Pronto <strong>de</strong>scubrirán<br />

que en algún remoto lugar <strong>de</strong> las<br />

montañas <strong>de</strong> Altai (en la frontera<br />

con Mongolia), una planta secreta<br />

en la que se halla un antiguo<br />

instituto <strong>de</strong> astrofísica <strong>de</strong> la era<br />

soviética escon<strong>de</strong> un contenedor<br />

gigante conocido como “el objetivo”.<br />

Cualquiera que pase cierto<br />

tiempo en su centro, disfrutará<br />

<strong>de</strong> una fuente <strong>de</strong> la juventud,<br />

en la que la mente y el cuerpo<br />

pue<strong>de</strong>n gozar <strong>de</strong> un permanente<br />

rejuvenecimiento.<br />

Con este argumento la película<br />

<strong>de</strong> Zeldovich remite directamente<br />

a otro gran clásico <strong>de</strong> cine ruso:<br />

Stalker, <strong>de</strong> Andrei Tarkovski, el<br />

viaje <strong>de</strong> tres hombres a través <strong>de</strong><br />

un lugar post apocalíptico don<strong>de</strong><br />

buscan una habitación capaz <strong>de</strong><br />

cumplir los más recónditos <strong>de</strong>seos<br />

<strong>de</strong> las personas.<br />

Target es un extraordinario, extravagante<br />

y ambiciosos ejercicio en<br />

el que tiene cabida la sátira social,<br />

el comentario político y el dilema<br />

moral y que incluso <strong>de</strong>ja un hueco<br />

para la moraleja más simple pues<br />

Zeldovich nos recuerda que la auténtica<br />

juventud y la belleza eterna<br />

resi<strong>de</strong>n más en nuestra mente<br />

que en nuestro cuerpo.<br />

Una película para los amantes <strong>de</strong>l<br />

futurismo retro con toque social<br />

en la línea <strong>de</strong> Fahrenheit 451.<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

AUDITORI 08:30, 20:30<br />

POULET<br />

AUX PRUNES<br />

Contra tot pronòstic, Marjane<br />

Satrapi ha canviat l’animació per<br />

l’acció real. Després <strong>de</strong> l’èxit apoteòsic<br />

<strong>de</strong> Persépolis, l’adaptació al<br />

cinema <strong>de</strong>l doble volum autobiogràfic<br />

en què explicava com va viure la<br />

seva joventut a l’Iran <strong>de</strong> la revolució<br />

islàmica, Satrapi s’ha proposat<br />

un repte a si mateixa: traduir<br />

en imatges un altre <strong>de</strong>ls seus còmics,<br />

“Pollastre amb prunes”, però<br />

aquesta vegada amb actors <strong>de</strong> carn<br />

i ossos. “Si sóc artista és per no<br />

haver <strong>de</strong> fer sempre el mateix. Si<br />

no, m’hagués fet funcionària”, assegura<br />

la dibuixant iraniana, exiliada<br />

a París <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seva joventut, on<br />

s’ha convertit en una <strong>de</strong> les grans<br />

renovadores <strong>de</strong>l còmic francès com<br />

a integrant <strong>de</strong> la prestigiosa editorial<br />

L’Association.<br />

Satrapi s’inspira en una història<br />

que va escoltar un cop en veu <strong>de</strong><br />

la seva mare: la d’un oncle músic<br />

que va passar la vida intentant<br />

retrobar el so d’un violí trencat<br />

(que substitueix el tar <strong>de</strong>l còmic,<br />

instrument <strong>de</strong> la tradició iraniana<br />

amb una sonoritat menys cinematogràfica).<br />

Ni el millor <strong>de</strong>ls Stradivarius<br />

contenta les seves orelles:<br />

res no és comparable a aquelles<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

AUDITORI 16:30<br />

RED STATE<br />

Quan Kevin Smith va anunciar<br />

que faria una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong><br />

terror, molts no ens ho vam<br />

creure. Sobretot tenint en<br />

compte que, fins ara, la premissa<br />

fundacional <strong>de</strong>l seu cinema<br />

havia consistit en dos<br />

o tres amics parlant <strong>de</strong> pellícules<br />

i <strong>de</strong> relacions sentimentals.<br />

Però era veritat. El director<br />

<strong>de</strong> Perseguint l’Amy –una<br />

<strong>de</strong> les seves millors pel<strong>·</strong>lícules,<br />

que ell mateix va presentar<br />

a Sitges el 1997−, en el més<br />

inesperat <strong>de</strong>ls girs que podia<br />

experimentar la seva carrera,<br />

assenyala amb el dit, en una<br />

obra contun<strong>de</strong>nt i rabiosa, el<br />

fonamentalisme religiós que<br />

escampa aquest peculiar missatge<br />

d’odi i intolerància disfressats<br />

<strong>de</strong> caritat cristiana<br />

arreu <strong>de</strong>ls Estats Units.<br />

Més que no pas exactament cinema<br />

d’horror, la pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong><br />

melodies i<strong>de</strong>alitza<strong>de</strong>s, converti<strong>de</strong>s<br />

en una mena <strong>de</strong> recordatori<br />

d’aquell amor <strong>de</strong> joventut que va<br />

acabar per<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> vista, igual que<br />

Satrapi fa setze anys que no trepitja<br />

el seu país natal.<br />

Un <strong>de</strong>ls canvis <strong>de</strong> la pel<strong>·</strong>lícula és<br />

que Satrapi ha acolorit el blanc i<br />

negre <strong>de</strong>l seu propi còmic, introduint<br />

una gamma cromàtica <strong>de</strong> tons<br />

apagats que remet a la nostàlgia<br />

per la pàtria perduda. És com la<br />

pel<strong>·</strong>lícula que Douglas Sirk podria<br />

Smith es podria <strong>de</strong>finir millor<br />

com un thriller polític d’acció<br />

tal com el podia haver plantejat<br />

Larry Cohen, és a dir, en<br />

un estil barat, <strong>de</strong> sèrie B, però<br />

carregant <strong>de</strong> contingut les seves<br />

imatges. Actual, intel<strong>·</strong>ligent<br />

i cru, gairebé sense notes d’humor,<br />

el film <strong>de</strong>u part <strong>de</strong> la seva<br />

força a la terrorífica interpretació<br />

<strong>de</strong> Michael Parks, l’actor a<br />

qui Tarantino va tornar a posar<br />

en òrbita amb Kill Bill. Atenció<br />

als gairebé quinze minuts que<br />

dura el furibund discurs que<br />

pronuncia el personatge <strong>de</strong><br />

Parks, davant <strong>de</strong>ls seus fi<strong>de</strong>ls<br />

i d’un jove emmordassat, el<br />

qual tenen previst sacrificar. Un<br />

canvi d’escenari radical per als<br />

nois protagonistes, que cauen<br />

en mans d’una secta cristiana<br />

quan tot just unes hores abans<br />

es trobaven ebris i mig <strong>de</strong>spullats<br />

en una caravana, a punt<br />

5<br />

haver rodat si hagués nascut en<br />

una família d’artistes <strong>de</strong> Teheran,<br />

amb un afegit d’irreverència que<br />

lliga amb la personalitat <strong>de</strong> la illustradora.<br />

Els personatges són<br />

<strong>de</strong>liberadament antipàtics i la vida<br />

ha <strong>de</strong>vastat, als seus ulls, tota esperança<br />

en un happy end.<br />

Però la millor <strong>de</strong> les novetats és<br />

l’elecció d’un repartiment <strong>de</strong> luxe,<br />

amb el sempre interessant Mathieu<br />

Amalric al capdavant, que<br />

<strong>de</strong>ixa en préstec els seus ulls <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong> celebrar un sòrdid gangbang<br />

amb la guanyadora d’un Oscar<br />

Melissa Leo...<br />

Aquí no hi surt cap <strong>de</strong>ls actors<br />

habituals <strong>de</strong> la trilogia <strong>de</strong> Nova<br />

Jersey, però, a més <strong>de</strong> Parks i<br />

Melissa Leo, hi tenim Stephen<br />

Root i John Goodman, que interpreta<br />

l’agent <strong>de</strong> l’FBI a qui<br />

s’encarrega dirigir el caòtic i violent<br />

operatiu contra la granja<br />

on s’amaguen els fonamentalistes.<br />

El reverend Cooper <strong>de</strong> Red<br />

State, segons explica el mateix<br />

Kevin Smith, està inspirat, en<br />

part, en Fred Phelps, el lí<strong>de</strong>r <strong>de</strong><br />

l’Església Baptista <strong>de</strong> Westboro,<br />

que va <strong>de</strong>nunciar Smith arran<br />

<strong>de</strong> la polèmica estrena <strong>de</strong> la<br />

pel<strong>·</strong>lícula en el darrer <strong>Festival</strong><br />

<strong>de</strong> Sundance. Avui podrem veure-la<br />

aquí, a Sitges, i celebrar<br />

el furiós cop <strong>de</strong> puny sobre el<br />

mapa nord-americà <strong>de</strong>l cineasta<br />

<strong>de</strong> Nova Jersey.


6<br />

gripau melancòlic al protagonista.<br />

Amb seu costat hi ha Golfi Isabella<br />

Rossellini, Jamel Debbouze i,<br />

en una petita intervenció, Chiara<br />

Mastroianni, que ja va posar veu<br />

a la Marjane <strong>de</strong> Persépolis. Per<br />

sobre <strong>de</strong> tots ells, <strong>de</strong>staca una<br />

espectacular Maria <strong>de</strong> Me<strong>de</strong>iros,<br />

que aconsegueix tornar vulnerable<br />

el personatge estereotipat <strong>de</strong><br />

dona rígida i castradora que li havia<br />

tocat interpretar.<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

AUDITORI 18:30<br />

TWIXT<br />

Al habla Francis Ford Coppola:<br />

“En esta etapa <strong>de</strong> mi vida, pienso<br />

cada película que emprendo bajo<br />

tres condiciones: <strong>de</strong>be ser una historia<br />

original mía, tiene que contener<br />

algún elemento personal y<br />

<strong>de</strong>be ser autofinanciada”. Al legendario<br />

director <strong>de</strong> Apocalypse Now<br />

ya no le hace falta <strong>de</strong>mostrar nada.<br />

De ahí que, en sus últimos filmes,<br />

como Youth Without Youth (vista<br />

en Sitges’09), haga simple y llanamente<br />

lo que le place, dando rienda<br />

suelta a sus pulsiones creativas.<br />

Cuenta también Coppola que la inspiración<br />

para Twixt, su última película,<br />

le sobrevino estando <strong>de</strong> viaje<br />

por Turquía, tras una borrachera<br />

<strong>de</strong> raki, un licor tradicional <strong>de</strong>l país.<br />

Esa noche tuvo un tétrico sueño<br />

en el que una niña fantasmal le<br />

guiaba a través <strong>de</strong> un bosque, en<br />

el que llegaba a tener una charla<br />

con el mismísimo Edgar Allan Poe,<br />

cuya obra el director había releído<br />

recientemente. A la mañana<br />

siguiente, lo tenía claro: el sueño<br />

no solo había sido una especie <strong>de</strong><br />

epifanía que atañía personalmente<br />

a distintos aspectos <strong>de</strong> su propia<br />

vida sino que, a<strong>de</strong>más, era una<br />

premisa perfecta para una película<br />

<strong>de</strong> terror. De esta manera, Francis<br />

Ford Coppola regresa al género con<br />

el que <strong>de</strong>butó en el cine, en 1963 y<br />

auspiciado por Roger Corman, con<br />

Dementia <strong>13</strong>.<br />

Narrada por la ilustre voz <strong>de</strong> Tom<br />

Waits, Twixt es un cuento gótico<br />

protagonizado por Val Kilmer y<br />

Bruce Dern, con Ben Chaplin interpretando<br />

a Poe. Un <strong>de</strong>lirio con 3D<br />

interactivo –solo habrá que ponerse<br />

las gafas en algunas escenas–<br />

y la participación <strong>de</strong>l genio <strong>de</strong> la<br />

música electrónica Dan Deacon<br />

en la banda sonora, junto a Osvaldo<br />

Golijov, que ya trabajó con<br />

Coppola en Youth Without Youth.<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

