Informe Missió Empresarial Canadà 2006. - Acra

Missió Empresarial d ’ACRA 

Ontàrio i Quebec (Canadà) del 9 al 19 de juny de 2006 

Resum de les 

diferents visites a 

institucions d’atenció 

a la gent gran d’ 

Ontàrio i Quèbec

1. Membres de la delegació 

1. Pere Ardite Residència La Torrassa 

2. Núria de Antonio 

3. Joaquim Foix 

4. Dulce Fontanals Fundació Sar 

5. Mariona Giro IPSS 

6. Montserrat Isarn Centre Geriàtric del Pirineu 

7. Joaquina Lanzas Residència Canava 2002 

8. Montserrat León 

9. Montserrat Llopis ACRA 

10. Elisabeth Massons Aplus Santé 

11. Ramón Mitjana Centre Geriàtric del Pirineu 

12. Montserrat Muñoz Residència La Torrassa 

13. Olga Muñoz Aidar 

14. Carme Osul Germanes Hospitalàries 

15. Marta Pascual IPSS 

16. Miguel Perdiguer Obra Social La Caixa de Catalunya 

17. Fátima Prieto Prytanis S.A. 

18. Francesc Puig Fundació Vallparadís 

19. Ricard Roda Adesma 

20. Trini Sánchez Residència Coloma 

21. Josep Solans Fundació Viure i Conviure 

22. Mª Rosa Suñé ASOR 

23. Fina Vernet Residència Olivaret 

24. Cristina Vidal Fundació Pere Tarrés 

25. Mª Carme Vitó 

Missió Empresarial d’ACRA 2006. Ontàrio i Quebec (Canadà) 9-19 de juny 2

2. Programa del viatge a Ontàrio i Quebec (Canadà) 

(del 9 al 19 de juny de 2006) 

Divendres 

09 de juny 

Dissabte 

10 de juny 

Diumenge 

11 de juny 

Dilluns 

12 de juny 

>>>>Barcelona-Toronto 

Sortida de Barcelona amb destí a Toronto. 

Arribada a la tarda 

Trasllat a l’hotel i allotjament 

>>>>Toronto 

Visita guiada a Toronto 

>>>>Toronto 

Visita a les Catarates del Niàgara 

Dinar 

Visita al poble Niagara on the Lake 

>>>>Ontàrio 

08:00h-10:00h Reunió amb l’Ontario Long Term Care 

Association (OLTCA) i visita a The 

Kensington Health Centre 

10:30h-12:00h Visita Christie Gardens Apartments & 

Care 

12:00h-13:30h Dinar 

14:00h-15:30h Visita a Shepherd Village Inc. i reunió 

amb l’ Ontario Retirement Communities 

Association (ORCA) 

16:00h-17:30h Visita a Castleview Wychwood Towers 


Dimarts 

13 de juny 

Dimecres 

14 de juny 

Dijous 

15 de juny 

Divendres 

16 de juny 

>>>>Quebec 

Sortida d’Ontàrio destí Quebec 

Arribada i trasllat a l’hotel 

15:00h-16:30h Visita al CHSLD de Sainte-Anne de 

Beaupré 

>>>>Quebec 

11:00h-12:30h Visita a La residence Bon Pasteur 

15:00h-16:30h Visita a Les Jardins du Haut-Saint-Laurent 

>>>>Trois-Rivières i Montreal 

Esmorzar a l’hotel 

Viatge Quebec-Montreal 

10:00h-11:30h Visita a Carpe Diem 

12:30h-14:00h Dinar 

17:00h-18:00h Reunió amb el Sr.François Béland, doctor. 

Departament d’Administració de la Salut, 

Universitat de Montreal. Codirector de 

Solidage, grup de recerca Universitat de 

Montreal i MCGill sobre els serveis 

integrats per a la gent gran 

>>>>Montreal 

08:30h-10:00h Reunió i visita al centre de Santé et de 

Services Sociaux (CSSS) Cavendish 

10:30h-12:30h Visita al Centre d’hébregement et de soins 

de longue durée (CHSLD) St-Vincent 

Marie 

12:30h-14:00h Dinar 

14:30h-16:00h Visita a la Résidence Yvon Brunet 

16:30h-18:00h Visita a la Résidences Soleil- Manoir 

Saint-Léonard 


Dissabte 

17 de juny 

Diumenge 

18 de juny 

Dilluns 

19 de juny 

>>>>Montreal 

Grup A. Dia lliure a Montreal 

Grup B. Visita a Ottawa 

>>>>Montreal-Barcelona 

Esmorzar 

visita guiada a la ciutat de Montreal 

Trasllat a l’aeroport 

Sortida destí a Barcelona via Frankfurt 

>>>>Arribada a Barcelona 


El Canadà 


12 

juny 2006 

Persones de contacte : Sra. Karen 

Sullivan, d’OLTCA, i Sr. Bill 

O’Neill, de The Kengsinton Health 

Centre 

25 Brunswick Avenue 

Toronto, Ontario 

M5S 2L9 

Tel. 416-963-9640 / 416-963-5595 

Fax: (416) 964-0234 

Email: boneill@tkhc.org 

http://www.tkhc.org/ 

Reunió amb Karen Sullivan de l’O.L.T.C.A. (Ontario Long-Term 

Care Association) 

08:00h-10:00h 

L’O.L.T.C.A reagrupa centres socio-sanitaris dirigits per organitzacions sense ànim de 

lucre. Els seus ingressos provenen dels fons que proveeix el Ministeri de la Salut de la 

província d’Ontàrio. 

Des de fa 17 anys reben visites d’associacions d’altres països de la mateixa manera 

que ells també viatgen a l’estranger per tal de veure i comparar el que és fa arreu del 

món. Recentment van anar a Austràlia amb un grup molt similar en nombre de 

participants al de ACRA. L’associació va ser fundada l’any 1957 i representa 425 

centres socio-sanitaris. Compta amb 9 directors i 15 treballadors de manera 

permanent. 


La “CANADA HEALTH ACT” és una llei federal que garanteix a tots els canadencs i 

residents permanents l’accés gratuït als serveis sanitaris i de salut. Els governs 

provincials són els que tenen el càrrec de proveir l’esmentada assistència pública i 

gratuïta que inclou els serveis mèdics i d’hospitalització. Si els serveis de les 

residències socio-sanitàries no estan explícitament inclosos o contemplats en la 

« Canadà HEALTH ACT », les províncies es veuen amb l’obligació d’oferir-los donat 

que repercuteix directament l’assistència sanitària d’una part de la població. Cada 

província proveeix els serveis de residències socio-sanitàries de manera diferent. 

A la província d’Ontàrio l’assistència socio-sanitària és un dret universal per a tots els 

residents, tot i que només el terç de la població hi té accés segons els criteris de la 

“COMMUNITY HEALTH ACT”. Quan l’estat de salut ja no permet a una persona de 

més de 65 anys de viure de manera autònoma al seu lloc de residència habitual és 

quan un comitè provincial avalua el cas per tal de donar accés a la persona a una 

plaça en una residència socio-sanitària. 

Així doncs, és una agència governamental qui gestiona les places i l’accés als 

centres socio-sanitaris. I això es deu a que la major part dels fons per tal de gestionar 

els centres provenen del propi govern provincial. 

L’aportació econòmica del resident ve determinada pel nivell d’ingressos i la 

capacitat econòmica de l’esmentat resident. 

Ontàrio és la província més poblada del país, i Toronto la ciutat més gran. En total a 

la província hi trobem 630 centres socio-sanitaris amb un total de 75.000 llits ocupats 

al 100%. 


La grandària dels centres varia entre 32 i 450 places. La disponibilitat dels llits és de 

99 per cada 1000 habitants tot i que estan repartits de manera irregular sobre el 

territori. La mida mitjana dels centres és de 100 places. 

65% dels centres socio-sanitaris són privats mentre que el 35% restant són de 

titularitat pública, dirigits per associacions sense ànim de lucre; ajuntaments o bé 

centres de caritat. 

Tots els centres socio-sanitaris estan sota la mateixa legislació i reben la mateixa 

retribució econòmica per resident per part del Ministeri de Salut provincial. Dels 2.800 

milions de dòlars canadencs de pressupost del Ministeri de Salut d’Ontàrio, els 

centres socio-sanitaris ocupen el quart lloc en les despeses pressupostàries. La 

setena posició en el pressupost general provincial. 

Els centres socio-sanitaris reben el que podríem anomenar un “sobre” per resident 

de la part del Ministeri per tal de cobrir la despesa en serveis sanitaris d’infermeria i 

serveis de suport. Si hi ha un excedent pressupostari en aquest aspecte s’ha de 

retornar obligatòriament al Ministeri. Aquesta ajuda governamental per resident és de 

127.10 CAD/dia, que es distribueix de la següent manera: 70.52 CAD pels 

tractaments d’infermeria; 6.82 CAD pels programes de suport; 5.34 CAD pel menjar; i 

finalment 44.42 CAD per l’allotjament. 

