Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont

Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont

fundaciojaumecasademont.cat
from fundaciojaumecasademont.cat More from this publisher
25.04.2013 Views

BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESCOLA ITACA, Menjar amb els 5 sentits Maig 2008 Els criteris per dissenyar els sopars complementaris, tenint en compte els aprenentatges en nutrició adquirits en la sessió teòrica anterior, són els següents: • Equilibrats: entenent que han de contemplar els tres grups de nutrients fonamentals per obtenir una bona alimentació • Complementaris: entenent que s’ha de tenir en compte el menú que han menjat al migdia i, també, el menú del dia següent. • Saborosos: entenent que les propostes són per menjar, per tant no és vàlid suggerir un producte, sinó que s’ha de tenir en compte les coccions, les presentacions, les combinacions. S’ha de tenir en compte els acompanyaments perquè no sigui, només, una relació de productes. Per exemple, no és vàlid dir que s’ha de sopar “peix”, sinó que s’ha de dir quin peix “lluç”, com s’ha de cuinar “al forn” i amb quin acompanyament “amb patates i tomàquet”. Els menús es validen per les responsables formadores del projecte educatiu d’alimentació i es distribueixen als pares de l’escola. És una guia elaborada pels propis alumnes, responent als seus aprenentatges i a les seves preferències gustatives. Tasques a desenvolupar de la gestió del menjador escolar A cada un dels grups reduïts, de sis alumnes, els toca desenvolupar una sèrie de tasques de gestió del funcionament del menjador escolar, durant un mes del curs. Prenen la responsabilitat a partir del dinar de tast que realitzem les responsables formadores i finalitzen les tasques quan els relleva el següent grup en el dinar de tast. Les tasques a desenvolupar de la gestió del menjador estan relacionades en una fitxa que tenen els alumnes i són les següents: • Gestió de la bústia de suggeriments: Els tutors de cicle mitjà i superior expliquen, a principi de curs, als seus alumnes el funcionament de la bústia de suggeriments i queixes. Els alumnes de cicle mitjà i superior disposen d’una bústia de suggeriments del funcionament del menjador, en la que hi poden dipositar queixes, sempre i quant estiguin signades i siguin coherents; es rebutjaran les queixes mal redactades i mal argumentades. L’objectiu de la bústia, a part de les millores en els menús dels infants, és l’educació en consum, explicant com s’ha de fer una queixa formal, de manera entenedora, introduint un aprenentatge en l’elaboració d’una queixa. El grup reduït responsable classifica les queixes i els suggeriments de la bústia en una carpeta de comunicació entre els alumnes i els pares i mares responsables de la comissió de menjador. Els pares i mares responsables de la comissió de menjador han de complimentar la fitxa de seguiment de les queixes i els suggeriments. Conseqüentment, tindrem un barem de l’acceptació dels plats des del punt de vista del consumidor, que no deixen de ser els propis alumnes. • Piràmide dels aliments: Al menjador hi ha una piràmide de fusta amb unes imatges d’aliments que tenen un velcro adherit. Els alumnes enganxen en la piràmide els aliments que composen el menú del dia. • Seguiment i control del menú escolar: Els propis alumnes duen un full de control del menú escolar, aquest full reflecteix que allò que hi ha escrit al menú correspon amb el què hi ha al plat. Sessió de transmissió de coneixements Vuit alumnes de cinquè es preparen per impartir una sessió teòrica de nutrició a cicle mitjà. Van amb grups de dos, a les quatre classes de cicle mitjà – tercer i quart – al tercer trimestre, a l’hora que els grups destinen a l’assemblea. Com a recurs disposen dels personatges de la nutrició i d’un guió facilitat per les responsables formadores del projecte. 22

BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESCOLA ITACA, Menjar amb els 5 sentits Maig 2008 L’objectiu de la mateixa és la consolidació de la temàtica, ja que a l’haver de transmetre els conceptes nutricionals, tenen l’obligació i la motivació d’aprendre’ls. Per altra banda, els alumnes de tercer comencen a introduir-se en la terminologia dels nutrients; pels alumnes de quart, aquesta és una sessió introductòria al tema de la nutrició, curricular en aquest curs. 8. INTERVENCIÓ AMB SISÈ DE PRIMÀRIA ENS PREPAREM PER SER AUTÒNOMS, APRENEM A TRIAR Amb els alumnes de sisè, realitzem una sessió de dues hores de durada, que versa sobre un producte i durant la qual es treballen els següents temes: • Una introducció de l’impacte del producte a tractar sobre el medi ambient • Un tast organolèptic del producte o altres productes relacionats • Una sessió de tècniques culinàries, on s’elaboren una o dues receptes, en les que el producte treballat és el protagonista. Els tutors de les classes divideixen la totalitat de l ‘alumnat en grups reduïts d’un màxim de sis alumnes cada grup. Es facilita un calendari recordatori on hi ha anotades les dates de les sessions de tast i cuina al llarg de tot el curs escolar, que es faran una vegada al mes. Degut a la logística de l’activitat – que requereix l’ús de la cuina del centre -, aquesta s’ha de realitzar a la tarda, un cop finalitzat el dinar de l’escola. Es redacta una circular als pares perquè estiguin assabentats dels objectius del projecte, així com de les necessitats materials per a realitzar-se i es demana autorització per poder treballar a la cuina, advertint-los dels perills inherents que comporta. El desenvolupament de la sessió de dues hores és el següent: Explicació sobre sostenibilitat medioambiental i sessió de tast En cada sessió es treballa un producte diferent, que s’argumenta seguint criteris de sostenibilitat medioambiental. La tria d’una alimentació adequada no és només un factor plaent per als propis alumnes, sinó que també és un factor plaent pel planeta. Una alimentació equilibrada, variada i plaent és una alimentació sostenible. • Petita explicació de com el producte altera o ajuda a la sostenibilitat medioambiental del nostre planeta. • Tast de diferents varietats del producte triat. Es facilita als alumnes un full de tast, en el que es detallen una sèrie d’exercicis organolèptics que els alumnes han de complimentar. • Com a conclusió es proposa un exercici que aglutina tot allò que hem après durant el tast. Aquesta conclusió fa la tasca d’avaluació per comprovar si han sedimentat el coneixement, o han estat atents a les explicacions i als impactes sensorials. El gust és una part clau en els continguts a treballar, a través del tast. Amb l’exercici del tast, ens acostumem a discernir les propietats físiques i químiques del contingut del nostre plat en un conjunt d’activacions cerebrals que es transformen en una representació sensorial concreta. L’educació al gust ens ensenya a respectar les diferències Les sessions de tast ajuden a entendre les diferències entre els degustadors. Cada infant aprèn a situar-se per contra dels altres: qui prefereix la mantega dolça o la mantega salada? A qui li agraden els plats especiats? Perquè hi ha qui prefereix el roquefort a l’emmental? Els infants prenen consciència de les diferencies d’apreciació unides a la cultura alimentaria de cada u. 23

BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />

ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />

Els criteris per dissenyar <strong>els</strong> sopars complementaris, tenint en compte <strong>els</strong> aprenentatges en<br />

nutrició adquirits en la sessió teòrica anterior, són <strong>els</strong> següents:<br />

• Equilibrats: entenent que han de contemplar <strong>els</strong> tres grups de nutrients fonamentals per<br />

obtenir una bona alimentació<br />

• Complementaris: entenent que s’ha de tenir en compte el menú que han menjat al<br />

migdia i, t<strong>amb</strong>é, el menú del dia següent.<br />

• Saborosos: entenent que les propostes són per menjar, per tant no és vàlid suggerir un<br />

producte, sinó que s’ha de tenir en compte les coccions, les presentacions, les<br />

combinacions. S’ha de tenir en compte <strong>els</strong> acompanyaments perquè no sigui, només,<br />

una relació de productes. Per exemple, no és vàlid dir que s’ha de sopar “peix”, sinó<br />

que s’ha de dir quin peix “lluç”, com s’ha de cuinar “al forn” i <strong>amb</strong> quin acompanyament<br />

“<strong>amb</strong> patates i tomàquet”.<br />

Els menús es validen per les responsables formadores del projecte educatiu d’alimentació i es<br />

distribueixen als pares de l’escola. És una guia elaborada p<strong>els</strong> propis alumnes, responent als<br />

seus aprenentatges i a les seves preferències gustatives.<br />

Tasques a desenvolupar de la gestió del menjador escolar<br />

A cada un d<strong>els</strong> grups reduïts, de sis alumnes, <strong>els</strong> toca desenvolupar una sèrie de tasques de<br />

gestió del funcionament del menjador escolar, durant un mes del curs.<br />

Prenen la responsabilitat a partir del dinar de tast que realitzem les responsables formadores i<br />

finalitzen les tasques quan <strong>els</strong> relleva el següent grup en el dinar de tast.<br />

Les tasques a desenvolupar de la gestió del menjador estan relacionades en una fitxa que<br />

tenen <strong>els</strong> alumnes i són les següents:<br />

• Gestió de la bústia de suggeriments: Els tutors de cicle mitjà i superior expliquen, a<br />

principi de curs, als seus alumnes el funcionament de la bústia de suggeriments i<br />

queixes. Els alumnes de cicle mitjà i superior disposen d’una bústia de suggeriments<br />

del funcionament del menjador, en la que hi poden dipositar queixes, sempre i quant<br />

estiguin signades i siguin coherents; es rebutjaran les queixes mal redactades i mal<br />

argumentades. L’objectiu de la bústia, a part de les millores en <strong>els</strong> menús d<strong>els</strong> infants,<br />

és l’educació en consum, explicant com s’ha de fer una queixa formal, de manera<br />

entenedora, introduint un aprenentatge en l’elaboració d’una queixa. El grup reduït<br />

responsable classifica les queixes i <strong>els</strong> suggeriments de la bústia en una carpeta de<br />

comunicació entre <strong>els</strong> alumnes i <strong>els</strong> pares i mares responsables de la comissió de<br />

menjador. Els pares i mares responsables de la comissió de menjador han de<br />

complimentar la fitxa de seguiment de les queixes i <strong>els</strong> suggeriments. Conseqüentment,<br />

tindrem un barem de l’acceptació d<strong>els</strong> plats des del punt de vista del consumidor, que<br />

no deixen de ser <strong>els</strong> propis alumnes.<br />

• Piràmide d<strong>els</strong> aliments: Al menjador hi ha una piràmide de fusta <strong>amb</strong> unes imatges<br />

d’aliments que tenen un velcro adherit. Els alumnes enganxen en la piràmide <strong>els</strong><br />

aliments que composen el menú del dia.<br />

• Seguiment i control del menú escolar: Els propis alumnes duen un full de control del<br />

menú escolar, aquest full reflecteix que allò que hi ha escrit al menú correspon <strong>amb</strong> el<br />

què hi ha al plat.<br />

Sessió de transmissió de coneixements<br />

Vuit alumnes de cinquè es preparen per impartir una sessió teòrica de nutrició a cicle mitjà. Van<br />

<strong>amb</strong> grups de dos, a les quatre classes de cicle mitjà – tercer i quart – al tercer trimestre, a<br />

l’hora que <strong>els</strong> grups destinen a l’assemblea.<br />

Com a recurs disposen d<strong>els</strong> personatges de la nutrició i d’un guió facilitat per les responsables<br />

formadores del projecte.<br />

22

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!