Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont

Beques Jaume Casademont: Educar Menjant 

MENJAR AMB ELS 5 SENTITS 

ALIMENTACIÓ: CONEIXEMENT, SALUT, PLAER, PAISATGE, CULTURA 

PROJECTE QUE ES REALITZA A L’ESCOLA ITACA 

BARCELONA 

Maig del 2008

BECA FUNDACIÓ JAUME CASADEMONT 

ESCOLA ITACA, Menjar amb els 5 sentits Maig 2008 

INDEX 

L’AMBIT DE L’ESCOLA ITACA pàgina 

1. Història 4 

2. Contexte educatiu 4 

3. Equip humà que dóna suport al projecte d’alimentació 5 

LA TEORIA: MARC CONCEPTUAL 

4. Antecedents 

a) introducció. Un anàlisi gustatiu 6 

b) trencant els límits 6 

c) trencant els hàbits 8 

d) propostes d’acció 10 

2. Què entenem per alimentació 

a) coneixement dels aliments 11 

b) despertar dels sentits 12 

c) salut 12 

d) cultura 13 

3. Què volem transmetre als infants 

a) objectius generals 13 

b) objectius específics 14 

c) continguts 14 

- coneixement dels aliments 

- sespertar dels sentits 

- salut 

- cultura 

4. Metodologia de transmissió de coneixements 16 

LA PRÀCTICA: EL PROJECTE FET EXPERIÈNCIA 17 

5. Definició del projecte 

• Qui som 17 

• El públic objectiu 18 

6. Intervenció amb quart de primària. Jocs lingüístics i gastronòmics 18 

2



7. Intervenció amb cinquè de primària. 

Entenem com ens alimentem al menjador 19 

• Sessió de nutrició 

• Sessió de tast d’un plat del menjador escolar. 

La necessitat de gaudir dels aliments. 

• Sessió de planificació de sopars complementaris al dinar escolar 

• Tasques a desenvolupar en la Comissió Mixta Alumnes/AMPA del 

Menjador Escolar 

• Sessió de transmissió de coneixements als cursos inferiors 

8. Intervenció amb sisè de primària. 

Ens preparem per ser autònoms, aprenem a triar 23 

• Explicació d’un concepte de desenvolupament sostenible relacionat 

amb l’aliment del tast. Sessió de tast 

• Elaboració d’un plat amb l’aliment del tast. Tècniques culinàries 

• Neteja dels estris i de l’espai emprat de cuina 

9. Materials pedagògics per a les sessions 26 

• Joc per a la sessió teòrica de nutrició de cinquè 

• Fitxes de sostenibilitat, tast i de tècniques culinàries 

- Exemple d’un dossier de l’alumne 

• Guió per a l’alumnat. Nutrició. Cinquè. 

10. Quadre-Resum de les intervencions amb primària 34 

11. Altres activitats 35 

PROJECTE DE FUTUR. 36 

3



L’AMBIT DE L’ESCOLA ITACA 

1. Història 

L'ESCOLA ITACA neix de la iniciativa d'un grup de mestres i pares procedents d'un altre 

centre, l'any 1976. La majoria de mestres treballadors d'aquest centre decideixen amb el 

suport d'un nombrós grup de pares i mares, constituir-se en cooperativa d'ensenyament. 

Per la seva part els pares s'agrupen en una Associació de Pares dins la Federació 

Diocesana de Pares de Família. 

En una assemblea celebrada el 23 de març del 1976 els mestres exposen a grans trets la 

línia pedagògica que creuen idònia per aconseguir una formació integral dels nens i nenes 

partint de les línies generals d'escola activa, pretenent la instrucció i formació dels alumnes 

com a persones, desenvolupant l'esperit crític, la responsabilitat i la sociabilitat. 

El setembre del 1976 s'inicia el primer curs escolar en el local del carrer Benavent 34, del 

barri de les corts. Amb alumnes de parvulari (de 3 a 5 anys) i d'EGB fins a 7è. Aquest 

edifici és molt limitat i a l'hora del pati cal desplaçar-se als Jardins Bacardí. L'augment del 

nombre d'alumnes en el curs 1977-78 fa necessari llogar un pis situat just davant del 

centre i es busca un nou local pel curs següent. 

El curs 1978-79 l'escola s'estableix en el Mas Pujó, del carrer Déu i Mata 57 (actual 

biblioteca Can Rosès de Les Corts) 

El curs 1982-83 es crea la Colla Infantil de Diables d'Itaca. 

Des del seu començament l'escola ha estat adherida al Col·lectiu de Cooperatives 

d'Ensenyament de Catalunya i més endavant al CEPEPC (Col·lectiu d'escoles per a 

l'escola pública Catalana) donada la seva vocació de servei públic de qualitat. Dins 

d'aquest marc l'any 1987 passa a formar par de la xarxa d'escoles públiques de la 

Generalitat de Catalunya. 

El curs 1992-93 passa a ocupar el nou edifici escolar de l'Illa Diagonal situat al carrer 

Numància 140-158, on es troba en l'actualitat. 

2. Contexte educatiu 

En l’actualitat l’escola educa 425 alumnes en 2 línies. 

El concepte educatiu del centre de fer una pedagogia activa, i de formació de persones de 

manera integral i respectuosa amb l’entorn es reflecteix en algunes maneres de fer com el 

reciclatge de llibres de text, l’absència d’uniformes, o considerar activitats educatives o 

curriculars les colònies, 4 anys de piscina i 4 anys de teatre. El tractament individualitzat a 

través dels grups reduïts, racons i projectes. Un aspecte important de l’escola és el seu pla 

estratègic de l’art i les noves tecnologies i el projecte d’innovació de Biblioteca puntedu. 

L’AMPA de l’Escola Itaca, ofereix de manera coordinada amb l’equip directiu, serveis a 

l’escola com ara la compra de material fungible i organitzar el servei de menjador i 

mainadera. S’ofereixen activitats extraescolars per tots els gustos: la coral infantil i la 

d’adults, el grup de diables i timbalers, la colla de gegants, les activitats esportives, i la 

orquestra de música que ha començat aquest any, etc 

4



3. Equip humà que dóna suport al projecte d’alimentació 

Donen suport de manera activa: 

El claustre i el Consell Escolar del Centre. 

Equip Directiu del centre 

Directora: Àngela Bou, 

Cap d’Estudis: Elena Muntané 

Secretària: Olga Marroig 

Mestres 

Sandra Duarte 

Isabel Sobré 

Cristina Vázquez 

Anna Garolera 

AMPA 

President: Enric Ferrer 

Comissió de Menjador de l’AMPA 

Ancel.la Batlle 

Sandra Arto 

Elisenda Farreras 

Julia González 

Laura Canut 

Ramón Barniol 

Comissió de Tallers en Alimentació 

Ada Parellada 

Agnès Villamor 

Comissió d’Agenda 21 

Teresa Carbonell 

Mariano Bordas 

Oriol Serrallonga 

Martí Arasanz 

José Luis Martínez 

Amb el desig i la ilusió que s’hi adhereixin més persones. 

5



LA TEORIA: MARC CONCEPTUAL 

1. ANTECEDENTS 

a) UN ANÀLISI GUSTATIU 

Des dels albors de la història, als homes, a l’igual que a la resta dels animals, ens ha preocupat 

i ocupat el fet d’alimentar i com alimentar als nostres fills, com a conseqüència de la reacció 

instintiva que la naturalesa ens dicta. 

És sorprenent, doncs, que ens trobem avui dia, després de milers d’anys ocupant-nos de 

l’alimentació dels nostres fills, necessitant aprendre com ho hem de fer. 

Els experts en salut ens alerten de la menor esperança de vida de l’actual generació en 

comparació a l’anterior, degut en gran part als canvis referents a l’alimentació i als estils de vida 

sedentaris. Els medis de comunicació se’n fan ressò, i desde les administracions i altres 

entitats, ens bombardegen constantment llançant notícies i conclusions sobre la inadequada 

alimentació que estan rebent els nostres infants. 

Som fills de la gana, el nostre país ha lluitat per no patir gana ni malalties derivades de la 

desnutrició. La paradoxa és que, avui dia, la inadequada alimentació és conseqüència de 

l’excés, patim desnutrició per excés. 

Què ha passat? 

Certament, en les darreres dècades, hi ha hagut una sèrie de canvis sociològics a l’entorn 

domèstic que ens han immers en un desconcert a l’hora d’alimentar als nostres fills. Els hàbits 

alimentaris, a les nostres llars, han canviat substancialment, provocant un neguit en la 

comunitat educativa que es transforma en una demanda d’un nou model al voltant de 

l’educació en l’alimentació. 

Intentarem desgranar les causes i les conseqüències d’aquests canvis en les següents 

reflexions. 

b) TRENCANT ELS LÍMITS 

Antigament, l’alimentació a les llars domèstiques era fruit d’unes limitacions que obligaven a 

menjar d’una manera determinada. 

Podríem usar el gràfic d’un quadre per exemplificar els quatre límits alimentaris que ens feien 

consumir aliments cíclicament, aconseguint, precisament per això, una alimentació variada. 

Límit geogràfic Límit estacional 

Límit religiós i 

cultural 

A L I M E N T A C I Ó C Í C L I C A 

Límit econòmic 

6



• Límit geogràfic: Cada territori menjava en funció dels seus recursos i d’una manera 

determinada i diferenciada del territori veí amb un clima i diosincrasia distint. 

L’alimentació, en tant en quant repetitiva, ja que en el territori es reiterava el consum 

dels mateixos aliments, obligava a desenvolupar la imaginació per donar la volta als 

aliments, aconseguint la màxima varietat amb el mínim de recursos. 

Avui dia, tenim de tot a tot arreu, fet que no obliga a inventar, a cercar la varietat partint 

de la mateixa matèria primera. 

• Límit estacional: Cada temporada, cada estació omplia els mercats d’aliments 

diferents, concrets, que feien que la cuina fos variada per a cada mes. Des de les 

verdures, les fruites, als ous, el peix blau, el marisc i els formatges, cada aliment 

ocupava el rànquing de més abundant al llarg de l’any. 

Avui en dia, gràcies als avenços biotecnològics i agrícoles hem abolit les temporades, 

de manera que podem menjar de tot al llarg de l’any. Fet que possibilita escollir 

exclusivament allò que ens agrada més. 

• Límit religiós i cultural: La religió catòlica és permissiva amb les prohibicions 

alimentàries. De fet, podem dir que tenim una religió omnívora. Ara bé, la única 

limitació, la Quaresma amb l’abstinència i l’obligació de menjar peix els divendres al 

llarg de tot un trimestre, obligava, si més no, a que la població mengés peix un cop a la 

setmana, del tipus que fos, depenent de les possibilitats econòmiques de cada família, 

o de l’entorn geogràfic on visqués la família. Així, doncs, la família havia d’inventar 

receptes per treure gust a tota mena de peixos, si la realitat econòmica no era molt 

folgada. 

Avui dia, la majoria de la població no segueix els preceptes religiosos, de manera que 

si no es desitja, no cal ni que mengem peix un cop a la setmana. 

• Límit econòmic: L’alimentació era la principal preocupació econòmica de les famílies 

d’abans. Per raons econòmiques, les famílies menjaven de determinada manera, 

esprement la imaginació i la perícia culinària per aconseguir un major gust als aliments 

més barats del mercat. Quan una festa ho requeria, es menjaven aliments cars, omplin 

d’alegria als qui rebien les menges. Avui en dia, l’alimentació ocupa el tercer lloc en el 

rànquing de la despesa familiar, després de l’habitatge i l’oci. Així mengem allò que ens 

plau, sempre, prioritzant la comoditat i el gust per sobre del preu. El preu no és un 

limitant per triar el què volem menjar. 