Cada any una infermera té la missió d’avaluar i determinar la despesa necessària en 

cures que pot fer variar la despesa en aquest sentit d’un 10% amunt o avall. 

El resident paga la porció de l’allotjament, que representa una mitjana de 48.59 CAD. 

S’afegeixen uns 8.00 CAD de més per una habitació semi-privada, i 18.00 CAD de 

més per una habitació privada. 

Si hi ha excedent pressupostari, al ser societats sense ànim de lucre s’ha de 

reinvertir en el propi centre. Uns 1.200 milions de dòlars canadencs provenen de 

l’aportació econòmica dels residents. 

Altres serveis oferts als residents com ara les visites mèdiques, els serveis de 

laboratori, els medicaments, la fisioteràpia o altres tractaments especials estan 

coberts per altres programes del Ministeri i no formen part del “sobre” pressupostari 

per resident, sinó que formen part d’altres programes amb pressupostos 

independents. 

El centre assumeix la despesa d’un director mèdic així com els productes per 

incontinents. 


És un sector molt altament regulat degut a la seva funció (acompanyar la persona 

al final de la seva vida) i pel fet de formar part de la despesa pública. Per tant 

poden tenir inspeccions imprevistes per part dels agents del Ministeri. Han de 

seguir un programa governamental amb 400 criteris que regulen tots els centres 

socio-sanitaris i que els gestors dels centres han de signar en forma de contracte. 

El govern ha instal·lat una línia telefònica gratuïta pels residents per tal que puguin 

formular directament les seves queixes i greuges. Alhora que ha fet públics a través 

d’internet l’historial de cada un dels centres; i una comparativa de posicionament 

sobre els 400 criteris. 

El Ministeri pot exigir correctius als centres com ara la vigilància, tutela i/o auditoria 

interna. I les sancions poden anar fins a la retirada de la llicència d’operació. 

El director del centre ha de presentar al Ministeri un estat de comptes anualment. 

L’acreditació a nivell canadenc L.T.C.A (Long-term Care Association) és voluntària 

tot i que la tenen el 85% del centres socio-sanitaris d’Ontàrio, és menys restrictiva i 

vetlla pel manteniment i superació dels criteris establerts per cada una de les 

províncies. 

Actualment s’està debatent al Parlament Provincial una nova llei que aportarà 

noves regulacions als centres socio-sanitaris i que es preveu que sigui aprovada en 

les pròximes setmanes. De moment desconeixen el contingut del projecte de llei. 


Persona de contacte: Sra. Grace 

Sweatman 

600 Melita Crescent 

Toronto 

Tel. 416-530-1330 

Email: 

grace.sweatman@christiegardens.org 

www.christiegardens.org 

Visita de la Residència Christie Gardens 

10:30h-12:00h 

Complexa residencial amb suites, pisos i centre socio-sanitari en operació des 

de fa 22 anys i operat per una organització de caritat sense ànim de lucre. 

La seva filosofia és oferir una llar per la “resta de la seva vida”. 

Compta amb 455 residents amb una mitjana d’edat de 87 anys. 

Es presenten dues modalitats de residència: 

- Lloguer de pisos. 

- Compra del dret d’ocupació d’una suite. (Life Lease) 

Al lloguer s’hi ha d’afegir el pagament per una sèrie de serveis extres que 

inclouen 15 sopars al mes; una consulta mèdica d’ús exclusiu pels residents 

que els ofereix els serveis de 17 especialistes; i assistència mèdica i 

d’infermeria per urgències 24 hores al dia. 

Els residents poden, mitjançant pagament, contractar els àpats així com el 

servei de bugaderia. 

25% dels residents reben ajudes socials per part del govern i per tant no 

paguen més del 30% del cost del lloguer. 


Degut a l’envelliment dels residents i a que cada cop necessiten més 

assistència actualment proposen uns “paquets de serveis” que els hi 

garanteixen els serveis necessaris sigui a l’apartament o a la suite. 

Quan el nivell d’assistència i la pèrdua d’autonomia permet l’admissió dels 

pacients al centre socio-sanitari (regit per la normativa provincial pels centres 

assistencials), el complexa disposa de 88 places en aquesta modalitat on el 

pagament és en una base compartida pel Ministeri i la persona ingressada. 

A Ontàrio no hi ha cap mena d’acreditació obligatòria per les residències, i el 

complex Christie Gardens ha adherit i obtingut una acreditació americana 

(CAR) convertint-se en el primer centre canadenc a obtenir aquesta 

acreditació. El motiu per acreditar-se en aquesta associació americana és que 

no existeix cap tipus d’acreditació canadenca que englobi el conjunt del 

projecte que representa Christie Gardens. 

Segons la seva filosofia es consideren empresaris oferint tota una mena de 

serveis, amb una empresa amb un pressupost anual de 12 milions de dòlars 

canadencs, dels quals 2 milions van al servei de menjador, on s’enorgulleixen 

d’oferir una cuina refinada en els seus 5 menjadors. 

Tenen 100 treballadors cobrint una multitud de llengües tot i que els serveis 

són oferts en anglès. 

Són de confessió cristiana. 

El projecte té el suport del govern federal reduint al 2% l’interès de la hipoteca 

pel conjunt del projecte. 

L’any 2000 van començar les obres d’ampliació del complex per tal de dotarlo 

de noves àrees comunes que es finalitzaren tres anys més tard. El capital 

per aquesta ampliació prové dels pagaments dels lloguers dels residents, que 

han permès la construcció d’un auditori, una nova cuina, 4 ascensors, 1 

pàrking soterrani i un servei de seguretat. 


El sistema de compra “life lease” es fa a preu de mercat. Quan va començar 

fa tres anys es venia a 690 CAD/m2. Actualment està a 900CAD/m2. La 

majoria de pisos tenen 100m2 de mitjana. Quan un resident deixa la suite o 

el pis, els propietaris o els hereus venen la propietat a preu de mercat a la 

persona designada per l’organització en funció d’una rigorosa llista 

d’espera. L’organització es queda un 5% de comissió per “despeses 

administratives”. El propietari no té la possibilitat de llogar o rellogar 

directament. 

El complex compte amb 84 suites, 217 pisos i un centre socio-sanitari de 84 

places. També disposa de 40 llits per convalescències i estades curtes. 

Degut a la demanda creixent, i alhora per satisfer els estàndards 

governamentals en matèria de centre socio-sanitari, el centre està alliberant 

espai de les suites per tal d’incrementar les places en residència assistida, 

oferint només habitacions privades. El problema amb el que es troben és el 

sistema d’atribució de les places en centre socio-sanitari, regulat pel 

Ministeri i que ells volen guardar pels propis residents de les suites i els 

pisos. 

Christe Gardens és un projecte únic i inhabitual ja que es troba situat al 

centre ciutat, i la majoria de residències d’aquestes característiques es 

troben a les afores. 


Reunió amb O.R.C.A (Ontario Retirement Communities 

Association) 

14:00h-15:30h 

Persones de contacte: Sr. Gord White, 

d’ORCA, i Sr. Brock Hall, de Shepherd 

Village 

3758 Sheppard Avenue East 

Toronto, Ontario 

M1T 3R9 

Tel.: 416-609-5700 

Fax: 416-609-8329 

Email: gord@orca-homes.com, 

bhall@sheperdvillage.org 

www.shepherdvillage.org/ 

O.R.C.A és una associació sense ànim de lucre i d’adhesió voluntària que 

representa el 60% de les residències de la província d’Ontàrio. Donat que 

no hi ha cap mena de regulació o legislació oficial per a les residències, fa 

13 anys van decidir crear uns criteris que han de complir tots els seus 

associats. 

Els criteris no estan basats en l’estètica de la residència sinó en uns criteris 

basats al 100% en la seguretat: la qualitat dels serveis, la seguretat dels 

residents i el personal, el pla d’emergència, el manteniment de les 

instal·lacions, la programació de la residència, els menjars, la neteja i la 

bugaderia, el seguiment de la normativa vigent en referència als edificis 

amb lloguers. 

O.R.C.A ha redactat uns estàndards basant-se amb la pròpia experiència 

dels seus membres. Per una banda van pensar en una sèrie de reptes per 

resoldre una sèrie de problemes. Per l’associació el problema més gran era 

la manca de regulació oficial per a les residències. 

A Ontàrio hi ha 38.000 places en residències, la meitat de places que en 

centres socio-sanitaris. Els residents paguen tant per l’allotjament com pels 

serveis. 


La majoria d’associats gestionen tant residències com centres socio-sanitaris, 

donat que els centres assistencials aporten un fons econòmic del govern. Es 

lamenten del sistema d’atribucions de places en centres socio-sanitaris que 

no garanteix al resident el poder quedar-se al mateix lloc quan la seva 

situació el fa candidat a una plaça assistida. 

