Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont
Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont
Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Beques <strong>Jaume</strong> <strong>Casademont</strong>: Educar Menjant<br />
MENJAR AMB ELS 5 SENTITS<br />
ALIMENTACIÓ: CONEIXEMENT, SALUT, PLAER, PAISATGE, CULTURA<br />
PROJECTE QUE ES REALITZA A L’ESCOLA ITACA<br />
BARCELONA<br />
Maig del 2008
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
INDEX<br />
L’AMBIT DE L’ESCOLA ITACA pàgina<br />
1. Història 4<br />
2. Contexte educatiu 4<br />
3. Equip humà que dóna suport al projecte d’alimentació 5<br />
LA TEORIA: MARC CONCEPTUAL<br />
4. Antecedents<br />
a) introducció. Un anàlisi gustatiu 6<br />
b) trencant <strong>els</strong> límits 6<br />
c) trencant <strong>els</strong> hàbits 8<br />
d) propostes d’acció 10<br />
2. Què entenem per alimentació<br />
a) coneixement d<strong>els</strong> aliments 11<br />
b) despertar d<strong>els</strong> <strong>sentits</strong> 12<br />
c) salut 12<br />
d) cultura 13<br />
3. Què volem transmetre als infants<br />
a) objectius generals 13<br />
b) objectius específics 14<br />
c) continguts 14<br />
- coneixement d<strong>els</strong> aliments<br />
- sespertar d<strong>els</strong> <strong>sentits</strong><br />
- salut<br />
- cultura<br />
4. Metodologia de transmissió de coneixements 16<br />
LA PRÀCTICA: EL PROJECTE FET EXPERIÈNCIA 17<br />
5. Definició del projecte<br />
• Qui som 17<br />
• El públic objectiu 18<br />
6. Intervenció <strong>amb</strong> quart de primària. Jocs lingüístics i gastronòmics 18<br />
2
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
7. Intervenció <strong>amb</strong> cinquè de primària.<br />
Entenem com ens alimentem al menjador 19<br />
• Sessió de nutrició<br />
• Sessió de tast d’un plat del menjador escolar.<br />
La necessitat de gaudir d<strong>els</strong> aliments.<br />
• Sessió de planificació de sopars complementaris al dinar escolar<br />
• Tasques a desenvolupar en la Comissió Mixta Alumnes/AMPA del<br />
Menjador Escolar<br />
• Sessió de transmissió de coneixements als cursos inferiors<br />
8. Intervenció <strong>amb</strong> sisè de primària.<br />
Ens preparem per ser autònoms, aprenem a triar 23<br />
• Explicació d’un concepte de desenvolupament sostenible relacionat<br />
<strong>amb</strong> l’aliment del tast. Sessió de tast<br />
• Elaboració d’un plat <strong>amb</strong> l’aliment del tast. Tècniques culinàries<br />
• Neteja d<strong>els</strong> estris i de l’espai emprat de cuina<br />
9. Materials pedagògics per a les sessions 26<br />
• Joc per a la sessió teòrica de nutrició de cinquè<br />
• Fitxes de sostenibilitat, tast i de tècniques culinàries<br />
- Exemple d’un dossier de l’alumne<br />
• Guió per a l’alumnat. Nutrició. Cinquè.<br />
10. Quadre-Resum de les intervencions <strong>amb</strong> primària 34<br />
11. Altres activitats 35<br />
PROJECTE DE FUTUR. 36<br />
3
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
L’AMBIT DE L’ESCOLA ITACA<br />
1. Història<br />
L'ESCOLA ITACA neix de la iniciativa d'un grup de mestres i pares procedents d'un altre<br />
centre, l'any 1976. La majoria de mestres treballadors d'aquest centre decideixen <strong>amb</strong> el<br />
suport d'un nombrós grup de pares i mares, constituir-se en cooperativa d'ensenyament.<br />
Per la seva part <strong>els</strong> pares s'agrupen en una Associació de Pares dins la Federació<br />
Diocesana de Pares de Família.<br />
En una assemblea celebrada el 23 de març del 1976 <strong>els</strong> mestres exposen a grans trets la<br />
línia pedagògica que creuen idònia per aconseguir una formació integral d<strong>els</strong> nens i nenes<br />
partint de les línies generals d'escola activa, pretenent la instrucció i formació d<strong>els</strong> alumnes<br />
com a persones, desenvolupant l'esperit crític, la responsabilitat i la sociabilitat.<br />
El setembre del 1976 s'inicia el primer curs escolar en el local del carrer Benavent 34, del<br />
barri de les corts. Amb alumnes de parvulari (de 3 a 5 anys) i d'EGB fins a 7è. Aquest<br />
edifici és molt limitat i a l'hora del pati cal desplaçar-se als Jardins Bacardí. L'augment del<br />
nombre d'alumnes en el curs 1977-78 fa necessari llogar un pis situat just davant del<br />
centre i es busca un nou local pel curs següent.<br />
El curs 1978-79 l'escola s'estableix en el Mas Pujó, del carrer Déu i Mata 57 (actual<br />
biblioteca Can Rosès de Les Corts)<br />
El curs 1982-83 es crea la Colla Infantil de Diables d'Itaca.<br />
Des del seu començament l'escola ha estat adherida al Col·lectiu de Cooperatives<br />
d'Ensenyament de Catalunya i més endavant al CEPEPC (Col·lectiu d'escoles per a<br />
l'escola pública Catalana) donada la seva vocació de servei públic de qualitat. Dins<br />
d'aquest marc l'any 1987 passa a formar par de la xarxa d'escoles públiques de la<br />
Generalitat de Catalunya.<br />
El curs 1992-93 passa a ocupar el nou edifici escolar de l'Illa Diagonal situat al carrer<br />
Numància 140-158, on es troba en l'actualitat.<br />
2. Contexte educatiu<br />
En l’actualitat l’escola educa 425 alumnes en 2 línies.<br />
El concepte educatiu del centre de fer una pedagogia activa, i de formació de persones de<br />
manera integral i respectuosa <strong>amb</strong> l’entorn es reflecteix en algunes maneres de fer com el<br />
reciclatge de llibres de text, l’absència d’uniformes, o considerar activitats educatives o<br />
curriculars les colònies, 4 anys de piscina i 4 anys de teatre. El tractament individualitzat a<br />
través d<strong>els</strong> grups reduïts, racons i projectes. Un aspecte important de l’escola és el seu pla<br />
estratègic de l’art i les noves tecnologies i el projecte d’innovació de Biblioteca puntedu.<br />
L’AMPA de l’Escola Itaca, ofereix de manera coordinada <strong>amb</strong> l’equip directiu, serveis a<br />
l’escola com ara la compra de material fungible i organitzar el servei de menjador i<br />
mainadera. S’ofereixen activitats extraescolars per tots <strong>els</strong> gustos: la coral infantil i la<br />
d’adults, el grup de diables i timbalers, la colla de gegants, les activitats esportives, i la<br />
orquestra de música que ha començat aquest any, etc<br />
4
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
3. Equip humà que dóna suport al projecte d’alimentació<br />
Donen suport de manera activa:<br />
El claustre i el Consell Escolar del Centre.<br />
Equip Directiu del centre<br />
Directora: Àngela Bou,<br />
Cap d’Estudis: Elena Muntané<br />
Secretària: Olga Marroig<br />
Mestres<br />
Sandra Duarte<br />
Isabel Sobré<br />
Cristina Vázquez<br />
Anna Garolera<br />
AMPA<br />
President: Enric Ferrer<br />
Comissió de Menjador de l’AMPA<br />
Ancel.la Batlle<br />
Sandra Arto<br />
Elisenda Farreras<br />
Julia González<br />
Laura Canut<br />
Ramón Barniol<br />
Comissió de Tallers en Alimentació<br />
Ada Parellada<br />
Agnès Villamor<br />
Comissió d’Agenda 21<br />
Teresa Carbonell<br />
Mariano Bordas<br />
Oriol Serrallonga<br />
Martí Arasanz<br />
José Luis Martínez<br />
Amb el desig i la ilusió que s’hi adhereixin més persones.<br />
5
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
LA TEORIA: MARC CONCEPTUAL<br />
1. ANTECEDENTS<br />
a) UN ANÀLISI GUSTATIU<br />
Des d<strong>els</strong> albors de la història, als homes, a l’igual que a la resta d<strong>els</strong> animals, ens ha preocupat<br />
i ocupat el fet d’alimentar i com alimentar als nostres fills, com a conseqüència de la reacció<br />
instintiva que la naturalesa ens dicta.<br />
És sorprenent, doncs, que ens trobem avui dia, després de milers d’anys ocupant-nos de<br />
l’alimentació d<strong>els</strong> nostres fills, necessitant aprendre com ho hem de fer.<br />
Els experts en salut ens alerten de la menor esperança de vida de l’actual generació en<br />
comparació a l’anterior, degut en gran part als canvis referents a l’alimentació i als estils de vida<br />
sedentaris. Els medis de comunicació se’n fan ressò, i desde les administracions i altres<br />
entitats, ens bombardegen constantment llançant notícies i conclusions sobre la inadequada<br />
alimentació que estan rebent <strong>els</strong> nostres infants.<br />
Som fills de la gana, el nostre país ha lluitat per no patir gana ni malalties derivades de la<br />
desnutrició. La paradoxa és que, avui dia, la inadequada alimentació és conseqüència de<br />
l’excés, patim desnutrició per excés.<br />
Què ha passat?<br />
Certament, en les darreres dècades, hi ha hagut una sèrie de canvis sociològics a l’entorn<br />
domèstic que ens han immers en un desconcert a l’hora d’alimentar als nostres fills. Els hàbits<br />
alimentaris, a les nostres llars, han canviat substancialment, provocant un neguit en la<br />
comunitat educativa que es transforma en una demanda d’un nou model al voltant de<br />
l’educació en l’alimentació.<br />
Intentarem desgranar les causes i les conseqüències d’aquests canvis en les següents<br />
reflexions.<br />
b) TRENCANT ELS LÍMITS<br />
Antigament, l’alimentació a les llars domèstiques era fruit d’unes limitacions que obligaven a<br />
menjar d’una manera determinada.<br />
Podríem usar el gràfic d’un quadre per exemplificar <strong>els</strong> quatre límits alimentaris que ens feien<br />
consumir aliments cíclicament, aconseguint, precisament per això, una alimentació variada.<br />
Límit geogràfic Límit estacional<br />
Límit religiós i<br />
cultural<br />
A L I M E N T A C I Ó C Í C L I C A<br />
Límit econòmic<br />
6
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
• Límit geogràfic: Cada territori menjava en funció d<strong>els</strong> seus recursos i d’una manera<br />
determinada i diferenciada del territori veí <strong>amb</strong> un clima i diosincrasia distint.<br />
L’alimentació, en tant en quant repetitiva, ja que en el territori es reiterava el consum<br />
d<strong>els</strong> mateixos aliments, obligava a desenvolupar la imaginació per donar la volta als<br />
aliments, aconseguint la màxima varietat <strong>amb</strong> el mínim de recursos.<br />
Avui dia, tenim de tot a tot arreu, fet que no obliga a inventar, a cercar la varietat partint<br />
de la mateixa matèria primera.<br />
• Límit estacional: Cada temporada, cada estació omplia <strong>els</strong> mercats d’aliments<br />
diferents, concrets, que feien que la cuina fos variada per a cada mes. Des de les<br />
verdures, les fruites, als ous, el peix blau, el marisc i <strong>els</strong> formatges, cada aliment<br />
ocupava el rànquing de més abundant al llarg de l’any.<br />
Avui en dia, gràcies als avenços biotecnològics i agrícoles hem abolit les temporades,<br />
de manera que podem menjar de tot al llarg de l’any. Fet que possibilita escollir<br />
exclusivament allò que ens agrada més.<br />
• Límit religiós i cultural: La religió catòlica és permissiva <strong>amb</strong> les prohibicions<br />
alimentàries. De fet, podem dir que tenim una religió omnívora. Ara bé, la única<br />
limitació, la Quaresma <strong>amb</strong> l’abstinència i l’obligació de menjar peix <strong>els</strong> divendres al<br />
llarg de tot un trimestre, obligava, si més no, a que la població mengés peix un cop a la<br />
setmana, del tipus que fos, depenent de les possibilitats econòmiques de cada família,<br />
o de l’entorn geogràfic on visqués la família. Així, doncs, la família havia d’inventar<br />
receptes per treure gust a tota mena de peixos, si la realitat econòmica no era molt<br />
folgada.<br />
Avui dia, la majoria de la població no segueix <strong>els</strong> preceptes religiosos, de manera que<br />
si no es desitja, no cal ni que mengem peix un cop a la setmana.<br />
• Límit econòmic: L’alimentació era la principal preocupació econòmica de les famílies<br />
d’abans. Per raons econòmiques, les famílies menjaven de determinada manera,<br />
esprement la imaginació i la perícia culinària per aconseguir un major gust als aliments<br />
més barats del mercat. Quan una festa ho requeria, es menjaven aliments cars, omplin<br />
d’alegria als qui rebien les menges. Avui en dia, l’alimentació ocupa el tercer lloc en el<br />
rànquing de la despesa familiar, després de l’habitatge i l’oci. Així mengem allò que ens<br />
plau, sempre, prioritzant la comoditat i el gust per sobre del preu. El preu no és un<br />
limitant per triar el què volem menjar.<br />
Polítics, economistes i investigadors de tota mena han lluitat per trencar <strong>els</strong> límits que ens<br />
obligaven a menjar d’una manera cíclica, encorsetada si es vol. Cal dir que no és pas dolent<br />
haver trencat <strong>els</strong> límits, ans al contrari, ja que ens permet un major desfogament en tots <strong>els</strong><br />
aspectes i això no és, sinó, un motiu d’alegria i de progrés. El que sí que és cert és que tenir<br />
tota mena d’aliments a l’abast ens obliga a reaprendre com hem de menjar. Abans no érem<br />
nosaltres qui dictava com havíem de menjar, ho dictava l’entorn.<br />
Ara som nosaltres <strong>els</strong> últims responsables en la tria de la nostra alimentació, però hem perdut<br />
el referent a qüestions que abans no es plantejaven de manera tant conscient, perque es<br />
donaven de manera espontània, per exemple la nutrició, o la temporada d<strong>els</strong> productes, o la<br />
proximitat <strong>amb</strong> <strong>els</strong> productors i la cultura entorn com es fan <strong>els</strong> aliments. Paradoxalment tenim<br />
