cataleg de Mancor_amb_nota - Ajuntament de Mancor de la Vall

CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Mancor de la Vall
2.1.7. ARXIU DE LA CONSELLERIA D’AGRICULTURA I PESCA DEL
GOVERN BALEAR (ACAP).
Servei de Desenvolupament i Dinamització Rural
- Sense signatura. Projecte de camins de servei rural del terme municipal de Mancor
(1990).
2.1.8. INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL.
- Sense signatura. Acta de la operación practicada para reconocer la línea de término y
señalar los mojones comunes a los términos municipales de Selva y de Mancor del Valle,
pertenecientes ambos a la provincia de Baleares. 1930.
2.1.9. REGISTRE DE LA PROPIETAT NÚM. 2 D’INCA
- Tom 714, llibre 49 de Selva, fol 117, finca núm. 2166 (finca núm. 1914 de Mancor de la
Vall).
- Tom 1722, llibre 2 de Mancor, fol 155, finca núm. 121.
- Tom 117, llibre 8 de Selva, fol 217, finca núm. 389.
2.1.10. ANNEX. DISPOSICIONS SOBRE CONSTRUCCIÓ,
CONSERVACIÓ I MILLORA DE CAMINS VEÏNALS (1848).
El 6 de maig de 1848 el Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques, en
circular dirigida al Govern Superior Polític de les Illes Balears, ordenava l’execució de les
disposicions sobre construcció, conservació i millora dels camins veïnals, contingudes en
el Real Decret de 7 d’abril de 1848 i en el Reglament de 8 d’abril del mateix any, que
establia la classificació dels camins i la formació d’itineraris “...de todos los caminos de
cualquier especie que crucen el territorio de su respectiva jurisdiccion…”. Es classificava
els camins en veïnals de primer i segon ordre segons la seva freqüentació i importància i
s’establia que els caps polítics eren els encarregats de dur a terme aquesta classificació i
remetre els itineraris a la direcció d’obres públiques, especificant la seva longitud, inici i
final, estat de conservació, així com el grau d’interès general que tenien.
La Instrucción dirigida a los jefes políticos por el Ministro de Comercio, Instrucción y
Obras públicas para la ejecucion del Real decreto y reglamento sobre construccion,
conservacion y mejora de los caminos vecinales, del 19 d’abril de 1848, establia les
atribucions de la Diputació Provincial en la classificació dels camins veïnals de primer
ordre, tot i tenint en compte el dictamen dels ajuntaments, que havien d’expressar quins
camins del seu terme municipal eren els que presentaven més interès general. Seguint
aquestes ordres i instruccions, els ajuntaments formaren aquests itineraris de camins,
que eren remesos a la Diputació per a la seva classificació definitiva. L’interès general i la
freqüentació que tenien era el que primava per classificar els camins com a veïnals de
primer i segon ordre, entenent per general aquell que afectava a un major nombre de
població, com ho demostra el fet que els camins que finalment eren classificats com a tals
eren majoritàriament els que servien de vies de comunicació amb altres poblacions.
La Instrucción també dictaminava que la classificació “no debe ser ni muy limitada
ni muy amplia”, ja que els pobles es queixarien, en el primer cas per veure disminuides
les seves comunicacions i en el segon per carregar-los de despeses que no podrien
14