L’assistència sanitària a les residències no està coberta pel Ministeri, a no ser 

que la pròpia residència disposi d’una clínica mèdica amb especialitats i 

serveis coberts per la Seguretat Social. 

En resposta a la pregunta sobre la prioritat d’accés a les places sociosanitàries 

comenten que una persona a l’hospital tindrà preferència pel cost 

que suposa la seva estada en centre hospitalari. I una persona residint sola a 

casa també té preferència respecte una persona en una residència pel 

sistema d’avaluació que és el factor de risc. 

Els sous del personal infermer diplomat són més baixos que a l’hospital o als 

centres socio-sanitaris, tot i que moltes de les residències estan igualant els 

sous per tal d’atraure i conservar el personal titular. 

Consideren que hi ha tres raons per les quals les residències volen ser 

membres d’O.R.C.A: 

• La reducció de riscs en gestió i la reducció de les 

primes d’assegurança, compartida entre tots els 

residents. 

• El coneixement d’O.R.C.A per part de la població que 

prefereix les residències acreditades. 

• La formació continuada que l’associació ofereix als 

gestors i al personal de les residències associades. 

El 10% de les residències que demanen l’acreditació no arriben a obtenir-la al 

primer any. Tots els associats reben la visita d’inspectors propis de 

l’associació amb dos nivells d’inspeccions: una anual i l’altra bianual. 


És la única associació que hi ha a la província de Ontàrio. Segons les seves 

previsions, i per l’evolució demogràfica del territori en menys de 20 anys es 

triplicarà la demanda en places de residències. 

L’associació pressiona el Govern per tal de que declari els criteris d’O.R.C.A 

com a criteris establerts pel govern, donat que actualment, i degut a 

l’absència de regulació tothom pot obrir una residència sense estar subjecte 

a cap mena de regulació. 

El 95% de les residències associades són amb ànim de lucre, només hi ha 

el 5% que són sense ànim de lucre. Ho expliquen per la enorme inversió 

inicial que suposa obrir una residència. 

Per tal de que una residència obtingui places socio-sanitàries ha de 

presentar-se a concurs públic i seguir els criteris governamentals per 

determinar les places assistides que tindrà. 

L’edat mitja dels residents és de 85 anys, i la seva estada mitja és de 3 

anys. Els preus varien entre 2200 CAD i 5500 CAD segons la grandària de 

l’habitació, que en el cas de Shepherd varia de 16m2 a 60 m2. La majoria 

de residències ofereixen un preu tot inclòs: allotjament, menjars, activitats i 

30 minuts diaris de mitjana de serveis d’infermeria. 

Curiosament l’edat mitja dels residents és superior als residents dels 

centres socio-sanitaris. 

No es pot parlar d’un ratio fix de personal a les residències, ja que depèn 

molt de la grandària de la residència i del nivell d’assistència que 

requereixen els propis residents. En el cas de Shepherd el ratio és de 1/40. 


Reunió amb els responsables de Castleview Wychwood Towers 

16:00h-17:30h 

Persona de contacte: Sra. Vija Mallia 

351 Christie Street 

Toronto ON 

M6G 3C3 

Tel. 416-392-5712 

Email: vmallia@toronto.ca 

www.toronto.ca/homesfortheaged/castlevie 

w.htm 

És un centre socio-sanitari municipal, doncs regulat per les normes del Ministeri 

de Salut provincial que és el qui aporta la part més gran del pressupost. 

Una altra part important del pressupost prové de l’ajuntament de Toronto (18%), 

que és el que els hi permet d’oferir als residents programes que no estan 

coberts pel pressupost ministerial com ara més serveis per part de les 

treballadores socials, musicoteràpia, teràpies artístiques o fins i tot implementar 

els tractaments necessaris pels residents. 

Amb els seus 456 residents és el centre socio-sanitari més gran de la província, 

i està en funcionament des de fa 32 anys. La majoria d’habitacions són 

compartides entre dos residents amb instal·lacions sanitàries comunes centrals 

als passadissos. 

Aquest centre assistencial al centre de Toronto basa els seus programes en el 

multiculturalisme propi de la ciutat. Per exemple, en la sisena planta han 

desenvolupat una relació particular amb la comunitat d’origen japonès amb 40 

residents canadenco-japonesos. 

Segons la direcció l’èxit recau en la col·laboració de l’Associació canadencojaponesa, 

que ha llogat un coordinador de voluntaris que treballa de manera 

fixa al centre i que coordina els 50 voluntaris d’aquesta comunitat que venen 

regularment per assistir els residents. Preparen dos menjades especials a la 

setmana, i duen a terme activitats especialment concebudes pels residents 

d’aquesta sisena planta, tots d’origen japonès. 


La comunitat ètnica de residents més important del centre són els residents 

d’origen portuguès amb un 80%. 10% de coreans i també un important nombre 

de residents d’origen hongarès i d’Estònia. 

Per a ells la implicació de la comunitat en els diversos programes i activitats 

culturals que ofereix el centre als seus residents és molt important i la clau de 

l’èxit de la seva organització. 

Des de fa 10 anys tenen una unitat de 18 llits per joves adults. Amb una mitjana 

d’edat de 35 anys han aportat una nova dinàmica al centre. Alguns patint 

malalties cròniques o lleugeres deficiències, reben una atenció especialitzada 

amb programes adaptats a les seves necessitats com ara cursos de relaxació. 

El centre compte també amb una unitat especial amb 36 places per malalts 

d’Alzheimer. 

D’altra banda, disposen d’un programa especial espiritual i religiós que compte 

amb la presència de ministres de culte de les comunitats catòlica, protestant, 

jueva... 


13 

juny 2006 

Visita i Reunió al CHSLD de Sainte-Anne de Beaupré 

15:00h-16:30h 

Persones de contacte: Sra. Louise 

Talbot, Directrice du secteur 

Beauport/Côte-de-Beaupré/Île 

d’Orléans 

Doctor René Vallée, chef du 

département de gériatrie 

Doctor Claude Paradis, gériatre 

conseil 

Sra. Caroline Dallaire, Directrice du 

programme aux personnes âgées 

Sr. Steeve Vigneault, Chef de 

programme Hébergement 

Sr. Jean-Yves Simard, Directeur à la 

Direction des personnes âgées en 

perte d’autonomie au MSSS 

11000 rue des Montagnards 

Beaupré (Québec) 

G0A 1E0 

Tel.: (418) 827-3792 / (418) 827-3726 

Fax: (418) 827-3563 

Email: louise.talbot@ssss.gouv.qc.ca 

És un centre públic multifuncional que inclou un centre socio-sanitari, centre de 

dia, i un centre d’avaluació. El respecte al mitjà de vida del resident és molt 

important, on preval la cultura del si. 

Hi ha 32 places per planta, 16 per passadís. Compte amb un menjador central a 

planta baixa, i un menjador més petit a cada un dels passadissos. No favoritzen 

les menjades a l’habitació a menys que l’estat del resident ho faci indispensable. 


La filosofia de la privacitat hi és molt important. Els passadissos són com 

carrers i per tant les habitacions són com cases. El personal té l’obligació de 

trucar abans d’entrar a l’habitació. 

Hi ha una sala de banyeres per corredor amb quatre tipus de banys diferents. 

El nombre d’habitacions dobles (compartides) ve determinat pel Ministeri, 

reservat a les parelles que arriben juntes al centre socio-sanitari. Tot i que la 

experiència ha resultat poc positiva donat que els membres de la parella no 

tenen normalment el mateix ritme de vida que a casa seva i que una vegada a 

la residència un acaba imposant-se a l’altre. 

Al final dels passadissos hi ha unes saletes per tal d’afavorir la intimitat dels 

residents quan reben visites. 

Absència de megafonia i implantació de senyalitzadors visuals: Quan un 

resident necessita assistència del personal, el missatge va directament al seu 

“busca”. Ha constatat que aquest sistema fa baixar el nivell d’estrès i 

agressivitat dels residents. 

Sistema de codi visual de color diferent quan a l’habitació hi ha l’infermera, 

l’auxiliar o el gericultor, que permet ràpidament saber on es troba el personal. 

Els residents porten un xip electrònic a la roba que permet localitzar-los en 

cada moment; i que pels errants activa una alarma quan es troben a prop 

d’una porta. 

El menjador a la planta és l’opció més popular entre els residents donat que la 

majoria tenen problemes de mobilitat per desplaçar-se al menjador comú a la 

planta baixa. Donen molta importància a l’activitat “àpats” i tot el personal hi 

és present. 

El personal per planta és sempre el mateix, tractant als mateixos residents, i 

no hi ha rotació. Consideren que és important pel resident donat que no ha de 

compartir la seva intimitat amb moltes persones diferents i afavoreix els 

lligams de confiança. 

