LITTLE MISS SUNSHINE - Cinescola

LITTLE MISS SUNSHINE
(PEQUEÑA MISS SUNSHINE)
Ramon Breu
Sinopsi
La pel·lícula ens introdueix al si d’una família
nord-americana, els Hoover, que no acaben
d’aconseguir organitzar la seva vida. Richard, el
pare, intenta vendre sense èxit el seu programa
d’autoajuda per executius Nou passes cap a l’èxit; Dwayne, el fill gran, ha fet
vot de silenci mentre no aconsegueixi entrar a l’acadèmia d’aviació; Olive, la
petita, està obsessionada amb els concursos de bellesa; a l’avi l’han expulsat
de la residència geriàtrica per mala conducta; l’oncle Frank, especialista en
Proust, ha intentat suïcidar-se a causa d’un desengany amorós... mentre que la
mare, Sheryl, es veu desbordada per tot el munt de problemes que ha
d’afrontar.
Fitxa del film
Títol: Little Miss Sunshine (Pequeña Miss Sunshine)
Director: Jonathan Dayton i Valerie Faris
Guió: Michael Arndt
Música: Mychael Danna
Fotografia: Tim Suhrstedt
Productors: Albert Berger; Ron Yerxa; Marc Turtletaub; David Friendly i Peter
Saraf.
Producció executiva: Jeb Brody i Michael Beugg.
Muntatge: Pamela Martin
Dissenyadora de producció: Kalina Ivanov
Vestuari: Nancy Steiner
País: Estats Units
Any: 2006
Durada: 101 minuts
Intèrprets: Greg Kinnear (Richard Hoover); Toni Collette (Sheryl); Steve
Carell (Frank); Paul Dano (Dwayne); Abigail Breslin (Olive); Alan Arkin
(L’avi); Furgoneta Wolkswagen (Furgoneta Wolkswagen).
1

Activitats
1. Escriviu la sinopsi del film.
2. Analitzeu els següents personatges a través del següent quadre:
Personalitat
Obsessions...
Evolució al
llarg del film
Aquest
personatge
em recorda
a...
Olive
(nena)
Richard
(pare)
Dwayne
(germà)
Frank
(oncle)
3. En les primeres imatges del film veiem com la nena, l’Olive, mira una i altra
vegada un enregistrament de vídeo on apareix l’elecció de Miss Amèrica. Una
Miss Amèrica que representa bellesa però també èxit, fama, diners... El seu
gran objectiu és presentar-se a concursos d’aquest tipus. Què es valora en
aquests certàmens? Creieu que hi ha qui només valora de les persones allò
que es valora en aquests concursos? Què li diríeu?
4. La Sheryl, la mare, és una mena de columna vertebral o suport de la família.
Repeteix constantment Som una família. És l’únic personatge equilibrat que
manté cohesionada la família. En quins detalls ho notem al llarg de la
pel·lícula? Hi ha algun moment que està a punt d’abandonar aquest paper?
5. En el film es critiquen diferents aspectes de la vida de classe mitja
nordamericana, quins són?
6. Què pretén Richard, el pare, durant bona part de la pel·lícula? En què
consisteix el seu mètode? El mètode li funciona a ell? Què es critica amb
aquest aspecte del guió?
7. Veiem en aquesta història que la família és el nucli fonamental
d’aprenentatge, d’ajut i comprensió dels seus diferents membres. Podrien tirar
endavant aquests personatges sense el suport familiar?
Avi
2