RETIRO 01:00<br />

THE<br />

INNKEEPERS<br />

Ti West nunca falla a la cita.<br />

Y a<strong>de</strong>más <strong>de</strong> ser puntual, resulta<br />

que siempre cumple con creces con<br />

Kilmer interpreta a Hall Baltimore,<br />

un escritor crepuscular <strong>de</strong> gira por<br />

un pequeño pueblo <strong>de</strong> la América<br />

Profunda, don<strong>de</strong> se verá envuelto<br />

en una serie <strong>de</strong> asesinatos, al mismo<br />

tiempo que una niña fantasmal<br />

se introduce en sus sueños. El<br />

personaje <strong>de</strong> Kilmer guarda más<br />

<strong>de</strong> un paralelismo con la carrera<br />

cinematográfica <strong>de</strong>l propio Coppola,<br />

que ha rodado gran parte <strong>de</strong> la<br />

película en su rancho californiano.<br />

Sitges, el más heterodoxo <strong>de</strong> los<br />

festivales, hace coincidir el mismo<br />

día en el Auditori a Kevin Smith,<br />

que presenta su Red State, y a<br />

Francis Ford Coppola, autor <strong>de</strong> algunos<br />

clásicos básicos <strong>de</strong> la Historia,<br />

así, en general, <strong>de</strong>l cine. Smith<br />

se estrena en el cine <strong>de</strong> género<br />

y Coppola vuelve a sus orígenes.<br />

Habrá que comprobar hasta qué<br />

punto pue<strong>de</strong> aterrorizarnos el<br />

hombre que una vez viajó al corazón<br />

<strong>de</strong> las tinieblas.<br />

el género. Con The Trigger Man<br />

asombró al convertir un espacio<br />

abierto como es un bosque en algo<br />

sumamente claustrofóbico y con<br />

The House of the Devil echó un<br />

vistazo al pasado <strong>de</strong>l cine <strong>de</strong> casas<br />

encantadas combinando el respeto<br />

por lo retro con la frescura <strong>de</strong> un<br />

recién llegado. En cualquier caso,<br />

West siempre trabaja los espacios<br />

con precisión <strong>de</strong> cirujano. Con<br />

The Innkeepers, el lugar señalado<br />

es una posada en horas bajas. En<br />

ella solo resi<strong>de</strong> una mujer que ha<br />

huido <strong>de</strong> su marido junto a su hijo<br />

pequeño, una antigua estrella <strong>de</strong> la<br />

televisión dada a la bebida y dos<br />

trabajadores que <strong>de</strong>berán pasar allí<br />

la noche antes <strong>de</strong> que el <strong>de</strong>crépito<br />

hotel cierre <strong>de</strong>finitivamente. Como<br />

marcan los cánones en el cine <strong>de</strong> Ti<br />

West, la cámara apenas abandona<br />

ese espacio reducido. Y como marcan<br />

los cánones <strong>de</strong>l género, los fantasmas<br />

no tardarán en aparecer.<br />

La sorpresa llega en forma <strong>de</strong><br />

sustos varios, pero también <strong>de</strong> la<br />

mano <strong>de</strong> un elemento poco visto<br />

hasta la fecha en el cine <strong>de</strong><br />

West: el sentido <strong>de</strong>l humor. En<br />

The Innkeepers, al joven cineasta<br />

le interesa tanto el terror como la<br />

ironía. Sabe que tiene entre manos<br />

un artilugio dispuesto para<br />

encandilar a los fans, que maneja<br />

a su antojo los códigos genéricos<br />

y que también compone uno <strong>de</strong><br />

los retratos <strong>de</strong> la juventud más<br />

sinceros que se recuerdan. Antes<br />

<strong>de</strong> que el espectro <strong>de</strong> una mujer<br />

que fue sepultada en el caserón<br />

comience a atemorizar a los dos<br />

protagonistas, West nos <strong>de</strong>leita<br />

con borracheras, dudas y posturas<br />

<strong>de</strong> jóvenes trabajadores aburridos<br />

sobre el mostrador. Pero eso es<br />

solo la introducción: como dictan<br />

los <strong>de</strong>signios <strong>de</strong>l terror, los sustos<br />

no tardarán en aparecer.<br />

DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

S. O. F. PANORAMA<br />

AUDITORI 01:00<br />

A LONELY<br />

PLACE TO<br />

DIE<br />

“Un thriller <strong>de</strong> altura”. Esta<br />

expresión, que tan alegremente<br />

se utiliza para <strong>de</strong>scribir cualquier<br />

película minimamente inquietante,<br />

adquiere su pleno sentido en<br />

un título como A Lonely Place<br />

to Die. Y es que, como <strong>de</strong>ja claro<br />

su espectacular secuencia <strong>de</strong><br />

apertura, elegir como escenario<br />

las montañas <strong>de</strong> Escocia es asegurare<br />

la carta <strong>de</strong>l vértigo, físico<br />

y emocional. Aunque también<br />

exija sus sacrificios: el director<br />

Julian Gilbey tuvo que entrenarse<br />

in situ para conocer lo que se<br />

sentía al estar colgado sin apenas<br />

asi<strong>de</strong>ros que te separen <strong>de</strong><br />

una mortal caída al abismo. Esa<br />

experiencia se traslada, y <strong>de</strong> qué<br />

manera, a una puesta en escena<br />

electrizante, que no duda en pegar<br />

la cámara a los personajes<br />

e, incluso, adoptar un punto <strong>de</strong><br />

vista subjetivo en algunos momentos<br />

clave.<br />

Pero para po<strong>de</strong>r canalizar la tensión<br />

es necesaria una historia<br />

con gancho, por lo que Gilbey y<br />

su hermano Will han apuntalado<br />

su guión en unos personajes<br />

creíbles y carismáticos, enfrentados<br />

a una situación peliaguda:<br />

Un grupo <strong>de</strong> amigos aficionados<br />

al montañismo encuentran, en<br />

mitad <strong>de</strong> la nada, a una niña<br />

que ha sido enterrada viva. Tras<br />

rescatarla, intentarán dirigirse<br />

al pueblo más cercano, pero los<br />

captores <strong>de</strong> la pequeña les observarán<br />

<strong>de</strong> cerca, e intentarán<br />

impedir su huída con una precisión<br />

letal.<br />

Ya hay quien ha calificado A Lonely<br />

Place to Die como el mejor<br />

film <strong>de</strong> acción “montañista” <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />

Máximo riesgo, y no hay para<br />

menos: Gilbey combina un ritmo<br />

trepidante con el realismo más<br />

<strong>de</strong>scarnado, palpable en unas<br />

explosiones <strong>de</strong> violencia estremecedoras,<br />

mostradas <strong>de</strong> forma


DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

<strong>de</strong>scarnada pero sin necesidad<br />

<strong>de</strong> subrayados.<br />

Y no po<strong>de</strong>mos terminar sin remarcar<br />

la presencia, a la cabeza<br />

<strong>de</strong>l reparto, <strong>de</strong> la siempre espléndida<br />

Melissa George, quien<br />

tras llamar la atención con sus<br />

apariciones en Dark City o Mulholland<br />

Drive ha terminado convirtiéndose<br />

en una <strong>de</strong> las musas<br />

<strong>de</strong>l mejor cine <strong>de</strong> género gracias<br />

a sus papeles en filmes como 30<br />

días <strong>de</strong> oscuridad o Triangle.<br />

Un último consejo: cuando la estés<br />

disfrutando (o sufriendo, <strong>de</strong>pen<strong>de</strong><br />

<strong>de</strong> cómo se mire), ni se te<br />

ocurra mirar hacia abajo. Podrías<br />

marearte.<br />

SEVEN CHANCES<br />

PRADO 18:15<br />

ROAD TO<br />

NOWHERE<br />

Pedra angular <strong>de</strong>l cinema in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt<br />

<strong>de</strong>ls primers setanta<br />

als Estats Units i autor d’una<br />

road movie llegendària titulada<br />

Carretera asfaltada en dos direcciones,<br />

Monte Hellman també<br />

és conegut com a <strong>de</strong>scobridor<br />

<strong>de</strong> Quentin Tarantino i productor<br />

<strong>de</strong>l seu <strong>de</strong>but, Reservoir Dogs,<br />

que en un moment donat s’havia<br />

plantejat dirigir. Tarantino<br />

acabaria tornant el favor al seu<br />

padrí durant la Mostra <strong>de</strong> Venècia<br />

<strong>de</strong> 2010, en què actuava <strong>de</strong><br />

presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l jurat, traient-se<br />

<strong>de</strong>l barret un premi en reconeixement<br />

a tota la seva trajectòria.<br />

En aquell mateix festival,<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> vint anys allunyat<br />

<strong>de</strong> les càmeres, reapareixia un<br />

Hellman físicament envellit, però<br />

en plena forma creativa, tot i<br />

haver-se passat vint anys allunyat<br />

<strong>de</strong>l cel<strong>·</strong>luloi<strong>de</strong>. El seu retorn<br />

es titula Road to Nowhere,<br />

una pel<strong>·</strong>lícula que n’amaga<br />

una altra. La primera és la que<br />

veu l’espectador. La segona,<br />

la que ro<strong>de</strong>n els protagonistes<br />

d’aquest relat emparentat amb<br />

Mulholland Drive.<br />

El fictici Mitchell Haven –atenció<br />

a la coincidència d’inicials– pretén<br />

rodar un film sobre la mort<br />

d’un influent polític <strong>de</strong> Carolina<br />

<strong>de</strong>l Nord, que podria amagar una<br />

conspiració criminal. El cineasta<br />

contracta una actriu <strong>de</strong> qui s’enamora<br />

en una fracció <strong>de</strong> segon,<br />

que podria estar implicada en<br />

l’escàndol. Mentrestant, apareix<br />

una molesta bloguera <strong>de</strong>terminada<br />

a <strong>de</strong>sentrellar els fets per<br />

po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>ixar-los a la intempèrie.<br />

Obsessionat amb el càsting, Hellman<br />

ha escollit una protagonista<br />

com Shannyn Sossamon, actriu<br />

<strong>de</strong> bellesa pertorbadora que<br />

apuntava maneres com a estrella<br />

en potència, abans <strong>de</strong> ser<br />

<strong>de</strong>scartada per un Hollywood que<br />

no dubta en excloure els actors<br />

poc dòcils i encara menys classificables.<br />

Al seu costat, la blogger<br />

indiscreta adopta els trets<br />

d’una altra intèrpret <strong>de</strong> carrera<br />

francament malaurada, Dominique<br />

Swain, que va ser la Lolita<br />

<strong>de</strong> la versió d’Adrian Lyne abans<br />

<strong>de</strong> caure en el més absolut <strong>de</strong>ls<br />

oblits. I una última curiositat en<br />

aquesta pel<strong>·</strong>lícula plena <strong>de</strong> plecs<br />

inquietants: el guió ha estat signat<br />

per Steven Gaydos, editor <strong>de</strong><br />

Variety, la revista professional<br />

<strong>de</strong> referència, amb qui Hellman<br />

ja havia col<strong>·</strong>laborat en les seves<br />

pel<strong>·</strong>lícules <strong>de</strong>ls vuitanta, com ara<br />

Blind Terror.<br />

S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />

RETIRO 11:15<br />

SECTOR 7<br />

A lo largo <strong>de</strong> la década <strong>de</strong><br />

los setenta, en Corea tenían la<br />

ilusión –que terminó quedándose<br />

en mera fantasía– <strong>de</strong> ser algún<br />

día una <strong>de</strong> las naciones a la cabeza<br />

<strong>de</strong>l petróleo y el gas natu-<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