Tenen una estabilitat en quan al personal, malgrat la manca d’infermeres 

titulades. 


El programa de fidelització del personal és creant un mitjà de treball agradable. 

Reconeixen que el fet d’estar fora d’un gran nucli urbà favoritza l’estabilitat del 

personal. 

Compten amb xarxa de 120 voluntaris actius en les diverses activitats del 

centre socio-sanitari. 

No tenen una sala d’activitats tancada. Creuen que un lloc tancat no afavoreix 

la participació dels residents. A l’estiu s’utilitza majoritàriament el jardí per dur a 

terme les activitats. 

La residència disposa també d’un apartament que es cedeix a les famílies 

residents fora de la comarca per quan vénen a visitar els seu familiar resident. 

Únicament han de fer una aportació voluntària a la fundació de la residència. 

El centre compte amb una àrea especialitzada per malalts amb problemes 

d’Alzheimer concebuda com si fos una casa per tal de no desorientar-los i que 

s’assembli al màxim al mitjà on vivien abans. Compta amb 16 llits, i el ratio de 

personal és més elevat que en la resta de la residència: una infermera titular, 

una infermera auxiliar i tres gerocultors pels 16 residents. 

Hi prioritzen el contacte humà. Davant un rebuig com per exemple el menjar, la 

higiene o el vestir-se prenen el temps de parlar amb el resident una estona per 

a veure si després de la conversa desapareix el rebuig. És l’únic lloc del centre 

on els residents poden esmorzar en pijama. 

Aquesta unitat l’anomenen Unitat Protèsica ja que la consideren com una 

pròtesi per ajudar a retrobar l’equilibri existencial de la persona que hi resideix. 

Compta amb un jardí d’una alta seguretat només accessible pels residents 

d’aquesta unitat. 


La cooperativa 

de serveis a 

domicili 

Els criteris per ser admès a la unitat protèsica són tenir problemes cognitius, 

de comportament i tenir pràcticament tota la mobilitat. Quan un dels criteris 

desapareix els residents passen a una altra planta del centre. 

Hi trobem un tipus de vida molt familiar i que ha permès una disminució de les 

mesures restrictives, tot i que els períodes de repòs són molt estrictes. 

Els residents en un centre socio-sanitari paguen entre 500.00CAD (el mínim) i 

1500.00 CAD (màxim), segons el seu nivell d’ingressos. Pels que tenen 

ingressos mínims la llei preveu que els hi ha de quedar un mínim de 186.00 

CAD al mes per despeses personals. 

El Ministeri preveu que el cost per plaça és de 149.00 CAD al dia, i es fa 

càrrec de 100.00 CAD diaris per resident. Si un centre socio-sanitari presenta 

un dèficit, el Ministeri el pren al seu càrrec ja que normalment els dèficits 

provenen de places vacants. 

Els directors dels centres de titularitat pública han de tenir formació 

universitària i accedeixen al càrrec per oposició. Per les convencions 

col·lectives del sector “hereda” del personal de la residència. A l’hora de 

contractar personal, un comitè de selecció examina totes les candidatures. 

Reunió amb la Sra. Renelle Valade (Directrice coopérative de services à 

domicile orléans) i la Sra. Colombe Harvey (Assistante au supérieur 

immédiat au programme soutien à domicile) que ha implantat el 

programa de col·laboració entre els sectors públic i privat a la comarca 

La cooperativa és una empresa d’economia social que ofereix serveis a 

domicili a les persones grans de la comarca. Treballen amb 

complementarietat amb el centre i el sector públic que és el que té la 

responsabilitat de donar les cures a domicili. Tenen també un acord amb 

el Ministeri per tal de poder oferir unes tarifes reduïdes a la gent gran que 

requereix els seus serveis. 


Programa de 

col·laboració 

entre el sector 

públic i el 

sector privat en 

el món de les 

residències 

Els seus objectius són: 

Compta amb 1150 membres i 60 treballadors. 

Els serveis que ofereix són: 

o Lluita contra la pobresa. 

o Lluita contra l’economia submergida. 

o Reintegració de les persones al món del 

treball. 

o Creació de llocs de treball. 

o Oferir formació als treballadors. 

o Neteja 

o Cuina 

o Bugada a domicili 

o Acompanyament 

o Higiene personal 

o Ajuda per vestir-se 

o Servei de “cangur” per gent gran 

Opera a la comarca est de la ciutat de Quebec, tot i que trobem aquest tipus 

d’organització a totes les regions de la província. 

El projecte sorgeix fa 10 anys per tal de lluitar contra les llistes d’espera que hi 

havia per ingressar als centres socio-sanitaris públics alhora que a les 

residències privades l’envelliment dels residents feia que molts perdessin 

autonomia. Van adonar-se que hi havia un problema pel gran nombre de 

queixes que provenien dels familiars dels residents en centres privats i van 

poder constatar que el personal del sector privat no responia a les necessitats 

de la problemàtica d’aquell moment. El govern va decidir fer un estudi de la 

situació per tal de donar una solució els problemes existents. 

El resultat de l’estudi revelà una manca de material i equipament adequat; una 

manca de formació del personal, una manca de cures d’infermeria. 


Al principi els representants del sector públic eren molt mal acollits je que 

se’ls veia com si anessin a “prendre clients” per tal de derivar-los cap al sector 

públic. 

A les residències que comptaven amb infermeres titulars constaten que no 

estaven autoritzades per la direcció dels centre privats a exercir plenament, ja 

que la majoria de 

cures corrien a càrrec de les infermeres del CAP que visitaven de tant en tant 

les residències per administrar les cures necessàries als residents. 

Una altra fet és que s’adonaren que a les residències privades hi havia més 

residents amb pèrdua d’autonomia de mitjana a severa que als centres 

assistencials. 

Per restablir l’equilibri es decideix restringir l’accés a les places públiques i 

permetre que les residències privades puguin guardar més temps els pacients 

amb pèrdua d’autonomia. 

Van escollir expressament la implicació de les infermeres dels centres privats 

perquè creien que seria més fàcil poder tractar directament amb “col·legues” 

de professió. Per tal de convèncer als propietaris dels centres privats, van 

decidir oferir una formació a les infermeres perquè poguessin detectar elles 

mateixes els casos de pèrdua d’autonomia a canvi de que també poguessin 

fer part de les cures, sempre sota supervisió de les infermers del sector 

públic, per tal d’alleugerir la tasca d’aquestes darreres i alhora donar-los-hi 

més independència. Les infermeres del sector privat tindrien al seu càrrec tota 

les analítiques dels residents, i sobre una base voluntària, col·laborarien amb 

les seves companyes del sector públic a l’hora d’administrar les cures. 

En contrapartida el sector públic els hi enviaria personal per tal de que les 

residències privades poguessin guardar més temps els seus residents. I fins i 

tot col·laboraria amb la despesa de la residència que requereixi més personal 

per adaptar-se a la nova situació. La intenció és de compartir recursos per tal 

d’oferir millors serveis. 

Finalment, a mesura que l’estat de salut dels residents s’anava deteriorant la 

col·laboració anava creixent. I actualment el govern vol que aquesta 

col·laboració entre els sectors públic i privat es doni a tots els nivells: 

infermeres, associacions, grups de voluntaris... 


Per tal de dur a terme tot el programa es crea un programa de formació que 

organitza un col·loqui sota el títol de “L’autonomia de la gent gran ens en 

ocupem tots junts” i amb especialistes en geriatria que ofereixen un seguit de 

seminaris pràctics. 

Per l’organització del col·loqui es crea un comitè conjunt públic – privat que 

decideix continuar oferint un programa de formació tres cops a l’any. El treball 

conjunt ha permès compartir informació sobre l’estat del resident, amb la qual 

cosa permet un seguiment continu per part d’un gestor de casos, aquest es 

converteix en la persona de contacte pel resident i per tots els que intervenen 

en el seu procés d’envelliment, i per tant s’evita la duplicació de serveis. 

Els resultats que es constaten després d’un parell d’anys és la disminució de 

les queixes en un 50% i una millora en la relació de confiança amb els 

propietaris de les residències privades. I tot això amb un cost zero donat que 

les hores invertides pels infermers del sector públic en la implantació del 

programa s’han traduït en una reducció de trenta-cinc hores en els serveis de 

cures que havien de donar abans de que ho fessin les infermeres del sector 

privat. 

Actualment el sector públic continua col·laborant amb les residències privades 

referint casos i convertint-se en l’enllaç entre el “client” i la residència. 

Tanmateix continuen supervisant i aconsellant sobre la qualitat dels serveis que 

ofereixen les residències privades. 

La comarca compta amb 38 residències privades de tres tipus (apartament, 

habitació amb pensió i residència en mitjà familiar) amb més de 1000 residents 

dels quals el 80% tenen una pèrdua d’autonomia de mitjana a severa. 


