cataleg de Mancor_amb_nota - Ajuntament de Mancor de la Vall

cataleg de Mancor_amb_nota - Ajuntament de Mancor de la Vall cataleg de Mancor_amb_nota - Ajuntament de Mancor de la Vall

ajmancordelavall.net
from ajmancordelavall.net More from this publisher
25.04.2013 Views

CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Mancor de la Vall 2.1.7. ARXIU DE LA CONSELLERIA D’AGRICULTURA I PESCA DEL GOVERN BALEAR (ACAP). Servei de Desenvolupament i Dinamització Rural - Sense signatura. Projecte de camins de servei rural del terme municipal de Mancor (1990). 2.1.8. INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL. - Sense signatura. Acta de la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos municipales de Selva y de Mancor del Valle, pertenecientes ambos a la provincia de Baleares. 1930. 2.1.9. REGISTRE DE LA PROPIETAT NÚM. 2 D’INCA - Tom 714, llibre 49 de Selva, fol 117, finca núm. 2166 (finca núm. 1914 de Mancor de la Vall). - Tom 1722, llibre 2 de Mancor, fol 155, finca núm. 121. - Tom 117, llibre 8 de Selva, fol 217, finca núm. 389. 2.1.10. ANNEX. DISPOSICIONS SOBRE CONSTRUCCIÓ, CONSERVACIÓ I MILLORA DE CAMINS VEÏNALS (1848). El 6 de maig de 1848 el Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques, en circular dirigida al Govern Superior Polític de les Illes Balears, ordenava l’execució de les disposicions sobre construcció, conservació i millora dels camins veïnals, contingudes en el Real Decret de 7 d’abril de 1848 i en el Reglament de 8 d’abril del mateix any, que establia la classificació dels camins i la formació d’itineraris “...de todos los caminos de cualquier especie que crucen el territorio de su respectiva jurisdiccion…”. Es classificava els camins en veïnals de primer i segon ordre segons la seva freqüentació i importància i s’establia que els caps polítics eren els encarregats de dur a terme aquesta classificació i remetre els itineraris a la direcció d’obres públiques, especificant la seva longitud, inici i final, estat de conservació, així com el grau d’interès general que tenien. La Instrucción dirigida a los jefes políticos por el Ministro de Comercio, Instrucción y Obras públicas para la ejecucion del Real decreto y reglamento sobre construccion, conservacion y mejora de los caminos vecinales, del 19 d’abril de 1848, establia les atribucions de la Diputació Provincial en la classificació dels camins veïnals de primer ordre, tot i tenint en compte el dictamen dels ajuntaments, que havien d’expressar quins camins del seu terme municipal eren els que presentaven més interès general. Seguint aquestes ordres i instruccions, els ajuntaments formaren aquests itineraris de camins, que eren remesos a la Diputació per a la seva classificació definitiva. L’interès general i la freqüentació que tenien era el que primava per classificar els camins com a veïnals de primer i segon ordre, entenent per general aquell que afectava a un major nombre de població, com ho demostra el fet que els camins que finalment eren classificats com a tals eren majoritàriament els que servien de vies de comunicació amb altres poblacions. La Instrucción també dictaminava que la classificació “no debe ser ni muy limitada ni muy amplia”, ja que els pobles es queixarien, en el primer cas per veure disminuides les seves comunicacions i en el segon per carregar-los de despeses que no podrien 14

CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Mancor de la Vall afrontar. D’acord amb això cal significar que de tots els camins que es remetien per part dels ajuntaments, la Diputació en solia declarar, ja sigui de primer o segon ordre, un nombre molt reduit dels mateixos, la qual cosa no implica que els que quedaven sense declarar no fossin públics, sinó que s’atenia més a la disponibilitat de recursos econòmics pel seu manteniment en el moment de la declaració. De fet hi ha casos, com el camí del Cementeri a Son Servera, que no va ser classificat com a veïnal per la Diputació però en documentació posterior si apareix com a camí veïnal de segon ordre (AMSS. Sign. 24/18). En el cas de l’itinerari format per l’Ajuntament de Selva, veim com aquest diferenciava tres tipus d’interès: interès en primer grau, que només afectava al camí que unia el poble de Selva amb Palma; camins d’interès en segon grau, que reuneix aquells que enllaçaven Selva amb els pobles veïnats o aquests amb Palma (camí d’Inca, camí de Pollença, camí de Lluc, camí de Caimari a Palma, camí de Biniamar a Palma, etc); i camins d’interès en tercer grau, que recull la resta de camins que servien per anar als llogarets del municipi, a diverses propietats o per unir nuclis de menor entitat: camí de Massanella, camí de Binibona, camí de Son Macià, camí dels Oms, camí d’Almallutx, camí de la Font, camí de Binibona a Moscari, camí de Massanella a Mancor, etc. Finalment, hi ha camins que apareixen com a d’ús particular o interès privat, però això no implica, al nostre parer, la seva titularitat privada, sinó un interès més reduït i que afectava a un nombre limitat de població. En aquest sentit, a l’itinerari general de Selva apareixen tres camins que segons l’ajuntament eren d’interès o utilitat privada: El camí de Son Macià, el camí de la Font i el camí transversal que enllaçava el camí de les Vinyes amb el camí de Son Macià. Dos d’ells estan inclosos en el Catàleg de camins del terme municipal de Selva (Consell de Mallorca, 2004), i presenten documentació que fa referència a la seva titularitat pública: núm. 17 - Camí de Son Macià (obres per part de l’Administració, camí públic, Plan Nacional de Vías Provinciales 1973) i núm. 39 – Camí del Camp d’en Caldés (obres per part de l’Administració, camí veïnal, Pla de camins rurals de Balears 1989), i per tal motiu es recomanava la seva inclusió dins l’Inventari de Béns Municipals. Això també és el que succeeix amb el camí de la Font, que tal com veim a la fitxa també presenta documentació que l’acredita com a públic (camí públic, camí reial, fitació del terme, Plan Nacional de Vías Provinciales 1973, obres per part de l’Administració, etc). El mateix cas el trobam a l’itinerari de Sóller, on apareix el camí de Tuent qualificat com a d’utilitat pública i no veïnal, però la documentació localitzada el dona clarament com a públic (obres per part de l’Administració, declaració de camí veïnal, declaració d’utilitat pública, etc.) i com a tal està inclòs al Catàleg de camins del terme municipal de Sóller (núm. 15 – Camí de Bàlitx / Camí de Tuent), elaborat pel Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca l’any 2006. 2.1.11. ANNEX. PLAN NACIONAL DE VÍAS PROVINCIALES. El decret 1541/1972, de la Presidència de Govern, de 15 de juny, pel qual s'aprovava el text refòs de la Ley del Plan de Desarrollo Económico y Social, va posar en marxa el Plan Nacional de Vías Provinciales. El 3 de novembre de 1972, mitjançant una ordre publicada en el Boletín Oficial del Estado nº 264, es procedia a la creació de la Comissió per a l’elaboració de l'esmentat Pla, que en el plaç màxim de dos anys havia d'estar acabat. Per dur a terme els estudis en el seu respectiu àmbit territorial, es constituïa en cada Comissió Provincial de Serveis Tècnics un grup de treball, presidit pel Cap Provincial de Carreteres i integrat per representants de les Diputacions Provincials, del Ministeri d’Agricultura i dels demés Organismes que exercien atribucions sobre les vies afectades pel Pla. 15

CONSELL DE MALLORCA Camins <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> <strong>Mancor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Vall</strong><br />

2.1.7. ARXIU DE LA CONSELLERIA D’AGRICULTURA I PESCA DEL<br />

GOVERN BALEAR (ACAP).<br />

Servei <strong>de</strong> Desenvolupament i Dinamització Rural<br />

- Sense signatura. Projecte <strong>de</strong> camins <strong>de</strong> servei rural <strong>de</strong>l terme municipal <strong>de</strong> <strong>Mancor</strong><br />

(1990).<br />

2.1.8. INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL.<br />

- Sense signatura. Acta <strong>de</strong> <strong>la</strong> operación practicada para reconocer <strong>la</strong> línea <strong>de</strong> término y<br />

seña<strong>la</strong>r los mojones comunes a los términos municipales <strong>de</strong> Selva y <strong>de</strong> <strong>Mancor</strong> <strong>de</strong>l <strong>Vall</strong>e,<br />

pertenecientes <strong>amb</strong>os a <strong>la</strong> provincia <strong>de</strong> Baleares. 1930.<br />