Polítics, economistes i investigadors de tota mena han lluitat per trencar els límits que ens 

obligaven a menjar d’una manera cíclica, encorsetada si es vol. Cal dir que no és pas dolent 

haver trencat els límits, ans al contrari, ja que ens permet un major desfogament en tots els 

aspectes i això no és, sinó, un motiu d’alegria i de progrés. El que sí que és cert és que tenir 

tota mena d’aliments a l’abast ens obliga a reaprendre com hem de menjar. Abans no érem 

nosaltres qui dictava com havíem de menjar, ho dictava l’entorn. 

Ara som nosaltres els últims responsables en la tria de la nostra alimentació, però hem perdut 

el referent a qüestions que abans no es plantejaven de manera tant conscient, perque es 

donaven de manera espontània, per exemple la nutrició, o la temporada dels productes, o la 

proximitat amb els productors i la cultura entorn com es fan els aliments. Paradoxalment tenim 

una oferta molt àmplia, però a la pràctica, ens repetim molt més. És a nivell individual la nostra 

alimentació més rica i variada quan podem obviar allò que no ens plau tant? 

Per ilustrar-ho faré servir el símil d’Internet. És dolent gaudir de l’eina d’Internet? No, al contrari, 

és un signe de progrés i és una eina que ens comunica i ens facilita la feina. 

7



És dolent tenir accés a tota la informació que Internet ens facilita? No és dolent, però hem de 

saber com navegar per la xarxa, hem d’aprendre a navegar per la xarxa. I, el què és més 

important, hem d’ensenyar als nostres fills a navegar per la xarxa, si és que no volem que la 

xarxa, què és una ajuda, es transformi en un perill. 

Així, al davant de la gran quantitat d’aliments que tenim a l’abast, la qüestió fonamental és: 

EDUCAR EN L’ALIMENTACIÓ PER TENIR CRITERI EN FER LA TRIA 

c) TRENCANT ELS HÀBITS 

Però no és només una qüestió d’aliments, d’abundància d’aliments, vull dir. 

Les diferències fonamentals entre el què passava abans i el què avui dia ens trobem, i que fan 

que el model après de les generacions anteriors no sigui reproduïble, es basen en un canvi 

radical en els hàbits alimentaris a les llars. 

Allò que varem aprendre de les nostres mares, que al seu torn van aprendre de les nostres 

àvies, és un model difícil de conservar en la manera actual de viure. 

Quins han estat, entre d’altres, aquests canvis sociològics? Què ha canviat en les darreres 

dècades? 

• Nuclis familiars nuclears, no extensos 

• La incorporació de la dona a una feina remunerada fora de la llar 

• Millor estatus econòmic de les famílies 

• Menys fills en el nucli familiar 

• La majoria dels infants dinen en el centre escolar. El sopar s’ha desestructurat. El cap 

de setmana es menja fora de la llar 

Nuclis familiars nuclears, no extensos 

Families on convivien tres generacions, i amb familiars solters és ara una raresa, però permetia 

que la mare de familia pogués treballar, i era per exemple l’àvia o una tieta que tenia cura de la 

cuina familiar, amb molta disponibilitat de temps. 

La incorporació de la dona a una feina remunerada fora de la llar 

Després d’un segle de lluita feminista, la dona s’ha incorporat amb garantia de drets en el món 

laboral remunerat. És motiu de joia, sens dubte, i no té cap sentit tornar enrere. 

La conciliació laboral i familiar està en procés, però mentre no s’assoleixen els objectius, les 

cuines de les llars han quedat desertes. Un dels senyals inequívocs de l’emancipació de la 

dona ha estat penjar el davantal. 

Aquella persona – la mare, o l’àvia, o la tieta – dedicada, pràcticament, en exclusiva a tenir cura 

en l’alimentació de la seva família, ha desaparegut, i no ha estat substituïda per cap altre agent. 

Les tasques desenvolupades per la mare, entorn a l’alimentació, no es centraven només en la 

transformació dels aliments, és a dir, en la cuina, sinó en tot allò que envoltava el fet alimentari: 

- Planificació de menús, tenint en compte totes les variables – qualitat, varietat, sabor, 

equilibri nutricional, cultura, temporada, preu - 

- Compra diària dels aliments, amb els avantatges qualitatius que comporta 

- Cocció acurada, amb temps, dels aliments, i omplint la casa d’aromes, ampliant, així, 

les sensacions d’un àpat. Arribar a casa sentint l’olor de les coccions ens preparava per 

rebre el plat. Veure la transformació dels aliments, de cru a cuit, ens ensenyava a 

conèixer els aliments. Cuinar a casa és l’escola de l’alimentació. 

- Parament de la taula. Servir l’àpat en una taula ben parada no és un luxe, és una eina 

per consolidar hàbits alimentaris, a l’hora que predisposa per esperar l’àpat com una 

part important de les activitats diàries, i no tant com un tràmit. Parar la taula és donar 

8



importància als aliments que s’hi presentaran. Donant importància als aliments ens 

donem importància a nosaltres. No hi ha imatge de més deixadesa i menys estima per 

un mateix que menjotejar qualsevol cosa al davant d’un ordinador o al davant d’una 

televisió. 

- Defensa del menú. Qui cuinava els seus plats magistrals i els defensava en 

conseqüència. Sabia que estaven ben cuinats, alhora que hi havia dedicat unes hores, 

per tant no tenia mandra ni cansament per defensar-los fermament, davant de febles 

crítiques del “no m’agrada”. Avui, els pares, cansats com anem, si al nen no li agrada 

no tenim esma de contradir-lo, a més, sovint, no sabem com han estat cuinats els plats 

– en el cas de productes precuits –, raó per la que no podem defensar el què no hem 

cuinat. 

Combinar la feina domèstica amb el desenvolupament professional està sent pels pares una 

tasca difícil de portar. 

Després d’una llarga jornada laboral, les mares i els pares arriben tard i cansats a casa, sense 

haver pogut fer les compres imprescindibles per avituallar el rebost. Les elaboracions culinàries 

llargues i complexes queden arraconades per a dies amb més disponibilitat de temps. Els pares 

cuinen allò que saben que l’infant accepta, doncs no els compensa ser la guspira que faci 

esclatar un conflicte vespertí. 

Millor estatus econòmic de les famílies 

Gràcies al doble sou en el nucli familiar, disposem de més diners per a la compra del què ens 

cal. Tal i com dèiem en les línies superiors, l’alimentació ocupa el tercer lloc en la despesa 

familiar. 

El que el consumidor cerca en els lineals del supermercat és comoditat. Es busquen aliments 

còmodes, que ens facin la cuina més fàcil. 

Quan comprem, també, ens deixem seduir i comprem aliments que, potser no ens calen, però 

ens agraden. 

Així, doncs, la tria en el carret de la compra la determina el gust i la comoditat i el preu. 

Ens falta temps i ho suplim amb productes elaborats per la industria alimentària que ens 

ajuden, ens fan de pinxes de cuina. Així trobem feixuc elaborar una maionesa, tallar patates o 

amassar la base de la pizza. Ho comprem gairebé tot mig fet. 

No és pas catastròfic, però, certament, aquest aspecte és resultat del canvi d’hàbits o, a 

l’inrevès, és causa del canvi d’hàbits alimentaris a la llar. 

Menys fills en el nucli familiar 

Famílies amb quatre fills ens semblen impossibles de gestionar, enormes. Fa unes dècades, 

ningú no se’n meravellava en veure una família nombrosa, era comú. 

Els nens, avui dia, tenen molta força en les famílies. Si al fill d’una família de tres no li agraden 

els pèsols, és molt probable que els pèsols desapareguin del menú familiar. Els infants són 

motor de canvi, però també són els precursors de costums i hàbits en les llars. 

Escoltar als infants ha estat una millora en la comunicació familiar, sens dubte, però no hem de 

permetre que els infants triïn no només el seu menú, sinó, també, el nostre. 

Si la família deixa de menjar un o un altre aliment perquè al fill no li agrada i, en conseqüència, 

aquest aliment desapareix de la llar, aquesta família està negant, al fill, la possibilitat de tornar 

a tastar aquell aliment, alhora que li està transmetent, al fill, el poder que té per modificar 

conductes a casa. Certament, el permetre que el fill triï el què tota la família menja és indueix, a 

l’infant, a interpretar que té poder per fer i desfer el que li plagui. 

La majoria dels infants dinen en el centre escolar. El sopar s’ha desestructurat. 

Avui dia, la majoria dels infants dinen en el centre educatiu. Els pares passen el relleu de 

l’educació en l’alimentació a les escoles. 

Els nens estan una mitjana de 8 hores al centre escolar amb el risc que la institució escolar 

acabi per fer d’abocador social, on hi van a parar totes les mancances educatives dels tutors. 

9



Ara bé, d’una manera o d’una altra, l’escola està adquirint la competència d’educar en 

l’alimentació, 175 cops l’any, un 8% de les decisions alimentaries l’any, en els aspectes 

següents: 

- Tot sovint els infants tasten, per primera vegada, alguns aliments a l’escola, o algunes 

textures. És comú sentir dir a alguns pares “Ja l’ensenyaran a menjar llegums a 

l’escola, jo, a casa, no m’hi veig en cor”. No cal dir que aquesta actitud és del tot 

contraproduent, doncs, els infants tasten per primera vegada els llegums, per posar un 

exemple, cuinats per a cinc-cents nens, amb totes les limitacions organolèptiques que 

aquesta quantitat comporta. Així, l’infant no té referents del què són uns llegums 

cuinats pels pares, de qualitat, plens de sabor, calentons i, encara que sembli cursi, 

fets amb tot l’amor. 

- L’equilibri nutricional està garantit a l’escola. Aquest aspecte tranquil·litza als pares, de 

manera que, al vespre, si els infants mengen “menys bé” – en el sentit de menys 

equilibrat, o més desendreçat – els pares queden tranquils. La frase habitual que 

s’escolta als pares és “Els nens ja mengen bé a l’escola, al vespre fem el què podem” 

- Els nutricionistes i dietistes aconsellen, per a tenir una bona salut, que el sopar no sigui 

abundant. Aquest sensat consell s’interpreta de variades maneres, entre les quals, hi 

ha qui considera que menjar poc és menjar qualsevol cosa. I quan mengem qualsevol 

cosa, acabem menjant-la en qualsevol lloc. Per tant, els infants s’acostumen a no donar 

importància a l’àpat i, sopant mentre juguen a l’ordinador o miren la televisió. 

Desestructurant el sopar, perdem l’oportunitat de crear un espai per compartir les 

inquietuds familiars, per parlar, per intercanviar experiències, per educar, en definitiva. 

- El cap de setmana, els horaris es laxen i els àpats en restaurants són freqüents. Els 

infants trien les propostes culinàries afins, i els pares cedeixen. 

d) Propostes d’acció 

Un cop fet l’anàlisi d’on som, no té cap sentit voler tornar enrere, però pot tenir sentit observar 

què teniem de bo abans, per tal de conservar-ho i conciliar-ho amb les possibilitats actuals. Cal 

conservar allò que ens proveeix salut: hàbits a taula, àpats estructurats, varietat d’aliments, 

sabors particulars dels aliments. Perquè salut és sabor, ja que no entenem la salut com la 

manca de la malaltia, entenem la salut com a equilibri harmònic de l’individu, és a dir l’equilibri 

físic i psíquic. El sabor és l’expressió del plaer en l’alimentació, sense el qual la nostra salut 

perillaria. 

Ens trobem, doncs, al davant d’un nou quadre, amb una certa desorientació, i en un entorn 

social diferent, amb necessitats diferents. 

Si antigament la dèria dels pares era poder alimentar als seus fills, la dèria d’avui en dia ha de 

ser: 

EDUCAR EN L’ALIMENTACIÓ 

Hem de canviar el discurs, ja no podem parlar, només d’alimentar, com si els nostres fills fossin 

ocellets piulant i esperant que els posem el menjar al bec obert, hem de parlar d’educar, que és 

el mateix que donar eines, transmetre CRITERI als nostres fills, perquè puguin TRIAR la millor 

alimentació. 

