Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont
Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESCOLA ITACA, Menjar amb els 5 sentits Maig 2008 b) EL CALAIX DELS SENTITS. Alimentar-nos és despertar els nostres sentits. Cada un dels aliments que ingerim tenen aromes, sabors i gustos diferents. Fins i tot el mateix aliment, sotmès a múltiples variables – clima, terra, aigua, temporada, maduració, cocció, temperatura – el fan diferent i tindrà unes sensacions organolèptiques particulars. Els productes processats són molt gustosos pels consumidors actuals, però el gust és homogeni, sempre és el mateix. Així, els nostres sentits s’adormen, no poden distingir entre matisos subtils. Un aliment natural està sotmès a múltiples variables que el diferencia, lleugerament, d’un altre d’igual. Els productes fabricats industrialment estant en bona mesura estandaritzats amb l’ús d’aromes i additius sintètics, i els profereix un gust repetible d’un to més alt, cosa que ens habitua a un gust més dolç, més salat, més àcid que el seu homòleg natural. Perdent la capacitat de proveïr de matisos i subtileses. Menjar és fer funcionar tots els nostres sentits: vista gust olfacte – fred o calent té diferents aromes – tacte – temperatura, textura – oïda – a través del cruixent – Tastar, és a dir menjar pensant en les sensacions del que es menja, desperta el gust i ensenya a l’individu a conèixer-se a ell mateix millor i a comprendre el seu entorn: mentre aprèn a degustar, l’infant pren consciència de la seva pròpia sensibilitat, posant paraules a les seves sensacions. c) EL CALAIX DE LA SALUT Alimentació és una de les principals píndoles per a la nostra salut. No cal omplir-nos de productes alimentaris pre/probiòtics, cal saber què ens cal i aplicar-ho al nostre dia a dia. Una alimentació variada i moderada és garantia de salut, sense haver de caure en el discurs nutricional de la quantitat d’hidrats de carboni i proteïnes que necessita el nostre organisme. Tot i això cal transmetre que és mitjançant els aliments d’on obtenim els nutrients indispensables pel bon funcionament del nostre organisme. Hem de transmetre als infants la informació necessària i assumible, depenent de cada nivell, per tal que entenguin què significa nodrir el nostre organisme. Amb aquesta informació, dotem als infants de criteris consolidats quan els arribin missatges publicitaris sobre aliments “que donen salut”. Plaer i salut no són contradictoris. Tenim tendència a dissociar plaer amb salut, de manera que escolto, sovint, qui diu, mentre es menja un exquisit pastís de xocolata – avui faig un pecat, demà menjaré de manera saludable -. Cal transmetre que menjar un pastís de xocolata, si és plaent per qui ho menja, és molt saludable. El que no és saludable és menjar un pastís de xocolata per sis persones, una de sola; tampoc no és saludable menjar una galleda de llenties, tot sol! La mesura és el que fa que els aliments no siguin saludables, i no els propis aliments. Cal transmetre de manera fefaent aquest concepte. El plaer és un element essencial de l’equilibri i del desenvolupament harmònic de l’individu. Fruir menjant és un signe de salut. L’alimentació és voluntària, el que significa que nosaltres mengem el què volem i, és molt probable que triem els aliments que més ens plauen. La nutrició és involuntària, el que és el mateix, nosaltres no podem destriar els elements que ens nodreixen d’aquells que no ho fan en un mateix aliment. Hem de saber com ens nodreixen els aliments, però, sobretot, aconseguir que ens agradin el màxim nombre d’aliments per assolir una correcta nutrició. 12
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESCOLA ITACA, Menjar amb els 5 sentits Maig 2008 d) EL CALAIX DE LA CULTURA Menjar és cultura, en tots els aspectes. Des de l’ordre dels plats – primer, segon, postres – a com està parada la taula, fins a quins són els plats considerats “de festa” i “de diari”. Trobem els mateixos aliments al llarg i ample de la Mediterrània, però tal i com estan cuinats, o tal i com es presenten a taula, sabrem si som a Grècia, al Marroc o a Itàlia. Perquè el codi culinari de cada país comporta un conjunt de regles i de recomanacions indicant com preparar els aliments, com associar-los i com consumir-los: nosaltres no mengem pas solament els