8. El concurs de bellesa on participa l’Olive és abominable. Richard, el pare,
ens ho diu: Aquest lloc és un fàstic. Creieu que la nena protagonista se
n’adona? Què us semblen les concursants? I els organitzadors? Penseu que
aquests certàmens vulneren algun dret de les nenes participants?
9. Creieu que simbolitza alguna cosa la furgoneta? I el fet que els protagonistes
hagin de pujar-hi corrents per no quedar-se a terra?
10. Sovint per televisió podem veure concursos on apareixen nens i nenes que
canten, que ballen i que van vestits i maquillats com si fossin molt més grans.
Els organitzadors els prometen la fama i el triomf. Què n’opineu?
Llenguatge i tècniques audiovisuals
1. Little Miss Sunshine és una road movie, és a dir una pel·lícula que es
desenvolupa al llarg d’un viatge. De fet, posseeix totes les característiques
d’aquesta mena de films: diferents episodis, obstacles diversos a superar, un
itinerari que serveix d’aprenentatge i retrobament d’un mateix... Busqueu altres
films que siguin road movies, feu-ne una llista, visioneu-ne un parell i establiu
comparacions amb Little Miss Sunshine.
2. L’anomenada càmera en mà o steadicam consisteix en una càmera que amb
els seus accessoris va subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i
suports lleugers per evitar vibracions. Aquesta modalitat de filmació produeix un
efecte inestable, de moviment i sovint el trobem en escenes de baralles o de
corredisses. Cerqueu aquest moviment de càmera a Little Miss Sunshine i
expliqueu què és allò que ens vol transmetre.
3

PANTALLA DE LECTURES
NOTES DE PRODUCCIÓ
El projecte de Little Miss Sunshine va trigar cinc anys a veure la llum. El guió
del debutant Michael Arndt va captar l’atenció dels productors Albert Berger i
Ron Yerxa. Little Miss Sunshine és una revisió de la típica pel·lícula de
vacances familiars – comenta Albert Berger. Però d’una forma més fresca i
obscura, i amb una gran honestedat sobre com interactuen i s’estimen
realment els membres d’una família. Ron Yerxa afegeix: Tots els personatges
d’aquesta història pateixen una important transformació, fins i tot la furgoneta
Volkswagen.
Berger i Yerxa de seguida van ensenyar el guió als seus socis productors Marc
Turtletaub i David T. Friendly, i aquests immediatament es van quedar
desarmats amb una família tan excèntrica però tan genuïnament americana
que representa el cor d’aquesta comèdia.
Recordo perfectament que vaig acabar de llegir el guió una nit a la una de la
matinada, diu en Marc Turtletaub. Vaig tancar el quadern i vaig cridar Ho hem
de fer!
A continuació els productors van buscar un director que tingués un punt de
vista tan original com el que té el vessant còmic del guió. Els productors,
finalment, van contractar l’estrany equip de marit-muller format per Jonathan
Dayton i Valerie Faris. Com a directors de vídeos i espots ja havien demostrat
la seva vàlua. Per altra banda, feia temps que estaven buscant un projecte
cinematogràfic que els apassionés... amb escàs èxit. Però així que van llegir el
guió de Little Miss Sunshine van tenir clar que es tractava del projecte que
estaven esperant. De seguida van dissenyar una plasmació visual del guió que
va impressionar els productors.
Hi havia catorze directors a tenir en compte per al projecte però en Jonathan i
la Valerie tenien una visió tan apassionada del que seria la pel·lícula que
immediatament van guanyar la nostra confiança – afirma el productor
Turtletaub – i foren els directors ideals i els impulsors del projecte al llarg de tot
el procés de creació.
El productor Berger remarca: En els seus vídeos demostren tenir unes grans
dots visuals i molt d’ humanisme. Són innovadors, però també saben on estan
ficats i són sincers. Crec que no hi havia ningú més indicat per al projecte que
ells.
Els directors no esperaven fer el seu debut en el cinema amb una comèdia
familiar com Little Miss Sunshine, però tampoc esperaven trobar-se amb la
família Hoover, que és qualsevol cosa menys convencional.
4