AUDITORI 12:30<br />

WOMB<br />

A pesar <strong>de</strong> la radicalidad <strong>de</strong><br />

su tema, Womb es el trabajo<br />

más convencional <strong>de</strong> Bene<strong>de</strong>k<br />

Fliegauf, director todoterreno<br />

que, a pesar <strong>de</strong> su juventud,<br />

se ha <strong>de</strong>senvuelto con éxito<br />

en el campo <strong>de</strong>l vi<strong>de</strong>oarte, <strong>de</strong>l<br />

documental y <strong>de</strong>l largometraje<br />

<strong>de</strong> corte experimental. Ya <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />

su título (en inglés, Womb<br />

significa útero) el director <strong>de</strong><br />

origen húngaro nos advierte <strong>de</strong><br />

la claustrofobia <strong>de</strong> este drama<br />

íntimo y soterradamente fantástico<br />

situado en un futuro in<strong>de</strong>terminado.<br />

Womb es la historia <strong>de</strong> Rebecca,<br />

quien tras haber enviudado<br />

prematuramente <strong>de</strong>ci<strong>de</strong> perpetuar<br />

la vida <strong>de</strong> su pareja fallecida<br />

clonando su ADN y gestando<br />

un hijo con él. Pasarán los años<br />

y mientras vemos cómo el niño<br />

se va convirtiendo en réplica<br />

ral mundial. El Sector 7 era una<br />

plataforma <strong>de</strong> extracción ubicada<br />

entre la coreana Isla Jeju y la<br />

isla Kyushu, en el archipiélago<br />

<strong>de</strong> Japón. Se pensaba que allí,<br />

en el fondo marino, las reservas<br />

<strong>de</strong> esos dos combustibles eran<br />

abundantes, lo que generó más<br />

<strong>de</strong> un rifirrafe diplomático entre<br />

Japón y Corea. En la actualidad,<br />

sin embargo, el Sector 7 es un<br />

lugar tan crepuscular como lo<br />

fue el Oeste en las mejores pelí-<br />

exacta <strong>de</strong>l padre que jamás conoció,<br />

en Rebecca se irá <strong>de</strong>spertando<br />

una ambigua sensación<br />

entre el instinto maternal y el<br />

<strong>de</strong>seo <strong>de</strong> recuperar a su amor<br />

perdido.<br />

La locura <strong>de</strong> la preservación <strong>de</strong><br />

lo amado a cualquier precio es el<br />

tema principal <strong>de</strong> esta película.<br />

El acierto <strong>de</strong> Bene<strong>de</strong>k Fliegauf<br />

es tomarse el tiempo a<strong>de</strong>cuado<br />

(quizá <strong>de</strong>masiado para el espectador<br />

ávido <strong>de</strong> sangre y <strong>de</strong><br />

emociones fuertes) en las fases<br />

<strong>de</strong>l amor, <strong>de</strong> la muerte y <strong>de</strong> la<br />

vida en Rebecca, cuyo <strong>de</strong>sarrollo<br />

emocional perfecto consigue que<br />

el dilema moral que presenta<br />

la última parte <strong>de</strong>l metraje se<br />

trasla<strong>de</strong> <strong>de</strong> su protagonista al<br />

espectador.<br />

La atmósfera opresiva es reforzada<br />

por el aislamiento extremo<br />

en el que viven los personajes,<br />

7<br />

culas <strong>de</strong> Sam Peckinpah. A falta<br />

<strong>de</strong> petróleo, un escenario propicio<br />

para las vísceras y esas cosas.<br />

Sector 7 ha sido uno <strong>de</strong> los<br />

bombazos <strong>de</strong> la taquilla coreana<br />

este verano, y no es para menos:<br />

una espectacular monster movie<br />

que, a su vez, es la primera película<br />

<strong>de</strong> Corea <strong>de</strong>l Sur en utilizar<br />

el sistema Imax 3D.<br />

Al grupo <strong>de</strong> mineros que protagoniza<br />

la película <strong>de</strong> Kim Ji-hoon les<br />

dan la or<strong>de</strong>n <strong>de</strong> abandonar <strong>de</strong>finiti-<br />

que tanto recuerda a la última<br />

película <strong>de</strong> su compatriota Béla<br />

Tarr. La radical propuesta contrasta<br />

con el rostro plácido <strong>de</strong><br />

Eva Green, cuyo <strong>de</strong>scenso a los<br />

infiernos le valdrá sin duda el<br />

reconocimiento <strong>de</strong> la crítica internacional,<br />

y la belleza fría <strong>de</strong>l<br />

paisaje, un lugar cualquiera <strong>de</strong>l<br />

norte <strong>de</strong> Europa que Fliegauf no<br />

ha querido ubicar.<br />

La película se mueve en un terreno<br />

que nos recuerda inevitablemente<br />

a aquel otro gran<br />

trabajo en el que una mujer<br />

adulta creía po<strong>de</strong>r enarmonarse<br />

<strong>de</strong> un niño, la bellísima Birth<br />

<strong>de</strong> Jonathan Glazer, o a otras<br />

que han traspasado <strong>de</strong>scaradamente<br />

el tabú como Spanking<br />

the Monkey o Ma Mere y hasta<br />

rememora la locura <strong>de</strong> la madre<br />

que más ha querido a su hijo: la<br />

señora Bates.


8<br />

vamente la exploración. Todos parecen<br />

estar <strong>de</strong> acuerdo en volver a<br />

tierra firme, pero Cha Hae-jun, “la<br />

Angelina Jolie coreana” según los<br />

productores <strong>de</strong>l filme, sigue creyendo<br />

en el nuevo amanecer coreano.<br />

Convence a sus compañeros para<br />

echar un último vistazo, sin saber<br />

que los está con<strong>de</strong>nado, en realidad,<br />

a enfrentarse a un enorme<br />

monstruo surgido <strong>de</strong> las profundida<strong>de</strong>s,<br />

cuyos juguetones tentáculos<br />

están ansiosos por palpar, mancillar<br />

y trocear carne humana. Si creíais<br />

que The Host era la monster movie<br />

coreana <strong>de</strong>finitiva, vuestras convicciones<br />

van a ser puestas a prueba<br />

por Sector 7, una trepidante cinta<br />

<strong>de</strong> acción y terror que <strong>de</strong>ja a un<br />

lado el subtexto político que tenía<br />

la película <strong>de</strong> Bong Joon-ho para<br />

sumergirnos, nunca mejor dicho, en<br />

una serie B, tridimensional, sí, pero<br />

tan frenética y cachonda como las<br />

películas <strong>de</strong> terror con monstruo <strong>de</strong><br />

toda la vida.<br />

S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />

RETIRO 17:15<br />

SHAOLIN<br />

Shaolin es una superproducción<br />

plagada <strong>de</strong> estrellones que arrasó<br />

en la taquilla china a principios <strong>de</strong><br />

<strong>2011</strong>. No es fácil hacer coincidir en<br />

la pantalla a dos auténticas leyendas<br />

<strong>de</strong> la cinematografía oriental<br />

como son Andy Lau y Jackie Chan;<br />

que aquí, a<strong>de</strong>más, comparten cartel<br />

con otras figuras emergentes como<br />

Nicholas Tse y la guapísima Fan<br />

Bingbing. Todo un elenco <strong>de</strong> garantía<br />

para un filme que tiene tanto<br />

<strong>de</strong> puro entretenimiento como <strong>de</strong><br />

alegato sobre los valores <strong>de</strong> las ar-<br />

tes marciales, <strong>de</strong>l budismo y <strong>de</strong> la<br />

cultura <strong>de</strong>l Wushu.<br />

Tomando como base temas universales<br />

como la traición, la mentira<br />

y la re<strong>de</strong>nción, la trama nos sitúa<br />

en los primeros años <strong>de</strong> la República<br />

China, cuando los señores <strong>de</strong> la<br />

guerra y las potencias occi<strong>de</strong>ntales<br />

libraban constantes batallas para<br />

expandir su po<strong>de</strong>r. El joven lí<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l<br />

ejército Hao Jie y su hermano encuentran<br />

poca resistencia a la hora<br />

<strong>de</strong> invadir la ciudad <strong>de</strong> Dengfeng,<br />

muy cercana al Templo <strong>de</strong> Shaolin.<br />

Cuando los monjes <strong>de</strong>l templo <strong>de</strong>n<br />

cobijo a los heridos, los arrogantes<br />

militares montarán en cólera, iniciando<br />

una épica lucha.<br />

Andy Lau nos ofrece una <strong>de</strong> las<br />

interpretaciones más conmovedoras<br />

<strong>de</strong> su carrera dando vida a<br />

un hombre arrogante y calculador<br />

que sufre una transformación <strong>de</strong><br />

180 grados bajo la tutela <strong>de</strong> los<br />

monjes Shaolin. Lau sorpren<strong>de</strong> con<br />

una actuación matizada y reflexiva,<br />

mientras que Jackie Chan, en el rol<br />

<strong>de</strong> cocinero <strong>de</strong>l templo, no <strong>de</strong>fraudará<br />

a sus seguidores. Rever<strong>de</strong>ciendo<br />

viejos laureles, nos regala<br />

una <strong>de</strong> las escenas <strong>de</strong> acción más<br />

trepidantes y divertidas <strong>de</strong> todo el<br />

filme, en la que utiliza sus habilida<strong>de</strong>s<br />

culinarias para <strong>de</strong>rrotar a los<br />

soldados invasores.<br />

Si a todo esto añadimos que la<br />

dirección corre a cargo <strong>de</strong> Benny<br />

Chan, un auténtico maestro a la<br />

hora <strong>de</strong> proponer ejercicios amenos<br />

y distraídos (New Police Story e Invisible<br />

Target dan buena prueba <strong>de</strong><br />

ello), y que las ingeniosas coreografías<br />

vienen firmadas por los prestigiosos<br />

Corey Yuen y Tak Yuen, el<br />

espectáculo está garantizado.<br />

Recomendada con fervor a todos<br />

aquellos amantes <strong>de</strong> los relatos<br />

épicos con peleas <strong>de</strong> todo tipo.<br />

Anglaterra per sempre:<br />

nou fantàstic britànic<br />

Molt s’ha parlat ja <strong>de</strong> les noves<br />

generacions <strong>de</strong>l fantàstic espanyol<br />

o francès. Totes dues estan àmpliament<br />

representa<strong>de</strong>s al <strong>Festival</strong><br />

d’enguany i ja havien proporcionat<br />

alguns <strong>de</strong>ls instants més memorables<br />

<strong>de</strong> les últimes edicions. Tot<br />

i això, el seu (merescut) renom ha<br />

tingut com a contrapartida que<br />

ens obli<strong>de</strong>m una mica <strong>de</strong>l que podria<br />

estar passant a altres parts<br />

d’Europa. Per exemple, el Regne<br />

Unit. És cert que, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’ocàs <strong>de</strong><br />