una oferta molt àmplia, però a la pràctica, ens repetim molt més. És a nivell individual la nostra<br />
alimentació més rica i variada quan podem obviar allò que no ens plau tant?<br />
Per ilustrar-ho faré servir el símil d’Internet. És dolent gaudir de l’eina d’Internet? No, al contrari,<br />
és un signe de progrés i és una eina que ens comunica i ens facilita la feina.<br />
7
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
És dolent tenir accés a tota la informació que Internet ens facilita? No és dolent, però hem de<br />
saber com navegar per la xarxa, hem d’aprendre a navegar per la xarxa. I, el què és més<br />
important, hem d’ensenyar als nostres fills a navegar per la xarxa, si és que no volem que la<br />
xarxa, què és una ajuda, es transformi en un perill.<br />
Així, al davant de la gran quantitat d’aliments que tenim a l’abast, la qüestió fonamental és:<br />
EDUCAR EN L’ALIMENTACIÓ PER TENIR CRITERI EN FER LA TRIA<br />
c) TRENCANT ELS HÀBITS<br />
Però no és només una qüestió d’aliments, d’abundància d’aliments, vull dir.<br />
Les diferències fonamentals entre el què passava abans i el què avui dia ens trobem, i que fan<br />
que el model après de les generacions anteriors no sigui reproduïble, es basen en un canvi<br />
radical en <strong>els</strong> hàbits alimentaris a les llars.<br />
Allò que varem aprendre de les nostres mares, que al seu torn van aprendre de les nostres<br />
àvies, és un model difícil de conservar en la manera actual de viure.<br />
Quins han estat, entre d’altres, aquests canvis sociològics? Què ha canviat en les darreres<br />
dècades?<br />
• Nuclis familiars nuclears, no extensos<br />
• La incorporació de la dona a una feina remunerada fora de la llar<br />
• Millor estatus econòmic de les famílies<br />
• Menys fills en el nucli familiar<br />
• La majoria d<strong>els</strong> infants dinen en el centre escolar. El sopar s’ha desestructurat. El cap<br />
de setmana es menja fora de la llar<br />
Nuclis familiars nuclears, no extensos<br />
Families on convivien tres generacions, i <strong>amb</strong> familiars solters és ara una raresa, però permetia<br />
que la mare de familia pogués treballar, i era per exemple l’àvia o una tieta que tenia cura de la<br />
cuina familiar, <strong>amb</strong> molta disponibilitat de temps.<br />
La incorporació de la dona a una feina remunerada fora de la llar<br />
Després d’un segle de lluita feminista, la dona s’ha incorporat <strong>amb</strong> garantia de drets en el món<br />
laboral remunerat. És motiu de joia, sens dubte, i no té cap sentit tornar enrere.<br />
La conciliació laboral i familiar està en procés, però mentre no s’assoleixen <strong>els</strong> objectius, les<br />
cuines de les llars han quedat desertes. Un d<strong>els</strong> senyals inequívocs de l’emancipació de la<br />
dona ha estat penjar el davantal.<br />
Aquella persona – la mare, o l’àvia, o la tieta – dedicada, pràcticament, en exclusiva a tenir cura<br />
en l’alimentació de la seva família, ha desaparegut, i no ha estat substituïda per cap altre agent.<br />
Les tasques desenvolupades per la mare, entorn a l’alimentació, no es centraven només en la<br />
transformació d<strong>els</strong> aliments, és a dir, en la cuina, sinó en tot allò que envoltava el fet alimentari:<br />
- Planificació de menús, tenint en compte totes les variables – qualitat, varietat, sabor,<br />
equilibri nutricional, cultura, temporada, preu -<br />
- Compra diària d<strong>els</strong> aliments, <strong>amb</strong> <strong>els</strong> avantatges qualitatius que comporta<br />
- Cocció acurada, <strong>amb</strong> temps, d<strong>els</strong> aliments, i omplint la casa d’aromes, ampliant, així,<br />
les sensacions d’un àpat. Arribar a casa sentint l’olor de les coccions ens preparava per<br />
rebre el plat. Veure la transformació d<strong>els</strong> aliments, de cru a cuit, ens ensenyava a<br />
conèixer <strong>els</strong> aliments. Cuinar a casa és l’escola de l’alimentació.<br />
- Parament de la taula. Servir l’àpat en una taula ben parada no és un luxe, és una eina<br />
per consolidar hàbits alimentaris, a l’hora que predisposa per esperar l’àpat com una<br />
part important de les activitats diàries, i no tant com un tràmit. Parar la taula és donar<br />
8
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
importància als aliments que s’hi presentaran. Donant importància als aliments ens<br />
donem importància a nosaltres. No hi ha imatge de més deixadesa i menys estima per<br />
un mateix que menjotejar qualsevol cosa al davant d’un ordinador o al davant d’una<br />
televisió.<br />
- Defensa del menú. Qui cuinava <strong>els</strong> seus plats magistrals i <strong>els</strong> defensava en<br />
conseqüència. Sabia que estaven ben cuinats, alhora que hi havia dedicat unes hores,<br />
per tant no tenia mandra ni cansament per defensar-los fermament, davant de febles<br />
crítiques del “no m’agrada”. Avui, <strong>els</strong> pares, cansats com anem, si al nen no li agrada<br />
no tenim esma de contradir-lo, a més, sovint, no sabem com han estat cuinats <strong>els</strong> plats<br />
– en el cas de productes precuits –, raó per la que no podem defensar el què no hem<br />
cuinat.<br />
Combinar la feina domèstica <strong>amb</strong> el desenvolupament professional està sent p<strong>els</strong> pares una<br />
tasca difícil de portar.<br />
Després d’una llarga jornada laboral, les mares i <strong>els</strong> pares arriben tard i cansats a casa, sense<br />
haver pogut fer les compres imprescindibles per avituallar el rebost. Les elaboracions culinàries<br />
llargues i complexes queden arraconades per a dies <strong>amb</strong> més disponibilitat de temps. Els pares<br />
cuinen allò que saben que l’infant accepta, doncs no <strong>els</strong> compensa ser la guspira que faci<br />
esclatar un conflicte vespertí.<br />
Millor estatus econòmic de les famílies<br />
Gràcies al doble sou en el nucli familiar, disposem de més diners per a la compra del què ens<br />
cal. Tal i com dèiem en les línies superiors, l’alimentació ocupa el tercer lloc en la despesa<br />
familiar.<br />
El que el consumidor cerca en <strong>els</strong> lineals del supermercat és comoditat. Es busquen aliments<br />
còmodes, que ens facin la cuina més fàcil.<br />
Quan comprem, t<strong>amb</strong>é, ens deixem seduir i comprem aliments que, potser no ens calen, però<br />
ens agraden.<br />
Així, doncs, la tria en el carret de la compra la determina el gust i la comoditat i el preu.<br />
Ens falta temps i ho suplim <strong>amb</strong> productes elaborats per la industria alimentària que ens<br />
ajuden, ens fan de pinxes de cuina. Així trobem feixuc elaborar una maionesa, tallar patates o<br />
amassar la base de la pizza. Ho comprem gairebé tot mig fet.<br />
No és pas catastròfic, però, certament, aquest aspecte és resultat del canvi d’hàbits o, a<br />
l’inrevès, és causa del canvi d’hàbits alimentaris a la llar.<br />
Menys fills en el nucli familiar<br />
Famílies <strong>amb</strong> quatre fills ens semblen impossibles de gestionar, enormes. Fa unes dècades,<br />
ningú no se’n meravellava en veure una família nombrosa, era comú.<br />
Els nens, avui dia, tenen molta força en les famílies. Si al fill d’una família de tres no li agraden<br />
<strong>els</strong> pèsols, és molt probable que <strong>els</strong> pèsols desapareguin del menú familiar. Els infants són<br />
motor de canvi, però t<strong>amb</strong>é són <strong>els</strong> precursors de costums i hàbits en les llars.<br />
Escoltar als infants ha estat una millora en la comunicació familiar, sens dubte, però no hem de<br />
permetre que <strong>els</strong> infants triïn no només el seu menú, sinó, t<strong>amb</strong>é, el nostre.<br />
Si la família deixa de menjar un o un altre aliment perquè al fill no li agrada i, en conseqüència,<br />
aquest aliment desapareix de la llar, aquesta família està negant, al fill, la possibilitat de tornar<br />
a tastar aquell aliment, alhora que li està transmetent, al fill, el poder que té per modificar<br />
conductes a casa. Certament, el permetre que el fill triï el què tota la família menja és indueix, a<br />
l’infant, a interpretar que té poder per fer i desfer el que li plagui.<br />
La majoria d<strong>els</strong> infants dinen en el centre escolar. El sopar s’ha desestructurat.<br />
Avui dia, la majoria d<strong>els</strong> infants dinen en el centre educatiu. Els pares passen el relleu de<br />
l’educació en l’alimentació a les escoles.<br />
Els nens estan una mitjana de 8 hores al centre escolar <strong>amb</strong> el risc que la institució escolar<br />
acabi per fer d’abocador social, on hi van a parar totes les mancances educatives d<strong>els</strong> tutors.<br />
9
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
Ara bé, d’una manera o d’una altra, l’escola està adquirint la competència d’educar en<br />
l’alimentació, 175 cops l’any, un 8% de les decisions alimentaries l’any, en <strong>els</strong> aspectes<br />
següents:<br />
- Tot sovint <strong>els</strong> infants tasten, per primera vegada, alguns aliments a l’escola, o algunes<br />
textures. És comú sentir dir a alguns pares “Ja l’ensenyaran a menjar llegums a<br />
l’escola, jo, a casa, no m’hi veig en cor”. No cal dir que aquesta actitud és del tot<br />
contraproduent, doncs, <strong>els</strong> infants tasten per primera vegada <strong>els</strong> llegums, per posar un<br />
exemple, cuinats per a <strong>cinc</strong>-cents nens, <strong>amb</strong> totes les limitacions organolèptiques que<br />
aquesta quantitat comporta. Així, l’infant no té referents del què són uns llegums<br />
cuinats p<strong>els</strong> pares, de qualitat, plens de sabor, calentons i, encara que sembli cursi,<br />
fets <strong>amb</strong> tot l’amor.<br />
- L’equilibri nutricional està garantit a l’escola. Aquest aspecte tranquil·litza als pares, de<br />
manera que, al vespre, si <strong>els</strong> infants mengen “menys bé” – en el sentit de menys<br />
equilibrat, o més desendreçat – <strong>els</strong> pares queden tranquils. La frase habitual que<br />
s’escolta als pares és “Els nens ja mengen bé a l’escola, al vespre fem el què podem”<br />
- Els nutricionistes i dietistes aconsellen, per a tenir una bona salut, que el sopar no sigui<br />
abundant. Aquest sensat consell s’interpreta de variades maneres, entre les quals, hi<br />
ha qui considera que menjar poc és menjar qualsevol cosa. I quan mengem qualsevol<br />
cosa, acabem menjant-la en qualsevol lloc. Per tant, <strong>els</strong> infants s’acostumen a no donar<br />
importància a l’àpat i, sopant mentre juguen a l’ordinador o miren la televisió.<br />
Desestructurant el sopar, perdem l’oportunitat de crear un espai per compartir les<br />
inquietuds familiars, per parlar, per intercanviar experiències, per educar, en definitiva.<br />
- El cap de setmana, <strong>els</strong> horaris es laxen i <strong>els</strong> àpats en restaurants són freqüents. Els<br />
infants trien les propostes culinàries afins, i <strong>els</strong> pares cedeixen.<br />
d) Propostes d’acció<br />
Un cop fet l’anàlisi d’on som, no té cap sentit voler tornar enrere, però pot tenir sentit observar<br />
què teniem de bo abans, per tal de conservar-ho i conciliar-ho <strong>amb</strong> les possibilitats actuals. Cal<br />
conservar allò que ens proveeix salut: hàbits a taula, àpats estructurats, varietat d’aliments,<br />
sabors particulars d<strong>els</strong> aliments. Perquè salut és sabor, ja que no entenem la salut com la<br />
manca de la malaltia, entenem la salut com a equilibri harmònic de l’individu, és a dir l’equilibri<br />
físic i psíquic. El sabor és l’expressió del plaer en l’alimentació, sense el qual la nostra salut<br />
perillaria.<br />
Ens trobem, doncs, al davant d’un nou quadre, <strong>amb</strong> una certa desorientació, i en un entorn<br />
social diferent, <strong>amb</strong> necessitats diferents.<br />
Si antigament la dèria d<strong>els</strong> pares era poder alimentar als seus fills, la dèria d’avui en dia ha de<br />
ser:<br />
EDUCAR EN L’ALIMENTACIÓ<br />
Hem de canviar el discurs, ja no podem parlar, només d’alimentar, com si <strong>els</strong> nostres fills fossin<br />
ocellets piulant i esperant que <strong>els</strong> posem el menjar al bec obert, hem de parlar d’educar, que és<br />
el mateix que donar eines, transmetre CRITERI als nostres fills, perquè puguin TRIAR la millor<br />
alimentació.<br />
Ens hem de reeducar en l’alimentació general: conèixer la diversitat d’aliments que ens facilita<br />
una alimentació variada i recuperar el gust divers d<strong>els</strong> aliments, que ens fa ser més curiosos i<br />
que ens fa gaudir més de la ingesta.<br />
10
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
Qui és el responsable de l’educació en l’alimentació?<br />
Els principals responsables en l’educació en l’alimentació són, certament, <strong>els</strong> pares. És a casa<br />
on, tradicionalment, de manera tàcita, <strong>els</strong> infants han après a menjar i a on s’han estimulat <strong>els</strong><br />
<strong>sentits</strong>, des del punt de vista gastronòmic.<br />
Però, és ben cert, que aquesta transmissió natural de coneixements alimentaris no s’està duent<br />
a terme. Així, doncs, <strong>els</strong> pares no estan educant en l’alimentació als seus fills.<br />