Ens hem de reeducar en l’alimentació general: conèixer la diversitat d’aliments que ens facilita 

una alimentació variada i recuperar el gust divers dels aliments, que ens fa ser més curiosos i 

que ens fa gaudir més de la ingesta. 

10



Qui és el responsable de l’educació en l’alimentació? 

Els principals responsables en l’educació en l’alimentació són, certament, els pares. És a casa 

on, tradicionalment, de manera tàcita, els infants han après a menjar i a on s’han estimulat els 

sentits, des del punt de vista gastronòmic. 

Però, és ben cert, que aquesta transmissió natural de coneixements alimentaris no s’està duent 

a terme. Així, doncs, els pares no estan educant en l’alimentació als seus fills. 

L’escola considera que no li pertoca treballar en aquesta disciplina. 

En definitiva, específicament, no hi ha ningú que se n’estigui ocupant, avui dia. 

Creiem que hem de coeducar en l’alimentació, que tota la comunitat educativa hi ha de 

treballar, des de la seva perspectiva, i amb les seves possibilitats: pares, monitors de menjador, 

mestres, administracions i professionals de l’alimentació. 

L’educació en l’alimentació ja no es pot fer de manera natural, intrínseca i implícita en el 

tarannà domèstic quotidià; ara s’ha d’educar de manera explícita. 

S’ha de cercar un espai físic i un espai temporal on es treballi l’educació en l’alimentació. 

Aquest espai pot estar emmarcat a l’escola o en un altre indret, sempre i quan les 

infraestructures estiguin adaptades per a la temàtica a treballar. 

2. QUÈ ENTENEM PER ALIMENTACIÓ 

Alimentació és un concepte extens i complex que engloba, en sí mateix, una sèrie de 

disciplines. És com si alimentació fos una calaixera plena de calaixos, que es connecten entre 

ells. 

En la calaixera de l’alimentació hi trobem els següents calaixos: 

A) EL CALAIX DEL CONEIXEMENT DELS ALIMENTS 

Alimentar-nos bé, de manera variada és sinònim de conèixer els aliments. I conèixer els 

aliments significa: 

- Conèixer la gran varietat de possibilitats que tenim a l’abast 

- No perdre el lligam amb el medi natural, entenent que un aliment, com les fruites, per 

exemple, no sorgeixen d’una fàbrica, sinó d’un procés natural, en el qual, la pròpia 

fruita és la seva fàbrica a través de les llavors 

L’alimentació ajuda a entendre com és i perquè és d’aquesta manera, l’entorn en el que vivim, 

doncs la majoria dels aliments que consumim es troben al nostre voltant, a més l’home ha 

modificat tant com ha pogut el medi natural per tal d’obtenir, precisament, un rendiment 

alimentari. 

- No ésser dependents de la industria alimentària. Si coneixem els aliments, no ens farà 

por tractar-los, manipular-los i transformar-los en mengívols. Si sabem que del blat se’n 

fa farina, i de la farina en podem fer pa de pessic, potser no ens caldrà comprar el pa 

de pessic i ens veurem en cor de fer-ho nosaltres. Ens estem fent 

“industrioalimentaridependents”, que és una paraula inventada que significa que, d’aquí 

poc, no sabrem elaborar res sense l’ajut de la industria alimentària. Sovint acabem 

comprant aliments processats i embolcallats perquè en la seva etiqueta ens explica 

com fer-los servir, perquè hi ha instruccions d’ús i, el que és més important, perquè en 

la seva etiqueta hi trobem la data de caducitat, aspecte que ens tranquil·litza 

enormement. Però és pur desconeixement, si sabéssim com són els aliments, ja no ens 

caldria la data de caducitat, podríem identificar, pels senyals que l’aliment ens 

transmet, si aquest és òptim per a menjar-lo. 

11



b) EL CALAIX DELS SENTITS. 

Alimentar-nos és despertar els nostres sentits. 

Cada un dels aliments que ingerim tenen aromes, sabors i gustos diferents. Fins i tot el 

mateix aliment, sotmès a múltiples variables – clima, terra, aigua, temporada, maduració, 

cocció, temperatura – el fan diferent i tindrà unes sensacions organolèptiques particulars. 

Els productes processats són molt gustosos pels consumidors actuals, però el gust és 

homogeni, sempre és el mateix. Així, els nostres sentits s’adormen, no poden distingir entre 

matisos subtils. Un aliment natural està sotmès a múltiples variables que el diferencia, 

lleugerament, d’un altre d’igual. Els productes fabricats industrialment estant en bona 

mesura estandaritzats amb l’ús d’aromes i additius sintètics, i els profereix un gust repetible 

d’un to més alt, cosa que ens habitua a un gust més dolç, més salat, més àcid que el seu 

homòleg natural. Perdent la capacitat de proveïr de matisos i subtileses. 

Menjar és fer funcionar tots els nostres sentits: 

vista 

gust 

olfacte – fred o calent té diferents aromes – 

tacte – temperatura, textura – 

oïda – a través del cruixent – 

Tastar, és a dir menjar pensant en les sensacions del que es menja, desperta el gust i 

ensenya a l’individu a conèixer-se a ell mateix millor i a comprendre el seu entorn: mentre 

aprèn a degustar, l’infant pren consciència de la seva pròpia sensibilitat, posant paraules a 

les seves sensacions. 

c) EL CALAIX DE LA SALUT 

Alimentació és una de les principals píndoles per a la nostra salut. 

No cal omplir-nos de productes alimentaris pre/probiòtics, cal saber què ens cal i aplicar-ho 

al nostre dia a dia. 

Una alimentació variada i moderada és garantia de salut, sense haver de caure en el 

discurs nutricional de la quantitat d’hidrats de carboni i proteïnes que necessita el nostre 

organisme. Tot i això cal transmetre que és mitjançant els aliments d’on obtenim els 

nutrients indispensables pel bon funcionament del nostre organisme. Hem de transmetre 

als infants la informació necessària i assumible, depenent de cada nivell, per tal que 

entenguin què significa nodrir el nostre organisme. Amb aquesta informació, dotem als 

infants de criteris consolidats quan els arribin missatges publicitaris sobre aliments “que 

donen salut”. 

Plaer i salut no són contradictoris. Tenim tendència a dissociar plaer amb salut, de manera 

que escolto, sovint, qui diu, mentre es menja un exquisit pastís de xocolata – avui faig un 

pecat, demà menjaré de manera saludable -. Cal transmetre que menjar un pastís de 

xocolata, si és plaent per qui ho menja, és molt saludable. El que no és saludable és 

menjar un pastís de xocolata per sis persones, una de sola; tampoc no és saludable menjar 

una galleda de llenties, tot sol! La mesura és el que fa que els aliments no siguin 

saludables, i no els propis aliments. Cal transmetre de manera fefaent aquest concepte. 

El plaer és un element essencial de l’equilibri i del desenvolupament harmònic de l’individu. 

Fruir menjant és un signe de salut. 

L’alimentació és voluntària, el que significa que nosaltres mengem el què volem i, és molt 

probable que triem els aliments que més ens plauen. La nutrició és involuntària, el que és 

el mateix, nosaltres no podem destriar els elements que ens nodreixen d’aquells que no ho 

fan en un mateix aliment. Hem de saber com ens nodreixen els aliments, però, sobretot, 

aconseguir que ens agradin el màxim nombre d’aliments per assolir una correcta nutrició. 

12



d) EL CALAIX DE LA CULTURA 

Menjar és cultura, en tots els aspectes. Des de l’ordre dels plats – primer, segon, postres – 

a com està parada la taula, fins a quins són els plats considerats “de festa” i “de diari”. 

Trobem els mateixos aliments al llarg i ample de la Mediterrània, però tal i com estan 

cuinats, o tal i com es presenten a taula, sabrem si som a Grècia, al Marroc o a Itàlia. 

Perquè el codi culinari de cada país comporta un conjunt de regles i de recomanacions 

indicant com preparar els aliments, com associar-los i com consumir-los: nosaltres no 

mengem pas solament els aliments, sinó també les combinacions d’aliments, que 

esdevenen plats, ells mateixos associats en àpats organitzats. 

Per altra banda, els moviments migratoris, les colònies, les conquestes i els esclavatges, 

en definitiva, la nostra història, ha estat, moltes vegades, conseqüència de la necessitat de 

proveir-se d’aliments concrets. L’alimentació ha estat factor important en el 

desenvolupament de la nostra història. 

Un país que coneix d’on ve, on és i a on va des del punt de vista de patrimoni alimentari es 

un país capaç de tolerar i assimilar altres cultures sense por a sentir-se agredit. 

Saber ens fa tolerants. El menjar és una de les manifestacions culturals que costen més de 

perdre. França, país amb una altíssima quota d’immigració i en la que ja trobem nets 

d’immigrants, observem que el xador, la religió, la llengua i altres manifestacions culturals 

del país d’origen es van perdent. En canvi, es continua menjant els plats tradicionals dels 

països emissors, com el cuscús. Fins i tot podem afirmar que el cuscús ha entrat a formar 

part de la dieta dels francesos antics. 

La cuina constitueix així un codi d’identitat i de reconeixement extremadament fort per el 

grup. Les cuines estrangeres que arriben avui dia sobre les nostres taules hauran de ser 

considerades com un complement cultural i no com una pèrdua d’identitat…… 

La descoberta de les diferències es una veritable lliçó de civisme: dins el domini del gust, 

no hi ha respostes bones ni dolentes. Per conseqüència, s’aprèn a defendre el seu punt de 

vista, a escoltar i respectar el punt de vista dels altres. 

Tot i això, cal preservar el nostre patrimoni alimentari perquè tot ens sembla nostre –des de 

la pizza al sushi– o, en canvi, el que és propi de la nostra cultura ens sembla llunyà i 

rebutjable –ens és més propera una baguet que un llonguet, un croissant que un pa de 

pessic, un falafel que un capipota–. Les cultures alimentàries mundials s’unifiquen, es 

barregen i, en conseqüència, es confonen. 

Al mateix temps, els hàbits de taula també es desdibuixen, fet que provoca la pèrdua de 

referents a l’hora de menjar: els àpats es dilueixen i l’snacking s’imposa. Es consolida així 

la base d’una alimentació desendreçada molt poc saludable. 

MENJAR ÉS APRENDRE I HO PODEM FER 5 COPS AL DIA. 

3. QUÈ VOLEM TRANSMETRE ALS INFANTS 

Volem transmetre als infants que l’alimentació forma part de tot el que fem al llarg d’un dia, 

que l’alimentació és font de plaer que no és ni una assignatura ni un deure feixuc, és una 

matèria que ens aporta alegria, entreteniment, diversió i molta salut. 

I el que és més important, l’alimentació s’aprèn sense voler. 

No només volem ensenyar, als infants, a cuinar, a treballar tècniques i a interpretar 

receptes, sinó a conèixer els aliments i despertar la curiositat pel gust, a fruir dels aliments i 

a alimentar-nos equilibradament, alhora que incitem a la creativitat en l’àmbit alimentari. 

a) OBJECTIUS GENERALS 

En quant a coneixement dels aliments: conèixer els aliments com a elements 

referencials de l’acte d’alimentar-se i de nodrir –se. 

Despertar l’interés per saber d’on prové els aliments que consumeixen i llurs repercusions 

mediambientals. 

En quant a despertar dels sentits: Recuperar l’acte d’alimentar-se com una vivència 

social i de plaer. Descobrir els nostres sentits per gaudir dels aliments ne plenitud. 

13



En quant a salut: Promoure uns hàbits de consum saludables. Conèixer com els aliments 

ens nodreixen i ens aporten salut al nostre organisme. 