popularitat <strong>de</strong> la Hammer, la producció<br />

<strong>de</strong> gènere britànic ha viscut<br />

moments <strong>de</strong> certa dispersió, matisada<br />

amb incontestables explosions<br />

<strong>de</strong> talent, com va ser el cas<br />

<strong>de</strong> Clive Barker a la dècada <strong>de</strong>ls<br />

vuitanta o, una mica més tard,<br />

<strong>de</strong> Richard Stanley. Faltava, però,<br />

trobar una generació <strong>de</strong> cineastes<br />

capaços <strong>de</strong> prendre el pols al seu<br />

temps i traduir-lo en forma <strong>de</strong><br />

peces <strong>de</strong> gènere.<br />

Afortunadament, fa uns anys que<br />

aquesta situació ha canviat <strong>de</strong> forma<br />

consi<strong>de</strong>rable. Podríem situar<br />

el temptatiu “punt zero” d’aquest<br />

nou panorama ara fa <strong>de</strong>u anys,<br />

amb l’èxit internacional <strong>de</strong> 28<br />

días <strong>de</strong>spués. Danny Boyle, que ja<br />

tenia al seu darrere pel<strong>·</strong>lícules tan<br />

importants com Trainspotting, <strong>de</strong>mostrava<br />

als directors joves que<br />

era possible retratar escenaris i<br />

personatges típicament britànics<br />

integrant-hi amb naturalitat l’element<br />

fantàstic. A més <strong>de</strong> fer-nos<br />

discutir sobre si allò que estàvem<br />

veient era una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong> zombis<br />

o d’infectats, però això ja és un<br />

altre tema...<br />

Poc <strong>de</strong>sprés arribarien Dog Soldiers<br />

i My Little Eye (La cámara<br />

secreta), dues pel<strong>·</strong>lícules molt significatives<br />

per la frescor que van<br />

aportar al gènere. Una traslladava<br />

la temàtica <strong>de</strong>ls homes llop a un<br />

ambient <strong>de</strong> sàtira bèl<strong>·</strong>lica, mentre<br />

que l’altra apostava per una posada<br />

en escena que mostrava l’acció<br />

només a través <strong>de</strong> cameres <strong>de</strong> vigilància,<br />

una opció que potser ara<br />

no ens sorprendria tant, però que<br />

llavors realitzava un àcid comentari<br />

sobre la moda televisiva <strong>de</strong>l<br />

Gran Hermano.<br />

També són pel<strong>·</strong>lícules importants<br />

perquè ens van <strong>de</strong>scobrir dos<br />

noms que es<strong>de</strong>vindrien fonamentals:<br />

Neil Marshall i James Watkins.<br />

El primer, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>de</strong>butar<br />

amb Dog Soldiers, va confirmar<br />

el seu talent amb la brillant The<br />

Descent. Watkins, guionista <strong>de</strong> My<br />

Little Eye, va fer el salt rere la<br />

camera uns anys <strong>de</strong>sprés amb<br />

E<strong>de</strong>n Lake. Són exponents d’un<br />

trasllat <strong>de</strong> l’horror a paratges ru-<br />

DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

rals o naturals, ja sigui <strong>de</strong> forma<br />

fantàstica o, com en el cas <strong>de</strong> la<br />

segona, torbadorament realista.<br />

Aquesta via és la que han explotat<br />

precisament realitzadors com<br />

Julian Gilbey a A Lonely Place to<br />

Die (veure pàgina 6) o Ben Wheatley,<br />

amb el pervers costumisme<br />

<strong>de</strong> Down Terrace i Kill List (veure<br />

pàgina 4).<br />

També cal remarcar l’important<br />

paper que la televisió ha jugat en<br />

la bona salut <strong>de</strong>l gènere: sèries o<br />

minisèries com Life on Mars, Dead<br />

Set o Misfits són títols <strong>de</strong>stacats<br />

en la història <strong>de</strong>l fantàstic recent<br />

i mostren, especialment aquesta<br />

última, un molt bon ull a l’hora<br />

<strong>de</strong> connectar amb els interessos<br />

i preocupacions d’un públic jove,<br />

com també ocorre a Attack the<br />

Block. D’alguna manera, capturen<br />

els elements més enrarits d’una<br />

tensió que va esclatar amb la setmana<br />

<strong>de</strong> disturbis <strong>de</strong>l passat mes<br />

d’agost. Quelcom s’està removent<br />

a la Pèrfida Albió. Quelcom fosc<br />

i apassionant. És l’arribada d’una<br />

nova generació, d’una nova mirada<br />

que arriba a les pantalles en<br />

el mateix moment que el logotip<br />

<strong>de</strong> la Hammer torna a fer-se visible<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> molts anys a la<br />

penombra. El cercle es tanca: Anglaterra<br />

per sempre.


DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

ENTREVISTA: JULIEN MAURy y ALExANDRE BUSTILLO<br />

“Hasta<br />

ahora, las<br />

películas<br />

<strong>de</strong> terror<br />

francés<br />

recientes<br />

eran<br />

thrillers con<br />

elementos<br />

gore. Con<br />

Livi<strong>de</strong>,<br />

queríamos<br />

hacer algo<br />

puramente<br />

fantástico”<br />

La tira <strong>de</strong> GUILLEM DOLS<br />

Han transcurrido cuatro años <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />

À l’intérieur. ¿qué ha pasado<br />

durante este periodo <strong>de</strong> silencio?<br />

AB: Cuando terminamos À<br />

l’intérieur comenzamos a <strong>de</strong>sarrollar<br />

un proyecto llamado “Neige”,<br />

con un productor francés. En<br />

paralelo, trabajamos en un par<br />

<strong>de</strong> proyectos en Estados Unidos:<br />

“Hellraiser”, para los Weinstein, y<br />

“Halloween 2”, la continuación <strong>de</strong><br />

la película <strong>de</strong> Rob Zombie. Para el<br />

primero, no nos entendimos con el<br />

guión; y el segundo cayó en beneficio<br />

<strong>de</strong> Rob Zombie, que es más<br />

conocido que nosotros. Así que<br />

volvimos a Francia, <strong>de</strong> nuevo con<br />

“Neige”, que tampoco se pudo hacer.<br />

En Francia es imposible hacer<br />

una película <strong>de</strong> más <strong>de</strong> dos millones<br />

<strong>de</strong> euros y “Neige” exigía unos<br />

seis millones. Fue entonces cuando<br />

escribimos otra película: Livi<strong>de</strong>.<br />

¿Cómo nace Livi<strong>de</strong>?<br />

AB: Nace <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> rendir homenaje<br />

al cine que nos gusta, que<br />

es lo que también nos impulsó a<br />

hacer À l’intérieur. En aquella ocasión,<br />

la referencia era el slasher<br />

americano. Livi<strong>de</strong>, en cambio, tiene<br />

un espíritu más europeo: es<br />

un homenaje a las películas <strong>de</strong><br />

la Hammer, que adoramos, <strong>de</strong> los<br />

años sesenta; y al cine <strong>de</strong> Dario<br />

Argento <strong>de</strong> los setenta, como Suspiria.<br />

Tratamos <strong>de</strong> mezclar estas<br />

dos influencias. Queríamos hacer<br />

un filme fantástico, pues, hasta<br />

ahora, las películas <strong>de</strong> terror francés<br />

recientes eran muy realistas,<br />

eran thrillers con elementos gore.<br />

Es el caso <strong>de</strong> Martyrs, Frontière(s)<br />

y también <strong>de</strong> À l’intérieur. Con Livi<strong>de</strong>,<br />

queríamos hacer algo puramente<br />

fantástico.<br />

Parecería que el cine <strong>de</strong> vampiros<br />

está <strong>de</strong> moda.<br />

AB: El vampiro siempre estará <strong>de</strong><br />

moda: es una figura muy interesante.<br />

Nosotros tratamos <strong>de</strong> hacer<br />

algo distinto, huir <strong>de</strong> elementos<br />

como la cruz, los ajos... En realidad,<br />

intentamos continuamente huir <strong>de</strong><br />

la palabra vampiro: en la película<br />

no se menciona y durante toda la<br />

gestación <strong>de</strong>l proyecto procuramos<br />

no nombrarlo. Quisimos borrar<br />

cualquier rastro <strong>de</strong> los clichés <strong>de</strong>l<br />

cine <strong>de</strong> vampiros. Nuestra aproximación<br />

es un poco más realista:<br />

por ejemplo, los vampiros suelen<br />

morir al sol; en cambio, a nosotros<br />

nos inspiró más la enfermedad <strong>de</strong><br />

los niños <strong>de</strong> la luna.<br />

JM: Comenzamos con Livi<strong>de</strong> cuando<br />

aun no existía la saga Crepúsculo.<br />

Cuando se estrenó dijimos: ¡mierda!<br />

Bueno, existían los libros, pero aun<br />

no habían sido llevados al cine.<br />

AB: A nosotros no nos gusta mucho<br />

Crepúsculo, pero, en cualquier<br />

caso, los libros <strong>de</strong> Stephanie Meyer<br />

sí que tienen una cierta vocación<br />

<strong>de</strong> cambiar las cosas: por ejemplo,<br />

los vampiros están tranquilamente<br />

a la luz <strong>de</strong>l día.<br />

À l’interieur tenía como heroína a<br />

una mujer embarazada. En Livi<strong>de</strong>,<br />

la figura <strong>de</strong> la madre vuelve a ser<br />

esencial. A<strong>de</strong>más, soléis trabajar<br />

historias con mujeres como protagonistas.<br />

JM: Es más interesante filmar mujeres<br />

(ríe). En el fondo, creo que<br />

fuerza la empatía <strong>de</strong>l espectador.<br />

Una mujer es más frágil, sé que<br />

son clichés... pero poner a una<br />

mujer en peligro funciona bastante<br />

bien. En el caso <strong>de</strong>l papel<br />

<strong>de</strong> Béatrice Dalle en À l’intérieur,<br />

creíamos que era más interesante<br />

tener “un malo” que fuera mujer.<br />

En Livi<strong>de</strong> pasa lo mismo con el<br />

personaje <strong>de</strong> Deborah Jessel.<br />

AB: Hay otro hecho <strong>de</strong>stacable,<br />

que nos ha marcado: entre las<br />

dos películas hemos sido padres.<br />

Bueno, cada uno por su lado (ríe).<br />

Creo que esto se pue<strong>de</strong> ver en la<br />

película.<br />

En un plano más estético: hay<br />

una diferencia entre la concepción<br />

<strong>de</strong> la imagen exterior <strong>de</strong>l inicio <strong>de</strong>l<br />

filme y la <strong>de</strong>l interior <strong>de</strong> la casa.<br />

AB: Queríamos comenzar con<br />

cierto realismo para ir avanzando<br />

hacia el fantástico. Pasamos <strong>de</strong><br />

lo real a una atmósfera y colores<br />

casi oníricos, fantasmagóricos.<br />

Bromeábamos con la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> que<br />

el principio <strong>de</strong> la película se pareciese<br />

al cine realista <strong>de</strong> Mike Leigh<br />

o <strong>de</strong> Clau<strong>de</strong> Chabrol y que la parte<br />

<strong>de</strong> la casa fuera como un filme <strong>de</strong><br />

Argento, lleno <strong>de</strong> color y con una<br />

imagen más trabajada.<br />

Des<strong>de</strong> el interior: la financiación<br />

<strong>de</strong>l cine <strong>de</strong> género en Francia<br />

“El cine francés está muy protegido<br />

gracias a una legislación que dice<br />

que por cada entrada vendida sale<br />

dinero <strong>de</strong>stinado a la producción<br />

nacional. Esta es la situación general,<br />

pero el cine <strong>de</strong> género queda al<br />

margen; porque son las televisiones<br />

las que ponen el dinero y les interesa<br />

financiar un tipo <strong>de</strong> cine que<br />

pueda ser exhibido en prime time,<br />

en un horario familiar. Así, es muy<br />

difícil que un productor se arriesgue<br />

con un proyecto <strong>de</strong> terror o fantástico.<br />

La imagen idílica <strong>de</strong>l cine<br />

9<br />

<strong>de</strong> género francés se crea <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />

fuera. Des<strong>de</strong> el interior, en cambio,<br />

la situación se ve <strong>de</strong> manera muy<br />

distinta. Cada vez que nosotros, Xavier<br />

Gens o cualquier otro hacemos<br />

una película, oímos la misma frase:<br />

aprovecha, porque esta será la<br />

última. Por suerte existen productoras<br />

como La Fabrique <strong>de</strong> Films.<br />

En Francia, una película <strong>de</strong> género<br />

suele tener un presupuesto <strong>de</strong> un<br />

millón, dos como mucho: para Livi<strong>de</strong><br />

hemos contado con el mismo<br />

presupuesto que para À l’intérieur.”


