cataleg de Mancor_amb_nota - Ajuntament de Mancor de la Vall
cataleg de Mancor_amb_nota - Ajuntament de Mancor de la Vall cataleg de Mancor_amb_nota - Ajuntament de Mancor de la Vall
CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Mancor de la Vall de altre ab lo cami qui va a las cumunes per la font de rafal y de altre ab terras de Llorens son germa y de altre ab terras del denunciant ...” (ARM-T-55). El 8 de desembre de 1709 Jaume Reus, de Biniarroi, capbrevava part d’unes cases que “... afrontan de una part ab cami reial qui va a la font del Rafal, de altre ab casses y clos de dit Pere Alorda Parayre y de altre ab la hera de dit Pere Alorda Parayre ...” (ARM. T-55). El 24 de novembre de 1729 Bartomeu Reus capbrevava unes cases a Biniarroi que “... afrontan de una part ab cami reial qui va la font Rafal, de altre ab casas y clos de dit Pere Alorda y de altre ab la hera de dit Alorda ...” (ARM. T-55). El 24 de novembre de 1729 Jaume Massip capbrevava unes cases i corral, aquest darrer feia partió “... ab lo cami de Son Rafal o la font Refal, de altre ab corral de Pere Alorda de Juan, de altre ab terras de Andreu Matheu, fill de Bernat, y de altre ab corral de Andreu Matheu fill de Llorens ...” (ARM. T-55). El 10 de febrer de 1746 Bartomeu Reus registrava unes cases que “... affrontan de una part ab cami real qui va a la font Refal, de altre ab casas y clos de dit Pere Matheu Nadal y antes del dit Alorda ...” (ARM. T-55). El 29 de novembre de 1773 Bartomeu Reus als. Cabà capbrevà unes cases a Biniamar que “…affronten de una part ab Cami Reyal, qui va a la font Refal, de altre ab casas, y clos del dit Pere Matheu Nadal y antes del dit Alorde, y de altre ab la here del dit Nedal, y antes del dit Alorde …”; el mateix capbrevava “... pessa de terra dita la tanca de la font Refal, Puig de Suro y Coll del Cardesa del Cami demun que va de dite font de pertinentias de terras que foren del magnifich Jordi Abri des Callar scituade en dit lloch de Binieroy [...] Affronta de una part ab Cami per el qual desde dit lloch se va a dite font Refal, de altre ab terras de Pere Morro mediant cami, de altre ab olivar de Andreu Matheu als. Patro, de altre ab olivar de Pere Juan Morro fill de Llorens del lloch de Mancor tambe cami el mitx, de altre ab terras de Joseph Amengual fill de Jaume dit del Alferes tambe cami al mitg, y ab terres del Honorable Dn Jordi Abri des Callar, y ab terres de dit Amengual Comunas, de altre ab Comunas del dit Patro, de altre ab terres de Apelonia Matheu Vª de Pere Alorde Cili, de altre ab terres de Antonina Llobera Vª, y de altre ab terras del dit Alorde Cili ...” (ARM. T- 57). El 5 de novembre de 1788 Jaume Reus capbrevava una peça de terra dita la tanca dels sestadors que “... afronta de una part ab terras de Josef Armengol, de altre ab terras de Andreu Matheu, de altre ab terras de Pera Alorda, alias Sili, de altre ab terras de Antonina Llobera vidua de Juan Ferragut alias Canonge, ab terras de dit alou, de altre ab terras de Barthomeu Reus son germa de las matexas pertinencias, y de altre part ab cami qui va a la Font Refal y a la montaña ...” (ARM. T-55). El 17 d’octubre de 1799 Catharina Massip capbrevava una peça de terra dita la tanca de la Font Rafal que “... affronta de una part ab terra de Joseph Armengol, de altre ab terras de Andreu Matheu, de altre ab terras de Pere Alorde Cili, ab terras de Antonia Llobera, vidua de Juan Farragut alias Canonge, ab terras de dit Alorde, ab terra de Bartomeu Reus concuñat de las mateixas pertinencias y ab camí qui va a la Font refal y a las montañas ...” (ARM. T-58). El 17 de novembre de 1830 Pere Francesc Mateu capbrevava una peça de terra de pertinències del predi Escorca, que “... confina ab terras de Pera Juan 140
CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Mancor de la Vall Morro, de los referits Llorens y Juan Morro, del Dr en Medicina D. Jaume Amengual, y ab cami qui dirigeix a la Font Rafal de Biniarroig ...” (ARM. P-267). El 10 de març de 1831 Pere Joan Morro i Joana Aina Albertí venien a Pere Francesc Mateu un peça de terra d’una quarterada i mitja a Mancor, que feia partió “... con tierras del comprador de las mismas pertenencias, con camino que dirige a la font Rafal con tierras de Lorenzo y Juan Morro, de las mismas pertenencias ...” (ARM. CH 257). El 10 de març de 1831 Pere Francesc Mateu capbrevava un tros de terra a Mancor que “... confronta ab cami qui va de Biniarroy a la Font Refal, ab terras de Llorens y Juan Morro de las matexas pertinencias y ab la de Jaume Armengol ...” (ARM. P-268). L’Ajuntament de Selva, per tal de cumplir les disposicions del reglament del 8 d’abril de 1848 sobre construcció, conservació i millora de camins veïnals, va elaborar un itinerari general de camins existents al terme, en el qual trobam, en el lloc núm. 26, el “Camino de la font rafal, en el caserio de Biniarroy, se dirije a la citada font refal, en el camino anteriormente expresado [camí d’Almallutx], un tercio de legua, ancharia id, vecinal id, estado id, interes id” (AMS. Sign. 815). (Veure 2.1.10. Annex). Camí de Biniarroi a Lluc El 6 de febrer de 1673 Bernadí Alorda, de Biniarroi, capbrevava la meitat d’unes cases que feien partió “... de una part ab la plassa o quintana de dit lloch, de altre ab casas de Juan Alorda y per dos parts ab casas que foren del denuncaint are de Basq. Reus y ab cami qui va de dit lloch a Lluch ...” (ARM. T-55). El 25 de juliol de 1702 Pere Alorda, habitador de Biniarroi, capbrevava la meitat de cases que foren de Son Begana i que “... afrontan de una part ab la plassa o quintana de dit lloch, de altre ab casas de Juan Alorda y de altre ab casas de Basq. Reus y ab cami qui va de dit lloch a Lluch ...” (ARM. T-55). El 24 de novembre de 1729 Pere Alorda capbrevava la meitat d’unes cases, meitat de clos, hort i olivar que pertanyen a la possessió Biniarroi, i “... afronta de una part ab terras Juana Matheu, filla de Juan y muller de Antoni Pol Corro, de altre ab terras de Andreu Matheu fill de Bernat, de altre ab terras de Pere Alorda Sili fill de Juan, de altre ab cami qui va desde el dit lloch de Mancor a la Santa Casa de Lluch y de altre ab terras dels hereus de Juan Masip , ab terras de Pere Nadal Matheu y ab terras dels hereus de Pere Alorda March ...” (ARM. T-55). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - GARCÍA PASTOR, J. (1967). Al volum 17 de les Rutas escondidas de Mallorca, Mancor de la Vall, Massanella (Por Es Rafal y Es Tossals Vells) diu: “... Enseguida llegamos a Es Rafal, humilde y rústica edificación [...] Para continuar nuestra marcha hemos de franquear un portillo a la izquierda de las casas, continuando durante otro corto trecho el camino de carro, que prácticamente muere junto a ellas [...] Pronto el camino de carro se convierte en sendero muy pedregoso [...] para, ir a la Font des Rafal, que se halla allí cerca, hay que dejarlo, de momento y tomar este desvío, que arranca primero hacia la izquierda ...” (pàgs. 3-35). - MONTAURA. Núm. 8. Tardor 1989. Un article de Gabriel Fiol Mateu titulat “Toponimia documentada (8)”, parla de la possessió Cardessar o Coll des 141
- Page 95 and 96: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 97 and 98: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 99 and 100: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 101 and 102: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 103 and 104: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 105 and 106: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 107 and 108: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 109 and 110: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 111 and 112: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 113 and 114: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 115 and 116: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 117 and 118: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 119 and 120: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 121 and 122: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 123 and 124: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 125 and 126: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 127 and 128: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 129 and 130: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 131 and 132: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 133 and 134: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 135 and 136: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 137 and 138: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 