L’escola considera que no li pertoca treballar en aquesta disciplina.<br />
En definitiva, específicament, no hi ha ningú que se n’estigui ocupant, avui dia.<br />
Creiem que hem de coeducar en l’alimentació, que tota la comunitat educativa hi ha de<br />
treballar, des de la seva perspectiva, i <strong>amb</strong> les seves possibilitats: pares, monitors de menjador,<br />
mestres, administracions i professionals de l’alimentació.<br />
L’educació en l’alimentació ja no es pot fer de manera natural, intrínseca i implícita en el<br />
tarannà domèstic quotidià; ara s’ha d’educar de manera explícita.<br />
S’ha de cercar un espai físic i un espai temporal on es treballi l’educació en l’alimentació.<br />
Aquest espai pot estar emmarcat a l’escola o en un altre indret, sempre i quan les<br />
infraestructures estiguin adaptades per a la temàtica a treballar.<br />
2. QUÈ ENTENEM PER ALIMENTACIÓ<br />
Alimentació és un concepte extens i complex que engloba, en sí mateix, una sèrie de<br />
disciplines. És com si alimentació fos una calaixera plena de calaixos, que es connecten entre<br />
ells.<br />
En la calaixera de l’alimentació hi trobem <strong>els</strong> següents calaixos:<br />
A) EL CALAIX DEL CONEIXEMENT DELS ALIMENTS<br />
Alimentar-nos bé, de manera variada és sinònim de conèixer <strong>els</strong> aliments. I conèixer <strong>els</strong><br />
aliments significa:<br />
- Conèixer la gran varietat de possibilitats que tenim a l’abast<br />
- No perdre el lligam <strong>amb</strong> el medi natural, entenent que un aliment, com les fruites, per<br />
exemple, no sorgeixen d’una fàbrica, sinó d’un procés natural, en el qual, la pròpia<br />
fruita és la seva fàbrica a través de les llavors<br />
L’alimentació ajuda a entendre com és i perquè és d’aquesta manera, l’entorn en el que vivim,<br />
doncs la majoria d<strong>els</strong> aliments que consumim es troben al nostre voltant, a més l’home ha<br />
modificat tant com ha pogut el medi natural per tal d’obtenir, precisament, un rendiment<br />
alimentari.<br />
- No ésser dependents de la industria alimentària. Si coneixem <strong>els</strong> aliments, no ens farà<br />
por tractar-los, manipular-los i transformar-los en mengívols. Si sabem que del blat se’n<br />
fa farina, i de la farina en podem fer pa de pessic, potser no ens caldrà comprar el pa<br />
de pessic i ens veurem en cor de fer-ho nosaltres. Ens estem fent<br />
“industrioalimentaridependents”, que és una paraula inventada que significa que, d’aquí<br />
poc, no sabrem elaborar res sense l’ajut de la industria alimentària. Sovint acabem<br />
comprant aliments processats i embolcallats perquè en la seva etiqueta ens explica<br />
com fer-los servir, perquè hi ha instruccions d’ús i, el que és més important, perquè en<br />
la seva etiqueta hi trobem la data de caducitat, aspecte que ens tranquil·litza<br />
enormement. Però és pur desconeixement, si sabéssim com són <strong>els</strong> aliments, ja no ens<br />
caldria la data de caducitat, podríem identificar, p<strong>els</strong> senyals que l’aliment ens<br />
transmet, si aquest és òptim per a menjar-lo.<br />
11
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
b) EL CALAIX DELS SENTITS.<br />
Alimentar-nos és despertar <strong>els</strong> nostres <strong>sentits</strong>.<br />
Cada un d<strong>els</strong> aliments que ingerim tenen aromes, sabors i gustos diferents. Fins i tot el<br />
mateix aliment, sotmès a múltiples variables – clima, terra, aigua, temporada, maduració,<br />
cocció, temperatura – el fan diferent i tindrà unes sensacions organolèptiques particulars.<br />
Els productes processats són molt gustosos p<strong>els</strong> consumidors actuals, però el gust és<br />
homogeni, sempre és el mateix. Així, <strong>els</strong> nostres <strong>sentits</strong> s’adormen, no poden distingir entre<br />
matisos subtils. Un aliment natural està sotmès a múltiples variables que el diferencia,<br />
lleugerament, d’un altre d’igual. Els productes fabricats industrialment estant en bona<br />
mesura estandaritzats <strong>amb</strong> l’ús d’aromes i additius sintètics, i <strong>els</strong> profereix un gust repetible<br />
d’un to més alt, cosa que ens habitua a un gust més dolç, més salat, més àcid que el seu<br />
homòleg natural. Perdent la capacitat de proveïr de matisos i subtileses.<br />
<strong>Menjar</strong> és fer funcionar tots <strong>els</strong> nostres <strong>sentits</strong>:<br />
vista<br />
gust<br />
olfacte – fred o calent té diferents aromes –<br />
tacte – temperatura, textura –<br />
oïda – a través del cruixent –<br />
Tastar, és a dir menjar pensant en les sensacions del que es menja, desperta el gust i<br />
ensenya a l’individu a conèixer-se a ell mateix millor i a comprendre el seu entorn: mentre<br />
aprèn a degustar, l’infant pren consciència de la seva pròpia sensibilitat, posant paraules a<br />
les seves sensacions.<br />
c) EL CALAIX DE LA SALUT<br />
Alimentació és una de les principals píndoles per a la nostra salut.<br />
No cal omplir-nos de productes alimentaris pre/probiòtics, cal saber què ens cal i aplicar-ho<br />
al nostre dia a dia.<br />
Una alimentació variada i moderada és garantia de salut, sense haver de caure en el<br />
discurs nutricional de la quantitat d’hidrats de carboni i proteïnes que necessita el nostre<br />
organisme. Tot i això cal transmetre que és mitjançant <strong>els</strong> aliments d’on obtenim <strong>els</strong><br />
nutrients indispensables pel bon funcionament del nostre organisme. Hem de transmetre<br />
als infants la informació necessària i assumible, depenent de cada nivell, per tal que<br />
entenguin què significa nodrir el nostre organisme. Amb aquesta informació, dotem als<br />
infants de criteris consolidats quan <strong>els</strong> arribin missatges publicitaris sobre aliments “que<br />
donen salut”.<br />
Plaer i salut no són contradictoris. Tenim tendència a dissociar plaer <strong>amb</strong> salut, de manera<br />
que escolto, sovint, qui diu, mentre es menja un exquisit pastís de xocolata – avui faig un<br />
pecat, demà menjaré de manera saludable -. Cal transmetre que menjar un pastís de<br />
xocolata, si és plaent per qui ho menja, és molt saludable. El que no és saludable és<br />
menjar un pastís de xocolata per sis persones, una de sola; tampoc no és saludable menjar<br />
una galleda de llenties, tot sol! La mesura és el que fa que <strong>els</strong> aliments no siguin<br />
saludables, i no <strong>els</strong> propis aliments. Cal transmetre de manera fefaent aquest concepte.<br />
El plaer és un element essencial de l’equilibri i del desenvolupament harmònic de l’individu.<br />
Fruir menjant és un signe de salut.<br />
L’alimentació és voluntària, el que significa que nosaltres mengem el què volem i, és molt<br />
probable que triem <strong>els</strong> aliments que més ens plauen. La nutrició és involuntària, el que és<br />
el mateix, nosaltres no podem destriar <strong>els</strong> elements que ens nodreixen d’aquells que no ho<br />
fan en un mateix aliment. Hem de saber com ens nodreixen <strong>els</strong> aliments, però, sobretot,<br />
aconseguir que ens agradin el màxim nombre d’aliments per assolir una correcta nutrició.<br />
12
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
d) EL CALAIX DE LA CULTURA<br />
<strong>Menjar</strong> és cultura, en tots <strong>els</strong> aspectes. Des de l’ordre d<strong>els</strong> plats – primer, segon, postres –<br />
a com està parada la taula, fins a quins són <strong>els</strong> plats considerats “de festa” i “de diari”.<br />
Trobem <strong>els</strong> mateixos aliments al llarg i ample de la Mediterrània, però tal i com estan<br />
cuinats, o tal i com es presenten a taula, sabrem si som a Grècia, al Marroc o a Itàlia.<br />
Perquè el codi culinari de cada país comporta un conjunt de regles i de recomanacions<br />
indicant com preparar <strong>els</strong> aliments, com associar-los i com consumir-los: nosaltres no<br />
mengem pas solament <strong>els</strong> aliments, sinó t<strong>amb</strong>é les combinacions d’aliments, que<br />
esdevenen plats, ells mateixos associats en àpats organitzats.<br />
Per altra banda, <strong>els</strong> moviments migratoris, les colònies, les conquestes i <strong>els</strong> esclavatges,<br />
en definitiva, la nostra història, ha estat, moltes vegades, conseqüència de la necessitat de<br />
proveir-se d’aliments concrets. L’alimentació ha estat factor important en el<br />
desenvolupament de la nostra història.<br />
Un país que coneix d’on ve, on és i a on va des del punt de vista de patrimoni alimentari es<br />
un país capaç de tolerar i assimilar altres cultures sense por a sentir-se agredit.<br />
Saber ens fa tolerants. El menjar és una de les manifestacions culturals que costen més de<br />
perdre. França, país <strong>amb</strong> una altíssima quota d’immigració i en la que ja trobem nets<br />
d’immigrants, observem que el xador, la religió, la llengua i altres manifestacions culturals<br />
del país d’origen es van perdent. En canvi, es continua menjant <strong>els</strong> plats tradicionals d<strong>els</strong><br />
països emissors, com el cuscús. Fins i tot podem afirmar que el cuscús ha entrat a formar<br />
part de la dieta d<strong>els</strong> francesos antics.<br />
La cuina constitueix així un codi d’identitat i de reconeixement extremadament fort per el<br />
grup. Les cuines estrangeres que arriben avui dia sobre les nostres taules hauran de ser<br />
considerades com un complement cultural i no com una pèrdua d’identitat……<br />
La descoberta de les diferències es una veritable lliçó de civisme: dins el domini del gust,<br />
no hi ha respostes bones ni dolentes. Per conseqüència, s’aprèn a defendre el seu punt de<br />
vista, a escoltar i respectar el punt de vista d<strong>els</strong> altres.<br />
Tot i això, cal preservar el nostre patrimoni alimentari perquè tot ens sembla nostre –des de<br />
la pizza al sushi– o, en canvi, el que és propi de la nostra cultura ens sembla llunyà i<br />
rebutjable –ens és més propera una baguet que un llonguet, un croissant que un pa de<br />
pessic, un falafel que un capipota–. Les cultures alimentàries mundials s’unifiquen, es<br />
barregen i, en conseqüència, es confonen.<br />
Al mateix temps, <strong>els</strong> hàbits de taula t<strong>amb</strong>é es desdibuixen, fet que provoca la pèrdua de<br />
referents a l’hora de menjar: <strong>els</strong> àpats es dilueixen i l’snacking s’imposa. Es consolida així<br />
la base d’una alimentació desendreçada molt poc saludable.<br />
MENJAR ÉS APRENDRE I HO PODEM FER 5 COPS AL DIA.<br />
3. QUÈ VOLEM TRANSMETRE ALS INFANTS<br />
Volem transmetre als infants que l’alimentació forma part de tot el que fem al llarg d’un dia,<br />
que l’alimentació és font de plaer que no és ni una assignatura ni un deure feixuc, és una<br />
matèria que ens aporta alegria, entreteniment, diversió i molta salut.<br />
I el que és més important, l’alimentació s’aprèn sense voler.<br />
No només volem ensenyar, als infants, a cuinar, a treballar tècniques i a interpretar<br />
receptes, sinó a conèixer <strong>els</strong> aliments i despertar la curiositat pel gust, a fruir d<strong>els</strong> aliments i<br />
a alimentar-nos equilibradament, alhora que incitem a la creativitat en l’àmbit alimentari.<br />
a) OBJECTIUS GENERALS<br />
En quant a coneixement d<strong>els</strong> aliments: conèixer <strong>els</strong> aliments com a elements<br />
referencials de l’acte d’alimentar-se i de nodrir –se.<br />
Despertar l’interés per saber d’on prové <strong>els</strong> aliments que consumeixen i llurs repercusions<br />
medi<strong>amb</strong>ientals.<br />
En quant a despertar d<strong>els</strong> <strong>sentits</strong>: Recuperar l’acte d’alimentar-se com una vivència<br />
social i de plaer. Descobrir <strong>els</strong> nostres <strong>sentits</strong> per gaudir d<strong>els</strong> aliments ne plenitud.<br />
13
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
En quant a salut: Promoure uns hàbits de consum saludables. Conèixer com <strong>els</strong> aliments<br />
ens nodreixen i ens aporten salut al nostre organisme.<br />
En quant a cultura: Conèixer la gastronomia tant en el marc temporal (gastronomia actual<br />
i referents històrics) com en la vessant social (festes tradicionals i actes socials).<br />
b) OBJECTIUS ESPECÍFICS<br />
Coneixement d<strong>els</strong> aliments<br />
Conèixer una varietat d’aliments representativa d<strong>els</strong> diversos grups d’aliments<br />
Conèixer la trajectòria d<strong>els</strong> aliments, des del seu origen fins a la comercialització<br />
Relacionar les característiques geogràfiques, climàtiques i estacionals i <strong>els</strong> aliments que<br />
s’obtenen<br />
Aprendre tècniques culinàries assolibles a cada nivell d’edat i reproduïbles a casa <strong>amb</strong> <strong>els</strong><br />
pares.<br />
Despertar d<strong>els</strong> <strong>sentits</strong><br />
Identificar <strong>els</strong> <strong>sentits</strong> com a eina de descoberta d<strong>els</strong> aliments<br />
Iniciar una memòria olfactiva.<br />
Salut<br />
Identificar l’aliment com a substància que ens nodreix i alimenta<br />
Associar l’acte d’alimentar-se com un moment de plaer que ens proporcionen <strong>els</strong> <strong>sentits</strong> i<br />
la companyia social<br />
Conèixer <strong>els</strong> elements bàsics de la nutrició<br />
