Versió professor - Ajuntament de Caldes de Malavella
Versió professor - Ajuntament de Caldes de Malavella
Versió professor - Ajuntament de Caldes de Malavella
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
2000 anys <strong>de</strong> tradició turística<br />
Termalisme i estiueig<br />
Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> és i ha estat un <strong>de</strong>ls pobles amb més tradició turística a la<br />
zona gràcies a les seves aigües termals.<br />
Les aigües termals <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s brollen a una temperatura entre ______ 1 i ______ 2<br />
ºC.<br />
Aquestes provenen <strong>de</strong> l’aigua que es recull a tota la plana <strong>de</strong> la _______ 3 que es<br />
va filtrant per les diferents roques i arriba fins a una profunditat d’uns _______ 4<br />
metres. Durant la baixada aquesta aigua es va escalfant i va agafant diferents<br />
minerals.<br />
Una vegada arriba en aquesta profunditat, i a causa <strong>de</strong><br />
la ___________ 5 que agafa l’aigua al escalfar-se puja per<br />
una ________ 6 amb molta força fins a sortir a l’exterior<br />
i es reparteix per les diferents fonts <strong>de</strong>l poble. Les<br />
podríem agrupar en 3 nuclis:<br />
1. El Puig <strong>de</strong> les ________ 7<br />
2. El ________ 8 <strong>de</strong> Sant _______ 9<br />
3. El Puig <strong>de</strong> les ____________ 10<br />
D’aquesta manera les diferents fonts <strong>de</strong>l poble tenen una composició similar.<br />
L’aigua <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s és bicarbonatada, sòdica, alcalina, linítica i fluorada perquè ha<br />
agafat tots aquests minerals <strong>de</strong>l sòl.<br />
Si suméssim el cabal <strong>de</strong> totes les fonts <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s, veuríem que ragen uns _____ 11<br />
litres cada segon.<br />
Amb aquestes aigües molt riques en minerals es po<strong>de</strong>n fer tractaments<br />
d’hidroteràpia, es pot beure a la taula, cuinar...<br />
1
Situació<br />
Situació<br />
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
El terme municipal <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> està repartit entre la Depressió <strong>de</strong> la<br />
Selva i la Serralada Litoral, a la comarca <strong>de</strong> La Selva. La seva extensió és <strong>de</strong><br />
56km2. Els rius Onyar, la Riera <strong>de</strong> la Benaula, la Riera <strong>de</strong> la Gotarra i la Riera <strong>de</strong><br />
Santa Maria són tots els que passen pel terme.<br />
El El El termalisme termalisme termalisme i i estiueig estiueig al al llarg llarg <strong>de</strong>l <strong>de</strong>l temps<br />
temps<br />
Ja els romans al segle I van <strong>de</strong>scobrir les propietats que tenia l’aigua <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s i<br />
s’hi vab instal·lar. En tenim constància per dues ________ 12 una en la que ens<br />
parla <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s com a poble in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt i l’altra que ens parla <strong>de</strong>ls<br />
“Aquical<strong>de</strong>nses”. Aquesta última ens fa pensar que en aquella època Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
<strong>Malavella</strong> es <strong>de</strong>ia _______ _______ 13 .<br />
Els romans van aprofitar l’aigua termal <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s al Puig <strong>de</strong> Sant _______ 14 i hi<br />
van construir les Termes Romanes que van utilitzar fins el segle IV quan hi va<br />
haver la caiguda <strong>de</strong> l’imperi.<br />
Després hi va haver una gran davallada <strong>de</strong> l’utilització <strong>de</strong> l’aigua.<br />
El poble es va basar en la rama<strong>de</strong>ria i l’__________ 15 , treballaven pels seus<br />
senyors feudals que controlaven la població i la producció <strong>de</strong> les terres.<br />
Cap al Segle XIX a França i Alemanya es va començar a posar <strong>de</strong> moda anar a<br />
“prendre els banys” entre la gent més rica. Va ser llavors quan van començar a<br />