139 and 140: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 141 and 142: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 143 and 144: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 145: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 149 and 150: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 151 and 152: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 153 and 154: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 155 and 156: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 157 and 158: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 159 and 160: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 161 and 162: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 163 and 164: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 165 and 166: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 167 and 168: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 169 and 170: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 171 and 172: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 173 and 174: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 175 and 176: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 177 and 178: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 179 and 180: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 181 and 182: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 183 and 184: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 185 and 186: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 187 and 188: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 189 and 190: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 191 and 192: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 193 and 194: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
- Page 195 and 196: CONSELL DE MALLORCA Camins del term
CONSELL DE MALLORCA Camins <strong>de</strong>l terme <strong>de</strong> <strong>Mancor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Vall</strong><br />
<strong>de</strong> altre ab lo cami qui va a <strong>la</strong>s cumunes per <strong>la</strong> font <strong>de</strong> rafal y <strong>de</strong> altre ab terras <strong>de</strong><br />
Llorens son germa y <strong>de</strong> altre ab terras <strong>de</strong>l <strong>de</strong>nunciant ...” (ARM-T-55).<br />
El 8 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1709 Jaume Reus, <strong>de</strong> Biniarroi, capbrevava part d’unes<br />
cases que “... afrontan <strong>de</strong> una part ab cami reial qui va a <strong>la</strong> font <strong>de</strong>l Rafal, <strong>de</strong> altre ab<br />
casses y clos <strong>de</strong> dit Pere Alorda Parayre y <strong>de</strong> altre ab <strong>la</strong> hera <strong>de</strong> dit Pere Alorda<br />
Parayre ...” (ARM. T-55).<br />
El 24 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1729 Bartomeu Reus capbrevava unes cases a<br />
Biniarroi que “... afrontan <strong>de</strong> una part ab cami reial qui va <strong>la</strong> font Rafal, <strong>de</strong> altre ab<br />
casas y clos <strong>de</strong> dit Pere Alorda y <strong>de</strong> altre ab <strong>la</strong> hera <strong>de</strong> dit Alorda ...” (ARM. T-55).<br />
El 24 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1729 Jaume Massip capbrevava unes cases i corral,<br />
aquest darrer feia partió “... ab lo cami <strong>de</strong> Son Rafal o <strong>la</strong> font Refal, <strong>de</strong> altre ab corral<br />
<strong>de</strong> Pere Alorda <strong>de</strong> Juan, <strong>de</strong> altre ab terras <strong>de</strong> Andreu Matheu, fill <strong>de</strong> Bernat, y <strong>de</strong><br />
altre ab corral <strong>de</strong> Andreu Matheu fill <strong>de</strong> Llorens ...” (ARM. T-55).<br />
El 10 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 1746 Bartomeu Reus registrava unes cases que “...<br />
affrontan <strong>de</strong> una part ab cami real qui va a <strong>la</strong> font Refal, <strong>de</strong> altre ab casas y clos <strong>de</strong><br />
dit Pere Matheu Nadal y antes <strong>de</strong>l dit Alorda ...” (ARM. T-55).<br />
El 29 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1773 Bartomeu Reus als. Cabà capbrevà unes cases<br />