Conèixer <strong>els</strong> hàbits alimentaris més adequats<br />
Cultura<br />
Identificar la vessant social de l’acte d’alimentar-se<br />
Conèixer <strong>els</strong> aliments que composen la gastronomia catalana<br />
Conèixer costums alimentaris i culinaris, actuals i històrics, de la nostra gastronomia<br />
Identificar plats típics de la nostra gastronomia<br />
Relacionar plats propis de la gastronomia catalana associats a la celebració d’una festa<br />
tradicional<br />
c) CONTINGUTS<br />
Coneixement d<strong>els</strong> aliments<br />
Procediments<br />
- Identificació d’aliments<br />
- Coneixement d’altres aliments que estan arrelant <strong>amb</strong> força en el nostre entorn.<br />
- Observació d<strong>els</strong> aliments i les seves característiques<br />
- Diferenciació d<strong>els</strong> aliments en funció del seu origen<br />
- Ús d<strong>els</strong> aliments<br />
- Observació i/o reconeixement de diverses tècniques de conservació i/o comercialització<br />
d’aliments<br />
- Observació i reconeixement d<strong>els</strong> aliments que ens serveixen per cuinar i donar gust:<br />
greixos vegetals, animals, sal i espècies<br />
- Reconeixement de diverses tècniques culinàries, descobrint les transformacions d<strong>els</strong><br />
aliments.<br />
- Observació de l’obtenció de productes derivats<br />
- Observació de diverses tècniques de conservació d’aliments<br />
14
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
Fets i Conceptes<br />
- Els aliments<br />
- Característiques i origen d<strong>els</strong> aliments<br />
- Sistemes de producció, conservació, transformació i comercialització d’aliments<br />
- Transformació d<strong>els</strong> aliments<br />
- Conservació d<strong>els</strong> aliments<br />
- Diferència entre aliments artesanals i industrials<br />
- Concepte d’ingredient<br />
Actituds, valors i normes<br />
- Gust p<strong>els</strong> aliments<br />
- La importància d’alimentar-se<br />
- Valoració del fet de cuinar com a tècnica per gaudir i alimentar-se<br />
- Col·laboració i cooperació en l’elaboració de receptes<br />
Despertar d<strong>els</strong> <strong>sentits</strong><br />
Procediments<br />
- Reconeixement sensorial d<strong>els</strong> aliments i de les elaboracions a partir d’aquests.<br />
- Observació de les parts comestibles d<strong>els</strong> aliments vegetals i animals<br />
- Introducció al món del tast. Pautes per percebre tots <strong>els</strong> matisos d<strong>els</strong> aliments que<br />
ingerim, per assolir un àpat plaent.<br />
- Introducció de les diferències entre aroma, gust i sabor, a través de les espècies,<br />
herbes aromàtiques, cítrics. Relació d’aromes <strong>amb</strong> objectes.<br />
- Importància del color d<strong>els</strong> aliments.<br />
- Reconeixement del moment òptim de consum d’un aliment. Un mateix aliment pot ser<br />
deliciós o desagradable si no prestem atenció al seu estat de maduració.<br />
Fets i Conceptes<br />
- L’alimentació com a font de satisfacció i salut<br />
- Aliments derivats<br />
- Els <strong>sentits</strong>, <strong>els</strong> portem a sobre. Coneguem-los.<br />
- Percebre <strong>els</strong> <strong>sentits</strong>.<br />
Actituds, Valors i Normes<br />
- Gust p<strong>els</strong> aliments<br />
Salut<br />
Procediments<br />
- Diferència entre alimentació i nutrició<br />
- Associar alimentació i salut<br />
- Reconeixement de l’aportació nutritiva d<strong>els</strong> aliments<br />
- Reconeixement d’àpats equilibrats<br />
- Anàlisi i identificació d’encerts i errors higiènics i nutricionals<br />
- Reconeixement de signes de manca de qualitat en <strong>els</strong> aliments<br />
- Reconeixement de creences, costums, encerts i errors entorn l’alimentació i nutrició<br />
- Anàlisi crítica del missatges publicitaris entorn al consum alimentari<br />
- Interpretació d’alguns elements: tipus envàs, etiquetes<br />
15
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
- Parar taula: una litúrgia saludable<br />
Fets i Conceptes<br />
- Funció de la nutrició<br />
- Nutrients que ens aporten <strong>els</strong> aliments<br />
- Recomanacions nutricionals<br />
- Què és un desequilibri alimentari<br />
- Hàbits d’higiene, neteja i ordre<br />
- Donar importància als aliments és estimar-se a un mateix.<br />
Actituds, Valors i Normes<br />
- Valoració positiva d’una alimentació equilibrada<br />
- Valoració de les necessitats nutritives del nostre cos.<br />
- Consciència de la necessitat d’una alimentació equilibrada<br />
- Consciència de les necessitats nutritives del nostre cos<br />
- Interès pel coneixement d’hàbits alimentaris saludables<br />
- Consciència d’errors nutricionals i higiènics<br />
- Adquisició d’hàbits alimentaris i higiènics correctes<br />
- Valoració i/o consciència del consum equilibrat i saludable<br />
- Associació de taula <strong>amb</strong> moment de tranquil·litat, alegria, comunicació i salut.<br />
- Una taula ben parada i un àpat plaent són un bon record per sempre.<br />
Cultura<br />
Procediments<br />
- Relació d<strong>els</strong> trets del medi natural i la producció d’aliments<br />
- Fer palesa l’estacionalitat d<strong>els</strong> productes, el pas de les temporades climatològiques,<br />
que tant influeixen en la nostra cuina.<br />
- Reconeixement i /o anàlisi d<strong>els</strong> factors que intervenen en el consum: gastronomia,<br />
hàbits alimentaris, influències socials (processos comercialització, influx d’altres<br />
cultures, ...)<br />
- Relació entre l’organització social i <strong>els</strong> hàbits i consum que se’n deriven<br />
Fets i Conceptes<br />
- L’alimentació com a tret d’identitat cultural: la gastronomia<br />
- Geografia, clima i fonts d’alimentació<br />
- Relació entre societat, medi natural, economia i consum<br />
Actituds, Valors i Normes<br />
- Consciència d<strong>els</strong> factors que influeixen en el consum<br />
- Valoració de la gastronomia catalana com a tret d’identitat pròpia<br />
- Interès per la gastronomia d’altres cultures<br />
- Valoració de la importància de la diversitat d’aliments en una gastronomia.<br />
4. METODOLOGIA<br />
L’acció és la font del coneixement. Aquesta es la raó per la qual s’ha de treballar una<br />
pedagogia activa que ajuda a les experiències individuals, despertant en cada individu la seva<br />
pròpia sensibilitat alimentaria.<br />
Per un altre costat, les activitats proposades tenen un alt component lúdic, perquè creiem que<br />
l’alimentació s’ha d’associar, sempre, <strong>amb</strong> una activitat lúdica, divertida i ha de ser, sempre,<br />
una experiència.<br />
16
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
Les activitats es duen a terme en petits grups, per tal que <strong>els</strong> infants puguin treballar de manera<br />
més activa. El nombre màxim és de 6 infants per grup.<br />
LA PRÀCTICA: EL PROJECTE FET EXPERIÈNCIA<br />
5. DEFINICIÓ DEL PROJECTE<br />
Projecte d’intervenció <strong>amb</strong> l’alumnat per transmetre coneixements sobre alimentació en el seu<br />
sentit més ampli:<br />
• Nutrició<br />
• Cultura<br />
• Gust i plaer<br />
• Medi <strong>amb</strong>ient i natura<br />
El projecte està liderat per l’AMPA sota l’auspici de la direcció de l’escola.<br />
El curs 2007-2008 ha estat el tercer any que hem treballat el projecte d’educació en<br />
l’alimentació al CEIP ITACA.<br />
Fins a aquest curs, s’ha intervingut <strong>amb</strong> cicle superior – cinquè i sisè -, tot i que hem incorporat<br />
un parell d’activitats <strong>amb</strong> quart.<br />
El nostre objectiu és que, a la llarga, el màxim nombre d’alumnes de l’escola es beneficiïn de<br />
les activitats proposades.<br />
Els alumnes de quart treballen l’alimentació des de la seva vessant més lúdica, a través de jocs<br />
de taula, durant el temps de migdia.<br />
Els alumnes de cinquè treballen la gestió del menjador de l’escola: entenent el perquè del<br />
menú escolar; elaborant menús complementaris p<strong>els</strong> sopars; gestionant les queixes i<br />
suggeriments d<strong>els</strong> nens de l’escola; i fent el control d<strong>els</strong> menús que es serveixen en el<br />
menjador.<br />
Els alumnes de sisè treballen <strong>els</strong> <strong>sentits</strong> –a través del tast – i la cuina – per a obtenir autonomia<br />
de cara a l’etapa de secundària. Els aliments triats pel tast i la cuina ens fan d’exemple per<br />
transmetre aspectes medi<strong>amb</strong>ientals, <strong>amb</strong> l’objectiu de sensibilitzar a l’alumnat en què la tria<br />
d<strong>els</strong> aliments a consumir és un d<strong>els</strong> factors decisius en la cura del medi <strong>amb</strong>ient.<br />
Entenem que el currículum escolar és extremadament dens en matèria com per encabir-hi més<br />
objectius educatius, i tot i que l’alimentació no és pas un element superflu és complicat pel<br />
professorat introduir-ho. Per tant, espais, físics i de temps, dedicats exclusivament a<br />
l’alimentació, com el projecte que hem ideat a Itaca, són del tot imprescindibles per a l’educació<br />
d<strong>els</strong> infants, relacionant-los <strong>amb</strong> <strong>els</strong> aliments de manera natural i aconseguint transmetre <strong>els</strong><br />
coneixements.<br />
Els infants estan receptius i, d’aquesta manera, es poden treballar <strong>els</strong> aspectes educatius no<br />
curriculars, però absolutament imprescindibles per a desenvolupar habilitats socials i tenir una<br />
bona salut.<br />
QUI SOM<br />
Ada Parellada i Agnès Villamor, les responsables del projecte, som dues mares que formem<br />
part de l’AMPA de l’escola.<br />
Professionalment ens dediquem al món de l’alimentació i ens ha semblat adequat demanar a la<br />
direcció de l’escola la possibilitat d’endegar el projecte que presentem <strong>amb</strong> l’objectiu de<br />
transmetre <strong>els</strong> nostres coneixements.<br />
La direcció de l’escola ens ha ajudat a desenvolupar el projecte, obrint-nos les portes del<br />
centre, gestionant les reunions <strong>amb</strong> <strong>els</strong> tutors i guiant-nos en les llenguatge pedagògic per<br />
transmetre <strong>els</strong> coneixements als infants; en definitiva, facilitant-nos les tasques per dur a terme<br />
el projecte <strong>amb</strong> èxit.<br />
17
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
EL PERQUÈ DEL PÚBLIC OBJECTIU<br />
Alumnes, pares, monitors de menjador i mestres.<br />
En una primera etapa el projecte s’ha centrat en <strong>els</strong> alumnes, ja que permet treballar <strong>amb</strong> la<br />
totalitat del curs, en grups reduïts, objectius concrets, utilitzant un espai i temps que <strong>els</strong> nens<br />
associen <strong>amb</strong> el fet d’aprendre coses i estant per tant, molt receptius.<br />
S’han dissenyat activitats per als adults que intervenen d’una manera potencial o real en la<br />
relació d<strong>els</strong> nens <strong>amb</strong> l’alimentació.<br />
Així es s’han realitzat xerrades per a pares, mares i mestres sobre hàbits alimentaris<br />
saludables.<br />
S’ha realitzat un taller sobre cuina sostenible per a mestres.<br />
I s’està preparant una xerrada per a monitors sobre nutrició.<br />
Amb <strong>els</strong> alumnes, les mestres d’infantil treballen un petit hort.<br />
A quart, cinquè i sisè, treballem diferents aspectes:<br />
A 4t de primària<br />
La raó per la que hem proposat treballar <strong>amb</strong> <strong>els</strong> alumnes de quart en l’apartat de jocs de taula<br />
és perquè a aquest nivell, <strong>els</strong> infants, tenen prou capacitat de concentració per seguir un joc de<br />
taula de durada mitjana, entenent i aplicant les consignes del joc. Així, aprofitem l’interès en<br />
aquest tipus de jocs per transmetre coneixements sobre alimentació i llengua, sempre <strong>amb</strong> el<br />
joc com a base.<br />
A 5è de primària<br />
La raó per la que hem proposat treballar <strong>amb</strong> <strong>els</strong> alumnes de cinquè es basa en la maduresa<br />
intel·lectual d<strong>els</strong> nois de cinquè que fa que entenguin la complexitat del projecte, alhora que<br />
• tinguin suficient criteri per triar i decidir quins plats i quines opcions alternatives són les<br />
millors per la resta de l’alumnat de l’escola i tinguin suficient memòria olfactiva i palatal per<br />
comparar <strong>els</strong> plats en un tast organolèptic<br />
• el fet de ser prou madurs però alhora tenir tot un curs per endavant per gaudir de les<br />
millores implementades.<br />
• la possibilitat de ser protagonistes en alguna temàtica escolar, sobretot tenint en compte<br />
que cinquè és un curs d’espera al preuat sisè, ple d’emocions.<br />
A 6è de primària<br />
La raó per la que proposem treballar <strong>amb</strong> <strong>els</strong> alumnes de sisè en l’apartat de tast i tècniques<br />
culinàries, <strong>amb</strong> una vessant medio<strong>amb</strong>iental, es basa en:<br />
• cuina: Són suficient conscients d<strong>els</strong> perills propis de la cuina, alhora que l’aprenentatge<br />
culinari <strong>els</strong> sigui d’utilitat, ja de cara a la fase escolar de secundària.<br />
• Tast: Coneixent <strong>els</strong> aliments i les seves propietats organolèptiques tindran un criteri<br />
consolidat alhora de triar <strong>els</strong> aliments al seu abast.<br />
18
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