Hem llegit molts guions molt d’autor i amb un estil modern – afirma Dayton -,
però he de reconèixer que ens agradava que Little Miss Sunshine estigués molt
lluny d’aquest món. Per suposat que volíem fer alguna cosa d’autor i modern,
però ens encantaven aquests personatges i això era el més important de tot.
Valerie Faris afegeix: La història ens va deixar sense alè en el moment de
llegir-la. Desitjàvem fer una pel·lícula on poguéssim fer servir diferents tons
narratius. Que suscités emoció i moltíssim humor. Pensem que Little Miss
Sunshine és un film que canvia de la mateixa manera que ho fa la vida: passa
del drama a la farsa i després a la reflexió, per tornar a la comèdia. Sense totes
aquestes coses que ens encanten de la història – el llenguatge vulgar, els
comportaments extravagants – hauria estat la perfecta comèdia familiar, però
volíem fer una pel·lícula no sobre els valors familiars, sinó sobre el valor de la
família.
Extracte del programa de mà. Cinemes Renoir. Adaptació i traducció de
Cinescola.
Activitats
1. Expliqueu quina és la feina dels productors d’una pel·lícula.
2. Valerie Faris, codirectora de la pel·lícula, diu que Little Miss Sunshine passa
del drama a la farsa i després a la reflexió, per tornar a la comèdia. En quins
moments de la història observem aquests canvis?
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I FAMÍLIA
Naixem éssers humans i ens anem fent persones. Però no és possible aquest
desenvolupament personal en soledat: necessitem la relació amb els altres. La nostra vida
transcorre en un territori, en una societat i en un grup cultural determinats. Cal reconèixer les
nostres capacitats per relacionar-nos amb l’entorn, amb nosaltres mateixos i amb les persones
que ens envolten. Aquestes capacitats ens permeten anar construint la nostra existència com
5

una vida pròpia de persones i orientada, per tant, cap a la justícia i la felicitat. Cada ésser
humà és una unitat, és a dir, que no és un conjunt de capacitats disperses i independents, sinó
que totes aquestes capacitats s’interrelacionen i interactuen.
Little Miss Sunshine és una pel·lícula on queda ben patent el paper de la família. Potser d’una
manera desordenada, esbojarrada; però és indubtable que quan la mare, la Sheryl, repeteix
constantment que som una família es refereix a aquesta necessitat d’ajudar i donar suport als
seus membres davant els seus problemes, perquè puguin superar les situacions més
complicades.
La família és el mitjà, la institució que ens ha de preparar per ser éssers amb
virtuts socials i cíviques, i que ens ha de dotar amb les eines adequades per
aconseguir l’equilibri emocional i poder aportar les nostres energies al progrés
social.
El 1995, Daniel Goleman va publicar La intel·ligència emocional. En aquest
llibre manté que hi ha un tipus d’intel·ligència diferent de la purament racional i
superior a aquesta, la intel·ligència emocional, i la defineix com la capacitat de
reconèixer els sentiments propis, reconèixer els sentiments dels altres, motivarlos
i manejar adequadament les relacions que es mantenen amb altres
persones. Les habilitats de la intel·ligència emocional són les següents:
- Consciència d’un mateix : saber el que se sent a cada moment,
reconèixer les pròpies preferències i, d’acord amb aquestes, conduir la
presa de decisions, tenint en compte les capacitats pròpies i confiant-hi.
- Autoregulació: manejar les emocions perquè facilitin les tasques i no hi
interfereixin. També fa referència a la capacitat de recuperar-se
ràpidament de l’estrès.
- Motivació: perseguir els objectius propis d’acord amb les prioritats
fixades per un mateix i ajudant a prendre iniciatives; és a dir, ser
eficaços i seguir endavant malgrat els contratemps i les frustracions que
es puguin presentar.
- Empatia: adonar-se del que senten els altres, posar-se en el seu lloc i
cultivar relacions amb persones diverses.
- Habilitats socials: manejar adequadament les emocions pròpies en les
relacions amb els altres, interpretant de manera correcta les situacions
socials i aconseguint interactuar positivament amb els altres.
Segons Goleman, aquestes habilitats configuren trets del caràcter, com
l’autodisciplina, la compassió o l’altruisme, que resulten indispensables per a
una bona vida social, mentre que la manca d’intel·ligència emocional provoca
danys en molts àmbits de la vida quotidiana, i arriba a ocasionar des de
problemes matrimonials fins a malalties. També segons els mateix autor, la
poca cura en la intel·ligència emocional dels nens i els adolescents pot conduirnos
a la depressió, els trastorns alimentaris, els comportaments violents i la
delinqüència.
Cortina, A. I altres. (2008) Educació eticocívica. Madrid: Santillana.
Activitats
6

