25.04.2013 Views

Versió professor - Ajuntament de Caldes de Malavella

Versió professor - Ajuntament de Caldes de Malavella

Versió professor - Ajuntament de Caldes de Malavella

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

2000 anys <strong>de</strong> tradició turística<br />

Termalisme i estiueig<br />

Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> és i ha estat un <strong>de</strong>ls pobles amb més tradició turística a la<br />

zona gràcies a les seves aigües termals.<br />

Les aigües termals <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s brollen a una temperatura entre ______ 1 i ______ 2<br />

ºC.<br />

Aquestes provenen <strong>de</strong> l’aigua que es recull a tota la plana <strong>de</strong> la _______ 3 que es<br />

va filtrant per les diferents roques i arriba fins a una profunditat d’uns _______ 4<br />

metres. Durant la baixada aquesta aigua es va escalfant i va agafant diferents<br />

minerals.<br />

Una vegada arriba en aquesta profunditat, i a causa <strong>de</strong><br />

la ___________ 5 que agafa l’aigua al escalfar-se puja per<br />

una ________ 6 amb molta força fins a sortir a l’exterior<br />

i es reparteix per les diferents fonts <strong>de</strong>l poble. Les<br />

podríem agrupar en 3 nuclis:<br />

1. El Puig <strong>de</strong> les ________ 7<br />

2. El ________ 8 <strong>de</strong> Sant _______ 9<br />

3. El Puig <strong>de</strong> les ____________ 10<br />

D’aquesta manera les diferents fonts <strong>de</strong>l poble tenen una composició similar.<br />

L’aigua <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s és bicarbonatada, sòdica, alcalina, linítica i fluorada perquè ha<br />

agafat tots aquests minerals <strong>de</strong>l sòl.<br />

Si suméssim el cabal <strong>de</strong> totes les fonts <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s, veuríem que ragen uns _____ 11<br />

litres cada segon.<br />

Amb aquestes aigües molt riques en minerals es po<strong>de</strong>n fer tractaments<br />

d’hidroteràpia, es pot beure a la taula, cuinar...<br />

1


Situació<br />

Situació<br />

CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

El terme municipal <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> està repartit entre la Depressió <strong>de</strong> la<br />

Selva i la Serralada Litoral, a la comarca <strong>de</strong> La Selva. La seva extensió és <strong>de</strong><br />

56km2. Els rius Onyar, la Riera <strong>de</strong> la Benaula, la Riera <strong>de</strong> la Gotarra i la Riera <strong>de</strong><br />

Santa Maria són tots els que passen pel terme.<br />

El El El termalisme termalisme termalisme i i estiueig estiueig al al llarg llarg <strong>de</strong>l <strong>de</strong>l temps<br />

temps<br />

Ja els romans al segle I van <strong>de</strong>scobrir les propietats que tenia l’aigua <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s i<br />

s’hi vab instal·lar. En tenim constància per dues ________ 12 una en la que ens<br />

parla <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s com a poble in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt i l’altra que ens parla <strong>de</strong>ls<br />

“Aquical<strong>de</strong>nses”. Aquesta última ens fa pensar que en aquella època Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

<strong>Malavella</strong> es <strong>de</strong>ia _______ _______ 13 .<br />

Els romans van aprofitar l’aigua termal <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s al Puig <strong>de</strong> Sant _______ 14 i hi<br />

van construir les Termes Romanes que van utilitzar fins el segle IV quan hi va<br />

haver la caiguda <strong>de</strong> l’imperi.<br />

Després hi va haver una gran davallada <strong>de</strong> l’utilització <strong>de</strong> l’aigua.<br />

El poble es va basar en la rama<strong>de</strong>ria i l’__________ 15 , treballaven pels seus<br />

senyors feudals que controlaven la població i la producció <strong>de</strong> les terres.<br />

Cap al Segle XIX a França i Alemanya es va començar a posar <strong>de</strong> moda anar a<br />

“prendre els banys” entre la gent més rica. Va ser llavors quan van començar a<br />

aparèixer a Cal<strong>de</strong>s les primeres “___________” 16 . No estem parlant <strong>de</strong> grans<br />

balnearis com els que hi ha avui en dia sinó <strong>de</strong> cases en les que la gent es podia<br />

anar a banyar amb aigua termal, que creien que tenia po<strong>de</strong>rs curatius.<br />

