Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont

BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT
ESCOLA ITACA, Menjar amb els 5 sentits Maig 2008
infants rebutgen tastar un cert nombre d’aliments pel sol fet de ser nous: menjar no es pas un
acte tan banal i simple, ja que l’aliment esdevé una part de l’organisme, una part d’un mateix.
Per tastar els aliments es necessita vèncer un cert temor inicial concernent als riscos de la
ingesta i de trobar una motivació per superar la por de tastar (en particular la gratificació dels
pares o d’un adult valoritzat). Els adults són una part clau dins l’educació al gust: han de
despertar l’interès als infants abans que obligar-los a menjar.
Deixem, doncs, temps als infants de “fer la coneixença” amb els aliments nous abans de posarlos
a la boca: quin es l’aspecte, el color, la forma, l’olor, la consistència de cada aliment? Quins
aliments o records desagraden a cada un? Les analogies que els infants estableixen amb altres
aliments coneguts els permeten de començar a apropiar-se l’aliment.
L’acceptació dels aliments nous pot prendre més o menys temps, segons els infants (la seva
edat, el seu sexe, la seva personalitat), la naturalesa dels aliments (els aliments d’origen animal
són objecte de rebuig d’una manera clara), la novetat dels aliments, el context del consum….
Però es sovint possible d’animar l’infant a apreciar un aliment nou si li fem consumir
repetidament (sempre dins un context agradable): al llarg de les consumacions, l’infant constata
que l’aliment no es “dolent” per ell; atribueix una significació a aquest aliment i juga
favorablement
El resultat de la familiarització es que l’aliment canvia de status: de desconegut i potencialment
perillós, es torna conegut i inofensiu, es bo per menjar.
De les tres opcions presentades en la sessió de tast, l’alumnat en tria una, la que ells
consideren com a organolèpticament més encertada. Si la recepta que ha resultat
“guanyadora” no és la de l’escola, facilitem el mètode d’elaboració al cuiner del centre per
veure si pot fer alguna modificació en la seva recepta.
En la sessió de tast es refresquen els coneixements adquirits en la sessió de nutrició, en
aquest cas, treballant-los sobre el menú servit al centre. Comprovem que el menú és equilibrat
doncs contempla els grups d’aliments imprescindibles per al bon funcionament del nostre
organisme.
La sessió de tast fa la funció de reunió, al llarg de la qual s’explica al grup reduït quines són les
tasques que ha de desenvolupar durant el mes següent.
El coneixement de l’aportació nutricional dels aliments en el nostre organisme, fa que els
alumnes tinguin més eines per entendre les raons que tenim els adults a l’hora de dissenyar un
menú escolar; sacrificant, moltes vegades, les preferències palatals dels infants en vers la
funcionalitat dels aliments. Els alumnes ho comprenen i aprenen a estimar les propostes
culinàries.
Quan els demanem que proposin millores organolèptiques en el menú escolar, responen tenint
en compte les necessitats nutricionals de l’organisme.
Sessió de planificació de sopars complementaris al dinar escolar
En grups reduïts de 12 alumnes, fem una sessió per planificar els sopars complementaris als
dinars escolars.
La sessió la realitzem un cop cada dos mesos, pel que la repetim quatre vegades al llarg de
l’any, de manera que les famílies reben les propostes que han dissenyat els alumnes de cinquè
tenint en compte les estacions – tardor, hivern i primavera – aproximadament.
La sessió es desenvolupa a l’aula, a les 13h, abans de l’hora habitual de l’àpat.
Es divideix la totalitat del grup en quatre grups de 3 integrants cada un. Cada grup dissenya els
sopars complementaris d’una setmana, de manera que, al final de la sessió, tenim un mes
complert de sopars complementaris.
21