aliments, sinó també les combinacions d’aliments, que esdevenen plats, ells mateixos associats en àpats organitzats. Per altra banda, els moviments migratoris, les colònies, les conquestes i els esclavatges, en definitiva, la nostra història, ha estat, moltes vegades, conseqüència de la necessitat de proveir-se d’aliments concrets. L’alimentació ha estat factor important en el desenvolupament de la nostra història. Un país que coneix d’on ve, on és i a on va des del punt de vista de patrimoni alimentari es un país capaç de tolerar i assimilar altres cultures sense por a sentir-se agredit. Saber ens fa tolerants. El menjar és una de les manifestacions culturals que costen més de perdre. França, país amb una altíssima quota d’immigració i en la que ja trobem nets d’immigrants, observem que el xador, la religió, la llengua i altres manifestacions culturals del país d’origen es van perdent. En canvi, es continua menjant els plats tradicionals dels països emissors, com el cuscús. Fins i tot podem afirmar que el cuscús ha entrat a formar part de la dieta dels francesos antics. La cuina constitueix així un codi d’identitat i de reconeixement extremadament fort per el grup. Les cuines estrangeres que arriben avui dia sobre les nostres taules hauran de ser considerades com un complement cultural i no com una pèrdua d’identitat…… La descoberta de les diferències es una veritable lliçó de civisme: dins el domini del gust, no hi ha respostes bones ni dolentes. Per conseqüència, s’aprèn a defendre el seu punt de vista, a escoltar i respectar el punt de vista dels altres. Tot i això, cal preservar el nostre patrimoni alimentari perquè tot ens sembla nostre –des de la pizza al sushi– o, en canvi, el que és propi de la nostra cultura ens sembla llunyà i rebutjable –ens és més propera una baguet que un llonguet, un croissant que un pa de pessic, un falafel que un capipota–. Les cultures alimentàries mundials s’unifiquen, es barregen i, en conseqüència, es confonen. Al mateix temps, els hàbits de taula també es desdibuixen, fet que provoca la pèrdua de referents a l’hora de menjar: els àpats es dilueixen i l’snacking s’imposa. Es consolida així la base d’una alimentació desendreçada molt poc saludable. MENJAR ÉS APRENDRE I HO PODEM FER 5 COPS AL DIA. 3. QUÈ VOLEM TRANSMETRE ALS INFANTS Volem transmetre als infants que l’alimentació forma part de tot el que fem al llarg d’un dia, que l’alimentació és font de plaer que no és ni una assignatura ni un deure feixuc, és una matèria que ens aporta alegria, entreteniment, diversió i molta salut. I el que és més important, l’alimentació s’aprèn sense voler. No només volem ensenyar, als infants, a cuinar, a treballar tècniques i a interpretar receptes, sinó a conèixer els aliments i despertar la curiositat pel gust, a fruir dels aliments i a alimentar-nos equilibradament, alhora que incitem a la creativitat en l’àmbit alimentari. a) OBJECTIUS GENERALS En quant a coneixement dels aliments: conèixer els aliments com a elements referencials de l’acte d’alimentar-se i de nodrir –se. Despertar l’interés per saber d’on prové els aliments que consumeixen i llurs repercusions mediambientals. En quant a despertar dels sentits: Recuperar l’acte d’alimentar-se com una vivència social i de plaer. Descobrir els nostres sentits per gaudir dels aliments ne plenitud. 13
- Page 1 and 2: Beques Jaume Casademont: Educar Men
- Page 3 and 4: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 5 and 6: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 7 and 8: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 9 and 10: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 11: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 15 and 16: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 17 and 18: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 19 and 20: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 21 and 22: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 23 and 24: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 25 and 26: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 27 and 28: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 29 and 30: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 31 and 32: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 33 and 34: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 35 and 36: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
