Revista núm. 84 Desembre 2002.p65 - Santa Margarida i els Monjos

Butlletí informatiu de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos
1
Any XXI
Número
84
Desembre 2002
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Urbanització
de carrers
a la Ràpita
Propera
inauguració
inauguració
de la
Plaça
d’Europa d’Europa
LES ORDENANCES FISCALS EN VIGOR PER A 2003

Pasqual Maragall visita el nostre municipi
El president del Grup Parlamentari Socialista,
Pasqual Maragall va efectuar una visita
oficial al nostre municipi el pasat dia
13 de novembre, acompanyat dels
diputats al Parlament de Catalunya Sr.
Roberto Labandera i Sra. Assumpta Baig.
El motiu d’aquesta visita fou copsar
damunt el terreny la diferent problemàtica
amb què es troben els nostres pobles. Així,
SUMARI
Portada Pàg. 1
Agenda Pàg. 2
Informació Municipal Pàg. 3
Urbanització Cal Rubió II Pàg. 4
Plaça d’Europa Pàg. 5
Ordenances Fiscals Pàg. 6
Festa del Most de la Ràpita Pàg. 7
Cooperació i Solidaritat Pàg. 8
Benestar Social Pàg. 9
Joventut Pàg. 10
Esports Pàg. 11
Centenari la Margaridoia Pàg. 12
Suplement central "El full verd" d'informació
mediambiental i qualitat de vida.
Butlletí d'informació municipal
de Santa Margarida i els Monjos
Núm. 84 Desembre 2002
Editat per l'Ajuntament
de Santa Margarida i els Monjos
Av. de Catalunya, 74 - Telèfon 938 980 211
08730-SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS
http://www.santamargaridaielsmonjos.org
correu electrònic:
info@santamargaridaielsmonjos.org
Imprès a Gràfiques del Foix, S.L.- Vilafranca.
D.L. B-12300/85
Tirada: 2.300 exemplars - Exemplar no venal
Imprès sobre paper ecològic, lliure de clor
TELÈFONS ÚTILS
Ajuntament - Oficines 93 898 02 11
Aigües (Avaríes) 93 890 60 10
Ambulàncies -061- 93 890 29 29
Àrea Bàsica de Salut «Penedès Rural» 93 817 29 09
Biblioteca Municipal 93 898 08 10
Bombers (Vilafranca) 93 892 20 80
Casal dels Avis dels Monjos 93 898 04 39
Consultori Mèdic (Els Monjos) 93 898 02 03
Deixalleria 93 743 14 86
Escola de Música 93 818 63 82
Escola Dr. Samaranch 93 898 02 81
Escola Sant Domènec 93 898 04 00
Farmàcia (els Monjos) 93 898 00 02
Farmacia (la Ràpita) 93 818 64 37
FECSA (Avaries) 900 770 077
Gas Penedès 900 39 40 41
Guàrdia Civil (Vilafranca) 93 892 00 64
Hospital Comarcal 93 818 04 40
I.E.S. «El Foix» 93 898 33 60
Jutjat de Pau 93 898 09 96
Llar Municipal d'Infants (els Monjos) 93 898 08 27
Llar Municipal d'Infants (la Ràpita) 93 818 68 31
Masia "Mas Catarro" 93 818 66 84
Molí del Foix. Aula de Natura 93 818 69 28
Mossos d’Esquadra -088- 93 892 11 54
Oficina Gestió i Recaptació Contrib. 93 818 66 21
Parròquia 93 898 00 51
Piscina Municipal 93 898 07 77
Pavelló Municipal d'Esports 93 818 60 61
Policia Local 93 898 00 31 - 617 365 386
Recollida Mobles i Objectes Vells 93 898 00 31
Servei de Joventut - Tangram 93 818 62 96
Serveis Funeraris del Penedès, SL 93 892 01 05
Taxis 607 24 89 61
2
Maragall tingué contactes amb
representants del món educatiu local, els
quals li plantejaren la necessitat de millorar
la formació professional així com disposar
d’una nova llar d’Infants als Monjos i una
nova escola a la Ràpita. També efectuà
una visita a les instal·lacions del Casal
dels Avis, on conversà amb un nombrós
públic assistent.
A primera hora del matí, Maragall i els seus
acompanyants visitaren el recinte del
Castell de Penyafort, recentment adquirit
per l’Ajuntament, on pogué admirar la
immensitat de la casa-convent, i on fou
informat de les diferents propostes sobre
les quals s’està treballant per dinamitzar
l’edifici.
Desprès de signar en el llibre d’Honor de
l’Ajuntament, Pasqual Maragall continuà
amb la seva visita a d’altres municipis de
la nostra comarca.

OBRES A LA RÀPITA: PARE GUASCH,
RAPIÓ, CARRER NOU I AV. TRES PINS
Estan ja força avançades les obres
d’urbanització de diversos carrers del
poble de la Ràpita, incloses dins el Pla
d’Obres i Serveis de Catalunya, i que
consisteixen en la urbanització del carrer
del Pare Guasch, d’un tram del carrer
Rapió, entre el carrer Ballestar i l’Av. del
Pla de l’Estació, de la plaça del carrer
Nou, així com l’ampliació de l’Avinguda
de Tres Pins.
Pel que fa al carrer Rapió, el tractament
que se li dona és de calçada única, amb
prioritat pels vianants donada la seva poca
amplada, optant per un paviment de
llambordes de formigó amb pendents cap
a l’eix del carrer.
El carrer Pare Guasch, de deu metres
d’amplada, permet construir unes
voreres de dos metres, suficients per
passar els serveis, i una calçada de sis
metres, amb acabat de paviment asfàltic.
A l’avinguda del Pla de l’Estació s’estan
acabant les voreres i la col·locació del
panot, el mobiliari urbà i la jardineria,
seguint les mateixes pautes que la resta
de l’avinguda.
L’avinguda de Tres Pins s’està ampliant,
amb una vorera de dos metres d’amplada
i una reserva d’aparcament de la mateixa
amplada. A les cantonades, en les zones
de pas de vianants, la vorera s’avança
fins al límit de la zona d’aparcament.
La plaça del Carrer Nou s’organitza amb
una vorera al llarg de tot el seu perímetre,
que ha de permetre l’accés als habitatges
que hi donin front, i dos camins
octogonals i centrals de paviment de
toves, que zonifiquen la plaça en quatre
parts. En aquestes parts s’hi col·loca un
paviment de sauló i abundant arbrat,
creant-se diferents ambients, dels quals
dos seran per jocs d’infants.