aparèixer a Cal<strong>de</strong>s les primeres “___________” 16 . No estem parlant <strong>de</strong> grans<br />
balnearis com els que hi ha avui en dia sinó <strong>de</strong> cases en les que la gent es podia<br />
anar a banyar amb aigua termal, que creien que tenia po<strong>de</strong>rs curatius.<br />
La primera casa <strong>de</strong> banys la va muntar el pastisser Dillet, més tard, en va sorgir<br />
una altra el “Baños <strong>de</strong> Prats”.<br />
El doctor _________ 17 , un metge important <strong>de</strong> l’època va insistir el po<strong>de</strong>r curatiu<br />
<strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong>l poble i va començar a embotellar l’aigua que <strong>de</strong>sprés venia a les<br />
farmàcies. A part d’això, va construir un balneari, el ___________, 18 que a més a<br />
més <strong>de</strong> tenir banyeres per a po<strong>de</strong>r fer aquests tractaments tenia un hotel on la<br />
gent es podia quedar a dormir, un restaurant...<br />
2
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
Veient això les altres cases <strong>de</strong> banys es van espavilar i van millorar per arribar a<br />
ser també dos grans balnearis. El Balneari _________ 19 i el Balneari ________ 20 .<br />
Va haver-hi un temps <strong>de</strong> bonança econòmica per aquests tres balnearis. La gent<br />
<strong>de</strong> Barcelona més adinerada venia a estiuejar a Cal<strong>de</strong>s. El poble va créixer perquè<br />
molta gent que venia <strong>de</strong> fora s’hi construïa una casa. D’altres però preferien<br />
llogar-la i per tant la gent <strong>de</strong>l poble també va anar construint perquè els que<br />
venien <strong>de</strong> fora poguessin allotjar-se aquí.<br />
El poble va anar creixent i creixent i<br />
tant l’ajuntament com els vilatans van<br />
<strong>de</strong>cidir que s’havia d’embellir el poble.<br />
Van fer vàries accions per tal d’atraure<br />
més visitants (tapar les _________ 21 ,<br />
traslladar el cementiri fora <strong>de</strong>l centre,<br />
fer els carrers més amples en les zones<br />
creixement, construir les _________ 22 i parcs per passejar, enllumenar els<br />
carrers...).<br />
Aquesta bona època es va acabar quan va arribar la Guerra _______ 23 (1936-<br />
1939).<br />
Els tres balnearis van haver <strong>de</strong> tancar i es van convertir en _________ 24 on<br />
portaven els ferits.<br />
Un cop acabada la Guerra Civil els balnearis van tornar a obrir però va costar<br />
molt tornar a començar una altra vegada perquè <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la guerra la gent no<br />
tenia prou diners per anar <strong>de</strong> vacances.<br />
Actualment, el Balneari _________ 25 no existeix ja que el van haver d’en<strong>de</strong>rrocar<br />
uns anys més tard mentre els altres dos continuen amb la seva activitat.<br />
<strong>de</strong><br />
3
Punts Punts Punts d’interès<br />
Les Termes Romanes<br />
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
Van ser utilitza<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle I fins a la caiguda <strong>de</strong> l’imperi romà al s. IV.<br />
Les termes, en aquella època eren establiments on els ciutadans podien anar-se a<br />
banyar. Els po<strong>de</strong>rs curatius <strong>de</strong> l’aigua termal els guaria <strong>de</strong> les més diverses<br />
malalties (<strong>de</strong>s <strong>de</strong> mal d’ossos fins a constipats).<br />
A la vegada, les termes tenien una sala on po<strong>de</strong>r adorar els déus perquè aju<strong>de</strong>ssin<br />
a curar-los.<br />
És important <strong>de</strong>stacar la piscina central<br />
rectangular. Al voltant d’aquesta piscina hi<br />
havia un _________ 26 que donava accés a<br />
vàries habitacions en les que es vestien i<br />
<strong>de</strong>svestien, prenien olis...<br />
Més tard a l’època medieval es va construir un hospital a sobre. Va ser quan van<br />
en<strong>de</strong>rrocar aquest hospital que van trobar les termes romanes.<br />
Casa Rosa / Casa Estapé / Tieta Levi<br />