14 

juny 2006 

Persones de contacte: Soeur 

Claudette Lucier de la 

residència Bon Pasteur, 

Sra. Céline Drolet de la 

Corporation d’Hébergement 

du Québec i el Sr. Serge 

Perras d’ABCP Online. 

2609 rue des Forges 

Sainte-Foy (Québec) 

Tel.:1-418-650-1445 

Fax: 1-418-650-3951 

Visita a la Residència Bon Pasteur a Québec 

11:00h-12:30h 

La Residencia Bon Pasteur pertany a una congregació religiosa i pel moment 

és d’ús exclusiu per aquesta comunitat. 

Construïda sobre uns grans terrenys de propietat de la comunitat a Ste-Foy, 

han utilitzat els serveis d’una coneguda empresa d’arquitectes que ha dissenyat 

una residència gran i molt espaiosa. Està equipada amb totes les últimes 

novetats (totes les habitacions estan equipades amb rails integrats al sostre per 

les grues i “aixeca persones”) i pensada per a què pugui tenir una durada a 

llarg terme sense haver de patir canvis importants per mancances estructurals. 

Ha estat molt interessant el poder parlar amb un dels arquitectes que ens ha 

explicat de manera informal (sense reunió de grup) alguns dels conceptes, 

sobretot el pressupost que es va fixar, indicant que és un cas excepcional. 

La capella, oberta a tots els residents del barri gràcies una entrada 

independent, és moderna i d’una gran bellesa. 

Els membres del grup han remarcat la presència de mobles aprofitats d’altres 

residències i centres de la congregació que desentonen en aquest entorn nou i 

modern. 

Potser el més important a destacar és que, a la llarga, la residència serà 

traspassada al sistema públic amb una reserva de places pels membres de la 

congregació, tot i que no hi ha una data fixada. 


Visita a la residència Les Jardins du haut Saint Laurent a Québec 

15:00h-16:30h 

Persona de contacte: Sra. Nathalie 

Côté 

4770, rue Saint-Félix 

Saint-Augustin-de-Desmaures 

(Québec) G3A 2N1 

Tel. (418) 872-4936, extensió 805 

Email: 

nathalie.cotejardins@videotron.ca 

www.manoir-sa.com/ 

Aquesta residència privada disposa de 67 llits en socio-sanitària no ha 

despertat gran interès entre els membres de la delegació d’ACRA. Pel 

funcionament sembla molt semblant al d’altres residències que hem visitat a 

Ontàrio que tenen pisos i suites. 

La inclusió d’un centre socio-sanitari respon a la necessitat de rebre ajudes per 

part del ministeri corresponent. 

Potser el més destacat és que utilitzen els serveis d’una organització per la 

teràpia del riure dels residents. 


15 

juny 2006 

Visita i Reunió al Centre Carpe Diem de Trois-Rivières 

10:00h-11:30h 

Persona de contacte: Sra. 

Nicole Poirier 

1765, Boul. Saint-Louis 

Trois-Rivières, (Quebec) G8Z 

2N7 

Tel.: (819) 376-7063 

Fax: (819) 376-3538 

Email: 

nicole.poirier@alzmauricie.org 

www.alzmauricie.org/carpe.htm 

Carpe Diem és una organització sense ànim de lucre que té una casa 

comunitària (residència) oberta fa deu anys. No obstant, fa vint anys que el 

projecte va començar amb trobades amb els governs provincials successius per 

tal d’aconseguir finançament pel projecte, que era contínuament rebutjat. 

Finalment, una sèrie de voluntaris, veient l’impàs van decidir obrir el centre i 

continuar buscant el finançament necessari. 

El problema radicava en que obrien un centre que estava en contra del model 

institucional, una llar que representa la prolongació de la casa on vivien a priori 

els residents. 

Volen recrear un mitjà de vida igual al que els residents tenien abans 

d’ingressar a la residència. I la seva funció és la d’acompanyar al resident en 

aquesta etapa de la seva vida. 

Sis mesos després de l’obertura, les famílies dels residents juntament amb 

empresaris de la comarca i la comunitat en general es mobilitzaren per tal de 

buscar finançament per a que el centre pogués continuar funcionant. 

En aquest mateix moment van començar a rebre una petita subvenció del 

govern. Però no és fins l’any passat que van començar a rebre un finançament 

del govern que reconeix la tasca de Carpe Diem tant a nivell de residència com 

en assistència domiciliària. 


L’assistència domiciliària és un aspecte important per tal de crear lligams amb 

els futurs residents i les seves famílies, i que permet crear una relació de 

confiança prèvia a l’arribada del resident. 

La filosofia Carpe Diem afavoritza la creació de lligams de confiança que no 

pas crear mesures de control pel resident. Sovint per tal de crear un mitjà segur 

pel resident es creen barreres que li priven la seva llibertat. Per tant eviten el 

control físic i psíquic del resident i s’adapten a la seva realitat. 

Un exemple que hem vist durant la visita han estat les escales de la casa i la 

cuina oberta i accessible a tothom. Han preferit veure si els residents 

conservaven el seu propi instint de seguretat de cara als “perills” abans de 

crear barreres restrictives. Han constatat que sovint són les nostres pròpies 

pors les que fan que es creïn les esmentades barreres argumentant-ne la 

seguretat. No hi ha hagut més accidents a les escales que a les altres zones 

considerades segures i mai cap resident no s’ha cremat a la cuina. 

S’ha dut a terme un estudi conjunt del Ministeri i la Universitat de Sherbrooke 

per intentar comprendre com és que els residents poden continuar vivint en un 

mitjà tan desinstitucionalitzat i tan poc segur. L’estudi ha revelat que tot i que 

pot semblar que els residents no tinguin problemes cognitius severs, tenen una 

pèrdua d’autonomia cognitiva més severa que la majoria dels residents en 

altres centres especials per malalts d’alzheimer dels centres socio-sanotaris, i 

prenen menys medicació que aquests darrers. 

L’estudi revela que l’èxit de l’operació radica en la filosofia pròpia de Carpe 

Diem de viure l’instant present. De buscar les forces pròpies del resident en 

comptes d’avaluar constantment les seves pèrdues; i també en l’absència de 

control sobre el resident. 

El segon punt de l’estudi remarca la filosofia de gestió i estructura de treball. A 

Carpe Diem hi ha una absència de jerarquia entre els treballadors. Tothom fa 

de tot. Pel malalt d’alzheimer el títol no té cap importància. És el contacte humà 

el que crea el lligam de confiança. El treball es reparteix en funció de la vida 

quotidiana del centre i no són els residents els que s’han d’adaptar als horaris 

“imposats”, ans el contrari. 


A l’hora d’escollir el personal no ho fan només en funció del títol sinó en funció 

de que el candidat s’adapti al perfil de l’organització. Els treballadors accepten 

aparcar el títol per posar a contribució les pròpies competències personals. Per 

exemple: si l’infermer té aptituds en cuinar es comprometrà a preparar un parell 

d’àpats a la setmana. 

Totes les activitats del centre es fan conjuntament amb els residents : la cuina, 

estendre la roba, tallar la gespa… 

Una de les anàlisis de l’estudi són els lligams que creen els treballadors del 

centre amb les famílies dels residents. Les famílies estan molt implicades en 

funció dels seus propis interessos. Hi ha un acompanyament previ a l’arribada 

del resident que comença des del diagnòstic de la malaltia. El temps invertit es 

guanya més tard de cares a les incomprensions futures. 

No hi ha cap norma restrictiva de cares a les famílies. Fins i tot si desitgen 

passar les primeres nits amb les persones ingressades per veure què passa 

durant la nit, els hi permeten. Una família segura esdevé còmplice de 

l’organització. 

El personal no porta uniforme per tal de no enviar al resident un missatge de 

que estan al centre perquè estan malalts. Les persones que pateixen Alzheimer 

són més receptives als missatges no verbals que als verbals. Segons quins 

tipus de missatges poden convertir-se en obstacles per a la integració i 

adaptació del resident. 

Per coherència a la nit el personal va amb pijama per tal d’enviar un missatge 

clar als residents que es desperten durant la nit. Malgrat tot en 10 anys de 

funcionament han après que no hi ha una recepta definitiva ni màgica. 

El límit pels residents de Carpe Diem és la pèrdua de mobilitat. Al no ser un 

centre adaptat quan els residents perden la mobilitat han de traslladar-se a un 

centre socio-sanitari. 

Des de fa 5 anys presenten un projecte d’ampliació per tal de construir un 

centre adjacent on podrien acompanyar els residents fins a la mort. 