• Sensibilització medio<strong>amb</strong>iental: <strong>els</strong> alumnes entenen que la seva elecció i la seva<br />
actuació és important en la cura del nostre planeta.<br />
6. INTERVENCIÓ AMB QUART DE PRIMÀRIA.<br />
JOCS LINGÜISTICS I GASTRONÒMICS<br />
Un cop per setmana, <strong>els</strong> alumnes de quart fan “tallers manuals” en el temps de migdia.<br />
Entenem com a temps de migdia aquell espai de temps entre l’àpat i la reincorporació a l’aula,<br />
que s’ha d’omplir d’activitat. El pati de l’escola no pot absorbir l’elevat nombre d’alumnes que es<br />
queden a dinar en el centre, aquesta és la raó per la que s’ha de distribuir a l’alumnat en<br />
diferents aules, realitzant activitats lúdiques que no precisin d’espai a l’aire lliure.<br />
L’activitat d’alimentació forma part d’aquest temps d’esplai dirigit en l’aula. Es tracta d’una<br />
activitat manual –l’elaboració d’un joc de taula – <strong>amb</strong> el que podran jugar-hi un altre dia.<br />
Totes les activitats proposades es dissenyen seguint <strong>els</strong> següents paràmetres:<br />
• Han de ser lúdiques: Tenint en compte que el migdia es un moment dins del descans i<br />
el lleure d<strong>els</strong> escolars, es important insistir en què el joc ha de ser, sobretot, divertit,<br />
entretingut. Aprendre a través del joc és la manera d’aprendre sense adonar-nos-en<br />
• Creatives: la creativitat es basa en aquest cas en l’apropiació individual del<br />
coneixement. En la vida quotidiana, no hi ha una única manera de menjar, cada un de<br />
nosaltres adaptem les possibilitats gastronòmiques a les nostres personalitats. La<br />
creativitat es la comunió entre l’entorn i un mateix, entenent la persona com el resultat<br />
d’un bagatge genètic i cultural.<br />
• Teòriques. Entenent la teoria com l’aprenentatge sobre coneixements bàsics sobre<br />
<strong>els</strong> que es munta una joc aplicable. És a dir, tots <strong>els</strong> jocs estaran dissenyats sobre<br />
una base teòrica, <strong>amb</strong> intenció de transmetre un coneixement.<br />
• Per a grups reduïts, que treballin simultàniament.<br />
• L’activitat ha de tenir una durada adequada a l’espai de temps de migdia<br />
L’activitat es desenvolupa en l’aula de plàstica, on “fabriquem” un joc didàctic, <strong>amb</strong> un objectiu<br />
educatiu que versa sobre conceptes de sostenibilitat alimentària. A través del joc donem a<br />
conèixer i treballem pràctiques sostenibles al voltant de l’alimentació.<br />
7. INTERVENCIÓ AMB CINQUÈ DE PRIMÀRIA.<br />
ENTENEM COM ENS ALIMENTEM AL MENJADOR ESCOLAR<br />
Amb l’alumnat de cinquè aprenem el què significa una dieta equilibrada. Els alumnes saben<br />
que a l’escola es menja una dieta correcta, on <strong>els</strong> grans grups d’aliments en són representats i,<br />
per tal, beneficiosa per a ells.<br />
Aprenem <strong>els</strong> nutrients que ens aporten <strong>els</strong> aliments, quines són les combinacions d’aliments<br />
més adequades. A l’escola mengem d’una manera determinada perquè ens ajuda a seguir una<br />
dieta adequada a les necessitats del nostre organisme.<br />
La tasca de les responsables formadores és complementària a la temàtica curricular. Això<br />
significa que hem de ser guiats p<strong>els</strong> tutors de cinquè. Duem a terme, <strong>amb</strong> <strong>els</strong> tutors, una reunió<br />
a principi de curs, en la que es refresca la dinàmica del projecte educatiu, i en la que es debat<br />
la validesa d<strong>els</strong> materials educatius; i una reunió valorativa a final de curs, per compartir <strong>els</strong><br />
aspectes més rellevants de la mecànica del curs, referents a les sessions de nutrició.<br />
Sessió de nutrició<br />
Iniciem la intervenció <strong>amb</strong> el grup de cinquè fent una sessió de nutrició, d’una hora de durada,<br />
a principi de curs, en horari lectiu. La sessió teòrica de nutrició la fem <strong>amb</strong> el grup classe, <strong>amb</strong><br />
19
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
suport de power point i un guió validat per la direcció del centre, tant <strong>els</strong> continguts com el<br />
llenguatge emprat per transmetre.<br />
Com a recurs/suport per explicar <strong>els</strong> conceptes de nutrició fem servir tres personatges –<br />
Spaguetti Carboni Gasolini; la mecànica Mandarina Vitamina; la Sardina Proteïna, filla de Maó<br />
– en forma de ninotets.<br />
A través d<strong>els</strong> personatges i <strong>amb</strong> el suport de power point, expliquem al grup d’alumnes de<br />
cinquè <strong>els</strong> conceptes bàsics de nutrició i el perquè <strong>els</strong> menús de l’escola contenen tal varietat<br />
d’aliments:<br />
• la funció que fan <strong>els</strong> nutrients en el nostre cos<br />
• quins són <strong>els</strong> principals nutrients<br />
• on es troben <strong>els</strong> principals nutrients<br />
• la quantitat de cada un d<strong>els</strong> nutrients que el nostre organisme necessita<br />
• la distribució d’aquests nutrients en la nostra dieta<br />
Sessió de tast. La necessitat de gaudir d<strong>els</strong> aliments.<br />
Dividim la totalitat d<strong>els</strong> alumnes de cinquè en grups de sis alumnes cada un. Al llarg del curs,<br />
cada mes, un grup de sis alumnes es fa càrrec de diferents tasques de control i gestió del<br />
menjador escolar.<br />
A principi de curs es facilita un calendari d’activitats als alumnes, en el que s’emplaça als grups,<br />
prèviament formats, a realitzar un tast en una data determinada.<br />
El traspàs de grup en la responsabilitat del desenvolupament de tasques al voltant del<br />
menjador es du a terme en el citat tast de plats del menjador escolar. Ens trobem en el<br />
menjador a l’hora habitual de l’àpat. Les formadores portem dues preparacions diferents del<br />
plat concret a tastar del menjador. És a dir, si el dia en què hem emplaçat a l’alumnat hi ha<br />
crema de carbassa, les formadores hauran portat dues versions complementàries per comparar<br />
la recepta de l’escola <strong>amb</strong> les receptes casolanes.<br />
El tast es recolza en un full de tast en el que es treballa quins són <strong>els</strong> productes integrants del<br />
plat, la idoneïtat de la combinació d’aliments i les preferències organolèptiques –temperatura,<br />
textura, color, aroma i gust -<br />
L’objectiu del tast és que <strong>els</strong> infants entenguin que la cocció d<strong>els</strong> aliments és un tret fonamental<br />
en la qualitat d<strong>els</strong> plats. I que, sovint, és una injustícia quan titllem un aliment com a<br />
“desagradable” si només hem tastat una manera de cuinar-lo.<br />
Guiar als infants<br />
L’infant necessita ser guiat per diversificar la seva alimentació. En efecte, <strong>els</strong> infants joves<br />
accepten espontàniament un petit cercle d’aliments: <strong>els</strong> aliments ensucrats (fruites, gelats,<br />
confiteries,…), certs aliments salats i simples (patates fregides, pasta, arròs, pizza), certes<br />
carns (bistec i pollastre) i d’altres aliments en general nutritius i <strong>amb</strong> gust poc marcat; però es<br />
més difícil fer-los consumir <strong>els</strong> aliments menys nutritius com les verdures, <strong>els</strong> aliments forts de<br />
gust o <strong>els</strong> aliments nous. Aquests gustos semblen ser comuns als infants de diferents cultures.<br />
Una alimentació diversificada es important per afavorir el desenvolupament harmònic de<br />
l’individu ( i les eleccions alimentaries efectuades durant l’infància condicionen durament la vida<br />
de l’adult!).<br />
El despertar sensorial ensenya als infants a estimar <strong>els</strong> aliments variats.<br />
Una clau d’aquesta educació al gust es la d’oferir a l’infant la possibilitat de familiaritzar-se <strong>amb</strong><br />
<strong>els</strong> aliments poc coneguts i el d’apropiar-se’ls. En efecte, <strong>els</strong> psicòlegs han compres bé que <strong>els</strong><br />
20
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
infants rebutgen tastar un cert nombre d’aliments pel sol fet de ser nous: menjar no es pas un<br />
acte tan banal i simple, ja que l’aliment esdevé una part de l’organisme, una part d’un mateix.<br />
Per tastar <strong>els</strong> aliments es necessita vèncer un cert temor inicial concernent als riscos de la<br />
ingesta i de trobar una motivació per superar la por de tastar (en particular la gratificació d<strong>els</strong><br />
pares o d’un adult valoritzat). Els adults són una part clau dins l’educació al gust: han de<br />
despertar l’interès als infants abans que obligar-los a menjar.<br />
Deixem, doncs, temps als infants de “fer la coneixença” <strong>amb</strong> <strong>els</strong> aliments nous abans de posarlos<br />
a la boca: quin es l’aspecte, el color, la forma, l’olor, la consistència de cada aliment? Quins<br />
aliments o records desagraden a cada un? Les analogies que <strong>els</strong> infants estableixen <strong>amb</strong> altres<br />
aliments coneguts <strong>els</strong> permeten de començar a apropiar-se l’aliment.<br />
L’acceptació d<strong>els</strong> aliments nous pot prendre més o menys temps, segons <strong>els</strong> infants (la seva<br />
edat, el seu sexe, la seva personalitat), la naturalesa d<strong>els</strong> aliments (<strong>els</strong> aliments d’origen animal<br />
són objecte de rebuig d’una manera clara), la novetat d<strong>els</strong> aliments, el context del consum….<br />
Però es sovint possible d’animar l’infant a apreciar un aliment nou si li fem consumir<br />
repetidament (sempre dins un context agradable): al llarg de les consumacions, l’infant constata<br />
que l’aliment no es “dolent” per ell; atribueix una significació a aquest aliment i juga<br />
favorablement<br />
El resultat de la familiarització es que l’aliment canvia de status: de desconegut i potencialment<br />
perillós, es torna conegut i inofensiu, es bo per menjar.<br />
De les tres opcions presentades en la sessió de tast, l’alumnat en tria una, la que ells<br />
consideren com a organolèpticament més encertada. Si la recepta que ha resultat<br />
“guanyadora” no és la de l’escola, facilitem el mètode d’elaboració al cuiner del centre per<br />
veure si pot fer alguna modificació en la seva recepta.<br />
En la sessió de tast es refresquen <strong>els</strong> coneixements adquirits en la sessió de nutrició, en<br />
aquest cas, treballant-los sobre el menú servit al centre. Comprovem que el menú és equilibrat<br />
doncs contempla <strong>els</strong> grups d’aliments imprescindibles per al bon funcionament del nostre<br />
organisme.<br />
La sessió de tast fa la funció de reunió, al llarg de la qual s’explica al grup reduït quines són les<br />
tasques que ha de desenvolupar durant el mes següent.<br />
El coneixement de l’aportació nutricional d<strong>els</strong> aliments en el nostre organisme, fa que <strong>els</strong><br />
alumnes tinguin més eines per entendre les raons que tenim <strong>els</strong> adults a l’hora de dissenyar un<br />
menú escolar; sacrificant, moltes vegades, les preferències palatals d<strong>els</strong> infants en vers la<br />
funcionalitat d<strong>els</strong> aliments. Els alumnes ho comprenen i aprenen a estimar les propostes<br />
culinàries.<br />
Quan <strong>els</strong> demanem que proposin millores organolèptiques en el menú escolar, responen tenint<br />
en compte les necessitats nutricionals de l’organisme.<br />
Sessió de planificació de sopars complementaris al dinar escolar<br />
En grups reduïts de 12 alumnes, fem una sessió per planificar <strong>els</strong> sopars complementaris als<br />
dinars escolars.<br />
La sessió la realitzem un cop cada dos mesos, pel que la repetim quatre vegades al llarg de<br />
l’any, de manera que les famílies reben les propostes que han dissenyat <strong>els</strong> alumnes de cinquè<br />
tenint en compte les estacions – tardor, hivern i primavera – aproximadament.<br />
La sessió es desenvolupa a l’aula, a les 13h, abans de l’hora habitual de l’àpat.<br />
Es divideix la totalitat del grup en quatre grups de 3 integrants cada un. Cada grup dissenya <strong>els</strong><br />
sopars complementaris d’una setmana, de manera que, al final de la sessió, tenim un mes<br />
complert de sopars complementaris.<br />
21
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
Els criteris per dissenyar <strong>els</strong> sopars complementaris, tenint en compte <strong>els</strong> aprenentatges en<br />
nutrició adquirits en la sessió teòrica anterior, són <strong>els</strong> següents:<br />
• Equilibrats: entenent que han de contemplar <strong>els</strong> tres grups de nutrients fonamentals per<br />
obtenir una bona alimentació<br />
• Complementaris: entenent que s’ha de tenir en compte el menú que han menjat al<br />
migdia i, t<strong>amb</strong>é, el menú del dia següent.<br />
• Saborosos: entenent que les propostes són per menjar, per tant no és vàlid suggerir un<br />
producte, sinó que s’ha de tenir en compte les coccions, les presentacions, les<br />
combinacions. S’ha de tenir en compte <strong>els</strong> acompanyaments perquè no sigui, només,<br />
una relació de productes. Per exemple, no és vàlid dir que s’ha de sopar “peix”, sinó<br />
que s’ha de dir quin peix “lluç”, com s’ha de cuinar “al forn” i <strong>amb</strong> quin acompanyament<br />
“<strong>amb</strong> patates i tomàquet”.<br />