Com ja informàvem en el número 81, el
pressupost del conjunt de les obres és
de 554.000 euros, dels quals
l’Ajuntament n’aporta 276.900 euros, el
Pla d’Obres i Serveis 180.000 euros i la
resta (96.000 euros) és a càrrec dels
propietaris de terrenys colindants.
Veïns i veïnes de Santa Margarida i els Monjos,
3
TALLAT PER
OBRES EL
PONT DE CAL
CLARAMUNT
Amb motiu d’haver-se de construir
un nou pont damunt la via del
ferrocarril, que permeti el pas de la
línia d’alta velocitat per sota el pont
de Cal Claramunt, l’actual pont
existent ha quedat temporalment fora
d’ús per als vehicles, havent-se
habilitat un pas alternatiu pel camí
cap el cantó de les Masuques i que
empalma amb la antiga carretera general.
Degut a que aquest camí
suportarà un trànsit important durant
els mesos que durin les obres, i a
petició dels veïns, l’Ajuntament ha
requerit a l’empresa constructora de
la línia l’adequació del camí per tal
de millorar la circulació i la seguretat
dels usuaris, havent-se efectuat unes
obres de millora del ferm, eliminant
l’aparició de clots i pèlags que
dificultessin el pas.
Els vianants, no obstant,
podran seguir utilitzant el pont antic
per a travessar les vias, doncs s’ha
habilitat un pas a l’efecte, per tal de
causar les menors molèsties
possibles.
Malgrat els eterns desitjos de pau i felicitat, no cal dir, per evident, que la humanitat no viu precisament en un
entorn idíl·lic, doncs hi ha moltes, masses situacions injustes, molta misèria i molts drets humans trepitjats.
Tampoc no cal anar massa lluny., doncs a casa nostra tenim també situacions injustes, que no podem
passar per alt i que cal donar-lis una resposta, com Institució, i com a persones solidàries que som.
Només cal que ens ho proposem, i que tots plegats posem contínuament el nostre petit gra de sorra en
aconseguir un nou món, més just i solidari. Els petits gestos sempre acaben sent enormement poderosos.
Bones Festes, i que l’any 2003 ens porti tota mena de felicitat en la nostra vida quotidiana com a ciutadans i
ciutadanes de Santa Margarida i els Monjos, i que tots plegats treballem per un poble i un futur millor.
Jordi Girona i Alaiza
Alcalde

CAL RUBIÓ II, EL NOU SECTOR DE CREIXEMENT
URBANÍSTIC AL POBLE DELS MONJOS
S’han iniciat ja els treballs
d’urbanització del sector Cal Rubió II,
una important zona residencial que
esdevindrà un continu urbà entre la
carretera i el nou Institut, i on -a méss’hi
construiran una seixantena d’
habitatges de protecció oficial la
construcció dels quals anirà a càrrec
de l’Ajuntament de Santa Margarida i
els Monjos.
El projecte, redactat seguint les
línies exposades en el Pla Parcial, ha
estat dissenyat pensant en la mobilitat
de les persones i dels vehicles i en el
fet que la zona alberga diversos
equipaments municipals com és el
cas del pavelló d’esports i l’institut,
així com la nova biblioteca, l’edifici que
vol ser la referència cultural i
arquitectònica del nou complex.
En aquesta zona
l’Ajuntament
promourà la
construcció de 60
habitatges de
protecció oficial
Els habitatges, organitzats en
filera aliniada al vial, seran pisos amb
planta baixa més dos o tres plantes,
segons els carrers. D’aquesta manera,
i tal i com preveu l’Avanç de Pla
General d’Organització Urbanística,
que fa poc s’ha posat a informació
pública, els baixos d’aquests pisos
podran acollir locals comercials que
ofereixen la possibilitat de convertir
la zona en un nou referent del sector
serveis al nucli dels Monjos.
La zona és previst que estigui
àmpliament dotada d’espais verds.
Entre el carrer del Cadí i l’Avinguda
Cal Rubió s’hi farà un gran parc on
s’hi plantaran arbres de prop d’una
quinzena d’espècies diferents i que
tindran la doble finalitat de donar la
benvinguda als visitants procedents
de l’Avinguda de Cal Rubió, i la de
permetre l’aïllament dels mateixos en
el pulmó verd que configura el parc
dins la nova zona residencial.
Aquest sector es
configura com una
zona amb importants
equipaments sòcioculturals
Igualment, està previst que les
voreres del mateix carrer Cadí –que
serà d’ús exclusiu de vianants
exceptuant els vehicles dels veïns que
hagin d’entrar als garatges de les
seves cases- i els seus paral·lels, el
passeig Transversal, el carrer de
Núria i el carrer del camí Fondo, així
com els seus perpendiculars, els
carrers Canigó i Maria Aurèlia
Capmany i el Passeig Central –una
doble rambla central tipus boulevardsiguin
prou amples com per plantar-
4
hi arbres, instal·lar-hi bancs i perquè
hi hagin zones d’aparcament en
bateria protegides pels passos de
vianants.
Un carril bici
enllaçarà els
diferents
equipaments
del sector
I seguint amb aquests criteris
de mobilitat i sostenibilitat també s’ha
previst la construcció d’un carril bici
a l’Avinguda Cal Rubió que enllaci
l’Avinguda Catalunya amb els
diferents equipaments de la zona:
Biblioteca, Pavelló i Institut, de manera
que els veïns i veïnes del
municipi, sobretot joves donat el tipus
d’insta·lacions que ens ocupen,
puguin circular lliurement i amb
seguretat per a desplaçar-se fins als
esmentats equipaments.
Finalment, també es preveu la
construcció de diverses àrees
d’aparcament, dipòsits d’aprofitament
de l’aigua de pluja pel rec dels jardins
de la zona i dues xarxes de
telecomunicacions, una de telèfon i
l’altra per si, en un futur, s’hi vol
instal·lar el cable.
El pressupost de l’obra és de
2.495.039,50 euros.

