Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont

BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT
ESCOLA ITACA, Menjar amb els 5 sentits Maig 2008
És dolent tenir accés a tota la informació que Internet ens facilita? No és dolent, però hem de
saber com navegar per la xarxa, hem d’aprendre a navegar per la xarxa. I, el què és més
important, hem d’ensenyar als nostres fills a navegar per la xarxa, si és que no volem que la
xarxa, què és una ajuda, es transformi en un perill.
Així, al davant de la gran quantitat d’aliments que tenim a l’abast, la qüestió fonamental és:
EDUCAR EN L’ALIMENTACIÓ PER TENIR CRITERI EN FER LA TRIA
c) TRENCANT ELS HÀBITS
Però no és només una qüestió d’aliments, d’abundància d’aliments, vull dir.
Les diferències fonamentals entre el què passava abans i el què avui dia ens trobem, i que fan
que el model après de les generacions anteriors no sigui reproduïble, es basen en un canvi
radical en els hàbits alimentaris a les llars.
Allò que varem aprendre de les nostres mares, que al seu torn van aprendre de les nostres
àvies, és un model difícil de conservar en la manera actual de viure.
Quins han estat, entre d’altres, aquests canvis sociològics? Què ha canviat en les darreres
dècades?
• Nuclis familiars nuclears, no extensos
• La incorporació de la dona a una feina remunerada fora de la llar
• Millor estatus econòmic de les famílies
• Menys fills en el nucli familiar
• La majoria dels infants dinen en el centre escolar. El sopar s’ha desestructurat. El cap
de setmana es menja fora de la llar
Nuclis familiars nuclears, no extensos
Families on convivien tres generacions, i amb familiars solters és ara una raresa, però permetia
que la mare de familia pogués treballar, i era per exemple l’àvia o una tieta que tenia cura de la
cuina familiar, amb molta disponibilitat de temps.
La incorporació de la dona a una feina remunerada fora de la llar
Després d’un segle de lluita feminista, la dona s’ha incorporat amb garantia de drets en el món
laboral remunerat. És motiu de joia, sens dubte, i no té cap sentit tornar enrere.
La conciliació laboral i familiar està en procés, però mentre no s’assoleixen els objectius, les
cuines de les llars han quedat desertes. Un dels senyals inequívocs de l’emancipació de la
dona ha estat penjar el davantal.
Aquella persona – la mare, o l’àvia, o la tieta – dedicada, pràcticament, en exclusiva a tenir cura
en l’alimentació de la seva família, ha desaparegut, i no ha estat substituïda per cap altre agent.
Les tasques desenvolupades per la mare, entorn a l’alimentació, no es centraven només en la
transformació dels aliments, és a dir, en la cuina, sinó en tot allò que envoltava el fet alimentari:
- Planificació de menús, tenint en compte totes les variables – qualitat, varietat, sabor,
equilibri nutricional, cultura, temporada, preu -
- Compra diària dels aliments, amb els avantatges qualitatius que comporta
- Cocció acurada, amb temps, dels aliments, i omplint la casa d’aromes, ampliant, així,
les sensacions d’un àpat. Arribar a casa sentint l’olor de les coccions ens preparava per
rebre el plat. Veure la transformació dels aliments, de cru a cuit, ens ensenyava a
conèixer els aliments. Cuinar a casa és l’escola de l’alimentació.
- Parament de la taula. Servir l’àpat en una taula ben parada no és un luxe, és una eina
per consolidar hàbits alimentaris, a l’hora que predisposa per esperar l’àpat com una
part important de les activitats diàries, i no tant com un tràmit. Parar la taula és donar
8