- Page 37: BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT ESC
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
b) EL CALAIX DELS SENTITS.<br />
Alimentar-nos és despertar <strong>els</strong> nostres <strong>sentits</strong>.<br />
Cada un d<strong>els</strong> aliments que ingerim tenen aromes, sabors i gustos diferents. Fins i tot el<br />
mateix aliment, sotmès a múltiples variables – clima, terra, aigua, temporada, maduració,<br />
cocció, temperatura – el fan diferent i tindrà unes sensacions organolèptiques particulars.<br />
Els productes processats són molt gustosos p<strong>els</strong> consumidors actuals, però el gust és<br />
homogeni, sempre és el mateix. Així, <strong>els</strong> nostres <strong>sentits</strong> s’adormen, no poden distingir entre<br />
matisos subtils. Un aliment natural està sotmès a múltiples variables que el diferencia,<br />
lleugerament, d’un altre d’igual. Els productes fabricats industrialment estant en bona<br />
mesura estandaritzats <strong>amb</strong> l’ús d’aromes i additius sintètics, i <strong>els</strong> profereix un gust repetible<br />
d’un to més alt, cosa que ens habitua a un gust més dolç, més salat, més àcid que el seu<br />
homòleg natural. Perdent la capacitat de proveïr de matisos i subtileses.<br />
<strong>Menjar</strong> és fer funcionar tots <strong>els</strong> nostres <strong>sentits</strong>:<br />
vista<br />
gust<br />
olfacte – fred o calent té diferents aromes –<br />
tacte – temperatura, textura –<br />
oïda – a través del cruixent –<br />
Tastar, és a dir menjar pensant en les sensacions del que es menja, desperta el gust i<br />
ensenya a l’individu a conèixer-se a ell mateix millor i a comprendre el seu entorn: mentre<br />
aprèn a degustar, l’infant pren consciència de la seva pròpia sensibilitat, posant paraules a<br />
les seves sensacions.<br />
c) EL CALAIX DE LA SALUT<br />
Alimentació és una de les principals píndoles per a la nostra salut.<br />
No cal omplir-nos de productes alimentaris pre/probiòtics, cal saber què ens cal i aplicar-ho<br />
al nostre dia a dia.<br />
Una alimentació variada i moderada és garantia de salut, sense haver de caure en el<br />
discurs nutricional de la quantitat d’hidrats de carboni i proteïnes que necessita el nostre<br />
organisme. Tot i això cal transmetre que és mitjançant <strong>els</strong> aliments d’on obtenim <strong>els</strong><br />
nutrients indispensables pel bon funcionament del nostre organisme. Hem de transmetre<br />
als infants la informació necessària i assumible, depenent de cada nivell, per tal que<br />
entenguin què significa nodrir el nostre organisme. Amb aquesta informació, dotem als<br />
infants de criteris consolidats quan <strong>els</strong> arribin missatges publicitaris sobre aliments “que<br />
donen salut”.<br />
Plaer i salut no són contradictoris. Tenim tendència a dissociar plaer <strong>amb</strong> salut, de manera<br />
que escolto, sovint, qui diu, mentre es menja un exquisit pastís de xocolata – avui faig un<br />
pecat, demà menjaré de manera saludable -. Cal transmetre que menjar un pastís de<br />
xocolata, si és plaent per qui ho menja, és molt saludable. El que no és saludable és<br />
menjar un pastís de xocolata per sis persones, una de sola; tampoc no és saludable menjar<br />
una galleda de llenties, tot sol! La mesura és el que fa que <strong>els</strong> aliments no siguin<br />
saludables, i no <strong>els</strong> propis aliments. Cal transmetre de manera fefaent aquest concepte.<br />
El plaer és un element essencial de l’equilibri i del desenvolupament harmònic de l’individu.<br />
Fruir menjant és un signe de salut.<br />
L’alimentació és voluntària, el que significa que nosaltres mengem el què volem i, és molt<br />
probable que triem <strong>els</strong> aliments que més ens plauen. La nutrició és involuntària, el que és<br />
el mateix, nosaltres no podem destriar <strong>els</strong> elements que ens nodreixen d’aquells que no ho<br />
fan en un mateix aliment. Hem de saber com ens nodreixen <strong>els</strong> aliments, però, sobretot,<br />
aconseguir que ens agradin el màxim nombre d’aliments per assolir una correcta nutrició.<br />
12