10<br />

ENTREVISTA: CéSAR DUCASSE<br />

I MATHIEU PETEUL<br />

“Dark Souls<br />

és un<br />

homenatge<br />

a tots els<br />

gèneres que<br />

ens agra<strong>de</strong>n”<br />

Dark Souls és una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong><br />

pressupost molt baix. Aquest<br />

fet, com ha afectat el procés <strong>de</strong><br />

gravació?<br />

MP: Vam començar a treballar<br />

en la pel<strong>·</strong>lícula a mitjans <strong>de</strong>l<br />

2007 i, en efecte, teníem un<br />

pressupost força baix. Les diferents<br />

fases <strong>de</strong> rodatge es van<br />

veure interrompu<strong>de</strong>s per llargues<br />

atura<strong>de</strong>s. Havíem <strong>de</strong> fer només<br />

preses úniques. La <strong>de</strong>dicació <strong>de</strong>ls<br />

actors va ser fonamental; sense<br />

aquest esforç, la pel<strong>·</strong>lícula no<br />

hauria estat possible.<br />

Aquesta precarietat <strong>de</strong> mitjans,<br />

pot haver arribat a afavorir d’alguna<br />

manera la creació <strong>de</strong> l’atmosfera<br />

<strong>de</strong> terror?<br />

CD: Oi tant! El que cal és trobar<br />

elements ja construïts i modificar-los<br />

a través <strong>de</strong> la llum perquè<br />

prenguin un aspecte més<br />

realista i el to a<strong>de</strong>quat. A més<br />

<strong>de</strong> la fase <strong>de</strong> guió, un pressupost<br />

baix afecta la narració i l’argument<br />

ja que t’has d’adaptar als<br />

diners <strong>de</strong> què disposes.<br />

La vostra pel<strong>·</strong>lícula és un thriller,<br />

una sàtira social i també <strong>de</strong>stilla<br />

una mica <strong>de</strong> lectura ecològica.<br />

Es pot entendre així?<br />

CD: Clar que si, hi estic completament<br />

d’acord. Ens encanta el<br />

cinema i aquí hem volgut jugar<br />

amb tots els gèneres que ens<br />

agra<strong>de</strong>n; hem seleccionat el millor<br />

<strong>de</strong> cada gènere, movent-nos més<br />

en el terreny <strong>de</strong> l’homenatge que<br />

<strong>de</strong>l clixé. Aquesta hibridació ens<br />

feia molt <strong>de</strong> respecte, perquè no<br />

volíem quedar-nos en la superfície<br />

<strong>de</strong> cap d’ells.<br />

MP: És veritat. El que hem fet ha<br />

estat i<strong>de</strong>ntificar els codis <strong>de</strong> cada<br />

gènere, barrejar-los i reor<strong>de</strong>narlos,<br />

per tal <strong>de</strong> crear una cosa<br />

nova i original. Pel que fa a les<br />

qüestions ecològiques i <strong>de</strong> crítica<br />

social, crec que són més aviat el<br />

resultat <strong>de</strong> la combinació <strong>de</strong> gèneres,<br />

però, per a nosaltres, sobretot<br />

és una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong> terror.<br />

També hi ha molta comèdia.<br />

El final trenca amb el to que<br />

heu construït per a la resta <strong>de</strong>l<br />

film…<br />

CD: De fet, és l’autèntic punt<br />

malèfic <strong>de</strong> la pel<strong>·</strong>lícula. A Dark<br />

Souls el petroli juga com un verí;<br />

és un element primordial per a<br />

l’economia mundial i, especialment,<br />

per a la noruega. La societat<br />

l’ha convertit en la seva font<br />

<strong>de</strong> riquesa, però amb la nostra<br />

pel<strong>·</strong>lícula volem mostrar justament<br />

el contrari: volem parlar <strong>de</strong><br />

la cara fosca <strong>de</strong>l petroli, <strong>de</strong> com<br />

ens <strong>de</strong>grada.<br />

quins han estat els vostres referents<br />

a l’hora <strong>de</strong> caracteritzar<br />

el psicòpata?<br />

MP: En realitat, va ser una<br />

creació inconscient, va sortir<br />

d’una manera orgànica. Amb la<br />

pel<strong>·</strong>lícula ja acabada, ens vam<br />

adonar que s’assemblava força<br />

a l’assassí <strong>de</strong> The Driller Killer,<br />

d’Abel Ferrara. Pel que fa a la<br />

granota <strong>de</strong> color taronja, la vam<br />

prendre <strong>de</strong>ls treballadors que<br />

canalitzen les aigües a Noruega.<br />

Ens agradava la metàfora <strong>de</strong> la<br />

perforació <strong>de</strong> la terra, igual que<br />

el nostre assassí perfora els<br />

cervells <strong>de</strong> les víctimes amb un<br />

trepant.<br />

què en penseu, <strong>de</strong>l bon estat <strong>de</strong><br />

salut actual <strong>de</strong>l terror nòrdic? A<br />

què pot ser <strong>de</strong>gut?<br />

CD: Pel<strong>·</strong>lícules com Deixa’m entrar<br />

o Troll Hunter (aquesta última<br />

també es podrà veure durant<br />

aquest final <strong>de</strong> festival), per<br />

exemple, són pel<strong>·</strong>lícules que ens<br />

agra<strong>de</strong>n molt. El secret resi<strong>de</strong>ix<br />

a haver revitalitzat, aplicant-hi<br />

codis propis, un gènere que s’ha<br />

apropiat el cinema nord-americà.<br />

En el cas <strong>de</strong> Deixa’m entrar,<br />

situant una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong> vampirs<br />

en un paisatge inquietant, fred;<br />

en el cas <strong>de</strong> Troll Hunter, fent<br />

servir mites escandinaus com<br />

ara els trolls.<br />

úLTIMA SALIDA,<br />

BRIGADOON<br />

Apunten un nombre, el <strong>de</strong> Marcus<br />

Miller, a su lista <strong>de</strong> villanos<br />

memorables <strong>de</strong>l cine <strong>de</strong> terror.<br />

Y tiemblen. Un nombre norteamericano<br />

<strong>de</strong> lo más común,<br />

aunque suene algo parecido a<br />

Michael Myers, el ser que, en<br />

Halloween, encarnaba el Mal<br />

absoluto. Marcus Miller es el<br />

protagonista <strong>de</strong> The Orphan<br />

Killer, <strong>de</strong> Matt Farnsworth, un<br />

violentísimo slasher que está<br />

dando mucho que hablar en<br />

los foros y páginas web especializadas<br />

en el género terrorífico.<br />

La película reúne a dos<br />

hermanos, separados <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />

niños tras la muerte <strong>de</strong> sus<br />

padres. Él se ha convertido<br />

en un sádico <strong>de</strong> campeonato,<br />

un <strong>de</strong>squiciado emisario <strong>de</strong> la<br />

muerte que planea introducir<br />

a su hermana en su grotesco<br />

mundo consagrado a la tortura<br />

y el asesinato. The Orphan<br />

Killer recupera la tradición <strong>de</strong>l<br />

cine <strong>de</strong> psicópatas más salvaje,<br />

alcanzando cotas <strong>de</strong> mugre,<br />

sordi<strong>de</strong>z y <strong>de</strong>rramamiento <strong>de</strong><br />

sangre pocas veces vistas en<br />

el cine <strong>de</strong> horror norteamericano<br />

más reciente.<br />

Jean Rollin es el otro protagonista<br />

<strong>de</strong> la jornada <strong>de</strong> hoy<br />

en Brigadoon. Aunque, en las<br />

últimas entrevistas que concedió,<br />

el fallecido cineasta francés<br />

ya hablaba <strong>de</strong> una película<br />

DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

en preparación, “La fiancée du<br />

Crocodile”, su última obra terminó<br />

siendo La masque <strong>de</strong> la<br />

Méduse, que podremos ver en<br />

el edificio Miramar. En su adiós<br />

<strong>de</strong>finitivo, Rollin toma como referencia<br />

La Gorgona <strong>de</strong> Terence<br />

Fisher para con<strong>de</strong>nsar todo<br />

lo que ha sido su cine a lo largo<br />

<strong>de</strong> más <strong>de</strong> cuatro décadas.<br />

Una nostálgica fantasía erótica,<br />

rodada en fantástica alta<br />

<strong>de</strong>finición, que complementará<br />

la proyección <strong>de</strong> Les raisins<br />

<strong>de</strong> la mort (que en España se<br />

editó en ví<strong>de</strong>o como Las uvas<br />

<strong>de</strong> la muerte), una <strong>de</strong>scarnada<br />

y original película <strong>de</strong> zombies<br />

protagonizada por Brigitte Lahaie.<br />

También nos complace anunciar<br />

dos perlas cortesía <strong>de</strong> los<br />

chicos <strong>de</strong> Asian Trash Cinema:<br />

Kung Fu Magic <strong>de</strong> Lee<br />

Tso-Nam y Bollywood Evil<br />

Dead, que también podría llamarse<br />

(Des)montando a Ash,<br />

dado que es una puesta al<br />

día erótico-festiva <strong>de</strong> la Posesión<br />

infernal <strong>de</strong> Raimi. Y,<br />

por último, para calentar motores<br />

antes <strong>de</strong>l estreno <strong>de</strong> la<br />

precuela <strong>de</strong> La cosa, se proyecta<br />

la primera <strong>de</strong> todas, la<br />

<strong>de</strong> Christian Nyby y Howard<br />

Hawks, que John Carpenter<br />

convirtió en un indiscutible<br />

clásico <strong>de</strong> los ochenta.


DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

ENTREVISTA: LUCKy McKEE<br />

“M’agrada<br />

que el públic<br />

s’imagini<br />

coses molt<br />

pitjors que<br />

el que<br />

s’acaba<br />

veient a la<br />

pantalla”<br />

The Woman és una pel<strong>·</strong>lícula que<br />

posa les coses difícils a l’espectador,<br />

ja que no hi ha cap personatge<br />

amb qui pugui i<strong>de</strong>ntificar-se<br />

realment.<br />

No estic gaire d’acord amb això.<br />

Crec que hi ha molts personatges<br />

amb els que l’espectador pot empatitzar,<br />

com les filles i la mare. És<br />

molt trist veure-les atrapa<strong>de</strong>s en la<br />

situació que presento. Tots els personatges<br />

femenins <strong>de</strong> la pel<strong>·</strong>lícula<br />

estan enca<strong>de</strong>nats, ja sigui literal o<br />

metafòricament.<br />

La pel<strong>·</strong>lícula presenta una confrontació<br />

entre dos mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> violència,<br />

o <strong>de</strong> maldat.<br />

Així és. Quan vam començar a treballar<br />

en el guió sabia que havíem<br />

<strong>de</strong> crear un personatge que fos tot<br />

el contrari a la Dona. La seva violència<br />

proce<strong>de</strong>ix <strong>de</strong>l seu instint <strong>de</strong><br />