2.1.9. REGISTRE DE LA PROPIETAT NÚM. 2 D’INCA<br />

- Tom 714, llibre 49 <strong>de</strong> Selva, fol 117, finca núm. 2166 (finca núm. 1914 <strong>de</strong> <strong>Mancor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

<strong>Vall</strong>).<br />

- Tom 1722, llibre 2 <strong>de</strong> <strong>Mancor</strong>, fol 155, finca núm. 121.<br />

- Tom 117, llibre 8 <strong>de</strong> Selva, fol 217, finca núm. 389.<br />

2.1.10. ANNEX. DISPOSICIONS SOBRE CONSTRUCCIÓ,<br />

CONSERVACIÓ I MILLORA DE CAMINS VEÏNALS (1848).<br />

El 6 <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 1848 el Ministre <strong>de</strong> Comerç, Instrucció i Obres Públiques, en<br />

circu<strong>la</strong>r dirigida al Govern Superior Polític <strong>de</strong> les Illes Balears, or<strong>de</strong>nava l’execució <strong>de</strong> les<br />

disposicions sobre construcció, conservació i millora <strong>de</strong>ls camins veïnals, contingu<strong>de</strong>s en<br />

el Real Decret <strong>de</strong> 7 d’abril <strong>de</strong> 1848 i en el Reg<strong>la</strong>ment <strong>de</strong> 8 d’abril <strong>de</strong>l mateix any, que<br />

establia <strong>la</strong> c<strong>la</strong>ssificació <strong>de</strong>ls camins i <strong>la</strong> formació d’itineraris “...<strong>de</strong> todos los caminos <strong>de</strong><br />

cualquier especie que crucen el territorio <strong>de</strong> su respectiva jurisdiccion…”. Es c<strong>la</strong>ssificava<br />

els camins en veïnals <strong>de</strong> primer i segon ordre segons <strong>la</strong> seva freqüentació i importància i<br />

s’establia que els caps polítics eren els encarregats <strong>de</strong> dur a terme aquesta c<strong>la</strong>ssificació i<br />

remetre els itineraris a <strong>la</strong> direcció d’obres públiques, especificant <strong>la</strong> seva longitud, inici i<br />

final, estat <strong>de</strong> conservació, així com el grau d’interès general que tenien.<br />

La Instrucción dirigida a los jefes políticos por el Ministro <strong>de</strong> Comercio, Instrucción y<br />

Obras públicas para <strong>la</strong> ejecucion <strong>de</strong>l Real <strong>de</strong>creto y reg<strong>la</strong>mento sobre construccion,<br />

conservacion y mejora <strong>de</strong> los caminos vecinales, <strong>de</strong>l 19 d’abril <strong>de</strong> 1848, establia les<br />

atribucions <strong>de</strong> <strong>la</strong> Diputació Provincial en <strong>la</strong> c<strong>la</strong>ssificació <strong>de</strong>ls camins veïnals <strong>de</strong> primer<br />

ordre, tot i tenint en compte el dictamen <strong>de</strong>ls ajuntaments, que havien d’expressar quins<br />

camins <strong>de</strong>l seu terme municipal eren els que presentaven més interès general. Seguint<br />

aquestes ordres i instruccions, els ajuntaments formaren aquests itineraris <strong>de</strong> camins,<br />

que eren remesos a <strong>la</strong> Diputació per a <strong>la</strong> seva c<strong>la</strong>ssificació <strong>de</strong>finitiva. L’interès general i <strong>la</strong><br />

freqüentació que tenien era el que primava per c<strong>la</strong>ssificar els camins com a veïnals <strong>de</strong><br />

primer i segon ordre, entenent per general aquell que afectava a un major nombre <strong>de</strong><br />

pob<strong>la</strong>ció, com ho <strong>de</strong>mostra el fet que els camins que finalment eren c<strong>la</strong>ssificats com a tals<br />

eren majoritàriament els que servien <strong>de</strong> vies <strong>de</strong> comunicació <strong>amb</strong> altres pob<strong>la</strong>cions.<br />

La Instrucción t<strong>amb</strong>é dictaminava que <strong>la</strong> c<strong>la</strong>ssificació “no <strong>de</strong>be ser ni muy limitada<br />

ni muy amplia”, ja que els pobles es queixarien, en el primer cas per veure disminui<strong>de</strong>s<br />

les seves comunicacions i en el segon per carregar-los <strong>de</strong> <strong>de</strong>speses que no podrien<br />

14

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!