La primera casa <strong>de</strong> banys la va muntar el pastisser Dillet, més tard, en va sorgir<br />

una altra el “Baños <strong>de</strong> Prats”.<br />

El doctor _________ 17 , un metge important <strong>de</strong> l’època va insistir el po<strong>de</strong>r curatiu<br />

<strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong>l poble i va començar a embotellar l’aigua que <strong>de</strong>sprés venia a les<br />

farmàcies. A part d’això, va construir un balneari, el ___________, 18 que a més a<br />

més <strong>de</strong> tenir banyeres per a po<strong>de</strong>r fer aquests tractaments tenia un hotel on la<br />

gent es podia quedar a dormir, un restaurant...<br />

2


CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

Veient això les altres cases <strong>de</strong> banys es van espavilar i van millorar per arribar a<br />

ser també dos grans balnearis. El Balneari _________ 19 i el Balneari ________ 20 .<br />

Va haver-hi un temps <strong>de</strong> bonança econòmica per aquests tres balnearis. La gent<br />

<strong>de</strong> Barcelona més adinerada venia a estiuejar a Cal<strong>de</strong>s. El poble va créixer perquè<br />

molta gent que venia <strong>de</strong> fora s’hi construïa una casa. D’altres però preferien<br />

llogar-la i per tant la gent <strong>de</strong>l poble també va anar construint perquè els que<br />

venien <strong>de</strong> fora poguessin allotjar-se aquí.<br />

El poble va anar creixent i creixent i<br />

tant l’ajuntament com els vilatans van<br />

<strong>de</strong>cidir que s’havia d’embellir el poble.<br />

Van fer vàries accions per tal d’atraure<br />

més visitants (tapar les _________ 21 ,<br />

traslladar el cementiri fora <strong>de</strong>l centre,<br />

fer els carrers més amples en les zones<br />

creixement, construir les _________ 22 i parcs per passejar, enllumenar els<br />

carrers...).<br />

Aquesta bona època es va acabar quan va arribar la Guerra _______ 23 (1936-<br />

1939).<br />

Els tres balnearis van haver <strong>de</strong> tancar i es van convertir en _________ 24 on<br />

portaven els ferits.<br />

Un cop acabada la Guerra Civil els balnearis van tornar a obrir però va costar<br />

molt tornar a començar una altra vegada perquè <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la guerra la gent no<br />

tenia prou diners per anar <strong>de</strong> vacances.<br />

Actualment, el Balneari _________ 25 no existeix ja que el van haver d’en<strong>de</strong>rrocar<br />

uns anys més tard mentre els altres dos continuen amb la seva activitat.<br />

<strong>de</strong><br />

3


Punts Punts Punts d’interès<br />

Les Termes Romanes<br />

CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

Van ser utilitza<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle I fins a la caiguda <strong>de</strong> l’imperi romà al s. IV.<br />

Les termes, en aquella època eren establiments on els ciutadans podien anar-se a<br />

banyar. Els po<strong>de</strong>rs curatius <strong>de</strong> l’aigua termal els guaria <strong>de</strong> les més diverses<br />

malalties (<strong>de</strong>s <strong>de</strong> mal d’ossos fins a constipats).<br />

A la vegada, les termes tenien una sala on po<strong>de</strong>r adorar els déus perquè aju<strong>de</strong>ssin<br />

a curar-los.<br />

És important <strong>de</strong>stacar la piscina central<br />

rectangular. Al voltant d’aquesta piscina hi<br />

havia un _________ 26 que donava accés a<br />

vàries habitacions en les que es vestien i<br />

<strong>de</strong>svestien, prenien olis...<br />

Més tard a l’època medieval es va construir un hospital a sobre. Va ser quan van<br />

en<strong>de</strong>rrocar aquest hospital que van trobar les termes romanes.<br />

Casa Rosa / Casa Estapé / Tieta Levi<br />

Pau ________ 27 va adquirir els terrenys on està situada perquè hi volia fer un<br />

balneari. Primer però va construir-hi una embotelladora (Aigua Xala, <strong>de</strong>sprés se’n<br />

va dir Vichy Cal<strong>de</strong>nse) la que anys més tard seria l’actual aigua _________ 28 .<br />

La casa és d’estil mo<strong>de</strong>rnista. Cal <strong>de</strong>stacar la gran quantitat <strong>de</strong> ceràmica, forja,<br />