En quant a cultura: Conèixer la gastronomia tant en el marc temporal (gastronomia actual 

i referents històrics) com en la vessant social (festes tradicionals i actes socials). 

b) OBJECTIUS ESPECÍFICS 

Coneixement dels aliments 

Conèixer una varietat d’aliments representativa dels diversos grups d’aliments 

Conèixer la trajectòria dels aliments, des del seu origen fins a la comercialització 

Relacionar les característiques geogràfiques, climàtiques i estacionals i els aliments que 

s’obtenen 

Aprendre tècniques culinàries assolibles a cada nivell d’edat i reproduïbles a casa amb els 

pares. 

Despertar dels sentits 

Identificar els sentits com a eina de descoberta dels aliments 

Iniciar una memòria olfactiva. 

Salut 

Identificar l’aliment com a substància que ens nodreix i alimenta 

Associar l’acte d’alimentar-se com un moment de plaer que ens proporcionen els sentits i 

la companyia social 

Conèixer els elements bàsics de la nutrició 

Conèixer els hàbits alimentaris més adequats 

Cultura 

Identificar la vessant social de l’acte d’alimentar-se 

Conèixer els aliments que composen la gastronomia catalana 

Conèixer costums alimentaris i culinaris, actuals i històrics, de la nostra gastronomia 

Identificar plats típics de la nostra gastronomia 

Relacionar plats propis de la gastronomia catalana associats a la celebració d’una festa 

tradicional 

c) CONTINGUTS 

Coneixement dels aliments 

Procediments 

- Identificació d’aliments 

- Coneixement d’altres aliments que estan arrelant amb força en el nostre entorn. 

- Observació dels aliments i les seves característiques 

- Diferenciació dels aliments en funció del seu origen 

- Ús dels aliments 

- Observació i/o reconeixement de diverses tècniques de conservació i/o comercialització 

d’aliments 

- Observació i reconeixement dels aliments que ens serveixen per cuinar i donar gust: 

greixos vegetals, animals, sal i espècies 

- Reconeixement de diverses tècniques culinàries, descobrint les transformacions dels 

aliments. 

- Observació de l’obtenció de productes derivats 

- Observació de diverses tècniques de conservació d’aliments 

14



Fets i Conceptes 

- Els aliments 

- Característiques i origen dels aliments 

- Sistemes de producció, conservació, transformació i comercialització d’aliments 

- Transformació dels aliments 

- Conservació dels aliments 

- Diferència entre aliments artesanals i industrials 

- Concepte d’ingredient 

Actituds, valors i normes 

- Gust pels aliments 

- La importància d’alimentar-se 

- Valoració del fet de cuinar com a tècnica per gaudir i alimentar-se 

- Col·laboració i cooperació en l’elaboració de receptes 

Despertar dels sentits 

Procediments 

- Reconeixement sensorial dels aliments i de les elaboracions a partir d’aquests. 

- Observació de les parts comestibles dels aliments vegetals i animals 

- Introducció al món del tast. Pautes per percebre tots els matisos dels aliments que 

ingerim, per assolir un àpat plaent. 

- Introducció de les diferències entre aroma, gust i sabor, a través de les espècies, 

herbes aromàtiques, cítrics. Relació d’aromes amb objectes. 

- Importància del color dels aliments. 

- Reconeixement del moment òptim de consum d’un aliment. Un mateix aliment pot ser 

deliciós o desagradable si no prestem atenció al seu estat de maduració. 


- L’alimentació com a font de satisfacció i salut 

- Aliments derivats 

- Els sentits, els portem a sobre. Coneguem-los. 

- Percebre els sentits. 

Actituds, Valors i Normes 

- Gust pels aliments 

Salut 

Procediments 

- Diferència entre alimentació i nutrició 

- Associar alimentació i salut 

- Reconeixement de l’aportació nutritiva dels aliments 

- Reconeixement d’àpats equilibrats 

- Anàlisi i identificació d’encerts i errors higiènics i nutricionals 

- Reconeixement de signes de manca de qualitat en els aliments 

- Reconeixement de creences, costums, encerts i errors entorn l’alimentació i nutrició 

- Anàlisi crítica del missatges publicitaris entorn al consum alimentari 

- Interpretació d’alguns elements: tipus envàs, etiquetes 

15



- Parar taula: una litúrgia saludable 


- Funció de la nutrició 

- Nutrients que ens aporten els aliments 

- Recomanacions nutricionals 

- Què és un desequilibri alimentari 

- Hàbits d’higiene, neteja i ordre 

- Donar importància als aliments és estimar-se a un mateix. 


- Valoració positiva d’una alimentació equilibrada 

- Valoració de les necessitats nutritives del nostre cos. 

- Consciència de la necessitat d’una alimentació equilibrada 

- Consciència de les necessitats nutritives del nostre cos 

- Interès pel coneixement d’hàbits alimentaris saludables 

- Consciència d’errors nutricionals i higiènics 

- Adquisició d’hàbits alimentaris i higiènics correctes 

- Valoració i/o consciència del consum equilibrat i saludable 

- Associació de taula amb moment de tranquil·litat, alegria, comunicació i salut. 

- Una taula ben parada i un àpat plaent són un bon record per sempre. 

Cultura 

Procediments 

- Relació dels trets del medi natural i la producció d’aliments 

- Fer palesa l’estacionalitat dels productes, el pas de les temporades climatològiques, 

que tant influeixen en la nostra cuina. 

- Reconeixement i /o anàlisi dels factors que intervenen en el consum: gastronomia, 

hàbits alimentaris, influències socials (processos comercialització, influx d’altres 

cultures, ...) 

- Relació entre l’organització social i els hàbits i consum que se’n deriven 


- L’alimentació com a tret d’identitat cultural: la gastronomia 

- Geografia, clima i fonts d’alimentació 

- Relació entre societat, medi natural, economia i consum 


- Consciència dels factors que influeixen en el consum 

- Valoració de la gastronomia catalana com a tret d’identitat pròpia 

- Interès per la gastronomia d’altres cultures 

- Valoració de la importància de la diversitat d’aliments en una gastronomia. 

4. METODOLOGIA 

L’acció és la font del coneixement. Aquesta es la raó per la qual s’ha de treballar una 

pedagogia activa que ajuda a les experiències individuals, despertant en cada individu la seva 

pròpia sensibilitat alimentaria. 

Per un altre costat, les activitats proposades tenen un alt component lúdic, perquè creiem que 

l’alimentació s’ha d’associar, sempre, amb una activitat lúdica, divertida i ha de ser, sempre, 

una experiència. 

16



Les activitats es duen a terme en petits grups, per tal que els infants puguin treballar de manera 

més activa. El nombre màxim és de 6 infants per grup. 

LA PRÀCTICA: EL PROJECTE FET EXPERIÈNCIA 

5. DEFINICIÓ DEL PROJECTE 

Projecte d’intervenció amb l’alumnat per transmetre coneixements sobre alimentació en el seu 

sentit més ampli: 

• Nutrició 

• Cultura 

• Gust i plaer 

• Medi ambient i natura 

El projecte està liderat per l’AMPA sota l’auspici de la direcció de l’escola. 

El curs 2007-2008 ha estat el tercer any que hem treballat el projecte d’educació en 

l’alimentació al CEIP ITACA. 

Fins a aquest curs, s’ha intervingut amb cicle superior – cinquè i sisè -, tot i que hem incorporat 

un parell d’activitats amb quart. 

El nostre objectiu és que, a la llarga, el màxim nombre d’alumnes de l’escola es beneficiïn de 

les activitats proposades. 

Els alumnes de quart treballen l’alimentació des de la seva vessant més lúdica, a través de jocs 

de taula, durant el temps de migdia. 

Els alumnes de cinquè treballen la gestió del menjador de l’escola: entenent el perquè del 

menú escolar; elaborant menús complementaris pels sopars; gestionant les queixes i 

suggeriments dels nens de l’escola; i fent el control dels menús que es serveixen en el 

menjador. 

Els alumnes de sisè treballen els sentits –a través del tast – i la cuina – per a obtenir autonomia 

de cara a l’etapa de secundària. Els aliments triats pel tast i la cuina ens fan d’exemple per 

transmetre aspectes mediambientals, amb l’objectiu de sensibilitzar a l’alumnat en què la tria 

dels aliments a consumir és un dels factors decisius en la cura del medi ambient. 

Entenem que el currículum escolar és extremadament dens en matèria com per encabir-hi més 

objectius educatius, i tot i que l’alimentació no és pas un element superflu és complicat pel 

professorat introduir-ho. Per tant, espais, físics i de temps, dedicats exclusivament a 

l’alimentació, com el projecte que hem ideat a Itaca, són del tot imprescindibles per a l’educació 

dels infants, relacionant-los amb els aliments de manera natural i aconseguint transmetre els 

coneixements. 

Els infants estan receptius i, d’aquesta manera, es poden treballar els aspectes educatius no 

curriculars, però absolutament imprescindibles per a desenvolupar habilitats socials i tenir una 

bona salut. 

QUI SOM 

Ada Parellada i Agnès Villamor, les responsables del projecte, som dues mares que formem 

part de l’AMPA de l’escola. 

Professionalment ens dediquem al món de l’alimentació i ens ha semblat adequat demanar a la 

direcció de l’escola la possibilitat d’endegar el projecte que presentem amb l’objectiu de 

transmetre els nostres coneixements. 

La direcció de l’escola ens ha ajudat a desenvolupar el projecte, obrint-nos les portes del 

centre, gestionant les reunions amb els tutors i guiant-nos en les llenguatge pedagògic per 

transmetre els coneixements als infants; en definitiva, facilitant-nos les tasques per dur a terme 

el projecte amb èxit. 

17



EL PERQUÈ DEL PÚBLIC OBJECTIU 

Alumnes, pares, monitors de menjador i mestres. 

En una primera etapa el projecte s’ha centrat en els alumnes, ja que permet treballar amb la 

totalitat del curs, en grups reduïts, objectius concrets, utilitzant un espai i temps que els nens 

associen amb el fet d’aprendre coses i estant per tant, molt receptius. 

S’han dissenyat activitats per als adults que intervenen d’una manera potencial o real en la 

relació dels nens amb l’alimentació. 

Així es s’han realitzat xerrades per a pares, mares i mestres sobre hàbits alimentaris 

saludables. 

S’ha realitzat un taller sobre cuina sostenible per a mestres. 

I s’està preparant una xerrada per a monitors sobre nutrició. 

Amb els alumnes, les mestres d’infantil treballen un petit hort. 

A quart, cinquè i sisè, treballem diferents aspectes: 

A 4t de primària 

La raó per la que hem proposat treballar amb els alumnes de quart en l’apartat de jocs de taula 

és perquè a aquest nivell, els infants, tenen prou capacitat de concentració per seguir un joc de 

taula de durada mitjana, entenent i aplicant les consignes del joc. Així, aprofitem l’interès en 

aquest tipus de jocs per transmetre coneixements sobre alimentació i llengua, sempre amb el 

joc com a base. 

A 5è de primària 

La raó per la que hem proposat treballar amb els alumnes de cinquè es basa en la maduresa 

intel·lectual dels nois de cinquè que fa que entenguin la complexitat del projecte, alhora que 

• tinguin suficient criteri per triar i decidir quins plats i quines opcions alternatives són les 

millors per la resta de l’alumnat de l’escola i tinguin suficient memòria olfactiva i palatal per 

comparar els plats en un tast organolèptic 

• el fet de ser prou madurs però alhora tenir tot un curs per endavant per gaudir de les 

millores implementades. 

• la possibilitat de ser protagonistes en alguna temàtica escolar, sobretot tenint en compte 

que cinquè és un curs d’espera al preuat sisè, ple d’emocions. 

A 6è de primària 

La raó per la que proposem treballar amb els alumnes de sisè en l’apartat de tast i tècniques 

culinàries, amb una vessant medioambiental, es basa en: 

• cuina: Són suficient conscients dels perills propis de la cuina, alhora que l’aprenentatge 

culinari els sigui d’utilitat, ja de cara a la fase escolar de secundària. 

• Tast: Coneixent els aliments i les seves propietats organolèptiques tindran un criteri 

consolidat alhora de triar els aliments al seu abast. 