PROPERA INAUGURACIÓ DE LA PLAÇA D’EUROPA
PROPERA INAUGURACIÓ DE LA PLAÇA D’EUROPA
Properament els veïns i veïnes del
municipi, i molt especialment, els
residents a la Costa Dorada, podran
passejar per una nova plaça, la Plaça
d’Europa, definitivament convertida en
parc urbà, en un espai, situat entre
l’Avinguda Catalunya, la prolongació de
l’Avinguda Cal Rubió i el carrer Montseny.
Coincidint amb la celebració de la
cimera de Copenhaguen, en la que els
quinze països que actualment conformen
la Unió Europea acaben d’adoptar la
decisió d’ampliar a vint-i-cinc el nombre
de països que conformaran molt aviat
aquesta Europa forta i unida, que supera
definitivament la divisió entre els països
de l’Est i l’Oest, feta a rel dels resultats
de la Segona Guerra Mundial, s’obrirà
als ciutadans d’aquí a pocs díes aquesta
nova plaça que porta el nom de Plaça
d’Europa, en commemoració de la
vocació europeista del nostre municipi.
Aquesta obra, més propera a un
jardí que a una plaça, suposa una millora
definitiva de la connexió a peu entre el
nucli dels Monjos i la Costa Dorada, fentla
molt més agradable i oferint la
possibilitat de gaudir d’una zona verda
en ple casc urbà. I és que en la Plaça
Europa s’aposta per donar protagonisme
a la vegetació, formada per les oliveres
existents a l’Avinguda Catalunya i les de
nova plantació que s’hi preveuen instal·lar,
els desmais i les palmeres de dàtils.
El fet que la plaça estigui envoltada
de vies de comunicació, tant de vianants
com de vehicles, que estigui limitada per
cases amb necessitat de tenir accés als
seus garatges i que compti amb
l’existència d’un transformador, han
marcat clarament el projecte
d’urbanització d’aquest espai.
És per això que la plaça està formada
per dues zones ben diferenciades
que venen delimitades per un accés
de vehicles destinat als veïns que
tenen garatges en aquest espai. La
5
zona més petita és la
del transformador que
s’integrarà amb la
construcció d’un mur
que incorporarà en la
seva cara exterior una
font i un una
interpretació del mapa
d’Europa fent referència
al nom de la Plaça. Tota
aquesta àrea, feta d’un
paviment diferenciat a la
resta i estarà envoltada
d’una plantació de desmais.
L’altra zona serà més
gran i estarà igualment pavimentada
amb un material
diferenciat que formarà racons
on trobarem els bans i les
cadires. També estarà
envoltada de desmais i de
palmeres en el seu espai central.
Igualment, a tot el límit de la
plaça i donant continuïtat a l’arbrat
ja existent a l’Avinguda Catalunya,
s’hi plantaran oliveres. També es
preveu la instal·lació d’una àrea
d’aparcament a la prolongació de
l’Avinguda de Cal Rubió, entre
l’Avinguda Catalunya i el carrer
Montseny.
El pressupost total de l’obra, que
està previst que es finalitzi en breu, és
de 157.416,97 euros.

El Ple municipal del passat novembre va aprovar per a l’any 2003
la modificació de les Ordenances Fiscals, amb un augment mitjà
del 3’6 per cent, corresponent a l’augment de l’IPC interanual. Els
preus que han sofert modificació són els reflexats a continuació,
entenent que hi ha altres ordenances que no s’han modificat, i
que no consten en la relació adjunta.
Impost sobre bens Immobles
El tipus de gravamen serà el 0,443 per cent.
Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica
A) Turismes
Menys de 8 cavalls fiscals 20,07
De 8 fins 11,99 cavalls fiscals 54,18
De 12 a 15,99 cavalls fiscals 114,39
De 16 a 19,99 cavalls fiscals 142,48
De més de 20 cavalls fiscals 178,08
B) Autobusos
De menys de 21 places 132,45
de 21 a 50 places 188,64
de més de 50 places 235,80
C) Camions
De menys de 1000 kg de càrrega útil 67,23
De 1000 a 2999 kg de càrrega útil 132,45
De 2999 a 9999 kg de càrrega útil 188,64
De més de 9999 kg de càrrega útil 235,80
D) Tractors
De menys de 16 cavalls fiscals 28,09
De 16 a 25 cavalls fiscals 44,15
De més de 25 cavalls fiscals 132,45
E) Remolcs i semirremolcs arrossegats per vehicles de tracció mecànica
De menys de 1000 kg de càrrega útil 28,02
De 1000 a 2999 kg de càrrega útil 44,15
De més de 2999 kg de càrrega útil 132,45
F) Altres vehicles
Ciclomotors 7,02
Motocicletes fins 125 c.c. 7,02
" + de 125 c.c. fins 250 c.c. 12,04
" + de 250 c.c. fins 500 c.c 24,08
" + de 500 c.c. fins 1000c.c. 48,16
" + de 1000 c.c. 96,33
Impost sobre Activitats Econòmiques
Modificar els índexs de situació del terme municipal:
Categories dels carrers 1a. 2a. 3a
Índex aplicable 1,73 1,83 1,93
Taxa per la prestació del servei de cementiri municipal
Taxa conservació nínxol/any 6,44
Taxa conservació panteó/any 12,89
Concessió nínxols:
Bl.H Fila 1 498,12 €
Bl.H Fila 2 560,38 €
Bl.H Fila 3 560,38 €
Bl.H Fila 4 498,12 €
Bl.H Fila 5 498,12 €
Bl. I Fila 1 684,91 €
Bl. I Fila 2 809,45 €
Bl. I Fila 3 809,45 €
Bl. I Fila 4 684,91 €
Bl. I Fila 5 622,65 €
Nínxols nous Blocs J i K
Fila 4 838,09 €
Fila 3 983,85 €
Fila 2 983,85 €
Fila 1 838,09 €
Trasllats del cementiri antic al nou 37,36
Col.locació làpides 6.85
Col.locació de vitrines 6.85
Enterraments 52.93
6
Taxa per la prestació del servei de clavegueram
Taxa p HABITATGE UNIFAMILIAR 5,35
HABIT. PROP. HORIZONTAL 5,35
PERRUQUERIES, COMER. 5,35
INDUSTRIES 46,50
HOSTALS 465,00
BARS I RESTAURANTS 25,10
DRET DE CONEXIÓ 49,81
Taxa pel servei de recollida domiciliària de brossa
HABITATGES 81,29
BARS 1ª 418,42
BARS 2ª 578,46
BARS 3ª 793,61
HOTELS, FONDES, ETC. 1.288,73
LOCALS INDUSTRIALS 364,65
LOCALS COMERCIALS 148,05
COMERÇOS ALIMENTACIÓ 340,45
TALLERS, FUSTERIES, GARATGES 316,64
RESTAURANTS 793,61
Tots els subjectes passius que estiguin subjectes a les quotes
corresponents a LOCALS COMERCIALS,BARS, (per les tres categories)
COMERÇOS ALIMENTACIÓ, TALLERS, FUSTERIES, GARATGES i RESTAU-
RANTS, i que mitjançant el sistema de cupó que s’habilitarà a aquests
efectes puguin acreditar i sol·licitar, abans del 28 de febrer, que durant
l’exercici anterior (any 2002)han fet ús de la deixalleria un mínim de divuit
vegades, gaudiran d’una bonificació durant l’exercici en curs
d’un 15% de la quota corresponent.