<strong>de</strong>coracions, mosaics, arcs...<br />

És important l’arc <strong>de</strong> pic a la porta, la finestra d’arc ________ 29 (molt típic <strong>de</strong><br />

Cal<strong>de</strong>s) i la cornisa en forma <strong>de</strong> pinyó invertit.<br />

No se sap <strong>de</strong>l cert qui la va construir però es creu que va ser un mestre d’obres<br />

<strong>de</strong>l Masnou (Deulofeu).<br />

4


La font <strong>de</strong>ls bullidors<br />

La muralla<br />

CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

Va ser la primera font d’aigua<br />

termal d’ús ________ 30 .<br />

Segurament era <strong>de</strong>l lloc on es treia<br />

l’aigua per les termes romanes i<br />

l’hospital que hi va haver a l’edat<br />

mitjana. Aquest fet però no ha<br />

estat mai comprovat<br />

A Cal<strong>de</strong>s trobem ______ 31 torres uni<strong>de</strong>s per una muralla. No se sap ben bé<br />

perquè hi ha les torres en aquest lloc concret. Algú creu que hi havia hagut un<br />

castell, que en <strong>de</strong>ien el Castell __ _______ 32 . La seva funció però, és sens dubte<br />

<strong>de</strong>fensiva.<br />

Més tard es van construir cases dins d’aquestes tres torres on vivien 2ó 3 famílies,<br />

tal com va passar amb altres pobles <strong>de</strong> la zona.<br />

De la muralla cal <strong>de</strong>stacar les ___________ 33 que són les capes que té la muralla<br />

construï<strong>de</strong>s amb diferents tipus <strong>de</strong> pedra. Aquestes verduga<strong>de</strong>s ens fan pensar<br />

que la muralla es anar construint en diferents èpoques.<br />

Església parroquial <strong>de</strong> Sant Esteve<br />

L’església és d’estil romànic encara que actualment per la façana no ho podríem<br />

reconèixer perquè es va modificar <strong>de</strong>sprés adoptant un estil neoclàssic.<br />

El patró <strong>de</strong> l’església és Sant _______ 34 i la Patrona Santa ________ 35 .<br />

No ha estat sempre l’església principal <strong>de</strong> la població. Abans ho era l’església <strong>de</strong><br />

Sant Grau, però quan el poble va anar creixent en van construir una <strong>de</strong> nova a<br />

les afores.<br />

De la façana s’ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar:<br />

5


CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

Els _________ 36 , que són les finestretes que hi ha a cada costat <strong>de</strong> la<br />

façana <strong>de</strong>s d’on el capellà resava per espantar les tempestes.<br />

El cal<strong>de</strong>rí <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s que era l’antic escut <strong>de</strong>l poble.<br />

L’arcosoli o arc ________ 37 que conté un sepulcre on se suposa que hi<br />

ha enterrat un rector que es <strong>de</strong>ia Llambart.<br />

El serigrafiat que és idèntic al <strong>de</strong> la façana <strong>de</strong> l’església <strong>de</strong> _________ 38 .<br />

El més interessant però són les àbsi<strong>de</strong>s on sí que es<br />

po<strong>de</strong>n observar els trets romànics.<br />

Des d’aquest angle, po<strong>de</strong>m veure clarament que<br />

l’església té 3 naus, una central i dues més petites<br />

laterals.<br />

De les àbsi<strong>de</strong>s són importants les arcuacions<br />

llombar<strong>de</strong>s que són els petits arcs que fan les lloses <strong>de</strong><br />

pedra i el collarí <strong>de</strong> pedra __________ 39 .<br />

Can Quintana<br />

Aquesta casa es va construir per a llogar als estiuejants. Dins hi havia arribat a<br />

viure 5 ó 6 famílies.<br />

És d’estil ________ 40 i va estar construïda per Deulofeu. S’han <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar els arcs<br />

rampants i la ___________ 41 .<br />

Plaça Petita<br />

D’aquesta plaça senyalarem la Font d’en _________ 42 d’on diuen que abans hi<br />

havia rajat aigua calenta.<br />

El més important però és la Casa <strong>de</strong> Can ________ 43 dita antigament també com<br />

a “lo palacio do rei”. Era coneguda amb aquest nom perquè es diu el rei Jaume<br />