Els menús es validen per les responsables formadores del projecte educatiu d’alimentació i es<br />
distribueixen als pares de l’escola. És una guia elaborada p<strong>els</strong> propis alumnes, responent als<br />
seus aprenentatges i a les seves preferències gustatives.<br />
Tasques a desenvolupar de la gestió del menjador escolar<br />
A cada un d<strong>els</strong> grups reduïts, de sis alumnes, <strong>els</strong> toca desenvolupar una sèrie de tasques de<br />
gestió del funcionament del menjador escolar, durant un mes del curs.<br />
Prenen la responsabilitat a partir del dinar de tast que realitzem les responsables formadores i<br />
finalitzen les tasques quan <strong>els</strong> relleva el següent grup en el dinar de tast.<br />
Les tasques a desenvolupar de la gestió del menjador estan relacionades en una fitxa que<br />
tenen <strong>els</strong> alumnes i són les següents:<br />
• Gestió de la bústia de suggeriments: Els tutors de cicle mitjà i superior expliquen, a<br />
principi de curs, als seus alumnes el funcionament de la bústia de suggeriments i<br />
queixes. Els alumnes de cicle mitjà i superior disposen d’una bústia de suggeriments<br />
del funcionament del menjador, en la que hi poden dipositar queixes, sempre i quant<br />
estiguin signades i siguin coherents; es rebutjaran les queixes mal redactades i mal<br />
argumentades. L’objectiu de la bústia, a part de les millores en <strong>els</strong> menús d<strong>els</strong> infants,<br />
és l’educació en consum, explicant com s’ha de fer una queixa formal, de manera<br />
entenedora, introduint un aprenentatge en l’elaboració d’una queixa. El grup reduït<br />
responsable classifica les queixes i <strong>els</strong> suggeriments de la bústia en una carpeta de<br />
comunicació entre <strong>els</strong> alumnes i <strong>els</strong> pares i mares responsables de la comissió de<br />
menjador. Els pares i mares responsables de la comissió de menjador han de<br />
complimentar la fitxa de seguiment de les queixes i <strong>els</strong> suggeriments. Conseqüentment,<br />
tindrem un barem de l’acceptació d<strong>els</strong> plats des del punt de vista del consumidor, que<br />
no deixen de ser <strong>els</strong> propis alumnes.<br />
• Piràmide d<strong>els</strong> aliments: Al menjador hi ha una piràmide de fusta <strong>amb</strong> unes imatges<br />
d’aliments que tenen un velcro adherit. Els alumnes enganxen en la piràmide <strong>els</strong><br />
aliments que composen el menú del dia.<br />
• Seguiment i control del menú escolar: Els propis alumnes duen un full de control del<br />
menú escolar, aquest full reflecteix que allò que hi ha escrit al menú correspon <strong>amb</strong> el<br />
què hi ha al plat.<br />
Sessió de transmissió de coneixements<br />
Vuit alumnes de cinquè es preparen per impartir una sessió teòrica de nutrició a cicle mitjà. Van<br />
<strong>amb</strong> grups de dos, a les quatre classes de cicle mitjà – tercer i quart – al tercer trimestre, a<br />
l’hora que <strong>els</strong> grups destinen a l’assemblea.<br />
Com a recurs disposen d<strong>els</strong> personatges de la nutrició i d’un guió facilitat per les responsables<br />
formadores del projecte.<br />
22
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
L’objectiu de la mateixa és la consolidació de la temàtica, ja que a l’haver de transmetre <strong>els</strong><br />
conceptes nutricionals, tenen l’obligació i la motivació d’aprendre’ls. Per altra banda, <strong>els</strong><br />
alumnes de tercer comencen a introduir-se en la terminologia d<strong>els</strong> nutrients; p<strong>els</strong> alumnes de<br />
quart, aquesta és una sessió introductòria al tema de la nutrició, curricular en aquest curs.<br />
8. INTERVENCIÓ AMB SISÈ DE PRIMÀRIA<br />
ENS PREPAREM PER SER AUTÒNOMS, APRENEM A TRIAR<br />
Amb <strong>els</strong> alumnes de sisè, realitzem una sessió de dues hores de durada, que versa sobre un<br />
producte i durant la qual es treballen <strong>els</strong> següents temes:<br />
• Una introducció de l’impacte del producte a tractar sobre el medi <strong>amb</strong>ient<br />
• Un tast organolèptic del producte o altres productes relacionats<br />
• Una sessió de tècniques culinàries, on s’elaboren una o dues receptes, en les que el<br />
producte treballat és el protagonista.<br />
Els tutors de les classes divideixen la totalitat de l ‘alumnat en grups reduïts d’un màxim de sis<br />
alumnes cada grup.<br />
Es facilita un calendari recordatori on hi ha anotades les dates de les sessions de tast i cuina al<br />
llarg de tot el curs escolar, que es faran una vegada al mes. Degut a la logística de l’activitat –<br />
que requereix l’ús de la cuina del centre -, aquesta s’ha de realitzar a la tarda, un cop finalitzat<br />
el dinar de l’escola.<br />
Es redacta una circular als pares perquè estiguin assabentats d<strong>els</strong> objectius del projecte, així<br />
com de les necessitats materials per a realitzar-se i es demana autorització per poder treballar<br />
a la cuina, advertint-los d<strong>els</strong> perills inherents que comporta.<br />
El desenvolupament de la sessió de dues hores és el següent:<br />
Explicació sobre sostenibilitat medio<strong>amb</strong>iental i sessió de tast<br />
En cada sessió es treballa un producte diferent, que s’argumenta seguint criteris de<br />
sostenibilitat medio<strong>amb</strong>iental. La tria d’una alimentació adequada no és només un factor plaent<br />
per als propis alumnes, sinó que t<strong>amb</strong>é és un factor plaent pel planeta. Una alimentació<br />
equilibrada, variada i plaent és una alimentació sostenible.<br />
• Petita explicació de com el producte altera o ajuda a la sostenibilitat<br />
medio<strong>amb</strong>iental del nostre planeta.<br />
• Tast de diferents varietats del producte triat. Es facilita als alumnes un full<br />
de tast, en el que es detallen una sèrie d’exercicis organolèptics que <strong>els</strong><br />
alumnes han de complimentar.<br />
• Com a conclusió es proposa un exercici que aglutina tot allò que hem<br />
après durant el tast. Aquesta conclusió fa la tasca d’avaluació per<br />
comprovar si han sedimentat el coneixement, o han estat atents a les<br />
explicacions i als impactes sensorials.<br />
El gust és una part clau en <strong>els</strong> continguts a treballar, a través del tast.<br />
Amb l’exercici del tast, ens acostumem a discernir les propietats físiques i químiques del<br />
contingut del nostre plat en un conjunt d’activacions cerebrals que es transformen en una<br />
representació sensorial concreta.<br />
L’educació al gust ens ensenya a respectar les diferències<br />
Les sessions de tast ajuden a entendre les diferències entre <strong>els</strong> degustadors. Cada infant aprèn<br />
a situar-se per contra d<strong>els</strong> altres: qui prefereix la mantega dolça o la mantega salada? A qui li<br />
agraden <strong>els</strong> plats especiats? Perquè hi ha qui prefereix el roquefort a l’emmental?<br />
Els infants prenen consciència de les diferencies d’apreciació unides a la cultura alimentaria de<br />
cada u.<br />
23
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
Descobreixen t<strong>amb</strong>é l’amplitud de les diferències de percepció: sensibilitat a l’amargor, grimpa<br />
quan proven el palosanto, en contra de que hi ha qui no percep el gust amarg….<br />
La descoberta de les diferències es una veritable lliçó de valors: dins el domini del gust, no hi<br />
ha respostes bones ni dolentes. Per conseqüència, s’aprèn a defendre el seu punt de vista, a<br />
escoltar i respectar el punt de vista d<strong>els</strong> altres.<br />
Berta: - Jo ja ho sabia que era suc de llimona, però la resta del grup no em va escoltar,<br />
i com que l’Andreu, que sempre mana, va dir que era suc de taronja, el grup va decidir<br />
que tenia raó.<br />
La Berta no ha estat capaç de defensar la seva opinió davant el grup, ja que<br />
habitualment no és escoltada. Però descobrir que ella era qui tenia raó l’ajuda a<br />
augmentar l’autoestima, a l’hora que se n’adona de la importància de saber argumentar<br />
les seves decisions.<br />
Canviar d’opinió ajuda a la convivialitat. L’infant es deixa convèncer, eventualment, de tastar el<br />
que ha rebutjat inicialment!. Factor d’inserció per uns, factor de descoberta p<strong>els</strong> altres, factor<br />
d’enriquiment en tots <strong>els</strong> casos. L’educació al gust desperta a casa d<strong>els</strong> nens el plaer de<br />
degustar, de menjar i de cuinar.<br />
A final de curs es reparteix a tots <strong>els</strong> alumnes de sisè un recull de tots <strong>els</strong> tastos i receptes que<br />
s’han elaborat, per tal de que tot l’alumnat de sisè pugui consultar-hi allò que l’interessi.<br />
Els productes que es treballen en les sessions de tast i cuina són <strong>els</strong> següents:<br />
• Poma<br />
• formatge<br />
• Bolets<br />
• Cacau<br />
• Llegums<br />
• Iogurt<br />
• Enciams<br />
• Aigua<br />
Elaboració d’un plat. Tècniques culinàries<br />
A l’acabar la sessió de tast, s’elabora un plat. No es pretén ensenyar a elaborar una recepta<br />
tancada, sinó aprendre algunes tècniques culinàries; alhora que ens interessa el contacte de<br />
l’alumnat <strong>amb</strong> <strong>els</strong> fogons i <strong>els</strong> ganivets, eines imprescindibles a la cuina.<br />
L’objectiu de l’activitat és introduir als infants en les tècniques culinàries. D’aquesta manera<br />
<strong>els</strong> infants coneixen <strong>els</strong> aliments, observen la transformació d<strong>els</strong> mateixos i assoleixen un grau<br />
d’independència que <strong>els</strong> atorga pèrdua de por davant <strong>els</strong> fogons. De cara a l’etapa de<br />
secundària, saber treballar, culinàriament parlant, una sèrie d’aliments <strong>els</strong> ajudarà a ser<br />
autònoms i poder preparar alguns plats quan estiguin sols a casa.<br />
El grup d’alumnes elabora una recepta dirigida. Tots fan el mateix plat, <strong>amb</strong> <strong>els</strong> mateixos<br />
ingredients. Però la presentació final del plat va a càrrec de cada alumne. Les formadores<br />
guien als alumnes en la cocció i presentació d<strong>els</strong> plats, tenint en compte que, és molt probable<br />
que sigui la primera vegada que <strong>els</strong> alumnes fan una activitat culinària.<br />
Per suposat, <strong>els</strong> alumnes poden demanar d’afegir algun ingredient que hi hagi a la cuina.<br />
T<strong>amb</strong>é podran demanar substituir algun ingredient que no <strong>els</strong> agradi gaire, sempre i quan hi<br />
hagi un ingredient adient per a substituir-lo; però no es permetrà que l’alumne rebutgi un<br />
aliment, si no hi ha substitut possible.<br />
El criteri d’elecció del plat es basa en:<br />
• Donar protagonisme al producte que estem treballant<br />
24
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
• Ensenyar les possibilitats culinàries del producte. Així un producte que,<br />
normalment, sempre l’hem cuinat i menjat calent, doncs en aquesta sessió el<br />
treballarem en fred...<br />
Per a ensenyar cuina és necessari uns mínims paràmetres d’higiene i seguretat per assolir una<br />
educació coherent en l’àmbit alimentari.<br />
Així, <strong>els</strong> alumnes:<br />
- es rentaran les mans,<br />
- es recolliran <strong>els</strong> cabells si <strong>els</strong> duen llargs,<br />
- es posaran un davantal i portaran un drap de casa<br />
- escoltaran unes normes de seguretat, tant sobre la manipulació d<strong>els</strong> estris i maquinària<br />
de cuina, com respecte <strong>els</strong> aliments que manipularan.<br />
Els infants tenen una gran necessitat de créixer. El mirall, el món d<strong>els</strong> adults es el seu objectiu.<br />
Seguint l’exemple de la plàstica, <strong>els</strong> infants no volen aprendre a pintar com a nens, volen<br />
aprendre a pintar com adults, perfeccionant-se cada dia en la disciplina, fins arribar a poder-se<br />
enorgullir de la seva creació.<br />
A l’escola, la mestra, em comentava preocupada la dificultat en el traç que patia la meva filla.<br />
La idea és dominar el traç per assolir el màxim dins la disciplina.<br />
En la cuina, en la que ens trobem a anys llum de la resta de disciplines, ens entestem a<br />
ensenyar plats naïf. I, en el món de la pintura, són <strong>els</strong> grans, <strong>els</strong> adults, que pinten naïf, <strong>els</strong><br />
nens volen pintar com <strong>els</strong> grans, no volen pintar naïf. Ensenyar a fer una pizza que tota la<br />
vessant infantil es basa en pintar-li una cara <strong>amb</strong> olives negres es una gran equivocació,<br />
perquè ens allunyem d<strong>els</strong> desitjos d<strong>els</strong> infants, d<strong>els</strong> seus objectius. Ells volen fer pizzes<br />
comestibles, no volen cuinar naïf. Confonem als infants, perquè <strong>els</strong> ensenyem que menjar es<br />
fer cares de pizzes.<br />
En comptes de fer pizzes <strong>amb</strong> cares de pallasso, la nostra proposta es basa en ensenyar quins<br />
són <strong>els</strong> ingredients – engrescant a tastar-los -, com es transformen aquests ingredients – les<br />
tècniques culinàries -, i deixar que ells mateixos acabin el seu plat com ells vulguin.<br />
La cuina ajuda a créixer igual que la resta de disciplines. Ens ensenyen a pintar per<br />
