Dijous 13 d'octubre de 2011 · Número 8 - Festival Internacional de ...
Dijous 13 d'octubre de 2011 · Número 8 - Festival Internacional de ...
Dijous 13 d'octubre de 2011 · Número 8 - Festival Internacional de ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
w w w . s i t g e s f i l m f e s t i v a l . c o m<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> d’octubre <strong>de</strong> <strong>2011</strong> <strong>·</strong> <strong>Número</strong> 8<br />
DIJOUS <strong>13</strong><br />
RETIRO<br />
01:00 h.<br />
Pàg. 05<br />
RED STATE<br />
Pàg. 06<br />
TWIXT<br />
Pàg. 06<br />
A LONELY PLACE TO DIE<br />
Pàg. 05<br />
TARGET
2<br />
EL DIARI DEL FESTIVAL<br />
COORDINACIó<br />
Violeta Kovacsics<br />
REDACCIó<br />
Gerard Casau, Toni Junyent, Natalia<br />
Marín, Àlex Vicente<br />
MAqUETACIó<br />
Juan Carlos Gómez, Stalyn Salazar,<br />
Francisco Valenciano (Estudio Fénix)<br />
FOTòGRAFS<br />
Miguel Ángel Chazo, Jesús Paris<br />
IL<strong>·</strong>LUSTRACIó<br />
Guillem Dols<br />
VOLUNTÀRIA<br />
Patricia Salvatierra<br />
INFO TRANSPORTS<br />
El <strong>Festival</strong> no és responsable <strong>de</strong>ls possibles<br />
canvis d’horaris d’aquests serveis <strong>de</strong> transports.<br />
I els possibles canvis en les projeccions <strong>de</strong>l<br />
festival no afectaran ni modificaran l’horari<br />
<strong>de</strong>ls serveis <strong>de</strong> transports:<br />
TREN*<br />
Consulteu tots els horaris, para<strong>de</strong>s<br />
i preus a www.rodalies<strong>de</strong>catalunya.cat<br />
o bé al 900 41 00 41.<br />
TREN FANTÀSTIC!<br />
Del 6 al 16 d’octubre (ambdós inclosos)<br />
Tren directe Sitges – Barcelona (Sants)<br />
Sortida <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Sitges: 1:30h <strong>de</strong> la matinada.<br />
Preu <strong>de</strong>l bitllet: 3.15€ (aquest trajecte)<br />
Vàlids els abonaments <strong>de</strong> RENFE i ATM.<br />
El Tren Fantàstic sortirà puntualment<br />
a la 1:30h sense excepcions. En cas <strong>de</strong><br />
retard en les projeccions nocturnes, la<br />
sortida d’aquest tren no es veurà<br />
modificada.<br />
BUS DIÜRN I NOCTURN<br />
Monbús<br />
Consulteu tots els horaris, para<strong>de</strong>s i preus:<br />
938 937 511 / www.monbus.cat<br />
BUS URBÀ DE SITGES<br />
Vallpineda, Terramar i Llevantina.<br />
Consulteu tots els horaris, para<strong>de</strong>s i preus:<br />
Transports Comtal: 902 302 025<br />
INFO TICKET<br />
ENTRADES (IVA inclòs)<br />
8€: Secció Oficial Fantàstic a competició,<br />
Secció Oficial Fantàstic Panorama,<br />
SitgesFamily, Secció Oficial Noves Visions,<br />
Secció Anima’t, Secció Seven Chances,<br />
sessions especials<br />
6€: Secció retrospectiva i homenatges<br />
(Sitges Clàssics). Menors <strong>de</strong> 14 anys per<br />
a la secció SitgesFamily<br />
7€: Sessions Anima’t Curts, sessió SOFC<br />
Curts i sessió SOFP Curts<br />
10€: Maratons, programa doble i sessions<br />
en 3D<br />
12€: Maratons <strong>de</strong>l 16 d’octubre, gala<br />
d’inauguració i gala <strong>de</strong> cloenda<br />
4€: Classes magistrals (Sitges Fòrum)<br />
ENTRADES ESPECIALS (IVA inclòs)<br />
Abonament Matinée: 99€<br />
Vàlid per a accedir a les sessions <strong>de</strong><br />
l’Auditori, durant tot el festival, en la franja<br />
<strong>de</strong> les 8:30h - 10h - 12h - 15h (no inclou<br />
les sessions en 3D ni les maratons <strong>de</strong>l 16<br />
d’octubre). El pots comprar fins al 6 d’octubre,<br />
només a través <strong>de</strong> ServiCaixa.<br />
Butaca VIP: 290€<br />
La manera més còmoda <strong>de</strong> no perdre’t cap<br />
pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la teva butaca preferent.<br />
Tindràs la teva pròpia acreditació i podràs<br />
gaudir <strong>de</strong> totes les sessions <strong>de</strong> l’Auditori<br />
durant tots els dies <strong>de</strong>l festival, incloent-hi la<br />
inauguració, la cloenda i la marató <strong>de</strong> l’últim<br />
dia*. La pots comprar fins al 6 d’octubre,<br />
només a través <strong>de</strong> ServiCaixa.<br />
Localitat Numerada (LN)<br />
Les sessions <strong>de</strong> tarda, vespre i nit <strong>de</strong><br />
l’Auditori disposen d’un nombre limitat <strong>de</strong><br />
butaques numera<strong>de</strong>s. Amb aquesta entrada,<br />
per 2€ més, no hauràs <strong>de</strong> córrer per a<br />
aconseguir una bona localització.<br />
ABONAMENTS FANTÀSTICS**<br />
Descompte 20: compra 20 entra<strong>de</strong>s<br />
per a 20 sessions diferents i t’aplicarem<br />
un <strong>de</strong>scompte <strong>de</strong>l 20%.<br />
Abonament <strong>de</strong> 10 entra<strong>de</strong>s: compra<br />
10 entra<strong>de</strong>s per a 10 sessions diferents i<br />
t’aplicarem un <strong>de</strong>scompte <strong>de</strong>l 10%.<br />
Aquests Abonaments Fantàstics es podran<br />
adquirir a través <strong>de</strong>l Call Center <strong>de</strong> ServiCaixa<br />
(902 33 22 11) i a les taquilles.<br />
VENDA D’ENTRADES PER A GRUPS<br />
a través <strong>de</strong> www.servicaixa.com<br />
CARNETS AMB DESCOMPTE**<br />
20% <strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte en la compra d’entra<strong>de</strong>s<br />
per als joves LKXA i MultiEstrella limitat<br />
al 5% <strong>de</strong> l’aforament <strong>de</strong> cada sessió.<br />
20% <strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte en la compra d’entra<strong>de</strong>s<br />
per als titulars <strong>de</strong>l Club ServiCaixa, Carnet <strong>de</strong><br />
Biblioteques CBB, Carnet Jove, Targeta Cinesa<br />
Card, Club Casa Asia, Club FNAC Oci i Cultura,<br />
Socis Univers <strong>de</strong> la UPC, Targeta Amiga<br />
Desigual, majors <strong>de</strong> 65 anys, Club TR3SC,<br />
Club UOC i RACC Master.<br />
Els <strong>de</strong>scomptes no són acumulables. El titular<br />
haurà <strong>de</strong> mostrar el DNI i el seu carnet<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>scompte a l’accés a les sales i a les<br />
taquilles. Es podran adquirir una entrada per<br />
carnet amb <strong>de</strong>scompte, excepte els socis <strong>de</strong>l<br />
TRESC que podran adquirir-ne dues.<br />
* Els titulars <strong>de</strong> la Butaca Vip podran accedir<br />
a les maratons <strong>de</strong>l 16 d’octubre amb seient<br />
lliure (no seran numera<strong>de</strong>s).<br />
** Excepcions <strong>de</strong>ls Abonaments Fantàstics i<br />
<strong>de</strong>ls carnets amb <strong>de</strong>scompte: no aplicables a<br />
les gales d’inauguració i cloenda, les maratons<br />
<strong>de</strong>l 16 d’octubre, Abonament Matinée, Butaca<br />
VIP i Localitat Numerada.<br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
VENDA D’ENTRADES<br />
Les entra<strong>de</strong>s les podràs comprar a través<br />
<strong>de</strong> tots els canals <strong>de</strong> venda anticipada <strong>de</strong><br />
ServiCaixa:<br />
<strong>·</strong> Internet (www.servicaixa.com)<br />
<strong>·</strong> Caixers <strong>de</strong> ServiCaixa<br />
<strong>·</strong> Call Center (902 33 22 11)<br />
Del 6 al 16 d’octubre també es podran<br />
adquirir les entra<strong>de</strong>s per a tots els dies i<br />
espais a les taquilles situa<strong>de</strong>s a l’Hotel Meliá<br />
Sitges<br />
(c/ Ramon Dalmau, s/n) i a les taquilles<br />
situa<strong>de</strong>s a l’Edifici Miramar (c/ Fonollar, s/n)<br />
<strong>de</strong> Sitges.<br />
Comissions:<br />
Entra<strong>de</strong>s: Internet, caixers i mòbils: 0,9€.<br />
Call Center: 1,5€.<br />
Abonaments: Matinée: 10€. Butaca VIP:<br />
20€. Fantàstic <strong>de</strong> 20 entra<strong>de</strong>s: 10€.<br />
Fantàstic <strong>de</strong> 10 entra<strong>de</strong>s: 5€.<br />
Per entrada o abonament en tots els casos.<br />
IVA inclòs.<br />
RECOLLIDA D’ENTRADES:<br />
Imprimeix les teves entra<strong>de</strong>s per a tots<br />
els dies a qualsevol <strong>de</strong>ls caixers <strong>de</strong> la xarxa<br />
ServiCaixa i també als terminals situats al<br />
costat <strong>de</strong> les taquilles <strong>de</strong> l’Hotel Meliá i Edifici<br />
Miramar durant el festival.<br />
Caixers <strong>de</strong> ServiCaixa més propers a Sitges:<br />
Carrer Major, 18 / Camí <strong>de</strong> la Fita, 1 / Av. Sofia,<br />
8 / Carrer Parella<strong>de</strong>s, 16 / Centre Comercial<br />
Oasi, 20-23 / Carrer Sant Honorat, 32<br />
Recorda recollir l’entrada per al teu<br />
Abonament Matinée i Butaca VIP a ServiCaixa<br />
i bescanvia’l a la finestreta <strong>de</strong> recollida<br />
d’abonaments situada al costat <strong>de</strong> les<br />
taquilles <strong>de</strong> l’Hotel Meliá.<br />
TAQUILLES DEL FESTIVAL<br />
Es podran adquirir entra<strong>de</strong>s per a tots els<br />
cinemes i sessions a:<br />
Taquilla Hotel Meliá (Sala Tramuntana).<br />
Del 6 al 16 d’octubre<br />
C/ Ramon Dalmau, s/n<br />
Horari: Des <strong>de</strong> les 9.00 h i fins a l’inici <strong>de</strong><br />
l’última sessió <strong>de</strong> pagament <strong>de</strong>ls cinemes<br />
Auditori o Tramuntana.<br />
Taquilla Edifici Miramar. Del 6 al 16<br />
d’octubre<br />
C/ Fonollar, s/n<br />
Horari: Des <strong>de</strong> les 9.00 h i fins a l’inici <strong>de</strong><br />
l’última sessió <strong>de</strong> pagament <strong>de</strong>ls cinemes<br />
Retiro o Prado.<br />
Les entra<strong>de</strong>s per a les sessions que<br />
comencin abans <strong>de</strong> les 9.00 h en qualsevol<br />
<strong>de</strong>ls espais només es podran adquirir<br />
anticipadament.<br />
Observacions: Forma <strong>de</strong> pagament<br />
acceptada en efectiu i amb targeta. Es<br />
donarà prioritat a la venda d’entra<strong>de</strong>s per<br />
a les sessions immediates. És prohibit<br />
l’accés a la sala un cop començada la<br />
sessió. Únicament es contemplarà el canvi<br />
o <strong>de</strong>volució <strong>de</strong> l’import <strong>de</strong> l’entrada en el<br />
cas <strong>de</strong> cancel<strong>·</strong>lació <strong>de</strong>l/<strong>de</strong>ls llargmetratge/s<br />
anunciat/s en la programació.<br />
Es recomana que consulteu la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong><br />
les pel<strong>·</strong>lícules abans d’adquirir les entra<strong>de</strong>s.<br />
Per a més informació consulteu la web<br />
www.sitgesfilmfestival.com<br />
Punts d’informació <strong>de</strong>l festival:<br />
<strong>·</strong> Hotel Melià (Sala Tramuntana)<br />
<strong>·</strong> Edifici Miramar<br />
<strong>·</strong> Oficina <strong>de</strong> Turisme (estació)
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
Bryan Singer rep el Gran Premi <strong>de</strong> Sitges L’equip d’Extraterrestre<br />
Lucky McKee i el seu equip a la presentació <strong>de</strong> The Woman<br />
Jean-Baptiste Léonetti, director <strong>de</strong> Carré Blanc<br />
Joseph Kahn a la presentació <strong>de</strong> Detention a l’Auditori Les escoles visiten les exposicions <strong>de</strong>l Miramar<br />
3
4<br />
SESSIONS ESPECIALS<br />
AUDITORI 22:30<br />
EL MONJE<br />
Cuarto trabajo <strong>de</strong>l realizador<br />
francés Dominik Moll, especializado<br />
en inquietantes thrillers <strong>de</strong> rotundo<br />
éxito como Harry un amigo<br />
que os quiere y Lemming. El monje<br />
es la historia <strong>de</strong> Ambrosio que,<br />
abandonado en su nacimiento a<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
AUDITORI 14:30<br />
KILL LIST<br />
“Si Ricky Gervais o Mike<br />
Leigh fessin una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong> terror,<br />
potser s’assemblaria a això”.<br />
Així començava l’elogiosa crítica<br />
que Peter Bradshaw va <strong>de</strong>dicar<br />
a Kill List al diari britànic “The<br />
Guardian”. Podríem arrodonir el<br />
seu encertat comentari dient que<br />
és el projecte que hauria sortit<br />
<strong>de</strong>ls seus cervells si haguessin<br />
acordat treballar junts durant<br />
una nit <strong>de</strong> borratxera al pub <strong>de</strong><br />
la cantonada. I si tots dos fossin<br />
addictes als girs inesperats a<br />
mitja pel<strong>·</strong>lícula i els interessessin<br />
els assassins a sou i les sectes<br />
fonamentalistes.<br />
Per no <strong>de</strong>svetllar gaire sorpreses<br />
no po<strong>de</strong>m donar-ne molts més<br />
<strong>de</strong>talls, tret que Kill List és la història<br />
<strong>de</strong> Jay, un mercenari traumatitzat<br />
per una feina a Kiev que<br />
no va acabar com ell esperava.<br />
De retorn a Sheffield, vuit mesos<br />
las puertas <strong>de</strong>l Convento <strong>de</strong> los<br />
Capuchinos, es educado por los<br />
Hermanos. Al cabo <strong>de</strong> los años,<br />
se convertido en un predicador<br />
admirado por su fervor y temido<br />
por su intransigencia, se cree protegido<br />
y libre <strong>de</strong> toda tentación.<br />
La llegada <strong>de</strong> una misteriosa novicia<br />
removerá sus certezas y le<br />
llevará por el camino <strong>de</strong>l pecado.<br />
El monje tentado está encarnado<br />
por Vicent Cassel, Gran Premi<br />