I hi feia estada quan estava per la zona (segle XIII).<br />

Més tard, cap al segle XVIII va viure-hi el Sr.Trelles un metge cirurgià, d’on li ve<br />

el nom actual.<br />

6


CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

De la casa en cal <strong>de</strong>stacar l’escut heràldic que trobem a la porta adovellada<br />

encara que no es distingeix bé <strong>de</strong> quin escut es tracta i la finestra gòtica que té<br />

vàries figures (un home, una dona, un angelet, un porc o vaca...).<br />

La Font <strong>de</strong> la Mina<br />

L’any 1755 hi va haver un terratrèmol a ________ 44 que va fer que les aigües <strong>de</strong><br />

Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ixessin <strong>de</strong> rajar una temporada. Per la zona <strong>de</strong> les _________ 45 va<br />

començar a sorgir aigua i van comprovar que era calenta. Van <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong> fer una<br />

mina en aquell lloc i van trobar una <strong>de</strong>u d’aigua termal.<br />

Més tard es va convertir en una font pública i en van dir La Font <strong>de</strong> la<br />

________ 46 .<br />

Al costat <strong>de</strong> la font po<strong>de</strong>m trobar els __________ 47 on les dones rentaven la<br />

roba. A Cal<strong>de</strong>s tenien l’avantatge <strong>de</strong> tenir aigua calenta, i no l’havien d’escalfar.<br />

Davant la font passa la riera ________ 48 . Aquesta riera és el <strong>de</strong>sguàs <strong>de</strong>ls 3 puigs<br />

d’on raja l’aigua calenta. Es va batejar així perquè diuen que l’aigua <strong>de</strong> la<br />

població té molt bones propietats per rentar la roba.<br />

7


SOLUCIONARI<br />

SOLUCIONARI<br />

1. 56<br />

2. 60<br />

3. Selva<br />

4. 1.000<br />

5. pressió<br />

6. falla<br />

7. Ànimes /Moleres<br />

8. Puig<br />

9. Grau<br />

10. Moleres/Ànimes<br />

11. 7’6<br />

12. epigrafies<br />

13. Aquae Calidae<br />

14. Grau<br />

15. agricultura<br />

16. Cases <strong>de</strong> banys<br />

17. Mo<strong>de</strong>st FUREST i ROCA<br />

18. Vichy Catalan<br />

19. Soler/Prats<br />

20. Soler/Prats<br />

21. claveguera<br />

22. rambles<br />

23. civil<br />

24. hospitals<br />

25. Soler<br />

26. passadís<br />

27. Estapé<br />

28. Sant Narcís<br />

29. rampant /o bé arcosoli<br />

30. públic<br />

31. tres<br />

32. <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s<br />

33. verduga<strong>de</strong>s<br />

34. Esteve<br />

35. Maria<br />

36. comunidors<br />

37. rampant / o bé arcosoli<br />

38. Vidreres<br />

39. tosca<br />

40. mo<strong>de</strong>rnista<br />

41. tribuna<br />

42. Calvet<br />

43. Trelles<br />

44. Lisboa<br />

45. Moleres<br />

46. Mina<br />

47. safarejos<br />

48. Lleixiu<br />

CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

8


La La La llegenda llegenda <strong>de</strong> <strong>de</strong> la la MALAVELLA<br />

CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

Ara fa molts i molts anys, quan Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> es <strong>de</strong>ia encara només<br />

Cal<strong>de</strong>s, els vilatans estaven ben atemorits perquè una criatura monstruosa meitat<br />

home meitat llop rondava pels seus carrers, entrava a les cases <strong>de</strong> la gent i<br />

s’enduia els nens. Però aquest no era l’únic problema <strong>de</strong> la gent <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s.<br />

Tothom havia <strong>de</strong> pagar uns carregosos impostos (gallines, sacs <strong>de</strong> farina, blat <strong>de</strong><br />

moro i altres coses) a la senyora feudal. Aquesta senyora vivia en un gran castell.<br />