desenvolupar la capacitat de combinar colors....ens ensenyen a tocar instruments per poder<br />
gaudir de la música...i en poden ensenyar a cuinar per ajudar-nos a gaudir de la nostra<br />
alimentació diària.<br />
Davant una societat cada vegada més multicultural, la cuina pot ser una gran eina integradora,<br />
a la vegada que es una eina que consolida la nostra cultura autòctona. Les tradicions d’aquí i<br />
les tradicions d’allà seran comparades i, sovint, coincidiran <strong>els</strong> productes usats, mentre diferiran<br />
l’ordre en ser consumits i la manera de cuinar-los. La comparació enriqueix les relacions.<br />
Neteja d<strong>els</strong> estris i de l’espai emprat de cuina<br />
Cal transmetre als alumnes que el fet de cuinar implica, t<strong>amb</strong>é, netejar allò que s’ha fet servir.<br />
És del tot necessari que <strong>els</strong> alumnes entenguin aquest aspecte, ja que es tradueix en un<br />
aprenentatge en valors, el valor del respecte als altres.<br />
Hem de tenir en compte que la sessió de cuina té com a objectiu el dotar als alumnes d’eines<br />
per poder desenvolupar-se tot sols a la cuina de casa, de cara a l’etapa de secundària. Si, un<br />
cop han acabat de cuinar a casa, no netegen i recullen <strong>els</strong> estris i l’espai, per negligència estan<br />
fent un gest de manca de respecte a la família.<br />
La cuina és una eina interessant per treballar la coeducació a l’escola. Tastar és respectar les<br />
valoracions d<strong>els</strong> altres; cuinar plegats és compartir; rentar, tots, <strong>els</strong> plats és una manera d’abolir<br />
diferències entre nois i noies. A la cuina i a la taula hi gaudim tots, sempre que, tots, hàgim<br />
col·laborat en la preparació i endreça de tots <strong>els</strong> estris i aliments.<br />
25
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
9. MATERIALS PEDAGÒGICS PER A LES SESSIONS<br />
Joc per a la sessió teòrica de nutrició de cinquè<br />
Un d<strong>els</strong> jocs que hem emprat com a complement de la sessió teòrica de nutrició, per a la seva<br />
millor comprensió és el “joc de comprar nutrients”<br />
La mecànica del joc que hem emprat és el següent:<br />
• Es facilita als participants un full “de compra”, en el qual no hi ha aliments escrits, sinó<br />
nutrients. És a dir, es demana que <strong>els</strong> alumnes comprin tres hidrats de carboni<br />
complexos, per exemple. Aquest full “de compra” respon a una dieta equilibrada per a<br />
un dia.<br />
• Sobre una taula hi ha <strong>els</strong> aliments distribuïts en tres grups que representen “botigues”,<br />
que corresponen a les principals funcions que desenvolupen <strong>els</strong> nutrients en el nostre<br />
organisme: constructors, reguladors i energètics. Així, trobem la botiga de “Cal<br />
Regulador”, “cal Constructor” i “Cal Energètic”<br />
• Els alumnes han d’anar a comprar <strong>els</strong> aliments que corresponen als nutrients<br />
demanats. Però és molt important recordar en quina “botiga” han d’obtenir <strong>els</strong> aliments<br />
per a la funció recomanada.<br />
• En cada botiga hi ha moltes “trampes”, com en la vida real. És a dir, és molt probable<br />
que a cal constructor hi hagi una munió d’energètics. Per això hem d’anar <strong>amb</strong> cura de<br />
no equivocar-nos i comprar el nutrient en la botiga-funció que correspon.<br />
• Els alumnes tenen deu minuts per a fer la comanda. En aquest moment s’inicia<br />
l’avaluació. Normalment <strong>els</strong> alumnes erren en la “compra” i compren verdures a Cal<br />
constructor. Se’ls ha de fer entendre que potser sí que les verdures formen part de les<br />
vitamines que havien de comprar, però que les vitamines s’han de comprar a cal<br />
regulador i no a Cal Constructor.<br />
Fitxes de sostenibilitat, tast i de tècniques culinàries<br />
En cada una de les sessions de sostenibilitat, tast i tècniques culinàries s’elabora una fitxa en la<br />
que s’hi pot trobar:<br />
• Nocions del producte a treballar en termes de sostenibilitat medio<strong>amb</strong>iental<br />
• Exercicis de tast, per fer més conscient les sensacions organolèptiques del<br />
producte<br />
• Recepta que durem a terme durant la sessió de tècniques culinàries<br />
• Descripció d<strong>els</strong> estris que calen per elaborar la recepta<br />
• Descripció d<strong>els</strong> principals nutrients que ens aporta la recepta al nostre<br />
organisme.<br />
26
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
EXEMPLE DE DOSSIER DE TAST I CUINA DE SISÈ<br />
El iogurt<br />
La paraula iogurt és d’origen turc, perquè va ser en aquest país on es va<br />
començar a elaborar aquest producte.<br />
Va ser una solució molt pràctica p<strong>els</strong> pobles pastors nòmades, que anaven d’un<br />
lloc a l’altra. Els mongols, que <strong>amb</strong> Genghis Khan van arribar fins a Viena, ens<br />
van portar el iogurt.<br />
La forma com es fa el iogurt és injectant bactèries especials i bones a la llet i<br />
escalfant-la, de manera que <strong>els</strong> bacteris es reprodueixin ràpidament. A aquests<br />
bacteris, anomenats “Streptococus Thermophilus” i “lactobacilus bulgaricus” <strong>els</strong><br />
agrada molt la lactosa. Per això en mengen tanta com poden, transformant-la<br />
en àcid làctic i coagulant, a través del mateix procés, la proteïna de la llet – la<br />
caseïna – . Per això el iogurt és sòlid i àcid.<br />
En el nostre organisme, <strong>els</strong> bacteris de la llet ajuden a reconstituir la nostra<br />
flora intestinal; el que significa que és bo per a l’interior d<strong>els</strong> nostres budells. La<br />
veritat és que <strong>els</strong> primers iogurts que es van vendre al nostre país, es venien a<br />
les farmàcies; com si es tractés d’un medicament.<br />
Avui dia, les prestatgeries d<strong>els</strong> supermercats estan plenes de iogurts de tota<br />
mena; alguns d<strong>els</strong> quals anuncien que són molt bons per l’organisme. Heu de<br />
saber, però que el fet de menjar iogurt natural comú és el que realment actua<br />
en <strong>els</strong> intestins. La resta és tot publicitat de l’empresa que l’ha fabricat.<br />
Encara pitjor, <strong>els</strong> iogurts de fruites i <strong>els</strong> baixos en greixos, acostumen a contenir<br />
molts additius, des d<strong>els</strong> aromatitzants fins <strong>els</strong> estabilitzadors, passant p<strong>els</strong><br />
colorants. A veure, no passa res per prendre additius, però tampoc no ens<br />
nodreixen; no ens aporten res de bo al nostre organisme. Es millor que, al<br />
davant de tanta oferta, us decanteu pel iogurt natural, que sempre és el que<br />
menys additius porta.<br />
Una altra opció es que us elaboreu el iogurt a casa. Heu de basar el procés en<br />
un iogurt comprat, el qual distribuireu entre sis vasos. Acabeu d’omplir cada vas<br />
<strong>amb</strong> llet sencera i tapeu <strong>amb</strong> plàstic film.<br />
Col·loqueu-los en una safata de forn, cobriu <strong>amb</strong> aigua fins la meitat d<strong>els</strong> vasos<br />
per fer un bany maria, i coeu al forn durant dotze hores a 80ºC<br />
27
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
TAST: IOGURTS<br />
1. Tasta aquests productes i anota el que et suggereixin <strong>els</strong> seus atributs:<br />
Color<br />
Cremositat<br />
Gust<br />
1.<br />
2.<br />
3.<br />
4.<br />
5.<br />
1 – Danone<br />
sabor<br />
maduixa<br />
2 – Danone<br />
<strong>amb</strong> trossets<br />
de maduixa<br />
2. Quin d<strong>els</strong> 5 t’agrada més?<br />
Quin d<strong>els</strong> 4 primers s’assembla més al 5è<br />
Semblança <strong>amb</strong> 5<br />
3 – Fageda<br />
sabor<br />
maduixes<br />
4 – Clesa<br />
sabor<br />
maduixa<br />
1 2 3 4<br />
5 – Iogurt natural<br />
Biològic s.u.p.!<br />
<strong>amb</strong> maduixes<br />
del Maresme<br />
3. Quins altres ingredients se t’ocorre que podries afegir al iogurt per a variar el seu gust i<br />
l’aportació nutricional?<br />
Iogurt de vaca<br />
Iogurt de cabra<br />
Iogurt d’ovella<br />
Kèfir<br />
Ayran<br />
fruita<br />
Fruita<br />
seca<br />
Nous<br />
Avellanes<br />
Ametlla<br />
crocant<br />
Pinyons<br />
Panses<br />
Prunes<br />
melmelades sucres<br />
Sucre<br />
blanc<br />
Mel<br />
Sucre de<br />
canya<br />
Xarop<br />
d’arç<br />
llavors<br />
Sèsam<br />
Sèsam<br />
torrat<br />
Altres<br />
cacau<br />
28
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
RECEPTA: SALMÓ AMB SALSA DE IOGURT I ANET<br />
4 supremes de salmó<br />
1 poma àcida<br />
2 iogurts naturals<br />
4 tàperes<br />
2 cogombrets en vinagre<br />
Unes branques d’anet<br />
Per la pasta brisa<br />
185 gr. de farina<br />
100 gr. de mantega freda<br />
60 ml d’aigua (3 cullerades)<br />
Comencem per la pasta brisa: simplement barregem tots <strong>els</strong> ingredients,<br />
amassem bé i estirem <strong>amb</strong> un corró, fins que tinguem una làmina de pasta<br />
brisa.<br />
Col·loquem la pasta brisa sobre un motlle que pugui anar al forn, prèviament<br />
engreixat i enfarinat.<br />
Posem sobre la pasta brisa un tros de paper parafinat i tapem <strong>amb</strong> llegum cru.<br />
Les coem al forn durant deu minuts, a 180ºC.<br />
Tallem les tàperes i <strong>els</strong> cogombrets menuts. Piquem l’anet. Pelem i tallem la<br />
poma menuda. Barregem el iogurt <strong>amb</strong> les tàperes, <strong>els</strong> cogombrets, la poma i<br />
l’anet. Salpebrem.<br />
Tallem les supremes de salmó a trossets. Les salpebrem i les coem a la planxa<br />
o a la paella, <strong>amb</strong> un raig d’oli.<br />
Omplim la tartaleta <strong>amb</strong> el salmó i tapem <strong>amb</strong> la salsa de iogurt.<br />
Servim immediatament.<br />
ESTRIS QUE EMPRAREM PER FER LA RECEPTA<br />
Bol: <strong>els</strong> bols són recipients sense nanses, molt útils a la cuina,<br />
serveixen per barrejar, per guardar aliments, per batre, etc...<br />
Corró: és un estri imprescindible per a aplanar les masses i<br />
aconseguir, d’aquesta manera, una làmina per folrar motlles.<br />
29
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
Valor nutricional de la recepta<br />
Ganivet i taula de tallar: és important que <strong>els</strong> ganivets siguin afilats,<br />
per tallar bé; tot i així, cal anar <strong>amb</strong> molta cura; perquè és més<br />
important el teu dit que qualsevol vianda!<br />
Motlle i paper parafinat: <strong>els</strong> motlles són molt còmodes, a la cuina,<br />
perquè les preparacions queden boniques, homogènies i per contenir<br />
<strong>els</strong> aliments! Cal, però, engreixar-los i enfarinar-los, sempre, abans<br />
de posar-hi qualsevol preparació, perquè s’hi enganxa tot i sap greu.<br />
Una altra opció, es protegir el motlle <strong>amb</strong> paper parafinat, com el de<br />
la fotografia.<br />
Paella: s’ha de fer servir la paella indicada per la quantitat d’aliment<br />
que hi volem coure. Si és massa grossa, ens és difícil de manejar; si<br />
és massa petita, <strong>els</strong> aliments no hi caben bé i no es couen<br />
adequadament.<br />
Forn: Mètode de cocció en calor envolvent i sec<br />
Aquesta és una recepta molt interessant a nivell nutricional, ja que conté aliments de gran<br />
valor.<br />
Per un costat, tenim una font important de proteïnes de bona qualitat, provinents del salmó que,<br />
a més, per ser peix blau ens proveeix d’àcids grassos molt bons, com l’Omega 3, pel nostre<br />
cor.<br />
La tartaleta és feta de farina – hidrats de carboni complexos – i com que no porta gens de<br />
sucre, és una bona font d’energia d’absorció lenta.<br />
El iogurt és un làctic que conté dos bacteris bons, que actuen per millorar la nostra flora<br />
intestinal. Per altra banda, <strong>els</strong> làctics són un comodí, ja que contenen tots tipus de nutrients:<br />
proteïna, hidrats de carboni, vitamines, greixos i un mineral molt important, el calci.<br />
constructors energètics reguladors<br />
farina hidrats de carboni<br />
complexos<br />
mantega greixos saturats<br />
salmó proteïna<br />
oli d’oliva greixos insaturats (tot i<br />
que en porta molt poca<br />
quantitat)<br />
poma vitamines<br />
minerals<br />
fibra<br />
iogurt proteïna greixos<br />
hidrats de carboni<br />
simples (lactosa)<br />
aigua<br />
vitamines liposolubles<br />
minerals – calci -<br />
30
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
Guió per a l’alumnat. Nutrició. Cinquè.<br />
FRAGMENT TEÒRIC. Alimentació saludable.<br />
Cada dia mengem perquè el nostre cos viu gràcies als aliments que ingerim.<br />
He dit aliments?<br />
Ai, m’he equivocat!!!!<br />
Perquè el que el nostre cos necessita són nutrients. Sabeu què són <strong>els</strong> nutrients?<br />
Els nutrients són micropartícules invisibles que es troben dins d<strong>els</strong> aliments<br />
Els nutrients són imprescindibles per a realitzar les tres funcions que el nostre organisme<br />
necessita a diari:<br />
• PER MOURE’NS<br />
• PER FER QUE NO S’ESPATLLI EL NOSTRE COS.<br />
• PER CRÉIXER<br />
Cada una d’aquestes funcions necessita un nutrient particular.<br />
Anem a conèixer <strong>els</strong> nutrients de cada una de les funcions i en quins aliments es troben.<br />
PER MOURE’NS<br />
- Us presento a Spagueti Carboni Gasolini. És el qui posa la benzina al cos -<br />
- <strong>els</strong> germans de l’Spagueti Carboni Gasolini són tota la pasta, l’arròs i el pa. La família<br />