Per als tallers de vehicles que portin a la deixalleria del municipi les rodes
canviades al seu local, amb prèvia autorització, hauran de pagar 0’75
euros per roda dipositada.
Taxa per la prestació dels serveis d’intervenció integral de
l’administració municipal en les activitats i instal·lacions.
(actuacions efectuades per part del Consell Comarcal).
PER ACTIVITATS INCLOSES EN L’ANNEX II.II
1. Procediment de certificació sobre la suficiència i la idoneïtat del
projecte i altra documentació 68,38 euros
2. Procediment de comprovació de la inclusió de l’activitat projectada
en el corresponent annex de la LIIA i RIIA 26,00 euros
3. Procediment de tràmit d’avaluació ambiental de les activitats de
l’annex II.II 68,38 euros
4. Informe de la Ponència comarcal per les activitats incloses en
l’Annex II.II 15,02 euros
PER QUALSEVOL ALTRA LIQUIDACIÓ GIRADA 15,02 euros
Taxa per l’ocupació de terrenys d’us públic amb taules i cadires
amb finalitat lucrativa i de parades del mercat municipal
Taules i cadires 2,93 euros/m2/mes
Taules i cadires per la Festa Major 1,68 euros/m2
Per metre lineal frontal parada Mercat 2,00 euros/per dia.
Taxa per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb mercaderies,
materials de construcció, runes, tanques, puntals, estíntols,
bastides i altres instal·lacions anàlogues.
7,41 euros/m2, prorratejables per dies
Taxa per l’ocupació les entrades de vehicles a través de les
voreres i les reserves de via publica per a aparcament, carrega i
descarrega de mercaderies de qualsevol mena
Vorera rebaixada 6,67 euros/m.lineal/any.
Gual amb reserva
de via pública (fins 4ml) 33,38 euros/any.
Metre lineal de reserva
que excedeix els 4 ml. 6,67 euros/any.
Placa gual permanent 19,68 euros
Servei de guía i accés al Castell de Penyafort
Servei de guia turístic al Castell de Penyafort 10 euros/grup
Entrada al Castell de Penyafort 0,6 euros/persona
Majors de 65 anys del municipi i menors de 11 anys, Exempts

XXIX Exposició de Vins i Caves del Penedès
Missa solemne i Cerimonial d’obertura
XXII Concurs de Tastavins de la Ràpita
Exposicions temàtiques
Trobada de Puntaires
LA JOIA DE BEURE VI
Voldria agrair a tots vostès, haver-me
escollit a l'hora de pregonar el vi aquí a La
Ràpita, en aquesta festa del most... 0 sigui
que moltes gràcies.
Diuen que "Ràpita" vol dir espai de
reflexió, de recés espiritual, de recerca de
perfecció interior, permetin doncs que usi
aquest espai, que ara compartim, per tractar
de dibuixar les sensacions, les emocions,
les impressions , que em desperta fer una
cosa tant senzilla com beure una copa de vi,
del primer vi del celler. Vivim banyats per
muntanyes de noticies, d'opinions i que ens
volen vendre com idees. Mirin, l'aigua apaga
la set, però l'aigua es sempre incolora o insípida.
Jo els proposo omplir la copa de vitalitat,
de jocs lúdics, de trobar a cada tast el matis,
la diferència, l'energia, l'amalgama.
Els diré d'entrada que em declaro
"badoc" de les vinyes del Penedès, de les
vostres vinyes. 0 sigui, "badoc" del paisatge
que a cada estació canvia de color, de disseny,
de frondositat, de pell. Un paisatge que el
pagès va construint dia a dia, com el poeta va
elaborant un poema perquè el poeta no fa altre
cosa que posar en ordre, una darrera un altre,
una colla de paraules a les que els hi dona
vida. No fa el mateix el pagès amb les vinyes?
Amb els ceps?
Els diré que em sento seduït quan a la
tardor les vostres vinyes del Penedès semblen
adormides, com si reposessin després d'haver
fet la feina, quan les vinyes ens ofereixen
unes postals plenes de colors marrons, ocres,
grocs, amb uns ceps silenciosos, com si
meditessin, uns ceps quasi despullats, amb
uns pàmpols solitaris, prims, magres. Doncs
bé, els diré que quan tastem el vi, quan bevem
una copa d'aquest primer vi o most, aquests
paisatges que dibuixem, aquests colors que
velem hi son dins aquest vi, formen part del
vi.
També els diré que malgrat tota una
colla de mecanitzacions, de tècniques, de
avenços en la investigació, que han ajudat a
que el vi ens arribés amb unes condicions
òptimes 1 saludables; malgrat l'ajut de la
ciència que tant positiva ha resultat per al
món del vi, els diré que junt a l'alè tècnic, vull
creure en la presencia d'un component que
em sembla imprescindible quan parlem del
vi: el misteri o sigui la part que ens resulta
desconeguda i que comença al cep, segueix
en la fermentació i arriba a la copa. M’agrada
pensar que els deus grecs o romans encara
posen cullerada a la elaboració del vi. Es a
dir que tot no ha de ser matemàtica, control,
previsió. Penso, senyores i senyors, amics
del Most de la Ràpita, que el vi té que guardar
el seu secret, com un espai fosc, inescrutable,
on no sigui fàcil arribar-hi.
Doncs be, quan nosaltres fem el tast
d'aquest primer vi, es el moment en que tot
aquest misteri del vi surt, es posa en evidencia
i ens complau o no, perquè d'això es tracta,
7
de que el vi ens sorprengui positivament o
ens decebi. Aquesta és la grandesa del vi,
que en uns instants es mostra tal com és i és
jutjat de la mateixa manera: al moment.