Honorífic <strong>de</strong>l Sitges’10, y la <strong>de</strong>moniaca<br />
presencia que le tentará<br />
<strong>de</strong>sprés, la seva vida quotidiana<br />
s’ha convertit en un infern, a causa<br />
d’un seguit <strong>de</strong> baralles èpiques<br />
amb la seva esposa. Fins que el<br />
seu amic Gal li proposa un petit<br />
encàrrec que conclouran a dues<br />
mans. Ja diuen que el millor que<br />
po<strong>de</strong>n fer els <strong>de</strong>pressius és tornar<br />
a la feina...<br />
Kill List sembla la filla bastarda <strong>de</strong><br />
dos gèneres <strong>de</strong>l tot diferents: el<br />
cinema social clàssicament subvencionat<br />
per la loteria nacional<br />
britànica i el terror <strong>de</strong> boscos endins.<br />
Per molt estranya que pugui<br />
sonar la fusió, ens trobem davant<br />
d’un sorprenent exemple d’horror<br />
<strong>de</strong> perfil kitchen sink, doncs, en<br />
què els moments <strong>de</strong> màxima tensió<br />
estan provocats per una kettle<br />
que xiula sorollosament. Més anglès,<br />
impossible.<br />
El cinema britànic ja ens havia<br />
acostat abans a la figura <strong>de</strong>ls<br />
es el actor catalán Sergi López,<br />
que repite con el director francés<br />
tras encarnar al Harry <strong>de</strong> su segunda<br />
película, interpretación que<br />
le valió el premio al mejor actor<br />
europeo. López no es la única<br />
presencia nacional en esta coproducción<br />
franco- española plagada<br />
<strong>de</strong> conocidos rostros catalanes<br />
como el recientemente fallecido<br />
Jordi Dau<strong>de</strong>r. La excelente banda<br />
sonora corre a cuenta <strong>de</strong> nuestro<br />
compositor más internacional, Alberto<br />
Iglesias.<br />
assassins en sèrie <strong>de</strong>socupats,<br />
avorrits o jubilats a la força,<br />
amb films plens <strong>de</strong> diàlegs enginyosos<br />
i imatges costumistes,<br />
com Sexy Beast i Escondidos en<br />
Brujas. Es diria que el director<br />
Ben Wheatley, format a la publicitat<br />
i que va <strong>de</strong>butar l’any passat<br />
amb la prometedora Down<br />
Terrace, intenta seguir el mateix<br />
camí, fins que agafa un <strong>de</strong>sviament<br />
a l’últim minut en direcció<br />
al terror ocult <strong>de</strong> les situacions<br />
més quotidianes. No és estrany<br />
que Kill List, tot just estrenada<br />
al Regne Unit, hagi <strong>de</strong>sconcertat<br />
el públic britànic. “No m’agradaria<br />
estar a la pell <strong>de</strong> l’equip <strong>de</strong><br />
màrqueting”, ha reconegut Wheatley,<br />
un <strong>de</strong>ls director que té en<br />
nòmina la divisió per al cinema<br />
<strong>de</strong> l’exclusiva discogràfica Warp,<br />
on editen Aphex Twin, Grizzly<br />
Bear i Boards of Canada.<br />
El Monje es la adaptación <strong>de</strong> la<br />
novela homónima <strong>de</strong> Matthew G.<br />
Lewis, que ya <strong>de</strong>s<strong>de</strong> su publicación<br />
en 1796 fue un auténtico<br />
escándalo, siendo víctima <strong>de</strong> encendidas<br />
acusaciones <strong>de</strong> inmoralidad.<br />
En palabras <strong>de</strong> Dominik Moll<br />
“La historia me atrajo <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el<br />
primer momento por la mezcla <strong>de</strong><br />
romanticismo y <strong>de</strong> fantástico, <strong>de</strong><br />
temas edípicos y fáusticos, <strong>de</strong> tonalida<strong>de</strong>s<br />
shakesperianas. Lewis<br />
tiene lo mejor <strong>de</strong>l gótico inglés y<br />
la negrura propia <strong>de</strong>l catolicismo<br />
español”.<br />
La sugerente lucha <strong>de</strong> fuerzas<br />
entre religión y tentación ha<br />
protagonizado po<strong>de</strong>rosos títulos<br />
como Sous le soleil <strong>de</strong> Satan, La<br />
última tentación <strong>de</strong> Cristo o Black<br />
Narcissus y ha atravesado toda la<br />
filmografía <strong>de</strong> Luis Buñuel, quien<br />
ya intentó adaptar el relato <strong>de</strong><br />
Lewis para la gran pantalla.<br />
NOVES VISIONS-FICCIó<br />
PRADO 23:15<br />
22ND<br />
OF MAY<br />
En diversos moments <strong>de</strong> 4:44<br />
Last Day On Earth, la fi <strong>de</strong>l món<br />
segons Abel Ferrara, enxampem<br />
un catatònic Willem Dafoe mirant,<br />
gairebé tocant-la amb el nas, la<br />
pantalla <strong>de</strong> la televisió. Imatges<br />
i parlaments que s’atropellen els<br />
uns als altres. Que<strong>de</strong>n poques<br />
hores perquè tot s’acabi, sigui el<br />
que sigui el que això signifiqui, i<br />
continua el discurs interminable<br />
<strong>de</strong>l dolor i les lamentacions, un<br />
discurs que veiem, però que no<br />
sentim. Que no ens toca. L’11 <strong>de</strong><br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
setembre <strong>de</strong> 2001 va ser una<br />
pel<strong>·</strong>lícula coral que encara no hem<br />
entès <strong>de</strong>l tot.<br />
Però avui no som aquí per a<br />
parlar <strong>de</strong> Ferrara. Sam, el protagonista<br />
<strong>de</strong> 22nd of May, viu en<br />
aquesta bombolla <strong>de</strong>ls dies que<br />
passen, assemblant-se massa els<br />
uns als altres. Fins que esclata<br />
una bomba al centre comercial on<br />
treballa <strong>de</strong> vigilant. I sent crits,<br />
i mor gent, d’altres se’n salven,<br />
però <strong>de</strong> cop i volta sap que ara ja<br />
és, amb totes les lletres, el supervivent<br />
d’una catàstrofe.<br />
L’any 2007, el <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> Gijón<br />
va <strong>de</strong>scobrir-nos el talent <strong>de</strong> Koen<br />
Mortier, un cineasta visceral que<br />
amb Ex Drummer, el seu primer<br />
film, obria un nou episodi en la història<br />
<strong>de</strong> la comèdia belga <strong>de</strong>l mal<br />
rotllo, l’exponent més clàssic <strong>de</strong><br />
la qual seria Sucedió cerca <strong>de</strong> tu<br />
casa, premi a la millor pel<strong>·</strong>lícula a<br />
Sitges’92. A 22nd of May, el seu<br />
segon llargmetratge, mo<strong>de</strong>ra l’ebrietat<br />
visual i l’aposta per la lletjor<br />
<strong>de</strong>l seu <strong>de</strong>but en favor d’una<br />
hipnòtica atmosfera <strong>de</strong> malson<br />
urbà, seguint el viatge interior d’un<br />
home que malda per treure’s <strong>de</strong>l<br />
cap les pertorbadores escenes que<br />
ha presenciat. Alhora, anirà trobant-se<br />
alguns <strong>de</strong>ls supervivents<br />
<strong>de</strong> l’explosió, que compartiran amb<br />
ell les seves tragèdies –i comèdies–<br />
personals.<br />
La <strong>de</strong> Mortier promet ser una <strong>de</strong><br />
les obres més aclaparadores <strong>de</strong><br />
Sitges’11. Una pel<strong>·</strong>lícula que ambiciona<br />
esquinçar les nostres seguretats<br />
i la cuirassa d’indiferència<br />
en la qual ens refugiem quan<br />
llegim o veiem a la televisió notícies<br />
particularment dramàtiques.<br />
Una poesia trista i feroç sobre la<br />
capacitat <strong>de</strong> l’ésser humà per a<br />
<strong>de</strong>ixar-se sacsejar.
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
RETIRO 19:45<br />
TARGET<br />
A Alexan<strong>de</strong>r Zeldovich se le<br />
conoce como el “Malick ruso” por<br />
la extraña y prolongada periodicidad<br />
<strong>de</strong> sus trabajos. Como consecuencia,<br />
lo mismo que suce<strong>de</strong><br />
con el director americano, cada<br />
nuevo trabajo <strong>de</strong> Zeldovich es<br />
todo un acontecimiento. Hace ya<br />
diez años <strong>de</strong>l estreno <strong>de</strong> Moscow<br />
película que dibujaba gran parte<br />
<strong>de</strong>l universo que recoge Target y<br />
que bien podría verse como su<br />
secuela. En ambas ha colaborado<br />
con el reputado novelista Vladimir<br />
Sorokin, autor que <strong>de</strong>nuncia<br />
totalitarismos bajo un prisma <strong>de</strong><br />
ciencia ficción. Zeldovich presenta<br />
un mundo distópico situando<br />
su acción en la Rusia <strong>de</strong> 2020.<br />
Momento en el que el país estará<br />
en auge y gozará <strong>de</strong> prosperidad<br />
y estabilidad gracias a la<br />
construcción <strong>de</strong> una supercarretera<br />
que le comunica con Paris.<br />
El cuarteto protagonista pertenece<br />
a la élite moscovita: Víctor<br />
ejerce <strong>de</strong> ministro responsable <strong>de</strong><br />
los bienes naturales <strong>de</strong> la nación,<br />
Zoya es su esposa (una ama <strong>de</strong><br />
casa obsesionada por la belleza),<br />
su hermano Mitia es una celebridad<br />
televisiva y Nicolai un coronel<br />
al que le ha sido asignada<br />
la misión <strong>de</strong> velar por la seguridad<br />
<strong>de</strong>l entramado ferroviario <strong>de</strong>l<br />
país. A pesar <strong>de</strong> que el dinero<br />
no les falta, aspiran a recuperar<br />
<strong>de</strong> manera obsesiva la juventud<br />
y la felicidad. Pronto <strong>de</strong>scubrirán<br />
que en algún remoto lugar <strong>de</strong> las<br />
montañas <strong>de</strong> Altai (en la frontera<br />
con Mongolia), una planta secreta<br />
en la que se halla un antiguo<br />
instituto <strong>de</strong> astrofísica <strong>de</strong> la era<br />
soviética escon<strong>de</strong> un contenedor<br />
gigante conocido como “el objetivo”.<br />
Cualquiera que pase cierto<br />
tiempo en su centro, disfrutará<br />
<strong>de</strong> una fuente <strong>de</strong> la juventud,<br />
en la que la mente y el cuerpo<br />
pue<strong>de</strong>n gozar <strong>de</strong> un permanente<br />
rejuvenecimiento.<br />
Con este argumento la película<br />
<strong>de</strong> Zeldovich remite directamente<br />
a otro gran clásico <strong>de</strong> cine ruso:<br />
Stalker, <strong>de</strong> Andrei Tarkovski, el<br />
viaje <strong>de</strong> tres hombres a través <strong>de</strong><br />
un lugar post apocalíptico don<strong>de</strong><br />
buscan una habitación capaz <strong>de</strong><br />
cumplir los más recónditos <strong>de</strong>seos<br />
<strong>de</strong> las personas.<br />
Target es un extraordinario, extravagante<br />
y ambiciosos ejercicio en<br />
el que tiene cabida la sátira social,<br />
el comentario político y el dilema<br />
moral y que incluso <strong>de</strong>ja un hueco<br />
para la moraleja más simple pues<br />
Zeldovich nos recuerda que la auténtica<br />
juventud y la belleza eterna<br />
resi<strong>de</strong>n más en nuestra mente<br />
que en nuestro cuerpo.<br />
Una película para los amantes <strong>de</strong>l<br />
futurismo retro con toque social<br />
en la línea <strong>de</strong> Fahrenheit 451.<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
AUDITORI 08:30, 20:30<br />
POULET<br />
AUX PRUNES<br />
Contra tot pronòstic, Marjane<br />
Satrapi ha canviat l’animació per<br />
l’acció real. Després <strong>de</strong> l’èxit apoteòsic<br />
<strong>de</strong> Persépolis, l’adaptació al<br />
cinema <strong>de</strong>l doble volum autobiogràfic<br />
en què explicava com va viure la<br />
seva joventut a l’Iran <strong>de</strong> la revolució<br />
islàmica, Satrapi s’ha proposat<br />
un repte a si mateixa: traduir<br />
en imatges un altre <strong>de</strong>ls seus còmics,<br />
“Pollastre amb prunes”, però<br />
aquesta vegada amb actors <strong>de</strong> carn<br />
i ossos. “Si sóc artista és per no<br />
haver <strong>de</strong> fer sempre el mateix. Si<br />
no, m’hagués fet funcionària”, assegura<br />
la dibuixant iraniana, exiliada<br />
a París <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seva joventut, on<br />
s’ha convertit en una <strong>de</strong> les grans<br />
renovadores <strong>de</strong>l còmic francès com<br />
a integrant <strong>de</strong> la prestigiosa editorial<br />
L’Association.<br />
Satrapi s’inspira en una història<br />
que va escoltar un cop en veu <strong>de</strong><br />
la seva mare: la d’un oncle músic<br />
que va passar la vida intentant<br />
retrobar el so d’un violí trencat<br />
(que substitueix el tar <strong>de</strong>l còmic,<br />
instrument <strong>de</strong> la tradició iraniana<br />
amb una sonoritat menys cinematogràfica).<br />
Ni el millor <strong>de</strong>ls Stradivarius<br />
contenta les seves orelles:<br />
res no és comparable a aquelles<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
AUDITORI 16:30<br />
RED STATE<br />
Quan Kevin Smith va anunciar<br />
que faria una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong><br />
terror, molts no ens ho vam<br />
creure. Sobretot tenint en<br />
compte que, fins ara, la premissa<br />
fundacional <strong>de</strong>l seu cinema<br />
havia consistit en dos<br />
o tres amics parlant <strong>de</strong> pellícules<br />
i <strong>de</strong> relacions sentimentals.<br />
Però era veritat. El director<br />
<strong>de</strong> Perseguint l’Amy –una<br />
<strong>de</strong> les seves millors pel<strong>·</strong>lícules,<br />
que ell mateix va presentar<br />
a Sitges el 1997−, en el més<br />
inesperat <strong>de</strong>ls girs que podia<br />
