Camí de la vida espiritual en paella - Equips de Matrimonis de la ...

Sumari
Presentació ..................................................................................................... 5
Pròleg ............................................................................................................. 7
1. En recerca d’una espiritualitat ..................................................................... 11
2. Els fonaments de l’espiritualitat cristiana .................................................... 19
3. La conjugalitat ............................................................................................ 29
4. Els fonaments de l’espiritualitat conjugal .................................................... 37
5. La maduresa espiritual ................................................................................ 43
6. Els mitjans de l’espiritualitat conjugal ........................................................ 51
7. Els Equips de la Mare de Déu, escola d’espiritualitat conjugal .................... 57
8. Les responsabilitats de l’espiritualitat conjugal ........................................... 65
La reunió balanç ............................................................................................. 73
Bibliografia .................................................................................................... 77
Coberta: Alberto Acero Barbosa (Colòmbia)
Il·lustracions: Benoît Windal (Bèlgica)
EMD – 3

Presentació
Aquest tema d’estudi ha estat sol·licitat per l’ERI a l’Equip Satèl·lit Espiritualitat
Conjugal, 1 com a continuació de l’experiència viscuda durant el XI Encontre Internacional
de Brasília: Atrevir-se a viure l’Evangeli.
Atrevir-se a viure l’Evangeli avui significa romandre ancorats en la Paraula i en
l’amor de Jesús que se’ns revela a través dels homes i les dones del nostre temps.
Atrevir-se a viure l’Evangeli significa no tenir por d’entrar en una dimensió cada vegada
més profunda de comunió amb el Pare per mitjà del nostre compromís amb la
història de la humanitat. Atrevir-se a viure l’Evangeli significa tenir la certesa que, si
ens mantenim al costat de Jesús, el futur se’ns aclarirà dia a dia.
Ara bé, un tema d’estudi sobre El camí de la vida espiritual en parella té el risc de
crear falses expectatives i potser una certa ambigüitat de comprensió.
Per tant, en aquesta presentació convé precisar que aquest tema no pretén donar
una resposta taxativa a la pregunta: quina és l’espiritualitat del matrimoni?, per la simple
raó que l’espiritualitat, com la fe, no es defineix amb paraules, perquè és una experiència
que ha de ser viscuda dia rere dia en la vida de cadascú. Podem estudiar molts
llibres sobre la fe i sobre l’espiritualitat, podem realitzar innombrables bones obres en
nom de la fe, podem ser fidels practicants de la religió. Tanmateix, res de tot no és
prou si no aconseguim donar a l’espiritualitat el significat profund d’una relació íntima
d’amor amb la persona de Jesús, una relació forta i capaç de transformar-nos en el reflex
d’aquest amor per totes les persones que ens envolten.
L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la
mirada en Jesús que passava, va exclamar: «Mireu l’anyell de Déu!». Quan aquells
dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el
seguien, els preguntà: «Què busqueu?». Ells li digueren: «Rabí —que vol dir ‘mestre’—,
on t’estàs?» (Jn 1,35-38).
Així, doncs, la primera paraula del Jesús històric fou: «Què busqueu?». Jesús va fer
aquesta pregunta no per informar-se, sinó per provocar una resposta capaç de fer-nos
prendre consciència de la nostra pròpia recerca. Jesús, des del començament, incita la
persona a interrogar-se sobre el seu propi camí.
La història de la relació de Déu amb la persona humana és una història de qüestionament
i de recerca, perquè la qualitat essencial del cristià és quaerere Deum, és a dir,
buscar Déu.
1 L’Equip Satèl·lit Espiritualitat Conjugal està format per les parelles: Constanza i Alberto Alvarado;
Mariola i Elizeu Calsing; Teresa i Duarte da Cuhna; Marie i Gabriel Peeters.
EMD – 5

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
Un tema sobre la vida espiritual de la parella respon plenament, aleshores aquesta
pregunta contínua que el Senyor ens fa: «Què busqueu?». Tots nosaltres, disposats a
declarar la nostra fe en Crist, desitjosos de realitzar la nostra vocació al matrimoni en
la perspectiva de l’espiritualitat conjugal, no podem oblidar que el Senyor espera cada
dia de nosaltres la resposta a la seva pregunta: «Què busqueu?».
Hem estat cridats, com a persones o com a esposos, a ser sempre cercadors de Déu.
Sempre: perquè el seguidor de Crist no és el qui ja ho sap tot, el qui ho posseeix tot, el
qui ja ha arribat, sinó el qui ha estat cridat a reiniciar cada dia la recerca de Déu i a
renovar-li el seu amor.
És veritat que seria més fàcil i més tranquil·litzador posseir ja des d’ara la veritat i
aplicar el seu decàleg, especialment en aquests temps confusos i complicats i durant
els innombrables dies de vida personal i conjugal on el cansament supleix la serenor,
la soledat desplaça el compartir, el dubte fa fora la certesa, les tenebres foragiten la
llum. Però el Senyor no ens ha donat un decàleg, simplement ens ha convidat: «Veniu
i veureu!».
Benet XVI ha afirmat que «nosaltres mai no hauríem de deixar de plantejar-nos la
proposta de Déu de “recomençar a partir de Déu”». 2
És necessari, doncs, partir sempre de Déu, de la certesa de la seva presència en
nosaltres, presència que es revela de maneres molt diverses, perquè la vida quotidiana
és l’espai on podem realitzar l’experiència d’ell.
Aquest tema sobre l’espiritualitat conjugal constitueix, doncs, un recorregut, un itinerari
que cal emprendre amb l’objectiu de desvetllar en nosaltres la proposta de Déu.
Amb la consciència que «pel que fa al nostre camí personal (i conjugal), partir de Déu
mai no significa considerar adquirida cap cosa en el nostre camí de fe, mai bressolarnos
en la il·lusió de conèixer allò que, al contrari, està sempre amagat en el misteri i
que implica una santa inquietud de recerca». 3
És aquest un tema d’estudi que ens permet atrevir-nos a viure l’Evangeli, perquè
renova avui en nosaltres la pregunta de Jesús: «Què busqueu?». I respon a la invitació
del pare Caffarel, vàlida per a tots els membres dels equips de tots els temps: «Busquem
junts».
EMD – 6
CARLO i MARIA CARLA VOLPINI
parella responsable de l'ERI
2 Benet XVI, Discurs a l’Assemblea Plenària del Pontifici Consell per als Laics (nov. 2011).
3 Carlo Maria MARTINI, Lettera pastorale Ripartiamo da Dio, anno 1995/1996, n. 17.

Pròleg
Estimats amics membres dels Equips,
L’espiritualitat dels EMD és un do extraordinari que Déu ha regalat a l’Església
dels nostres dies. L’espiritualitat conjugal és el motor principal d’aquest do. Per aquest
motiu, a l’ERI li ha semblat oportú proposar reflexionar en profunditat sobre aquest
tema a tots els membres dels Equips.
Els temes d’estudi tenen com a objectiu ajudar-nos a prendre una consciència més
gran dels fonaments de la nostra fe i a aprofundir la doctrina de l’Església. Aquests
temes ens menen a enfortir les raons de la nostra fe i, principalment, a aplicar-les a la
nostra vida de parella i de família. D’aquesta manera, ens preparem per a donar testimoniatge
de la presència i de l’amor de Déu en el nostre món actual.
Aquest tema és, certament, particular degut a què el seu nucli constitueix la pedra
angular de la nostra espiritualitat. El P. Caffarel sempre va afirmar que l’espiritualitat
es manifesta a plena llum del dia, a través de les coses senzilles de la vida i de les activitats
quotidianes de la vida familiar il·luminades per l’Evangeli.
Ens basem en aquesta afirmació per sol·licitar a cada membre dels Equips que es
consideri coautor d’aquest tema d’estudi. Ser coautor implica assumir un paper actiu
dins la metodologia proposada. Us preguem, doncs, que no us limiteu a rebre les idees
i a reflexionar sobre els temes proposats. Us convidem a enriquir el tema a través de la
investigació personal i amb testimoniatges propis i dels companys d’equip. D’aquesta
manera, aquest tema sobre l’espiritualitat conjugal arribarà a ser ¡el vostre propi tema!
Per tal de comprendre del tot la metodologia proposada, és necessari advertir que,
si bé el subjecte principal d’aquest tema és l’espiritualitat conjugal, no obstant això,
previ al seu abordatge i des d’un punt de vista pedagògic, ens va semblar essencial
adoptar un procediment lògic que va partir del reconeixement del que va ressaltar Joan
Pau II que «en el més profund del cor de l’ésser humà han estat sembrades la necessitat
i la nostàlgia de Déu». Aquesta idea ha estat desenvolupada en el capítol primer,
En recerca d’una espiritualitat. En el capítol segon, fem referència als fonaments de
l’espiritualitat cristiana, basats en la unió del cristià a la persona de Jesús, «això significa
que l’espiritualitat cristiana evoluciona en la mesura en què progressen la unió
amb Déu i el grau d’intimitat amb el seu fill Jesús». El capítol tercer desenvolupa el
concepte de conjugalitat independent de qualsevol creença religiosa particular: la conjugalitat
és «l’íntima comunitat de vida i d’amor viscuda per la parella casada». És
evident que la conjugalitat de la parella cristiana beu en la font de l’amor de Déu,
«amb la convicció que si la persona humana fou creada a imatge i semblança de Déu,
fou perquè visqués i estimés com Ell»; quan aquest amor es fa present en la vida dels
esposos, es converteix en l’origen de la conjugalitat cristiana. Només en el capítol
EMD – 7

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
quart abordem el tema específic de l’espiritualitat conjugal, com un concepte completament
nou. En efecte, fou a partir de la meitat del segle XX, principalment sota la
influència del pare Henri Caffarel, quan es va desenvolupar i se’n va ressaltar el valor,
en el si dels Equips de la Mare de Déu. Ell la va definir com «l’art de viure, dins el
matrimoni, l’ideal evangèlic proposat per Jesús als seus deixebles». En el capítol
cinquè reflexionem sobre la maduresa espiritual, al proposar que, de la mateixa manera
que es recorren les etapes que menen a l’estat adult, la maduresa espiritual evoluciona
i creix amb l’edat i amb les necessitats de les persones. Aquest camí exigeix el
recorregut d’una sèrie d’etapes successives, començant per una primera etapa
d’iniciació seguida d’una altra de perfeccionament. Només en el capítol sisè, i no
abans, és quan plantegem els mitjans de l’espiritualitat conjugal, ja que primer és
necessari aprofundir el significat de l’espiritualitat conjugal per analitzar tot seguit els
mitjans que proporcionen el seu desenvolupament. Els Equips de la Mare de Déu,
escola de d’espiritualitat conjugal, és el tema desenvolupat en el capítol setè, ja que
fou en el seu si on el pare Caffarel va desenvolupar el tema de l’espiritualitat conjugal.
Finalment, l’espiritualitat conjugal, com tota espiritualitat, té les seves pròpies exigències
que són tractades en el capítol vuitè titulat: Les responsabilitats de l’espiritualitat
conjugal.
Amb la finalitat d’aplicar adequadament la metodologia proposada, a continuació
es presenten les bases del seu desenvolupament.
A. Per preparar la reunió
1. Respondre algunes preguntes i interrogar-se sobre la vostra pròpia vida
Abans de llegir, estudiar i reflexionar el contingut de cada capítol, primer us
demanem de respondre individualment i en parella les preguntes plantejades.
Si trobeu altres preguntes més pertinents, no dubteu a plantejar-les.
Anoteu els temes que us han qüestionat més profundament i dels quals us
agradaria intervenir durant la discussió del tema d’estudi, sense oblidar els
temes sobre els quals desitgeu obtenir una claredat més gran. Prepareu les
vostres observacions i comentaris i trameteu-los (en forma resumida) a la
parella encarregada d’animar la reunió d’equip.
B. Per a la reunió d’Equip
2. Introducció
El capítol s’inicia amb una breu presentació del tema proposat per a la reunió.
3. Prendre consciència de la realitat
Per ajudar a comprendre alguns aspectes particulars del tema de cada reunió,
es presenten algunes pistes generals. Seria bo que vosaltres mateixos completéssiu
aquestes dades generals mitjançant un esforç particular d’investiga-
EMD – 8

EMD – 9
PRÒLEG
ció sobre els signes dels temps propis del vostre entorn. D’aquesta manera,
la vostra investigació us podrà ser més útil per a la vostra vida de parella i en
les vostres tasques apostòliques. Per ajudar aquesta recerca, no dubteu
d’emprar textos de la Bíblia, citacions de llibres i publicacions dels diversos
mitjans de comunicació. Trobareu en aquest apartat un espai en blanc per
anotar les vostres observacions.
4. Reflexions
A cada capítol proposem algunes reflexions, sovint amb el suport de documents
de l’Església, del Moviment i d’altres, destinats a aclarir el tema presentat.
5. Textos per aprofundir
Aquests textos tenen igualment la finalitat d’enriquir la reflexió. Tot i això,
se’n poden escollir d’altres, si ho considereu pertinent; en aquest cas els podeu
suggerir als altres membres del vostre equip.
6. Pistes de reflexió
La mateixa proposta apareix a cada reunió. Té com a finalitat permetre-us
expressar allò que més us ha impactat de la lectura el text o allò que us ha
estat aclarit durant la seva lectura i en la discussió en parella. Les preguntes
suggerides són simples propostes; tanmateix se’n poden formular d’altres
més pertinents.
7. La Paraula de Déu
A cada capítol es proposen diversos textos de la Sagrada Escriptura relacionats
amb el tema de la reunió. Durant la reunió preparatòria amb el consiliari,
podeu escollir-ne un o bé d’altres més relacionats a les necessitats del
vostre equip i al grau del seu avenç espiritual. Aquest text es prendrà com a
text de meditació per a la reunió d’equip.
8. Suggeriments per progressar a partir dels temes que han estat exposats a
cada reunió.
Tenen per objectiu estimular el creixement personal i conjugal de les parelles
en la seva espiritualitat i enfortir el seu sagrament del matrimoni, perfeccionant
el seu camí cristià i preparant-les per a la seva missió
d’evangelització.
9. Oració final
Es tracta d’un suggeriment de pregària per a la reunió d’equip. Es convida
els matrimonis a buscar altres pregàries o fins i tot a fer-les vosaltres mateixos,
perquè siguin més adaptades a les vostres aspiracions i a la vostra pròpia
cultura.

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
Els diversos aspectes de l’espiritualitat conjugal són tan rics que no poden ser
compresos en un tema d’estudi compost de vuit reunions. Els qui desitgin aprofundir
els seus coneixements sobre el tema, trobaran una bibliografia general que pot ser
completada per cada superregió, con també alguns webs, on podran trobar documents
de referència que us permeti aprofundir el tema.
Els testimoniatges d’altres parelles no han estat presentats intencionadament, perquè
és més important que cada equip es recolzi en el testimoni de les seves pròpies
parelles, per tal que puguin mostrar de quina manera cadascun progressa en l’espiritualitat
conjugal i aconsegueix superar els obstacles trobats durant les diferents etapes de
la seva vida.
És evident que a cada capítol trobareu molts temes que podran alimentar el deure
d’asseure’s o diàleg conjugal i que us ajudaran a escollir regles de vida personals més
adaptades a les realitats actuals.
Nota: en les traduccions a les diferents llengües, les SR/RR poden afegir una bibliografia
general que, al vostre judici, sigui important sobre el tema, cadascuna
en la seva pròpia llengua.
EMD – 10

CAPÍTOL 1
En recerca d’una espiritualitat
1. PER PREPARAR LA REUNIÓ
− Què s’entén per espiritualitat?
− Pots descriure la teva pròpia espiritualitat?
− Com vius la teva espiritualitat?
2. INTRODUCCIÓ
La nostra època, caracteritzada per un individualisme a ultrança, es troba desorientada
a causa d’un materialisme egoista. No es preocupa pel medi ambient del planeta
ni encara menys pels éssers humans. S’ha instaurat un gran buit espiritual.
Tot i això, aquest darrer temps ha ressorgit com una necessitat urgent, com una
profunda aspiració que es troba en el cor de cada dona i de cada home (especialment
dels joves) que tendeix a buscar i a posar en harmonia el seu propi esperit amb
l’esperit diví.
És característic dels nostres dies constatar l’existència de moltes llibreries que ofereixen
en les seves prestatgeries una gran oferta de molts diversos tipus d’espiritualitat.
La majoria d’aquests llibres conviden el lector a convertir-se en autodidacta amb orientacions
i tècniques emocionals i psicològiques que li permeten respondre a les aspiracions
de la naturalesa humana. Tanmateix, també constatem que aquests tractats
s’inspiren en les religions asiàtiques i en certs ritus de pobles antics, sovint oposats a la
revelació cristiana.
En els nostres dies hi ha una gran fascinació per aquestes alternatives d’espiritualitat.
Moltes persones, amb poca formació en la fe, creuen sense raó i amb lleugeresa
que la religió cristiana no és capaç d’inspirar una profunda espiritualitat i miren, aleshores,
de descobrir-la fora omplint-se de tota classe de creences, quan ¡tot es troba en
l’Evangeli!
EMD – 11

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
Per què hem de carretejar tot això? Sí tot es troba en l’Evangeli!
3. LA REALITAT
Nota: Us suggerim realitzar aquí un exercici de discerniment sobre la realitat, tal com
es viu al vostre país, en la vostra regió, en la vostra parròquia; o sigui, en el lloc on
cadascú viu. Us convidem a analitzar amb objectivitat la vostra situació concreta,
procurant precisar sobretot tot allò que, en relació amb els fonaments de
l’espiritualitat cristiana, us plantegi algun problema o us ompli d’esperança. Per a
introduir-vos en aquesta reflexió, us proposem alguns punts:
− Avui vivim en un món que experimenta una profunda crisi d’espiritualitat i, ensems,
un terrible tancament en ell mateix. Tanmateix, la necessitat espiritual
mai no ha estat tan evident, així com el desig de compartir-la poques vegades
ha estat tan ardent entre els joves.
− En el nostre temps, l’individu vol assumir-se i construir-se en plena llibertat;
d’aquí ve un cert refús de tot allò que pugui obstaculitzar aquesta necessitat fonamental.
Aquest refús presenta diverses manifestacions: en forma de crítica,
sobretot pel refús de diferents formes d’autoritat: autoritat dels pares de família,
autoritat del cos de professors, autoritat civil, autoritat de les institucions, siguin
civils o religioses.
− Les persones que amb prou feines tenen un feble suport de la fe pretenen sense
raó que la religió cristiana, degut als seus dogmes i prohibicions, presenta un
aspecte en extrem idealista o molt negatiu de la vida, incapaç de crear una espiritualitat
positiva, alliberadora i dinàmica. En aquest context, aquestes persones
EMD – 12

EMD – 13
Capítol 1 – EN RECERCA D’UNA ESPIRITUALITAT
tenen una temptació molt forta de fabricar-se una espiritualitat nova anant a altres
vies (Nova Era, 4 filosofia i religions orientals, esoterisme, sectes).
− Els qui són fora de l’Església confonen sovint fe i pertinença a una institució.
Però s’ha de reconèixer que, fins i tot en nombrosos cristians, aquest raonament
és freqüent.
(Us convidem a anotar aquí les vostres pròpies observacions)
-
-
-
4. REFLEXIONS
En la seva carta apostòlica Novo milennio ineunte, Joan Pau II va cridar la nostra
atenció sobre el fet que altres religions han pogut respondre de manera molt atractiva a
aquesta necessitat actual. Per aquesta raó ens convidava a donar un testimoniatge de
vida que fes ressaltar el valor de Crist, el nostre salvador.
L’espiritualitat no és una teoria que omple el cor d’una persona. Tampoc no és una
tècnica espiritual, ja que no pot ser elaborada a partir d’elements descoberts en diferents
religions o creences. Ni, encara menys, una forma d’absorció del jo humà en el jo
diví. L’espiritualitat és un do de Déu.
Arran de la influència de la Nova Era sobre la cultura actual, els Consells Pontificis
per a la Cultura i per al Diàleg Interreligiós van publicar un estudi sobre aquest fenomen.
Encara que aquest document esmenta igualment altres religions, creences i moviments
espirituals, convida els catòlics a formar-se idees clares sobre la doctrina i
sobre l’espiritualitat catòlica, amb la finalitat de poder avaluar correctament les idees
4 Nova Era. En sentit estricte no és un moviment religiós, ni un culte ni una secta. És més aviat una
xarxa d’adeptes, la principal característica de la qual és pensar globalment i obrar inspirant-se en diferents
cultures i en camps tan variats com la música, el cinema, seminaris, tallers, recessos, teràpies i
altres esdeveniments i activitats. Es tracta d’un moviment sincretista molt proper a les religions esotèriques
i a l’ocultisme. Ha manllevat elements del cristianisme, la filosofia, la ciència física,
l’astronomia, la psicologia moderna, les religions orientals i de la seva pròpia filosofia. És, doncs, un
moviment perillós. Certament, no és inofensiu.