Els diré tanmateix que en el vi es
resumeix la nostra manera de ser o de fer,
perquè en una copa de most, d'aquest primer
most que avui tastem, hi son presents al mateix
temps: l'harmonia i el desequilibri, la
moderació i la desmesura, la tranquil·litat o el
repòs i el neguit, el remei i el suïcidi, la
companyia i la soledat, l’esperança i la
desesperança, el triomf i la davallada, 1'amor
i el desamor... es a dir tota la colla de registres
vitals que ens acompanyen en la nostra
vida quotidiana. Diríem que en aquesta copa
de vi hi som nosaltres, la nostra cultura,
perquè el vi és la nostra cultura. Tot això esta
immers dins la copa, formant part del vi,
construint l'anima del vi.
Senyores i senyors, amics de la
Ràpita, aquest col·lectiu del Penedès, aquest
poble que en el decurs dels anys heu anat
bastint pedra a pedra, que heu anat buscanthi
la identitat com a vila, com a poble, i que
heu omplert de notes festives, lúdiques,
socials o culturals per amanir la convivència.
Vosaltres que des de l'any 1945 celebreu la
collita i el primer most amb festes, balls,
música i actuacions, amb pregons il·lustrats
i poètics, us tinc que dir que us felicito per fer
del vi l'excusa pel convit i la cohabitació. I és
per això que confio que les meves paraules
quedin per sempre impreses en tots els
presents, com fa el bon vi que taca per sempre
de delectació el cor del bevedor.
No hi ha en tot el Penedès
del mes pobre al capitost
que celebri com la Ràpita
la festa del primer most
Rebutgem el vi dolent
Benvingut el vi cordial
Rapitencs alcem la copa
que la festa sigui guai!
I aquí s' acaba el pregó
que ha pregonat per vostès
el Pere Tapias. Senyors,
visca el vi del Penedès !
Pere Tapias. Novembre 2002.

PROJECTES D’AJUDA I COOPERACIÓ AL TERCER MÓN
Vivim en un món cada vegada
més global i on rics i pobres cada
vegada estan més allunyats, és a dir,
els que són rics cada vegada són més
rics i els que són pobres cada vegada
són més pobres. És per això que cal
treballar per reduir aquestes
distàncies des de la solidaritat i la
cooperació.
Amb aquest esperit solidari
l’Ajuntament de Santa Margarida i els
Monjos, des de la seva àrea de
Serveis Socials, està gestionant
diverses ajudes de cooperació amb
projectes impulsats pel Fons Català
de Cooperació al Desenvolupament
i per l’ONG Cooperacció, aplicant el
0’8 per cent del pressupost corrent
de l’Ajuntament a col·laborar amb uns
projectes que, per al proper any 2003
són els següents:
Compra Compra d’aliments d’aliments per per
als refugiats refugiats Saharauís Saharauís
Des de fa més de 25 anys,
un part important del poble saharauí
s’ha vist obligat a viure en diversos
campaments de refugiats a Tindouf,
al sud d‘Algèria. Per a la seva
subsistència, els refugiats saharauís
depenen de l’ajut alimentari de les
Nacions Unides i del que reben
d’institucions públiques i entitats
solidàries d’arreu del món.
Darrerament la situació
alimentària d’aquests campaments és
extremadament greu, doncs al mes
d’octubre només han rebut un 11%
de l’ajut necessari i un 35% dels
infants tenen malnutrició crònica.
És per això que la Junta
Executiva del Fons Català del Fons
Català de Cooperació al
Desenvolupament va aprovar una
campanya d’emergència per al poble
saharauí que preveu l’adquisició
d’aliments de primera necessitat
(llegums, arròs, oli i sucre). Els
aliments es compraran a Algèria
mateix per tal d’estalviar temps i cost
i permetre el lliurament dels aliments
als refugiats tan aviat com sigui
possible.
L’Ajuntament de Santa
Margarida i els Monjos, s’ha volgut
afegir a la crida d’ajuda al poble
saharauí i ha fet una aportació de 600
euros en aquesta campanya
d’emergència.
Suport Suport a les escoles escoles
primàries primàries del Moyen Moyen Chari Chari
A la regió del Moyen Chari, al
Txad (Àfrica) hi ha una gran carència
d’escoles i centres de formació.
L’Estat no té mitjans suficients per
garantir el dret a la formació i a
l’educació.
Als anys 80 van sorgir les
anomenades Escoles Comunitàries
impulsades per les associacions de
pares d’alumnes i per l’església
Catòlica arrel del bloqueig de
l’administració i del sistema educatiu
dins d’un context de divisió
politicomilitar. Aquestes escoles funcionen
gràcies a les aportacions de
les mateixes famílies i dels propis
alumnes, que sovint treballen en els
camps dels seus mestres –gairebé
voluntaris- o contribueixen amb
productes agraris.
Algunes d’aquestes escoles
han evolucionat en escoles oficials
gràcies al suport de l’Estat que en
cobreix les despeses de personal. Per
la seva banda, les escoles
impulsades per l’església catòlica
també han signat convenis amb
l’estat per poder fer front a la gestió
pedagògica i econòmica dels centres.
El projecte impulsat pel Fons
Català de Cooperació al
Desenvolupament pretén donar
suport a ambdues iniciatives per tal
consolidar aquests centres i fer-ne de
nous. L’Ajuntament de Santa
Margarida i els Monjos hi ha fet una
aportació de 9.828 euros.
Posta en marxa d’una
granja integral demostrativa
a Chacraseca,
(Nicaragua)
Segons el Programa Mundial
d’Aliments (PMA), Nicaragua és el
segon país d’Amèrica Llatina i el Carib
que pateix inseguretat alimentària i se
situa en la 14a posició a nivell mun-
8
dial. Tradicionalment, la lògica
econòmica dels pagesos prioritzava
l’autoconsum deixant en segon terme
la comercialitzció, a la qual s’hi
destinaven, si es donava el cas, les
excedències. Darrerament, però, s’ha
fomentat la producció agrícola destinada
a l’exportació (cafè, sucre,
tabac, etc.) i el preu d’aquest canvi
no és altre que la seguretat
alimentària de la població.