La família és acompanyada des del principi, ja en el procés de diagnòstic de la 

malaltia. A continuació hi ha un acompanyament a domicili per tal d’avaluar la 

capacitat del malalt a integrar-se al centre. Tot i que continua havent-hi una 

llista d’espera per aconseguir plaça, han afavorit la creació d’altres centres amb 

una filosofia i model semblants. 


Els residents vénen referits per diferents fonts: metges, assistents socials... 

I Carpe Diem forma part de la Societat Alzheimer de la comarca. 

Un dels problemes que tenien era que l’accés a una plaça no era lliure. El 

malalt havia de passar pel sistema públic per tenir-hi accés, però duen una 

lluita aferrissada per tal d’evitar aquesta situació. 

La filosofia laboral Carpe Diem és acceptada plenament per tot el personal 

que hi treballa. Compten amb una trentena de treballadors, és el total de 

l’organització. 

Compten amb la col·laboració de molts estudiants universitaris que fan el 

projecte de carrera al centre durant tota la durada dels seus estudis. 

Tenen una cinquantena de casos d’assistència directa domiciliària, sense 

comptar les famílies que demanen assistència puntual (orientació i consells) 

de tant en tant, però que no requereixen una assistència domiciliària 

constant. 

Una vegada el resident ha deixat el centre per anar en el socio-sanitari, 

Carpe Diem continua acompanyant a la família del que ha estat resident del 

seu centre. 


Visita del Centre de Salut i Serveis Socials Bordeaux-Cartierville 

a Montréal 

Persona de contacte: Sr. François 

Beauvais 

11844, avenue du Bois-de-Boulogne 

Montréal 

H3M 2X7 

Tel.: 514-748-6400 ext. 3000 

Mòbil : 514-886-0167 

Email: 

francois.beauvais@ssss.gouv.qc.ca 

Primera visita a Montreal d’un centre públic socio-sanitari. És molt 

nou i molt semblant, tant en l’arquitectura com amb en el concepte 

de respecte del mitjà de vida, al centre que van visitar a Beaupré. 

El més destacat seria la unitat per malalts d’Alzheimer. Construida 

com si fos una casa independent dintre de l’estructura del centre, 

ofereix als seus 13 residents una reproducció d’una casa d’una sola 

planta per tal de no desorientar-los i poder mantenir un molt baix 

nivell d’estrès. Malauradament només set persones del grup van 

poder visitar aquesta secció. 


Visita Reunió-Conferència amb François Beland sobre la gestió de 

casos 

17:00h-18:00h 

Persona de contacte: Sr. François 

Béland 

Université McGill-Université de Montréal 

SOLIDAGE Research Group 

Institut Lady Davis 

3755 Côte Ste-Catherine 

Montréal, QC H3T 1E2 

Tel.: 514-343-225 / 514-340-8222 ext- 

4480 / (514) 286-6500 

Fax: (514) 286-5669 

Email: francois.beland@umontreal.ca 

L’origen nord-americà de la gestió de casos té el seu inici als Estats Units 

després de la II Guerra Mundial per tal de controlar els costos i evitar la 

fragmentació de serveis entre els pacients hospitalitzats (al principi fou entre 

els pacients psiquiàtrics institucionalitzats) ; i alhora per tal d’assegurar 

l’accés als serveis complexos a les persones grans amb múltiples malalties 

cròniques i amb necessitat de serveis continuats. 

Al Regne Unit la gestió de casos sorgeix davant la fragmentació dels 

serveis i la conseqüent necessitat de coordinar-los, la necessitat d’un 

control de la despesa i un canvi d’orientació dels serveis. 

Així doncs la Gestió de Casos és un procés de col·laboració que permet 

detectar els casos entre la població que els necessita, amb criteris 

d’admissió clars, tot avaluant les necessitats, elaborar un pla de serveis, 

coordinar els diferents proveïdors així com fer el seu seguiment i avaluació. 

Té com objectiu satisfer les necessitats de la població tot oferint serveis de 

qualitat. 


Les tasques del gestor de casos necessiten d’una formació específica 

adequada, d’una capacitat d’actuar i de mobilitzar els recursos necessaris, 

d’un accés a la informació per tal de poder ajudar a persones amb unes 

condicions de salut i unes necessitats de serveis complexes. 

El gestor de casos ha de fer de pont a tres nivells de coordinació: 

1.- Casos complexes que necessiten la mobilització de tots els 

components del servei. 

2.- Persones grans fràgils amb un gran risc de deteriorament. 

3.- Persones grans amb lleugeres incapacitats que amb ajuda poden 

aprendre a com continuar essent autònomes. 

La implantació de la gestió de casos ha donat diferents resultats i no 

sempre satisfactoris : 

Per exemple al Regne Unit, les agències locals s’han preocupat més de 

desenvolupar estructures, perdent de vista els objectius fonamentals de la 

gestió de casos. S’hi ha vist també una incomprensió de la pròpia definició 

de la gestió de casos, interpretant-la com un procediment d’organització 

de control de treball, sense inplicar-se en la dimensió clínica. 

Els EE.UU no ha demostrat un benefici pels pacients ni una reducció de 

costos, malgrat que el grau de satisfacció entre aquests era més gran que 

entre els que no formaven part del programa de gestió de casos. 

A Hong-Kong hi ha hagut una reducció dels serveis hospitalaris que 

requerien els pacients. Mentre que a Taipei i a Taiwan sí que hi ha hagut 

una reducció de costos mèdics i una satisfacció per part de la clientela, 

però no s’ha notat cap tipus d’efecte sobre la salut dels pacients. 

Els elements del model geronto-geriàtric són diversos: 

Una visió global multidimensional. 

• Un contacte flexible i adaptat a les necessitats particulars de les 

persones. 

• Un reconeixement de les necessitats de les persones de l’entorn 

natural del pacient. 


• La promoció del recolzament i l’autonomia. 

• La integració de les persones grans en el seu mitjà de vida familiar 

i comunitari. 

• Una aproximació preventiva i una intervenció precoç. 

• Un diagnòstic rigorós. 

• Una intervenció proporcional. 

• Un respecte al desig i preferències de les persones grans i les 

seves famílies. 

• Una bona avaluació de les necessitats on la transmissió prèvia 

d’informació és molt important. 

• Una avaluació continuada de la qualitat amb una bona gestió de 

les queixes. 

• Mantenir i potenciar les competències dels professionals. 

L’experiència pilot quebequesa ha establert els següents professionals en 

els equips per la gestió de casos : 

Responsable regional 

Caps de programa 

Gestors de casos 

Infermeres 

Ergoterapeuta 

Fisioterapeuta 

Dietetista 

Treballadors socials 

Organitzador comunitari 

Farmacèutic 

Auxiliars familiars 

Metge de l’equip 

Metges de capçalera 

En l’experiència quebequesa les funcions del cap de programa són : 

• Assegurar la gestió clínica i administrativa d’un equip 

interdisciplinari. 

• Vetllar pel desenvolupament dels coneixements dels membres del 

seu equip, al desenvolupament i respecte del model clínic. 


• Assegurar la supervisió professional del personal. 

• Gestionar els equips interdisciplinaris. 

• Representar el servei en alguns dossiers amb els seus associats 

externs. 

Les funcions del gestor de casos són : 

• Vetllar per la plena col.laboració de l’equip interdisciplinari en 

l’aplicació i el respecte del model clínic creat en l’organització dels 

serveis. 

• Assegurar la responsabilitat de l’elaboració i seguiment del pla de 

serveis personalitzats fins al tancament final del dossier. 

• Establir i mantenir una estreta col.laboració amb el metge de 

capçalera així com amb tots els altres professionals que intevenen 

en el cas. 

• Presentar i documentar el cas a l’equip interdisciplinari. 

• Completar i tenir al dia el formulari d’avaluació. 

• Col.laborar i recolzar les ajudes naturals de la persona gran. 

• Fer els informes inherents a les seves funcions alhora de donar les 

estadístiques necessàries. 

Les funcions de les infermeres titulars serien : 

• Avaluar les necessitats i establir prioritats per a les cures. Detectar 

les urgències tot seguint el model preestablert. 

• Detectar les persones en risc. 

• Assumir la responsabilitat clínica de forma continuada amb el 

personal de la institució on resideix la persona gran. 

• Intervenir juntament amb el gestor de casos, els metges, els 

membres de tot l’equip. 

• Participar a les reunions de tot l’equip. 

• Supervisar les cures dispensades per l’auxiliar de cures 

domiciliàries. 

• Ensenyar les tècniques de cures a la gent gran i ajudes naturals . 

• Fer els informes i estadístiques necessàries. 


A l’hora de posar en funcionament un model interdisciplinari de gestió de 

casos han d’establir-se uns protocols de cures per tal de poder identificar 

problemes socials o de salut ; problemes freqüents i complexos que 

esdevenen causes freqüents d’hospitalització o residència i que són 

sensibles a intervencions específiques. 