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
proposades i els fonaments del seu pensament. Al comparar les diverses espiritualitats
o místiques que es proposen, el document indica que, per als cristians, la vida és una
relació espiritual amb Déu. Per mitjà del do de la seva gràcia, aquesta vida es fa progressivament
més profunda i aquest camí aclareix també la nostra relació amb els altres
i amb l’univers. En aquest context, l’únic fonament de l’Església catòlica és Jesucrist,
que és en el nucli de cada acte i de cada missatge cristià.
Què és, doncs, l’espiritualitat catòlica?
És l’esperit de vida inspirat en l’Evangeli, que proposa prendre com a model la vida
de Jesús. L’Evangeli és, doncs, la pedra angular de l’acció dels cristians. Per això,
podem exclamar amb tota sinceritat amb l’apòstol Pau: Ja no sóc jo qui viu, sinó que
és Crist qui viu en mi (Ga 2,20).
Hem de comprendre bé que la fe en el Déu Amor és la font de l’espiritualitat cristiana.
La fe no consisteix només en pertànyer a una institució. Creiem no només pel fet
que la nostra fe estigui associada a les declaracions i prescripcions dels qui dirigeixen
l’Església; tampoc no ens salvarem perquè existeixin dogmes i manaments a través
dels quals se’ns mana obeir. Som creients perquè hem estat transformats per l’encontre
amb Jesucrist. Perquè, seduïts per la seva persona, hem experimentat la necessitat de
ser il·luminats, guiats i ajudats per Ell, com també pel nostre proïsme, en el qual es
revela Jesús.
Aquesta relació és la que ens permet canviar la nostra manera de viure, personalment
i en parella, en plenitud. A partir d’aquest enlluernament (i és un autèntic enlluernament!)
pot néixer l’espiritualitat cristiana però, sobretot, assolir el seu ple desenvolupament.
L’espiritualitat no és, doncs, una tècnica que es pot assimilar observant
unes regles o que un mateix pot fabricar a partir d’alguns elements escollits.
Per als cristians, el fonament de l’espiritualitat es troba ancorada en la persona de
Jesús i en el seu missatge. La Paraula de Déu és la que ens nodreix i guia tot l’obrar
cristià. L’espiritualitat és la resposta a seguir la crida de Jesús dia rere dia. Aquesta
vida quotidiana ha de romandre encarnada en la nostra vida actual enmig dels altres
homes i dones.
L’amor és la identitat cristiana. A través d’aquest amor els altres hauran de reconèixer
que els cristians som deixebles de Jesús. A través d’Ell donem a conèixer
l’Esperit del Senyor i animarem els altres a fer el bé i a practicar la justícia. Per Ell, és
possible fer transcendir la monotonia de la vida quotidiana i trobar nous horitzons de
vida en el món d’avui.
L’itinerari de l’espiritualitat, la recerca d’una espiritualitat autèntica, la maduresa
de l’experiència cristiana en aquests temps de grans canvis, constitueix un camí de
creixement que ens permet entrar en contacte amb el nostre jo interior, amb el nostre
proïsme i amb Déu.
Aquesta forma d’espiritualitat imprimeix un veritable sentit a l’existència, ja que la
fe cristiana veu la persona humana com un ésser inacabat, és a dir, com un ésser en ple
EMD – 14

EMD – 15
Capítol 1 – EN RECERCA D’UNA ESPIRITUALITAT
desenvolupament. És una crida al progrés i a la santedat que involucra totes les dones i
tots els homes. Tanmateix, és necessari comprendre bé què és la santedat. Com diu
sant Francesc d’Assís : «la santedat no és la realització d’un mateix, ni la plenitud que
un mateix aconsegueix. És, abans que res, el buit que s’accepta i que Déu ve a omplir
en la mesura en què la persona s’obre a aquesta plenitud. El nostre no-res, si és acceptat,
es converteix en l’espai lliure on Déu encara pot crear».
Si volem ser creatius i atractius avui, hem de deixar a Déu l’espai ocupat pel nostre
egoisme i per la nostra set de poder.
5. TEXTOS D’APROFUNDIMENT
A continuació es presenta un petit extracte de l’encíclica Fides et ratio (Fe i raó,
cap. III, 24-25) de Joan Pau II. S’hi tracten assumptes que pertanyen a l’espiritualitat
del nostre temps.
Caminant en cerca de la veritat
24. Conta l’evangelista Lluc en els Fets dels Apòstols que, en els seus viatges missioners,
Pau arribà a Atenes. La ciutat dels filòsofs estava plena d’estàtues que representaven
diversos ídols. Li cridà l’atenció un altar i aprofità tot seguit l’oportunitat per a oferir
una base comuna sobre la qual iniciar l’anunci del querigma: 5 «Atenesos, veig que en
tot sou molt religiosos, perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats,
fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: «Al déu desconegut». Doncs bé,
el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio» (Ac 17,22-23). A partir
d’aquest moment, sant Pau parla de Déu com a creador, com Aquell que transcendeix
totes les coses i que ha donat la vida a tot. Continua després el seu discurs d’aquesta
manera: «Ell va crear d’un sol home tota la raça humana, perquè habités arreu de la terra.
I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè
busquin Déu. De fet, podrien acostar-s’hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és
lluny de ningú de nosaltres» (Ac 17,26-27).
L’Apòstol posa en relleu una veritat que l’Església ha conservat sempre: en el més
profund del cor de l’home hi ha el desig i la nostàlgia de Déu. Ho recorda amb èmfasi
també la litúrgia del Divendres Sant quan, invitant a pregar pels qui no creuen, ens fa
dir: «Déu omnipotent i etern, que heu creat tots els éssers humans, perquè, sentint sempre
el neguit de trobar-vos, us busquessin i reposessin, un cop us haguessin trobat». Hi
ha, doncs, un camí que l’ésser humà, si vol, pot recórrer; inicia amb la capacitat de la
raó d’aixecar-se més enllà del que és contingent per anar vers l’infinit.
De diferents maneres i en diversos temps l’ésser humà ha demostrat que sap expressar
aquest desig íntim. La literatura, la música, la pintura, l’escultura, l’arquitectura i
qualsevol altre fruit de la seva intel·ligència creadora esdevenen canals a través dels
quals pot manifestar el seu afany de recerca. La filosofia ha assumit d’una manera peculiar
aquest moviment i ha expressat, amb els seus mitjans i segons les seves modalitats
científiques, aquest desig universal de l’ésser humà.
5 Querigma. Primer anunci.

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
25. «Tots els éssers humans volen saber» i la veritat és l’objecte propi d’aquest desig.
Àdhuc la vida diària mostra com cadascú està interessat a descobrir, més enllà del que
sap d’oïda, com són de debò les coses. L’ésser humà és l’únic ésser en tota la creació visible
que no sols és capaç de saber, sinó que sap també que sap, i per això s’interessa per
la veritat real d’allò que se li presenta. Ningú no pot romandre sincerament indiferent a
la veritat del seu saber. Si descobreix que és fals, ho rebutja; en canvi, si en pot confirmar
la veritat, se sent satisfet. És la lliçó de sant Agustí quan escriu: «He trobat molts
que volien enganyar, però ningú que volgués deixar-se enganyar». Amb raó es considera
que una persona ha assolit l’edat adulta quan pot discernir, amb els propis mitjans, entre
el que és veritable i el que és fals, tot formant-se un judici propi sobre les coses. Aquest
és el motiu de tantes investigacions, particularment en el camp de les ciències, que han
portat els últims segles a resultats tan significatius, bo i afavorint un autèntic progrés de
tota la humanitat.
No menys important que la investigació en l’àmbit teòric és la que es duu a terme en
l’àmbit pràctic: vull al·ludir la recerca de la veritat en relació al bé que cal fer. En efecte,
amb el propi obrar ètic la persona, actuant segons el seu lliure i recte voler, s’introdueix
en el camí de la felicitat i tendeix a la perfecció. També en aquest cas es tracta de la veritat.
He reafirmat aquesta convicció en l’encíclica Veritatis splendor: «No hi ha moral
sense llibertat [...]. Si hi ha el dret a ser respectat en el propi camí de recerca de la veritat,
hi ha encara abans l’obligació moral, greu per a cadascú, de buscar la veritat i de seguir-la
un cop coneguda».
És, doncs, necessari que els valors elegits i perseguits amb la pròpia vida siguin veritables,
perquè solament els valors veritables poden perfeccionar la persona realitzant-ne
la naturalesa. L’home troba aquesta veritat dels valors no tancant-se en si mateix, sinó
obrint-se per acollir-la àdhuc en les dimensions que el transcendeixen. Aquesta és una
condició necessària perquè cadascú esdevingui ell mateix i creixi com a persona adulta i
madura.
6. PISTES PER A LA REFLEXIÓ
• Expressar allò que més ens ha interpel·lat en aquest capítol.
• De quina manera els valors de l’Evangeli guien la nostra espiritualitat?
• Després d’haver reflexionat sobre aquest tema, descriguem el que entenem
per espiritualitat. (Vegeu les preguntes formulades al començament
d’aquest capítol amb el número 1).
7. LA PARAULA DE DÉU
Amb l’ajuda del consiliari, us convidem a escollir dels textos següents, la lectura
que més convingui al vostre equip per a l’estudi d’aquest capítol. Però igualment també
en podeu escollir un altre.
• Ac 17,22-31
• Rm 1,16-17
• 1Co 9,25-2
• Ga 1,6-107
EMD – 16

EMD – 17
Capítol 1 – EN RECERCA D’UNA ESPIRITUALITAT
8. SUGGERIMENTS PER CRÉIXER EN L’ESPIRITUALITAT
No és l’ésser humà el qui s’apropa a Déu. És Déu el qui va a l’ésser humà per
transformar-lo. Nosaltres estem en aquest món per transformar-lo.
• Les decisions que prenem, en ajuden a construir millor condicions de vida
per als altres, a millorar la nostra família, a crear un societat millor, a
afavorir un treball més sa? Què hem de canviar?
• Considerem eficaç el nostre obrar cristià en el món d’avui? Tenim por
d’expressar-nos com a catòlics?
9. PREGÀRIA FINAL
Cada equip pot escollir una pregària diferent, o entonar un cant, o fins recitar una
oració personal composta per la parella que rep o per una altra parella de l’equip.
Salm 67 (66)
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els teus designis
i tots els pobles veuran la salvació.
Que et lloïn les nacions, Déu nostre,
que et lloïn tots els pobles alhora!
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig:
tu governes les nacions amb justícia
i guies els pobles de la terra. Pausa
Que et lloïn les nacions, Déu nostre,
que et lloïn tots els pobles alhora!
La terra ha donat el seu fruit:
el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix.
Que Déu ens beneeixi
i que el venerin d’un cap a l’altre de la terra!
Que et lloïn les nacions, Déu nostre,
que et lloïn tots els pobles alhora!

CAPÍTOL 2
Els fonaments de l’espiritualitat cristiana
1. PER PREPARAR LA REUNIÓ
− Què és santedat per a nosaltres?
− Ens fa por ser sants avui?
− Si la resposta és afirmativa, per què?
2. INTRODUCCIÓ
La Sagrada Escriptura és la font de l’espiritualitat cristiana i en ella es basa tant
l’ensenyament de l’Església com la litúrgia. Així, doncs, l’Evangeli constitueix la pedra
angular de tota espiritualitat cristiana. El pare Caffarel feia notar que no ens hem
d’equivocar amb el significat de la paraula “espiritualitat”. Per a ell «l’espiritualitat és
la ciència que tracta de la vida cristiana i dels camins que menen al seu total desenvolupament».
A l’analitzar algunes reacciones de les parelles en relació a aquesta definició, el
pare Caffarel havia percebut un greu malentès. En efecte, algunes parelles
consideraven l’espiritualitat cristiana com una mena de hobby i, en el millor dels
casos, com la ciència de la pregària i de la virtut. Pel que fa a això, el nostre fundador
precisava: «La vida cristiana ha de ser compresa en la seva globalitat. No és només
culte, ascetisme 6 i vida interior. Ensems, és servei a Déu en els llocs designats per ell;
la família, el treball i la societat». 7
6 Ascetisme. Paraula grega que simplement significa “exercici”. Practicar l’ascetisme és exercitar-se
per adquirir musculatura espiritual, amb la finalitat de poder recórrer amb una facilitat més gran el
camí del bé. L’ascetisme només es justifica si es practica “per amor”, “de cara a” i “pel profit de”.
Quan només es practica per benefici personal i no pel bé dels altres, es desvia perillosament, perd sentit,
es torna inútil, sospitós i de cap manera recomanable. L’ascetisme també pot definir-se com una
purificació del’ànima per la renúncia dels béns materials.
7 CAFFAREL, Henri, «Un mot suspect», Carta Mensual dels Equips de la Mare de Déu. Any III,
núm. 8 (juny 1950).
EMD – 19

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
En conseqüència, l’evolució espiritual del cristià no es pot aturar. Al contrari,
essencialment és dinàmica, ja que respon a la voluntat del Déu-amor que crida cadascú
a assolir la seva plenitud de vida, sigui quina sigui la seva edat. Això significa que
l’espiritualitat cristiana evoluciona en la mesura en què progressa la unió de la persona
amb Déu i el seu grau d’intimitat amb Crist. Aquest progrés es basa en el creixement
personal, la psiquis i, principalment, en tot allò relacionat amb la influència de la
cultura, l’educació, l’escola, l’Església i, molt particularment, de la família.
L’espiritualitat cristiana no es redueix, aleshores, al coneixement fragmentari de
Déu i de la persona de Jesús. Al mateix temps, aquest coneixement ha de ser
progressiu, perquè fonamentalment consisteix en l’adhesió dinàmica de la persona a
aquest misteri de fe.
3. LA REALITAT
Nota: Us suggerim realitzar aquí un exercici de discerniment sobre la realitat, tal com
es viu al vostre país, en la vostra regió, en la vostra parròquia; o sigui, en el lloc on
cadascú viu. Us convidem a analitzar amb objectivitat la vostra situació concreta,
procurant precisar sobretot tot allò que, en relació amb els fonaments de
l’espiritualitat cristiana, us plantegi algun problema o us ompli d’esperança. Per a
introduir-vos en aquesta reflexió, us proposem alguns punts:
− Durant molts segles, la religió va dirigir el comportament dels éssers humans.
Tanmateix avui dia les coses han canviat radicalment. La societat moderna,
emmarcada en el moviment general de racionalització del món, s’ha posat en la
tasca de desmitificar-lo, refusant la religió, ja que aquesta planteja la proposta
d’un món ordenat per Déu. Així, la cultura dominant del nostre món occidental
encara creu que és possible dominar-ho tot per mitjà de la previsió. Tot i això,
amb progrés de la ciència ha començat a percebre els seus límits.
− «La ciència s’ha adonat que més enllà del que és realment accessible als seus
instruments de medició, existeix una realitat velada a la que no té accés directe.
Avui la ciència sap que no pot saber-ho tot. Ciència i espiritualitat són dues finestres
complementàries que permeten captar la realitat (Trinh Xuan Thuan).
− Només una fe profunda, basada en el coneixement de la persona de Jesús, encarnada
en la vida quotidiana, és capaç d’irradiar el seu amor en les nostres relacions
amb el proïsme. Només, també, una convicció personal del paper actiu
del cristià en la història de la humanitat, pot superar la crisi de fe que es viu en
el món d’avui. Existeix una relació molt estreta entre raó i fe, necessària per
afrontar el desafiament que se li presenta al creient d’avui.
− En aquest context, quin serà el futur de la religió? Quin sentit podrà tenir continuar
parlant d’espiritualitat i, més encara, d’espiritualitat conjugal en el món
d’avui?
EMD – 20

Capítol 2 – ELS FONAMENTS DE L’ESPIRITUALITAT CRISTIANA
(Us convidem a anotar aquí les vostres pròpies observacions)
-
-
-
4. REFLEXIONS
A continuació es presenta un petit extracte de l’encíclica Veritatis splendor (cap. I,
6-8) de Joan Pau II. En aquest document es pot apreciar com l’essència de l’espiritualitat
cristiana consisteix en seguir Jesucrist i adherir-nos a la seva persona compartint el
seu “projecte de vida”, 8 complint, així, la voluntat del seu Pare.
«I heus ací que un se li apropa» (Mt 19,16)
6. El col·loqui de Jesús amb el jove ric, relatat en el capítol 19 de l'Evangeli de sant Mateu,
ofereix una descripció útil per a escoltar novament, de manera viva i eficaç, el seu
ensenyament moral. […]
7. «I heus ací que un...». En el jove, que l'Evangeli de Mateu no anomena, cal reconèixer
qualsevol persona que, conscientment o inconscientment, s’atansa a Crist Redemptor i
l’interroga sobre la qüestió moral. Per al jove, més que una pregunta sobre les lleis que
cal complir, és una petició de ple significat per a la vida. I, realment, aquesta és una aspiració
pròpia de qualsevol decisió o acció humana, una secreta recerca i un íntim impuls,
concitador de la llibertat. Aquesta pregunta és, finalment, una interpel·lació vers el
Bé suprem que ens atreu i ens crida cap a ell i és el ressò de la crida de Déu, origen i fi
de la vida de l’home. Precisament sota aquest aspecte, el Concili Vaticà II ha exhortat a
perfeccionar la teologia moral, talment que la seva exposició posi a llum la vocació que
els fidels reberen en Crist, única resposta, per cert, que omple plenament el desig del cor
humà.
A fi que efectuïn un «encontre» amb Crist d’aquesta mena, Déu volgué la seva Església.
En efecte, ella «desitja solament això: que Crist sigui trobat per qualsevol home,
a fi que el mateix Crist faci amb cadascú el camí de la vida».
8 Projecte de vida. Pla que pot ser escrit amb la finalitat que la persona o la parella puguin visualitzar
millor les vies que han de seguir per aconseguir els seus objectius i finalitats. Gràcies a ell, la persona
o parella poden mantenir vius els valors evangèlics que guiaran el seu comportament i la seva
ètica. Són aquests els valors que dirigiran la seva vida.
EMD – 21