supervivència. En canvi, per al pare<br />

és una qüestió <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r.<br />

Fa uns dies, Xavier Gens ens explicava<br />

que, quan reflexionava sobre<br />

els orígens <strong>de</strong> la violència, sempre<br />

acabava arribant a la part més primitiva<br />

i bestial <strong>de</strong> l’ésser humà. Estàs<br />

d’acord amb aquesta afirmació?<br />

Per a mi, el mal és quelcom que<br />

s’aprèn. La Dona actua com a recordatori<br />

<strong>de</strong>ls nostres orígens, <strong>de</strong>l<br />

lloc d’on provenim. No crec que sigui<br />

malvada. Potser et pot arrencar<br />

un dit d’una queixalada, però només<br />

ho fa per <strong>de</strong>fensar-se. Per a mi,<br />

l’autèntic Mal és el que representa<br />

el pare: algú que sap perfectament<br />

que està fent una cosa horrible i,<br />

tot i això, ho fa.<br />

Un altre aspecte molt particular <strong>de</strong><br />

The Woman és el contrast <strong>de</strong> to<br />

entre escenes. Passa <strong>de</strong> la farsa i<br />

l’humor negre a un dramatisme i<br />

una violència extrems. L’espectador<br />

mai no acaba <strong>de</strong> saber què vindrà<br />

a continuació.<br />

Si crees diverses tonalitats i emocions,<br />

poses a l’espectador en una<br />

situació emocionalment confusa. No<br />

pot ser tot negre sobre negre. Hi ha<br />

moments en què prenem certa distància<br />

<strong>de</strong> l’acció amb la càmera, per<br />

mostrar que el que està passant en<br />

pantalla, en el fons, és molt absurd.<br />

Hi ha escenes en què el públic reacciona<br />

a la violència rient, però només<br />

perquè no li queda cap altra opció.<br />

Com diries que t’ha influït l’univers<br />

<strong>de</strong> Jack Ketchum?<br />

A en Jack no li fa por anar fins la<br />

foscor més absoluta. M’agrada la<br />

i<strong>de</strong>a d’arribar a un punt on ja no hi<br />

ha regles. Això fa que el públic no<br />

pugui saber quina és la pròxima cosa<br />

que els hi faràs. Comença a imaginar<br />

què més pot passar i la seva pròpia<br />

ment crea coses molt pitjors que les<br />

que al final veiem a la pantalla.<br />

Després <strong>de</strong> veure la pel<strong>·</strong>lícula, és<br />

difícil imaginar quin pot ser el teu<br />

següent pas com a cineasta. què hi<br />

ha <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> The Woman?<br />

Una pel<strong>·</strong>lícula molt més lluminosa,<br />

això segur! (riu) He viscut tres anys<br />

amb el projecte <strong>de</strong> The Woman i arriba<br />

un punt en què se’t fica fins el<br />

moll <strong>de</strong> l’ós. Sempre havia volgut fer<br />

una pel<strong>·</strong>lícula que fos com un gran<br />

“Que us fotin!”, però si ara seguís per<br />

aquest camí ja seria pura exploitation,<br />

i això no em sembla interessant.<br />

LA COLUMNA DEL CRÍTIC<br />

Son para comerte<br />

mejor…<br />

Decía Bruno Bettelheim, uno<br />

<strong>de</strong> los más finos analistas <strong>de</strong><br />

los cuentos <strong>de</strong> hadas que ha<br />

dado la psicología mo<strong>de</strong>rna,<br />

que las versiones originales<br />

<strong>de</strong> éstos, en general mucho<br />

más truculentas y <strong>de</strong>primentes<br />

que las que nos han llegado<br />

a nosotros, tenían un fin muy<br />

concreto: aleccionar a los más<br />

pequeños sobre la dureza <strong>de</strong><br />

la existencia humana, enfrentarles<br />

al tipo <strong>de</strong> dilemas morales<br />

que iban a encontrarse en<br />

su día a día. Sin embargo, el<br />

progresivo (y lógico) abandono<br />

<strong>de</strong> la dureza <strong>de</strong> la educación<br />

<strong>de</strong> antaño, que ha reforzado la<br />

compresión y la relación afectiva<br />

con los niños, también ha<br />

llevado a dulcificar en exceso,<br />

por ese miedo tan paternal a<br />

causar un trauma a los más<br />

pequeños, el lado sádico <strong>de</strong> los<br />

cuentos <strong>de</strong> hadas.<br />

Resulta natural, pues, que haya<br />

sido el cine <strong>de</strong> terror quien<br />

haya recogido la forma original<br />

<strong>de</strong> aquellas narraciones, respetando<br />

su brutalidad y, sobre<br />

todo, su carga sexual intrínseca.<br />

Neil Jordan abrió fuego, con<br />

la ayuda <strong>de</strong> la novelista Angela<br />

Carter, en la (todavía) muy sugerente<br />

En compañía <strong>de</strong> lobos,<br />

relectura <strong>de</strong>l cuento <strong>de</strong> Caperucita<br />

Roja <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el ángulo <strong>de</strong>l<br />

<strong>de</strong>spertar adolescente al Eros…<br />

y al Tánatos. Una línea que<br />

siguieron tanto proyectos comerciales<br />

como Blancanieves:<br />

La verda<strong>de</strong>ra historia, <strong>de</strong> Michael<br />

Cohn, o personales como<br />

Little Otik, <strong>de</strong> Jan Svankmajer<br />

–una especie <strong>de</strong> versión <strong>de</strong> Pinocho<br />

basada, en realidad, en<br />

una leyenda checa–, con mayor<br />

o menor acierto, pero siempre<br />

recurriendo a marcar esa fina<br />

línea entre lo maravilloso y lo<br />

terrorífico.<br />

De ahí que los directores que,<br />

en esta edición <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> <strong>de</strong><br />

11<br />

Sitges, han optado por acercarse<br />

a los cuentos <strong>de</strong> hadas<br />

<strong>de</strong>volviéndolos a sus raíces<br />

más oscuras, tengan experiencia<br />

en el género <strong>de</strong> terror o,<br />

al menos, una personalidad tan<br />

extrema como la <strong>de</strong> Catherine<br />

Breillat. Y es que la francesa<br />

hace doblete con Barbe bleue<br />

y La Belle endormie, versiones<br />

estilizadas y erotizadas <strong>de</strong> ambos<br />

mitos, que utiliza para volver<br />

a explorar, como es habitual<br />

en su obra, los recovecos<br />

<strong>de</strong> la sexualidad femenina. De<br />

la misma forma que Marina <strong>de</strong><br />

Van, que ya había <strong>de</strong>mostrado<br />

su atracción por la violencia<br />

extrema con la personalísima<br />

e inquietante Dans ma peau,<br />

<strong>de</strong>vuelve a Pulgarcito toda la<br />

radicalidad y la exasperación<br />

que caracterizaba a su versión<br />

original. Incluso Intru<strong>de</strong>rs, con<br />

la vocación mucho más comercial<br />

que le imprime Juan Carlos<br />

Fresnadillo, también preten<strong>de</strong><br />

actualizar los cuentos <strong>de</strong> hadas<br />

<strong>de</strong>s<strong>de</strong> un ángulo inquietante,<br />

terrorífico.<br />

Los niños ya no son el público<br />

objetivo <strong>de</strong> estos acercamientos<br />

extremos a los cuentos <strong>de</strong><br />

hadas, pero quizás sus padres<br />

aún puedan apren<strong>de</strong>r una o<br />

dos cosas a través <strong>de</strong> la sabiduría<br />

tradicional que contienen<br />

estas historias clásicas.<br />

Tonio L. Alarcón


12<br />

30 ANYS DEL DIARI DEL FESTIVAL<br />

QUARTA ETAPA: 2005-2010<br />

MUñECO BAILONgO<br />

Son les sis <strong>de</strong> la tarda d’un dia<br />

<strong>de</strong> festival, crec recordar que <strong>de</strong><br />

l’edició <strong>de</strong> 2007, tot i que l’escena<br />

es repetirà al 2008 i 2009,<br />

anys en què vaig treballar-hi com<br />

a redactor. Malgrat la bona organització<br />

i el bon rotllo generalitzat,<br />

s’apropa el moment <strong>de</strong>l<br />

tancament <strong>de</strong>l Diari: queda algun<br />

text per acabar i moltes pàgines<br />

per revisar. L’ambient al bunker<br />

<strong>de</strong>l soterrani <strong>de</strong>l Meliá s’ha anat<br />

viciant durant la jornada i la distesa<br />

harmonia habitual ha <strong>de</strong>rivat<br />

en una certa tibantor. Tothom reclama<br />

silenci i concentració, són<br />

pocs els que que<strong>de</strong>n asseguts a<br />

les seves cadires: els redactors<br />

s’espatarren per terra buscant<br />

la ‘comoditat’ <strong>de</strong> la moqueta. La<br />

tensió sembla impossible d’esquinçar...<br />

i ho seria <strong>de</strong> no ser<br />

per l’esperit gamberro i encantador<br />

<strong>de</strong>l gran Ricardo Reparaz.<br />

Del no res, “el director” es treu<br />

<strong>de</strong> la màniga un ninot mecànic<br />

d’uns 40cm d’alçada, vestit amb<br />

jaqueta daurada i amb pinta <strong>de</strong><br />

crooner ma<strong>de</strong> in Bollywood. “ON”<br />

El Espai Fnac acogió ayer la presentación<br />

<strong>de</strong> Sitges Factory, una<br />

iniciativa en la que el <strong>Festival</strong> <strong>de</strong><br />

Sitges colaborará activamente<br />

con La casa <strong>de</strong>l cine, para formar<br />

a nuevos cineastas especializados<br />

en el fantástico, según explicó<br />

ayer Mar Canet, la directora<br />

<strong>de</strong> la escuela <strong>de</strong> estudios cinematográficos.<br />

Sitges Factory consistirá<br />

en un curso <strong>de</strong> realización <strong>de</strong><br />

i comença l’espectacle: el ninot<br />

belluga els malucs com posseït<br />

pel Diable <strong>de</strong> Tasmania, mentre<br />

canta a tot volum: e Mambahama<br />

hama-hama, hama-bamba<br />

nama-hama e Tots els que vam<br />

passar pel Diari aquells anys recordarem<br />

per sempre al “Muñeco<br />

bailongo”, i encara més al seu<br />

propietari, el boss més professional,<br />

protector i cachondo que hagi<br />

parit cap festival.<br />

Manu Yánez<br />

Treballar en la redacció <strong>de</strong>l diari<br />

<strong>de</strong>l festival va ser com passar per<br />

la “mili” <strong>de</strong> la crítica cinematogràfica:<br />

textos i més textos, entrevistes,<br />

ro<strong>de</strong>s <strong>de</strong> premsa, però, com<br />

quan un torna d’un llarg viatge,<br />

com es troba a faltar! Un equip<br />

enorme, un ofici que mai no s’esgota,<br />

les catacumbes <strong>de</strong>lirants <strong>de</strong><br />

la redacció i les pel<strong>·</strong>lícules, sempre<br />

elles. Després <strong>de</strong> <strong>de</strong>u hores<br />

escrivint, tanques el diari, vas a<br />

veure la sessió especial <strong>de</strong>dicada<br />

a David Lynch i, a la sortida, entrada<br />

la matinada, com si encara<br />

no haguessis abandonat la sala,<br />

no trobes la manera <strong>de</strong> tornar a<br />

Presentación:<br />

“Sitges Factory”<br />

cine fantástico y <strong>de</strong> terror, que<br />

abordará aspectos tanto teóricos<br />

como prácticos y que contará con<br />

directores como Nacho Cerdá y<br />

con críticos como Tonio L. Alarcón<br />

como profesores. El curso,<br />

que empieza el próximo mes <strong>de</strong><br />

enero y termina a finales <strong>de</strong> junio<br />

<strong>de</strong> 2012, tiene el objetivo <strong>de</strong><br />

que los alumnos terminen realizando<br />

un cortometraje <strong>de</strong> género,<br />

l’hotel. L’en<strong>de</strong>mà, esmorzes amb<br />

el diari i respires exultant com<br />

qui <strong>de</strong>sperta no sap on, i agafes<br />

<strong>de</strong> nou el fusell i prems el play:<br />

nova jornada. Com qui ha passat<br />

per una emocionant batalla, que<br />

no oblida mai aquells que el van<br />

acompanyar. L’any següent et diuen<br />

que Abel Ferrara va muntar<br />

un xou a la redacció i, sense serhi,<br />

sembla que ho pots recordar,<br />

com si <strong>de</strong> tant en tant encara<br />

fossis en aquelles catacumbes<br />

plenes <strong>de</strong> pel<strong>·</strong>lícules.<br />

Ingrid Guardiola<br />

El mític “Muñeco bailongo”<br />

que se proyectará en la próxima<br />

edición <strong>de</strong> Sitges. Para aquellos<br />

que tengan interés en inscribirse,<br />

<strong>de</strong>cir que, presentando una entrada<br />

<strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> este año,<br />

habrá un <strong>de</strong>scuento <strong>de</strong>l 10% en el<br />

importe <strong>de</strong> la matrícula. Este proyecto<br />

<strong>de</strong> La casa <strong>de</strong>l cine cuenta<br />

también con la participación <strong>de</strong><br />

SciFiWorld, Phenomena y la Fábrica<br />

<strong>de</strong>l Terror.<br />

El próximo viernes 14 <strong>de</strong> octubre<br />

tendrá lugar el día <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong><br />