Aquests protocols són un procés sistemàtic i rigorós a partir d’útils clínics 

que generaran dades objectives. Son útils per al diagnòstic i l’avaluació, la 

intervenció i el seguiment de cada cas. 

Els protocols van adreçats sobretot als metges, al gestor de casos i als 

membres de l’equip interdisciplinari. 

Actualment, en el model quebequès els protocols disponibles permeten 

avaluar demències, esgotament de l’ajuda natural; problemes de nutrició; 

utilització errònia dels medicaments ; depressió ; caigudes i problemes de 

mobilitat ; problemes cardíacs ; programes de vacunació contra la grip. 

Per tal d’obtenir els esmenats protocols es poden trobar a l’adreça 

www.solidage.ca 

La filosofia d’intervenció en la gestió de casos es podria resumir en tres 

punts: 

1.- Gestionar riscos en comptes de gestionar crisis. 

2.- El contacte directe amb la persona gran fa que rebi els serveis 

al bon lloc i al bon moment. 

3.- La intervenció en un sentit multidisciplinar i geronto-geriàtric tot 

el temps. 

La gestió de casos és un mitjà eficaç i estimulant per a la gestió i la 

integració de les cures necessàries. 

S’ha de tenir en compte que la professió de Gestor de Casos és nova i 

amb emergència. Aquest haurà de saber respectar les competències 

específiques dels seus col·legues, establir acords i negociar: haurà de 

tenir també una facilitat de comunicació; coordinar i treballar amb agents 

interns i externs; ser creatiu, tenir iniciativa I flexibilitat. 


16 

juny 2006 

Reunió al Centre de Salut i serveis socials Cavendish. Xerrada 

sobre l’assistència domiciliària 

08:30h-10:00h 

Persones de contacte: Sr. Ignace 

Olazábal, del CSSS Cavendish i Sr. 

Louis Côté de l’Agence régionale de 

la santé et des services sociaux de 

Montréal 

5800, boulevard Cavendish, 600 

Côte St.Luc (Quebec) 

H4W 2T5 

Tel. 514-488-3673 ext. 1481 

Email: 

Ignace.Olazabal.RCASS@ssss.gouv. 

qc.ca 

www.santemontreal.qc.ca/CSSS/cav 

endish/fr/default.aspx 

L’any 1994 el Ministeri proclama una reforma i reorganització dels diferents 

elements de la xarxa de salut pública i dels serveis socials, fent una fusió 

entre els hospitals, CAP, centres socio-sanitaris, etc. que normalment 

treballaven de manera independent i aïllada. 

Així doncs es creà els Centres de Salut i Serveis Socials CSSS, que deixaren 

de banda el concepte anterior de « servei al client » per passar als objectius 

següents: 

• Millorar l’estat de salut de la població. 

• Millorar l’accés i la qualitat dels serveis. 

La reforma s’aplica al conjunt del territori de la província de Quebec. A 

Montreal se’n creen 12 que sorgeixen de la fusió d’una sèrie d’establiments 

existents. 


El CSSS de Cavendish és una mica especial donat que no tenen un 

hospital sobre el territori, i per tant han hagut d’arribar a acords amb 

hospitals de fora del barri. A més, el CSSS de Cavendish compta amb 

una altra particularitat, és un centre afiliat universitari 

en gerontologia social. Treballa per la millora dels serveis i de les 

pràctiques professionals en gerontologia social per l’experimentació i la 

validació de serveis de cures innovadores, la investigació , la formació i la 

transmissió de coneixements. 

El centre d’investigació està compost per un director científic, tres 

investigadors, nou professors associats, tres investigadors col·laboradors, 

diversos estudiants de segon i tercer cicle universitari (mestratge i 

doctorat) i associats comunitaris. 

Tots els CSSS tenen 9 programes. Els dos primers van dirigits al conjunt 

de la població del territori, mentre que els altres set van dirigits a un 

segment propi de la població. Els programes són els següents: 

Salut pública. 

Serveis generals. 

Pèrdua d’autonomia en 

 

relació a l’envelliment. 

Salut mental. 

Joves en dificultat. 

Salut física. 

Dependències. 

Deficiència física. 

Deficiència intel·lectual. 

El CSSS té una responsabilitat amb la població i juga un paper de 

catalitzador per permetre l’accés als serveis que ofereix, alhora que fa 

d’enllaç amb els altres serveis associats. 

Els reptes pels CSSS son: 


1.-La responsabilitat amb la població: 

2.-La jerarquització dels serveis: 

• Millorar l’estat de salut de la població. 

• Posar en marxa una xarxa de serveis 

accessibles i integrats. 

• Mobilitzar els diferents “associats” a implicarse 

en la xarxa. 

• Prioritzar el mitjà de vida. 

Els beneficiaris de l’ajuda domiciliària són: 

• Acords de servei entre els diferents 

establiments i interventors. 

• Les persones grans amb pèrdua d’autonomia. 

• Persones amb una deficiència física o intel·lectual, o amb 

problemes mentals. 

• Malalts crònics. 

• Persones en convalescència d’una intervenció quirúrgica. 

• Persones que reben cures pal·liatives. 

• Persones que tenen a càrrec una de les persones del llistat 

anterior al propi domicili. 


Amb la reforma el CAP es converteixen en guixeta única d’accés a tots els 

serveis, i per tant als serveis d’ajuda domiciliària són qui duran a terme 

l’avaluació d’accés als centres socio-sanitaris. Si abans un hospital podia referir 

directament un pacient al centre assistencial, ara ha de passar pels serveis 

d’ajuda domiciliària per tal de que faci també l’avaluació. 

El camí normal en la majoria dels casos comença per un contacte telefònic per 

part del “client”. El professional (infermera / treballador social) que rep la 

trucada farà una primera avaluació i clarificarà la situació analitzant la urgència i 

la severitat del problema. Farà un esbós de qui i com s’ha d’intervenir en cada 

cas. 

La persona que anirà al domicili farà una avaluació bio-psico-social, i referirà el 

cas als professionals pertinents pels diferents tractaments i tipus 

d’intervencions a realitzar segons el cas. Crearà un pla d’intervenció i 

esdevindrà una mena de gestor de cas. 

L’equip del departament dels serveis a domicili el composen metges, 

infermeres, treballadors socials, ergoterapeutes, fisioterapeutes, dietetistes, 

auxiliars familiars i socials, organitzadors de voluntaris comunitaris. 

Els auxiliars familiars i socials formen part de l’equip i proveeixen serveis de 

suport a les activitats de la vida quotidiana i domèstica. Una part són 

treballadors del sector públic i una altra part son subcontractats que provenen 

d’empreses privades. 

El desenvolupament a Montreal d’un mitjà d’avaluació multi-clientela ha permès 

una avaluació rigorosa i completa de les capacitats d’una persona tant en un 

nivell biològic, psicològic com social, tant estigui a casa o a la residència, tot 

tenint en compte el seu mitjà. Està format de diferents taules que permeten 

l’avaluació de l’autonomia; la presa de contacte; l’avaluació de l’autonomia per 

una clientela a curt terme; perfil evolutiu; Pla d’intervenció dels serveis; taula de 

seguiment. 

Els reptes dels serveis a domicili són : 

- El fet de que només poden cobrir una part de les necessitats per manca de 

pressupost i de recursos. Tot i que en paraula sempre ha estat una prioritat per 

la classe política, la realitat és que és el sector mèdic el que s’emporta cada 

vegada la part més important del pressupost. 


Reunió Visita a la Residència i centre socio-sanitari St.Vincent 

marie a St.Laurent (Móntreal) 

10:30h-12:30h 

- Poder donar una resposta diferenciada a cada tipus de necessitat. 

- Hi ha llacunes importants a l’hora de la coordinació dels serveis, donat que 

treballen amb empreses i organitzacions que no formen part del CSSS en si. 

- Finalment, l’augment de la demanda i de les necessitats pressupostàries de 

cada un dels diferents serveis fa que la gestió es compliqui encara més. 

Els serveis que ofereix un CSSS son gratuïts tot i que degut a la manca de 

recursos econòmics no poden oferir la totalitat dels serveis. Així doncs el 

“client” es troba en què ha de comprar serveis de manera independent. Per 

exemple el màxim que ofereixen en aquest moment són 10 hores de servei 

d’auxiliar familiar, encara que potser el cas requerís més hores. 

Personaes de contacte: Sr. Danny 

Macdonald del CHSLD St-Vincent- 

Marie, Sr. André Côté i Sra. Najia 

Hachimi-Idrissi de l’ Association des 

Établissements Privés Conventionés 

1175 chemin Côte-Vertu 

Ville St-Laurent 

Tel. 514.744.1175 / 514-772-1101 

Emails: 

dmacdonald@ssss.gouv.qc.ca / 

bureau_andre@aepc.qc.ca / 

n.hachimi@aepc.qc.ca / 

És una altra residència privada amb una secció socio-sanitària. 