experimentar la seva carrera,<br />
assenyala amb el dit, en una<br />
obra contun<strong>de</strong>nt i rabiosa, el<br />
fonamentalisme religiós que<br />
escampa aquest peculiar missatge<br />
d’odi i intolerància disfressats<br />
<strong>de</strong> caritat cristiana<br />
arreu <strong>de</strong>ls Estats Units.<br />
Més que no pas exactament cinema<br />
d’horror, la pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong><br />
melodies i<strong>de</strong>alitza<strong>de</strong>s, converti<strong>de</strong>s<br />
en una mena <strong>de</strong> recordatori<br />
d’aquell amor <strong>de</strong> joventut que va<br />
acabar per<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> vista, igual que<br />
Satrapi fa setze anys que no trepitja<br />
el seu país natal.<br />
Un <strong>de</strong>ls canvis <strong>de</strong> la pel<strong>·</strong>lícula és<br />
que Satrapi ha acolorit el blanc i<br />
negre <strong>de</strong>l seu propi còmic, introduint<br />
una gamma cromàtica <strong>de</strong> tons<br />
apagats que remet a la nostàlgia<br />
per la pàtria perduda. És com la<br />
pel<strong>·</strong>lícula que Douglas Sirk podria<br />
Smith es podria <strong>de</strong>finir millor<br />
com un thriller polític d’acció<br />
tal com el podia haver plantejat<br />
Larry Cohen, és a dir, en<br />
un estil barat, <strong>de</strong> sèrie B, però<br />
carregant <strong>de</strong> contingut les seves<br />
imatges. Actual, intel<strong>·</strong>ligent<br />
i cru, gairebé sense notes d’humor,<br />
el film <strong>de</strong>u part <strong>de</strong> la seva<br />
força a la terrorífica interpretació<br />
<strong>de</strong> Michael Parks, l’actor a<br />
qui Tarantino va tornar a posar<br />
en òrbita amb Kill Bill. Atenció<br />
als gairebé quinze minuts que<br />
dura el furibund discurs que<br />
pronuncia el personatge <strong>de</strong><br />
Parks, davant <strong>de</strong>ls seus fi<strong>de</strong>ls<br />
i d’un jove emmordassat, el<br />
qual tenen previst sacrificar. Un<br />
canvi d’escenari radical per als<br />
nois protagonistes, que cauen<br />
en mans d’una secta cristiana<br />
quan tot just unes hores abans<br />
es trobaven ebris i mig <strong>de</strong>spullats<br />
en una caravana, a punt<br />
5<br />
haver rodat si hagués nascut en<br />
una família d’artistes <strong>de</strong> Teheran,<br />
amb un afegit d’irreverència que<br />
lliga amb la personalitat <strong>de</strong> la illustradora.<br />
Els personatges són<br />
<strong>de</strong>liberadament antipàtics i la vida<br />
ha <strong>de</strong>vastat, als seus ulls, tota esperança<br />
en un happy end.<br />
Però la millor <strong>de</strong> les novetats és<br />
l’elecció d’un repartiment <strong>de</strong> luxe,<br />
amb el sempre interessant Mathieu<br />
Amalric al capdavant, que<br />
<strong>de</strong>ixa en préstec els seus ulls <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> celebrar un sòrdid gangbang<br />
amb la guanyadora d’un Oscar<br />
Melissa Leo...<br />
Aquí no hi surt cap <strong>de</strong>ls actors<br />
habituals <strong>de</strong> la trilogia <strong>de</strong> Nova<br />
Jersey, però, a més <strong>de</strong> Parks i<br />
Melissa Leo, hi tenim Stephen<br />
Root i John Goodman, que interpreta<br />
l’agent <strong>de</strong> l’FBI a qui<br />
s’encarrega dirigir el caòtic i violent<br />
operatiu contra la granja<br />
on s’amaguen els fonamentalistes.<br />
El reverend Cooper <strong>de</strong> Red<br />
State, segons explica el mateix<br />
Kevin Smith, està inspirat, en<br />
part, en Fred Phelps, el lí<strong>de</strong>r <strong>de</strong><br />
l’Església Baptista <strong>de</strong> Westboro,<br />
que va <strong>de</strong>nunciar Smith arran<br />
<strong>de</strong> la polèmica estrena <strong>de</strong> la<br />
pel<strong>·</strong>lícula en el darrer <strong>Festival</strong><br />
<strong>de</strong> Sundance. Avui podrem veure-la<br />
aquí, a Sitges, i celebrar<br />
el furiós cop <strong>de</strong> puny sobre el<br />
mapa nord-americà <strong>de</strong>l cineasta<br />
<strong>de</strong> Nova Jersey.
6<br />
gripau melancòlic al protagonista.<br />
Amb seu costat hi ha Golfi Isabella<br />
Rossellini, Jamel Debbouze i,<br />
en una petita intervenció, Chiara<br />
Mastroianni, que ja va posar veu<br />
a la Marjane <strong>de</strong> Persépolis. Per<br />
sobre <strong>de</strong> tots ells, <strong>de</strong>staca una<br />
espectacular Maria <strong>de</strong> Me<strong>de</strong>iros,<br />
que aconsegueix tornar vulnerable<br />
el personatge estereotipat <strong>de</strong><br />
dona rígida i castradora que li havia<br />
tocat interpretar.<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
AUDITORI 18:30<br />
TWIXT<br />
Al habla Francis Ford Coppola:<br />
“En esta etapa <strong>de</strong> mi vida, pienso<br />
cada película que emprendo bajo<br />
tres condiciones: <strong>de</strong>be ser una historia<br />
original mía, tiene que contener<br />
algún elemento personal y<br />
<strong>de</strong>be ser autofinanciada”. Al legendario<br />
director <strong>de</strong> Apocalypse Now<br />
ya no le hace falta <strong>de</strong>mostrar nada.<br />
De ahí que, en sus últimos filmes,<br />
como Youth Without Youth (vista<br />
en Sitges’09), haga simple y llanamente<br />
lo que le place, dando rienda<br />
suelta a sus pulsiones creativas.<br />
Cuenta también Coppola que la inspiración<br />
para Twixt, su última película,<br />
le sobrevino estando <strong>de</strong> viaje<br />
por Turquía, tras una borrachera<br />
<strong>de</strong> raki, un licor tradicional <strong>de</strong>l país.<br />
Esa noche tuvo un tétrico sueño<br />
en el que una niña fantasmal le<br />
guiaba a través <strong>de</strong> un bosque, en<br />
el que llegaba a tener una charla<br />
con el mismísimo Edgar Allan Poe,<br />
cuya obra el director había releído<br />
recientemente. A la mañana<br />
siguiente, lo tenía claro: el sueño<br />
no solo había sido una especie <strong>de</strong><br />
epifanía que atañía personalmente<br />
a distintos aspectos <strong>de</strong> su propia<br />
vida sino que, a<strong>de</strong>más, era una<br />
premisa perfecta para una película<br />
<strong>de</strong> terror. De esta manera, Francis<br />
Ford Coppola regresa al género con<br />
el que <strong>de</strong>butó en el cine, en 1963 y<br />
auspiciado por Roger Corman, con<br />
Dementia <strong>13</strong>.<br />
Narrada por la ilustre voz <strong>de</strong> Tom<br />
Waits, Twixt es un cuento gótico<br />
protagonizado por Val Kilmer y<br />
Bruce Dern, con Ben Chaplin interpretando<br />
a Poe. Un <strong>de</strong>lirio con 3D<br />
interactivo –solo habrá que ponerse<br />
las gafas en algunas escenas–<br />
y la participación <strong>de</strong>l genio <strong>de</strong> la<br />
música electrónica Dan Deacon<br />
en la banda sonora, junto a Osvaldo<br />
Golijov, que ya trabajó con<br />
Coppola en Youth Without Youth.<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
RETIRO 01:00<br />
THE<br />
INNKEEPERS<br />
Ti West nunca falla a la cita.<br />
Y a<strong>de</strong>más <strong>de</strong> ser puntual, resulta<br />
que siempre cumple con creces con<br />
Kilmer interpreta a Hall Baltimore,<br />
un escritor crepuscular <strong>de</strong> gira por<br />
un pequeño pueblo <strong>de</strong> la América<br />
Profunda, don<strong>de</strong> se verá envuelto<br />
en una serie <strong>de</strong> asesinatos, al mismo<br />
tiempo que una niña fantasmal<br />
se introduce en sus sueños. El<br />
personaje <strong>de</strong> Kilmer guarda más<br />
<strong>de</strong> un paralelismo con la carrera<br />
cinematográfica <strong>de</strong>l propio Coppola,<br />
que ha rodado gran parte <strong>de</strong> la<br />
película en su rancho californiano.<br />
Sitges, el más heterodoxo <strong>de</strong> los<br />
festivales, hace coincidir el mismo<br />
día en el Auditori a Kevin Smith,<br />
que presenta su Red State, y a<br />
Francis Ford Coppola, autor <strong>de</strong> algunos<br />
clásicos básicos <strong>de</strong> la Historia,<br />
así, en general, <strong>de</strong>l cine. Smith<br />
se estrena en el cine <strong>de</strong> género<br />
y Coppola vuelve a sus orígenes.<br />
Habrá que comprobar hasta qué<br />
punto pue<strong>de</strong> aterrorizarnos el<br />
hombre que una vez viajó al corazón<br />
<strong>de</strong> las tinieblas.<br />
el género. Con The Trigger Man<br />
asombró al convertir un espacio<br />
abierto como es un bosque en algo<br />
sumamente claustrofóbico y con<br />
The House of the Devil echó un<br />
vistazo al pasado <strong>de</strong>l cine <strong>de</strong> casas<br />
encantadas combinando el respeto<br />
por lo retro con la frescura <strong>de</strong> un<br />
recién llegado. En cualquier caso,<br />
West siempre trabaja los espacios<br />
con precisión <strong>de</strong> cirujano. Con<br />
The Innkeepers, el lugar señalado<br />
es una posada en horas bajas. En<br />
ella solo resi<strong>de</strong> una mujer que ha<br />
huido <strong>de</strong> su marido junto a su hijo<br />
pequeño, una antigua estrella <strong>de</strong> la<br />
televisión dada a la bebida y dos<br />
trabajadores que <strong>de</strong>berán pasar allí<br />
la noche antes <strong>de</strong> que el <strong>de</strong>crépito<br />
hotel cierre <strong>de</strong>finitivamente. Como<br />
marcan los cánones en el cine <strong>de</strong> Ti<br />
West, la cámara apenas abandona<br />
ese espacio reducido. Y como marcan<br />
los cánones <strong>de</strong>l género, los fantasmas<br />
no tardarán en aparecer.<br />
La sorpresa llega en forma <strong>de</strong><br />
sustos varios, pero también <strong>de</strong> la<br />
mano <strong>de</strong> un elemento poco visto<br />
hasta la fecha en el cine <strong>de</strong><br />
West: el sentido <strong>de</strong>l humor. En<br />
The Innkeepers, al joven cineasta<br />
le interesa tanto el terror como la<br />
ironía. Sabe que tiene entre manos<br />
un artilugio dispuesto para<br />
encandilar a los fans, que maneja<br />
a su antojo los códigos genéricos<br />
y que también compone uno <strong>de</strong><br />
los retratos <strong>de</strong> la juventud más<br />
sinceros que se recuerdan. Antes<br />
<strong>de</strong> que el espectro <strong>de</strong> una mujer<br />
que fue sepultada en el caserón<br />
comience a atemorizar a los dos<br />
protagonistas, West nos <strong>de</strong>leita<br />
con borracheras, dudas y posturas<br />
<strong>de</strong> jóvenes trabajadores aburridos<br />
sobre el mostrador. Pero eso es<br />
solo la introducción: como dictan<br />
los <strong>de</strong>signios <strong>de</strong>l terror, los sustos<br />
no tardarán en aparecer.<br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
S. O. F. PANORAMA<br />
AUDITORI 01:00<br />
A LONELY<br />
PLACE TO<br />
DIE<br />
“Un thriller <strong>de</strong> altura”. Esta<br />
expresión, que tan alegremente<br />
se utiliza para <strong>de</strong>scribir cualquier<br />
película minimamente inquietante,<br />
adquiere su pleno sentido en<br />
un título como A Lonely Place<br />
to Die. Y es que, como <strong>de</strong>ja claro<br />
su espectacular secuencia <strong>de</strong><br />
apertura, elegir como escenario<br />
las montañas <strong>de</strong> Escocia es asegurare<br />
la carta <strong>de</strong>l vértigo, físico<br />
y emocional. Aunque también<br />
exija sus sacrificios: el director<br />
Julian Gilbey tuvo que entrenarse<br />
in situ para conocer lo que se<br />
sentía al estar colgado sin apenas<br />
asi<strong>de</strong>ros que te separen <strong>de</strong><br />
una mortal caída al abismo. Esa<br />
experiencia se traslada, y <strong>de</strong> qué<br />
manera, a una puesta en escena<br />
electrizante, que no duda en pegar<br />
la cámara a los personajes<br />
e, incluso, adoptar un punto <strong>de</strong><br />
vista subjetivo en algunos momentos<br />
clave.<br />
Pero para po<strong>de</strong>r canalizar la tensión<br />
es necesaria una historia<br />
con gancho, por lo que Gilbey y<br />
su hermano Will han apuntalado<br />
su guión en unos personajes<br />
creíbles y carismáticos, enfrentados<br />
a una situación peliaguda:<br />
Un grupo <strong>de</strong> amigos aficionados<br />
al montañismo encuentran, en<br />
mitad <strong>de</strong> la nada, a una niña<br />
que ha sido enterrada viva. Tras<br />
rescatarla, intentarán dirigirse<br />
al pueblo más cercano, pero los<br />
captores <strong>de</strong> la pequeña les observarán<br />
<strong>de</strong> cerca, e intentarán<br />
impedir su huída con una precisión<br />
letal.<br />
Ya hay quien ha calificado A Lonely<br />
Place to Die como el mejor<br />
film <strong>de</strong> acción “montañista” <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />
Máximo riesgo, y no hay para<br />
menos: Gilbey combina un ritmo<br />
trepidante con el realismo más<br />
<strong>de</strong>scarnado, palpable en unas<br />
explosiones <strong>de</strong> violencia estremecedoras,<br />
mostradas <strong>de</strong> forma
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