18



• Sensibilització medioambiental: els alumnes entenen que la seva elecció i la seva 

actuació és important en la cura del nostre planeta. 

6. INTERVENCIÓ AMB QUART DE PRIMÀRIA. 

JOCS LINGÜISTICS I GASTRONÒMICS 

Un cop per setmana, els alumnes de quart fan “tallers manuals” en el temps de migdia. 

Entenem com a temps de migdia aquell espai de temps entre l’àpat i la reincorporació a l’aula, 

que s’ha d’omplir d’activitat. El pati de l’escola no pot absorbir l’elevat nombre d’alumnes que es 

queden a dinar en el centre, aquesta és la raó per la que s’ha de distribuir a l’alumnat en 

diferents aules, realitzant activitats lúdiques que no precisin d’espai a l’aire lliure. 

L’activitat d’alimentació forma part d’aquest temps d’esplai dirigit en l’aula. Es tracta d’una 

activitat manual –l’elaboració d’un joc de taula – amb el que podran jugar-hi un altre dia. 

Totes les activitats proposades es dissenyen seguint els següents paràmetres: 

• Han de ser lúdiques: Tenint en compte que el migdia es un moment dins del descans i 

el lleure dels escolars, es important insistir en què el joc ha de ser, sobretot, divertit, 

entretingut. Aprendre a través del joc és la manera d’aprendre sense adonar-nos-en 

• Creatives: la creativitat es basa en aquest cas en l’apropiació individual del 

coneixement. En la vida quotidiana, no hi ha una única manera de menjar, cada un de 

nosaltres adaptem les possibilitats gastronòmiques a les nostres personalitats. La 

creativitat es la comunió entre l’entorn i un mateix, entenent la persona com el resultat 

d’un bagatge genètic i cultural. 

• Teòriques. Entenent la teoria com l’aprenentatge sobre coneixements bàsics sobre 

els que es munta una joc aplicable. És a dir, tots els jocs estaran dissenyats sobre 

una base teòrica, amb intenció de transmetre un coneixement. 

• Per a grups reduïts, que treballin simultàniament. 

• L’activitat ha de tenir una durada adequada a l’espai de temps de migdia 

L’activitat es desenvolupa en l’aula de plàstica, on “fabriquem” un joc didàctic, amb un objectiu 

educatiu que versa sobre conceptes de sostenibilitat alimentària. A través del joc donem a 

conèixer i treballem pràctiques sostenibles al voltant de l’alimentació. 

7. INTERVENCIÓ AMB CINQUÈ DE PRIMÀRIA. 

ENTENEM COM ENS ALIMENTEM AL MENJADOR ESCOLAR 

Amb l’alumnat de cinquè aprenem el què significa una dieta equilibrada. Els alumnes saben 

que a l’escola es menja una dieta correcta, on els grans grups d’aliments en són representats i, 

per tal, beneficiosa per a ells. 

Aprenem els nutrients que ens aporten els aliments, quines són les combinacions d’aliments 

més adequades. A l’escola mengem d’una manera determinada perquè ens ajuda a seguir una 

dieta adequada a les necessitats del nostre organisme. 

La tasca de les responsables formadores és complementària a la temàtica curricular. Això 

significa que hem de ser guiats pels tutors de cinquè. Duem a terme, amb els tutors, una reunió 

a principi de curs, en la que es refresca la dinàmica del projecte educatiu, i en la que es debat 

la validesa dels materials educatius; i una reunió valorativa a final de curs, per compartir els 

aspectes més rellevants de la mecànica del curs, referents a les sessions de nutrició. 

Sessió de nutrició 

Iniciem la intervenció amb el grup de cinquè fent una sessió de nutrició, d’una hora de durada, 

a principi de curs, en horari lectiu. La sessió teòrica de nutrició la fem amb el grup classe, amb 

19



suport de power point i un guió validat per la direcció del centre, tant els continguts com el 

llenguatge emprat per transmetre. 

Com a recurs/suport per explicar els conceptes de nutrició fem servir tres personatges – 

Spaguetti Carboni Gasolini; la mecànica Mandarina Vitamina; la Sardina Proteïna, filla de Maó 

– en forma de ninotets. 

A través dels personatges i amb el suport de power point, expliquem al grup d’alumnes de 

cinquè els conceptes bàsics de nutrició i el perquè els menús de l’escola contenen tal varietat 

d’aliments: 

• la funció que fan els nutrients en el nostre cos 

• quins són els principals nutrients 

• on es troben els principals nutrients 

• la quantitat de cada un dels nutrients que el nostre organisme necessita 

• la distribució d’aquests nutrients en la nostra dieta 

Sessió de tast. La necessitat de gaudir dels aliments. 

Dividim la totalitat dels alumnes de cinquè en grups de sis alumnes cada un. Al llarg del curs, 

cada mes, un grup de sis alumnes es fa càrrec de diferents tasques de control i gestió del 

menjador escolar. 

A principi de curs es facilita un calendari d’activitats als alumnes, en el que s’emplaça als grups, 

prèviament formats, a realitzar un tast en una data determinada. 

El traspàs de grup en la responsabilitat del desenvolupament de tasques al voltant del 

menjador es du a terme en el citat tast de plats del menjador escolar. Ens trobem en el 

menjador a l’hora habitual de l’àpat. Les formadores portem dues preparacions diferents del 

plat concret a tastar del menjador. És a dir, si el dia en què hem emplaçat a l’alumnat hi ha 

crema de carbassa, les formadores hauran portat dues versions complementàries per comparar 

la recepta de l’escola amb les receptes casolanes. 

El tast es recolza en un full de tast en el que es treballa quins són els productes integrants del 

plat, la idoneïtat de la combinació d’aliments i les preferències organolèptiques –temperatura, 

textura, color, aroma i gust - 

L’objectiu del tast és que els infants entenguin que la cocció dels aliments és un tret fonamental 

en la qualitat dels plats. I que, sovint, és una injustícia quan titllem un aliment com a 

“desagradable” si només hem tastat una manera de cuinar-lo. 

Guiar als infants 

L’infant necessita ser guiat per diversificar la seva alimentació. En efecte, els infants joves 

accepten espontàniament un petit cercle d’aliments: els aliments ensucrats (fruites, gelats, 

confiteries,…), certs aliments salats i simples (patates fregides, pasta, arròs, pizza), certes 

carns (bistec i pollastre) i d’altres aliments en general nutritius i amb gust poc marcat; però es 

més difícil fer-los consumir els aliments menys nutritius com les verdures, els aliments forts de 

gust o els aliments nous. Aquests gustos semblen ser comuns als infants de diferents cultures. 

Una alimentació diversificada es important per afavorir el desenvolupament harmònic de 

l’individu ( i les eleccions alimentaries efectuades durant l’infància condicionen durament la vida 

de l’adult!). 

El despertar sensorial ensenya als infants a estimar els aliments variats. 

Una clau d’aquesta educació al gust es la d’oferir a l’infant la possibilitat de familiaritzar-se amb 

els aliments poc coneguts i el d’apropiar-se’ls. En efecte, els psicòlegs han compres bé que els 

20



infants rebutgen tastar un cert nombre d’aliments pel sol fet de ser nous: menjar no es pas un 

acte tan banal i simple, ja que l’aliment esdevé una part de l’organisme, una part d’un mateix. 

Per tastar els aliments es necessita vèncer un cert temor inicial concernent als riscos de la 

ingesta i de trobar una motivació per superar la por de tastar (en particular la gratificació dels 

pares o d’un adult valoritzat). Els adults són una part clau dins l’educació al gust: han de 

despertar l’interès als infants abans que obligar-los a menjar. 

Deixem, doncs, temps als infants de “fer la coneixença” amb els aliments nous abans de posarlos 

a la boca: quin es l’aspecte, el color, la forma, l’olor, la consistència de cada aliment? Quins 

aliments o records desagraden a cada un? Les analogies que els infants estableixen amb altres 

aliments coneguts els permeten de començar a apropiar-se l’aliment. 

L’acceptació dels aliments nous pot prendre més o menys temps, segons els infants (la seva 

edat, el seu sexe, la seva personalitat), la naturalesa dels aliments (els aliments d’origen animal 

són objecte de rebuig d’una manera clara), la novetat dels aliments, el context del consum…. 

Però es sovint possible d’animar l’infant a apreciar un aliment nou si li fem consumir 

repetidament (sempre dins un context agradable): al llarg de les consumacions, l’infant constata 

que l’aliment no es “dolent” per ell; atribueix una significació a aquest aliment i juga 

favorablement 

El resultat de la familiarització es que l’aliment canvia de status: de desconegut i potencialment 

perillós, es torna conegut i inofensiu, es bo per menjar. 

De les tres opcions presentades en la sessió de tast, l’alumnat en tria una, la que ells 

consideren com a organolèpticament més encertada. Si la recepta que ha resultat 

“guanyadora” no és la de l’escola, facilitem el mètode d’elaboració al cuiner del centre per 

veure si pot fer alguna modificació en la seva recepta. 

En la sessió de tast es refresquen els coneixements adquirits en la sessió de nutrició, en 

aquest cas, treballant-los sobre el menú servit al centre. Comprovem que el menú és equilibrat 

doncs contempla els grups d’aliments imprescindibles per al bon funcionament del nostre 

organisme. 

La sessió de tast fa la funció de reunió, al llarg de la qual s’explica al grup reduït quines són les 

tasques que ha de desenvolupar durant el mes següent. 

El coneixement de l’aportació nutricional dels aliments en el nostre organisme, fa que els 

alumnes tinguin més eines per entendre les raons que tenim els adults a l’hora de dissenyar un 

menú escolar; sacrificant, moltes vegades, les preferències palatals dels infants en vers la 

funcionalitat dels aliments. Els alumnes ho comprenen i aprenen a estimar les propostes 

culinàries. 

Quan els demanem que proposin millores organolèptiques en el menú escolar, responen tenint 

en compte les necessitats nutricionals de l’organisme. 

Sessió de planificació de sopars complementaris al dinar escolar 

En grups reduïts de 12 alumnes, fem una sessió per planificar els sopars complementaris als 

dinars escolars. 

La sessió la realitzem un cop cada dos mesos, pel que la repetim quatre vegades al llarg de 

l’any, de manera que les famílies reben les propostes que han dissenyat els alumnes de cinquè 

tenint en compte les estacions – tardor, hivern i primavera – aproximadament. 

La sessió es desenvolupa a l’aula, a les 13h, abans de l’hora habitual de l’àpat. 

Es divideix la totalitat del grup en quatre grups de 3 integrants cada un. Cada grup dissenya els 

sopars complementaris d’una setmana, de manera que, al final de la sessió, tenim un mes 

complert de sopars complementaris. 

21



Els criteris per dissenyar els sopars complementaris, tenint en compte els aprenentatges en 

nutrició adquirits en la sessió teòrica anterior, són els següents: 

• Equilibrats: entenent que han de contemplar els tres grups de nutrients fonamentals per 

obtenir una bona alimentació 

• Complementaris: entenent que s’ha de tenir en compte el menú que han menjat al 

migdia i, també, el menú del dia següent. 

• Saborosos: entenent que les propostes són per menjar, per tant no és vàlid suggerir un 

producte, sinó que s’ha de tenir en compte les coccions, les presentacions, les 

combinacions. S’ha de tenir en compte els acompanyaments perquè no sigui, només, 

una relació de productes. Per exemple, no és vàlid dir que s’ha de sopar “peix”, sinó 

que s’ha de dir quin peix “lluç”, com s’ha de cuinar “al forn” i amb quin acompanyament 

“amb patates i tomàquet”. 

Els menús es validen per les responsables formadores del projecte educatiu d’alimentació i es 

distribueixen als pares de l’escola. És una guia elaborada pels propis alumnes, responent als 

seus aprenentatges i a les seves preferències gustatives. 