L’Associació Cooperacció
creu que la solució passa per recuperar
la lògica tradicional de
l’economia agrícola reforçant la
ramaderia i diversificant la producció
agrícola. L’estrategia passa per la
introducció de les noves tecnologies
de producció encarades a millorar
l’accés d’aliments i la comercialització
en el mercat nacional i internacional.
D’aquesta manera, a mida que
augmenti la producció de llet, ous i
carn, així com la reproducció dels
animals, l’excedent comercialitzable
també augmentaria incrementant, per
una banda, els ingressos dels
pagesos i abaratint preus, per una
altra, en el mercat nacional (procurant
aliments per a les ciutats a preus més
baixos).
El projecte està posant en
marxa una Granja Integral Demostrativa
gestionada pels socis de les
cooperatives de Chacraseca i
Lechecuagos, al municipi de León. La
Granja es caracteritza per comptar
amb un sistema de producció en el
que cada procés s’alimenta dels
subproductes dels demés procesos,
abaratint costos, procurant
l’autoconsum dels socis i facilitant
l’excedència.
La iniciativa ha rebut el suport
de CIPRES i de la ONG italiana CRIC,
així com de la Comissió Europea.
L’Ajuntament de Santa Margarida i els
Monjos, amb una aportació de 10.000
euros, ha col·laborat en la compra
d’una incubadora d’ous i quatre picadores
per a la Granja.
Per a més informació sobre
qualsevol dels tres projectes de
cooperació podeu consultar les
pàgines web www.fonscatala.org i
www.cooperaccio.org.

CAMPANYA CONTRA LA
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Amb motiu de la
celebració el dilluns 25 de
novembre del dia contra la
violència de gènere, l’Àrea
de Serveis Socials de
l’Ajuntament de Santa
Margarida i els Monjos va
organitzar una campanya
en contra d’aquest tipus de
violència que, malauradament,
es dóna a moltes
llars del nostre país.
Així, del 21 al 28 de
novembre van ser diverses
diverses les activitats
reivindicatives contra la
violència de gènere que es
van fer al nostre municipi.
Al llarg d’aquests dies hi va
haver una exposició de
cartells i d’acudits
masclistes a l’equipament
juvenil Tangram i a l’espai
Dona al Dia. També es van
repartir des de diverses
entitats i serveis del
municipi llaços blancs contra
la violència de gènere i
materials informatius sobre
el tema.
L’IES del Foix també
es va apuntar a aquesta
campanya. Els alumnes de
3r i 4t d’ESO van estar
treballant durant la
campanya amb materials
informatius i audiovisuals
sobre el tema de la violència
de gènere a les tutories.
Igualment, els alumnes de
1r de Batxillerat van elaborar
un dibuix per l’encesa
d’espelmes del 25 de
novembre.
Però el punt àlgid
de la campanya va arribar
el mateix dia 25 de
novembre, dia contra la
violència de gènere. A les
16 hores es va fer una
sessió de Cine Fòrum a la
Sala de Reunions de la
Masia Mas Catarro amb la
projecció de la pel·lícula
Sólo mia (2001) de Javier
Balaguer.
A les 20 hores, més
de cent persones es van
reunir davant de
l’Ajuntament per escoltar el
manifest reivindicatiu contra
la violència de gènere i
participar en l’encesa
d’espelmes en solidaritat
amb les seves víctimes.
Finalment, la
campanya es va cloure el
dimecres 27 de novembre
a les 18 hores amb una
altra sessió de Cine Fòrum
a l’equipament juvenil
Tangram. La pel·lícula que
va servir de punt de partida
al col·loqui fou Solas
(1999), l’òpera prima del
cineasta sevillà Benito
Zambrano, que fa ben
palesa la seva voluntat de
fer cinema social en aquest
film dotat d’una gran
sensibilitat a l’hora de
tractar el problema de la
violència de gènere.
9
SUBVENCIONS A LES ENTITATS
UNIVERS PENEDÈS I CREIXENT
Els centres especialitzats
per a persones
discapaticades i/o d’intel·ligència
límit acostumen a ser
escassos. Però fora de la vida
dels centres, les propostes
lúdiques i culturals destinades
a aquests col·lectius encara
ho són més.
A la nostra comarca
existeixen dues associacions
que treballen desisteressadament
per intentar donar
resposta a aquestes mancances.
Es traca de
l’Associació Univers
Penedès i de l’Associació
Creixent.
L’Associació Univers
Penedès és una associació
de persones amb discapacitació
amb un gran ventall
de propostes: tallers de
manualitats, de cuina,
colònies, esports, sortides
culturals i lúdiques, dansa i un
llarg etcètera. Univers
Penedès organitza diferents
tallers per al cap de setmana.
Els dissabte a l’ETC i els
diumenges a l’Escorxador són
diverses les propostes
lúdiques destinades a persones
discapacitades i als
familiars que s’hi vulguin afegir.
Per contactar amb
Univers Penedès us podeu
adreçar al despartx número 4
de l’Escorxador cada
dimecres de 20 a 21 hores del
vespre, trucar al 93 890 34 48,
93 890 20 77 i 93 892 27 64 o
si ho preferiu al e-mail
SIN PALABRAS
Tantas son las que encubren
el «sin» que no acompañan...
la una es desesperanza
y la otra es impotencia.
Pero que culpa tienen ellas
del curso errático de algunos.
De aquellos que sonríen a la prensa
cuando otros sufren, padecen, lloran...
¡Basta ya de gente extraña
que invade nuestras casas!
No supieron estar nunca
donde están los «sin palabras»
bonell@millorsoft.es.
Per la seva banda,
l’Associació Creixent és una
iniciativa d’intervenció en el
lleure dins de l’educació especial,
com a recurs per a
joves i adults amb una
disminució coneguda com a
lleugera o borderline. Els
objectius de Creixent van des
d’afavorir les relacions
d’amistat entre els joves del
grup fins a facilitar-los
coneixements per afavorir la
seva integració social i cultural.
Entre d’altres, ofereixen
serveis d’assemblees per a
pares i tutors, de suport a les
famílies, d’assessorament laboral,
jurídic i psicològic, així
com d’organitzar activitats
culturals i lúdiques pels joves
(sortides, esports, xerrades,
tallers, etc.).
Per contactar amb
l’Associació Creixent us
podeu dirigir a l’Etcètera (c/
de la Font, 43 1r de Vilafranca
del Penedès) o bé trucar als
telèfons 93 890 38 13 o 93 890
20 65. El grup es reuneix
cada dimarts a l’Etcètera a
partir de les 19.30 hores.