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
«Mestre, què de bo he de fer per a assolir la vida eterna?» (Mt 19,16)
8. Des del fons del cor sorgeix la pregunta amb què Jesús de Natzaret és interrogat pel
jove ric: és la pregunta essencial de la vida de qualsevol persona, a la qual cal respondre,
ja que pertany a la pràctica del bé moral i a la vida eterna. L'interlocutor de Jesús sap
prou bé que hi ha una connexió entre el bé moral i la plena realització del destí propi. Ell
és, en efecte, un israelita pietós que ha crescut, per dir-ho així, sota l’ombra de la Llei
del Senyor. Del fet que interrogui Jesús podem deduir que no ho fa com a desconeixedor
de la resposta de la Llei. És més creïble que l’atractiu de la persona de Jesús va provocar
en ell nous interrogants sobre el bé moral. Sent la necessitat de confrontar-se amb aquell
que havia començat la seva predicació amb aquesta nova exhortació fonamental: «El
temps s’ha acomplert i s’ha apropat el regnat de Déu; penediu-vos i creieu en l'Evangeli»
(Mc 1,15).
Cal que els homes i les dones del nostre temps s’adrecin novament a Crist amb vista
a rebre’n la resposta sobre el bé i el mal. Ell és el Mestre, el Ressuscitat, que té la vida
en si mateix: el qui sempre és present en la seva Església i en tot l’orbe de la terra. Ell
mateix obre les Escriptures als fidels i, revelant plenament la voluntat del Pare, ensenya
la veritat sobre la raó moral d’obrar. Font primera i cim de la distribució de la salvació,
Alfa i Omega de la història humana (cf. Ap 1,8 ; 21,6 ; 22,13), Crist revela la condició
de la persona humana i la seva íntegra vocació. Per aquesta raó, «la persona que desitja
comprendre’s fins al fons –no només segons raons i mesures de la seva vida improvisades,
imperfectes, sovint exteriors, fins i tot merament aparents– ha de confrontar-se amb
Crist amb la seva ànsia i el seu dubte, amb la seva feblesa i maldat, amb la seva vida i la
seva mort. Ha d’endinsar-se gairebé en Ell amb tot el que ell mateix és; ha d'apropiar-se
i assumir tota la veritat de l'Encarnació i de la Redempció a fi de retrobar-se novament.
Si aquest íntim procés es realitza en ell, l’ésser humà dóna fruits no solament pel que fa
a l’adoració de Déu, sinó també pel que fa a una pregona admiració de si mateix».
Si, doncs, volem copsar del tot la doctrina evangèlica sobre els costums i comprendre
el contingut profund i immutable, hem d’escrutar acuradament el sentit de la pregunta
del jove ric de l'evangeli i, més encara, el sentit de la resposta de Jesús, deixant-nos
aconduir per ell. En efecte, Jesús respon amb una subtil penetració psicològica, com portant
de la mà el jove, pas a pas, vers la plena veritat.
La gran pregunta que planteja el jove ric es relaciona amb el camí de perfecció:
«És evident que tots els cristians, de totes les edats i ordes, són cridats a una vida cristiana
en plenitud i a la perfecció de la caritat» (LG 41).
El que és extraordinari és que la vocació cristiana a la santedat és una invitació
a participar en la vida divina.
La vida cristiana o vida espiritual sempre és la vida d’una persona determinada,
amb la seva història, les seves capacitats i les seves limitacions. Els avenços d’aquests
gènere de vida depenen dels factors relacionats amb les diferents etapes de la vida de
cada persona. Això significa, en altres termes, que l’espiritualitat cristiana és un estil
de vida cristià totalment inscrit en totes les relacions amb el món exterior.
El papa Joan Pau II havia demanat als cristians «refusar qualsevol temptació d’una
espiritualitat íntima i individualista, que no aniria d’acord amb les exigències de la
caritat, ni molts menys encara amb la lògica de l’Encarnació (NMI 52).
EMD – 22

Capítol 2 – ELS FONAMENTS DE L’ESPIRITUALITAT CRISTIANA
L’espiritualitat cristiana és històrica perquè ha estat viscuda en el marc de la història
humana i, per tant, no se situa en les esferes celestials. Així com no es pot tornar al
si matern, ni renunciar a la vida, tampoc no es pot progressar en l’espiritualitat cristiana
quedant-nos enclaustrats i amagats del món. L’espiritualitat cristiana compromet la
persona amb tot el seu ésser (cos, ànima i esperit).
Una espiritualitat cristiana autèntica i durable enfonsa les seves arrels en accions
concretes, com el servei i l’apostolat en el món de la família, del treball, de la ciència,
de la cultura i dels serveis socials.
És, doncs, en aquest context dins el qual evoluciona la vida espiritual d’una persona.
Aquesta s’enriqueix a través d’experiències espirituals viscudes durant les diverses
etapes de la vida. A cada etapa hi poden correspondre una o diverses experiències espirituals:
la pregària, els exercicis espirituals, la contemplació, l’apostolat, els capteniments
ètics, els encontres que sovint es troben a l’arrel de cada experiència espiritual.
Per aquesta raó, cada persona viu la seva pròpia evolució espiritual de manera
totalment personal depenent, entre altres coses de:
– factors individuals, com el sexe, l’estat civil, el caràcter…;
– la qualitat del medi ambient;
– la capacitat personal de comprendre la Paraula de Déu i els documents de
l’Església (doctrina);
– la vida moral i el propi capteniment;
– la vida de pregària;
– la seva inserció en l’Església (ministeri);
– el seu estat afectiu, en fi;
– la comprensió del que significa una vida cristiana concretament viscuda.
5. TEXTOS D’APROFUNDIMENT
Heus ací un text notable del papa Joan Pau II en la seva exhortació apostòlica
Christifideles laici (n. 59) sobre la vocació i la missió dels laics en l’Església i en el
món.
En la seva existència no hi pot haver dues vides paral·leles: per una part l’anomenada
vida espiritual, amb els seus valors i exigències; i, per l’altra, l’anomenada vida secular,
és a dir, la vida de família, del treball, de les relacions socials, del compromís polític i de
la cultura. La sarment arrelada en el cep, que és Crist, dóna fruit en cada sector de la seva
activitat i de la seva existència. En efecte, tots els diversos camps de la vida laïcal entren
en el designi de Déu, que els vol com el lloc històric de la revelació i la realització
de la caritat de Jesucrist per a la glòria del Pare i servei als germans. Tota activitat, tota
situació, tot esforç concret —com, per exemple, la competència professional i la solidaritat
en el treball, l’amor i l’entrega a la família i a l’educació dels fills, el servei social i
polític, la proposta de la veritat en l’àmbit de la cultura— són ocasions providencials per
a un exercici continu de la fe, de l’esperança o de la caritat.
EMD – 23

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
Danilo Mondoni concep l’espiritualitat com:
Un conjunt de principis i de pràctiques que caracteritzen la vida d’un grup de persones
relacionant-les amb la divinitat, la transcendència, la vida de l’Esperit. És el que passa
amb aquell a qui se li ha donat la fe, les diferents maneres per mitjà de les quals ha experimentat
aquesta transcendència, els mitjans segons els quals la via és concebuda i viscuda.
9
El concepte cristià de l’ésser humà senyala un aspecte molt important de
l’espiritualitat, ja que compromet tota la persona, cos, ànima i esperit. Per això, és necessari
afirmar que una espiritualitat que faci relació només a l’esperit, molt fàcilment
desemboca en un angelisme desencarnat que ha de ser refusat.
Tota activitat humana constitueix una ocasió providencial
per a l’exercici continu de la fe, l’esperança i la caritat.
L’angelisme dels qui s’evadeixen el món sota el pretext de donar culte a Déu ha de
ser evitat. 10 Per tant, les idees que seran presentades a continuació es fonamenten en la
concepció integral de la persona. 11
9 MONDONI, Danilo. Teologia da espiritualida de Cristã. São Paulo: Edições Loyola, 2002, 18.
10 Noteu, tanmateix, que la vida de clausura d’alguns ordes religiosos, no significa evasió del món,
sinó recés i recolliment com a mitjà de consagració a l’oració d’intercessió.
11 «Recordem que l’ésser humà no està compost de dos elements contradictoris o, fins i tot, divergents:
el cos i l’esperit. Es tracta d’un cos animat per una ànima encarnada. L’ésser humà és un tot,
EMD – 24

Segons Mondoni, l’espiritualitat cristiana representa:
Capítol 2 – ELS FONAMENTS DE L’ESPIRITUALITAT CRISTIANA
– la vida en l’Esperit o vida cristiana en ella mateixa (orientada cap el Pare a
través de Jesucrist, en l’Esperit Sant),
– les diferents formes d’experimentar i de crear la vida en Crist,
– la realitat vital que es construeix amb el do de la gràcia,
– la unió progressiva amb Déu, en la qual la força de l’Esperit Sant condueix a
una creixent vida espiritual, fent que el cristià sigui capaç d’acollir i de conèixer
els secrets de Déu; aquesta és una realitat teologal.
L’espiritualitat cristiana ens rebel·la, doncs, la vida cristiana en ella mateixa, en la
qual Déu és el primer i l’últim. La vida espiritual en el cristianisme parteix de la fe en
la persona de Jesús. Adherir-se a la seva Paraula representa l’entrada de Déu en la vida
de l’ésser humà, no com una idea sinó com una persona viva. Tanmateix, no hi ha espiritualitat
cristiana sense la cooperació amb Crist i amb la comunitat dels creients.
Com a conclusió, s’ofereixen alguns aspectes de la vida cristiana, presentats per
Flavio Cavalca de Castro, consiliari dels EMD de Brasil. Primer que res, ell es planteja
la pregunta següent:
Si l’espiritualitat té com a fi menar a la perfecció de la vida cristiana, en què consisteix
aquesta vida cristiana? Què significa créixer en la vida cristiana? 12
Exposem una síntesi del seu pensament pel que fa a això:
– arribar a ser més participants en la vida divina (deixant obrar Déu en nosaltres
mateixos);
– desenvolupar al màxim les nostres possibilitats, o sigui, els dons que el Senyor
ens ha regalat (paràbola dels talents);
– créixer en la santedat, és a dir, deixar-se conduir per les crides de Déu (fins i
tot prendre el risc de remar en aigües profundes);
– deixar-se impregnar cada vegada més per les idees de Jesús, per la seva manera
de pensar i d’actuar;
– ser submisos a la voluntat de Déu, que mai no és una imposició;
– estar sempre dirigits vers el bé, la justícia, l’amor sense restriccions;
– desenvolupar les qualitats que Déu ha dipositat en cada dona i home;
– deixar que l’amor de Déu guiï els nostres cossos i el nostre esperit;
– complir amb les exigències morals i amb les obligacions religioses.
una unitat. Qualsevol fórmula dualista que pretengui que la criatura creada per Déu a la seva imatge
està composta de dues realitats juxtaposades (ni tan sols diem oposades) ha de ser refusada» (CAFFA-
REL, Henri, «La chair et l’esprit dans le mariage», En L’Anneau d’Or. N. 1 (1945, p. 9).
12 DE CASTRO, Flavio Cavalca. «Retiro sobre la espiritualidad conyugal», Aparecida, p. 2-4.
EMD – 25

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
6. PISTES PER A LA REFLEXIÓ
• Expressar allò que més ens ha interpel·lat en aquest capítol.
• Sant Pau va afirmar: «Perquè, per a mi, la vida és Crist» (Fl 1,21).
Aquesta expressió no pot ser experimentada pels qui no viuen la fe cristiana.
Dit d’una altra manera: el contingut de l’espiritualitat cristiana no
pot ser percebut sinó per mitjà de l’experiència personal i de la vida espiritual
que exigeixen la relació constant amb la Paraula de Déu que els
aclareix i els nodreix.
• De quina manera pensem concretar (encarnar) l’espiritualitat cristiana en
la vida quotidiana?
7. LA PARAULA DE DÉU
Amb l’ajuda del consiliari, us convidem a escollir dels textos següents, la lectura
que més convingui al vostre equip per a l’estudi d’aquest capítol. Però igualment també
en podeu escollir un altre.
• Jn 3,1-8
• Rm 7,14-25
• Jn 4,5-30
• 1 Te 2,14-26
• Col 3,12-15
8. SUGGERIMENTS PER CRÉIXER EN L’ESPIRITUALITAT
Elaborem un projecte concret per accedir eficaçment a la vida espiritual personal.
• Si l’espiritualitat cristiana té com a finalitat conduir a la perfecció de la
vida cristiana, què podem fer per impulsar el nostre creixement en
aquesta vida cristiana?
• Quins són els dons o talents que m’ha concedit el Senyor i que jo podria
desenvolupar per millorar la meva espiritualitat?
9. PREGÀRIA FINAL
Cada equip pot escollir una pregària diferent, o entonar un cant, o fins recitar una
oració personal composta per la parella que rep o per una altra parella de l’equip.
EMD – 26

Capítol 2 – ELS FONAMENTS DE L’ESPIRITUALITAT CRISTIANA
Salm 1
Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.
Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:
dóna fruit quan n’és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.
No serà aquesta la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
En el judici no sabran què respondre;
callaran els pecadors en l’aplec dels justos.
El Senyor coneix els camins dels justos,
però els dels injustos acaben malament.
EMD – 27

CAPÍTOL 3
La conjugalitat
1. PER PREPARAR LA REUNIÓ
Per a la preparació d’aquest capítol i abans de llegir-lo, us convidem a reflexionar sobre
els canvis ocorreguts en la vostra vida de matrimoni i en el vostre comportament com a casats.
2. INTRODUCCIÓ
Què s’entén per conjugalitat?
La conjugalitat és «l’íntima comunitat de vida i d’amor» 13 viscuda per la parella
casada. A partir de la concepció personalista del sagrament del matrimoni, el consentiment
dels esposos en el matrimoni no pot ser considerat només com un acte únic viscut
el dia de la cerimònia. És l’expressió del do recíproc i permanent dels esposos. El
matrimoni, doncs, es refereix a tots els aspectes de la vida quotidiana de la parella. La
conjugalitat enfonsa les seves arrels en l’amor viscut al llarg de la vida dels cònjuges.
L’amor dels cònjuges (amor conjugal) pot tenir com a model ideal l’amor de Déu
al seu poble i el de Crist a la seva Església. Aquest amor també pot ser vist com el
símbol visible de la realitat invisible de l’amor de Déu.
La teologia atorga molta importància a l’estructura simbòlica de la realitat que és
signe d’una altra realitat, fonament de tota realitat, és a dir, Déu. D’acord amb aquesta
idea, el papa Joan Pau II ha senyalat que «el cos i només el cos, pot fer visible allò que
és invisible: l’espiritualitat en tant que divina; el cos ha estat creat per transferir cap a
la realitat visible del món el misteri amagat de l’eternitat en Déu i, així, ser-ne el seu
signe». 14
13 Definició de vida conjugal donada pel Vaticà II.
14 Vegeu el text de M. Vidal i la teologia del cos de Joan Pau II. La teologia del cos és el nom assignat
al conjunt de les 129 al·locucions catequètiques pronunciades pel papa Joan Pau II, entre setembre
de 1979 i novembdre de 1984. Constitueixen avui dia referències ineludibles de la teologia moderna.
EMD – 29

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
3. LA REALITAT
Nota: Us suggerim realitzar aquí un exercici de discerniment sobre la realitat, tal com
es viu al vostre país, en la vostra regió, en la vostra parròquia; o sigui, en el lloc on
cadascú viu. Us convidem a analitzar amb objectivitat la vostra situació concreta,
procurant precisar sobretot tot allò que, en relació amb els fonaments de l’espiritualitat
cristiana, us plantegi algun problema o us ompli d’esperança. Per a introduir-vos
en aquesta reflexió, us proposem alguns punts:
− Avui dia es pot constatar la gran confusió d’idees que hi ha pel que fa als conceptes
relacionats amb l’amor, el matrimoni i la conjugalitat. La contracepció
ha tingut un desenvolupament molt ràpid. La publicitat difosa pels mitjans de
comunicació i per alguns fabricants de productes contraceptius sovint exalta la
vida sexual centrada en el plaer, en la immediatesa, en l’egoisme. L’únic que
compta és la plenitud personal i el benestar individual.
− La fidelitat ha perdut la perspectiva de durabilitat. Nombroses parelles se separen
fàcilment amb la primera dificultat i cadascun, per separat, inicia una nova
relació amorosa sense preocupar-se massa pels fills i per la societat. S’observa
igualment una certa exaltació de l’homosexualitat i la pèrdua del sentit social.
− En contrapartida, no pocs matrimonis menen una vida espiritual encarnada en la
realitat de l’existència humana. Aporten als qui els envolten el testimoniatge
que una vida de santedat és possible al seu nivell i que aquesta vida de santedat
no és un privilegi dels consagrats al Senyor. Mentrestant ha anat apareixent una
autèntica preocupació pastoral d’ajuda als promesos i a les parelles joves, que
manifesten una gran set d’absolut i d’espiritualitat. S’entesten a cercar un nou
sentit a les seves vides, font de felicitat per sortir del materialisme que envaeix
l’ambient.
(Us convidem a anotar aquí les vostres pròpies observacions)
-
-
-
EMD – 30

4. REFLEXIONS
EMD – 31
Capítol 3 – LA CONJUGALITAT
Quan dues persones es casen, la seva manera de viure, els seus costums, els seus
valors s’adapten necessàriament al seu nou estat de vida al llarg del temps.
Mirem alguns exemples:
L’ús del temps
Els casats aprenen a emprar la seva vida tenint en compte les necessitats del seu
cònjuge i dels seus fills. Ja no poden disposar lliurement del seu temps en les activitats
lúdiques, culturals, de beneficència i fins religioses de la mateixa manera com ho feien
quan eren solters.
La conjugalitat cristiana ben compresa
exigeix múltiples renúncies a cadascun dels esposos.
La generositat
Ha arribat a ser un acte que ha de ser reflexionat i dirigit de manera diferent
d’acord amb les responsabilitats i necessitats de la família i decidit de comú acord entre
els esposos.
La vida espiritual
Pertany a la vida íntima de cada persona. Tanmateix, els casats poden enriquir-se
mútuament a través de l’intercanvi d’experiències i per mitjà de la seva oració conjugal
i familiar.