<strong>de</strong>scarnada pero sin necesidad<br />
<strong>de</strong> subrayados.<br />
Y no po<strong>de</strong>mos terminar sin remarcar<br />
la presencia, a la cabeza<br />
<strong>de</strong>l reparto, <strong>de</strong> la siempre espléndida<br />
Melissa George, quien<br />
tras llamar la atención con sus<br />
apariciones en Dark City o Mulholland<br />
Drive ha terminado convirtiéndose<br />
en una <strong>de</strong> las musas<br />
<strong>de</strong>l mejor cine <strong>de</strong> género gracias<br />
a sus papeles en filmes como 30<br />
días <strong>de</strong> oscuridad o Triangle.<br />
Un último consejo: cuando la estés<br />
disfrutando (o sufriendo, <strong>de</strong>pen<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> cómo se mire), ni se te<br />
ocurra mirar hacia abajo. Podrías<br />
marearte.<br />
SEVEN CHANCES<br />
PRADO 18:15<br />
ROAD TO<br />
NOWHERE<br />
Pedra angular <strong>de</strong>l cinema in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong>ls primers setanta<br />
als Estats Units i autor d’una<br />
road movie llegendària titulada<br />
Carretera asfaltada en dos direcciones,<br />
Monte Hellman també<br />
és conegut com a <strong>de</strong>scobridor<br />
<strong>de</strong> Quentin Tarantino i productor<br />
<strong>de</strong>l seu <strong>de</strong>but, Reservoir Dogs,<br />
que en un moment donat s’havia<br />
plantejat dirigir. Tarantino<br />
acabaria tornant el favor al seu<br />
padrí durant la Mostra <strong>de</strong> Venècia<br />
<strong>de</strong> 2010, en què actuava <strong>de</strong><br />
presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l jurat, traient-se<br />
<strong>de</strong>l barret un premi en reconeixement<br />
a tota la seva trajectòria.<br />
En aquell mateix festival,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> vint anys allunyat<br />
<strong>de</strong> les càmeres, reapareixia un<br />
Hellman físicament envellit, però<br />
en plena forma creativa, tot i<br />
haver-se passat vint anys allunyat<br />
<strong>de</strong>l cel<strong>·</strong>luloi<strong>de</strong>. El seu retorn<br />
es titula Road to Nowhere,<br />
una pel<strong>·</strong>lícula que n’amaga<br />
una altra. La primera és la que<br />
veu l’espectador. La segona,<br />
la que ro<strong>de</strong>n els protagonistes<br />
d’aquest relat emparentat amb<br />
Mulholland Drive.<br />
El fictici Mitchell Haven –atenció<br />
a la coincidència d’inicials– pretén<br />
rodar un film sobre la mort<br />
d’un influent polític <strong>de</strong> Carolina<br />
<strong>de</strong>l Nord, que podria amagar una<br />
conspiració criminal. El cineasta<br />
contracta una actriu <strong>de</strong> qui s’enamora<br />
en una fracció <strong>de</strong> segon,<br />
que podria estar implicada en<br />
l’escàndol. Mentrestant, apareix<br />
una molesta bloguera <strong>de</strong>terminada<br />
a <strong>de</strong>sentrellar els fets per<br />
po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>ixar-los a la intempèrie.<br />
Obsessionat amb el càsting, Hellman<br />
ha escollit una protagonista<br />
com Shannyn Sossamon, actriu<br />
<strong>de</strong> bellesa pertorbadora que<br />
apuntava maneres com a estrella<br />
en potència, abans <strong>de</strong> ser<br />
<strong>de</strong>scartada per un Hollywood que<br />
no dubta en excloure els actors<br />
poc dòcils i encara menys classificables.<br />
Al seu costat, la blogger<br />
indiscreta adopta els trets<br />
d’una altra intèrpret <strong>de</strong> carrera<br />
francament malaurada, Dominique<br />
Swain, que va ser la Lolita<br />
<strong>de</strong> la versió d’Adrian Lyne abans<br />
<strong>de</strong> caure en el més absolut <strong>de</strong>ls<br />
oblits. I una última curiositat en<br />
aquesta pel<strong>·</strong>lícula plena <strong>de</strong> plecs<br />
inquietants: el guió ha estat signat<br />
per Steven Gaydos, editor <strong>de</strong><br />
Variety, la revista professional<br />
<strong>de</strong> referència, amb qui Hellman<br />
ja havia col<strong>·</strong>laborat en les seves<br />
pel<strong>·</strong>lícules <strong>de</strong>ls vuitanta, com ara<br />
Blind Terror.<br />
S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />
RETIRO 11:15<br />
SECTOR 7<br />
A lo largo <strong>de</strong> la década <strong>de</strong><br />
los setenta, en Corea tenían la<br />
ilusión –que terminó quedándose<br />
en mera fantasía– <strong>de</strong> ser algún<br />
día una <strong>de</strong> las naciones a la cabeza<br />
<strong>de</strong>l petróleo y el gas natu-<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
AUDITORI 12:30<br />
WOMB<br />
A pesar <strong>de</strong> la radicalidad <strong>de</strong><br />
su tema, Womb es el trabajo<br />
más convencional <strong>de</strong> Bene<strong>de</strong>k<br />
Fliegauf, director todoterreno<br />
que, a pesar <strong>de</strong> su juventud,<br />
se ha <strong>de</strong>senvuelto con éxito<br />
en el campo <strong>de</strong>l vi<strong>de</strong>oarte, <strong>de</strong>l<br />
documental y <strong>de</strong>l largometraje<br />
<strong>de</strong> corte experimental. Ya <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />
su título (en inglés, Womb<br />
significa útero) el director <strong>de</strong><br />
origen húngaro nos advierte <strong>de</strong><br />
la claustrofobia <strong>de</strong> este drama<br />
íntimo y soterradamente fantástico<br />
situado en un futuro in<strong>de</strong>terminado.<br />
Womb es la historia <strong>de</strong> Rebecca,<br />
quien tras haber enviudado<br />
prematuramente <strong>de</strong>ci<strong>de</strong> perpetuar<br />
la vida <strong>de</strong> su pareja fallecida<br />
clonando su ADN y gestando<br />
un hijo con él. Pasarán los años<br />
y mientras vemos cómo el niño<br />
se va convirtiendo en réplica<br />
ral mundial. El Sector 7 era una<br />
plataforma <strong>de</strong> extracción ubicada<br />
entre la coreana Isla Jeju y la<br />
isla Kyushu, en el archipiélago<br />
<strong>de</strong> Japón. Se pensaba que allí,<br />
en el fondo marino, las reservas<br />
<strong>de</strong> esos dos combustibles eran<br />
abundantes, lo que generó más<br />
<strong>de</strong> un rifirrafe diplomático entre<br />
Japón y Corea. En la actualidad,<br />
sin embargo, el Sector 7 es un<br />
lugar tan crepuscular como lo<br />
fue el Oeste en las mejores pelí-<br />
exacta <strong>de</strong>l padre que jamás conoció,<br />
en Rebecca se irá <strong>de</strong>spertando<br />
una ambigua sensación<br />
entre el instinto maternal y el<br />
<strong>de</strong>seo <strong>de</strong> recuperar a su amor<br />
perdido.<br />
La locura <strong>de</strong> la preservación <strong>de</strong><br />
lo amado a cualquier precio es el<br />
tema principal <strong>de</strong> esta película.<br />
El acierto <strong>de</strong> Bene<strong>de</strong>k Fliegauf<br />
es tomarse el tiempo a<strong>de</strong>cuado<br />
(quizá <strong>de</strong>masiado para el espectador<br />
ávido <strong>de</strong> sangre y <strong>de</strong><br />
emociones fuertes) en las fases<br />
<strong>de</strong>l amor, <strong>de</strong> la muerte y <strong>de</strong> la<br />
vida en Rebecca, cuyo <strong>de</strong>sarrollo<br />
emocional perfecto consigue que<br />
el dilema moral que presenta<br />
la última parte <strong>de</strong>l metraje se<br />
trasla<strong>de</strong> <strong>de</strong> su protagonista al<br />
espectador.<br />
La atmósfera opresiva es reforzada<br />
por el aislamiento extremo<br />
en el que viven los personajes,<br />
7<br />
culas <strong>de</strong> Sam Peckinpah. A falta<br />
<strong>de</strong> petróleo, un escenario propicio<br />
para las vísceras y esas cosas.<br />
Sector 7 ha sido uno <strong>de</strong> los<br />
bombazos <strong>de</strong> la taquilla coreana<br />
este verano, y no es para menos:<br />
una espectacular monster movie<br />
que, a su vez, es la primera película<br />
<strong>de</strong> Corea <strong>de</strong>l Sur en utilizar<br />
el sistema Imax 3D.<br />
Al grupo <strong>de</strong> mineros que protagoniza<br />
la película <strong>de</strong> Kim Ji-hoon les<br />
dan la or<strong>de</strong>n <strong>de</strong> abandonar <strong>de</strong>finiti-<br />
que tanto recuerda a la última<br />
película <strong>de</strong> su compatriota Béla<br />
Tarr. La radical propuesta contrasta<br />
con el rostro plácido <strong>de</strong><br />
Eva Green, cuyo <strong>de</strong>scenso a los<br />
infiernos le valdrá sin duda el<br />
reconocimiento <strong>de</strong> la crítica internacional,<br />
y la belleza fría <strong>de</strong>l<br />
paisaje, un lugar cualquiera <strong>de</strong>l<br />
norte <strong>de</strong> Europa que Fliegauf no<br />
ha querido ubicar.<br />
La película se mueve en un terreno<br />
que nos recuerda inevitablemente<br />
a aquel otro gran<br />
trabajo en el que una mujer<br />
adulta creía po<strong>de</strong>r enarmonarse<br />
<strong>de</strong> un niño, la bellísima Birth<br />
<strong>de</strong> Jonathan Glazer, o a otras<br />
que han traspasado <strong>de</strong>scaradamente<br />
el tabú como Spanking<br />
the Monkey o Ma Mere y hasta<br />
rememora la locura <strong>de</strong> la madre<br />
que más ha querido a su hijo: la<br />
señora Bates.
8<br />
vamente la exploración. Todos parecen<br />
estar <strong>de</strong> acuerdo en volver a<br />
tierra firme, pero Cha Hae-jun, “la<br />
Angelina Jolie coreana” según los<br />
productores <strong>de</strong>l filme, sigue creyendo<br />
en el nuevo amanecer coreano.<br />
Convence a sus compañeros para<br />
echar un último vistazo, sin saber<br />
que los está con<strong>de</strong>nado, en realidad,<br />
a enfrentarse a un enorme<br />
monstruo surgido <strong>de</strong> las profundida<strong>de</strong>s,<br />
cuyos juguetones tentáculos<br />
están ansiosos por palpar, mancillar<br />
y trocear carne humana. Si creíais<br />
que The Host era la monster movie<br />
coreana <strong>de</strong>finitiva, vuestras convicciones<br />
van a ser puestas a prueba<br />
por Sector 7, una trepidante cinta<br />
<strong>de</strong> acción y terror que <strong>de</strong>ja a un<br />
lado el subtexto político que tenía<br />
la película <strong>de</strong> Bong Joon-ho para<br />
sumergirnos, nunca mejor dicho, en<br />
una serie B, tridimensional, sí, pero<br />
tan frenética y cachonda como las<br />
películas <strong>de</strong> terror con monstruo <strong>de</strong><br />
toda la vida.<br />
S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />
RETIRO 17:15<br />
SHAOLIN<br />
Shaolin es una superproducción<br />
plagada <strong>de</strong> estrellones que arrasó<br />
en la taquilla china a principios <strong>de</strong><br />
<strong>2011</strong>. No es fácil hacer coincidir en<br />
la pantalla a dos auténticas leyendas<br />
<strong>de</strong> la cinematografía oriental<br />
como son Andy Lau y Jackie Chan;<br />
que aquí, a<strong>de</strong>más, comparten cartel<br />
con otras figuras emergentes como<br />
Nicholas Tse y la guapísima Fan<br />
Bingbing. Todo un elenco <strong>de</strong> garantía<br />
para un filme que tiene tanto<br />
<strong>de</strong> puro entretenimiento como <strong>de</strong><br />
alegato sobre los valores <strong>de</strong> las ar-<br />
tes marciales, <strong>de</strong>l budismo y <strong>de</strong> la<br />
cultura <strong>de</strong>l Wushu.<br />
Tomando como base temas universales<br />
como la traición, la mentira<br />
y la re<strong>de</strong>nción, la trama nos sitúa<br />
en los primeros años <strong>de</strong> la República<br />
China, cuando los señores <strong>de</strong> la<br />
guerra y las potencias occi<strong>de</strong>ntales<br />
libraban constantes batallas para<br />
expandir su po<strong>de</strong>r. El joven lí<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l<br />
ejército Hao Jie y su hermano encuentran<br />
poca resistencia a la hora<br />
<strong>de</strong> invadir la ciudad <strong>de</strong> Dengfeng,<br />
muy cercana al Templo <strong>de</strong> Shaolin.<br />
Cuando los monjes <strong>de</strong>l templo <strong>de</strong>n<br />
cobijo a los heridos, los arrogantes<br />
militares montarán en cólera, iniciando<br />
una épica lucha.<br />
Andy Lau nos ofrece una <strong>de</strong> las<br />
interpretaciones más conmovedoras<br />
<strong>de</strong> su carrera dando vida a<br />
un hombre arrogante y calculador<br />
que sufre una transformación <strong>de</strong><br />
180 grados bajo la tutela <strong>de</strong> los<br />
monjes Shaolin. Lau sorpren<strong>de</strong> con<br />
una actuación matizada y reflexiva,<br />
mientras que Jackie Chan, en el rol<br />
<strong>de</strong> cocinero <strong>de</strong>l templo, no <strong>de</strong>fraudará<br />
a sus seguidores. Rever<strong>de</strong>ciendo<br />
viejos laureles, nos regala<br />
una <strong>de</strong> las escenas <strong>de</strong> acción más<br />
trepidantes y divertidas <strong>de</strong> todo el<br />
filme, en la que utiliza sus habilida<strong>de</strong>s<br />
culinarias para <strong>de</strong>rrotar a los<br />
soldados invasores.<br />