Diuen que <strong>de</strong> tant lletja, geperuda i dolenta tothom la coneixia com a “mala<br />

vella”!<br />

Un dia va arribar a la vila un noi molt eixerit que es <strong>de</strong>ia Maurici. En Maurici<br />

volia trobar una bona feina al poble però ningú n’hi donà. La gent <strong>de</strong>l poble<br />

l’aconsellà que anés al castell <strong>de</strong> la “mala vella” així que una tarda <strong>de</strong>cidir anar-<br />

hi. Li va obrir la porta un geperut, el seu criat i li va dir que si volia feina, ja<br />

podia començar a treballar. Mica en mica es va anar adonant que en aquell<br />

castell passaven coses molt estranyes.<br />

Una nit en Maurici va veure sortir el geperut <strong>de</strong> casa i el va seguir sense que el<br />

veiés. Va anar fins al poble i un cop allí, el geperut va treure <strong>de</strong>l sarró que<br />

portava una disfressa <strong>de</strong> llop i se la va posar. Es va enfilar a una casa per la<br />

finestra i en va sortir amb el sarró ple! En Maurici havia <strong>de</strong>scobert que la horrible<br />

bèstia només era el geperut que portava una disfressa <strong>de</strong> llop.<br />

Continuà seguint-lo fins que arribaren a la cuina <strong>de</strong>l<br />

castell. El geperut va fer sortir el nen <strong>de</strong>l sarró i el va<br />

posaren una gàbia. Què en faria <strong>de</strong>l nen? De seguida<br />

ho va saber. El geperut va posar una gran olla a bullir<br />

amb intenció <strong>de</strong> bullir-lo. Havia <strong>de</strong> cuinar cada nit un<br />

cor <strong>de</strong> nen petit a la “mala vella” que tenia un pacte<br />

amb el dimoni i si es menjava un cor tendre cada nit<br />

tenia po<strong>de</strong>rs sobre els pagesos <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s.<br />

El valent Maurici quan va veure que l’aigua ja bullia va donar un cop al geperut<br />

i... cap a l’olla! Va <strong>de</strong>ixar anar al nen perquè anés a avisar la gent <strong>de</strong>l poble i ...<br />

9


CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

quan va tenir el geperut ben cuinat, li va treure el cor i el va portar a la mestressa<br />

<strong>de</strong>l castell. Aquesta tant afamada com sempre a la primera queixalada es va<br />

adonar que aquell cor no era tant tendre com el altres. En Maurici se li va<br />

encarar i li confessà que era el cor <strong>de</strong>l geperut. La “mala vella” va or<strong>de</strong>nar als<br />

guàrdies que l’agafessin, però en aquell moment va arribat tota la gent <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s<br />

que havia estat avisada pel nen.<br />

La “mala vella” en veure-ho va marxar corrents <strong>de</strong>l castell cridant: TORNARÉ,<br />

TORNARÉ!... però mai més ha tornat.<br />

Després <strong>de</strong> fer fora la “mala vella” el poble va celebrar una gran festa en la que<br />

en Maurici va ser l’heroi.<br />

I cada any per Sant Maurici, la gent <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s puja a les ruïnes <strong>de</strong>l castell per<br />

recordar i donar gràcies a la seva valentia. Recor<strong>de</strong>n amb aquesta festa el dia en<br />

que la “mala vella” i el seu seguici van <strong>de</strong>saparèixer per sempre més <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s.<br />

De Cal<strong>de</strong>s....<strong>de</strong> <strong>Malavella</strong>.<br />

10


SOPA SOPA DE DE LLETRES LLETRES<br />

LLETRES<br />

CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

Troba 10 paraules que tinguin relació amb Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> dins d’aquesta<br />

sopa <strong>de</strong> lletres.<br />

Les podràs trobar <strong>de</strong> dreta a esquerra, d’esquerra a dreta, <strong>de</strong> dalt a baix, <strong>de</strong> baix<br />

a dalt, en diagonal... en fi... TOT UN EMBOLIC!<br />

He He trobat:<br />

trobat:<br />

1. Aigua termal<br />

2. Termes romanes<br />

3. Balneari<br />

4. Font <strong>de</strong> la Mina<br />

5. Església<br />

6. Absi<strong>de</strong>s<br />

7. Muralla<br />

8. Can Trelles<br />

9. Can Quintana<br />

10. Casa Rosa<br />

T J A E L S R O M A N S V<br />

A E S G L E S I A A N A I<br />

I N R S T A L A R S E S A<br />

G C A M L D E S P E R O A<br />

U P R U E B A L N E A R I<br />

A O F R I S E D I S B A T<br />

T A C A N T R E L L E S R<br />

E L E L S P R O O P I A E<br />

R T A L T S C U M R A C T<br />

M I V A E S D E L A A S E<br />

A V A N A T N I U Q N A C<br />

L A A I G U A T E R M E A<br />

F O N T D E L A M I N A S L.<br />

Quan hagis trobat les 10 paraules podràs llegir una frase amb les lletres sobrants.<br />