Tasques a desenvolupar de la gestió del menjador escolar 

A cada un dels grups reduïts, de sis alumnes, els toca desenvolupar una sèrie de tasques de 

gestió del funcionament del menjador escolar, durant un mes del curs. 

Prenen la responsabilitat a partir del dinar de tast que realitzem les responsables formadores i 

finalitzen les tasques quan els relleva el següent grup en el dinar de tast. 

Les tasques a desenvolupar de la gestió del menjador estan relacionades en una fitxa que 

tenen els alumnes i són les següents: 

• Gestió de la bústia de suggeriments: Els tutors de cicle mitjà i superior expliquen, a 

principi de curs, als seus alumnes el funcionament de la bústia de suggeriments i 

queixes. Els alumnes de cicle mitjà i superior disposen d’una bústia de suggeriments 

del funcionament del menjador, en la que hi poden dipositar queixes, sempre i quant 

estiguin signades i siguin coherents; es rebutjaran les queixes mal redactades i mal 

argumentades. L’objectiu de la bústia, a part de les millores en els menús dels infants, 

és l’educació en consum, explicant com s’ha de fer una queixa formal, de manera 

entenedora, introduint un aprenentatge en l’elaboració d’una queixa. El grup reduït 

responsable classifica les queixes i els suggeriments de la bústia en una carpeta de 

comunicació entre els alumnes i els pares i mares responsables de la comissió de 

menjador. Els pares i mares responsables de la comissió de menjador han de 

complimentar la fitxa de seguiment de les queixes i els suggeriments. Conseqüentment, 

tindrem un barem de l’acceptació dels plats des del punt de vista del consumidor, que 

no deixen de ser els propis alumnes. 

• Piràmide dels aliments: Al menjador hi ha una piràmide de fusta amb unes imatges 

d’aliments que tenen un velcro adherit. Els alumnes enganxen en la piràmide els 

aliments que composen el menú del dia. 

• Seguiment i control del menú escolar: Els propis alumnes duen un full de control del 

menú escolar, aquest full reflecteix que allò que hi ha escrit al menú correspon amb el 

què hi ha al plat. 

Sessió de transmissió de coneixements 

Vuit alumnes de cinquè es preparen per impartir una sessió teòrica de nutrició a cicle mitjà. Van 

amb grups de dos, a les quatre classes de cicle mitjà – tercer i quart – al tercer trimestre, a 

l’hora que els grups destinen a l’assemblea. 

Com a recurs disposen dels personatges de la nutrició i d’un guió facilitat per les responsables 

formadores del projecte. 

22



L’objectiu de la mateixa és la consolidació de la temàtica, ja que a l’haver de transmetre els 

conceptes nutricionals, tenen l’obligació i la motivació d’aprendre’ls. Per altra banda, els 

alumnes de tercer comencen a introduir-se en la terminologia dels nutrients; pels alumnes de 

quart, aquesta és una sessió introductòria al tema de la nutrició, curricular en aquest curs. 

8. INTERVENCIÓ AMB SISÈ DE PRIMÀRIA 

ENS PREPAREM PER SER AUTÒNOMS, APRENEM A TRIAR 

Amb els alumnes de sisè, realitzem una sessió de dues hores de durada, que versa sobre un 

producte i durant la qual es treballen els següents temes: 

• Una introducció de l’impacte del producte a tractar sobre el medi ambient 

• Un tast organolèptic del producte o altres productes relacionats 

• Una sessió de tècniques culinàries, on s’elaboren una o dues receptes, en les que el 

producte treballat és el protagonista. 

Els tutors de les classes divideixen la totalitat de l ‘alumnat en grups reduïts d’un màxim de sis 

alumnes cada grup. 

Es facilita un calendari recordatori on hi ha anotades les dates de les sessions de tast i cuina al 

llarg de tot el curs escolar, que es faran una vegada al mes. Degut a la logística de l’activitat – 

que requereix l’ús de la cuina del centre -, aquesta s’ha de realitzar a la tarda, un cop finalitzat 

el dinar de l’escola. 

Es redacta una circular als pares perquè estiguin assabentats dels objectius del projecte, així 

com de les necessitats materials per a realitzar-se i es demana autorització per poder treballar 

a la cuina, advertint-los dels perills inherents que comporta. 

El desenvolupament de la sessió de dues hores és el següent: 

Explicació sobre sostenibilitat medioambiental i sessió de tast 

En cada sessió es treballa un producte diferent, que s’argumenta seguint criteris de 

sostenibilitat medioambiental. La tria d’una alimentació adequada no és només un factor plaent 

per als propis alumnes, sinó que també és un factor plaent pel planeta. Una alimentació 

equilibrada, variada i plaent és una alimentació sostenible. 

• Petita explicació de com el producte altera o ajuda a la sostenibilitat 

medioambiental del nostre planeta. 

• Tast de diferents varietats del producte triat. Es facilita als alumnes un full 

de tast, en el que es detallen una sèrie d’exercicis organolèptics que els 

alumnes han de complimentar. 

• Com a conclusió es proposa un exercici que aglutina tot allò que hem 

après durant el tast. Aquesta conclusió fa la tasca d’avaluació per 

comprovar si han sedimentat el coneixement, o han estat atents a les 

explicacions i als impactes sensorials. 

El gust és una part clau en els continguts a treballar, a través del tast. 

Amb l’exercici del tast, ens acostumem a discernir les propietats físiques i químiques del 

contingut del nostre plat en un conjunt d’activacions cerebrals que es transformen en una 

representació sensorial concreta. 

L’educació al gust ens ensenya a respectar les diferències 

Les sessions de tast ajuden a entendre les diferències entre els degustadors. Cada infant aprèn 

a situar-se per contra dels altres: qui prefereix la mantega dolça o la mantega salada? A qui li 

agraden els plats especiats? Perquè hi ha qui prefereix el roquefort a l’emmental? 

Els infants prenen consciència de les diferencies d’apreciació unides a la cultura alimentaria de 

cada u. 

23



Descobreixen també l’amplitud de les diferències de percepció: sensibilitat a l’amargor, grimpa 

quan proven el palosanto, en contra de que hi ha qui no percep el gust amarg…. 

La descoberta de les diferències es una veritable lliçó de valors: dins el domini del gust, no hi 

ha respostes bones ni dolentes. Per conseqüència, s’aprèn a defendre el seu punt de vista, a 

escoltar i respectar el punt de vista dels altres. 

Berta: - Jo ja ho sabia que era suc de llimona, però la resta del grup no em va escoltar, 

i com que l’Andreu, que sempre mana, va dir que era suc de taronja, el grup va decidir 

que tenia raó. 

La Berta no ha estat capaç de defensar la seva opinió davant el grup, ja que 

habitualment no és escoltada. Però descobrir que ella era qui tenia raó l’ajuda a 

augmentar l’autoestima, a l’hora que se n’adona de la importància de saber argumentar 

les seves decisions. 

Canviar d’opinió ajuda a la convivialitat. L’infant es deixa convèncer, eventualment, de tastar el 

que ha rebutjat inicialment!. Factor d’inserció per uns, factor de descoberta pels altres, factor 

d’enriquiment en tots els casos. L’educació al gust desperta a casa dels nens el plaer de 

degustar, de menjar i de cuinar. 

A final de curs es reparteix a tots els alumnes de sisè un recull de tots els tastos i receptes que 

s’han elaborat, per tal de que tot l’alumnat de sisè pugui consultar-hi allò que l’interessi. 

Els productes que es treballen en les sessions de tast i cuina són els següents: 

• Poma 

• formatge 

• Bolets 

• Cacau 

• Llegums 

• Iogurt 

• Enciams 

• Aigua 

Elaboració d’un plat. Tècniques culinàries 

A l’acabar la sessió de tast, s’elabora un plat. No es pretén ensenyar a elaborar una recepta 

tancada, sinó aprendre algunes tècniques culinàries; alhora que ens interessa el contacte de 

l’alumnat amb els fogons i els ganivets, eines imprescindibles a la cuina. 

L’objectiu de l’activitat és introduir als infants en les tècniques culinàries. D’aquesta manera 

els infants coneixen els aliments, observen la transformació dels mateixos i assoleixen un grau 

d’independència que els atorga pèrdua de por davant els fogons. De cara a l’etapa de 

secundària, saber treballar, culinàriament parlant, una sèrie d’aliments els ajudarà a ser 

autònoms i poder preparar alguns plats quan estiguin sols a casa. 

El grup d’alumnes elabora una recepta dirigida. Tots fan el mateix plat, amb els mateixos 

ingredients. Però la presentació final del plat va a càrrec de cada alumne. Les formadores 

guien als alumnes en la cocció i presentació dels plats, tenint en compte que, és molt probable 

que sigui la primera vegada que els alumnes fan una activitat culinària. 

Per suposat, els alumnes poden demanar d’afegir algun ingredient que hi hagi a la cuina. 

També podran demanar substituir algun ingredient que no els agradi gaire, sempre i quan hi 

hagi un ingredient adient per a substituir-lo; però no es permetrà que l’alumne rebutgi un 

aliment, si no hi ha substitut possible. 

El criteri d’elecció del plat es basa en: 

• Donar protagonisme al producte que estem treballant 

24



• Ensenyar les possibilitats culinàries del producte. Així un producte que, 

normalment, sempre l’hem cuinat i menjat calent, doncs en aquesta sessió el 

treballarem en fred... 

Per a ensenyar cuina és necessari uns mínims paràmetres d’higiene i seguretat per assolir una 

educació coherent en l’àmbit alimentari. 

Així, els alumnes: 

- es rentaran les mans, 

- es recolliran els cabells si els duen llargs, 

- es posaran un davantal i portaran un drap de casa 

- escoltaran unes normes de seguretat, tant sobre la manipulació dels estris i maquinària 

de cuina, com respecte els aliments que manipularan. 

Els infants tenen una gran necessitat de créixer. El mirall, el món dels adults es el seu objectiu. 

Seguint l’exemple de la plàstica, els infants no volen aprendre a pintar com a nens, volen 

aprendre a pintar com adults, perfeccionant-se cada dia en la disciplina, fins arribar a poder-se 

enorgullir de la seva creació. 

A l’escola, la mestra, em comentava preocupada la dificultat en el traç que patia la meva filla. 

La idea és dominar el traç per assolir el màxim dins la disciplina. 

En la cuina, en la que ens trobem a anys llum de la resta de disciplines, ens entestem a 

ensenyar plats naïf. I, en el món de la pintura, són els grans, els adults, que pinten naïf, els 

nens volen pintar com els grans, no volen pintar naïf. Ensenyar a fer una pizza que tota la 

vessant infantil es basa en pintar-li una cara amb olives negres es una gran equivocació, 

perquè ens allunyem dels desitjos dels infants, dels seus objectius. Ells volen fer pizzes 

comestibles, no volen cuinar naïf. Confonem als infants, perquè els ensenyem que menjar es 

fer cares de pizzes. 

En comptes de fer pizzes amb cares de pallasso, la nostra proposta es basa en ensenyar quins 

són els ingredients – engrescant a tastar-los -, com es transformen aquests ingredients – les 

tècniques culinàries -, i deixar que ells mateixos acabin el seu plat com ells vulguin. 

La cuina ajuda a créixer igual que la resta de disciplines. Ens ensenyen a pintar per 

desenvolupar la capacitat de combinar colors....ens ensenyen a tocar instruments per poder 

gaudir de la música...i en poden ensenyar a cuinar per ajudar-nos a gaudir de la nostra 

alimentació diària. 

Davant una societat cada vegada més multicultural, la cuina pot ser una gran eina integradora, 

a la vegada que es una eina que consolida la nostra cultura autòctona. Les tradicions d’aquí i 

les tradicions d’allà seran comparades i, sovint, coincidiran els productes usats, mentre diferiran 

l’ordre en ser consumits i la manera de cuinar-los. La comparació enriqueix les relacions. 

Neteja dels estris i de l’espai emprat de cuina 

Cal transmetre als alumnes que el fet de cuinar implica, també, netejar allò que s’ha fet servir. 