Si a todo esto añadimos que la<br />
dirección corre a cargo <strong>de</strong> Benny<br />
Chan, un auténtico maestro a la<br />
hora <strong>de</strong> proponer ejercicios amenos<br />
y distraídos (New Police Story e Invisible<br />
Target dan buena prueba <strong>de</strong><br />
ello), y que las ingeniosas coreografías<br />
vienen firmadas por los prestigiosos<br />
Corey Yuen y Tak Yuen, el<br />
espectáculo está garantizado.<br />
Recomendada con fervor a todos<br />
aquellos amantes <strong>de</strong> los relatos<br />
épicos con peleas <strong>de</strong> todo tipo.<br />
Anglaterra per sempre:<br />
nou fantàstic britànic<br />
Molt s’ha parlat ja <strong>de</strong> les noves<br />
generacions <strong>de</strong>l fantàstic espanyol<br />
o francès. Totes dues estan àmpliament<br />
representa<strong>de</strong>s al <strong>Festival</strong><br />
d’enguany i ja havien proporcionat<br />
alguns <strong>de</strong>ls instants més memorables<br />
<strong>de</strong> les últimes edicions. Tot<br />
i això, el seu (merescut) renom ha<br />
tingut com a contrapartida que<br />
ens obli<strong>de</strong>m una mica <strong>de</strong>l que podria<br />
estar passant a altres parts<br />
d’Europa. Per exemple, el Regne<br />
Unit. És cert que, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’ocàs <strong>de</strong><br />
popularitat <strong>de</strong> la Hammer, la producció<br />
<strong>de</strong> gènere britànic ha viscut<br />
moments <strong>de</strong> certa dispersió, matisada<br />
amb incontestables explosions<br />
<strong>de</strong> talent, com va ser el cas<br />
<strong>de</strong> Clive Barker a la dècada <strong>de</strong>ls<br />
vuitanta o, una mica més tard,<br />
<strong>de</strong> Richard Stanley. Faltava, però,<br />
trobar una generació <strong>de</strong> cineastes<br />
capaços <strong>de</strong> prendre el pols al seu<br />
temps i traduir-lo en forma <strong>de</strong><br />
peces <strong>de</strong> gènere.<br />
Afortunadament, fa uns anys que<br />
aquesta situació ha canviat <strong>de</strong> forma<br />
consi<strong>de</strong>rable. Podríem situar<br />
el temptatiu “punt zero” d’aquest<br />
nou panorama ara fa <strong>de</strong>u anys,<br />
amb l’èxit internacional <strong>de</strong> 28<br />
días <strong>de</strong>spués. Danny Boyle, que ja<br />
tenia al seu darrere pel<strong>·</strong>lícules tan<br />
importants com Trainspotting, <strong>de</strong>mostrava<br />
als directors joves que<br />
era possible retratar escenaris i<br />
personatges típicament britànics<br />
integrant-hi amb naturalitat l’element<br />
fantàstic. A més <strong>de</strong> fer-nos<br />
discutir sobre si allò que estàvem<br />
veient era una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong> zombis<br />
o d’infectats, però això ja és un<br />
altre tema...<br />
Poc <strong>de</strong>sprés arribarien Dog Soldiers<br />
i My Little Eye (La cámara<br />
secreta), dues pel<strong>·</strong>lícules molt significatives<br />
per la frescor que van<br />
aportar al gènere. Una traslladava<br />
la temàtica <strong>de</strong>ls homes llop a un<br />
ambient <strong>de</strong> sàtira bèl<strong>·</strong>lica, mentre<br />
que l’altra apostava per una posada<br />
en escena que mostrava l’acció<br />
només a través <strong>de</strong> cameres <strong>de</strong> vigilància,<br />
una opció que potser ara<br />
no ens sorprendria tant, però que<br />
llavors realitzava un àcid comentari<br />
sobre la moda televisiva <strong>de</strong>l<br />
Gran Hermano.<br />
També són pel<strong>·</strong>lícules importants<br />
perquè ens van <strong>de</strong>scobrir dos<br />
noms que es<strong>de</strong>vindrien fonamentals:<br />
Neil Marshall i James Watkins.<br />
El primer, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>de</strong>butar<br />
amb Dog Soldiers, va confirmar<br />
el seu talent amb la brillant The<br />
Descent. Watkins, guionista <strong>de</strong> My<br />
Little Eye, va fer el salt rere la<br />
camera uns anys <strong>de</strong>sprés amb<br />
E<strong>de</strong>n Lake. Són exponents d’un<br />
trasllat <strong>de</strong> l’horror a paratges ru-<br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
rals o naturals, ja sigui <strong>de</strong> forma<br />
fantàstica o, com en el cas <strong>de</strong> la<br />
segona, torbadorament realista.<br />
Aquesta via és la que han explotat<br />
precisament realitzadors com<br />
Julian Gilbey a A Lonely Place to<br />
Die (veure pàgina 6) o Ben Wheatley,<br />
amb el pervers costumisme<br />
<strong>de</strong> Down Terrace i Kill List (veure<br />
pàgina 4).<br />
També cal remarcar l’important<br />
paper que la televisió ha jugat en<br />
la bona salut <strong>de</strong>l gènere: sèries o<br />
minisèries com Life on Mars, Dead<br />
Set o Misfits són títols <strong>de</strong>stacats<br />
en la història <strong>de</strong>l fantàstic recent<br />
i mostren, especialment aquesta<br />
última, un molt bon ull a l’hora<br />
<strong>de</strong> connectar amb els interessos<br />
i preocupacions d’un públic jove,<br />
com també ocorre a Attack the<br />
Block. D’alguna manera, capturen<br />
els elements més enrarits d’una<br />
tensió que va esclatar amb la setmana<br />
<strong>de</strong> disturbis <strong>de</strong>l passat mes<br />
d’agost. Quelcom s’està removent<br />
a la Pèrfida Albió. Quelcom fosc<br />
i apassionant. És l’arribada d’una<br />
nova generació, d’una nova mirada<br />
que arriba a les pantalles en<br />
el mateix moment que el logotip<br />
<strong>de</strong> la Hammer torna a fer-se visible<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> molts anys a la<br />
penombra. El cercle es tanca: Anglaterra<br />
per sempre.
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
ENTREVISTA: JULIEN MAURy y ALExANDRE BUSTILLO<br />
“Hasta<br />
ahora, las<br />
películas<br />
<strong>de</strong> terror<br />
francés<br />
recientes<br />
eran<br />
thrillers con<br />
elementos<br />
gore. Con<br />
Livi<strong>de</strong>,<br />
queríamos<br />
hacer algo<br />
puramente<br />
fantástico”<br />
La tira <strong>de</strong> GUILLEM DOLS<br />
Han transcurrido cuatro años <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />
À l’intérieur. ¿qué ha pasado<br />
durante este periodo <strong>de</strong> silencio?<br />
AB: Cuando terminamos À<br />
l’intérieur comenzamos a <strong>de</strong>sarrollar<br />
un proyecto llamado “Neige”,<br />
con un productor francés. En<br />
paralelo, trabajamos en un par<br />
<strong>de</strong> proyectos en Estados Unidos:<br />
“Hellraiser”, para los Weinstein, y<br />
“Halloween 2”, la continuación <strong>de</strong><br />
la película <strong>de</strong> Rob Zombie. Para el<br />
primero, no nos entendimos con el<br />
guión; y el segundo cayó en beneficio<br />
<strong>de</strong> Rob Zombie, que es más<br />
conocido que nosotros. Así que<br />
volvimos a Francia, <strong>de</strong> nuevo con<br />
“Neige”, que tampoco se pudo hacer.<br />
En Francia es imposible hacer<br />
una película <strong>de</strong> más <strong>de</strong> dos millones<br />
<strong>de</strong> euros y “Neige” exigía unos<br />
seis millones. Fue entonces cuando<br />
escribimos otra película: Livi<strong>de</strong>.<br />
¿Cómo nace Livi<strong>de</strong>?<br />
AB: Nace <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> rendir homenaje<br />
al cine que nos gusta, que<br />
es lo que también nos impulsó a<br />
hacer À l’intérieur. En aquella ocasión,<br />
la referencia era el slasher<br />
americano. Livi<strong>de</strong>, en cambio, tiene<br />
un espíritu más europeo: es<br />
un homenaje a las películas <strong>de</strong><br />
la Hammer, que adoramos, <strong>de</strong> los<br />
años sesenta; y al cine <strong>de</strong> Dario<br />
Argento <strong>de</strong> los setenta, como Suspiria.<br />
Tratamos <strong>de</strong> mezclar estas<br />
dos influencias. Queríamos hacer<br />
un filme fantástico, pues, hasta<br />
ahora, las películas <strong>de</strong> terror francés<br />
recientes eran muy realistas,<br />
eran thrillers con elementos gore.<br />
Es el caso <strong>de</strong> Martyrs, Frontière(s)<br />
y también <strong>de</strong> À l’intérieur. Con Livi<strong>de</strong>,<br />
queríamos hacer algo puramente<br />
fantástico.<br />
Parecería que el cine <strong>de</strong> vampiros<br />
está <strong>de</strong> moda.<br />
AB: El vampiro siempre estará <strong>de</strong><br />
moda: es una figura muy interesante.<br />
Nosotros tratamos <strong>de</strong> hacer<br />
algo distinto, huir <strong>de</strong> elementos<br />
como la cruz, los ajos... En realidad,<br />
intentamos continuamente huir <strong>de</strong><br />
la palabra vampiro: en la película<br />
no se menciona y durante toda la<br />
gestación <strong>de</strong>l proyecto procuramos<br />
no nombrarlo. Quisimos borrar<br />
cualquier rastro <strong>de</strong> los clichés <strong>de</strong>l<br />
cine <strong>de</strong> vampiros. Nuestra aproximación<br />
es un poco más realista:<br />
por ejemplo, los vampiros suelen<br />
morir al sol; en cambio, a nosotros<br />
nos inspiró más la enfermedad <strong>de</strong><br />
los niños <strong>de</strong> la luna.<br />
JM: Comenzamos con Livi<strong>de</strong> cuando<br />
aun no existía la saga Crepúsculo.<br />
Cuando se estrenó dijimos: ¡mierda!<br />
Bueno, existían los libros, pero aun<br />
no habían sido llevados al cine.<br />
AB: A nosotros no nos gusta mucho<br />
Crepúsculo, pero, en cualquier<br />
caso, los libros <strong>de</strong> Stephanie Meyer<br />
sí que tienen una cierta vocación<br />
<strong>de</strong> cambiar las cosas: por ejemplo,<br />
los vampiros están tranquilamente<br />
a la luz <strong>de</strong>l día.<br />
À l’interieur tenía como heroína a<br />
una mujer embarazada. En Livi<strong>de</strong>,<br />
la figura <strong>de</strong> la madre vuelve a ser<br />
esencial. A<strong>de</strong>más, soléis trabajar<br />
historias con mujeres como protagonistas.<br />
JM: Es más interesante filmar mujeres<br />
(ríe). En el fondo, creo que<br />
fuerza la empatía <strong>de</strong>l espectador.<br />
Una mujer es más frágil, sé que<br />
son clichés... pero poner a una<br />
mujer en peligro funciona bastante<br />
bien. En el caso <strong>de</strong>l papel<br />
<strong>de</strong> Béatrice Dalle en À l’intérieur,<br />
creíamos que era más interesante<br />
tener “un malo” que fuera mujer.<br />
En Livi<strong>de</strong> pasa lo mismo con el<br />
personaje <strong>de</strong> Deborah Jessel.<br />
AB: Hay otro hecho <strong>de</strong>stacable,<br />
que nos ha marcado: entre las<br />
dos películas hemos sido padres.<br />
Bueno, cada uno por su lado (ríe).<br />
Creo que esto se pue<strong>de</strong> ver en la<br />
película.<br />
En un plano más estético: hay<br />
una diferencia entre la concepción<br />
<strong>de</strong> la imagen exterior <strong>de</strong>l inicio <strong>de</strong>l<br />
filme y la <strong>de</strong>l interior <strong>de</strong> la casa.<br />
AB: Queríamos comenzar con<br />
cierto realismo para ir avanzando<br />
hacia el fantástico. Pasamos <strong>de</strong><br />
lo real a una atmósfera y colores<br />
casi oníricos, fantasmagóricos.<br />
Bromeábamos con la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> que<br />
el principio <strong>de</strong> la película se pareciese<br />
al cine realista <strong>de</strong> Mike Leigh<br />
o <strong>de</strong> Clau<strong>de</strong> Chabrol y que la parte<br />
<strong>de</strong> la casa fuera como un filme <strong>de</strong><br />
Argento, lleno <strong>de</strong> color y con una<br />
imagen más trabajada.<br />
Des<strong>de</strong> el interior: la financiación<br />
<strong>de</strong>l cine <strong>de</strong> género en Francia<br />
“El cine francés está muy protegido<br />
gracias a una legislación que dice<br />
que por cada entrada vendida sale<br />
dinero <strong>de</strong>stinado a la producción<br />
nacional. Esta es la situación general,<br />
pero el cine <strong>de</strong> género queda al<br />
margen; porque son las televisiones<br />
las que ponen el dinero y les interesa<br />
financiar un tipo <strong>de</strong> cine que<br />
pueda ser exhibido en prime time,<br />
en un horario familiar. Así, es muy<br />
difícil que un productor se arriesgue<br />
con un proyecto <strong>de</strong> terror o fantástico.<br />
La imagen idílica <strong>de</strong>l cine<br />
9<br />
<strong>de</strong> género francés se crea <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />
fuera. Des<strong>de</strong> el interior, en cambio,<br />
la situación se ve <strong>de</strong> manera muy<br />
distinta. Cada vez que nosotros, Xavier<br />
Gens o cualquier otro hacemos<br />
una película, oímos la misma frase:<br />
aprovecha, porque esta será la<br />
última. Por suerte existen productoras<br />
como La Fabrique <strong>de</strong> Films.<br />
En Francia, una película <strong>de</strong> género<br />
suele tener un presupuesto <strong>de</strong> un<br />
millón, dos como mucho: para Livi<strong>de</strong><br />
hemos contado con el mismo<br />
presupuesto que para À l’intérieur.”