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
La integració de la vida sexual
Aquesta integració es realitza de maneres diferents, segons si s’és solter o casat. La unió
sexual exigeix l’entrega d’un mateix en tots els aspectes de la vida i no només en la
unió dels cossos. Evidentment varia segons les diferents etapes de la vida conjugal i
d’acord amb la planificació responsable de la natalitat. 15
La pràctica del perdó
Perdonar no significa esborrar per oblidar. Perdonar és, abans que res, continuar
donant-se malgrat la falta. En la vida quotidiana de la llar, el perdó adquireix plenament
el seu significat en el sentit atribuït al pare Varillon: «el perdó és la plena gratuïtat
del do». La conjugalitat implica l’exercici permanent del perdó.
L’amor, valor suprem de la conjugalitat
L’amor, el valor més important, és la síntesi, l’origen i la fi de tots els altres valors.
És, ensems, la característica més important de la conjugalitat.
Però, què és l’amor?
Amor no és només un sentiment; tenir simpatia per algú. Si l’amor consistís només
en això, Déu no ens hagués manat estimar els nostres enemics, perquè no tindria cap
sentit tenir un sentiment de simpatia per un enemic.
En els nostres dies assistim a una sobrevaloració de les emocions i de la passió. Al
contrari, la voluntat, l’acció i el do d’un mateix són totalment subvalorats. El que té
més cabuda entre els nostres contemporanis és la imatge d’un amor efímer, centrat en
ell mateix.
Per manca de discerniment davant els missatges dels mitjans de comunicació, moltes
parelles en el món d’avui, en les seves relacions amb els altres, tenen la tendència a
projectar-se en personatges i en situacions fictícies. Aquest fenomen de mimetisme
porta sovint a l’engany d’un mateix i mena a profundes desil·lusions.
La gran novetat del cristianisme, per una part, es nodreix en la font de la revelació
per tal com Déu és una comunitat de vida de persones que s’estimen (Déu Trinitat) i,
per altra, en la convicció que si l’ésser humà ha estat creat a imatge i semblança de
Déu ha estat per viure i estimar com Ell. D’aquesta manera ens estima Déu. Ell ens ha
rescatat dels nostres errors gràcies a la redempció del seu Fill. L’Encarnació és un regal
inaudit fet a l’ésser humà per Déu. El seu fill Jesús ens ha estimat com el seu Pare
el va estimar amb un amor que és donació d’Ell mateix. En la conjugalitat cristiana, els
esposo s’entreguen també amb una mor actiu i recíproc que es comunica igualment als
fills i als altres.
15 «La castedat significa la integració reeixida de la sexualitat en la persona i, per això, en la seva
unitat interior en el seu ésser corporal i espiritual. La sexualitat, amb la que s’expressa la pertinència
de l’home al món corporal i biològic, esdevé personal i veritablement humana quan està integrada en
la relació de persona a persona, en el do mutu total i temporalment il·limitat de l’home i de la dona. La
virtut de la castedat comporta, doncs, la integritat de la persona i la integralitat del do» (Catecisme de
l’Església catòlica, n. 2337).
EMD – 32

EMD – 33
Capítol 3 – LA CONJUGALITAT
El sagrament del matrimoni, signe del do de Déu als esposos i del do que cada espòs
fa d’ell mateix al seu cònjuge, està estretament lligat al do de Crist en l’Eucaristia.
5. TEXTOS D’APROFUNDIMENT
Déu és amor (extracte de l’encíclica Deus caritas est del papa Benet XVI)
5. […] L’home és realment ell mateix quan el cos i l’ànima formen una unitat íntima; el
repte de l’eros es pot considerar superat quan s’assoleix aquesta unificació. Si l’home
pretengués ser només esperit i volgués rebutjar la carn com si fos una herència merament
animal, esperit i cos perdrien la seva dignitat. Si, per contra, repudia l’esperit i, per
tant, considera la matèria, el cos, com una realitat exclusiva, malmet igualment la seva
grandesa. […]
Avui es retreu de vegades al cristianisme del passat que va ser adversari de la corporeïtat;
de fet, sempre s’han donat tendències d’aquest tipus. Però la manera d’exaltar el
cos que avui constatem resulta enganyós. L’eros, degradat a pur «sexe», es converteix
en mercaderia, en simple «objecte» que es pot comprar i vendre; més encara, l’home
mateix es transforma en mercaderia. En realitat, aquest no és pròpiament el gran sí de
l’home al seu cos. Per contra, d’aquesta manera considera el cos i la sexualitat solament
com la part material del seu ésser, per a emprar-la i explotar-la de manera calculadora.
Una part, a més, que no aprecia com a àmbit de la seva llibertat, sinó com quelcom que,
a la seva manera, intenta convertir en agradable i innocu alhora. En realitat, ens trobem
davant una degradació del cos humà, que ja no està integrat en el conjunt de la llibertat
de la nostra existència, ni és expressió viva de la totalitat del nostre ésser, sinó que és relegat
a allò merament biològic. L’aparent exaltació del cos es pot convertir ben aviat en
odi a la corporeïtat. La fe cristiana, per contra, ha considerat sempre l’home com a cos i
ànima, en què l’esperit i la matèria es compenetren recíprocament, els quals precisament
així adquireixen una nova noblesa. Certament, l’eros vol remuntar-nos «en èxtasi» cap
al diví, dur-nos més enllà de nosaltres mateixos, però precisament per això necessita seguir
un camí d’ascesi, renúncia, purificació i recuperació.
6. [... En] la traducció grega de l'Antic Testament denomina, amb un terme de fonètica
similar, «agapé», el qual, com hem vist, es va convertir en l’expressió característica per
a la concepció bíblica de l’amor. En oposició a l’amor indeterminat i encara en recerca,
aquest terme expressa l’experiència de l’amor que ja ha arribat a ser veritable descobriment
de l’altre, superant el caràcter egoista que predominava clarament en la fase anterior.
Ara l’amor és ocupar-se de l’altre i preocupar-se per l’altre. Ja no es busca a si mateix,
sumir-se en l’embriaguesa de la felicitat, sinó que anhela més aviat el bé de
l’estimat: es converteix en renúncia, està disposat al sacrifici, més encara, el busca.
El desenvolupament de l’amor cap a les seus cotes més altes i la seva puresa més íntima
comporta que ara aspiri al que és definitiu, i això en un doble sentit: en allò que
implica d’exclusivitat –només aquesta persona– i en el sentit del «per sempre». L’amor
engloba tota l’existència i en totes les seves dimensions, també la temporal. No podria
ser altrament, ja que la seva promesa apunta al que és definitiu: l’amor tendeix a
l’eternitat. Certament, l’amor és «èxtasi», però no en el sentit d’arravatament momentani,
sinó com a camí permanent, com un sortir del jo tancat en si mateix vers el seu alli-

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
berament en el lliurament de d’un mateix i, precisament d’aquesta manera, cap al retrobament
amb un mateix, més encara, cap al descobriment de Déu […]..
El llaç de tres caps (Xavier Lacroix, conclusió d’una conferència). 16
El text següent fa referència a la presència de Crist en la parella casada pel sagrament
del matrimoni. Ell és al centre d’aquest sagrament. Com deia sant Pau: «aquest
és un gran misteri!».
En una època on la relació conjugal cada vegada és més pensada i viscuda com a relació
de parella segons una lògica dual, pot implicar per als cristians la missió de recordar o
anunciar la presència d’un Tercer en la relació. Un Tercer no només simbòlic, con es
menciona sovint en les ciències humanes, sinó real, i molt real, més real que les quimeres
perseguides per les nostres passions.
Existeixen diferents imatges d’aquest tercer, en la vida social, en la vida de família, en la
comunitat eclesiàstica i fins i tot l’hem vist en els infants. Déu és el Tercer primordial, el
tercer absolut, la vida del qual atorga al vincle matrimonial la seva solidesa més gran en
la mesura en què ell és acollit.
Preciso això, perquè encara ens falta acollir aquest do. Fou així com el poeta Paul Claudel
va escriure: «l’omnipotència de Déu s’atura en la porta del cor humà...».
[…] Tanmateix això no impedeix que puguem albirar, atrevir-nos a dir i, sobretot, experimentar,
de quina manera l’acollida del do de la vida divina, que és la gràcia del sagrament,
consolida el vincle, donant-li la capacitat de renéixer i de recomençar sempre.
Això és molt concret, ho coneixem molt bé els Equips. Podem experimentar cada dia,
cada setmana, cada mes com l’oració, o sigui, l’entrada conscient en la dinàmica del do
trinitari, al fer-nos entrar en un cercle de comunió més ample que el nostre, consolida el
nostre vincle i ens ajuda a realitzar actes que el mantenen viu. Aquesta comunió més
ampla serà, no exclusivament però sí particularment, la comunió amb els nostres companys
d’equip.
6. PISTES PER A LA REFLEXIÓ
• Expressem allò que més ens ha interpel·lat en aquest capítol.
• Amb relació a la pràctica dels valors de la conjugalitat, ¿podríem afegir
altres exemples addicionals als anomenats en el text? (Per exemple, la
gestió de les finances dins la família, l’hospitalitat, etc.).
• Podríem compartir algunes experiències sobre la pràctica dels valors en
la nostra vida conjugal?
16 LACROIX, Xavier. El llaç de tres caps. Conferència a Santiago de Compostela, durant l’Encontre
Internacional dels EMD, setembre de 2000.
EMD – 34

7. LA PARAULA DE DÉU
EMD – 35
Capítol 3 – LA CONJUGALITAT
Amb l’ajuda del consiliari, us convidem a escollir dels textos següents, la lectura
que més convingui al vostre equip per a l’estudi d’aquests capítol. Però igualment
també en podeu escollir un altre.
• Mt 19,3-9
• Mc 10,2-12
• Os 3,1-5
8. SUGGERIMENTS PER CRÉIXER EN L’ESPIRITUALITAT
A partir de les petites coses de la vida quotidiana, us convidem a prendre consciència
sobre la pràctica del perdó en les relacions conjugals i en totes les altres relacions.
9. PREGÀRIA FINAL
Cada equip pot escollir una pregària diferent, o entonar un cant, o fins recitar una
oració personal composta per la parella que rep o per una altra parella de l’equip.
Salm 128 (127)
R/. Feliços els qui creuen en el Senyor i estimen plenament la seva voluntat!
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins!
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort. R/.
La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
els teus fills seran com plançons d’olivera
al voltant de la taula. R/.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió!
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem!
Que puguis veure els fills dels teus fills! R/.

CAPÍTOL 4
Els fonaments de l’espiritualitat conjugal
1. PER PREPARAR LA REUNIÓ
− Creieu que en el vostre matrimoni es viu una autèntica espiritualitat
conjugal?
− Si la resposta és afirmativa, poseu-ne alguns exemples.
− Si la resposta és negativa, per què?
2. INTRODUCCIÓ
L’espiritualitat conjugal representa un aspecte relativament recent de l’espiritualitat
cristiana que hem estudiat en el capítol segon. Fou desenvolupada i valorada a partir
de la meitat del segle XX sota la influència del pare Henri Caffarel en el si dels Equips
de la Mare de Déu.
Segons el nostre fundador, l’espiritualitat conjugal és «l’art de viure en el matrimoni
l’ideal evangèlic proposat per Jesús als seus deixebles». 17
Per a la parella casada, això representa una forma d’espiritualitat rica en extrem. En
efecte, orienta la vida dels cònjuges cap a la felicitat pel camí de la perfecció lliurement
escollida, que els condueix més enllà dels horitzons purament temporals de la
recerca del benestar i del plaer de la parella. Aquest camí permet, als cònjuges, assolir
un elevat grau de maduresa en l’amor diví, ja que aquesta espiritualitat els impulsa cap
a la dinàmica de l’acció.
En efecte, els esposos no en tenen prou amb instruir-se i obeir certes regles. Al
contrari, es comprometen fent de l’Evangeli la guia de la seva vida, de la parella i de la
família, a ser testimonis de la presència real de l’amor de Déu en l’Església i en el món
d’avui.
17 CAFFAREL, Henri. «Viens et suis-moi». Carta mensual dels Equips de la Mare de Déu, any XVI,
n. 2 (nov. 1962).
EMD – 37

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
3. LA REALITAT
Nota: Us suggerim realitzar aquí un exercici de discerniment sobre la realitat, tal com
es viu al vostre país, en la vostra regió, en la vostra parròquia; o sigui, en el lloc on
cadascú viu. Us convidem a analitzar amb objectivitat la vostra situació concreta,
procurant precisar sobretot tot allò que, en relació amb els fonaments de l’espiritualitat
cristiana, us plantegi algun problema o us ompli d’esperança. Per a introduir-vos
en aquesta reflexió, us proposem alguns punts:
− Fa 50 anys, l’Evangeli formava part del coneixement bàsic d’un gran nombre de
persones des de la seva infantesa. S’ensenyava en la família i en l’escola. Cada
diumenge era proclamat i comentat en les parròquies i era reconegut i respectat
per tothom. Avui dia, el seu coneixement és deficient i fragmentat sobretot entre
els més joves. L’educació religiosa, amb el pretext de respectar la llibertat
individual, no estimula la lectura dels textos sagrats, ni tampoc el coneixement
de la persona de Jesús; d’aquí que la pràctica religiosa vagi davallant progressivament.
− A mitjan segle passat, el matrimoni cristià encara no era considerat com un sagrament
important. No existia una espiritualitat específica de la parella. No obstant
això, a partir dels anys 50, es va anant elaborant progressivament. Molt ràpidament,
la jerarquia va prendre consciència de la riquesa i de la utilitat
d’aquesta forma d’espiritualitat. El darrer Concili, per la seva banda, se’n va fer
ressò.
− En temps passats, l’espiritualitat estava emmarcada i dirigida per preveres i religiosos.
Sovint estava reservada a una elit, ja fos de persones o de grups. Avui
dia, l’espiritualitat pertany principalment al camp de la consciència individual,
perquè respon a una crida interior que enfonsa les seves arrels en la fe i en la
raó.
− Avui, en l’Església, el paper apostòlic dels laics casats és unànimement valorat i
estimulat arreu.
(Us convidem a anotar aquí les vostres pròpies observacions)
-
-
-
EMD – 38

4. REFLEXIONS
Capítol 4 – ELS FONAMENTS DE L’ESPIRITUALITAT CONJUGAL
El Concili Vaticà II ja havia mostrat clarament que la santedat no és una mena
d’objectiu a assolir, sinó, abans que res, una actitud de vida per adoptar, amb el suport,
dia a dia, dels valors evangèlics.
Aquesta manera de viure és ressò de la vida divina de la Trinitat. En el món actual
ha arribat a ser important en extrem mostrar que, per a la parella, és possible viure
aquesta experiència. De cap manera no és una missió reservada per a alguns privilegiats.
Ja que no existeixen cristians de primera i de segona classe, tots els batejats i,
per això mateix, tots els laics i les parelles cristianes han rebut una crida de Déu per
elevar-se a les altures de la santedat i de l’apostolat de cara a donar testimoniatge del
seu amor a tothom.
L’espiritualitat conjugal no consisteix en la suma de dues espiritualitats, la de
l’esposa i la del marit. Aquestes són molt diferents, ja que cada membre de la parella
posseeix la seva pròpia història, la seva llibertat i la seva pròpia consciència. No té
sentit fondre-les en una de sola!
Hem vist, en el capítol tercer, que l’espiritualitat conjugal s’expressa i orienta la
vida de la parella a partir de la conjugalitat. És doncs, sobre la base de l’íntima comunitat
d’amor conjugal com s’estableix i es referma l’aliança entre els cònjuges i, després,
es construeix progressivament l’espiritualitat conjugal.
És important recordar que, en el cristianisme, totes les vies d’espiritualitat parteixen
de la fe en la persona de Jesús. D’aquí podem comprendre que la parella té un gran
interès per iniciar-se en el coneixement de Crist i, sobretot, en el coneixement del seu
missatge. No obstant això, en contra del període viscut pels nostres pares, el medi actual
no és gens favorable. La gran disminució del nombre de preveres, l’abandó de
l’ensenyament religiós, la pèrdua de confiança davant la institució de l’Església, acceptada
en diversos documents de la mateixa Església, la secularització cada vegada
més generalitzada en la societat civil, no faciliten aquest coneixement. Paradoxalment,
avui dia es tendeix a desenvolupar una necessitat molt profunda d’espiritualitat en diversos
grups de reflexió, de pregària, de recessos i d’altres. Es tracta d’un fenomen
molt esperançador!
L’espiritualitat conjugal es troba ben fonamentada en l’ésser humà
Esther i Marcelo Azebedo, parella brasilera dels EMD, han desenvolupat algunes
idees pel que fa al cas. A continuació un presentem la seva idea central:
L’espiritualitat conjugal fa referència a la vida espiritual; tanmateix es troba profundament
encarnada, arrelada en la vida quotidiana. Aquesta no es pot limitar a un conjunt
de ritus i de pràctiques desconnectades de la vida real. L’espiritualitat conjugal és
un camí que mena a Déu, sota l’impuls de l’Esperit, a través del conjunt de realitats en
les que vivim. Al no estar constituïda per la simple suma de dues espiritualitats individuals,
de cap manera no exclou l’espiritualitat personal de cadascun dels esposos. Viu-
EMD – 39

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
re l’espiritualitat conjugal consisteix en fer actuant el sagrament per mitjà de gestos,
paraules i accions pròpies de l’amor natural que uneix la parella. 18
5. TEXTOS D’APROFUNDIMENT
En aquest treball, i seguint la tradició dels EMD, ens centrarem exclusivament en
l’espiritualitat conjugal dels catòlics que han optat pel sagrament del matrimoni.
En l’origen de l’espiritualitat conjugal hi ha una crida del Senyor: «La nostra vocació,
com a esposos, consisteix a cercar Crist entre tots dos, l’un i l’altre, l’un amb l’altre i
l’un per l’altre». 19
La font de l’amor cristià —afirma també el pare Caffarel— no es troba en el cor de
l’ésser humà, sinó en Déu. Als esposos que volen estimar, que volen aprendre a estimar
cada vegada més, només els donaré un consell: cerqueu Déu, estimeu Déu, mantingueu-vos
units a Déu, obriu-li la porta […] 20 Déu es troba en l’origen de l’amor
com també s’hi troba al final. L’amor ve de Déu i va cap a Déu: Déu és l’alfa i
l’omega de l’amor […] 21
L’espiritualitat conjugal es desprèn de la gràcia rebuda a través del sagrament del
matrimoni, que representa una gràcia particular destinada a perfeccionar l’amor dels
cònjuges i a enfortir la seva unitat indissoluble. Aquesta gràcia contribueix, igualment,
a l’acceptació i a la santificació mútua al llarg de tota la vida conjugal i, també, en
l’educació dels fills.
En el sagrament del matrimoni es dona una doble aliança. L’aliança entre els esposos
que reben el sagrament i l’aliança de Crist amb ells. Heus aquí el gran misteri de
què parla sant Pau a propòsit del matrimoni i, ensems, el gran do de Déu al seu poble:
Déu, el fidel per excel·lència, es compromet amb la parella; i la parella, al seu torn, pot
confiar plenament en el seu amor fidel, gràcies a la presència i a l’ajuda de Crist.
Segons Gaudium et spes:
Els esposos cristians, per complir dignament els seus deures d’estat, estan enfortits i
gairebé consagrats per un sagrament peculiar, realitzant, en virtut d’aquest, la seva
funció conjugal i familiar, bo i imbuïts de l’esperit de Crist, pel qual tota la seva vida
és amarada de fe, esperança i caritat; s’apropen com més va més a llur pròpia perfecció
i recíproca santificació i, per tant, conjuntament, a la glòria de Déu (GS 48,2).
Viure l’espiritualitat conjugal els permet complir la voluntat de Déu, la qual cosa es
converteix per a ells en un camí d’amor, de felicitat i de santedat. Això és, igualment,
el que els permet realitzar la seva missió i el seu ministeri en l’apostolat específic de la
parella i de la família, en l’Església i en el món.
18 AZEVEDO, Esther i Luiz Marcelo. L’espiritualitat de matrimoni. Tema d’un recés espiritual. Aparecida
(SP): Editora Santuário, 2006,. 77-107.
19 CAFFAREL, Henri. Pour une spiritualité du chrétien marié. Op. cit., 249-250
20 CAFFAREL, Henri. «Lotissements». Dans L’anneau d’Or. Num. 35 (sept.-oct. 1950), 310-311.
21 CAFFAREL, Henri. Pour une spiritualité du chrétien marié. Op. cit., 249-250 .
EMD – 40