Pau ________ 27 va adquirir els terrenys on està situada perquè hi volia fer un<br />
balneari. Primer però va construir-hi una embotelladora (Aigua Xala, <strong>de</strong>sprés se’n<br />
va dir Vichy Cal<strong>de</strong>nse) la que anys més tard seria l’actual aigua _________ 28 .<br />
La casa és d’estil mo<strong>de</strong>rnista. Cal <strong>de</strong>stacar la gran quantitat <strong>de</strong> ceràmica, forja,<br />
<strong>de</strong>coracions, mosaics, arcs...<br />
És important l’arc <strong>de</strong> pic a la porta, la finestra d’arc ________ 29 (molt típic <strong>de</strong><br />
Cal<strong>de</strong>s) i la cornisa en forma <strong>de</strong> pinyó invertit.<br />
No se sap <strong>de</strong>l cert qui la va construir però es creu que va ser un mestre d’obres<br />
<strong>de</strong>l Masnou (Deulofeu).<br />
4
La font <strong>de</strong>ls bullidors<br />
La muralla<br />
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
Va ser la primera font d’aigua<br />
termal d’ús ________ 30 .<br />
Segurament era <strong>de</strong>l lloc on es treia<br />
l’aigua per les termes romanes i<br />
l’hospital que hi va haver a l’edat<br />
mitjana. Aquest fet però no ha<br />
estat mai comprovat<br />
A Cal<strong>de</strong>s trobem ______ 31 torres uni<strong>de</strong>s per una muralla. No se sap ben bé<br />
perquè hi ha les torres en aquest lloc concret. Algú creu que hi havia hagut un<br />
castell, que en <strong>de</strong>ien el Castell __ _______ 32 . La seva funció però, és sens dubte<br />
<strong>de</strong>fensiva.<br />
Més tard es van construir cases dins d’aquestes tres torres on vivien 2ó 3 famílies,<br />
tal com va passar amb altres pobles <strong>de</strong> la zona.<br />
De la muralla cal <strong>de</strong>stacar les ___________ 33 que són les capes que té la muralla<br />
construï<strong>de</strong>s amb diferents tipus <strong>de</strong> pedra. Aquestes verduga<strong>de</strong>s ens fan pensar<br />
que la muralla es anar construint en diferents èpoques.<br />
Església parroquial <strong>de</strong> Sant Esteve<br />
L’església és d’estil romànic encara que actualment per la façana no ho podríem<br />
reconèixer perquè es va modificar <strong>de</strong>sprés adoptant un estil neoclàssic.<br />
El patró <strong>de</strong> l’església és Sant _______ 34 i la Patrona Santa ________ 35 .<br />
No ha estat sempre l’església principal <strong>de</strong> la població. Abans ho era l’església <strong>de</strong><br />
Sant Grau, però quan el poble va anar creixent en van construir una <strong>de</strong> nova a<br />
les afores.<br />
De la façana s’ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar:<br />
5
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
Els _________ 36 , que són les finestretes que hi ha a cada costat <strong>de</strong> la<br />
façana <strong>de</strong>s d’on el capellà resava per espantar les tempestes.<br />
El cal<strong>de</strong>rí <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s que era l’antic escut <strong>de</strong>l poble.<br />
L’arcosoli o arc ________ 37 que conté un sepulcre on se suposa que hi<br />
ha enterrat un rector que es <strong>de</strong>ia Llambart.<br />
El serigrafiat que és idèntic al <strong>de</strong> la façana <strong>de</strong> l’església <strong>de</strong> _________ 38 .<br />
El més interessant però són les àbsi<strong>de</strong>s on sí que es<br />
po<strong>de</strong>n observar els trets romànics.<br />
Des d’aquest angle, po<strong>de</strong>m veure clarament que<br />
l’església té 3 naus, una central i dues més petites<br />
laterals.<br />
De les àbsi<strong>de</strong>s són importants les arcuacions<br />
llombar<strong>de</strong>s que són els petits arcs que fan les lloses <strong>de</strong><br />
pedra i el collarí <strong>de</strong> pedra __________ 39 .<br />
Can Quintana<br />
Aquesta casa es va construir per a llogar als estiuejants. Dins hi havia arribat a<br />
viure 5 ó 6 famílies.<br />
És d’estil ________ 40 i va estar construïda per Deulofeu. S’han <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar els arcs<br />