10<br />
ENTREVISTA: CéSAR DUCASSE<br />
I MATHIEU PETEUL<br />
“Dark Souls<br />
és un<br />
homenatge<br />
a tots els<br />
gèneres que<br />
ens agra<strong>de</strong>n”<br />
Dark Souls és una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong><br />
pressupost molt baix. Aquest<br />
fet, com ha afectat el procés <strong>de</strong><br />
gravació?<br />
MP: Vam començar a treballar<br />
en la pel<strong>·</strong>lícula a mitjans <strong>de</strong>l<br />
2007 i, en efecte, teníem un<br />
pressupost força baix. Les diferents<br />
fases <strong>de</strong> rodatge es van<br />
veure interrompu<strong>de</strong>s per llargues<br />
atura<strong>de</strong>s. Havíem <strong>de</strong> fer només<br />
preses úniques. La <strong>de</strong>dicació <strong>de</strong>ls<br />
actors va ser fonamental; sense<br />
aquest esforç, la pel<strong>·</strong>lícula no<br />
hauria estat possible.<br />
Aquesta precarietat <strong>de</strong> mitjans,<br />
pot haver arribat a afavorir d’alguna<br />
manera la creació <strong>de</strong> l’atmosfera<br />
<strong>de</strong> terror?<br />
CD: Oi tant! El que cal és trobar<br />
elements ja construïts i modificar-los<br />
a través <strong>de</strong> la llum perquè<br />
prenguin un aspecte més<br />
realista i el to a<strong>de</strong>quat. A més<br />
<strong>de</strong> la fase <strong>de</strong> guió, un pressupost<br />
baix afecta la narració i l’argument<br />
ja que t’has d’adaptar als<br />
diners <strong>de</strong> què disposes.<br />
La vostra pel<strong>·</strong>lícula és un thriller,<br />
una sàtira social i també <strong>de</strong>stilla<br />
una mica <strong>de</strong> lectura ecològica.<br />
Es pot entendre així?<br />
CD: Clar que si, hi estic completament<br />
d’acord. Ens encanta el<br />
cinema i aquí hem volgut jugar<br />
amb tots els gèneres que ens<br />
agra<strong>de</strong>n; hem seleccionat el millor<br />
<strong>de</strong> cada gènere, movent-nos més<br />
en el terreny <strong>de</strong> l’homenatge que<br />
<strong>de</strong>l clixé. Aquesta hibridació ens<br />
feia molt <strong>de</strong> respecte, perquè no<br />
volíem quedar-nos en la superfície<br />
<strong>de</strong> cap d’ells.<br />
MP: És veritat. El que hem fet ha<br />
estat i<strong>de</strong>ntificar els codis <strong>de</strong> cada<br />
gènere, barrejar-los i reor<strong>de</strong>narlos,<br />
per tal <strong>de</strong> crear una cosa<br />
nova i original. Pel que fa a les<br />
qüestions ecològiques i <strong>de</strong> crítica<br />
social, crec que són més aviat el<br />
resultat <strong>de</strong> la combinació <strong>de</strong> gèneres,<br />
però, per a nosaltres, sobretot<br />
és una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong> terror.<br />
També hi ha molta comèdia.<br />
El final trenca amb el to que<br />
heu construït per a la resta <strong>de</strong>l<br />
film…<br />
CD: De fet, és l’autèntic punt<br />
malèfic <strong>de</strong> la pel<strong>·</strong>lícula. A Dark<br />
Souls el petroli juga com un verí;<br />
és un element primordial per a<br />
l’economia mundial i, especialment,<br />
per a la noruega. La societat<br />
l’ha convertit en la seva font<br />
<strong>de</strong> riquesa, però amb la nostra<br />
pel<strong>·</strong>lícula volem mostrar justament<br />
el contrari: volem parlar <strong>de</strong><br />
la cara fosca <strong>de</strong>l petroli, <strong>de</strong> com<br />
ens <strong>de</strong>grada.<br />
quins han estat els vostres referents<br />
a l’hora <strong>de</strong> caracteritzar<br />
el psicòpata?<br />
MP: En realitat, va ser una<br />
creació inconscient, va sortir<br />
d’una manera orgànica. Amb la<br />
pel<strong>·</strong>lícula ja acabada, ens vam<br />
adonar que s’assemblava força<br />
a l’assassí <strong>de</strong> The Driller Killer,<br />
d’Abel Ferrara. Pel que fa a la<br />
granota <strong>de</strong> color taronja, la vam<br />
prendre <strong>de</strong>ls treballadors que<br />
canalitzen les aigües a Noruega.<br />
Ens agradava la metàfora <strong>de</strong> la<br />
perforació <strong>de</strong> la terra, igual que<br />
el nostre assassí perfora els<br />
cervells <strong>de</strong> les víctimes amb un<br />
trepant.<br />
què en penseu, <strong>de</strong>l bon estat <strong>de</strong><br />
salut actual <strong>de</strong>l terror nòrdic? A<br />
què pot ser <strong>de</strong>gut?<br />
CD: Pel<strong>·</strong>lícules com Deixa’m entrar<br />
o Troll Hunter (aquesta última<br />
també es podrà veure durant<br />
aquest final <strong>de</strong> festival), per<br />
exemple, són pel<strong>·</strong>lícules que ens<br />
agra<strong>de</strong>n molt. El secret resi<strong>de</strong>ix<br />
a haver revitalitzat, aplicant-hi<br />
codis propis, un gènere que s’ha<br />
apropiat el cinema nord-americà.<br />
En el cas <strong>de</strong> Deixa’m entrar,<br />
situant una pel<strong>·</strong>lícula <strong>de</strong> vampirs<br />
en un paisatge inquietant, fred;<br />
en el cas <strong>de</strong> Troll Hunter, fent<br />
servir mites escandinaus com<br />
ara els trolls.<br />
úLTIMA SALIDA,<br />
BRIGADOON<br />
Apunten un nombre, el <strong>de</strong> Marcus<br />
Miller, a su lista <strong>de</strong> villanos<br />
memorables <strong>de</strong>l cine <strong>de</strong> terror.<br />
Y tiemblen. Un nombre norteamericano<br />
<strong>de</strong> lo más común,<br />
aunque suene algo parecido a<br />
Michael Myers, el ser que, en<br />
Halloween, encarnaba el Mal<br />
absoluto. Marcus Miller es el<br />
protagonista <strong>de</strong> The Orphan<br />
Killer, <strong>de</strong> Matt Farnsworth, un<br />
violentísimo slasher que está<br />
dando mucho que hablar en<br />
los foros y páginas web especializadas<br />
en el género terrorífico.<br />
La película reúne a dos<br />
hermanos, separados <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />
niños tras la muerte <strong>de</strong> sus<br />
padres. Él se ha convertido<br />
en un sádico <strong>de</strong> campeonato,<br />
un <strong>de</strong>squiciado emisario <strong>de</strong> la<br />
muerte que planea introducir<br />
a su hermana en su grotesco<br />
mundo consagrado a la tortura<br />
y el asesinato. The Orphan<br />
Killer recupera la tradición <strong>de</strong>l<br />
cine <strong>de</strong> psicópatas más salvaje,<br />
alcanzando cotas <strong>de</strong> mugre,<br />
sordi<strong>de</strong>z y <strong>de</strong>rramamiento <strong>de</strong><br />
sangre pocas veces vistas en<br />
el cine <strong>de</strong> horror norteamericano<br />
más reciente.<br />
Jean Rollin es el otro protagonista<br />
<strong>de</strong> la jornada <strong>de</strong> hoy<br />
en Brigadoon. Aunque, en las<br />
últimas entrevistas que concedió,<br />
el fallecido cineasta francés<br />
ya hablaba <strong>de</strong> una película<br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
en preparación, “La fiancée du<br />
Crocodile”, su última obra terminó<br />
siendo La masque <strong>de</strong> la<br />
Méduse, que podremos ver en<br />
el edificio Miramar. En su adiós<br />
<strong>de</strong>finitivo, Rollin toma como referencia<br />
La Gorgona <strong>de</strong> Terence<br />
Fisher para con<strong>de</strong>nsar todo<br />
lo que ha sido su cine a lo largo<br />
<strong>de</strong> más <strong>de</strong> cuatro décadas.<br />
Una nostálgica fantasía erótica,<br />
rodada en fantástica alta<br />
<strong>de</strong>finición, que complementará<br />
la proyección <strong>de</strong> Les raisins<br />
<strong>de</strong> la mort (que en España se<br />
editó en ví<strong>de</strong>o como Las uvas<br />
<strong>de</strong> la muerte), una <strong>de</strong>scarnada<br />
y original película <strong>de</strong> zombies<br />
protagonizada por Brigitte Lahaie.<br />
También nos complace anunciar<br />
dos perlas cortesía <strong>de</strong> los<br />
chicos <strong>de</strong> Asian Trash Cinema:<br />
Kung Fu Magic <strong>de</strong> Lee<br />
Tso-Nam y Bollywood Evil<br />
Dead, que también podría llamarse<br />
(Des)montando a Ash,<br />
dado que es una puesta al<br />
día erótico-festiva <strong>de</strong> la Posesión<br />
infernal <strong>de</strong> Raimi. Y,<br />
por último, para calentar motores<br />
antes <strong>de</strong>l estreno <strong>de</strong> la<br />
precuela <strong>de</strong> La cosa, se proyecta<br />
la primera <strong>de</strong> todas, la<br />
<strong>de</strong> Christian Nyby y Howard<br />
Hawks, que John Carpenter<br />
convirtió en un indiscutible<br />
clásico <strong>de</strong> los ochenta.
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
ENTREVISTA: LUCKy McKEE<br />
“M’agrada<br />
que el públic<br />
s’imagini<br />
coses molt<br />
pitjors que<br />
el que<br />
s’acaba<br />
veient a la<br />
pantalla”<br />
The Woman és una pel<strong>·</strong>lícula que<br />
posa les coses difícils a l’espectador,<br />
ja que no hi ha cap personatge<br />
amb qui pugui i<strong>de</strong>ntificar-se<br />
realment.<br />
No estic gaire d’acord amb això.<br />
Crec que hi ha molts personatges<br />
amb els que l’espectador pot empatitzar,<br />
com les filles i la mare. És<br />
molt trist veure-les atrapa<strong>de</strong>s en la<br />
situació que presento. Tots els personatges<br />
femenins <strong>de</strong> la pel<strong>·</strong>lícula<br />
estan enca<strong>de</strong>nats, ja sigui literal o<br />
metafòricament.<br />
La pel<strong>·</strong>lícula presenta una confrontació<br />
entre dos mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> violència,<br />
o <strong>de</strong> maldat.<br />
Així és. Quan vam començar a treballar<br />
en el guió sabia que havíem<br />
<strong>de</strong> crear un personatge que fos tot<br />
el contrari a la Dona. La seva violència<br />
proce<strong>de</strong>ix <strong>de</strong>l seu instint <strong>de</strong><br />
supervivència. En canvi, per al pare<br />
és una qüestió <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r.<br />
Fa uns dies, Xavier Gens ens explicava<br />
que, quan reflexionava sobre<br />
els orígens <strong>de</strong> la violència, sempre<br />
acabava arribant a la part més primitiva<br />
i bestial <strong>de</strong> l’ésser humà. Estàs<br />
d’acord amb aquesta afirmació?<br />
Per a mi, el mal és quelcom que<br />
s’aprèn. La Dona actua com a recordatori<br />
<strong>de</strong>ls nostres orígens, <strong>de</strong>l<br />
lloc d’on provenim. No crec que sigui<br />
malvada. Potser et pot arrencar<br />
un dit d’una queixalada, però només<br />
ho fa per <strong>de</strong>fensar-se. Per a mi,<br />
l’autèntic Mal és el que representa<br />
el pare: algú que sap perfectament<br />
que està fent una cosa horrible i,<br />
tot i això, ho fa.<br />
Un altre aspecte molt particular <strong>de</strong><br />
The Woman és el contrast <strong>de</strong> to<br />
entre escenes. Passa <strong>de</strong> la farsa i<br />
l’humor negre a un dramatisme i<br />
una violència extrems. L’espectador<br />
mai no acaba <strong>de</strong> saber què vindrà<br />
a continuació.<br />
Si crees diverses tonalitats i emocions,<br />
poses a l’espectador en una<br />
situació emocionalment confusa. No<br />
pot ser tot negre sobre negre. Hi ha<br />
moments en què prenem certa distància<br />
<strong>de</strong> l’acció amb la càmera, per<br />
mostrar que el que està passant en<br />
pantalla, en el fons, és molt absurd.<br />
Hi ha escenes en què el públic reacciona<br />
a la violència rient, però només<br />
perquè no li queda cap altra opció.<br />
Com diries que t’ha influït l’univers<br />
<strong>de</strong> Jack Ketchum?<br />
A en Jack no li fa por anar fins la<br />
foscor més absoluta. M’agrada la<br />
i<strong>de</strong>a d’arribar a un punt on ja no hi<br />
ha regles. Això fa que el públic no<br />
pugui saber quina és la pròxima cosa<br />
que els hi faràs. Comença a imaginar<br />
què més pot passar i la seva pròpia<br />
ment crea coses molt pitjors que les<br />
que al final veiem a la pantalla.<br />
Després <strong>de</strong> veure la pel<strong>·</strong>lícula, és<br />
difícil imaginar quin pot ser el teu<br />
següent pas com a cineasta. què hi<br />
ha <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> The Woman?<br />
Una pel<strong>·</strong>lícula molt més lluminosa,<br />
això segur! (riu) He viscut tres anys<br />
amb el projecte <strong>de</strong> The Woman i arriba<br />
un punt en què se’t fica fins el<br />
moll <strong>de</strong> l’ós. Sempre havia volgut fer<br />
una pel<strong>·</strong>lícula que fos com un gran<br />
“Que us fotin!”, però si ara seguís per<br />
aquest camí ja seria pura exploitation,<br />
i això no em sembla interessant.<br />
LA COLUMNA DEL CRÍTIC<br />
Son para comerte<br />
mejor…<br />
Decía Bruno Bettelheim, uno<br />
<strong>de</strong> los más finos analistas <strong>de</strong><br />
los cuentos <strong>de</strong> hadas que ha<br />
dado la psicología mo<strong>de</strong>rna,<br />
que las versiones originales<br />
<strong>de</strong> éstos, en general mucho<br />
más truculentas y <strong>de</strong>primentes<br />
que las que nos han llegado<br />
a nosotros, tenían un fin muy<br />
concreto: aleccionar a los más<br />
pequeños sobre la dureza <strong>de</strong><br />
la existencia humana, enfrentarles<br />
al tipo <strong>de</strong> dilemas morales<br />
que iban a encontrarse en<br />