Capítol 4 – ELS FONAMENTS DE L’ESPIRITUALITAT CONJUGAL
Parelles casades, vosaltres disposeu de poc temps per estudiar i aprofundir la vostra fe,
alguns de vosaltres ho patiu i d’altres en prenen partit fàcilment, satisfets per tan bon
profit que els dispensa d’una recerca acurada.
Oblideu que no només els llibres parlen de Déu; a les vostres llars teniu un Bíblia en
imatges, si es pot dir així, ¡que no la fullegeu mai! Voldria parlar-vos de totes aquestes
realitats familiars que us són pròpies: l’amor conjugal, la paternitat, la maternitat, la
infantessa, la casa…, és això el que Déu ha trobat més explícit per fer-se conèixer. Tot
això produeix gelosies als qui no es casen! 22
En qualsevol edat de la parella,
l’amor conjugal és el més explícit que Déu ha trobat per fer-se conèixer!
6. PISTES PER A LA REFLEXIÓ
• Quines coses noves hem descobert en aquest capítol?
• Trobem alguna diferència entre la manera de concebre el nostre matrimoni
i la d’aquells que no han tingut la sort de conèixer els EMD?
• Intercanviem experiències sobre els fonaments de la nostra espiritualitat
conjugal. Durant la reunió, confrontem les nostres reflexions amb les
dels nostres companys d’equip.
7. LA PARAULA DE DÉU
Amb l’ajuda del consiliari, us convidem a escollir dels textos següents, la lectura
que més convingui al vostre equip per a l’estudi d’aquest capítol. Però igualment també
en podeu escollir un altre.
• Jn 15,7-17
• Tb 8,4 – 8
22 CAFFAREL, Henri. «Votre bible en images», L’Anneau d’or, n° 77, p. 362.
EMD – 41

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
• Gn 1,26-31
• Ef 5,21-33
8. SUGGERIMENTS PER CRÉIXER EN L’ESPIRITUALITAT
«No hay camino, se hace camino al andar» - Antonio Machado
L’espiritualitat conjugal no té un punt d’arribada; és, primer que res, un camí. Quines
decisions podem prendre per construir millor el nostre propi camí?
9. PREGÀRIA FINAL
Cada equip pot escollir una pregària diferent, o entonar un cant, o fins recitar una
oració personal composta per la parella que rep o per una altra parella de l’equip.
Déu,
no sé on ets.
Sé que ets arreu,
però no t’he vist mai.
Déu,
a còpia de cercar-te,
he trobat persones
que també et cerquen.
Elles no han volgut dir-me
on ets amagat, Déu,
però han expressat
una gran tendresa per mi.
Aleshores em vaig preguntar:
No serà que Déu viu
en aquesta tendresa?
De seguida, com elles,
he mirat d’expressar
la mateixa tendresa
a aquells que he trobat…
EMD – 42
BENOÎT MARCHON
Poèmes pour prier, Centurión

CAPÍTOL 5
La maduresa espiritual
1. PER PREPARAR LA REUNIÓ
− Què entenem per maduresa espiritual?
− Sentim que hem crescut en el coneixement de Crist des del moment
que vam entrar als EMD?
− En quins camps creiem haver realitzat un progrés més gran?
2. INTRODUCCIÓ
Quan s’inicia un projecte d’unió d’un home amb una dona, ambdós miren de conèixer-se
millor per tal de crear llaços forts de cooperació. Es fa evident, doncs, que
per a la parella cristiana no hi hauria espiritualitat conjugal possible sense la recerca
d’una profunda intimitat amb la persona i amb el missatge de Crist. L’espiritualitat
conjugal, com qualsevol projecte d’amor, comença amb un període d’iniciació més o
menys llarg.
Estimar Jesús, adherir-se al seu Evangeli, representa l’entrada de Déu en la vida
d’un ésser humà i, per tant, en la vida d’una parella. Aquesta entrada no és simplement
una idea sinó la presència real d’una persona viva. L’amor diví pot, així, participar
directament en el nostre amor conjugal.
Quan ens fem conscients d’aquesta relació excepcional, es pot establir un projecte
comú de vida de la parella amb Déu. Aquest projecte s’instaura sempre dins una total
llibertat, sense que hi intervingui cap obstacle, semblant a una relació amorosa. Aquest
recorregut, evidentment, no segueix un línia contínua en què les diferents etapes serien
determinades pel progrés que es mantindria en una progressió constant.
Sant Joan precisa amb plena claredat el projecte diví: «Déu ha estimat tant el món,
que li va donar el seu Fill únic, per què tothom qui cregui en ell no mori, sinó que tingui
vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó
per salvar-lo per mitjà d'ell» (Jn 3,16-17).
EMD – 43

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
Degut a la nostra feblesa i als nostres errors, les caigudes sovintegen. Però la presència
constant i confiada d’un Pare que ens estima i que ens perdona, canvia totes les
perspectives. Com bé deia el pare Varillon: «Només experimentem la paternitat de
Déu a través del perdó». Aquesta paternitat mira d’aixecar-nos constantment impulsant-nos
a actuar en un nou estat de confiança. Exigència i perdó són les dues fases
inseparables del projecte d’amor que Déu té per a nosaltres.
No existeix vincle conjugal que es pugui sostenir sense el perdó. Perdonar no es aixafar-se.
No és simplement passar la pàgina, refusar la rancúnia, deixar destruir el silenci.
El veritable perdó, com suggereix el llibre del Levític (19,17), suposa poder expressar
a l’altre el mal que ens ha fet. Atorgar el perdó és el do més enllà de l’ofensa,
la renovació de la confiança, el desig de recrear la relació, suposa l’esperança. Exigeix
el coratge de parlar i d’aclarir. És un dels actes humans més difícils que existeixen, així
com demanar perdó. La gràcia de l’Esperit Sant és, en aquest cas, indispensable. 23
3. LA REALITAT
Nota: Us suggerim realitzar aquí un exercici de discerniment sobre la realitat, tal com
es viu al vostre país, en la vostra regió, en la vostra parròquia; o sigui, en el lloc on
cadascú viu. Us convidem a analitzar amb objectivitat la vostra situació concreta,
procurant precisar sobretot tot allò que, en relació amb els fonaments de l’espiritualitat
cristiana, us plantegi algun problema o us ompli d’esperança. Per a introduir-vos
en aquesta reflexió, us proposem alguns punts:
− Avui dia existeix una gran desvalorització i dessacralització de la institució del
matrimoni. Moltes parelles viuen avui en un món on molts, no només han perdut
els paràmetres de comportament tradicionals sinó principalment la confiança
vers aquells qui tradicionalment eren els encarregats d’orientar.
− Com a conseqüència del progrés científic i de la globalització de l’economia,
els guies polítics del nostre món, així com els de les grans religions, no saben
com respondre a les preguntes fonamentals que mai no s’havien plantejat amb
tanta intensitat. Aquestes preguntes, relacionades amb l’autoritat, el sentit social,
la informació, la disponibilitat al servei, la família, l’accés al treball, la pobresa,
la sexualitat, la transmissió i el respecte a la vida, la dignitat de la persona,
etcètera, exigeixen un discerniment adequat molt difícil i que, a la vegada,
demana molt temps.
− Iniciar i construir una relació de parella no és ajuntar, un bon dia, dues persones.
El matrimoni és un nou estat de vida en què cada persona es dóna a l’altra,
alhora que rep de l’altra de manera permanent. Cadascú és transformat per la influència
de la personalitat de l’altre. L’amor es construeix cada dia a través
23 LACROIX, Xavier. El llaç de tres caps. Conferència a Santiago de Compostela, durant l’Encontre
Internacional dels EMD, setembre de 2000.
EMD – 44

EMD – 45
Capítol 5 – LA MADURESA ESPIRITUAL
d’actes molt variats (atenció mútua, contactes corporals, activitats laborals, preparació
dels aliments, acollida dels hostes, educació i direcció de les activitats
dels fills, superació de les crisis i reconciliacions). Tot és viure la conjugalitat!
− En el camp de l’espiritualitat conjugal no existeix la immediatesa. La seva realització
exigeix un llarg camí durant el qual les parelles s’ajunten, se separen i
es tornen a organitzar i això, sovint, de forma repetida.
(Us convidem a anotar aquí les vostres pròpies observacions)
-
-
-
4. REFLEXIONS
La intimitat amb Déu no sorgeix d’un moment a un altre en la parella, com a conseqüència
miraculosa de les gràcies extraordinàries rebudes el dia del matrimoni. No
som nosaltres els qui fem Déu present i actiu en la nostra parella, en l’Església i en el
món a punta de llança i de bona voluntat. Només serà possible en la mesura en què
deixem actuar Jesús en nosaltres mateixos.
L’espiritualitat conjugal necessita un temps d’iniciació. De la mateixa manera que
es necessita molt temps abans d’arribar a la vida adulta, fa falta un temps suficient,
sovint de diversos anys, per descobrir i aprendre a créixer en la profunditat de l’aliança
divina. Així com l’arbre no dóna fruit quan és petit: cal donar temps al temps! L’amor,
com l’arbre, té necessitat d’arrels profundes per desenvolupar-se al ritme de les estacions
i poder, així, donar fruit.
Es comprèn així que una espiritualitat conjugal no es pot reduir a una simple iniciació
a la vida espiritual. Aquesta darrera és certament necessària, però insuficient. Seria
tant com tenir-ne prou amb romandre en la superfície sense arrelar profundament.
Cal no només preparar la terra que rebrà la llavor, sinó acompanyar la planta durant el
seu creixement. Aquesta recerca acurada no es realitza mantenint-nos aïllats, sinó en el
si d’un equip de parelles: «al conèixer la seva pròpia feblesa i el límit de les seves forces…
i perquè tenen una fe indestructible en l’eficàcia de l’ajuda mútua fraterna, han
decidit formar equip». 24
24 Carta fundacional dels Equips de la Mare de Déu.

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
És, doncs, amb l’ajuda del consiliari i dels altres membres de l’equip com
l’espiritualitat conjugal es fonamenta i s’enforteix, de mica en mica, a través d’un procés
cada vegada més adult. Si l’espiritualitat conjugal s’inspira en l’amor de Déu (la
qual cosa s’ha de descobrir des del primer moment), creix i es desenvolupa progressivament
gràcies a la pedagogia que presentarem més endavant en el capítol setè.
Tant el pare Caffarel com els quatre darrers papes estan convençuts que només una
espiritualitat viva i madura pot dur les parelles a regenerar-se i a fer atractiva la fe
avui. Per fer-la atractiva, s’ha de fer pel camí de la seducció i no per mitjà
d’estrepitoses declaracions, ni enmig d’esdeveniments extraordinaris.
Nosaltres… amb la iniciació ja en vam tenir prou!
El Senyor li digué: «Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré
jo, el Senyor».
Aleshores s’aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les
muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després
del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. Després
del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després
del foc es va alçar el murmuri d’un ventijol suau. En sentir-lo, Elies es tapà la cara
amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l’entrada.
Llavors una veu li digué: «Què hi fas, aquí, Elies?» (1R 19, 11-13)
El Regne de Déu no és en la tempesta ni en el terratrèmol ni en el foc, sinó en la
presència dèbil, simple i concreta del testimoniatge d’una vida d’amor i de compartir.
Aquest Regne de Déu és enmig nostre! No l’hem de cercar fora!
EMD – 46

EMD – 47
Capítol 5 – LA MADURESA ESPIRITUAL
Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué:
«El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: "És aquí"
o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre» (Lc 17, 20-21).
L’espiritualitat conjugal es dóna també en relació estreta amb les etapes de la vida.
En cada etapa de la vida, una veu interior ens impulsa a cercar el sentit i a donar el
valor corresponen a la nostra vida quotidiana. La vida espiritual també es troba estretament
lligada a la vida concreta de la dona i de l’home, a les seves expectatives, a les
seves possibilitats, com també a les seves limitacions, a les seves misèries, als seus
èxits i fracassos. En una paraula, a tota la seva història.
Com en les etapes que menen a l’edat adulta, la maduresa espiritual evoluciona i
creix contínuament amb l’edat i les necessitats de les persones. Per romandre actius en
cada etapa de la vida, és necessari estar atents als signes dels temps per descobrir la
voluntat de Déu cada dia, cercant la veritat sobre nosaltres mateixos i experimentant el
trobament i la comunió amb els qui són al nostre entorn.
5. TEXTOS D’APROFUNDIMENT
La finalitat de l’espiritualitat conjugal: la santedat 25
Estem cridats a la santedat; però un sant no és com molts l’imaginen, una mena de
campió que realitza proeses de virtut i gestes espirituals. És, primer que tot, un home
seduït per Déu. I que entrega a Déu tota la seva vida… Esteu cridats a la santedat. I és
en i pel matrimoni com heu de tendir-hi. 26
La santedat no és només una meta sinó una actitud de vida, una forma de comportar-se
dia rere dia, seguint els valors evangèlics, com a plenitud de vida cristiana i experiència
de caritat. És respondre a la crida de Crist: «vine i segueix-me». «És completament
clar, doncs, que tots els fidels, de qualsevol estat o condició, són cridats a la
plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat». 27
La santedat fa referència a la semblança amb Déu. És a dir, a la disponibilitat que,
mitjançant la gràcia, permet respondre a la crida a la santedat. La imatge de Déu, que
és un do gratuït, es converteix en realitat quan la parella deixa obrar lliurement
l’Esperit en la seva vida. El text de Mateu 5 mostra el gir que en fa Jesús. L’Antic Testament
parla de la santedat i Jesús, tenint en compte la santedat de Déu Pare, parla de
la perfecció. La invitació és, aleshores, a passar de l’exterioritat (santedat seguint la
llei) a la interioritat (perfecció deixant actuar Déu en nosaltres mateixos) en un procés
que ens fa semblar a Déu.
25 EMD, La espiritualidad conyugal. EQUIPO RESPONSABLE INTERNACIONAL, mayo 2011, nº 2.2.
26 CAFFAREL, Henri, Séduits par Dieu. Lettre Mensuelle des Équipes Notre-Dame. XVI° année, n.
10 (juil. 1963).
27 Lumen gentium, n° 40.

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
Ja no pensem que la santedat només és possible per a alguns pocs privilegiats o que
hi ha fidels de primera i de segona classe. Tots els laics també tenen la possibilitat
d’enlairar-se a les altures de la santedat i de l’apostolat.
El deixeble actual de Crist no salvarà la seva ànima evadint-se del món sinó, al contrari,
actuant en el món per desenvolupar al màxim les potencialitats divines de la creació.
28
Sorgeix aleshores la necessitat d’un nou mitjà per viure l’espiritualitat: «Avui no
n’hi ha prou de ser sant, es requereix la santedat que exigeix l’època actual, una nova
santedat, també sense precedents». 29 La novetat està en què aquesta santedat s’ha fet
accessible als laics, en la mesura en què visquin els valors, les exigències i la bondat
evangèlica, encarnant-los en les seves vides inserides en el món.
Cidinha i Igar Fehr, antics responsables de l’Equip Responsable Internacional, suggereixen
algunes idees importants sobre l’espiritualitat conjugal com a camí vers la
santedat. 30
− L’espiritualitat és el mitjà pel qual cerquem conèixer, interpretar i comprendre
la voluntat de Déu sobre les nostres vides, i quina ha de ser la nostra resposta en
el camí de la santedat. És l’orientació que li donem a la nostra vida, a partir dels
valors revelats per Jesucrist.
− L’espiritualitat conjugal orienta la vida a partir del fet de viure entre dos. La vida
de cada membre de la parella, en la vida quotidiana, en la seva relació amb
l’altre i principalment amb el seu tracte amb Déu, està marcada pel matrimoni.
− La veritable espiritualitat engloba tots els aspectes de la vida. Integra en la vida
espiritual tots els elements que componen la trajectòria de la vida humana; els
elements que es troben dispersos en una infinitat de situacions, activitats, condicionaments
de la vida en comú, familiar, conjugal, professional, fins i tot si
algunes vegades els esposos estan en conflicte entre ells.
El pare Caffarel es va preocupar especialment per tal que els Equips de la Mare de
Déu no fossin guarderies d’adults i ja en tinguessin prou amb això. Des de la creació
del Moviment, va impulsar constantment el compromís de les parelles en tots els
camps de la vida i perquè es preocupessin per ser creatius en la seva vida.
L’espiritualitat conjugal es va desenvolupar progressivament per procurar la maduresa
espiritual, la qual creix gràcies a la nostra voluntat de progressar en la humanitat i en
l’amor de Crist.
Tot aquest llegat, finalment, impulsa les parelles a respondre concretament a la crida
de Déu a comprometre’s com a ferment nou en l’Església i en el món d’avui. Tota
28 GUARDINI, 1939 – Citat per DE FIORES, Op. cit., p. 25-26.
29 WEIL, 1939. Citat per DE FIORES, Op. cit., p. 26
30 FEHR, Maria Aparecida e Igar, «Falando de espiritualidade conjugal ». Petropolis (RJ): Vozes,
Colecao Nossa Familia, N° 10, 1994, p.9-11. Citat per DE FIORES, Op. cit., p. 26.
EMD – 48

EMD – 49
Capítol 5 – LA MADURESA ESPIRITUAL
aquesta experiència acumulada és capaç, en efecte, de regenerar el pa dels nostres dies,
retornant-li el gust perdut; però, sobretot, portant esperança als ferits en el matrimoni i
en la família.
Més que un Moviment d’iniciació a la perfecció i a la santedat, els membres dels Equips
de la Mare de Déu són cridats a assegurar en l’Església i en el món de demà, un apostolat
de renovació i d’esperança. 31
El sermó de la muntanya és l’expressió de la maduresa espiritual!
6. PISTES PER A LA REFLEXIÓ
• Què és el que més ens ha interpel·lat en la lectura d’aquest capítol?
• Quan fem una ullada enrere sobre la nostra parella, en quin camp hem
adquirit més maduresa espiritual?
7. LA PARAULA DE DÉU
Amb l’ajuda del consiliari, us convidem a escollir dels textos següents, la lectura
que més convingui al vostre equip per a l’estudi d’aquest capítol. Però igualment també
en podeu escollir un altre.
• Mt 5,1-12
• Mt 5,38-48
• Mt 7,21-27
• Lc 10,38-42
• Lc 18,18-23
• Ga 3,1-5
• Col 3,12-17
• Ef 1,3-14
8. SUGGERIMENTS PER CRÉIXER EN L’ESPIRITUALITAT
Per aprofitar millor els mitjans que ofereix el Moviment, seria convenient redescobrir la
dinàmica dels Punts Concrets d’Esforç.
31 CAFFAREL, Henri. «Vocation et itinéraire des Équipes Notre-Dame». Dans L’anneau d’Or.. Num.
87-88 (mai-août 1959) Num. especial «Mille foyers à Rome», p. 239 à 256.