És del tot necessari que els alumnes entenguin aquest aspecte, ja que es tradueix en un 

aprenentatge en valors, el valor del respecte als altres. 

Hem de tenir en compte que la sessió de cuina té com a objectiu el dotar als alumnes d’eines 

per poder desenvolupar-se tot sols a la cuina de casa, de cara a l’etapa de secundària. Si, un 

cop han acabat de cuinar a casa, no netegen i recullen els estris i l’espai, per negligència estan 

fent un gest de manca de respecte a la família. 

La cuina és una eina interessant per treballar la coeducació a l’escola. Tastar és respectar les 

valoracions dels altres; cuinar plegats és compartir; rentar, tots, els plats és una manera d’abolir 

diferències entre nois i noies. A la cuina i a la taula hi gaudim tots, sempre que, tots, hàgim 

col·laborat en la preparació i endreça de tots els estris i aliments. 

25



9. MATERIALS PEDAGÒGICS PER A LES SESSIONS 

Joc per a la sessió teòrica de nutrició de cinquè 

Un dels jocs que hem emprat com a complement de la sessió teòrica de nutrició, per a la seva 

millor comprensió és el “joc de comprar nutrients” 

La mecànica del joc que hem emprat és el següent: 

• Es facilita als participants un full “de compra”, en el qual no hi ha aliments escrits, sinó 

nutrients. És a dir, es demana que els alumnes comprin tres hidrats de carboni 

complexos, per exemple. Aquest full “de compra” respon a una dieta equilibrada per a 

un dia. 

• Sobre una taula hi ha els aliments distribuïts en tres grups que representen “botigues”, 

que corresponen a les principals funcions que desenvolupen els nutrients en el nostre 

organisme: constructors, reguladors i energètics. Així, trobem la botiga de “Cal 

Regulador”, “cal Constructor” i “Cal Energètic” 

• Els alumnes han d’anar a comprar els aliments que corresponen als nutrients 

demanats. Però és molt important recordar en quina “botiga” han d’obtenir els aliments 

per a la funció recomanada. 

• En cada botiga hi ha moltes “trampes”, com en la vida real. És a dir, és molt probable 

que a cal constructor hi hagi una munió d’energètics. Per això hem d’anar amb cura de 

no equivocar-nos i comprar el nutrient en la botiga-funció que correspon. 

• Els alumnes tenen deu minuts per a fer la comanda. En aquest moment s’inicia 

l’avaluació. Normalment els alumnes erren en la “compra” i compren verdures a Cal 

constructor. Se’ls ha de fer entendre que potser sí que les verdures formen part de les 

vitamines que havien de comprar, però que les vitamines s’han de comprar a cal 

regulador i no a Cal Constructor. 

Fitxes de sostenibilitat, tast i de tècniques culinàries 

En cada una de les sessions de sostenibilitat, tast i tècniques culinàries s’elabora una fitxa en la 

que s’hi pot trobar: 

• Nocions del producte a treballar en termes de sostenibilitat medioambiental 

• Exercicis de tast, per fer més conscient les sensacions organolèptiques del 

producte 

• Recepta que durem a terme durant la sessió de tècniques culinàries 

• Descripció dels estris que calen per elaborar la recepta 

• Descripció dels principals nutrients que ens aporta la recepta al nostre 

organisme. 

26



EXEMPLE DE DOSSIER DE TAST I CUINA DE SISÈ 

El iogurt 

La paraula iogurt és d’origen turc, perquè va ser en aquest país on es va 

començar a elaborar aquest producte. 

Va ser una solució molt pràctica pels pobles pastors nòmades, que anaven d’un 

lloc a l’altra. Els mongols, que amb Genghis Khan van arribar fins a Viena, ens 

van portar el iogurt. 

La forma com es fa el iogurt és injectant bactèries especials i bones a la llet i 

escalfant-la, de manera que els bacteris es reprodueixin ràpidament. A aquests 

bacteris, anomenats “Streptococus Thermophilus” i “lactobacilus bulgaricus” els 

agrada molt la lactosa. Per això en mengen tanta com poden, transformant-la 

en àcid làctic i coagulant, a través del mateix procés, la proteïna de la llet – la 

caseïna – . Per això el iogurt és sòlid i àcid. 

En el nostre organisme, els bacteris de la llet ajuden a reconstituir la nostra 

flora intestinal; el que significa que és bo per a l’interior dels nostres budells. La 

veritat és que els primers iogurts que es van vendre al nostre país, es venien a 

les farmàcies; com si es tractés d’un medicament. 

Avui dia, les prestatgeries dels supermercats estan plenes de iogurts de tota 

mena; alguns dels quals anuncien que són molt bons per l’organisme. Heu de 

saber, però que el fet de menjar iogurt natural comú és el que realment actua 

en els intestins. La resta és tot publicitat de l’empresa que l’ha fabricat. 

Encara pitjor, els iogurts de fruites i els baixos en greixos, acostumen a contenir 

molts additius, des dels aromatitzants fins els estabilitzadors, passant pels 

colorants. A veure, no passa res per prendre additius, però tampoc no ens 

nodreixen; no ens aporten res de bo al nostre organisme. Es millor que, al 

davant de tanta oferta, us decanteu pel iogurt natural, que sempre és el que 

menys additius porta. 

Una altra opció es que us elaboreu el iogurt a casa. Heu de basar el procés en 

un iogurt comprat, el qual distribuireu entre sis vasos. Acabeu d’omplir cada vas 

amb llet sencera i tapeu amb plàstic film. 

Col·loqueu-los en una safata de forn, cobriu amb aigua fins la meitat dels vasos 

per fer un bany maria, i coeu al forn durant dotze hores a 80ºC 

27



TAST: IOGURTS 

1. Tasta aquests productes i anota el que et suggereixin els seus atributs: 

Color 

Cremositat 

Gust 

1. 

2. 

3. 

4. 

5. 

1 – Danone 

sabor 

maduixa 

2 – Danone 

amb trossets 

de maduixa 

2. Quin dels 5 t’agrada més? 

Quin dels 4 primers s’assembla més al 5è 

Semblança amb 5 

3 – Fageda 

sabor 

maduixes 

4 – Clesa 

sabor 

maduixa 

1 2 3 4 

5 – Iogurt natural 

Biològic s.u.p.! 

amb maduixes 

del Maresme 

3. Quins altres ingredients se t’ocorre que podries afegir al iogurt per a variar el seu gust i 

l’aportació nutricional? 

Iogurt de vaca 

Iogurt de cabra 

Iogurt d’ovella 

Kèfir 

Ayran 

fruita 

Fruita 

seca 

Nous 

Avellanes 

Ametlla 

crocant 

Pinyons 

Panses 

Prunes 

melmelades sucres 

Sucre 

blanc 

Mel 

Sucre de 

canya 

Xarop 

d’arç 

llavors 

Sèsam 

Sèsam 

torrat 

Altres 

cacau 

28



RECEPTA: SALMÓ AMB SALSA DE IOGURT I ANET 

4 supremes de salmó 

1 poma àcida 

2 iogurts naturals 

4 tàperes 

2 cogombrets en vinagre 

Unes branques d’anet 

Per la pasta brisa 

185 gr. de farina 

100 gr. de mantega freda 

60 ml d’aigua (3 cullerades) 

Comencem per la pasta brisa: simplement barregem tots els ingredients, 

amassem bé i estirem amb un corró, fins que tinguem una làmina de pasta 

brisa. 

Col·loquem la pasta brisa sobre un motlle que pugui anar al forn, prèviament 

engreixat i enfarinat. 

Posem sobre la pasta brisa un tros de paper parafinat i tapem amb llegum cru. 

Les coem al forn durant deu minuts, a 180ºC. 

Tallem les tàperes i els cogombrets menuts. Piquem l’anet. Pelem i tallem la 

poma menuda. Barregem el iogurt amb les tàperes, els cogombrets, la poma i 

l’anet. Salpebrem. 

Tallem les supremes de salmó a trossets. Les salpebrem i les coem a la planxa 

o a la paella, amb un raig d’oli. 

Omplim la tartaleta amb el salmó i tapem amb la salsa de iogurt. 

Servim immediatament. 

ESTRIS QUE EMPRAREM PER FER LA RECEPTA 

Bol: els bols són recipients sense nanses, molt útils a la cuina, 

serveixen per barrejar, per guardar aliments, per batre, etc... 

Corró: és un estri imprescindible per a aplanar les masses i 

aconseguir, d’aquesta manera, una làmina per folrar motlles. 

29



Valor nutricional de la recepta 

Ganivet i taula de tallar: és important que els ganivets siguin afilats, 

per tallar bé; tot i així, cal anar amb molta cura; perquè és més 

important el teu dit que qualsevol vianda! 

Motlle i paper parafinat: els motlles són molt còmodes, a la cuina, 

perquè les preparacions queden boniques, homogènies i per contenir 

els aliments! Cal, però, engreixar-los i enfarinar-los, sempre, abans 

de posar-hi qualsevol preparació, perquè s’hi enganxa tot i sap greu. 

Una altra opció, es protegir el motlle amb paper parafinat, com el de 

la fotografia. 

Paella: s’ha de fer servir la paella indicada per la quantitat d’aliment 

que hi volem coure. Si és massa grossa, ens és difícil de manejar; si 

és massa petita, els aliments no hi caben bé i no es couen 

adequadament. 

Forn: Mètode de cocció en calor envolvent i sec 

Aquesta és una recepta molt interessant a nivell nutricional, ja que conté aliments de gran 

valor. 

Per un costat, tenim una font important de proteïnes de bona qualitat, provinents del salmó que, 

a més, per ser peix blau ens proveeix d’àcids grassos molt bons, com l’Omega 3, pel nostre 

cor. 

La tartaleta és feta de farina – hidrats de carboni complexos – i com que no porta gens de 

sucre, és una bona font d’energia d’absorció lenta. 

El iogurt és un làctic que conté dos bacteris bons, que actuen per millorar la nostra flora 

intestinal. Per altra banda, els làctics són un comodí, ja que contenen tots tipus de nutrients: 

proteïna, hidrats de carboni, vitamines, greixos i un mineral molt important, el calci. 

constructors energètics reguladors 

farina hidrats de carboni 

complexos 

mantega greixos saturats 

salmó proteïna 

oli d’oliva greixos insaturats (tot i 

que en porta molt poca 

quantitat) 

poma vitamines 

minerals 

fibra 

iogurt proteïna greixos 

hidrats de carboni 

simples (lactosa) 

aigua 

vitamines liposolubles 

minerals – calci - 

30



Guió per a l’alumnat. Nutrició. Cinquè. 

FRAGMENT TEÒRIC. Alimentació saludable. 

Cada dia mengem perquè el nostre cos viu gràcies als aliments que ingerim. 

He dit aliments? 

Ai, m’he equivocat!!!! 

Perquè el que el nostre cos necessita són nutrients. Sabeu què són els nutrients? 

Els nutrients són micropartícules invisibles que es troben dins dels aliments 

Els nutrients són imprescindibles per a realitzar les tres funcions que el nostre organisme 

necessita a diari: 

• PER MOURE’NS 

• PER FER QUE NO S’ESPATLLI EL NOSTRE COS. 

• PER CRÉIXER 

Cada una d’aquestes funcions necessita un nutrient particular. 

Anem a conèixer els nutrients de cada una de les funcions i en quins aliments es troben. 

PER MOURE’NS 

- Us presento a Spagueti Carboni Gasolini. És el qui posa la benzina al cos - 

- els germans de l’Spagueti Carboni Gasolini són tota la pasta, l’arròs i el pa. La família 

de l’Spagueti Carboni Gasolini tenen uns cosins, els greixos, que també fan de gasolina 

del nostre cos, però en canvi, s’han de menjar amb molta moderació, perquè són les 

nostres reserves. 