L’àrea de benestar
social de l’Ajuntament de
Santa Margarida i els Monjos
ha donat una subvenció de
300 euros a cadascuna
d’aquestes associacions
perquè continuin desenvolupant
aquesta tasca tan
important per a millorar la vida
social d’aquests col·lectius.
Solidaritat econòmica
amb el poble gallec
SOM SOLIDARIS
compte corrent a Caixa Penedès
agència Els Monjos,
núm. 3110000065
Galicia é hoxe a humanidade que berra: NUNCA MAIS!

Campanya
contra la Sida
El servei de Juventut Tangram i el
programa de l’Àrea de Benestar Social
de l’Ajuntament de Santa Margarida i els
Monjos Dona al Dia han celebrat una
campanya contra la Sida que va
començar el dilluns 2 de desembre i es
va perllongar fins el divendres 20 de
desembre.
D’entrada, una exposició entorn
d’aquesta temàtica va romandre oberta
a l’equipament Juvenil Tangram durant
tota la campanya. A més, els joves
podien omplir un qüestionari per
autovalorar els coneixements que tenen
sobre les malalties de transmissió sexual
i concretament del virus de la Sida.
També es van fer dues sessions de
videofòrum. La primera va tenir lloc el
dimecres 4 de desembre a la Masia Mas
Catarro amb la pel·lícula Kids (1995) de
Larry Clark. La segona sessió de
viodefòrum va ser el dilluns dia 9 de
desembre i la pel·lícula escollida va ser
en aquest cas Una noche de claro de
luna.
El dia 11 de desembre a les 18
hores va tenir lloc un taller de sexualitat
centrat en la prevenció de malalties de
transmissió sexual al Tangram.
Els alumnes de 4t d’ESO de l’IES
El Foix també es van apuntar a la
campanya amb la representació el dijous
19 de desembre a la Masia Mas Catarro
de l’obra teatral Que sí, vida.
Concurs de
Calendari Jove
Enguany el Servei de Juventut de
Santa Margarida i els Monjos i el
Tangram, equipament juvenil del municipi,
han convocat per primera vegada un
concurs de calendari jove per al 2003. El
concurs era obert a joves d’entre 14 i 28
anys i era obert a qualsevol tècnica de
disseny: pintura, dibuix, col·lage, disseny
per ordinador, etc.
En aquesta primera edició són sis
els treballs presentats que podeu veure
exposats al Tangram. El calendari
guanyador serà editat en mida de
butxaca i serà repartit pel municipi.
MOSTRA
ARTÍSTICA
SANT RAIMON
DE PENYAFORT
Pintura i Ceràmica de l’Alt,
Baix Penedès i Garraf
EXPOSICIÓ A LA
CASA DE CULTURA
MAS CATARRO
Horaris Exposició
del 26 al 31 de desembre
i del 2 al 6 de gener
Laborables, de 17 a 20 h
Festius, de 12 a 14 h
ACTE DE CLOENDA I
LLIURAMENT DE PREMIS
6 de gener, a les 13 h.
10
Activitats
nadalenques per
als joves
Arribades les merescudes
vacances i superats els exàmens
de fi de trimestre, jove posa’t a punt
pel que t’espera aquest Nadal a
Santa Margarida i els Monjos. I és
que enguany el servei de Joventut
en col·laboració amb el servei
d’Esports ha preparat per
aquestes festes de Nadal un munt
d’activitats destinades als joves.
Davant de l’èxit obtingut l’any
passat amb el Parc Nadalenc,
aquest any repetim. Així, els dies
30 i 31 de desembre de 2002 i els
dies 2 i 3 de gener de 2003 podreu
gaudir a la zona de Cal Antich i el
Gimnàs Municipal d’una bona colla
de propostes per passar-ho
d’allò més bé: inflables, toro
mecànic, etc.
Però això no s’acaba aquí
perquè els mateixos dies, a la Pista
Poliesportiva, hi haurà un Parc
Esportiu Nadalenc amb
competicions 3 x 3 de futbol sala,
tennis taula, volei i bàsquet i...
Atenció! Amb un circuit d’aventura
on hi haurà dos ponts Tibetans, un
de 6 m i un de 20 m, una Via
Ferrata de 20 m, un Pont de Mico
de 20 m i una Tirolina de 40 m. A
més a més, tots aquells que us
piqui el cuquet de provar com és
això de fer castells i falcons tindran
un taller per iniciar-se en aquest
món, a càrrec de membres dels
Castellers i dels Falcons de
Vilafranca.
Ambdós parcs romandran
oberts els dies 30 i 31 de desembre
de 2002 i els dies 2 i 3 de gener
de 2003 de 17 a 20 hores. El preu
per gaudir del Parc Nadalenc i del
Parc Esportiu és de 2 euros. També
es podran adquirir abonaments per
als quatre dies a 5 euros.
Finalment, tots els amants
dels videojocs teniu cita obligada
els dies 23 i 27 de desembre al
Tangram. I és que s’hi celebrarà un
concurs de Play Station.
Ja veieu que de propostes
per aquestes vacances
nadalenques n’hi ha per triar i
remenar. Apa, doncs, a gaudir-les!

VI CHALLENGER DE TRIAL DE NENS A
SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS
El pasat diumenge, 1 de desembre
es va celebrar la final de la prova de la
Challenger de Trial de nens, que any rere
any es disputa en el nostre municipi.
En aquesta ocasió, el jove pilot local Jordi
Painous, de la categoria cadet, va quedar
en primera posició, guanyant la
Challenger, quedant l’altre pilot local,
l’Òscar Mill, en segona posició de la
categoria Juvenil.
En acabar aquesta prova, es va
fer una celebració amb un dinar de
germanor, amb l’assistència del president
de la Federació Motociclista de
Catalunya, el Sr. Jordi Pallarés, l’alcalde
del municipi, Sr. Jordi Girona, el regidor
d’esports de l’Ajuntament, Sr. Oriol
Torrents, entre d’altres personalitats. Es
comptà també amb l’assistència del Sr.
Ricard Pinet i la seva esposa, que són
els que fan possible any rere any la
realització d’aquestes proves, imprescindibles
per a la promoció de l’esport del
motor, com és el Trial.