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
9. PREGÀRIA FINAL
Cada equip pot escollir una pregària diferent, o entonar un cant, o fins recitar una
oració personal composta per la parella que rep o per una altra parella de l’equip.
Som dos, Senyor,
però tu hi ets,
en el camí de la nostra vida.
Som diferents;
però cadascú al seu propi ritme.
Junts avancem cap a tu.
Aprofundint, al pas dels dies,
en el do total de l’un a l’altre,
junts, ens obrim al teu amor.
Ell espera de mi un gest
que li permeti ser reconfortat i abraçat.
Jo espero d’ell una escolta atenta a les meves penes i fatigues.
Tancats en la presó dels nostres egoismes,
se’ns fa difícil trobar-te,
però, sempre, la petita flama de la teva presència
allibera l’amor en nosaltres.
Nodrits per la teva Paraula,
impregnats del teu Esperit,
caminem cap a tu.
Beneït siguis, Déu amb nosaltres, Emmanuel!
EMD – 50
DOMINIQUE
Revista Alliance, n° 100

CAPÍTOL 6
Els mitjans de l’espiritualitat conjugal
1. PER PREPARAR LA REUNIÓ
− Quins són els mitjans que més us han ajudat a progressar en
l’espiritualitat conjugal?
2. INTRODUCCIÓ
És important viure la realitat conjugal del do mutu, no només en el camp espiritual
sinó també en el material. D’aquesta manera la parella estarà en millors condicions per
gaudir els talents i els dons que posseeix per tal d’aconseguir la felicitat. En el marc de
l’espiritualitat conjugal, aquest és un element fonamental!
Per progressar en la vida espiritual és convenient no només conèixer sinó emprar
els mitjans indispensables per alimentar la nostra naturalesa limitada en l’espai i en el
temps. Per això és bo adoptar una actitud de pregària i vetllar per la formació religiosa.
La posada en pràctica d’aquests dos elements (pregària i formació) és indispensable
per trobar la coherència entre la fe i la vida. Els tres pilars de la pedagogia dels
Equips de la Mare de Déu (orientacions de vida, punts concrets d’esforç i vida
d’equip) constitueixen una base sòlida per ajudar-nos a créixer progressivament en
l’espiritualitat conjugal.
En aquest capítol mirarem de captar l’atenció sobre alguns mitjans, entre d’altres,
que ens semblen particularment importants.
3. LA REALITAT
Nota: A continuació presentem alguns elements com a introducció d’aquesta reflexió.
− Avui vivim en un món individualista en extrem. Cadascú vol conduir la seva
vida al seu albir. Aquests tendència afecta també la vida espiritual, encara que
certament es constata un nou anhel d’espiritualitat entre el jovent.
EMD – 51

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
− Vivim en un món totalment guiat pels sentits. El que no es pugui veure, entendre,
tocar, ¡simplement no existeix! La raó ja no és el mitjà apte per convèncer.
− Els joves es casen cada vegada menys. Tenen basarda al compromís. Molts cohabiten,
mentre que les parelles que volen casar-se contrauen matrimoni cada
vegada més tard. En aquestes condicions, com parlar d’espiritualitat conjugal?
(Us convidem a anotar aquí les vostres pròpies observacions)
-
-
-
4. REFLEXIONS
Per al cristià, l’espiritualitat consisteix en creure en la persona de Jesús i permetreli
que habiti i dirigeixi la seva vida. Quan parlem d’espiritualitat, hem de prendre com
a referència les persones que viuen amb els dos peus a terra. Com molt bé deia el pare
Caffarel a propòsit dels matrimonis dels Equips de la Mare de Déu: «Ben lluny de cercar
mitjans per evadir-se del món, s’esforcen per aprendre com servir Déu, a exemple
de Crist, durant tota la seva vida i enmig del món». 32
Com realitzar aquest ideal de vida? Els mestres de la vida espiritual sostenen que,
per assolir-lo, és necessari comprometre’s en un procés voluntari i seguir una pedagogia
particular, la qual cosa exigeix una veritable disciplina. La parella que es proposa
viure cristianament la seva vida conjugal i familiar té l’oportunitat de practicar l’ascesi
que consisteix en exercitar-se per estimar a l’estil de Crist: «Els atletes s’abstenen de
moltes coses, i tot per guanyar-se una corona que es marceix, mentre que nosaltres ho
fem per una que mai no es marcirà» (1 Co, 9,25).
Si l’espiritualitat consisteix en viure d’acord amb l’Esperit de Crist, és evident que
sense l’ajuda d’aquest mateix Esperit és impossible aconseguir-ho. L’única manera
d’obtenir l’ajuda de l’Esperit Sant és per mitjà de la pregària: «Així, doncs, si vosaltres,
que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel
32 CAFFAREL, Henri. Un mot suspect. Carta mensual dels Equips de la Mare de Déu, Any. III , n° 8
(juny 1950).
EMD – 52

Capítol 6 – ELS MITJANS DE L’ESPIRITUALITAT CONJUGAL
donarà l'Esperit Sant als qui l’hi demanen» (Lc 11,13). Per aquesta raó, la pregària
personal i la pregària conjugal ocupen un lloc privilegiat en la pedagogia de
l’espiritualitat conjugal.
La pregària ocupa un lloc privilegiat en la pedagogia de l’espiritualitat conjugal
El diàleg conjugal, l’ajuda mútua en el si de la família, l’intercanvi de punts de vista
i el compartir experiències, la formació… són tots ells mitjans que permeten el progrés
en la vida de la parella. Els matrimonis cristians que desitgen aquests progrés de
la seva espiritualitat els integren en la seva vida cristiana.
5. TEXTOS D’APROFUNDIMENT
Els quatre grans mitjans proposats pel pare Caffarel per tal de desenvolupar
l’espiritualitat conjugal són: l’escolta assídua de la Paraula de Déu, la pregària silenciosa,
la pregària conjugal i l’eucaristia.
Escolta assídua de la Paraula de Déu
La paraula de Crist a l’Evangeli no és només ensenyament, manament, declaració
d’amor, és acte. És operant. La veu que escolto al llegir l’Evangeli és la mateixa que
apaivagava la tempesta furiosa, que curava la lepra, la mateixa que ressuscitava els
morts, que perdonava els pecats, que engendrava fills de Déu. 33
Existeixen diverses fonts i mètodes per discernir la voluntat de Déu, però tots han
d’estar ancorats en la pregària i en la lectura de la Paraula de Déu, ja que aquesta beu
33 CAFFAREL, Henri. Le mystère de l’Evangile. Carta mensual dels Equips de la Mare de Déu Any
XVII, n. 4 (gener 1964).
EMD – 53

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
en la font de la Revelació que Déu va fer d’ell mateix. Aquesta Revelació permet a
l’ésser humà caminar vers Ell, per tal de donar sentit a la vida humana.
Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa
la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos.
Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a
vosaltres mateixos. Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica s’assembla
a un home que contempla la seva pròpia cara en un mirall: es mira, se’n va i a l’instant
s’oblida de la cara que feia. En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la
llibertat, i hi persevera —no pas escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en
pràctica—, aquest serà feliç de practicar-la (Jm 1, 21-25).
La pregària silenciosa
La pregària és una cita d’amor amb Jesús a la que he estat convidat. La fe cristiana no
consisteix en un conjunt de creences filosòfiques o religioses, l’adhesió a la persona de
Jesús de Natzaret és la que ens mena al Pare, amb el buf de l’Esperit. Pregar és, doncs,
sortir a l’encontre de Jesús. La pregària és una cita, un cara a cara, a la que he estat
convidat. 34
La pregària conjugal
La pregària conjugal és una prolongació del nostre sagrament del matrimoni, […] una
de les raons de la pregària és la de conservar en nosaltres les gràcies del matrimoni
[…]. És una mica com si totes les nits recomencéssim el sí sagramental […]. És cert
que la pregària conjugal és el temps fort del sagrament del matrimoni. Els cristians casats
es pregunten sovint com extreure les gràcies del seu sagrament. Saben com recórrer
a les gràcies pròpies de la Penitència i de l’Eucaristia, però, ¿les del matrimoni? No
es pot dubtar en respondre que la pregària conjugal és el mitjà privilegiat per obtenir
les gràcies que el sagrament del matrimoni té reservades als esposos. Si tots els matrimonis
cristians estiguessin convençuts de la importància de la pregària conjugal, si en
tots els matrimonis romangués viva la pregària conjugal, hi hauria en el món un prodigiós
creixement de felicitat, d’amor i de gràcia. 35
L’Eucaristia
«El cos de Jesús com a expressió d’ofrena total —comenta un autor contemporani—,
eleva el cos humà a la seva màxima dignitat alhora que permet comparar la unió en el
matrimoni amb la de Crist amb la seva Església». El sagrament del matrimoni, signe
de la unió de Déu amb els esposos, està estretament lligat i s’assembla al do de Crist
en l’eucaristia. Existeix una relació molt estreta entre aquests dos sagraments.
La meva conclusió és breu —diu el pare Caffarel— ¡una sola frase! El matrimoni és
l’admirable invent de Jesús per tal que l’eucaristia sigui viscuda entre els dos. 36
El sagrament de la penitència és igualment important com a font de la gràcia, de la
misericòrdia i del perdó de Déu. És també un instrument interessant, perquè obre les
34 Citació inspirada en el recorregut dels ensenyaments del pare Caffarel, per la superregió França-
Luxemburg-Suïssa, en la Sessió d’Estiu del 28 de juliol al 3 d’agost de 2002 a Massabielle, França.
35 CAFFAREL Henri. La prière conjugale.- Informe d’una enquesta. Carta Mensual els Equips de la
Mare de Déu. Número especial (març 1962).
36 CAFFAREL, Henri. «Mariage et eucharistie». Dans L’anneau d’Or. LE MARIAGE, ROUTE VERS
DIEU. Número especial 117-118 (mai-aoüt 1964), p. 242-265.
EMD – 54

Capítol 6 – ELS MITJANS DE L’ESPIRITUALITAT CONJUGAL
portes a la reconciliació i a l’abnegació de la parella en la seva recerca de l’equilibri i
de la coherència entre fe i vida.
Altres mitjans de formació
S’aconsella als esposos d’adoptar i mantenir una actitud de disponibilitat i de recerca, no
només pel que fa a l’aprofundiment de la fe sinó en tot el que té a veure amb els diversos aspectes
de la vida familiar, social, pastoral i professional. Els mitjans proposats més amunt no
tindran sentit si no es viuen concretament. Sobretot no s’ha de tenir por de comprometre’s,
assumint diverses responsabilitats en el Moviment, en l’Església i en el món. Partint d’aquest
compromís i d’aquest esperit de pobresa: «l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre»
(Mt 10,20) i així serem reflex del Pare davant tots els qui ens critiquen i davant tots els qui
desconeixen la Bona Notícia del matrimoni.
6. PISTES PER A LA REFLEXIÓ
• Som conscients de la dificultat de viure l’espiritualitat sense l’ajuda
d’una comunitat de fe?
• Podríem posar en comú la nostra pròpia experiència de Déu?
• Quins són els mitjans que mes ens han ajudat en el camí de
l’espiritualitat conjugal?
7. LA PARAULA DE DÉU
Amb l’ajuda del consiliari, us convidem a escollir dels textos següents, la lectura
que més convingui al vostre equip per a l’estudi d’aquest capítol. Però igualment també
en podeu escollir un altre.
• Jn 1,30-31 ; 35-42
• Mt 6,5-13
• Lc 11,1-13
• Lc 11,27-28
• Jn 13,1-15
• 1 Jn 2,3-11
• 1 Jn 5,14-17
8. SUGGERIMENTS PER CRÉIXER EN L’ESPIRITUALITAT
Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en
el bé, perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui sempre a punt per a
tota obra bona (2 Tm 3,16-17).
Fem un projecte per progressar en l’escolta de la Paraula de Déu i en la freqüència
dels sagraments.
EMD – 55

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
9. PREGÀRIA FINAL
Cada equip pot escollir una pregària diferent, o entonar un cant, o fins recitar una
oració personal composta per la parella que rep o per una altra parella de l’equip.
Salm 42 (41)
R/. Tot jo tinc set del Déu que m’és vida
Com la cérvola es deleix
per les fonts d’aigua,
també em deleixo jo
per tu, Déu meu. R./
Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m’és vida;
quan podré anar a veure Déu
cara a cara? R./
Les llàgrimes són el meu pa
de nit i de dia,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?» R./
I diré a Déu, la meva roca:
«Per què t’oblides de mi?
Per què he d’anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l’enemic?» R./
Veient ferit el meu cos,
els adversaris m’escarneixen,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?» R./
Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu. R./
EMD – 56

CAPÍTOL 7
Els Equips de la Mare de Déu,
escola d’espiritualitat conjugal
1. PER PREPARAR LA REUNIÓ
− És clar, per a vosaltres, personalment i en parell, que els Equips de la
Mare de Déu són una escola de formació alhora que ajuden al creixement
de l’espiritualitat conjugal?
− Si algú us pregunta: què heu après en els EMD?, què els respondreu?
2. INTRODUCCIÓ
Els matrimonis que entren en els EMD tenen l’oportunitat de viure en una escola
d’espiritualitat conjugal que els ajuda a progressar en la pràctica de la pregària, del
diàleg conjugal, de l’ajuda mútua humana i espiritual, en el discerniment…, que són
valors evangèlics encarnats en la vida personal, conjugal, familiar, professional i en els
seus compromisos pastorals.
Hi ha moltes raons per afirmar que els EMD han estat i continuen essent un autèntic
carisma (do excepcional) donat per Déu a l’Església:
− La inspiració i l’ajuda de l’Esperit Sant els foren atorgades al pare Caffarel i a
les primeres parelles. Això els va permetre traçar un camí de descobriments extraordinaris
sobre les riqueses del matrimoni cristià. De la mateixa manera, va
constituir un do per a aquells i aquelles que van assentar les primeres bases,
com també per als qui els seguirien els passos.
− Per mitjà de la pedagogia que progressivament fou elaborada i posada a punt
pels primers membres dels equips. De seguida, aquesta pedagogia fou desenvolupada
i aprofundida pels qui els van seguir, adaptant-la als nous temps i a les
noves cultures, però sempre mantenint-se fidels al carisma fundacional.
− Per l’acollida i de seguida pel suport de la jerarquia eclesiàstica, que va estimular
la difusió del Moviment.
EMD – 57

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
3. LA REALITAT
Nota: Us suggerim realitzar aquí un exercici de discerniment sobre la realitat, tal com
es viu al vostre país, en la vostra regió, en la vostra parròquia; o sigui, en el lloc on
cadascú viu. Us convidem a analitzar amb objectivitat la vostra situació concreta,
procurant precisar sobretot tot allò que, en relació amb els fonaments de
l’espiritualitat cristiana, us plantegi algun problema o us ompli d’esperança. Per a
introduir-vos en aquesta reflexió, us proposem alguns punts:
− En un món on el concepte de l’amor com a do d’un mateix sovint és qüestionat,
on la institució del matrimoni i el valor de la família són sovint refusats a favor
de noves formes d’unió i de vida comunitària, on la moral sexual de l’Església
és discutida. En concret, què us pot aportar a vosaltres els Equips de la Mare de
Déu?
− Moltes parelles casades, fins i tot catòliques, viuen avui la seva espiritualitat de
manera individual, cadascun pel seu cantó. En aquells llocs on la pastoral familiar
es redueix a la sola preparació per als sagrament —és aquest el vostre
cas?—, quina ajuda us aporta els Equips de la Mare de Déu?
− La metodologia i la pedagogia dels EMD són exigents. És clar que ningú no us
ha obligat a entrar-hi ni a romandre-hi. Juguem el joc legalment? Existeix en el
nostre equip una mentalitat que tendeix a refusar tot el que exigeix esforç en
l’aplicació de la pedagogia del Moviment?
(Us convidem a anotar aquí les vostres pròpies observacions)
-
-
-
4. REFLEXIONS
Cal precisar que la iniciació a la pedagogia dels EMD es duu a terme no per obediència
a principis religiosos, sinó per la seducció de la interacció mútua. Acollir la riquesa
i la diversitat dels altres i oferir el fruit dels propis descobriments constitueix
EMD – 58

Capítol 7 – ELS EMD, ESCOLA D’ESPIRITUALITAT CONJUGAL
una experiència extraordinària de confiança i de participació de les experiències de
vida. En aquest context és on es desenvolupa el progrés. Tota la pedagogia està centrada
en aconseguir aquesta progressió.
La pedagogia dels EMD ha estat essent elaborada de mica en mica per ajudar les
parelles a iniciar-se en l’itinerari de la vida cristiana de parella i a progressar en la seva
espiritualitat conjugal. Aquesta espiritualitat no s’aconsegueix de la nit al dia. Es construeix
exigint als esposos fer un esforç de manera contínua.
Els tres pilars de la pedagogia dels EMD són:
• els punts concrets d’esforç,
• les reunions d’equip,
• les orientacions de vida.
Aquests elements ens ajuden a adoptar tres actituds fonamentals:
• cercar assíduament la voluntat de Déu,
• descobrir la veritat sobre nosaltres mateixos,
• experimentar el trobament i la comunió.
En l’evolució de l’espiritualitat de la parella s’han de recórrer diverses etapes.
Aquestes etapes es troben relacionades no només amb l’edat de les persones o amb el
temps de matrimoni sinó, a més, amb els cicles de vida de la parella i amb l’estudi de
l’evolució espiritual de cadascú.
Com ja hem dit, cada tipus d’espiritualitat té una pedagogia pròpia. L’espiritualitat
dels Equips de la Mare de Déu proposa a les parelles cristianes casades una pedagogia
particular i original. Al principi, s’origina amb el descobriment progressiu i en equip
dels extraordinaris recursos positius que ofereix el matrimoni cristià. De seguida, i
gràcies a la pràctica de l’oració, del compartir, de l’escolta de la Paraula de Déu; gràcies
també als esforços realitzats lliurement orientats a l’encontre, a l’ajuda mútua i a
la comunió, les parelles que conformen l’equip progressen amb pas ferm cap a una
felicitat més autèntica, profunda i comunicativa.
Tot aquest bagatge condueix al compromís de les parelles com a llevat nou en la
massa de l’Església i del món, capaç de regenerar el pa dels nostres dies i de retornar
l’esperança als ferits de l’amor i de la família.
La pedagogia dels EMD constitueix, doncs, una autèntica escola d’ajuda als matrimonis
per viure millor el seu ideal. En aquesta escola, totes les parelles són alhora
alumnes i professors perquè, gràcies a la participació de les seves experiències i a
l’ajuda mútua, els matrimonis s’instrueixen i arriben a comprendre millor a què han
estat cridats. Participar en aquesta escola els exigeix adoptar una actitud dinàmica necessària
per arribar a ser capaços d’entregar-se als altres i a rebre dels altres amb humilitat.
EMD – 59