rampants i la ___________ 41 .<br />
Plaça Petita<br />
D’aquesta plaça senyalarem la Font d’en _________ 42 d’on diuen que abans hi<br />
havia rajat aigua calenta.<br />
El més important però és la Casa <strong>de</strong> Can ________ 43 dita antigament també com<br />
a “lo palacio do rei”. Era coneguda amb aquest nom perquè es diu el rei Jaume<br />
I hi feia estada quan estava per la zona (segle XIII).<br />
Més tard, cap al segle XVIII va viure-hi el Sr.Trelles un metge cirurgià, d’on li ve<br />
el nom actual.<br />
6
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
De la casa en cal <strong>de</strong>stacar l’escut heràldic que trobem a la porta adovellada<br />
encara que no es distingeix bé <strong>de</strong> quin escut es tracta i la finestra gòtica que té<br />
vàries figures (un home, una dona, un angelet, un porc o vaca...).<br />
La Font <strong>de</strong> la Mina<br />
L’any 1755 hi va haver un terratrèmol a ________ 44 que va fer que les aigües <strong>de</strong><br />
Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ixessin <strong>de</strong> rajar una temporada. Per la zona <strong>de</strong> les _________ 45 va<br />
començar a sorgir aigua i van comprovar que era calenta. Van <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong> fer una<br />
mina en aquell lloc i van trobar una <strong>de</strong>u d’aigua termal.<br />
Més tard es va convertir en una font pública i en van dir La Font <strong>de</strong> la<br />
________ 46 .<br />
Al costat <strong>de</strong> la font po<strong>de</strong>m trobar els __________ 47 on les dones rentaven la<br />
roba. A Cal<strong>de</strong>s tenien l’avantatge <strong>de</strong> tenir aigua calenta, i no l’havien d’escalfar.<br />
Davant la font passa la riera ________ 48 . Aquesta riera és el <strong>de</strong>sguàs <strong>de</strong>ls 3 puigs<br />
d’on raja l’aigua calenta. Es va batejar així perquè diuen que l’aigua <strong>de</strong> la<br />
població té molt bones propietats per rentar la roba.<br />
7
SOLUCIONARI<br />
SOLUCIONARI<br />
1. 56<br />
2. 60<br />
3. Selva<br />
4. 1.000<br />
5. pressió<br />
6. falla<br />
7. Ànimes /Moleres<br />
8. Puig<br />
9. Grau<br />
10. Moleres/Ànimes<br />
11. 7’6<br />
12. epigrafies<br />
13. Aquae Calidae<br />
14. Grau<br />
15. agricultura<br />
16. Cases <strong>de</strong> banys<br />
17. Mo<strong>de</strong>st FUREST i ROCA<br />
18. Vichy Catalan<br />
19. Soler/Prats<br />
20. Soler/Prats<br />
21. claveguera<br />
22. rambles<br />
23. civil<br />
24. hospitals<br />
25. Soler<br />
26. passadís<br />
27. Estapé<br />
28. Sant Narcís<br />
29. rampant /o bé arcosoli<br />
30. públic<br />
31. tres<br />
32. <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s<br />
33. verduga<strong>de</strong>s<br />
34. Esteve<br />
35. Maria<br />
36. comunidors<br />
37. rampant / o bé arcosoli<br />
38. Vidreres<br />
39. tosca<br />
40. mo<strong>de</strong>rnista<br />
41. tribuna<br />
42. Calvet<br />
43. Trelles<br />
44. Lisboa<br />
45. Moleres<br />
46. Mina<br />
47. safarejos<br />
48. Lleixiu<br />
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
8
La La La llegenda llegenda <strong>de</strong> <strong>de</strong> la la MALAVELLA<br />
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
Ara fa molts i molts anys, quan Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> es <strong>de</strong>ia encara només<br />
Cal<strong>de</strong>s, els vilatans estaven ben atemorits perquè una criatura monstruosa meitat<br />
home meitat llop rondava pels seus carrers, entrava a les cases <strong>de</strong> la gent i<br />
s’enduia els nens. Però aquest no era l’únic problema <strong>de</strong> la gent <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s.<br />
Tothom havia <strong>de</strong> pagar uns carregosos impostos (gallines, sacs <strong>de</strong> farina, blat <strong>de</strong><br />
moro i altres coses) a la senyora feudal. Aquesta senyora vivia en un gran castell.<br />
Diuen que <strong>de</strong> tant lletja, geperuda i dolenta tothom la coneixia com a “mala<br />
vella”!<br />