a Biniamar que “…affronten <strong>de</strong> una part ab Cami Reyal, qui va a <strong>la</strong> font Refal, <strong>de</strong><br />
altre ab casas, y clos <strong>de</strong>l dit Pere Matheu Nadal y antes <strong>de</strong>l dit Alor<strong>de</strong>, y <strong>de</strong> altre ab<br />
<strong>la</strong> here <strong>de</strong>l dit Nedal, y antes <strong>de</strong>l dit Alor<strong>de</strong> …”; el mateix capbrevava “... pessa <strong>de</strong><br />
terra dita <strong>la</strong> tanca <strong>de</strong> <strong>la</strong> font Refal, Puig <strong>de</strong> Suro y Coll <strong>de</strong>l Car<strong>de</strong>sa <strong>de</strong>l Cami <strong>de</strong>mun<br />
que va <strong>de</strong> dite font <strong>de</strong> pertinentias <strong>de</strong> terras que foren <strong>de</strong>l magnifich Jordi Abri <strong>de</strong>s<br />
Cal<strong>la</strong>r scitua<strong>de</strong> en dit lloch <strong>de</strong> Binieroy [...] Affronta <strong>de</strong> una part ab Cami per el qual<br />
<strong>de</strong>s<strong>de</strong> dit lloch se va a dite font Refal, <strong>de</strong> altre ab terras <strong>de</strong> Pere Morro mediant cami,<br />
<strong>de</strong> altre ab olivar <strong>de</strong> Andreu Matheu als. Patro, <strong>de</strong> altre ab olivar <strong>de</strong> Pere Juan Morro<br />
fill <strong>de</strong> Llorens <strong>de</strong>l lloch <strong>de</strong> <strong>Mancor</strong> t<strong>amb</strong>e cami el mitx, <strong>de</strong> altre ab terras <strong>de</strong> Joseph<br />
Amengual fill <strong>de</strong> Jaume dit <strong>de</strong>l Alferes t<strong>amb</strong>e cami al mitg, y ab terres <strong>de</strong>l Honorable<br />
Dn Jordi Abri <strong>de</strong>s Cal<strong>la</strong>r, y ab terres <strong>de</strong> dit Amengual Comunas, <strong>de</strong> altre ab Comunas<br />
<strong>de</strong>l dit Patro, <strong>de</strong> altre ab terres <strong>de</strong> Apelonia Matheu Vª <strong>de</strong> Pere Alor<strong>de</strong> Cili, <strong>de</strong> altre<br />
ab terres <strong>de</strong> Antonina Llobera Vª, y <strong>de</strong> altre ab terras <strong>de</strong>l dit Alor<strong>de</strong> Cili ...” (ARM. T-<br />
57).<br />
El 5 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1788 Jaume Reus capbrevava una peça <strong>de</strong> terra dita <strong>la</strong><br />
tanca <strong>de</strong>ls sestadors que “... afronta <strong>de</strong> una part ab terras <strong>de</strong> Josef Armengol, <strong>de</strong><br />
altre ab terras <strong>de</strong> Andreu Matheu, <strong>de</strong> altre ab terras <strong>de</strong> Pera Alorda, alias Sili, <strong>de</strong><br />
altre ab terras <strong>de</strong> Antonina Llobera vidua <strong>de</strong> Juan Ferragut alias Canonge, ab terras<br />
<strong>de</strong> dit alou, <strong>de</strong> altre ab terras <strong>de</strong> Barthomeu Reus son germa <strong>de</strong> <strong>la</strong>s matexas<br />
pertinencias, y <strong>de</strong> altre part ab cami qui va a <strong>la</strong> Font Refal y a <strong>la</strong> montaña ...” (ARM.<br />
T-55).<br />
El 17 d’octubre <strong>de</strong> 1799 Catharina Massip capbrevava una peça <strong>de</strong> terra dita<br />
<strong>la</strong> tanca <strong>de</strong> <strong>la</strong> Font Rafal que “... affronta <strong>de</strong> una part ab terra <strong>de</strong> Joseph Armengol,<br />
<strong>de</strong> altre ab terras <strong>de</strong> Andreu Matheu, <strong>de</strong> altre ab terras <strong>de</strong> Pere Alor<strong>de</strong> Cili, ab terras<br />
<strong>de</strong> Antonia Llobera, vidua <strong>de</strong> Juan Farragut alias Canonge, ab terras <strong>de</strong> dit Alor<strong>de</strong>,<br />
ab terra <strong>de</strong> Bartomeu Reus concuñat <strong>de</strong> <strong>la</strong>s mateixas pertinencias y ab camí qui va a<br />
<strong>la</strong> Font refal y a <strong>la</strong>s montañas ...” (ARM. T-58).<br />
El 17 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1830 Pere Francesc Mateu capbrevava una peça <strong>de</strong><br />
terra <strong>de</strong> pertinències <strong>de</strong>l predi Escorca, que “... confina ab terras <strong>de</strong> Pera Juan<br />
140