de l’Spagueti Carboni Gasolini tenen uns cosins, <strong>els</strong> greixos, que t<strong>amb</strong>é fan de gasolina<br />
del nostre cos, però en canvi, s’han de menjar <strong>amb</strong> molta moderació, perquè són les<br />
nostres reserves.<br />
Aquests nutrients són el carburant del nostre organisme. Sense ells no podríem ni moure una<br />
parpella, ni respirar, ni pensar, ni córrer. Cap mecanisme del nostre organisme funcionaria, tot<br />
quedaria parat i ens moriríem.<br />
Els greixos són necessaris pel nostre organisme, perquè ajuden a regular la temperatura<br />
corporal, alhora que ens fan de reserva. Quan al nostre organisme ja no li queden hidrats de<br />
carboni complexos, llavors estira d<strong>els</strong> greixos per continuar tenint energia.<br />
Els greixos són com la reserva del cotxe, quan s’acaba la gasolina, el cotxe estira de la<br />
reserva. Sense reserva de gasolina no podem circular, és molt perillós.<br />
Però necessitem una mica de reserva, no massa, perquè sinó som grassos i això no ens ajuda<br />
a la nostra salut.<br />
Els greixos <strong>els</strong> trobem en l’oli i la mantega<br />
El nutrients energètics es diuen:<br />
• HIDRATS DE CARBONI: pasta, pa i arròs<br />
• GREIXOS: oli, mantega i brioxeria<br />
PER FER QUE NO S’ESPATLLI EL NOSTRE COS<br />
- I, ara, us presento a la Mecànica Mandarina Vitamina<br />
Si continuem <strong>amb</strong> la metàfora del cotxe, diríem que <strong>els</strong> nutrients que ens defensen són com el<br />
nostre mecànic, que regula el nivell de l’oli, cargola <strong>els</strong> visos que no estan fluixos i mira que tots<br />
<strong>els</strong> mecanismes del cotxe funcionin. Els nutrients que ens defensen <strong>els</strong> trobem en la fruita i la<br />
verdura, principalment. I aquests nutrients són:<br />
• Vitamines<br />
• Minerals<br />
31
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
• Fibra<br />
• Aigua<br />
La Mecànica Mandarina Vitamina té una família molt gran, <strong>amb</strong> molts cosins. Per exemple: <strong>els</strong><br />
minerals – calci, ferro, magnesi -, la fibra i l’aigua.<br />
Tots aquests nutrients són <strong>els</strong> que ens ajuden a que tot el nostre organisme funcioni a la<br />
perfecció.<br />
ELS MINERALS<br />
Calci, fòsfor, magnesi, ferro...tots aquests noms que sentim anomenar sovint són <strong>els</strong> minerals.<br />
Es troben en poca quantitat en diversos aliments, i són imprescindibles pel funcionament de<br />
l’organisme.<br />
Erròniament he sentit a dir que el calci ens fa créixer, però no és cert, ja que el calci ens reforça<br />
<strong>els</strong> ossos, que és diferent.<br />
Imagineu un os de pollastre, el qual emboliqueu <strong>amb</strong> cinta adhesiva, moltes vegades.<br />
Finalment aconseguireu que l’os estigui molt reforçat i no es trenqui, però no haurà pas crescut.<br />
Així actua el calci en <strong>els</strong> ossos, <strong>els</strong> embolica <strong>amb</strong> força.<br />
FIBRA<br />
Hi ha molts anuncis de televisió que anuncien productes rics en fibra. A casa es compren molts<br />
d’aquests productes i, a vegades, no se sap per a què ens serveixen.<br />
Heu de saber que no cal comprar productes processats, perquè la natura ens ofereix uns<br />
aliments molt rics en fibra: les fruites i les verdures.<br />
Quina és la funció de la fibra, però?<br />
La fibra és un element que el nostre organisme no pot assimilar. Per tant, l’anomenem nutrient,<br />
però, estrictament no ho és. El fet de no ser absorbida per l’organisme és el que li dona valor,<br />
ja que, la fibra, forma una pilota que arrossega tot allò que a l’organisme no l’interessa: les<br />
femtes, <strong>els</strong> greixos sobrers, etc.<br />
Per tant, podem dir que la fibra, juntament <strong>amb</strong> l’aigua, neteja el cos per dins. És el nostre sabó<br />
i l’esponja, necessari perquè tot funcioni. La fibra ens fa anar al lavabo.<br />
AIGUA<br />
El consum d’aigua és imprescindible per a nosaltres. El 65% del nostre cos és aigua, que es va<br />
perdent per la suor, l’orina, etc.<br />
Aquesta aigua l’hem de recuperar, pel que no ens podem oblidar de beure aigua ni de menjar<br />
fruites i verdures, perquè són molt riques en aigua.<br />
La funció de l’aigua és transportar <strong>els</strong> nutrients als òrgans vitals, així com netejar l’interior de<br />
l’organisme.<br />
PER CRÉIXER<br />
Només em queda presentar-vos a la Sardina proteïna, filla de Maó.<br />
Els nutrients constructors són <strong>els</strong> que ens fan créixer. Són les proteïnes i es troben,<br />
principalment, en la carn, el peix i <strong>els</strong> ous.<br />
Cada proteïna és com un maó, i unint maons anem creixent.<br />
A part de fer-nos créixer, les proteïnes tenen la tasca de regenerar les nostres cèl·lules. Quan<br />
una pestanya ens cau, torna a sortir gràcies a les proteïnes.<br />
ELS COMODINS<br />
Observareu que hi ha tres grups d’aliments que no hem citat en tota l’estona i que són molt<br />
importants:<br />
• Llegums<br />
• Làctics<br />
• Fruita seca<br />
32
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
La raó per la qual no <strong>els</strong> hem associat <strong>amb</strong> cap funció és perquè podríem associar-los a totes<br />
les funcions. Són <strong>els</strong> comodins, serveixen per a tot.<br />
Però no es pot jugar a cartes, només, <strong>amb</strong> comodins, perquè no hi hauria joc. Tampoc no ens<br />
podem alimentar només <strong>amb</strong> aliments comodins, estaríem mal nodrits.<br />
Els llegums són rics en hidrats de carboni complexos – energètics -, en minerals – reguladors –<br />
i en proteïnes – constructors.<br />
Els llegums són la única font vegetal de proteïnes, però la seva proteïna és incomplerta, el què<br />
significa que li falta un aminoàcid per ser una proteïna igual d’interessant que l’animal – carn,<br />
peix i ous -. Ara bé, aquest aminoàcid que li falta als llegums el trobem en <strong>els</strong> cereals. Per tant,<br />
si mengem llenties <strong>amb</strong> arròs, tindrem una proteïna absolutament complerta.<br />
Els làctics són rics en proteïnes –constructors -, en greixos – energètics – i en minerals, el calci<br />
– reguladors.<br />
I la fruita seca conté pràcticament <strong>els</strong> mateixos nutrients que <strong>els</strong> làctics.<br />
Per tant: llegums, làctics i fruita seca són ideals com a complements de tota dieta.<br />
DISTRIBUCIÓ DELS NUTRIENTS AL LLARG DEL DIA<br />
Ara ja coneixem les funcions d<strong>els</strong> nutrients. Però hem de saber que el nostre organisme<br />
necessita més d’una mena de nutrients que d’altres.<br />
El nostre organisme necessita més hidrats de carboni, molts més que no pas proteïnes. De fet,<br />
el que menys necessita són proteïnes.<br />
En un dia qualsevol, hem de menjar de la següent manera:<br />
• 50% d<strong>els</strong> amics de Spagueti Carboni Gasolini (pasta, pa o arròs)<br />
• 35 % d<strong>els</strong> amics de la mecànica Mandarina Vitamina (fruites i verdures)<br />
• 15% d<strong>els</strong> amics de Sardina Proteïna, oriünda de Maó (peix, carn i ous)<br />
I, de tant en quant, un dolç!<br />
TOTS ELS ÀPATS SÓN IMPORTANTS<br />
- Cada dia heu de fer <strong>cinc</strong> àpats. Em podeu dir quins?<br />
o Esmorzar<br />
o Mig matí<br />
o Dinar<br />
o Berenar<br />
o Sopar<br />
- Quin és l’àpat més important del dia? L’esmorzar és l’àpat més important del dia,<br />
perquè fa moltes hores des que hem menjat i begut per darrera vegada i perquè tenim<br />
tot un dia, en que necessitarem gastar molts nutrients. I si no tenim aquests nutrients,<br />
el nostre cos estarà dèbil.<br />
Per esmorzar, cada matí, heu de prendre:<br />
- Una fruita<br />
- Un làctic<br />
- Un farinaci (hidrat de carboni)<br />
33
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
4. Altres activitats realitzades<br />
Comissió de pastissos de 6è curs.<br />
De manera tradicional, <strong>amb</strong> l’objectiu de finançar el vitagè de 6è curs, s’han venut<br />
pastissos casolans alguns divendres l’any.<br />
Aquest any però s’han dissenyat una activitat en familia on es preparen <strong>els</strong> pastissos a<br />
la cuina de l’escola.<br />
A més del pastis de formatge i el biscuit tradicional, s’ha afegit un Brownie de farina de<br />
cigró apte per a celíacs, i uns batuts de fruita sense sucre apte per a diabètics.<br />
Taller per a mestres<br />
Cuina sostenible “Quan el farcit és més car que el gall”<br />
Taller teòric sobre les repercusions més enllà de l’àmbit personal sobre les eleccions<br />
alimentàries, <strong>amb</strong> part de demostració de cuina per argumentar pel gust.<br />
Xerrada per a pares i mestres<br />
Nocions bàsiques de nutrició i hàbits alimentaris saludables en l’àmbit familiar.<br />
34
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
10. QUADRE DE TALLERS I ACTIVITATS DEL CURS 2007-2008<br />
QUART<br />
CINQUÈ<br />
SISÈ<br />
OBJECTIUS ACTIVITAT ESPAI DURADA<br />
Re- / descobrir frases fetes i<br />
locucions relacionades <strong>amb</strong> el<br />
menjar i la manera de produirlos.<br />
Coneixement de com <strong>els</strong><br />
aliments ens nodreixen i ens<br />
aporten salut al nostre<br />
organisme.<br />
Posada en pràctica d<strong>els</strong><br />
coneixements de la sessió<br />
teòrica, plantejant l’exercici de<br />
confegir uns sopars<br />
complementaris als menús de<br />
migdia de l’escola.<br />
Descobriment d<strong>els</strong> nostres<br />
<strong>sentits</strong> per gaudir d<strong>els</strong><br />
aliments en plenitud.<br />
Transmetem que un d<strong>els</strong><br />
objectius principals de la<br />
ingesta és el plaer de menjar,<br />
que ensenya a estimar <strong>els</strong><br />
aliments i a estimar-se a un<br />
mateix. Si ens agrada, ho<br />
mirarem <strong>amb</strong> bons ulls i ens<br />
generarà un bon record, una<br />
experiència positiva.<br />
consolidació d<strong>els</strong><br />
aprenentatges<br />
Descobriment d<strong>els</strong> nostres<br />
<strong>sentits</strong> per gaudir d<strong>els</strong><br />
aliments en plenitud.<br />
Capacitació per cuinar un plat,<br />
assolint certa autonomia<br />
davant <strong>els</strong> fogons de cara a<br />
l’etapa de secundària<br />
Educació en valors <strong>amb</strong> l’ajut<br />
d’una activitat integradora com<br />
és la cuina (patrimoni culinari<br />
+ valors).<br />
Joc per equips<br />
d’esbrinar el<br />
significat de les<br />
locucions i frases<br />
fetes<br />
Sessió teòrica sobre<br />
Nutrició<br />
Aula de<br />
plàstica<br />
25 infants<br />
Aula<br />
25 infants<br />
Sessió pràctica. Aula<br />
12 infants<br />
Sessió pràctica.<br />
Transmissió de<br />
coneixements als<br />
alumnes de cursos<br />
inferiors<br />
Coneixement de<br />
producte <strong>amb</strong><br />
consideració d’un<br />
aspecte<br />
medi<strong>amb</strong>iental.<br />
Tast d’aquest aliment<br />
Cuinar una recepta<br />
<strong>amb</strong> aquest aliment<br />
Menjador<br />
6 infants<br />
Aula<br />
destinatària<br />
Menjador i<br />
cuina de<br />
l’escola.<br />
6 infants<br />
45 minuts<br />
Temps de migdia<br />
(dues sessions)<br />
60 minuts<br />
En temps lectiu<br />
(dues sessions)<br />
60 minuts<br />
Temps de migdia<br />
60 minuts<br />
Temps de migdia<br />
60 minuts<br />
Hora d’assemblea<br />
del curs destinatari<br />
120 minuts<br />
En temps lectiu<br />
35
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
11. PROJECTE DE FUTUR. L’HORT A L’ESCOLA<br />
Estem estudiant la possibilitat d’implantar un hort a la nostra escola. Creiem que un hort seria<br />
una eina extremadament educativa per tal de que <strong>els</strong> infants de l’escola visquin el cicle<br />
complert de l’alimentació.<br />
Les tendències en educació en l’entorn urbà, a nivell internacional, corroboren la importància<br />
d’introduir un hort a l’escola.<br />
Un hort significa involucrar als infants en tots <strong>els</strong> aspectes de l’alimentació, des de plantar i<br />
cultivar, fins preparar, servir i menjar.<br />
Un hort aporta una rica experiència als alumnes, doncs mentre toquen les verdures, t<strong>amb</strong>é<br />
oloren i, fins i tot tasten. Hi ha molta informació a l’aire durant les tasques de fer créixer un hort.<br />
Una manera interessant d’aprendre geografia és combinar una trentena d’herbes i espècies per<br />
fer cuinar plegats condiments de tot el món.<br />
A l’hort aprendrem com viuen i què necessiten <strong>els</strong> diferents aliments. Agafarem <strong>els</strong> productes<br />
que ens calen per fer el plat, però no tocarem <strong>els</strong> que no ens calen, perquè han de continuar<br />
vivint i creixent, per altres elaboracions o altres persones. Cal transmetre que és important no<br />
malmetre allò que no volem menjar.<br />
A l’hort, t<strong>amb</strong>é parlarem de les temporades, del clima, del sòl, de la comarca on ens trobem i<br />
de quins plats es mengen.<br />
Però a més de parlar, a l’hort hi haurà enigmes per descobrir, com: quina verdura sembla un<br />
bòlid de carreres? I quina verdura sembla un telèfon?<br />
Maig del 2008<br />
ADA PARELLADA i AGNÈS VILLAMOR, Responsables de tallers<br />
ESCOLA ITACA, Barcelona<br />
36
BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT<br />
ESCOLA ITACA, <strong>Menjar</strong> <strong>amb</strong> <strong>els</strong> 5 <strong>sentits</strong> Maig 2008<br />
37