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
La mística dels Equips, el seu sentit profund, es recolza sobre tres pilars fonamentals:
les reunions dels matrimonis sempre en nom de Crist (un equip és més que una
comunitat humana), l’ajuda espiritual i material entre les llars (per donar-se suport en
els seus esforços) i el testimoniatge (per mostrar com l’espiritualitat conjugal, viscuda
en el seu propi context, és un camí que mena al veritable amor, a la felicitat i a la santedat).
En efecte, no s’és cristià per a si mateix sinó per als altres.
D’aquesta manera, els membres dels EMD s’esforcen per aprofundir el sagrament
del matrimoni, descobrint el seu significat profund i la seva exigència concreta de
compromís. Demanen l’assistència d’un consiliari, que no és només un conseller espiritual
sinó, que, a més realitza la seva funció sacerdotal, fent «present Crist com a cap
del Cos», ajudant-los a pregar, a formar-se en l’espiritualitat i en el discerniment com
una de les funcions a l’interior dels equips. El prevere és una baula estreta entre
l’Església, l’equip i els seus membres:
Correspon als preveres […] sostenir la vocació dels esposos en la seva vida conjugal i
familiar per mitjà dels diversos mitjans de la pastoral […], enfortir-los amb bondat i
paciència en les dificultats i confortar-los amb caritat per tal que ells formin famílies
veritablement exemplars (Gaudium et spes).
El consiliari és l’home de la Paraula de Déu que ajuda els membres dels equips a
acollir-la i a deixar-se transformar per ella. És també l’home del discerniment, el qui
aporta a la vegada una mirada independent i una experiència espiritual a l’equip per tal
que aquest pugui descobrir més fàcilment el sentit de les crides del Senyor.
Per la seva part, el consiliari s’enriqueix amb el contacte de les parelles que es troben
inserides en la vida concreta de matrimoni, de pares, en les seves professions i en
els seus apostolats laïcals. Les parelles i el consiliari s’integren en un cercle d’amistat i
de col·laboració mútues. Els equips es complauen en aquests moments d’intercanvi i
d’amistat privilegiats. Segons el testimoniatge de nombrosos consiliaris, el prevere
troba en el si d’un Equip de la Mare de Déu els beneficis que provenen de l’amistat,
del descobriment més immediat de les realitats de la vida conjugal i familiar. Aquesta
col·legialitat constitueix un estímul i un suport per a la seva vida personal i per a la
seva acció pastoral.
L’aprenentatge del discerniment s’exerceix a través del diàleg conjugal, els moments
de la posada en comú i la participació espiritual en la reunió d’equip, així com
també amb ocasió del recés espiritual anual. El consiliari juga aquí un paper molt important.
Aclarint els textos de l’Evangeli participa activament en la formació de les
consciències. Prenent la bella expressió del papa Pau VI, en el si de l’equip, «ell és el
qui ajuda a pensar i a estimar justament per tal d’obrar justament».
Per concloure, l’organització del Moviment vetlla pels assumptes relacionats amb
l’enllaç, l’animació i la difusió. Aquests són indispensables per mantenir el dinamisme
espiritual dels matrimonis i el seu testimoniatge, assegurant la fidelitat al carisma fundacional.
L’equip es preocupa per promoure l’aprofundiment en la mística i en el discerniment
dels signes dels temps.
EMD – 60

5. TEXTOS D’APROFUNDIMENT
Capítol 7 – ELS EMD, ESCOLA D’ESPIRITUALITAT CONJUGAL
El text següent és un extracte del document Espiritualitat conjugal preparat per
l’Equip Satèl·lit Internacional (cap. VII, n. 7). També recomanem llegir, en la Guia
dels EMD, el capítol IV, paràgrafs d), e), f) i g).
El rostre dels Equips de la Mare de Déu avui
Les parelles que adopten el projecte de viure més concretament l’ideal cristià del seu
baptisme i del seu matrimoni, senten profundament la necessitat i alhora la crida a reaccionar
davant el buit actual provocat per l’ambient individualista.
Però, en el context actual, les parelles experimenten diàriament la debilitat de la seva
bona voluntat, perquè pateixen la soledat en una societat cada vegada més pluralista i
fins sovint hostil a tota forma d’espiritualitat.
Decideixen, aleshores, formar equip amb altres parelles que comparteixen el seu anàlisi
i el mateix desig de viure aquest ideal. Es comprometen a reunir-se una vegada al
mes a la nit, en nom de Crist ressuscitat, si és possible amb un prevere que els ajudi a
reflexionar, prendre decisions correctes i comprometre’s amb aquest Jesús ressuscitat.
Descobreixen progressivament que l’equip avui és un lloc privilegiat, on cadascú pot
ser reconegut en la seva singularitat i en la seva diversitat, sigui quina sigui la seva
edat, sexe, educació, caràcter, les seves febleses, coneixement, nivell social i nacionalitat.
Aquestes parelles aprenen a pregar les unes amb les altres i les unes per les altres, viuen
l’experiència del poder i de l’eficàcia de l’ajuda mútua fraterna, quan es tracta de
pregar junts, d’aprofundir els coneixements religiosos, de compartir les seves alegries,
fracassos i penes, els seus projectes i la seva voluntat de construir els seus projectes
humans i espirituals.
Gràcies a aquesta extraordinària experiència, descobreixen progressivament que són
estimats de manera particular per Jesús i pel seu Pare. Se senten cridats a estimar més.
Busquen fer de l’Evangeli la guia de la seva vida de parella, de la seva vida de família,
de la seva vida social i professional.
Amb l’ajuda d’altres parelles del seu equip es comprometen a progressar junts vers
aquest ideal de vida. Convençuts de les gràcies que han rebut, es comprometen personalment
o en parella amb apostolats concrets que els permetin complir la seva missió
com a cristians.
Per mirar de romandre fidels a aquest ideal, han adoptat una pedagogia particular. «Es
comprometen amb plena llibertat» a fer esforços especials en els punts concrets
d’esforç que els han estat proposats: escolta assídua de l’Evangeli, pregària diària,
pregària conjugal i, si és possible, familiar, diàleg conjugal cada mes (deure
d’asseure’s), recés anual en parella o cadascú a part i fixar-se una regla de vida.
Les llars es comprometen a experimentar i a viure el més lleialment possible la vida
d’equip i, per tant, a compartir la vida del Moviment que, ensems, és un equip
d’equips que viuen en comunió.
EMD – 61

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
Rembrandt ens mostra com el Pare té els braços de la parella.
D’acord amb els estudis realitzats sobre aquest quadre, s’observa que les dues mans
del Pare corresponen a una mà masculina i a una altra femenina,
mostrant que Déu és a la vegada Pare i Mare.
No obstant això, tot allò que els matrimonis reben no és per guardar-ho per a ells mateixos,
sinó per donar-ho als altres. Per això practiquen l’ajuda mútua material i espiritual,
no solament entre ells, alhora miren de practicar la mateixa hospitalitat acollidora
i generosa amb tots els qui pateixen, que tenen dificultats per viure el seu amor i que
també anhelen una veritable vida, sentint-se reconeguts com a fills del mateix Pare.
En el lloc on es trobin i cada vegada que poden, practiquen un veritable ministeri en la
pastoral de parella i de família. D’aquesta manera responen a la crida del papa, dels
bisbes i dels seus preveres.
6. PISTES PER A LA REFLEXIÓ
• Expressar el que més ens ha cridat l’atenció d’aquest capítol.
• En el nostre equip, procurem comunicar als nostres companys d’equip el
que hem rebut? Estem a punt a ajudar-nos mútuament els uns als altres
en aquest sentit?
• Què s’hauria de millorar? Quines iniciatives tenim per millorar l’ajuda
mútua i afavorir el progrés espiritual de cadascú?
EMD – 62

7. LA PARAULA DE DÉU
Capítol 7 – ELS EMD, ESCOLA D’ESPIRITUALITAT CONJUGAL
Amb l’ajuda del consiliari, us convidem a escollir dels textos següents, la lectura
que més convingui al vostre equip per a l’estudi d’aquest capítol. Però igualment també
en podeu escollir un altre.
• Ac 2,42 ; 44-47 ; 4,32.4-35
• I Jn 4,7-11
• 1 Co 12,4-11
• 1 Co 12,31-32
8. SUGGERIMENTS PER CRÉIXER EN L’ESPIRITUALITAT
Escollim cada setmana un punt concret d’esforç per aprofundir la seva mística i la
seva utilitat. Ens hi pot ajudar la documentació editada pel Moviment.
9. PREGÀRIA FINAL
Cada equip pot escollir una pregària diferent, o entonar un cant, o fins recitar una
oració personal composta per la parella que rep o per una altra parella de l’equip.
Crist no té mans,
només compta amb les nostres mans,
per realitzar avui el seu treball.
Crist no té peus,
només compta amb els nostres peus
per conduir els homes i les dones pel seu camí.
Crist no té llavis,
només compta amb els nostres llavis
per parlar d’Ell als altres.
Crist no té qui l’ajudi,
només compta amb la nostra ajuda
per posar els éssers humans a favor seu.
Nosaltres som l’única Bíblia
que el poble encara llegeix,
som el darrer missatge de Déu
escrit en fets i en paraules.
EMD – 63
Anònim del segle XIV

CAPÍTOL 8
Les responsabilitats
de l’espiritualitat conjugal
1. PER PREPARAR LA REUNIÓ
− Quin és el paper del matrimoni cristià avui?
− Son conscients del nostre paper evangelitzador en l’actualitat?
− Què hi podem fer?
2. INTRODUCCIÓ
La vida cristiana exigeix una participació activa en l’evangelització. Jesús va demanar
als seus apòstols: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus» (Mt
28,19). La clau és saber com fer-ho en el món d’avui, perquè els mitjans tradicionals
sembla que ja no són tan convincents. Per un costat, es constata que el nostre món individualista
s’allunya cada vegada més de l’Església, mentre que la cultura moderna
refusa qualsevol forma d’autoritat que provingui de les institucions.
Davant d’aquesta realitat, se’ns plantegen diversos interrogants. No constituirà un
suïcidi mirar d’adaptar la religió a aquesta nova cultura? Com no perdre la nostra identitat
de cristians. De quina manera es pot comunicar la fe avui, com una nova forma
d’expressió sense canviar l’essència mateixa del cristianisme? I nosaltres, parelles cristianes,
quin seria exactament el nostre paper evangelitzador?
En aquest capítol desitjaríem parar esment sobre certs punts que ens semblen importants
perquè cada matrimoni cristià es pugui comprometre de manera eficaç en la
difusió del regne de Déu. En efecte, en els Equips de la Mare de Déu hem tingut
l’oportunitat extraordinària d’experimentar i de viure l’espiritualitat conjugal, amb
l’ajuda d’una comunitat de fe (l’equip). Aquest és un tresor incomparable que no podem
guardar per a nosaltres sols.
El pare Caffarel introdueix el seu article «El matrimoni apòstol» recordant que el
sagrament del matrimoni fa de la parella no només una comunitat cultual sinó apostòlica.
És a dir, que la parella cristiana ha de contribuir de manera pròpia i irreemplaçable
a l’edificació del Cos Místic…
EMD – 65

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
3. LA REALITAT
Nota: Us suggerim realitzar aquí un exercici de discerniment sobre la realitat, tal com
es viu al vostre país, en la vostra regió, en la vostra parròquia; o sigui, en el lloc on
cadascú viu. Us convidem a analitzar amb objectivitat la vostra situació concreta,
procurant precisar sobretot tot allò que, en relació amb els fonaments de
l’espiritualitat cristiana, us plantegi algun problema o us ompli d’esperança. Per a
introduir-vos en aquesta reflexió, us proposem alguns punts:
− De manera general, tant els cristians com els no cristians persisteixen en confondre
l’Església amb la jerarquia, ignorant que l’Església inclou tots els batejats.
− En els nostres dies, la fe és un producte més dins el mercat de preferències.
Se’n poden escollir alguns elements, mentre d’altres es deixen: es pot ser creient
i alhora no practicant, ser ateu i casar-se per l’Església, creient i viure un
relativisme moral. Aquesta mentalitat és un dels problemes més greus que
afronta el cristianisme del nostre temps: una fe sense compromís, una fe dissociada
de la vida.
No cerquem el camí de la felicitat en el mercat de les nostres preferències.
L’única bona direcció és la que ens va indicar Jesús!
− Les noves generacions no són educades ni socialitzades en la religió. La societat
civil està cada vegada més secularitzada. Al desclericar-se, obliga el cristià a
EMD – 66

Capítol 8 – LES RESPONSABILITATS DE L’ESPIRITUALITAT CONJUGAL
ser testimoni de la seva fe amb una convicció més gran. Ja no s’és cristià de
naixement, ens fem cristians per convenciment.
− El Magisteri de l’Església ha pres consciència del paper de la parella i de la família
en la construcció del futur. També ha reconegut el sorgiment de nous carismes
entre els laics, com una manifestació de la presència de l’Esperit Sant i
l’auge de possibles nous apostolats dels laics en el món d’avui.
(Us convidem a anotar aquí les vostres pròpies observacions)
-
-
-
4. REFLEXIONS
• De quina manera els Equips de la Mare de Déu, comunitat viva de parelles,
poden oferir una resposta convincent i atractiva als interrogants que planteja
el món d’avui?
Paradoxalment, el nostre món no és lluny de la situació viscuda per les primeres
comunitats cristianes, caracteritzades pel predomini d’una cultura sense Déu, que no és
exagerat de definir-la neopagana.
Segons els bisbes llatinoamericans reunits a Aparecida (Brasil), només es pot ser deixeble
en comunitat (Cf. 278d). Per naturalesa, el deixeble no pot estar aïllat. No pot
viure la seva vocació de manera privada. Fins si la cultura actual s’inclina fortament
pel subjectivisme i l’individualisme consumidor, i si fins aquesta força egoista del cor
humà mira de fer-lo viure per a ell mateix, el deixeble de Crist ha de viure en comunitat,
és a dir, en Església, com un element del Cos de Crist. És membre del Cos de Crist
amb Crist com a cap i en companyia dels altres membres «per formar aquest cos» (Col
1,18). 37
37 Mons. Héctor Cubullos P. El discípulo misionero, según el documento de Aparecida. Conferència
en el Primer Encontre Nacional dels EMD a Colòmbia. Bogotà, agost de 2011.
EMD – 67

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
Els evangelistes han descrit la creació d’aquella petita comunitat de Jesús amb els
seus dotze deixebles. Posteriorment, en llegir els Fets dels Apòstols, es registra la vida
comunitària de les primeres comunitats cristianes i, a continuació, s’adverteix com
Pau, en ser expulsat de les sinagogues, es va veure obligat a inserir-se en un altre espai.
Primer, en les famílies dels creients d’origen jueu i, després, en les famílies paganes,
convertint les seves cases en el nou lloc i camp d’operació de l’anunci de
l’Evangeli.
No obstant això, el paper principal de Pau no fou la predicació, l’anunci és ell mateix,
que, com a persona identificada amb Crist, impregna la comunitat familiar, transformant
en cristians valors naturals, però autènticament humans, viscuts pels gentils.
En altres termes, Pau desencadena veritables conversions, desvetllant la fe en la persona
de Crist i fent de les famílies paganes autèntiques comunitats cristianes.
La nostra estratègia, aleshores, no pot ser una altra que l’emprada pels primers cristians:
ficar-se en les llars i en les famílies per impregnar la cultura, des de la seva base,
amb els valors evangèlics. Per tant, la difusió de l’Evangeli ni pot ser ni massiva ni
discursiva, ha de ser vivencial, convertint-nos en testimonis de la persona de Crist. Per
això, avui tenim necessitat de reivindicar la vida comunitària i només a través de la
qual és possible in-culturar l’Evangeli en els diferents àmbits de la vida humana, per
transformar des de dins les consciències, les cultures i els costums amb la força i la
llum de l’Evangeli.
En la Guia dels Equips podem llegir:
Els membres dels Equips de la Mare de Déu viuen en el món d’avui. En formen part
plenament i volen ser «llevat dins la massa». És per això que han de discernir contínuament
els signes dels temps per revelar les noves realitats i les necessitats de les parelles
d’avui.
«Discernir els signes dels temps» és interpretar i reconèixer l’evolució de les aspiracions
i necessitats de les dones i els homes del nostre temps, descobrir principalment
en les persones de cada generació els seus interrogants més angoixants sobre la vida
present i futura, les seves necessitats i aspiracions més profundes i les seves desesperances
més frustrants. Igualment és important llançar una mirada lúcida sobre els esdeveniments
que succeeixen en la societat. Davant d’aquestes realitats, no podem romandre
indiferents, ja que hem estat cridats a ser «llevant dins la massa» (Mt 13,13).
El llevat que fermenta la massa és minoria, ¡que no significa marginalitat! Si és bo,
aquest llevat fermentarà tota la massa. De la mateixa manera la sal, que és ínfima en el
pa, ¡li atorga tot el seu gust!
Membres dels EMD, hem de ser molt conscients de la urgència i de l’exigència de
la nostra vocació cristiana per respondre ràpidament a la crida de Jesús a ser sal de la
terra, llum del món i llevat en la massa. Igualment, hem de ser molt conscients que,
com a parelles cristianes, estem ubicades en el nucli de la societat. La família és reconeguda
com a cèl·lula base de la societat per la majoria dels sociòlegs. Som cridats,
doncs, a donar testimoniatge de la nostra fe, del nostre amor i de la nostra esperança en
aquest món que navega sense rumb en les aigües de l’individualisme. No podem ro-
EMD – 68

