cataleg de Mancor_amb_nota - Ajuntament de Mancor de la Vall

CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Mancor de la Vall
objecte la catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la
provincia.
Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament de Mancor envià per formar aquest
pla, el camí de Son Penya és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o
caminos existentes en la província a cargo de Mancor del Valle, del mateix any, amb
inici al pou de l’Ajuntament i final al límit del terme de Selva, amb una longitud d’1’5
quilòmetres i una amplada total de 3 metres (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense
signatura).
El camí de Son Penya està inclòs, amb el núm. 24, en el Catàleg de Béns
Patrimonials de Mancor de la Vall, aprovat provisionalment per l’Ajuntament de
Mancor el 5 d’octubre de 2006, amb el nivell de protecció A1. A l’apartat de propietat
apareix com no identificat, i a la descripció es diu: “Camí de carro asfaltat, que
comunica la carretera d’Inca a Mancor (PMV-2112) amb Son Penya i ses Mines
(terme de Selva). Té una amplada que oscil·la entre els 2’50 i els 3’50 m. Presenta
trams sense delimitació; d’altres amb paret o reixa. Està senyalitzat per
l’Ajuntament.” (AMM. Sense signatura) (veure 2.1.12. Annex).
La continuació del camí catalogat apareix al Catàleg de Camins del
terme municipal de Selva, elaborat pel Consell de Mallorca (Dpt. Medi Ambient
i Natura) l’any 2004, inclòs amb el núm. 5, camí de Mancor / camí de Son Penya
/ camí de Crist Rei. A les conclusions del catàleg es recomana la inclusió
d’aquest camí a l’Invenari de Béns de Selva. Pel que fa referència a aquest
camí s’ha trobat la següent documentació:
En protocol notarial datat el 21 de setembre de 1751 Bernat Caimari, Graxa,
capbrevava un peça de terra a la Tanca d’en Nofre, al lloc del Racó, a Selva, que
feia partió amb el camí públic que va a Mancor (ARM. S-746).
L’Ajuntament de Selva, per tal de cumplir les disposicions del reglament del 8
d’abril de 1848 sobre construcció, conservació i millora de camins veïnals, va
elaborar un itinerari general de camins existents al terme, en el qual apareix el camí
de Mancor, amb inici al poble de Selva i final al poble de Mancor, amb una longitud
de mitja llegua i una amplada de set peus, classificat com a camí veïnal, de
ferradura, i amb un estat de conservació regular. El 4 de desembre de 1849 es
formava l’itinerari definitiu, i en aquest apareix el camí de Mancor classificat com a
camí veïnal de 2on ordre (AMS. Sign. 815). (Veure 2.1.10. Annex).
L’Ajuntament de Selva, en ple celebrat el 12 de juny de 1850, es va aplicar el
producte del jornal personal en el recomposició dels camins del Molinet, la costa de
Son Vich, camí de Mancor i camí de Biniamar. Poc després, en sessió plenària
celebrada el 23 de juny de 1850, els regidors selvatgins tornaven a parlar de l’inici de
la prestació personal: “Al propio tiempo se dará principio el mismo dia en el camino
que de esta Villa se dirije a Caymari y Escorca y punto denominado la Costa de Son
Vich, y concluido este al otro camino el molinet, y despues al de la construccion del
bancal al camino de la Creu den Coxet …” (AMS. Sign. 748/2).
El 15 d’abril de 1860 el consistori de Selva acordà, després de llegir una carta
del governador de la provincia referent a les obres dels camins veïnals de Lluc, Inca,
Binibona, Moscari i Mancor, invertir 1000 reals en les esmentades obres (AMS. Sign.
748/2).
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de Selva el 2 de febrer de 1868,
es va tractar de la necessitat imperiosa en què es trobaven un nombre considerable de
61