<strong>de</strong> Málaga en Sitges. La iniciativa,<br />

planteada por los dos festivales,<br />

consiste en que cada uno<br />

<strong>de</strong> ellos <strong>de</strong>dique un día <strong>de</strong> programación<br />

al otro, creando así<br />

una sinergia entre ambos certámenes,<br />

el <strong>de</strong> Málaga centrado en<br />

el cine español y el <strong>de</strong> Sitges, en<br />

el cine <strong>de</strong> género.<br />

El Sitges-<strong>Festival</strong> <strong>Internacional</strong><br />

<strong>de</strong> Cinema Fantàstic <strong>de</strong> Catalunya<br />

seguirá con la colaboración<br />

iniciada en la pasada edición <strong>de</strong>l<br />

<strong>Festival</strong> <strong>de</strong> Málaga con un acto<br />

en la Sala Tramuntana <strong>de</strong>l Hotel<br />

Meliá, en la que se <strong>de</strong>batirá<br />

sobre el cine español <strong>de</strong> género,<br />

en una mesa redonda dispuesta<br />

para unir los motivos predominantes<br />

<strong>de</strong> estos dos festivales<br />

nacionales.<br />

La jornada seguirá con la presentación,<br />

en el marco <strong>de</strong> la sección<br />

Noves Visions-Especials, <strong>de</strong><br />

la película <strong>de</strong> Carles Torres Open<br />

24h, filme que participó en la<br />

Sección Oficial <strong>de</strong> la pasada edición<br />

<strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> Málaga.<br />

La culminación <strong>de</strong>l día <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong><br />

<strong>de</strong> Málaga en Sitges tendrá<br />

lugar en el Auditori con la<br />

entrega <strong>de</strong> la Maria Honorífica<br />

DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

Día <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong><br />

<strong>de</strong> Málaga en Sitges<br />

al director Pedro Olea, cineasta<br />

que presenta, en la sección Sitges<br />

Clàssics, su película Akelarre,<br />

<strong>de</strong> 1984.<br />

HORARIOS DE LA JORNADA<br />

11:00 Sitges Forum.<br />

Sala Tramuntana<br />

Mesa redonda: Cine Español. Género<br />

e I<strong>de</strong>ntidad. Presidida por<br />

Carmelo Romero y Ángel Sala.<br />

16:30 Prado<br />

Presentación <strong>de</strong> Open 24h. A<br />

cargo <strong>de</strong>l director Carles Torras;<br />

la actriz Alicia Bocci, el director<br />

<strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> Málaga, Carmelo<br />

Romero; Mirito Torreiro, crítico<br />

<strong>de</strong> cine y miembro <strong>de</strong>l comité<br />

<strong>de</strong> selección <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> Málaga;<br />

la actriz Judith Uriach; e<br />

Inga Arutyunyan, <strong>de</strong> la productora<br />

Zabriskie Films.<br />

17:40 Prado<br />

Post-Screening <strong>de</strong> Open 24h.<br />

18:45 Auditori<br />

Entrega <strong>de</strong> la Maria Honorífica a<br />

Pedro Olea. A cargo <strong>de</strong> Carmelo<br />

Romero y Ángel Sala.


DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

TERROR REAL EN LA AMÉRICA PROFUNDA:<br />

LAS CRÓNICAS DE JACK KETCHUM<br />

“Elvis Presley, el rock’n’roll y<br />

los dinosaurios me salvaron la<br />

vida. Mis padres estaban fuera<br />

<strong>de</strong> casa trabajando todo el día,<br />

así que lo que yo más hacía era<br />

leer y escuchar música”. Con esa<br />

frase resume su infancia Jack<br />

Ketchum, una niñez consagrada<br />

a la ficción y a la fantasía que,<br />

salvando las distancias, podría<br />

ser la <strong>de</strong> muchos <strong>de</strong> los que<br />

cada año venimos a ver cine a<br />

Sitges. Ketchum es el autor <strong>de</strong><br />

“Al acecho” (1980), su primera<br />

novela, que ha sido el germen<br />

<strong>de</strong> The Woman <strong>de</strong> Lucky McKee.<br />

La película, cuyo guión han coescrito<br />

McKee y el mismo autor,<br />

vendría a ser una continuación<br />

<strong>de</strong> “Al acecho”, que dio el salto<br />

al cine con Offpsring, en 2009.<br />

Todas las adaptaciones cinematográficas<br />

<strong>de</strong> su obra han podido<br />

verse en Sitges.<br />

Nacido en Livingston, Nueva<br />

Jersey, con el nombre <strong>de</strong> Dallas<br />

William Mayr, el escritor tomó<br />

su pseudónimo <strong>de</strong> Tom ‘Black<br />

Jack’ Ketchum, un forajido <strong>de</strong>l<br />

oeste americano. Y su obra indaga<br />

también en las raíces <strong>de</strong><br />

su país, no en el Far West, sino<br />

en un variado catálogo <strong>de</strong> oscuras<br />

mutaciones <strong>de</strong>l llamado<br />

Sueño Americano. En las pulsiones<br />

inconfesables <strong>de</strong> los norteamericanos<br />

y la violencia que<br />

anida en lo más profundo <strong>de</strong>l<br />

territorio estadouni<strong>de</strong>nse. “Me<br />

gusta basarme en hechos reales.<br />

Creo que a menudo ya son<br />

suficientemente interesantes<br />

como para no tener que recurrir<br />

a lo sobrenatural”, explica<br />

Ketchum, que reconoce como<br />

influencias a Stephen King, Robert<br />

Bloch (que fue su amigo<br />

y mentor), Peter Straub, James<br />

Herbert, Richard Matheson o<br />

Ray Bradbury. “Cuando empecé<br />

a escribir sí que me influenciaron<br />

algo las películas <strong>de</strong>l american<br />

gothic, como La matanza<br />

<strong>de</strong> Texas. Pero si tuviera que<br />

enumerar todo lo que me ha influido<br />

<strong>de</strong>s<strong>de</strong> niño, nos pasaríamos<br />

horas…”, aña<strong>de</strong>.<br />

Los protagonistas <strong>de</strong> las novelas<br />

<strong>de</strong>l escritor acostumbran a<br />

sufrir, a pasarlo mal. Él niega<br />

todo interés morboso al respecto.<br />

“Empiezo escribiendo personajes.<br />

Suelo centrarme en las<br />

víctimas, pero no ofrezco crueldad<br />

por crueldad porque no es<br />

lo que me gusta”. A Ketchum<br />

le gusta jugar con la psicología<br />

<strong>de</strong>l castigo y la liberación: “Me<br />

interesa la sensación <strong>de</strong> impotencia<br />

<strong>de</strong> una persona que está<br />

a merced <strong>de</strong> algo o alguien, y<br />

lo que ocurre cuando eso cambia,<br />

cuando la víctima se libera<br />

y experimenta el po<strong>de</strong>r tomar<br />

el control”. En Red, por ejem-<br />

plo, Brian Cox interpreta a un<br />

solitario que, al ver como unos<br />

chavales asesinas a su perro,<br />

su mejor amigo, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong> que ya<br />

no le importa gran cosa la vida<br />

y se plantea tomarse la justicia<br />

por su cuenta.<br />

Antes <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>dicarse íntegramente<br />

a la escritura, Ketchum<br />

sirvió refrescos en el negocio<br />

<strong>de</strong> sus padres, fue maestro<br />

<strong>de</strong> escuela e incluso fue<br />

agente literario <strong>de</strong>l mismísimo<br />

Henry Miller. Escribió para revistas<br />

musicales y otros medios, y<br />

publicó algún relato corto antes<br />

<strong>de</strong> que su primera novela saliera<br />

al mercado en 1980. Resulta<br />

cuanto menos curioso que no<br />

haya sido hasta la primera década<br />

<strong>de</strong>l nuevo siglo que no se<br />

hayan empezado a adaptar sus<br />

novelas. Sus crudas historias<br />

recuperan para el cine norteamericano<br />

temáticas y motivos<br />

muy propios <strong>de</strong> la década <strong>de</strong> los<br />

setenta. Ketchum no sigue con<br />

<strong>de</strong>masiado interés el cine que<br />

se hace ahora en su país: “sobre<br />

todo, si miras lo que se está<br />

haciendo en Corea o Japón: te<br />

das cuenta <strong>de</strong> que, hoy en día,<br />

en los Estados Unidos, no hay<br />

cosas muy intensas”.<br />

<strong>13</strong>


14<br />

08:30 AUDITORI<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

POULET AUx PRUNES<br />

Marjane satrapi, vincent paronnaud.<br />

França, alemanya, bèlgica, <strong>2011</strong>. ‘90<br />

09:30 RETIRO<br />

S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />

TORMENTED<br />

Takashi Shimizu. Japó, <strong>2011</strong>. 83’<br />

09:45 PRADO<br />

NOVES VISIONS-FICCIó<br />

COUP DE gRACE (CURT)<br />

THE TEMPEST<br />

Julie Taymor. EUA, 2010. 115’<br />

11:15 RETIRO<br />

S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />

SECTOR 7<br />

Kim Ji-hoon.<br />

Corea <strong>de</strong>l Sud, <strong>2011</strong>. 101’<br />

12:30 AUDITORI<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

WOMB<br />

Bene<strong>de</strong>k Fliegauf. Alemanya,<br />

Hongria, França 2010. 107’<br />

12:30 PRADO<br />

NOVES VISIONS-FICCIó<br />

PROJECT NIM<br />

James Marsh. EUA, <strong>2011</strong>. 99’<br />

<strong>13</strong>:15 RETIRO<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