Aquests nutrients són el carburant del nostre organisme. Sense ells no podríem ni moure una 

parpella, ni respirar, ni pensar, ni córrer. Cap mecanisme del nostre organisme funcionaria, tot 

quedaria parat i ens moriríem. 

Els greixos són necessaris pel nostre organisme, perquè ajuden a regular la temperatura 

corporal, alhora que ens fan de reserva. Quan al nostre organisme ja no li queden hidrats de 

carboni complexos, llavors estira dels greixos per continuar tenint energia. 

Els greixos són com la reserva del cotxe, quan s’acaba la gasolina, el cotxe estira de la 

reserva. Sense reserva de gasolina no podem circular, és molt perillós. 

Però necessitem una mica de reserva, no massa, perquè sinó som grassos i això no ens ajuda 

a la nostra salut. 

Els greixos els trobem en l’oli i la mantega 

El nutrients energètics es diuen: 

• HIDRATS DE CARBONI: pasta, pa i arròs 

• GREIXOS: oli, mantega i brioxeria 

PER FER QUE NO S’ESPATLLI EL NOSTRE COS 

- I, ara, us presento a la Mecànica Mandarina Vitamina 

Si continuem amb la metàfora del cotxe, diríem que els nutrients que ens defensen són com el 

nostre mecànic, que regula el nivell de l’oli, cargola els visos que no estan fluixos i mira que tots 

els mecanismes del cotxe funcionin. Els nutrients que ens defensen els trobem en la fruita i la 

verdura, principalment. I aquests nutrients són: 

• Vitamines 

• Minerals 

31



• Fibra 

• Aigua 

La Mecànica Mandarina Vitamina té una família molt gran, amb molts cosins. Per exemple: els 

minerals – calci, ferro, magnesi -, la fibra i l’aigua. 

Tots aquests nutrients són els que ens ajuden a que tot el nostre organisme funcioni a la 

perfecció. 

ELS MINERALS 

Calci, fòsfor, magnesi, ferro...tots aquests noms que sentim anomenar sovint són els minerals. 

Es troben en poca quantitat en diversos aliments, i són imprescindibles pel funcionament de 

l’organisme. 

Erròniament he sentit a dir que el calci ens fa créixer, però no és cert, ja que el calci ens reforça 

els ossos, que és diferent. 

Imagineu un os de pollastre, el qual emboliqueu amb cinta adhesiva, moltes vegades. 

Finalment aconseguireu que l’os estigui molt reforçat i no es trenqui, però no haurà pas crescut. 

Així actua el calci en els ossos, els embolica amb força. 

FIBRA 

Hi ha molts anuncis de televisió que anuncien productes rics en fibra. A casa es compren molts 

d’aquests productes i, a vegades, no se sap per a què ens serveixen. 

Heu de saber que no cal comprar productes processats, perquè la natura ens ofereix uns 

aliments molt rics en fibra: les fruites i les verdures. 

Quina és la funció de la fibra, però? 

La fibra és un element que el nostre organisme no pot assimilar. Per tant, l’anomenem nutrient, 

però, estrictament no ho és. El fet de no ser absorbida per l’organisme és el que li dona valor, 

ja que, la fibra, forma una pilota que arrossega tot allò que a l’organisme no l’interessa: les 

femtes, els greixos sobrers, etc. 

Per tant, podem dir que la fibra, juntament amb l’aigua, neteja el cos per dins. És el nostre sabó 

i l’esponja, necessari perquè tot funcioni. La fibra ens fa anar al lavabo. 

AIGUA 

El consum d’aigua és imprescindible per a nosaltres. El 65% del nostre cos és aigua, que es va 

perdent per la suor, l’orina, etc. 

Aquesta aigua l’hem de recuperar, pel que no ens podem oblidar de beure aigua ni de menjar 

fruites i verdures, perquè són molt riques en aigua. 

La funció de l’aigua és transportar els nutrients als òrgans vitals, així com netejar l’interior de 

l’organisme. 

PER CRÉIXER 

Només em queda presentar-vos a la Sardina proteïna, filla de Maó. 

Els nutrients constructors són els que ens fan créixer. Són les proteïnes i es troben, 

principalment, en la carn, el peix i els ous. 

Cada proteïna és com un maó, i unint maons anem creixent. 

A part de fer-nos créixer, les proteïnes tenen la tasca de regenerar les nostres cèl·lules. Quan 

una pestanya ens cau, torna a sortir gràcies a les proteïnes. 

ELS COMODINS 

Observareu que hi ha tres grups d’aliments que no hem citat en tota l’estona i que són molt 

importants: 

• Llegums 

• Làctics 

• Fruita seca 

32



La raó per la qual no els hem associat amb cap funció és perquè podríem associar-los a totes 

les funcions. Són els comodins, serveixen per a tot. 

Però no es pot jugar a cartes, només, amb comodins, perquè no hi hauria joc. Tampoc no ens 

podem alimentar només amb aliments comodins, estaríem mal nodrits. 

Els llegums són rics en hidrats de carboni complexos – energètics -, en minerals – reguladors – 

i en proteïnes – constructors. 

Els llegums són la única font vegetal de proteïnes, però la seva proteïna és incomplerta, el què 

significa que li falta un aminoàcid per ser una proteïna igual d’interessant que l’animal – carn, 

peix i ous -. Ara bé, aquest aminoàcid que li falta als llegums el trobem en els cereals. Per tant, 

si mengem llenties amb arròs, tindrem una proteïna absolutament complerta. 

Els làctics són rics en proteïnes –constructors -, en greixos – energètics – i en minerals, el calci 

– reguladors. 

I la fruita seca conté pràcticament els mateixos nutrients que els làctics. 

Per tant: llegums, làctics i fruita seca són ideals com a complements de tota dieta. 

DISTRIBUCIÓ DELS NUTRIENTS AL LLARG DEL DIA 

Ara ja coneixem les funcions dels nutrients. Però hem de saber que el nostre organisme 

necessita més d’una mena de nutrients que d’altres. 

El nostre organisme necessita més hidrats de carboni, molts més que no pas proteïnes. De fet, 

el que menys necessita són proteïnes. 

En un dia qualsevol, hem de menjar de la següent manera: 

• 50% dels amics de Spagueti Carboni Gasolini (pasta, pa o arròs) 

• 35 % dels amics de la mecànica Mandarina Vitamina (fruites i verdures) 

• 15% dels amics de Sardina Proteïna, oriünda de Maó (peix, carn i ous) 

I, de tant en quant, un dolç! 

TOTS ELS ÀPATS SÓN IMPORTANTS 

- Cada dia heu de fer cinc àpats. Em podeu dir quins? 

o Esmorzar 

o Mig matí 

o Dinar 

o Berenar 

o Sopar 

- Quin és l’àpat més important del dia? L’esmorzar és l’àpat més important del dia, 

perquè fa moltes hores des que hem menjat i begut per darrera vegada i perquè tenim 

tot un dia, en que necessitarem gastar molts nutrients. I si no tenim aquests nutrients, 

el nostre cos estarà dèbil. 

Per esmorzar, cada matí, heu de prendre: 

- Una fruita 

- Un làctic 

- Un farinaci (hidrat de carboni) 

33



4. Altres activitats realitzades 

Comissió de pastissos de 6è curs. 

De manera tradicional, amb l’objectiu de finançar el vitagè de 6è curs, s’han venut 

pastissos casolans alguns divendres l’any. 

Aquest any però s’han dissenyat una activitat en familia on es preparen els pastissos a 

la cuina de l’escola. 

A més del pastis de formatge i el biscuit tradicional, s’ha afegit un Brownie de farina de 

cigró apte per a celíacs, i uns batuts de fruita sense sucre apte per a diabètics. 

Taller per a mestres 

Cuina sostenible “Quan el farcit és més car que el gall” 

Taller teòric sobre les repercusions més enllà de l’àmbit personal sobre les eleccions 

alimentàries, amb part de demostració de cuina per argumentar pel gust. 

Xerrada per a pares i mestres 

Nocions bàsiques de nutrició i hàbits alimentaris saludables en l’àmbit familiar. 

34



10. QUADRE DE TALLERS I ACTIVITATS DEL CURS 2007-2008 

QUART 

CINQUÈ 

SISÈ 

OBJECTIUS ACTIVITAT ESPAI DURADA 

Re- / descobrir frases fetes i 

locucions relacionades amb el 

menjar i la manera de produirlos. 

Coneixement de com els 

aliments ens nodreixen i ens 

aporten salut al nostre 

organisme. 

Posada en pràctica dels 

coneixements de la sessió 

teòrica, plantejant l’exercici de 

confegir uns sopars 

complementaris als menús de 

migdia de l’escola. 

Descobriment dels nostres 

sentits per gaudir dels 

aliments en plenitud. 

Transmetem que un dels 

objectius principals de la 

ingesta és el plaer de menjar, 

que ensenya a estimar els 

aliments i a estimar-se a un 

mateix. Si ens agrada, ho 

mirarem amb bons ulls i ens 

generarà un bon record, una 

experiència positiva. 

consolidació dels 

aprenentatges 

Descobriment dels nostres 

sentits per gaudir dels 

aliments en plenitud. 

Capacitació per cuinar un plat, 

assolint certa autonomia 

davant els fogons de cara a 

l’etapa de secundària 

Educació en valors amb l’ajut 

d’una activitat integradora com 

és la cuina (patrimoni culinari 

+ valors). 

Joc per equips 

d’esbrinar el 

significat de les 

locucions i frases 

fetes 

Sessió teòrica sobre 

Nutrició 

Aula de 

plàstica 

25 infants 

Aula 

25 infants 

Sessió pràctica. Aula 

12 infants 

Sessió pràctica. 

Transmissió de 

coneixements als 

alumnes de cursos 

inferiors 

Coneixement de 

producte amb 

consideració d’un 

aspecte 

mediambiental. 

Tast d’aquest aliment 

Cuinar una recepta 

amb aquest aliment 

Menjador 

6 infants 

Aula 

destinatària 

Menjador i 

cuina de 

l’escola. 

6 infants 

45 minuts 

Temps de migdia 

(dues sessions) 

60 minuts 

En temps lectiu 

(dues sessions) 

60 minuts 


60 minuts 


60 minuts 

Hora d’assemblea 

del curs destinatari 

120 minuts 

En temps lectiu 

35



11. PROJECTE DE FUTUR. L’HORT A L’ESCOLA 

Estem estudiant la possibilitat d’implantar un hort a la nostra escola. Creiem que un hort seria 

una eina extremadament educativa per tal de que els infants de l’escola visquin el cicle 

complert de l’alimentació. 

Les tendències en educació en l’entorn urbà, a nivell internacional, corroboren la importància 

d’introduir un hort a l’escola. 

Un hort significa involucrar als infants en tots els aspectes de l’alimentació, des de plantar i 

cultivar, fins preparar, servir i menjar. 

Un hort aporta una rica experiència als alumnes, doncs mentre toquen les verdures, també 

oloren i, fins i tot tasten. Hi ha molta informació a l’aire durant les tasques de fer créixer un hort. 

Una manera interessant d’aprendre geografia és combinar una trentena d’herbes i espècies per 

fer cuinar plegats condiments de tot el món. 

A l’hort aprendrem com viuen i què necessiten els diferents aliments. Agafarem els productes 

que ens calen per fer el plat, però no tocarem els que no ens calen, perquè han de continuar 

vivint i creixent, per altres elaboracions o altres persones. Cal transmetre que és important no 

malmetre allò que no volem menjar. 

A l’hort, també parlarem de les temporades, del clima, del sòl, de la comarca on ens trobem i 

de quins plats es mengen. 

Però a més de parlar, a l’hort hi haurà enigmes per descobrir, com: quina verdura sembla un 

bòlid de carreres? I quina verdura sembla un telèfon? 

Maig del 2008 

ADA PARELLADA i AGNÈS VILLAMOR, Responsables de tallers 

ESCOLA ITACA, Barcelona 

36



37

Menjar amb els cinc sentits - Fundació Jaume Casademont

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?