cataleg de Mancor_amb_nota - Ajuntament de Mancor de la Vall

CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Mancor de la Vall
dira al referirse los de esta ultima poblacion”, i el descriu amb una longitud d’una
llegua i una amplada de dotze peus, classificat com a veïnal, de carro, amb un estat
de conservació regular i un interès de 2º grau (AMS. Sign. 815). (Veure 2.1.10.
Annex).
La continuació d’aquest camí dins el terme municipal de Mancor de la Vall
apareix a un plànol de l’arxiu d’aquest municipi, sense autor i sense data, on apareix
grafiat com a “Camino a Caimari” (AMM. Sig 79/5).
DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:
- CONSELL INSULAR DE MALLORCA. (1996). Itineraris a peu per la Serra de
Tramuntana, dedica un itinerari de Lluc a Mancor, i es cita part d’aquest camí
catalogat: “... Des de les cases des Bosc, la pista esdevé més planera i gira a
l’esquerra. Per la vora del torrent s’acosta a Can Bajoca. Abans d’arribar-hi, pasam
un portell i travessam la zona de s’Estret. En aquest racó, la canaleta de Massanella
s’aproxima al camí a través del Salt de s’Aigua. El camí gairebé carretera avança
sense problemes flanquejant el torrent des Corral Fals. Aviat una barrera ens deixa
vora les cases de Son Catlar. Un centenar de metres cap al Sud apareix la carretera
de Mancor-Caimari. Per la dreta arribam a Mancor, després de recorrer un poc més
d’un quilòmetre de carretera asfaltada”.
- FIOL, G. (1981). En el seu llibre dedicat als carrers de Mancor l’autor dedica un
paràgraf al carrer «Massanella», on es pot llegir el següent: “L’actual carrer de
Massanella és un tros de l’antic camí que enllaçava les alqueries de Mancor i
«Maizallera» (així apareix el nom a un document de l’any 1230) i possiblement
existia ja a l’època musulmana. Encara que popularment se l’anomena El camí de
Massanella – i efectivament ho era, ja que fins fa poc temps es tractava d’un camí
quasi nu de cases- el rètol era «Calle del Palomar», al·ludint a «Es Colomer», una
finca ara urbanitzada i que es cenyès al carrer ...” (pàg. 17).
- FIOL, G. (2005). En el seu llibre sobre història de Mancor en els segles XIX i XX
podem llegir: “... el camí a Caimari es tracta d’un camí de competència municipal i
que no compleix totalment la funció de via alternativa per la poca amplària d’alguns
dels seus trams que dificulta l’increment de vehicles ...” (pàg. 250).
- LLOFRIU, P. (1992). Caminant per Mallorca. Dedica un itinerari a “L’altre Puig
Major”, i cita el camí catalogat, quan diu: “... trobarem un viarany a través del qual
arribarem a les cases del Bosc. D’ací, el camí, sempre ample, davalla cap al sud.
Sortirem a la carretera de Mancor a Caimari. Mancor és a la dreta ...” (pàg. 71).
- MAS, J.; BENNÀSSAR, P. & BELTRÁN, R. R. (1994). Itinerario 3. Caimari- Mancor-
Santa Llúcia, en bicicleta. A: Rutas naturales de las islas Baleares. (pàgs. 275-276).
- ORDINAS, A. (1998). Diu que l’any 1969 s’asfaltà el tram del camí de Massanella
que discorre dins el terme de Mancor, i fins l’any 1974 no s’asfaltà el tram que anava
per dins el terme de Selva (pàg. 109).
- PEÑA, P. A. (1891). Guía de las Baleares, ens parla dels camins veïnals de Selva,
entre els quals inclou el camí de Caimari a Massanella, de 2 quilòmetres (pàg. 371).
- ROSSELLÓ, R. & ALBERTÍ, J. (2003). Història de Selva. En aquest llibre trobam
referències a camins dins el terme de Mancor: “... Mancor, de bon començament, ja
oferí unes condicions excel·lents per al poblament i l’explotació del seu territori i pel
creixement urbà. D’entrada, era un notable creuer de camins on hi convergien els
90