su día a día. Sin embargo, el<br />
progresivo (y lógico) abandono<br />
<strong>de</strong> la dureza <strong>de</strong> la educación<br />
<strong>de</strong> antaño, que ha reforzado la<br />
compresión y la relación afectiva<br />
con los niños, también ha<br />
llevado a dulcificar en exceso,<br />
por ese miedo tan paternal a<br />
causar un trauma a los más<br />
pequeños, el lado sádico <strong>de</strong> los<br />
cuentos <strong>de</strong> hadas.<br />
Resulta natural, pues, que haya<br />
sido el cine <strong>de</strong> terror quien<br />
haya recogido la forma original<br />
<strong>de</strong> aquellas narraciones, respetando<br />
su brutalidad y, sobre<br />
todo, su carga sexual intrínseca.<br />
Neil Jordan abrió fuego, con<br />
la ayuda <strong>de</strong> la novelista Angela<br />
Carter, en la (todavía) muy sugerente<br />
En compañía <strong>de</strong> lobos,<br />
relectura <strong>de</strong>l cuento <strong>de</strong> Caperucita<br />
Roja <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el ángulo <strong>de</strong>l<br />
<strong>de</strong>spertar adolescente al Eros…<br />
y al Tánatos. Una línea que<br />
siguieron tanto proyectos comerciales<br />
como Blancanieves:<br />
La verda<strong>de</strong>ra historia, <strong>de</strong> Michael<br />
Cohn, o personales como<br />
Little Otik, <strong>de</strong> Jan Svankmajer<br />
–una especie <strong>de</strong> versión <strong>de</strong> Pinocho<br />
basada, en realidad, en<br />
una leyenda checa–, con mayor<br />
o menor acierto, pero siempre<br />
recurriendo a marcar esa fina<br />
línea entre lo maravilloso y lo<br />
terrorífico.<br />
De ahí que los directores que,<br />
en esta edición <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> <strong>de</strong><br />
11<br />
Sitges, han optado por acercarse<br />
a los cuentos <strong>de</strong> hadas<br />
<strong>de</strong>volviéndolos a sus raíces<br />
más oscuras, tengan experiencia<br />
en el género <strong>de</strong> terror o,<br />
al menos, una personalidad tan<br />
extrema como la <strong>de</strong> Catherine<br />
Breillat. Y es que la francesa<br />
hace doblete con Barbe bleue<br />
y La Belle endormie, versiones<br />
estilizadas y erotizadas <strong>de</strong> ambos<br />
mitos, que utiliza para volver<br />
a explorar, como es habitual<br />
en su obra, los recovecos<br />
<strong>de</strong> la sexualidad femenina. De<br />
la misma forma que Marina <strong>de</strong><br />
Van, que ya había <strong>de</strong>mostrado<br />
su atracción por la violencia<br />
extrema con la personalísima<br />
e inquietante Dans ma peau,<br />
<strong>de</strong>vuelve a Pulgarcito toda la<br />
radicalidad y la exasperación<br />
que caracterizaba a su versión<br />
original. Incluso Intru<strong>de</strong>rs, con<br />
la vocación mucho más comercial<br />
que le imprime Juan Carlos<br />
Fresnadillo, también preten<strong>de</strong><br />
actualizar los cuentos <strong>de</strong> hadas<br />
<strong>de</strong>s<strong>de</strong> un ángulo inquietante,<br />
terrorífico.<br />
Los niños ya no son el público<br />
objetivo <strong>de</strong> estos acercamientos<br />
extremos a los cuentos <strong>de</strong><br />
hadas, pero quizás sus padres<br />
aún puedan apren<strong>de</strong>r una o<br />
dos cosas a través <strong>de</strong> la sabiduría<br />
tradicional que contienen<br />
estas historias clásicas.<br />
Tonio L. Alarcón
12<br />
30 ANYS DEL DIARI DEL FESTIVAL<br />
QUARTA ETAPA: 2005-2010<br />
MUñECO BAILONgO<br />
Son les sis <strong>de</strong> la tarda d’un dia<br />
<strong>de</strong> festival, crec recordar que <strong>de</strong><br />
l’edició <strong>de</strong> 2007, tot i que l’escena<br />
es repetirà al 2008 i 2009,<br />
anys en què vaig treballar-hi com<br />
a redactor. Malgrat la bona organització<br />
i el bon rotllo generalitzat,<br />
s’apropa el moment <strong>de</strong>l<br />
tancament <strong>de</strong>l Diari: queda algun<br />
text per acabar i moltes pàgines<br />
per revisar. L’ambient al bunker<br />
<strong>de</strong>l soterrani <strong>de</strong>l Meliá s’ha anat<br />
viciant durant la jornada i la distesa<br />
harmonia habitual ha <strong>de</strong>rivat<br />
en una certa tibantor. Tothom reclama<br />
silenci i concentració, són<br />
pocs els que que<strong>de</strong>n asseguts a<br />
les seves cadires: els redactors<br />
s’espatarren per terra buscant<br />
la ‘comoditat’ <strong>de</strong> la moqueta. La<br />
tensió sembla impossible d’esquinçar...<br />
i ho seria <strong>de</strong> no ser<br />
per l’esperit gamberro i encantador<br />
<strong>de</strong>l gran Ricardo Reparaz.<br />
Del no res, “el director” es treu<br />
<strong>de</strong> la màniga un ninot mecànic<br />
d’uns 40cm d’alçada, vestit amb<br />
jaqueta daurada i amb pinta <strong>de</strong><br />
crooner ma<strong>de</strong> in Bollywood. “ON”<br />
El Espai Fnac acogió ayer la presentación<br />
<strong>de</strong> Sitges Factory, una<br />
iniciativa en la que el <strong>Festival</strong> <strong>de</strong><br />
Sitges colaborará activamente<br />
con La casa <strong>de</strong>l cine, para formar<br />
a nuevos cineastas especializados<br />
en el fantástico, según explicó<br />
ayer Mar Canet, la directora<br />
<strong>de</strong> la escuela <strong>de</strong> estudios cinematográficos.<br />
Sitges Factory consistirá<br />
en un curso <strong>de</strong> realización <strong>de</strong><br />
i comença l’espectacle: el ninot<br />
belluga els malucs com posseït<br />
pel Diable <strong>de</strong> Tasmania, mentre<br />
canta a tot volum: e Mambahama<br />
hama-hama, hama-bamba<br />
nama-hama e Tots els que vam<br />
passar pel Diari aquells anys recordarem<br />
per sempre al “Muñeco<br />
bailongo”, i encara més al seu<br />
propietari, el boss més professional,<br />
protector i cachondo que hagi<br />
parit cap festival.<br />
Manu Yánez<br />
Treballar en la redacció <strong>de</strong>l diari<br />
<strong>de</strong>l festival va ser com passar per<br />
la “mili” <strong>de</strong> la crítica cinematogràfica:<br />
textos i més textos, entrevistes,<br />
ro<strong>de</strong>s <strong>de</strong> premsa, però, com<br />
quan un torna d’un llarg viatge,<br />
com es troba a faltar! Un equip<br />
enorme, un ofici que mai no s’esgota,<br />
les catacumbes <strong>de</strong>lirants <strong>de</strong><br />
la redacció i les pel<strong>·</strong>lícules, sempre<br />
elles. Després <strong>de</strong> <strong>de</strong>u hores<br />
escrivint, tanques el diari, vas a<br />
veure la sessió especial <strong>de</strong>dicada<br />
a David Lynch i, a la sortida, entrada<br />
la matinada, com si encara<br />
no haguessis abandonat la sala,<br />
no trobes la manera <strong>de</strong> tornar a<br />
Presentación:<br />
“Sitges Factory”<br />
cine fantástico y <strong>de</strong> terror, que<br />
abordará aspectos tanto teóricos<br />
como prácticos y que contará con<br />
directores como Nacho Cerdá y<br />
con críticos como Tonio L. Alarcón<br />
como profesores. El curso,<br />
que empieza el próximo mes <strong>de</strong><br />
enero y termina a finales <strong>de</strong> junio<br />
<strong>de</strong> 2012, tiene el objetivo <strong>de</strong><br />
que los alumnos terminen realizando<br />
un cortometraje <strong>de</strong> género,<br />
l’hotel. L’en<strong>de</strong>mà, esmorzes amb<br />
el diari i respires exultant com<br />
qui <strong>de</strong>sperta no sap on, i agafes<br />
<strong>de</strong> nou el fusell i prems el play:<br />
nova jornada. Com qui ha passat<br />
per una emocionant batalla, que<br />
no oblida mai aquells que el van<br />
acompanyar. L’any següent et diuen<br />
que Abel Ferrara va muntar<br />
un xou a la redacció i, sense serhi,<br />
sembla que ho pots recordar,<br />
com si <strong>de</strong> tant en tant encara<br />
fossis en aquelles catacumbes<br />
plenes <strong>de</strong> pel<strong>·</strong>lícules.<br />
Ingrid Guardiola<br />
El mític “Muñeco bailongo”<br />
que se proyectará en la próxima<br />
edición <strong>de</strong> Sitges. Para aquellos<br />
que tengan interés en inscribirse,<br />
<strong>de</strong>cir que, presentando una entrada<br />
<strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> este año,<br />
habrá un <strong>de</strong>scuento <strong>de</strong>l 10% en el<br />
importe <strong>de</strong> la matrícula. Este proyecto<br />
<strong>de</strong> La casa <strong>de</strong>l cine cuenta<br />
también con la participación <strong>de</strong><br />
SciFiWorld, Phenomena y la Fábrica<br />
<strong>de</strong>l Terror.<br />
El próximo viernes 14 <strong>de</strong> octubre<br />
tendrá lugar el día <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong><br />
<strong>de</strong> Málaga en Sitges. La iniciativa,<br />
planteada por los dos festivales,<br />
consiste en que cada uno<br />
<strong>de</strong> ellos <strong>de</strong>dique un día <strong>de</strong> programación<br />
al otro, creando así<br />
una sinergia entre ambos certámenes,<br />
el <strong>de</strong> Málaga centrado en<br />
el cine español y el <strong>de</strong> Sitges, en<br />
el cine <strong>de</strong> género.<br />
El Sitges-<strong>Festival</strong> <strong>Internacional</strong><br />
<strong>de</strong> Cinema Fantàstic <strong>de</strong> Catalunya<br />
seguirá con la colaboración<br />
iniciada en la pasada edición <strong>de</strong>l<br />
<strong>Festival</strong> <strong>de</strong> Málaga con un acto<br />
en la Sala Tramuntana <strong>de</strong>l Hotel<br />
Meliá, en la que se <strong>de</strong>batirá<br />
sobre el cine español <strong>de</strong> género,<br />
en una mesa redonda dispuesta<br />
para unir los motivos predominantes<br />
<strong>de</strong> estos dos festivales<br />
nacionales.<br />
La jornada seguirá con la presentación,<br />
en el marco <strong>de</strong> la sección<br />
Noves Visions-Especials, <strong>de</strong><br />
la película <strong>de</strong> Carles Torres Open<br />
24h, filme que participó en la<br />
Sección Oficial <strong>de</strong> la pasada edición<br />
<strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> Málaga.<br />
La culminación <strong>de</strong>l día <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong><br />
<strong>de</strong> Málaga en Sitges tendrá<br />
lugar en el Auditori con la<br />
entrega <strong>de</strong> la Maria Honorífica<br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
Día <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong><br />
<strong>de</strong> Málaga en Sitges<br />
al director Pedro Olea, cineasta<br />
que presenta, en la sección Sitges<br />
Clàssics, su película Akelarre,<br />
<strong>de</strong> 1984.<br />
HORARIOS DE LA JORNADA<br />
11:00 Sitges Forum.<br />
Sala Tramuntana<br />
Mesa redonda: Cine Español. Género<br />
e I<strong>de</strong>ntidad. Presidida por<br />
Carmelo Romero y Ángel Sala.<br />
16:30 Prado<br />
Presentación <strong>de</strong> Open 24h. A<br />
cargo <strong>de</strong>l director Carles Torras;<br />
la actriz Alicia Bocci, el director<br />
<strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> Málaga, Carmelo<br />
Romero; Mirito Torreiro, crítico<br />
<strong>de</strong> cine y miembro <strong>de</strong>l comité<br />
<strong>de</strong> selección <strong>de</strong>l <strong>Festival</strong> <strong>de</strong> Málaga;<br />
la actriz Judith Uriach; e<br />
Inga Arutyunyan, <strong>de</strong> la productora<br />
Zabriskie Films.<br />
17:40 Prado<br />
Post-Screening <strong>de</strong> Open 24h.<br />
18:45 Auditori<br />
Entrega <strong>de</strong> la Maria Honorífica a<br />
Pedro Olea. A cargo <strong>de</strong> Carmelo<br />
Romero y Ángel Sala.
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
TERROR REAL EN LA AMÉRICA PROFUNDA:<br />
LAS CRÓNICAS DE JACK KETCHUM<br />
“Elvis Presley, el rock’n’roll y<br />
los dinosaurios me salvaron la<br />
vida. Mis padres estaban fuera<br />
<strong>de</strong> casa trabajando todo el día,<br />
así que lo que yo más hacía era<br />
leer y escuchar música”. Con esa<br />
frase resume su infancia Jack<br />
Ketchum, una niñez consagrada<br />
a la ficción y a la fantasía que,<br />
salvando las distancias, podría<br />
ser la <strong>de</strong> muchos <strong>de</strong> los que<br />
cada año venimos a ver cine a<br />
Sitges. Ketchum es el autor <strong>de</strong><br />
“Al acecho” (1980), su primera<br />
novela, que ha sido el germen<br />
<strong>de</strong> The Woman <strong>de</strong> Lucky McKee.<br />
La película, cuyo guión han coescrito<br />
McKee y el mismo autor,<br />
vendría a ser una continuación<br />
<strong>de</strong> “Al acecho”, que dio el salto<br />
al cine con Offpsring, en 2009.<br />
Todas las adaptaciones cinematográficas<br />
<strong>de</strong> su obra han podido<br />
verse en Sitges.<br />
Nacido en Livingston, Nueva<br />
Jersey, con el nombre <strong>de</strong> Dallas<br />
William Mayr, el escritor tomó<br />
su pseudónimo <strong>de</strong> Tom ‘Black<br />
Jack’ Ketchum, un forajido <strong>de</strong>l<br />
oeste americano. Y su obra indaga<br />
también en las raíces <strong>de</strong><br />
su país, no en el Far West, sino<br />
en un variado catálogo <strong>de</strong> oscuras<br />
mutaciones <strong>de</strong>l llamado<br />
Sueño Americano. En las pulsiones<br />
inconfesables <strong>de</strong> los norteamericanos<br />