Un dia va arribar a la vila un noi molt eixerit que es <strong>de</strong>ia Maurici. En Maurici<br />
volia trobar una bona feina al poble però ningú n’hi donà. La gent <strong>de</strong>l poble<br />
l’aconsellà que anés al castell <strong>de</strong> la “mala vella” així que una tarda <strong>de</strong>cidir anar-<br />
hi. Li va obrir la porta un geperut, el seu criat i li va dir que si volia feina, ja<br />
podia començar a treballar. Mica en mica es va anar adonant que en aquell<br />
castell passaven coses molt estranyes.<br />
Una nit en Maurici va veure sortir el geperut <strong>de</strong> casa i el va seguir sense que el<br />
veiés. Va anar fins al poble i un cop allí, el geperut va treure <strong>de</strong>l sarró que<br />
portava una disfressa <strong>de</strong> llop i se la va posar. Es va enfilar a una casa per la<br />
finestra i en va sortir amb el sarró ple! En Maurici havia <strong>de</strong>scobert que la horrible<br />
bèstia només era el geperut que portava una disfressa <strong>de</strong> llop.<br />
Continuà seguint-lo fins que arribaren a la cuina <strong>de</strong>l<br />
castell. El geperut va fer sortir el nen <strong>de</strong>l sarró i el va<br />
posaren una gàbia. Què en faria <strong>de</strong>l nen? De seguida<br />
ho va saber. El geperut va posar una gran olla a bullir<br />
amb intenció <strong>de</strong> bullir-lo. Havia <strong>de</strong> cuinar cada nit un<br />
cor <strong>de</strong> nen petit a la “mala vella” que tenia un pacte<br />
amb el dimoni i si es menjava un cor tendre cada nit<br />
tenia po<strong>de</strong>rs sobre els pagesos <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s.<br />
El valent Maurici quan va veure que l’aigua ja bullia va donar un cop al geperut<br />
i... cap a l’olla! Va <strong>de</strong>ixar anar al nen perquè anés a avisar la gent <strong>de</strong>l poble i ...<br />
9
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
quan va tenir el geperut ben cuinat, li va treure el cor i el va portar a la mestressa<br />
<strong>de</strong>l castell. Aquesta tant afamada com sempre a la primera queixalada es va<br />
adonar que aquell cor no era tant tendre com el altres. En Maurici se li va<br />
encarar i li confessà que era el cor <strong>de</strong>l geperut. La “mala vella” va or<strong>de</strong>nar als<br />
guàrdies que l’agafessin, però en aquell moment va arribat tota la gent <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s<br />
que havia estat avisada pel nen.<br />
La “mala vella” en veure-ho va marxar corrents <strong>de</strong>l castell cridant: TORNARÉ,<br />
TORNARÉ!... però mai més ha tornat.<br />
Després <strong>de</strong> fer fora la “mala vella” el poble va celebrar una gran festa en la que<br />
en Maurici va ser l’heroi.<br />
I cada any per Sant Maurici, la gent <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s puja a les ruïnes <strong>de</strong>l castell per<br />
recordar i donar gràcies a la seva valentia. Recor<strong>de</strong>n amb aquesta festa el dia en<br />
que la “mala vella” i el seu seguici van <strong>de</strong>saparèixer per sempre més <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s.<br />
De Cal<strong>de</strong>s....<strong>de</strong> <strong>Malavella</strong>.<br />
10
SOPA SOPA DE DE LLETRES LLETRES<br />
LLETRES<br />
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
Troba 10 paraules que tinguin relació amb Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> dins d’aquesta<br />
sopa <strong>de</strong> lletres.<br />
Les podràs trobar <strong>de</strong> dreta a esquerra, d’esquerra a dreta, <strong>de</strong> dalt a baix, <strong>de</strong> baix<br />
a dalt, en diagonal... en fi... TOT UN EMBOLIC!<br />
He He trobat:<br />
trobat:<br />
1. Aigua termal<br />
2. Termes romanes<br />
3. Balneari<br />
4. Font <strong>de</strong> la Mina<br />
5. Església<br />
6. Absi<strong>de</strong>s<br />
7. Muralla<br />
8. Can Trelles<br />
9. Can Quintana<br />
10. Casa Rosa<br />
T J A E L S R O M A N S V<br />
A E S G L E S I A A N A I<br />
I N R S T A L A R S E S A<br />
G C A M L D E S P E R O A<br />
