cataleg de Mancor_amb_nota - Ajuntament de Mancor de la Vall

CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Mancor de la Vall
- FIOL, G. (1981). En el seu llibre dedicat als carrers de Mancor l’autor dedica un
paràgraf al carrer Montaura, on es pot llegir el següent: “... Es tracta de la
continuació fins a la font pública del carrer de Sant Joan, i conegut des de temps
immerials com a «Camí de sa Font», tal com podem comprovar a un document de
1793, nom usat encara per designar-lo popularment ...” (pàg. 20).
- FIOL, G. (2005). A la seva història de Mancor en els segles XIX i XX podem llegir:
“... s’informà que la Comunitat Autònoma, a través del IRYDA havia destinat
16.054.000 pessetes per asfaltar camins rurals de Mancor [...] s’asfaltà el tram públic
del camí de Biniatzent i el tram públic del camí de Biniarroi, s’asfaltà el de ses
Quarterades Noves i el de Son Bonafé , s’asfaltà el de ses Quarterades Velles i el
tram que faltava del camí de Massanella per can Gallina [...] asfaltà part del camí
des Putxos ...” (pàg. 251).
- MONTAURA. Núm. 16. Tardor 1991. Un article de Gabriel Fiol Mateu titulat
“Toponimia documentada (16)”, parla de la possessió de s’Eral, que “... Confrontava
amb camí a la font, olivar d’En Guillem Morro Armengol i amb torrent que baixa de
Biniarroi (ARM P-163)” (pàg. 25). En el núm. 24 (tardor 1993) el mateix autor
publicava la toponimia documentada (24), on parla de la finca el pujol de sa Font: “...
A l’any 1636 hi ha una part que és de Joan Colom que confronta amb el camí a la
font i amb el camí a Biniatzent (ARM P-246) ...” (pàg. 9).
- MONTAURA. Núm. 24. Tardor 1993. Un article de Gabriel Fiol Mateu titulat
“Toponimia documentada (24)”, parla de la finca anomenada pujol de sa Font “... El
18 d’octubre de 1484 Joan Armengol i el seu fill vengueren a Guillem Morro, una
finca d’unes sis quarterades dit “lo Puiol” on hi ha vinya i olivar. Confrontava amb el
camp i vinya, dit Ses Comes, amb camí a Biniatzent, camí a Biniamar, olivar i garriga
del venedor, olivar de Bartomeu i Pere Bennassar i amb garriga de Joan Coch,
pagant 96 lliures (ARM P-163) ...” (pàg. 9).
- ROSSELLÓ, R. & ALBERTÍ, J. (2003). Història de Selva. En aquest llibre trobam
referències a camins dins el terme de Mancor: “... Mancor, de bon començament, ja
oferí unes condicions excel·lents per al poblament i l’explotació del seu territori i pel
creixement urbà. D’entrada, era un notable creuer de camins on hi convergien els
provinents de Selva, Massanella, Almalutx, Biniarroi i Biniatzent. En definitiva es
configurava com un creuer entre els eixos viaris de la serra de Tramuntana, el
Raiguer i el Pla ...” (pàg. 27).
CARTOGRAFIA ON APAREIX:
- DESPUIG, A. (1785). Mapa de la Ysla de Mallorca. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército
(1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament.
- Plano geométrico del término de Selva (1924). Còpia del plànol cadastral de 1858
elaborat per Miguel Sorá. Escala 1/7.500. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4.
- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército
(1930-31, 2a. Edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament.
- Plànol del terme de Mancor de la Vall. Sense data. Sense escala (AMM. Sig 79/5).
Apareix grafiat majoritàriament amb el nom de “camino a Biniatxents”.
179