CARRé BLANC<br />

Jean-Baptiste Léonetti. França,<br />

Luxemburg, Rússia, Bèlgica,<br />

Suïssa, <strong>2011</strong>. ‘80<br />

14:30 AUDITORI<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

gHOST (CURT)<br />

KILL LIST<br />

Ben Wheatley. Regne Unit, <strong>2011</strong>. 96’<br />

14:30 PRADO<br />

NOVES VISIONS-FICCIó<br />

JE MAUDIS MA NUIT<br />

(SHALL WE EVER MEET<br />

AgAIN) (CURT)<br />

THE DAy HE ARRIVES<br />

Hong SanSoo. Corea <strong>de</strong>l sud, <strong>2011</strong>.<br />

79’<br />

15:00 RETIRO<br />

ANIMA’T<br />

CURTS D’ANIMACIÓ A<br />

COMPETICIÓ III<br />

THE HOLy CHICKEN<br />

OF LIFE AND MUSIC<br />

CONTO DO VENTO<br />

(TALE OF THE WIND)<br />

DRAWER HOBS<br />

HEAVy HEADS<br />

PREFERABLy BLUE<br />

SPONCHOI PISPOCHOI<br />

MOURIR AUPRèS DE TOI<br />

(TO DIE By yOUR SIDE)<br />

NULLARBOR<br />

The Monster of Nix 112’<br />

16:15 PRADO<br />

NOVES VISIONS-FICCIó<br />

CORTINA DE HUMO (CURT)<br />

LA BELLE ENDORMIE<br />

82’<br />

PROGRAMACIÓ<br />

AVUI - DIJOUS <strong>13</strong><br />

16:30 AUDITORI<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

LA CASA DEL LAgO (CURT)<br />

RED STATE<br />

Kevin Smith. EUA, <strong>2011</strong>. 88’<br />

17:15 RETIRO<br />

S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />

SHAOLIN<br />

Benny Chan. Xina, Hong Kong, <strong>2011</strong>.<br />

<strong>13</strong>1’<br />

18:15 PRADO<br />

SEVEN CHANCES<br />

ROAD TO NOWHERE<br />

Monte Hellman. EUA, 2010. 122’<br />

18:30 AUDITORI<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

TWIxT<br />

Francis Ford Coppola. EUA, <strong>2011</strong>. 90’<br />

19:45 RETIRO<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

TARgET<br />

Michael Bartlett, Kevin Gates.<br />

Regne Unit, <strong>2011</strong>. 154’<br />

20:30 AUDITORI<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

RASIKA (CURT)<br />

POULET AUx PRUNES<br />

Marjane Satrapi, Vincent Paronnaud.<br />

França, Alemanya, Bèlgica, <strong>2011</strong>. ‘90<br />

21:00 PRADO<br />

NOVES VISIONS-FICCIó<br />

DERNIèRE SéANCE<br />

Laurent Achard. França, <strong>2011</strong>. 81’<br />

22:30 AUDITORI<br />

GALA MéLIèS<br />

SESSIONS ESPECIALS<br />

EL MONJE<br />

Dominik Moll. Espanya, França, <strong>2011</strong>. 97’<br />

22:45 RETIRO<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

THE WOMAN<br />

Lucky Mckee. EUA <strong>2011</strong>. 110’<br />

23:15 PRADO<br />

NOVES VISIONS-FICCIó<br />

THE CANDIDATE (CURT)<br />

22ND MAy<br />

Koen Mortier. Bélgica, 2010. 88’<br />

01:00 AUDITORI<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

SUFFER (CURT)<br />

DIRTy SILVERWARE (CURT)<br />

SONS OF CHAOS (CURT)<br />

A LONELy PLACE TO DIE<br />

Julian Gibney. Regne Unit, <strong>2011</strong>. 98’<br />

01:00 RETIRO<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

THE INNKEEPERS<br />

Ti West. EUA, <strong>2011</strong>. 102’<br />

MIDNIGHT X-TREME<br />

gRAVE ENCOUNTERS<br />

The Vicious Brothers. EUA, <strong>2011</strong>. 94’<br />

Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> les pel<strong>·</strong>lícules abans d'adquirir les entra<strong>de</strong>s<br />

DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

ESPAI FNAC<br />

17:00 APOLO 18 L’AVENTURA<br />

AMERICANA DE LóPEz GALLEGO<br />

18:00 BUSTILLO I MAURY<br />

ENFANTS TERRIBLES.<br />

(DIRECTORS DE LIVIDE)<br />

19:00 PRESENTACIó DEL LLIBRE<br />

DE GONzALO SUÁREz: “EL<br />

SÍNDROME DE ALBATROS”<br />

BRIgADOON<br />

15:00 ATC<br />

BOLLYWOOD EVIL DEAD<br />

17:00 ESTRENA BRIGADOON.<br />

THE ORPHAN KILLER<br />

18:45 SESSIó ESPECIAL.<br />

THE THING FROM ANOTHER<br />

WORLD<br />

20:15 HOMENATGE A JEAN<br />

ROLLIN LES RAISONS DE LA MORT<br />

22:00 ESTRENA BRIGADOON.<br />

LA MASqUE DE LA MéDUSE<br />

23:30 ATC<br />

KUNG FU MAGIC<br />

ÚLTIMA PROJECCIÓ


DIARI DEL FESTIVAL<br />

<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />

08:30 AUDITORI<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

JUAN DE LOS MUERTOS<br />

Alejandro Brugués. Espanya, Cuba,<br />

<strong>2011</strong>. 94’<br />

09:00 RETIRO<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

TATSUMI<br />

Eric Khoo. Singapur, Indonésia, <strong>2011</strong>. 98’<br />

09:30 PRADO<br />

NOVES VISIONS-FICCIó<br />

HIMIzU<br />

Sion Sono. Japó, <strong>2011</strong>. 129’<br />

10:20 AUDITORI<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

EL PáRAMO<br />

Jaime Osorio Márquez. Argentina,<br />

Colòmbia, Espanya, <strong>2011</strong>. 100’<br />

11:00 RETIRO<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

WOMB<br />

Bene<strong>de</strong>k Fliegauf. Alemanya, Hongria,<br />

França 2010. 107’<br />

12:00 PRADO<br />

SITGES CLÀSSICS<br />

AKELARRE<br />

Pedro Olea. Espanya, 1984. 91’<br />

12:15 AUDITORI<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

MAgIC PIANO (CURT)<br />

THE PRODIgIES<br />

Antoine Charreyron. França, 2010. 90’<br />

<strong>13</strong>:00 RETIRO<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

APOLLO 18<br />

Gonzalo López-Gallego. EUA, Canadà,<br />

<strong>2011</strong>. 86’<br />

14:30 AUDITORI<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

A LETTER TO MOMO<br />

Hiroyuki Okiura. Japó, 2010. 120’<br />

14:30 PRADO<br />

NOVES VISIONS-DARK FICCIó<br />

KROKODyLE<br />

Stefano Bessoni. Itàlia, 2010. 78’<br />

14:45 RETIRO<br />

OFICIAL FANTÀSTIC PANORAMA<br />

CURTS SOF PANORAMA 97’<br />

16:30 PRADO<br />

NOVES VISIONS-ESPECIAL<br />

OPEN 24H<br />

Carles Torras. Espanya, <strong>2011</strong>. 70’<br />

16:45 AUDITORI<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

THE TROLL HUNTER<br />

André Øvredal. Noruega, 2010. 103’<br />

16:45 RETIRO<br />

ANIMA’T<br />

FULL METAL ALCHEMIST: THE<br />

SACRED STAR OF MILOS<br />

Kazuya Murata. Japó, <strong>2011</strong>. 110’<br />

18:30 PRADO<br />

SEVEN CHANCES<br />

JEANNE CAPTIVE<br />

Philippe Ramos. França, <strong>2011</strong>. 92’<br />

18:45 AUDITORI<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

TE I FANTASMES (CURT)<br />

EL CALLEJÓN<br />

Antonio Trashorras. España, <strong>2011</strong>. 75’<br />

19:00 RETIRO<br />

S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />

SECTOR 7<br />

Kim Ji-hoon. Corea <strong>de</strong>l Sud, <strong>2011</strong>. 101’<br />

PROGRAMACIÓ<br />

DEMÀ - DIVENDRES 14<br />

20:15 PRADO<br />

NOVES VISIONS-NO FICCIó<br />

PROJECT NIM<br />

James Marsh. EUA, <strong>2011</strong>. 99’<br />

20:45 AUDITORI<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

EL PáRAMO<br />

Jaime Osorio Márquez. Argentina,<br />

Colòmbia, Espanya, <strong>2011</strong>. 100’<br />

21:00 RETIRO<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

SLEEPINg BEAUTy<br />

Julia Leigh. Australia, <strong>2011</strong>. 102’<br />

22:15 PRADO<br />

NOVES VISIONS-FICCIó<br />

COUP DE gRACE (CURT)<br />

THE TEMPEST<br />

Julie Taymor. EUA, 2010. 115’<br />

22:45 AUDITORI<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

EMPLOyé DU MOIS (CURT)<br />

TRAILER “THE WALKINg DEAD”<br />

JUAN DE LOS MUERTOS<br />

Alejandro Brugués. Espanya, Cuba,<br />

<strong>2011</strong>. 94’<br />

23:00 RETIRO<br />

S. O. F. COMPETICIó<br />

WOMB<br />

Bene<strong>de</strong>k Fliegauf. Alemanya, Hongria,<br />

França 2010. 107’<br />

01:00 AUDITORI<br />

MIDNIGHT X-TREME<br />

LA NOCHE + FREAK<br />

FEMME FATALES:<br />

HAUNTED (CURT)<br />

TRAILER “LIBRA” (FEMME<br />

FATALES)<br />

FEMME FATALES: BAD<br />

MEDICINE (CURT)<br />

METAL CREEPERS (CURT)<br />

BENCH SEAT (CURT)<br />

NEW KIDS TURBO<br />

MONSTER BRAWL<br />

SEx, DOgz AND ROCK’N’ROLL<br />

01:00 RETIRO<br />

S. O. F. PANORAMA<br />

MIDNIGHT X-TREME<br />

LA NIT + zOMBIE<br />

TRAILER “THE WALKINg DEAD”<br />

LE BLANC C’EST LE MILLEUR<br />

(FUNK FOOD) (CURT)<br />

CABINE OF THE DEAD (CURT)<br />

ExIT HUMANITy<br />

DEADHEADS<br />

WORLD OF THE DEAD: THE<br />

zOMBIE DIARIES 2<br />

EPISODIOS “HIgH SCHOOL OF<br />

DEAD”<br />

01:00 PRADO<br />

MIDNIGHT X-TREME<br />

JAPAN MADNESS<br />

TOMIE UNLIMITED<br />

KARATE-ROBO zABORgAR<br />

NINJA KIDS!!!<br />

yAKUzA WEAPON<br />

ESPAI FNAC<br />

16:00 TELEVISIó DE GèNERE:<br />

FEMME FATALES (TV SERIES).<br />

PRESENTACIó D’UNA SEL<strong>·</strong>LECCIó DE<br />

CURTMETRATGES AL VOLTANT DE<br />

L’ARqUETIPUS DE LA FEMME FATAL<br />

17:00 EL REINO DE LOS zOMBIES.<br />

TROBADA AMB BRETT PIERCE<br />

(DEADHEADS), KEKIN GATES<br />

(WORLD OF THE DEAD) I JOHN<br />

GEDDES (EXIT HUMANITY)<br />

19:00 TALLER DE<br />

CARACTERITzACIó FANTÀSTICA<br />

AMB L’INSTITUT SALVADOR SEGUI<br />

Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> les pel<strong>·</strong>lícules abans d'adquirir les entra<strong>de</strong>s<br />

SALA TRAMUNTANA<br />

11:00<br />

FESTIVAL SITGES I FESTIVAL<br />

MÁLAGA. CINEMA ESPANYOL:<br />

GèNERE I IDENTITAT<br />

17:15<br />

11-S: DEU ANYS DE PARANOIA.<br />

UNIVERSITAT BLANqUERNA<br />

RAMON LLULL<br />

BRIgADOON<br />

14:00 zOMBIE WALK<br />

ESTRENA BRIGADOON. BONG<br />

OF THE DEAD.<br />

16:00 PRESENTACIóN DE LA<br />

FOTONOVELA DESPERATE<br />

DEADWIFE<br />

17:00 ESTRENA BRIGADOON<br />

EATERS.<br />

15<br />

19:00 PRESENTACIó HADES-<br />

NEBULA, zOMBIES MADE IN SPAIN<br />

20:00 PRESENTACIó TERROR<br />

DEL SIGLO XXI<br />

21:00 ESTRENA BRIGADOON<br />

MORITURIS<br />

23:00 ESTRENA BRIGADOON<br />

THE UNLEASHED<br />

00:45 CINEASIA<br />

THE NEIGHBOUR zOMBIE<br />

ÚLTIMA PROJECCIÓ

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!