U P R U E B A L N E A R I<br />
A O F R I S E D I S B A T<br />
T A C A N T R E L L E S R<br />
E L E L S P R O O P I A E<br />
R T A L T S C U M R A C T<br />
M I V A E S D E L A A S E<br />
A V A N A T N I U Q N A C<br />
L A A I G U A T E R M E A<br />
F O N T D E L A M I N A S L.<br />
Quan hagis trobat les 10 paraules podràs llegir una frase amb les lletres sobrants.<br />
Escriu-la a continuació:<br />
JA ELS ROMANS VAN INSTALAR-SE A CALDES PER APROFITAR LES<br />
PROPIETATS CURATIVES DE LA SEVA AIGUA TERMAL.<br />
11
UNA UNA MICA MICA DE DE MEMÒRIA!!!<br />
MEMÒRIA!!!<br />
Recor<strong>de</strong>s quin és el patró <strong>de</strong> la població?<br />
St. Esteve<br />
Quin tipus d’arc abunda a Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong>? Dibuixa’l!<br />
Ei... que a Cal<strong>de</strong>s n’has vist varis, no el recor<strong>de</strong>s?<br />
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
Perquè a la Casa <strong>de</strong> Can Trelles se’n diu també “lo palacio do rei”?<br />
Perquè es diu que el rei Jaume I s’hi instal·lava quan visitava la zona<br />
Recor<strong>de</strong>s algun <strong>de</strong>ls antics noms <strong>de</strong> l’actual Plaça <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>?<br />
Plaça <strong>de</strong> la Carnisseria, Plaça <strong>de</strong> la Constitució, Plaça <strong>de</strong>l Caudillo, Plaça Perella<br />
12
AIGUA<br />
AIGUA<br />
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
Dibuixa o retalla i enganxa un dibuix <strong>de</strong>l cicle <strong>de</strong> l’aigua estudiat a classe.<br />
Esquema cicle <strong>de</strong> l’aigua<br />
A Cal<strong>de</strong>s t’han explicat la diferència que hi ha entre el cicle <strong>de</strong> l’aigua i el<br />
<strong>de</strong> l’aigua termal.<br />
Sabries retocar el dibuix per tal que fos el <strong>de</strong>l cicle <strong>de</strong> l’aigua termal <strong>de</strong><br />
Cal<strong>de</strong>s? Pots indicar la profunditats, l’escalfor a la que surt l’aigua...<br />
(difícil però... no impossible! - Consulta la primera pàgina <strong>de</strong>l teu qua<strong>de</strong>rn).<br />
Esquema cicle <strong>de</strong> l’aigua indicant: escalfor subterrània, absorbiment <strong>de</strong><br />
minerals, profunditat a la que arriba, pressió, temperatura a la que surt…<br />
13
Què expliquen els avis <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Font d’en Calvet?<br />
CALDES CALDES DE DE MALAVELLA<br />
MALAVELLA<br />
La font d’en Calvet està situada a la Plaça Petita. Actualment hi raja aigua<br />
corrent (no termal) però els s’explica que antigament hi havia rajat aigua calenta<br />
L’aigua <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s ha <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> rajar una vegada (que es recordi) saps quan<br />
va ser i perquè va passar?<br />
Sí, va <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> rajar l’any 1755 <strong>de</strong>gut a un terratrèmol que hi va haver a Lisboa<br />
en el que van morir més <strong>de</strong> 60.000 persones<br />
Quins avantatges tenien les dones <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s a l’hora <strong>de</strong> rentar la roba?<br />
1. No havien d’escalfar l’aigua perquè ja la tenien calenta<br />
2. L’aigua termal té molt bones propietats per a rentar la roba<br />
PER MÉS INFORMACIÓ DE LA POBLACIÓ PODEN CONSULTAR LES PÀGINES<br />
WEB:<br />
www.cal<strong>de</strong>s<strong>de</strong>malavella.com<br />
www.gaudiallgaudi.com link Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> (mo<strong>de</strong>rnisme)<br />
O BÉ DIRIGIR-SE A L’OFICINA DE TURISME:<br />
Oficina Oficina <strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>de</strong> Turisme Turisme Cal<strong>de</strong>s Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong><br />
<strong>Malavella</strong><br />
C/Onze <strong>de</strong> Setembre s/n - 17455 Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Malavella</strong> (GIRONA)<br />
Tel. 972 48 01 03 / Fax 972 48 00 94<br />
otcal<strong>de</strong>s@laselvaturisme.com<br />
14