Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont

BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT
ESCOLA ITACA, Menjar amb els 5 sentits Maig 2008
d) EL CALAIX DE LA CULTURA
Menjar és cultura, en tots els aspectes. Des de l’ordre dels plats – primer, segon, postres –
a com està parada la taula, fins a quins són els plats considerats “de festa” i “de diari”.
Trobem els mateixos aliments al llarg i ample de la Mediterrània, però tal i com estan
cuinats, o tal i com es presenten a taula, sabrem si som a Grècia, al Marroc o a Itàlia.
Perquè el codi culinari de cada país comporta un conjunt de regles i de recomanacions
indicant com preparar els aliments, com associar-los i com consumir-los: nosaltres no
mengem pas solament els aliments, sinó també les combinacions d’aliments, que
esdevenen plats, ells mateixos associats en àpats organitzats.
Per altra banda, els moviments migratoris, les colònies, les conquestes i els esclavatges,
en definitiva, la nostra història, ha estat, moltes vegades, conseqüència de la necessitat de
proveir-se d’aliments concrets. L’alimentació ha estat factor important en el
desenvolupament de la nostra història.
Un país que coneix d’on ve, on és i a on va des del punt de vista de patrimoni alimentari es
un país capaç de tolerar i assimilar altres cultures sense por a sentir-se agredit.
Saber ens fa tolerants. El menjar és una de les manifestacions culturals que costen més de
perdre. França, país amb una altíssima quota d’immigració i en la que ja trobem nets
d’immigrants, observem que el xador, la religió, la llengua i altres manifestacions culturals
del país d’origen es van perdent. En canvi, es continua menjant els plats tradicionals dels
països emissors, com el cuscús. Fins i tot podem afirmar que el cuscús ha entrat a formar
part de la dieta dels francesos antics.
La cuina constitueix així un codi d’identitat i de reconeixement extremadament fort per el
grup. Les cuines estrangeres que arriben avui dia sobre les nostres taules hauran de ser
considerades com un complement cultural i no com una pèrdua d’identitat……
La descoberta de les diferències es una veritable lliçó de civisme: dins el domini del gust,
no hi ha respostes bones ni dolentes. Per conseqüència, s’aprèn a defendre el seu punt de
vista, a escoltar i respectar el punt de vista dels altres.
Tot i això, cal preservar el nostre patrimoni alimentari perquè tot ens sembla nostre –des de
la pizza al sushi– o, en canvi, el que és propi de la nostra cultura ens sembla llunyà i
rebutjable –ens és més propera una baguet que un llonguet, un croissant que un pa de
pessic, un falafel que un capipota–. Les cultures alimentàries mundials s’unifiquen, es
barregen i, en conseqüència, es confonen.
Al mateix temps, els hàbits de taula també es desdibuixen, fet que provoca la pèrdua de
referents a l’hora de menjar: els àpats es dilueixen i l’snacking s’imposa. Es consolida així
la base d’una alimentació desendreçada molt poc saludable.
MENJAR ÉS APRENDRE I HO PODEM FER 5 COPS AL DIA.
3. QUÈ VOLEM TRANSMETRE ALS INFANTS
Volem transmetre als infants que l’alimentació forma part de tot el que fem al llarg d’un dia,
que l’alimentació és font de plaer que no és ni una assignatura ni un deure feixuc, és una
matèria que ens aporta alegria, entreteniment, diversió i molta salut.
I el que és més important, l’alimentació s’aprèn sense voler.
No només volem ensenyar, als infants, a cuinar, a treballar tècniques i a interpretar
receptes, sinó a conèixer els aliments i despertar la curiositat pel gust, a fruir dels aliments i
a alimentar-nos equilibradament, alhora que incitem a la creativitat en l’àmbit alimentari.
a) OBJECTIUS GENERALS
En quant a coneixement dels aliments: conèixer els aliments com a elements
referencials de l’acte d’alimentar-se i de nodrir –se.
Despertar l’interés per saber d’on prové els aliments que consumeixen i llurs repercusions
mediambientals.
En quant a despertar dels sentits: Recuperar l’acte d’alimentar-se com una vivència
social i de plaer. Descobrir els nostres sentits per gaudir dels aliments ne plenitud.
13