Escriu-la a continuació:<br />

JA ELS ROMANS VAN INSTALAR-SE A CALDES PER APROFITAR LES<br />

PROPIETATS CURATIVES DE LA SEVA AIGUA TERMAL.<br />

11


UNA UNA MICA MICA DE DE MEMÒRIA!!!<br />

MEMÒRIA!!!<br />

Recor<strong>de</strong>s quin és el patró <strong>de</strong> la població?<br />

St. Esteve<br />

Quin tipus d’arc abunda a Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong>? Dibuixa’l!<br />

Ei... que a Cal<strong>de</strong>s n’has vist varis, no el recor<strong>de</strong>s?<br />

CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

Perquè a la Casa <strong>de</strong> Can Trelles se’n diu també “lo palacio do rei”?<br />

Perquè es diu que el rei Jaume I s’hi instal·lava quan visitava la zona<br />

Recor<strong>de</strong>s algun <strong>de</strong>ls antics noms <strong>de</strong> l’actual Plaça <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>?<br />

Plaça <strong>de</strong> la Carnisseria, Plaça <strong>de</strong> la Constitució, Plaça <strong>de</strong>l Caudillo, Plaça Perella<br />

12


AIGUA<br />

AIGUA<br />

CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

Dibuixa o retalla i enganxa un dibuix <strong>de</strong>l cicle <strong>de</strong> l’aigua estudiat a classe.<br />

Esquema cicle <strong>de</strong> l’aigua<br />

A Cal<strong>de</strong>s t’han explicat la diferència que hi ha entre el cicle <strong>de</strong> l’aigua i el<br />

<strong>de</strong> l’aigua termal.<br />

Sabries retocar el dibuix per tal que fos el <strong>de</strong>l cicle <strong>de</strong> l’aigua termal <strong>de</strong><br />

Cal<strong>de</strong>s? Pots indicar la profunditats, l’escalfor a la que surt l’aigua...<br />

(difícil però... no impossible! - Consulta la primera pàgina <strong>de</strong>l teu qua<strong>de</strong>rn).<br />

Esquema cicle <strong>de</strong> l’aigua indicant: escalfor subterrània, absorbiment <strong>de</strong><br />

minerals, profunditat a la que arriba, pressió, temperatura a la que surt…<br />

13


Què expliquen els avis <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Font d’en Calvet?<br />

CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />

MALAVELLA<br />

La font d’en Calvet està situada a la Plaça Petita. Actualment hi raja aigua<br />

corrent (no termal) però els s’explica que antigament hi havia rajat aigua calenta<br />

L’aigua <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s ha <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> rajar una vegada (que es recordi) saps quan<br />

va ser i perquè va passar?<br />

Sí, va <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> rajar l’any 1755 <strong>de</strong>gut a un terratrèmol que hi va haver a Lisboa<br />

en el que van morir més <strong>de</strong> 60.000 persones<br />

Quins avantatges tenien les dones <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s a l’hora <strong>de</strong> rentar la roba?<br />

1. No havien d’escalfar l’aigua perquè ja la tenien calenta<br />

2. L’aigua termal té molt bones propietats per a rentar la roba<br />

PER MÉS INFORMACIÓ DE LA POBLACIÓ PODEN CONSULTAR LES PÀGINES<br />

WEB:<br />

www.cal<strong>de</strong>s<strong>de</strong>malavella.com<br />

www.gaudiallgaudi.com link Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> (mo<strong>de</strong>rnisme)<br />

O BÉ DIRIGIR-SE A L’OFICINA DE TURISME:<br />

Oficina Oficina <strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>de</strong> Turisme Turisme Cal<strong>de</strong>s Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong><br />

<strong>Malavella</strong><br />

C/Onze <strong>de</strong> Setembre s/n - 17455 Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> (GIRONA)<br />

Tel. 972 48 01 03 / Fax 972 48 00 94<br />

otcal<strong>de</strong>s@laselvaturisme.com<br />

14

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!