Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont

BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT
ESCOLA ITACA, Menjar amb els 5 sentits Maig 2008
importància als aliments que s’hi presentaran. Donant importància als aliments ens
donem importància a nosaltres. No hi ha imatge de més deixadesa i menys estima per
un mateix que menjotejar qualsevol cosa al davant d’un ordinador o al davant d’una
televisió.
- Defensa del menú. Qui cuinava els seus plats magistrals i els defensava en
conseqüència. Sabia que estaven ben cuinats, alhora que hi havia dedicat unes hores,
per tant no tenia mandra ni cansament per defensar-los fermament, davant de febles
crítiques del “no m’agrada”. Avui, els pares, cansats com anem, si al nen no li agrada
no tenim esma de contradir-lo, a més, sovint, no sabem com han estat cuinats els plats
– en el cas de productes precuits –, raó per la que no podem defensar el què no hem
cuinat.
Combinar la feina domèstica amb el desenvolupament professional està sent pels pares una
tasca difícil de portar.
Després d’una llarga jornada laboral, les mares i els pares arriben tard i cansats a casa, sense
haver pogut fer les compres imprescindibles per avituallar el rebost. Les elaboracions culinàries
llargues i complexes queden arraconades per a dies amb més disponibilitat de temps. Els pares
cuinen allò que saben que l’infant accepta, doncs no els compensa ser la guspira que faci
esclatar un conflicte vespertí.
Millor estatus econòmic de les famílies
Gràcies al doble sou en el nucli familiar, disposem de més diners per a la compra del què ens
cal. Tal i com dèiem en les línies superiors, l’alimentació ocupa el tercer lloc en la despesa
familiar.
El que el consumidor cerca en els lineals del supermercat és comoditat. Es busquen aliments
còmodes, que ens facin la cuina més fàcil.
Quan comprem, també, ens deixem seduir i comprem aliments que, potser no ens calen, però
ens agraden.
Així, doncs, la tria en el carret de la compra la determina el gust i la comoditat i el preu.
Ens falta temps i ho suplim amb productes elaborats per la industria alimentària que ens
ajuden, ens fan de pinxes de cuina. Així trobem feixuc elaborar una maionesa, tallar patates o
amassar la base de la pizza. Ho comprem gairebé tot mig fet.
No és pas catastròfic, però, certament, aquest aspecte és resultat del canvi d’hàbits o, a
l’inrevès, és causa del canvi d’hàbits alimentaris a la llar.
Menys fills en el nucli familiar
Famílies amb quatre fills ens semblen impossibles de gestionar, enormes. Fa unes dècades,
ningú no se’n meravellava en veure una família nombrosa, era comú.
Els nens, avui dia, tenen molta força en les famílies. Si al fill d’una família de tres no li agraden
els pèsols, és molt probable que els pèsols desapareguin del menú familiar. Els infants són
motor de canvi, però també són els precursors de costums i hàbits en les llars.
Escoltar als infants ha estat una millora en la comunicació familiar, sens dubte, però no hem de
permetre que els infants triïn no només el seu menú, sinó, també, el nostre.
Si la família deixa de menjar un o un altre aliment perquè al fill no li agrada i, en conseqüència,
aquest aliment desapareix de la llar, aquesta família està negant, al fill, la possibilitat de tornar
a tastar aquell aliment, alhora que li està transmetent, al fill, el poder que té per modificar
conductes a casa. Certament, el permetre que el fill triï el què tota la família menja és indueix, a
l’infant, a interpretar que té poder per fer i desfer el que li plagui.
La majoria dels infants dinen en el centre escolar. El sopar s’ha desestructurat.
Avui dia, la majoria dels infants dinen en el centre educatiu. Els pares passen el relleu de
l’educació en l’alimentació a les escoles.
Els nens estan una mitjana de 8 hores al centre escolar amb el risc que la institució escolar
acabi per fer d’abocador social, on hi van a parar totes les mancances educatives dels tutors.
9