Capítol 8 – LES RESPONSABILITATS DE L’ESPIRITUALITAT CONJUGAL
mandre amb els braços creuats davant l’anunci de la Bona Nova del matrimoni cristià
a totes les parelles, siguin casades, siguin promesos, parelles que cohabiten o casades
pel civil. tenim l’obligació. Tenim l’obligació d’oferir-los la possibilitat de descobrir el
matrimoni cristià com a camí d’amor, de felicitat i de santedat. Aquest és el nostre poble,
segons l’expressió de Jean Vanier.
No convertim els nostres equips en «guarderies d’adults de bona voluntat, sinó una
força de xoc formada per voluntaris», al servei de l’Església.
Per altra banda, és clar que el nombre de divorciats i separats augmenta de manera
exponencial. Aquests malalts d’amor són sovint parelles ferides arran del camí. No
podem excloure del nostre poble aquestes parelles amb dificultat, els divorciats i els
separats casats de nou. Per vocació i degut a la nostra formació, estem cridats a aconseguir
que també ells puguin trobar en el seu camí testimonis de la tendresa i de la misericòrdia
de Déu, segons l’expressió de Joan Pau II. 38
En síntesi, nosaltres hem de ser testimonis del fet que Crist és l’únic que pot donar
sentit a la nostra vida, ja sigui com a persones o com a parelles. Només així podrem
contribuir eficaçment a la construcció del regne de Déu en la nostra societat i arribar a
ser ¡signes de la nova civilització de l’amor!
5. TEXTOS D’APROFUNDIMENT
• L’home i la dona, units per l’amor, són la paràbola viva de la comunitat divina.
Quatre aspectes que caracteritzen la missió de les parelles casades, segons el pare
Caffarel: 39
La santificació recíproca
Déu vol ser, primer de tot, el nostre cooperador a través del vostre cònjuge. Recordeu
el que va escriure Pius XI en la seva encíclica Casti connubii: «la mútua formació interior
dels esposos, el seu compromís per treballar assíduament en el seu perfeccionament
mutu, és la raó de ser primordial del matrimoni, institució destinada a la procreació».
Per tant, la feliç iniciativa d’un matrimoni edificant que assumeix prendre’s espiritualment
i mútuament a càrrec no és un luxe. És una missió, una missió divina. Per mitjà
38 Pel que fa a això, el Moviment dels EMD té una orientació definida. Els EMD estan dirigits als
matrimonis casats pel sagrament del matrimoni. Tanmateix observeu que el papa no va fer aquesta
crida al Moviment sinó a les parelles que el formem. Ara bé, aquest acompanyament es pot realitzar de
maneres molt diferents i amb iniciatives diverses per part dels membres dels equips. És, doncs, a nosaltres,
membres dels Equips a qui pertoca respondre-hi!
39 CAFFAREL, Henri. «Le foyer apôtre» En : L’Anneau d’Or – LE MARIAGE, CE GRAND SACREMENT.
Número especial 111-112(maig-ag. 1963), p. 257-271.
EMD – 69

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
del sagrament del matrimoni us feu responsables de la santificació del vostre cònjuge a
exemple de Crist, que es va encarnar i es va constituir responsable de la salvació de la
humanitat.
Ens sentim responsables del progrés espiritual del nostre cònjuge?
La procreació i l’educació dels fills
Pel que fa a la vostra activitat procreadora i educadora, convé reprendre el gran terme
ministeri. […] Es tracta d’un ministeri de primera línia.
Aquesta vostra missió en el pla natural fou confirmada per Crist en el pla sobrenatural.
Ell us va donar el poder i la gràcia per santificar els vostres fills. Ell us va confiar la
missió de ser, davant d’ells testimonis i profetes del seu amor salvador. […]
La primera forma de contribuir a la santificació dels vostres fills és animant-los amb
una gran tendresa, voler que es desenvolupin i treballar per la seva plenitud. […] Res
no impedeix que vosaltres, pares, pugueu transmetre la Paraula de Déu als vostres fills.
[…] Doneu molta importància a l’acció educadora a la llar com a tal, a crear una atmosfera
familiar. […] Per menar un infant a la seva maduresa espiritual d’adult és necessària
l’acció conjunta del pare i de la mare per dur-lo a la vida i per criar-lo. […]
Escolteu Crist que us diu: «A través de vosaltres, pares de família, vull multiplicar i
formar nous fills del Pare del cel».
Pel que fa a això, podem donar algun testimoniatge de la nostra experiència en la
reunió d’equip?
L’apostolat a la llar
Les vostres riqueses són de dues ordres: riqueses humanes i riqueses de la gràcia.
Primer de tot les riqueses humanes. La primera, font de totes les altres i la més preciosa:
el vostre amor conjugal; però cal que sigui viu. […]
El matrimoni cristià no en té prou amb oferir les seves riqueses humanes i, a través
d’elles, fer entreveure les veritats capitals: ofereix als seus hostes les riqueses de la
gràcia de la que viu.
La seva gran riquesa espiritual és la presència de Crist que fa d’aquesta comunitat familiar
una petita església, segons l’expressió de sant Joan Crisòstom. «Quan dos o tres
es reuneixen en el meu nom, jo sóc enmig d’ells», diu el Senyor. […] Després
d’aquest breu inventari de les vostres riqueses humanes i espirituals, comprendreu que
es pugui dir, de la llar cristiana, que és «instrument eficaç d’apostolat».
«Qui us acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat»
(Mt 10,40).
Quines experiències tenim en aquest camp?
L’apostolat fora de la llar
Però l’apostolat no és només testimoniatge o irradiació, és també una activitat que s’ha
de realitzar. Hi ha activitats apostòliques que marit i muller poden emprendre i desen-
EMD – 70

Capítol 8 – LES RESPONSABILITATS DE L’ESPIRITUALITAT CONJUGAL
volupar junts. Fins i tot algunes exigeixen que siguin assumides entre els dos: formació
dels promesos, acollida de catecúmens, suport a llars desunides…
Compartim també les nostres experiències d’apostolat en el camp de la pastoral
familiar.
6. PISTES PER A LA REFLEXIÓ
• Què hem descobert, d’especial, en aquest capítol?
• Compartim les reflexions fetes en parella.
• Posem en comú les experiències viscudes a la feina, al barri, a la ciutat,
al nostre entorn.
• Reflexionem en equip sobre què hauria de ser el paper del matrimoni
cristià en el món descristianitzat d’avui.
7. LA PARAULA DE DÉU
Amb l’ajuda del consiliari, us convidem a escollir dels textos següents, la lectura
que més convingui al vostre equip per a l’estudi d’aquest capítol. Però igualment també
en podeu escollir un altre.
• Mc 16,16-18
• Jn 15,12-17
• Ac 1,6-11
• 1 Co 7,12-24
• 1 Te 5, 12-22
8. SUGGERIMENTS PER CRÉIXER EN L’ESPIRITUALITAT
Partint de les conclusions d’aquest capítol, fixem-nos una regla de vida que ens
ajudi a comprometre’ns concretament en l’evangelització del medi en què vivim.
9. PREGÀRIA FINAL
Cada equip pot escollir una pregària diferent, o entonar un cant, o fins recitar una
oració personal composta per la parella que rep o per una altra parella de l’equip.
EMD – 71

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
Pregària per la pau
Oh Senyor,
feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti l’esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l’esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.
Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és donant que es rep;
perdonant que s’és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.
EMD – 72
sant FRANCESC D’ASSÍS

Reunió balanç
L’última reunió de l’any que fa l’equip és una reunió balanç.
Ofereix l’oportunitat de reflexionar amb franquesa i avaluar amb esperit
cristià l’estat en què es troba l’equip, la seva trajectòria, el seu progrés en
el transcurs de l’any que ja ha passat i la preparació de l’any vinent
1. PER PREPARAR LA REUNIÓ
A continuació es presenta un conjunt de preguntes per preparar la reunió. Proposem
preparar-la com una revisió de vida en l’esperit suggerit en el text de la Guia dels
EMD presentat en el requadre. Si els superregionals prefereixen adoptar un altres esquema
més apropiat, o simplement afegir unes altres preguntes que els semblin més
convenients o necessàries per al bé dels seus equips, que no dubtin en fer-ho.
En parella
– Què entenem per maduresa espiritual?
– Durant aquest any, sentiu que heu progressat en l’espiritualitat conjugal?
– En quin camp sentim que hem progressat més?
En equip
– Com avaluem la qualitat de la participació en l’equip com a mitjà de progrés
en l’espiritualitat conjugal?
– Què ens han aportat, en particular, les altres parelles del nostre equip?
– De quina manera el consiliari ha contribuït a aquest creixement?
En el Moviment
– El Moviment (Sector, Regió, Província, Superregió, ERI) ens ha proporcionat
ocasions d’encontre, sessions de formació, jornades sobre punts concrets
d’esforç i participació.
– De quina manera hem aprofitat aquestes oportunitats o, al contrari, no ens
han interessat?
EMD – 73
Guia dels EMD

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
2. INTRODUCCIÓ
Quan sorgeix un projecte d’unió entre un home i una dona, miren de conèixer-se
millor per tal de crear entre ells llaços de solidaritat. És evident que no hi haurà espiritualitat
conjugal possible sense la recerca d’una gran intimitat amb la persona i el missatge
de Jesús. L’espiritualitat conjugal, com tot projecte d’amor, comença amb un
període d’iniciació més o menys llarg.
Estimar Jesús, adherir-se al seu Evangeli, significa l’entrada de Déu en la vida d’un
ésser humà i també, per tant, en la vida d’una parella. Aquesta entrada no és una quimera,
sinó la presència real d’una persona viva. D’aquesta manera, l’amor diví pot
participar directament en el nostre amor conjugal. Aquesta és l’espiritualitat conjugal.
La vida d’equip i, molt particularment, la reunió d’equip constitueixen mitjans extraordinaris
per ajudar-nos a créixer en l’espiritualitat conjugal. Hem arribat al final
d’aquest any de treball en equip, per la qual cosa aquesta serà una bona ocasió per realitzar
un balanç del nostre progrés espiritual en parella i en equip.
3. L’OBJECTIU
Es tracta, doncs, de realitzar en equip una revisió seriosa i serena de l’any transcorregut
pel que fa, en particular, al nostre progrés en l’espiritualitat conjugal, és a dir, en
l’amor a Jesús i en l’adhesió al seu Evangeli. Com el seu nom indica, aquesta és una
reunió d’avaluació i de projecció. Evidentment es refereix als diversos aspectes de la
vida de les parelles. No obstant això, se centra principalment en l’avaluació de la vida
de l’equip que mira de protegir, enfortir i, si calgués, corregir.
4. TEXTOS D’APROFUNDIMENT
No tinc la intenció de proposar-vos aquí un exhaustiu examen de consciència: en el
meu matrimoni, en la meva parròquia, en la meva professió, en el meu país, en
l’Església, sóc un paràsit o un bon treballador? No fora seriós tractar aquest problema
tan important en un escrit curt… Més modestament, voldria convidar cada parella
a interrogar-se: a què vaig venir als Equips, a rebre o a donar?
De seguida, dirigint-me a cada equip: per què heu entrat al Moviment? Únicament
per trobar-hi temes d’estudis ben elaborats, per rebre una Carta mensual, per aprofitar
les experiències dels altres? En aquest cas, sou al lloc equivocat.
[…] Però si em responguéssiu: «Nosaltres volem participar de la gran tasca empresa
pels Equips de la Mare de Déu d’instaurar el regne de Crist en els matrimonis, fer
que la santedat s’implanti en el cor del món modern, no com a privilegi dels monjos;
EMD – 74

EMD – 75
REUNIÓ BALANÇ
formar bons treballadors de la societat, apòstols valents de Jesús»… Aleshores esteu
en la bona direcció i el vostre equip seria útil a tots.
[…] Havent comprès l’esperit dels Equips, no tindríeu dificultat en acceptar la seva
disciplina. La vostra reacció no seria: aquesta regla ens incomoda, no l’acceptem; al
contrari: aquesta obligació és útil per a la bona marxa del Moviment; aleshores, sereu
bons jugadors.
P. Henri Caffarel, Spiritualité de Chaisière
Hom no se situa davant el Moviment com el llogater davant el propietari o el sindicalista
davant el patró; se sent i actua com a membre d’un tot. Hom sap i se sent responsable
del tot, solidari amb tots: pensa com nosaltres. Mai no perd el sentit de solidaritat,
encara que el Moviment davalli o progressi.
Un Moviment viu és un moviment que es construeix cada dia, gràcies a l’acció de
cadascun dels seus membres. Davant la tasca, cadascú assumeix la seva pròpia responsabilitat,
segons les seves aptituds, els seus recursos, el seu temps, amb plena generositat…
Un moviment tendeix a morir quan els seus membres canvien la ¡mentalitat de constructors
per la mentalitat de llogaters!
Vosaltres, membres dels Equips de la Mare de Déu, esteu contribuint a la contrucció
del Moviment? Us convido posar aquesta qüestió damunt la taula.
5. PISTES PER A LA REFLEXIÓ
P. Henri Caffarel, Constructeurs ou locataires
Durant la reunió es podrà compartir allò que cada parella assenyali particularment
important, fruit de la seva avaluació. D’aquesta manera, aprofundirem en el progrés de
l’espiritualitat conjugal dels altres matrimonis i en el de la vida de l’equip..
6. LA PARAULA DE DÉU
Amb l’ajuda del consiliari, us convidem a escollir dels textos següents, la lectura
que més convingui al vostre equip per a l’estudi d’aquest capítol. Però igualment també
en podeu escollir un altre.
• Lc 13,6-9
• Lc 14,28-33
• Lc 17,7-10
• 1 Co 12,4-12, 24b-27
• 2 Co 13,11

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
7. PREGÀRIA FINAL
Cada equip pot escollir una pregària diferent, o entonar un cant, o fins recitar una
oració personal composta per la parella que rep o per una altra parella de l’equip.
Senyor, Déu meu,
la meva única esperança, escolta’m!
No permetis que, per negligència,
deixi de buscar-te,
al contrari,
Fes que jo cerqui ardentment el teu rostre
Dóna’m la força per cercar-te,
tu que m’has permès trobar-te
i que m’has donat l’esperança de trobar-te cada vegada més.
Davant teu hi ha la meva força i la meva malaltia:
conserva la meva força i guareix la meva malaltia
Davant teu hi ha la meva ciència i la meva ignorància;
on tu m’has obert la porta,
acull-me a la meva arribada;
on tu m’has tancat la porta,
obre’m quan et cridi.
Que jo pugui recordar-te, comprendre’t i estimar-te.
EMD – 76
sant AGUSTÍ

Bibliografia
1. GENERAL
ALVARADO, Constanza i Alberto. «El sacramento del matrimonio como experiencia de fe, de
amor, de felicidad y de santidad». Conferència a Bogotá, febrer 2008.
AZEVEDO, Esther i Luiz Marcelo. «A espiritualidade do casal: temas de um retiro espiritual».
Aparecida (SP): Editora Santuário, 2006, p. 77-107.
BENET XVI. Carta encíclica Deus caritas est, 2006.
—, Al·locució del papa en l’audiència general del dimecres 7 de setembre de 2005.
CALSING, Mariola et Éliseu. «Sacramento do matrimônio e espiritualidade conjugal». Brasilia,
12 et 13 avril 2008.
Catecisme de l’Església catòlica
CUBILLOS, Héctor, Mons. «El discípulo misionero según el documento de Aparecida». Conferència
en el Primer Encuentre dels EMD de Colòmbia, Bogotá, ag. 2011.
DE CASTRO, Flávio Cavalca. «Retiro sobre espiritualidade conjugal». Aparecida (SP).
DANNEELS, Godfried Card. «Discours aux END à Bruxelles», set. 1987.
—, Conferència al col·legi ERI/SR. Maredsous, jul. 1998.
EQUIPS DE LA MARE DE DÉU, Carta dels Equips de la Mare de Déu. 8 des. 1947.
—, Què és un Equip de la Mare de Déu?. set. 1976.
—, La Guia dels EMD, març 2001.
—, L’espiritualitat conjugal.» Equip Satèl·lit. juny 2011.
ESPEJA, Jesús. «Espiritualidade cristã». Petrópolis (RJ): Vozes, 1994.
FEHR, Maria Aparecida i Igar. «Falando de espiritualidade conjugal». Petrópolis (RJ): Vozes,
Coleção Nossa Família, n. 10, 1994.
GAUTHIER, Jacques. Les défis de la soixantaine, Presses de la Renaissance, Paris, 2009.
JOAN PAU II. Encíclica Veritatis splendor. 1993.
—, Encíclica Fides et ratio, 1998.
—, Exhortació apostòlica Christifideles laici sobre la vocació i la missió dels laucs en el món,
1988.
—, Carta apostòlica Novo millennio ineunte, 1989.
LACROIX, Xavier. «Le lien à trois fils». Conferència a Santiago de Compostela, durant
l’Encontre Internacional dels EMD, set. 2000.
LESARD, Jean-Marc. Le couple d’une étape à l’autre. Paulines & Médiaspaul. Montreal, 1994,
p. 11-18.
MONDONI, Danilo. Teologia da espiritualidade cristã. São Paulo: Edições Loyola, 2002
RIZZI, Armido. «O homem espiritual, hoje». En GOFFI, Tullo i SECONDI, Bruno. Problemas e
perspectivas de espiritualidade. São Paulo: Edições Loyola, 1992, p. 149.
SHELDRAKE, Philip. Espiritualidade e teologia: vida cristã e fé trinitária. São Paulo: Edições
Paulinas, 2005.
VIDAL, Marciano. O matrimonio: entre o ideal cristão e a fragilidade humana. Editorial Perpétuo
Socorro – Unipessoal, Lda., R. Visconde das Devesas, 630, 4400-338 Vila Nova de
Gaia – Portugal, 2008.
EMD – 77

CAMÍ DE LA VIDA ESPIRITUAL EN PARELLA
WEST, Christopher. A teologia do corpo para principiantes: uma introdução básica à revolução
sexual do papa João Paulo II. Instituto Missionário Filhas de S. Paulo, Abril 2009. R.
Francisco Salgado Zenha, 11 – 2685-332 Prior Velho – Lisboa.
2. ESCRITS DEL P. HENRI CAFFAREL
• ARTICLES
CAFFAREL, Henri, «La chair et l’esprit dans le mariage», L’Anneau d’Or 1 (1945) 9.
—, «Lotissements», L’Anneau d’Or 35 (sept.-oct. 1950) 310-311.
—, «Votre bible en images», L’Anneau d’Or 77(sept.-oct. 1957) 362 -364.
—, «Pour une spiritualité du chrétien marié», L’Anneau d’Or 84 (nov.-déc. 1958) 425-436.
—, «Vocation et itinéraire des Equipes Notre-Dame», L’Anneau d’Or, Mille foyers à Rome,
Número especial 87-88 (mai-août 1959) 239-256.
—, «Le foyer apôtre», L’Anneau d’Or, Le mariage, ce grand sacrement. Número especial
111-112 (mai-août 1963) 257-271.
—, «Mariage et eucharistie», L’Anneau d’Or, Le mariage, route vers dieu. Número especial
117-118 (mai-août 1964).
• EDITORIALS
CAFFAREL, Henri. «Spiritualite de Chaisière», Lettre Mensuelle des Équipes Notre-Dame, II°
Année n° 2 (déc. 1948).
—, «Un mot suspect », Lettre Mensuelle des Équipes Notre-Dame, III° Année, n° 8 (juin
1950).
—, «La prière conjugale», Compte rendu d’Enquête- Lettre Mensuelle des Équipes Notre-
Dame, Número especial (mars 1962).
—, «Viens et suis-moi», Lettre Mensuelle des Équipes Notre-Dame, XVI° année, nº 2 (nov.
1962).
—, «Séduits par Dieu», Lettre Mensuelle des Équipes Notre-Dame, XVI° année, nº 10 (juil.
1963).
—, «Le mystère de l’évangile», Lettre Mensuelle des Équipes Notre-Dame, XVII° année, n°
4 (janv. 1964).
—, «Bbâtisseurs? ou locataires?», Lettre Mensuelle des Équipes Notre-Dame, XIX° année, nº
3 (déc. 1965).
• CONFERÈNCIES
CAFFAREL, Henri, «Vivre en Ecclesia». Conferència a les Llars de Liaison (19-20 janv. 1957).
La mateixa conferència a São Paulo, Brasil (jul. 1957).
—, «El carisma fundador», Conferència a Chantilly (3 de maig de 1983).
EMD – 78