y la violencia que<br />
anida en lo más profundo <strong>de</strong>l<br />
territorio estadouni<strong>de</strong>nse. “Me<br />
gusta basarme en hechos reales.<br />
Creo que a menudo ya son<br />
suficientemente interesantes<br />
como para no tener que recurrir<br />
a lo sobrenatural”, explica<br />
Ketchum, que reconoce como<br />
influencias a Stephen King, Robert<br />
Bloch (que fue su amigo<br />
y mentor), Peter Straub, James<br />
Herbert, Richard Matheson o<br />
Ray Bradbury. “Cuando empecé<br />
a escribir sí que me influenciaron<br />
algo las películas <strong>de</strong>l american<br />
gothic, como La matanza<br />
<strong>de</strong> Texas. Pero si tuviera que<br />
enumerar todo lo que me ha influido<br />
<strong>de</strong>s<strong>de</strong> niño, nos pasaríamos<br />
horas…”, aña<strong>de</strong>.<br />
Los protagonistas <strong>de</strong> las novelas<br />
<strong>de</strong>l escritor acostumbran a<br />
sufrir, a pasarlo mal. Él niega<br />
todo interés morboso al respecto.<br />
“Empiezo escribiendo personajes.<br />
Suelo centrarme en las<br />
víctimas, pero no ofrezco crueldad<br />
por crueldad porque no es<br />
lo que me gusta”. A Ketchum<br />
le gusta jugar con la psicología<br />
<strong>de</strong>l castigo y la liberación: “Me<br />
interesa la sensación <strong>de</strong> impotencia<br />
<strong>de</strong> una persona que está<br />
a merced <strong>de</strong> algo o alguien, y<br />
lo que ocurre cuando eso cambia,<br />
cuando la víctima se libera<br />
y experimenta el po<strong>de</strong>r tomar<br />
el control”. En Red, por ejem-<br />
plo, Brian Cox interpreta a un<br />
solitario que, al ver como unos<br />
chavales asesinas a su perro,<br />
su mejor amigo, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong> que ya<br />
no le importa gran cosa la vida<br />
y se plantea tomarse la justicia<br />
por su cuenta.<br />
Antes <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>dicarse íntegramente<br />
a la escritura, Ketchum<br />
sirvió refrescos en el negocio<br />
<strong>de</strong> sus padres, fue maestro<br />
<strong>de</strong> escuela e incluso fue<br />
agente literario <strong>de</strong>l mismísimo<br />
Henry Miller. Escribió para revistas<br />
musicales y otros medios, y<br />
publicó algún relato corto antes<br />
<strong>de</strong> que su primera novela saliera<br />
al mercado en 1980. Resulta<br />
cuanto menos curioso que no<br />
haya sido hasta la primera década<br />
<strong>de</strong>l nuevo siglo que no se<br />
hayan empezado a adaptar sus<br />
novelas. Sus crudas historias<br />
recuperan para el cine norteamericano<br />
temáticas y motivos<br />
muy propios <strong>de</strong> la década <strong>de</strong> los<br />
setenta. Ketchum no sigue con<br />
<strong>de</strong>masiado interés el cine que<br />
se hace ahora en su país: “sobre<br />
todo, si miras lo que se está<br />
haciendo en Corea o Japón: te<br />
das cuenta <strong>de</strong> que, hoy en día,<br />
en los Estados Unidos, no hay<br />
cosas muy intensas”.<br />
<strong>13</strong>
14<br />
08:30 AUDITORI<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
POULET AUx PRUNES<br />
Marjane satrapi, vincent paronnaud.<br />
França, alemanya, bèlgica, <strong>2011</strong>. ‘90<br />
09:30 RETIRO<br />
S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />
TORMENTED<br />
Takashi Shimizu. Japó, <strong>2011</strong>. 83’<br />
09:45 PRADO<br />
NOVES VISIONS-FICCIó<br />
COUP DE gRACE (CURT)<br />
THE TEMPEST<br />
Julie Taymor. EUA, 2010. 115’<br />
11:15 RETIRO<br />
S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />
SECTOR 7<br />
Kim Ji-hoon.<br />
Corea <strong>de</strong>l Sud, <strong>2011</strong>. 101’<br />
12:30 AUDITORI<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
WOMB<br />
Bene<strong>de</strong>k Fliegauf. Alemanya,<br />
Hongria, França 2010. 107’<br />
12:30 PRADO<br />
NOVES VISIONS-FICCIó<br />
PROJECT NIM<br />
James Marsh. EUA, <strong>2011</strong>. 99’<br />
<strong>13</strong>:15 RETIRO<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
CARRé BLANC<br />
Jean-Baptiste Léonetti. França,<br />
Luxemburg, Rússia, Bèlgica,<br />
Suïssa, <strong>2011</strong>. ‘80<br />
14:30 AUDITORI<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
gHOST (CURT)<br />
KILL LIST<br />
Ben Wheatley. Regne Unit, <strong>2011</strong>. 96’<br />
14:30 PRADO<br />
NOVES VISIONS-FICCIó<br />
JE MAUDIS MA NUIT<br />
(SHALL WE EVER MEET<br />
AgAIN) (CURT)<br />
THE DAy HE ARRIVES<br />
Hong SanSoo. Corea <strong>de</strong>l sud, <strong>2011</strong>.<br />
79’<br />
15:00 RETIRO<br />
ANIMA’T<br />
CURTS D’ANIMACIÓ A<br />
COMPETICIÓ III<br />
THE HOLy CHICKEN<br />
OF LIFE AND MUSIC<br />
CONTO DO VENTO<br />
(TALE OF THE WIND)<br />
DRAWER HOBS<br />
HEAVy HEADS<br />
PREFERABLy BLUE<br />
SPONCHOI PISPOCHOI<br />
MOURIR AUPRèS DE TOI<br />
(TO DIE By yOUR SIDE)<br />
NULLARBOR<br />
The Monster of Nix 112’<br />
16:15 PRADO<br />
NOVES VISIONS-FICCIó<br />
CORTINA DE HUMO (CURT)<br />
LA BELLE ENDORMIE<br />
82’<br />
PROGRAMACIÓ<br />
AVUI - DIJOUS <strong>13</strong><br />
16:30 AUDITORI<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
LA CASA DEL LAgO (CURT)<br />
RED STATE<br />
Kevin Smith. EUA, <strong>2011</strong>. 88’<br />
17:15 RETIRO<br />
S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />
SHAOLIN<br />
Benny Chan. Xina, Hong Kong, <strong>2011</strong>.<br />
<strong>13</strong>1’<br />
18:15 PRADO<br />
SEVEN CHANCES<br />
ROAD TO NOWHERE<br />
Monte Hellman. EUA, 2010. 122’<br />
18:30 AUDITORI<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
TWIxT<br />
Francis Ford Coppola. EUA, <strong>2011</strong>. 90’<br />
19:45 RETIRO<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
TARgET<br />
Michael Bartlett, Kevin Gates.<br />
Regne Unit, <strong>2011</strong>. 154’<br />
20:30 AUDITORI<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
RASIKA (CURT)<br />
POULET AUx PRUNES<br />
Marjane Satrapi, Vincent Paronnaud.<br />
França, Alemanya, Bèlgica, <strong>2011</strong>. ‘90<br />
21:00 PRADO<br />
NOVES VISIONS-FICCIó<br />
DERNIèRE SéANCE<br />
Laurent Achard. França, <strong>2011</strong>. 81’<br />
22:30 AUDITORI<br />
GALA MéLIèS<br />
SESSIONS ESPECIALS<br />
EL MONJE<br />
Dominik Moll. Espanya, França, <strong>2011</strong>. 97’<br />
22:45 RETIRO<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
THE WOMAN<br />
Lucky Mckee. EUA <strong>2011</strong>. 110’<br />
23:15 PRADO<br />
NOVES VISIONS-FICCIó<br />
THE CANDIDATE (CURT)<br />
22ND MAy<br />
Koen Mortier. Bélgica, 2010. 88’<br />
01:00 AUDITORI<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
SUFFER (CURT)<br />
DIRTy SILVERWARE (CURT)<br />
SONS OF CHAOS (CURT)<br />
A LONELy PLACE TO DIE<br />
Julian Gibney. Regne Unit, <strong>2011</strong>. 98’<br />
01:00 RETIRO<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
THE INNKEEPERS<br />
Ti West. EUA, <strong>2011</strong>. 102’<br />
MIDNIGHT X-TREME<br />
gRAVE ENCOUNTERS<br />
The Vicious Brothers. EUA, <strong>2011</strong>. 94’<br />
Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> les pel<strong>·</strong>lícules abans d'adquirir les entra<strong>de</strong>s<br />
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
ESPAI FNAC<br />
17:00 APOLO 18 L’AVENTURA<br />
AMERICANA DE LóPEz GALLEGO<br />
18:00 BUSTILLO I MAURY<br />
ENFANTS TERRIBLES.<br />
(DIRECTORS DE LIVIDE)<br />
19:00 PRESENTACIó DEL LLIBRE<br />
DE GONzALO SUÁREz: “EL<br />
SÍNDROME DE ALBATROS”<br />
BRIgADOON<br />
15:00 ATC<br />
BOLLYWOOD EVIL DEAD<br />
17:00 ESTRENA BRIGADOON.<br />
THE ORPHAN KILLER<br />
18:45 SESSIó ESPECIAL.<br />
THE THING FROM ANOTHER<br />
WORLD<br />
20:15 HOMENATGE A JEAN<br />
ROLLIN LES RAISONS DE LA MORT<br />
22:00 ESTRENA BRIGADOON.<br />
LA MASqUE DE LA MéDUSE<br />
23:30 ATC<br />
KUNG FU MAGIC<br />
ÚLTIMA PROJECCIÓ
DIARI DEL FESTIVAL<br />
<strong>Dijous</strong> <strong>13</strong> octubre <strong>2011</strong><br />
08:30 AUDITORI<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
JUAN DE LOS MUERTOS<br />
Alejandro Brugués. Espanya, Cuba,<br />
<strong>2011</strong>. 94’<br />
09:00 RETIRO<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
TATSUMI<br />
Eric Khoo. Singapur, Indonésia, <strong>2011</strong>. 98’<br />
09:30 PRADO<br />
NOVES VISIONS-FICCIó<br />
HIMIzU<br />
Sion Sono. Japó, <strong>2011</strong>. 129’<br />
10:20 AUDITORI<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
EL PáRAMO<br />
Jaime Osorio Márquez. Argentina,<br />
Colòmbia, Espanya, <strong>2011</strong>. 100’<br />
11:00 RETIRO<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
WOMB<br />
Bene<strong>de</strong>k Fliegauf. Alemanya, Hongria,<br />
França 2010. 107’<br />
12:00 PRADO<br />
SITGES CLÀSSICS<br />
AKELARRE<br />
Pedro Olea. Espanya, 1984. 91’<br />
12:15 AUDITORI<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
MAgIC PIANO (CURT)<br />
THE PRODIgIES<br />
Antoine Charreyron. França, 2010. 90’<br />
<strong>13</strong>:00 RETIRO<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
APOLLO 18<br />
Gonzalo López-Gallego. EUA, Canadà,<br />
<strong>2011</strong>. 86’<br />
14:30 AUDITORI<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
A LETTER TO MOMO<br />
Hiroyuki Okiura. Japó, 2010. 120’<br />
14:30 PRADO<br />
NOVES VISIONS-DARK FICCIó<br />
KROKODyLE<br />
Stefano Bessoni. Itàlia, 2010. 78’<br />
14:45 RETIRO<br />
OFICIAL FANTÀSTIC PANORAMA<br />
CURTS SOF PANORAMA 97’<br />
16:30 PRADO<br />
NOVES VISIONS-ESPECIAL<br />
OPEN 24H<br />
Carles Torras. Espanya, <strong>2011</strong>. 70’<br />
16:45 AUDITORI<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
THE TROLL HUNTER<br />
André Øvredal. Noruega, 2010. 103’<br />
16:45 RETIRO<br />
ANIMA’T<br />
FULL METAL ALCHEMIST: THE<br />
SACRED STAR OF MILOS<br />
Kazuya Murata. Japó, <strong>2011</strong>. 110’<br />
18:30 PRADO<br />
SEVEN CHANCES<br />
JEANNE CAPTIVE<br />
Philippe Ramos. França, <strong>2011</strong>. 92’<br />
18:45 AUDITORI<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
TE I FANTASMES (CURT)<br />
EL CALLEJÓN<br />
Antonio Trashorras. España, <strong>2011</strong>. 75’<br />
19:00 RETIRO<br />
S. O. F. PANORAMA-CASA ASIA<br />
SECTOR 7<br />
Kim Ji-hoon. Corea <strong>de</strong>l Sud, <strong>2011</strong>. 101’<br />
PROGRAMACIÓ<br />
DEMÀ - DIVENDRES 14<br />
20:15 PRADO<br />
NOVES VISIONS-NO FICCIó<br />
PROJECT NIM<br />
James Marsh. EUA, <strong>2011</strong>. 99’<br />
20:45 AUDITORI<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
EL PáRAMO<br />
Jaime Osorio Márquez. Argentina,<br />
Colòmbia, Espanya, <strong>2011</strong>. 100’<br />
21:00 RETIRO<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
SLEEPINg BEAUTy<br />
Julia Leigh. Australia, <strong>2011</strong>. 102’<br />
22:15 PRADO<br />
NOVES VISIONS-FICCIó<br />
COUP DE gRACE (CURT)<br />
THE TEMPEST<br />
Julie Taymor. EUA, 2010. 115’<br />
22:45 AUDITORI<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
EMPLOyé DU MOIS (CURT)<br />
TRAILER “THE WALKINg DEAD”<br />
JUAN DE LOS MUERTOS<br />
Alejandro Brugués. Espanya, Cuba,<br />
<strong>2011</strong>. 94’<br />
23:00 RETIRO<br />
S. O. F. COMPETICIó<br />
WOMB<br />
Bene<strong>de</strong>k Fliegauf. Alemanya, Hongria,<br />
França 2010. 107’<br />
01:00 AUDITORI<br />
MIDNIGHT X-TREME<br />
LA NOCHE + FREAK<br />
FEMME FATALES:<br />
HAUNTED (CURT)<br />
TRAILER “LIBRA” (FEMME<br />
FATALES)<br />
FEMME FATALES: BAD<br />
MEDICINE (CURT)<br />
METAL CREEPERS (CURT)<br />
BENCH SEAT (CURT)<br />
NEW KIDS TURBO<br />
MONSTER BRAWL<br />
SEx, DOgz AND ROCK’N’ROLL<br />
01:00 RETIRO<br />
S. O. F. PANORAMA<br />
MIDNIGHT X-TREME<br />
LA NIT + zOMBIE<br />
TRAILER “THE WALKINg DEAD”<br />
LE BLANC C’EST LE MILLEUR<br />
(FUNK FOOD) (CURT)<br />
CABINE OF THE DEAD (CURT)<br />
ExIT HUMANITy<br />
DEADHEADS<br />
WORLD OF THE DEAD: THE<br />
zOMBIE DIARIES 2<br />
EPISODIOS “HIgH SCHOOL OF<br />
DEAD”<br />
01:00 PRADO<br />
MIDNIGHT X-TREME<br />
JAPAN MADNESS<br />
TOMIE UNLIMITED<br />
KARATE-ROBO zABORgAR<br />
NINJA KIDS!!!<br />
yAKUzA WEAPON<br />
ESPAI FNAC<br />
16:00 TELEVISIó DE GèNERE:<br />
FEMME FATALES (TV SERIES).<br />
PRESENTACIó D’UNA SEL<strong>·</strong>LECCIó DE<br />
CURTMETRATGES AL VOLTANT DE<br />
L’ARqUETIPUS DE LA FEMME FATAL<br />
17:00 EL REINO DE LOS zOMBIES.<br />
TROBADA AMB BRETT PIERCE<br />
(DEADHEADS), KEKIN GATES<br />
(WORLD OF THE DEAD) I JOHN<br />
GEDDES (EXIT HUMANITY)<br />
19:00 TALLER DE<br />
CARACTERITzACIó FANTÀSTICA<br />
AMB L’INSTITUT SALVADOR SEGUI<br />
Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> les pel<strong>·</strong>lícules abans d'adquirir les entra<strong>de</strong>s<br />
SALA TRAMUNTANA<br />
11:00<br />
FESTIVAL SITGES I FESTIVAL<br />
MÁLAGA. CINEMA ESPANYOL:<br />
GèNERE I IDENTITAT<br />
17:15<br />
11-S: DEU ANYS DE PARANOIA.<br />
UNIVERSITAT BLANqUERNA<br />
RAMON LLULL<br />
BRIgADOON<br />
14:00 zOMBIE WALK<br />
ESTRENA BRIGADOON. BONG<br />
OF THE DEAD.<br />
16:00 PRESENTACIóN DE LA<br />
FOTONOVELA DESPERATE<br />
DEADWIFE<br />
17:00 ESTRENA BRIGADOON<br />
EATERS.<br />
15<br />
19:00 PRESENTACIó HADES-<br />
NEBULA, zOMBIES MADE IN SPAIN<br />
20:00 PRESENTACIó TERROR<br />
DEL SIGLO XXI<br />
21:00 ESTRENA BRIGADOON<br />
MORITURIS<br />
23:00 ESTRENA BRIGADOON<br />
THE UNLEASHED<br />
00:45 CINEASIA<br />
THE NEIGHBOUR zOMBIE<br />
ÚLTIMA PROJECCIÓ