Els participants en aquest esport
són nens i nenes que tenen entre 4 i 14
anys. Gràcies a ells i a les persones que
estan al davant de l’organització,
sorgeixen pilots de gran anomenada,
com David Cobos, quart classificat al
campionat del món, i també la Laia Sáez,
campiona mundial de categoria femenina.
Daniel Gibert, sotscampió
d’Espanya de
Trial
Un d’aquests pilots d’èlit és en
Daniel Gibert, fill del nostre poble, el qual
ha acabat la present temporada fent un
balanç molt positiu del seu primer any
en la categoria júnior, finalitzant cinquè
al campionat d’Europa, i segon al
campionat d’Espanya.
Daniel Gibert és una de les futures
promeses del trial a casa nostra i amb
una projecció mundial. Els resultats
obtinguts la present temporada li
permeten afrontar la propera temporada
2003 amb optimisme per aconseguir títols
i acostar-se cada vegada més a les grans
figures de l’especialitat.
Precisament, en Daniel va
començar en el món del Trial als sis anys,
en una prova celebrada també al nostre
municipi.
11
XIIè Cros Escolar
de Santa
Margarida i els
Monjos
El Servei Municipal d’Esports de
l’Ajuntament de Santa Margarida i els
Monjos, amb la col·laboració de les
Associacions de Pares i Mares del
CEIP Dr. Samaranch i Fina i de l’IES
El Foix, així com del Consell Esportiu
de l’Alt Penedès i Caixa Penedès, ha
organitzat pel proper dissabte 11 de
gener de 2003 el XIIè Cros Escolar de
Santa Margarida i els Monjos, prova
puntuable per als Jocs Esportius de
Catalunya.
El Cros Escolar començarà a les
10.30 hores del matí des de la Masia
Mas Catarro, on es podran formalitzar
les inscripcions i recollir els dorsals des
de mitja hora abans de començar la cursa.
La competició és oberta a tothom,
des d’infants nascuts als anys 1997 i
1998, dins la categoria Mainada, fins a
infants nascuts als anys 1987 i 1988,
dins la categoria Cadet, amb diversos
circuits en funció de la categoria que
aniran des dels 200 m fins als 2650 m.
Després de totes les competicions es
lliuraran els premis –copes per als tres
primers classificats, medalles
commemoratives per a la resta- i es
farà un sorteig de material esportiu entre
tots els participants.
Com a novetat, el Servei d’Esport
de l’Ajuntament de Santa Margarida i
els Monjos ha organitzat la 1a Cursa
de 10 km que tindrà lloc prèviament al
Cros Escolar.
La cursa, que és oberta a tothom,
començarà a les 9.30 hores del matí
des de la Masia Mas Catarro. Els
atletes hauran de fer dues voltes en un
circuit tancat de 5 km de terra, herba i
asfalt.
Els dorsals per a la cursa es podran
recollir a partir de les 8.30 hores a la
Masia Mas Catarro, on s’habilitarà un
servei de dutxes pels atletes. Hi haurà
premis per als tres primers classificats
de la general en masculí i en femení,
així com un petit obsequi per a tots els
participants.

El fet que una associació
com la Societat Coral i
d’Esbarjo “La Margaridoia”,
punt de referència ineludible al
llarg de molts anys de la vida
social i lúdica del nostre poble,
celebri 100 anys (1902-2002)
és digne de celebració i també
d’admiració.
L’ocasió demanava festa
grossa i així va ser. Els actes
de celebració començaven el
divendres 22 de novembre amb
la inauguració de l’Exposició
del Centenari, un recull de
records que ja formen part de
la nostra història a càrrec del
president més antic de la
Societat, el Sr. Joan Santacana.
Desprès l’alcalde Jordi
Girona inaugurà les obres de
remodelació del local de la
Societat, i acte seguit es va fer
la presentació d’una publicació
que, sota el títol “La
Margaridoia: 100 anys
d’història (1902-2002) fa un
repàs del que ha estat aquest
centenari de la Societat , la qual
ha estat corealitzada per
l’historiador Ramon Arnabat, fill
del municipi i actual director de
l’IES El Foix i Raquel Castillero,
veïna del municipi i llicenciada
en Comunicació Audiovisual.
Aquell mateix vespre, prop
de 350 persones van assistir
al Sopar Popular del Centenari
que va estar amenitzat pel grup
d’Havaneres Xaloc.
La jornada festiva del
dissabte convidava als més
petits a participar dels actes del
centenari. Al matí hi havia
instal·lat un Parc Infantil, i a la
tarda es va fer una sessió de
cinema amb la projecció de la
pel·lícula El senyor dels anells.
La comunitat de l’anell.
Després de la sessió es va fer
una xocolatada per a tots els
assistents.
A dos quarts de vuit de la tarda
es va celebra la Missa So-
12
lemne del Centenari
amenitzada per la Coral “La
Margaridoia”, que va oferir un
breu concert en sortir d’ofici. A
continuació el foc va esdevenir
el protagonista a càrrec del Drac
dels Monjos i dels diables
Spantus que també es van voler
afegir a la festa. La vetllada es
va cloure amb un ball amenitzat
per l’orquestra Bahia i amb
l’obsequi a tots els socis de la
Societat “La Margaridoia” d’una
ampolla de cava commemorativa
amb la corresponent
placa expressament dissenyada
per a celebrar l’aniversari.
El diumenge va tenir lloc la
Trobada de Cant Coral. I és que
la voluntat de cantar va ser una
de les raons per les quals l’any
1902 un grup de persones de
Santa Margarida i els Monjos
decidissin emprendre aquesta
aventura de l’associacionisme
que s’ha mantingut viva fins
avui. Així doncs, la Coral
l’Amistat de la Ràpita, la Coral
Penedès de Vilafranca del
Penedès, la Coral El Raïm de
Sant Cugat Sesgarrigues, la
Coral Marinada de
Castelldefels i la Coral
amfitriona, La Margaridoia dels
Monjos, van oferir una lluïda
actuació.
Tot seguit, va ser el torn dels
balls folklòrics del municipi i
dels Castellers de Vilafranca,
que amb les seves exhibicions
van aportar l’element popular
tan típic de les nostres festes.
A la tarda, la festa apuntava
ja a la seva fi al so de
l’Orquestra Volcan que va oferir
un Concert de Música Catalana
i va amenitzar el ball de gala
que posà punt i final a aquesta
festa del centenari.