El seu director ens ha emfatitzat el concepte de mitjà de vida tot i que potser 

sembla més una qüestió de decoració que de filosofia. 

Visita de curta durada i sense gaire interès 


Visita a la Residència Yvon Brunet 

14:30h-18:00h 

Persona de contacte: Sr. 

Daniel Ouellet 

6250, ave Newman 

Montréal, Qc H4E 4K4 

Tel.: (514) 765-8000, ext. 

227 

Email: 

daniel.ouellet.resyb@ssss.g 

ouv.qc.ca 

www.residenceybrunet.qc.ca/ 

L’any de la creació del centre, 1983, hi havia un sol model de residència: 

medico-assistencial, per tant ser gran equivalia a estar malalt. 

El 1984 la direcció del centre no va estar d’acord amb aquest únic model i van 

proposar un model nou: la residència seria com casa i on es rebria més 

assistència sanitària. Un expert s’integrà al centre durant sis mesos per tal de 

conèixer i detectar les necessitats d’aquest nou model que volien crear. El 

primer que en va sortir després d’aquests sis mesos és la redacció de la “Carta 

de Drets de les Persones Grans”, que va esdevenir la base per l’organització de 

la vida a la residència. 

Des d’aquell moment tots els treballadors havien de tractar al resident de vostè. 

Demanen a cada resident si vol ser assistit per un gerocultor home o dona. 

Com que a la residència hi ha un 90% de dones els sindicats denunciaren 

aquesta nova metodologia on prevalia a l’hora de l’accés al lloc de treball el 

sexe del treballador més que l’antiguitat. Malgrat una vaga de tres dies, la 

direcció no cedí per tal de dur el projecte endavant i finalment els sindicats 

cediren. 


Les habitacions estan considerades un lloc privat del resident i se li permet tot 

mentre no molesti als altres residents. Fins i tot hi ha residents que tenen una 

mascota sempre que puguin fer-se càrrec i no molesti als altres residents. 

Poden tancar l‘habitació i rebutjar l’accés als altres, sempre que la decisió del 

resident sigui presa amb totes les seves facultats, per descomptat. 

Quan un resident mostra signes de deteriorament cognitiu hi ha unes trobades 

prèvies amb la família per tal de determinar quin era el mitjà de vida i l’entorn 

familiar que el resident tenia abans d’ingressar al centre. 

La residència compta amb un espai privat del resident (l’habitació) i la resta de 

l’espai que l’envolta són espais comuns. És per això que hi trobem un “carrer” 

amb servei de correus, caixa d’estalvis, taverna, pastisseria… La sala 

d’activitats és una gran cuina, doncs a les cases canadenques és la peça 

central de la casa on s’hi realitzen la majoria d’activitats familiars. 

Ens fan remarcar que en certes residències que diuen adoptar la filosofia del 

« mitjà de vida” és només una qüestió d’estètica, no de filosofia completa de 

funcionament del centre. 

Un estudi de la Universitat de Montreal ha determinat els factors que influeixen 

en la dependència del resident: 

• El lloc de residència. 

• Percepció de la salut. 

• L’esperança de la realització dels projectes 

(si es tenen projectes senyal de que s’està 

viu en el present projectant-se en el futur). 

I basant-se en aquest estudi han inclòs als animadors per tal d’estimular la vida 

social i l’activitat cognitiva dels residents. Han inclòs la presència de canalla del 

barri en algunes de les activitats. 

Per la direcció del centre és la residència qui ha d’adaptar-se a les persones i 

no al contrari. El concepte de “mitjà de vida” es manté inclòs amb residents 

amb un alt grau de dependència. 


Finalment, l’any 1984 una comissió d’experts de gent gran del Ministeri decideix 

que aquest concepte de “mitjà de vida” havia d’implantar-se a tota la província, 

però no ha estat fins el 2003 que s’ha legislat per a tots els centres sociosanitaris. 

La valoració dels directors de programa diu que fa més lent el procés de presa 

de decisions, donat que cada centre no té els mateixos valors del concepte 

“mitjà de vida”, però alhora s’ha obert uns “passadissos de serveis” entre els 

centres socio-sanitaris i l’hospital, o amb l’administració. 

El problema en la implantació del programa continua essent la manca de 

recursos que pateixen els centre socio-sanitaris tant en recursos humans com 

en recursos econòmics. 

Persones de contacte: Sra. Nataly 

Savoie, de Les Résidences Soleil / 

Groupe Savoie, i Sra. Mariette L. 

Lanthier, de l’Association des 

résidences et CHSLD privés du 

Quebec. 

7650, rue Lespinay 

Saint-Léonard (Québec) H1S 2Y6 

Tel.: (450) 449-1516 / (514) 255- 

9298 / 1-800-363-0663 

Fax: (450) 449-9196 / (514) 255- 

9986 

Email: nattaly@total.net / 

MLLanthier@arcpq.org 

http://www.residencessoleil.ca 


Visita al Manoir St.Leonard (Móntreal) 

16:30h-18:00h 

És la residència privada més gran de la província de Québec, pertany al grup 

Soleil, que és propietat de la família Savoie. 

Amb un total de 10 residències privades per persones autònomes i semiautònomes 

són els propietaris de residències privades més grans al Canadà. 

Actualment n’estan construint una altra a Laval, al nord de Montréal que 

superarà la capacitat del Manoir St- Léonard. 

Tots els serveis es troben localitzats en un gran bloc de pisos amb seguretat les 

24 hores del dia. Els serveis estan oberts als residents i a les seves famílies 

(convidats). 

Funciona per lloguer de pisos de diferent grandària i els residents poden 

comprar diferents “forfaits” segons les seves necessitats. Disposen d’un servei 

d’infermeria 24 hores al dia. 

Al 18è. pis s’hi troba el menjador comunitari (enorme) i una terrassa amb vistes 

panoràmiques sobre la ciutat. 

Reservada únicament a persones autònomes o semi-autònomes i disposa de 

places en socio-sanitari. 


3. Dades de contacte d’Associacions i Organismes que han 

participat a les reunions i visites: 

Ontario Long Term Care Association (OLTCA) 

345 Renfrew Drive, Suite 301 

Markham, ON L3R 9S9 

Tel.: (905) 470-8995 

Fax: (905) 470-9595 

bbaillie@oltca.com 

Web: www.oltca.com 

Ontario Retirement Communities Association (ORCA) 

2155, boul. Leanne, bureau 118 

Mississauga, Ontario L5K 2K8 

Tel.: (905) 403-0500 / 800 361-7254 

Fax: (905) 403-0502 

info@orca-homes.com 

Web: www.orca-homes.com 

Ministère de la Santé et des Services sociaux 

Direction des personnes âgées en perte d'autonomie Direction générale des services 

sociaux Ministère de la Santé et des Services sociaux 

1075, chemin Sainte-Foy, 6e Québec (QC) G1S 2M1 

Tel.: (418) 266-6818 / 418-266-6855. 

Fax: (418) 266-6854 

Jean-Yves.Simard@msss.gouv.qc.ca 

Corporation d’hébergement du Québec (CHQ) 

2535, boul. Laurier, 5è pis 

Sainte-Foy (Quebec) 

G1V 4M3 

Tel.: (418)644-3600 

Fax: (418) 644-3609 / 418-644-2088 

celine.drolet@chq.gouv.qc.ca 

Web : www.chq.gouv.qc.ca 


ABCP Online 

7141-1751, rue Richardson, 

Montréal, QC H3K 1G6 

Tel. : 514-939-7478 ext. 244 

serper@abcponline.com 

Association des résidences et CHSLD privés du Quebec (ARCPQ) 

2325, rue Centre, bureau 307 

Montréal (Québec) H3K 1J6 

Tel.: (514) 526-3777, 1 888 440-3777 

Fax: (514) 526-2662 

info@arcpq.org, rchouinard@arcpq.org 

Web: www.arcpq.org/ 

Agence régionale de la santé et des services sociaux de Montréal 

3725, rue Saint-Denis 

Montréal (Québec) 

H2X 3L9 

Tel. : 514-286-5500 

louis_cote@ssss.gouv.qc.ca 

Association des établissements privés conventionés (AEPC) 

204, rue Notre-Dame Ouest, bureau 200 

Montréal (Québec) H2Y 1T3 

Tel.: 514.499.3630 

Fax: 514.873.7063 

m.mathieu@aepc.qc.ca 

Web: www.aepc.qc.ca/ 


Índex 

1. Membres de la delegació Pàg. 2 

2. Programa del viatge a Ontàrio i Quebec (Canadà) Pàg. 3-46 

(del 9 al 19 de juny de 2006) 

3. Dades de contacte d’Associacions i Pàg. 47-48 

Organismes que han participat a les reunions i visites

Informe Missió Empresarial Canadà 2006. - Acra

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?