1. Assenyaleu, en el relat que ens explica Little Miss Sunshine, les mostres
de manca d’intel·ligència emocional dels personatges i les accions de
suport emocional de la família per contrarestar-la
NIÑAS REINAS DE BELLEZA
Los últimos acontecimientos en el caso de JonBenet han vuelto a poner de
actualidad los concursos de belleza infantil, unos certámenes polémicos y
populares a la par. Cada año decenas de miles de niñas sueñan con llevarse la
corona de la más bella, la más popular, la más fotogénica. Hay para todos los
gustos.
Pequeñas muñecas desfilan en un escenario rosa, lleno de brillos, globos y
luces. Engalanadas de fiesta, maquilladas y peinadas suspiran por llevarse la
corona, la banda y sobre todo para que alguien se fije en ellas.
Es un ritual que se repite todos los meses en todos los estados de
Norteamérica y que mueve mucho dinero. Las organizaciones que manejan
estos concursos son numerosas y algunas han evolucionado en los últimos
años, prohibiendo por ejemplo el maquillaje o los peinados demasiado
elaborados. Para estas empresas se trata simplemente de lograr que las niñas
se sientan princesas por un día.
¿No deberían todas las niñas sentirse como pequeñas princesas al menos una
vez en sus vidas?, afirma en sus materiales publicitarios la organización Pretty
Little Princess. Esta empresa organiza concursos para niñas desde 6 meses a
12 años, que deben salir al escenario luciendo un atuendo divertido y otro
sofisticado.
La ganadora se lleva además de la corona y la gloria, un bono de 200 dólares.
Las niñas concursan en seis categorías según la edad y cada una de ellas
7

suele incluir a 45 niñas. Hasta ahora 30.000 pequeñas han participado en sus
concursos.
Para Pretty Little Princess participar en uno de estos concursos no solamente
no es perjudicial, sino que solo puede beneficiar a las pequeñas: Participar en
nuestro desfile puede ser una forma maravillosa de ayudar a la niña a reforzar
su delicada autoestima. Los defensores de estos certámenes coinciden con
este argumento, afirman que son buenos para las más tímidas y para las más
atrevidas que disfrutarán luciéndose en un escenario.
Tengo 16 años y participo en estos concursos desde que tenía cuatro. Me ha
proporcionado mucha confianza en mi misma y la capacidad de salir ahí fuera
y hablar sobre lo que creo y lo que siento, afirma una adolescente en un foro de
itvs.org.
Otro argumento fuerte es que es una forma perfecta para que las agencias de
modelos se fijen en las niñas, es decir, es el primer paso para todas las que
quieren triunfar en el mundo de la publicidad, la moda o los espectáculos. Con
esto en mente, familias de todo el país se gastan hasta mil dólares en vestidos
y pagan las tasas de participación, entre 100 y 200 dólares.
Frente a estos argumentos, la reacción popular hacia estos concursos a raíz
del asesinato de JonBenet ha sido violenta. Foros de las páginas más variadas
han tratado el tema en Internet y la realidad es que son escasos los que están
a favor:
Esta imagen de niñas pequeñas muy maquilladas y sexualizadas es horrenda
para la mayor parte de la gente, las personas que organizan y asisten a estos
certámenes son en su mayoría mujeres de mediana edad obsesionadas con el
concepto de monada, afirma en el foro de channel4, shopping girl. No entiendo
que para mucha gente lo más lindo en el mundo sea una niña que parece y se
comporta como una adulta.
Los comentarios más extremos critican el hecho de que es una perversión de
los padres enseñar a una niña a mojarse los labios, flirtear con los jueces y
enviar un mensaje de sexualidad, afirma un participante en el foro
urbansemiotic.com.
Otros acusan a estos concursos de estar creando una población infantil frívola
y superficial: Estos desfiles enseñan a las niñas que lo único que importa es la
imagen. ¿Debemos estar enseñando estos valores a los niños?... La confianza
que ganan estas niñas se basa exclusivamente en valores externos, van a
crecer obsesionadas con su imagen...Dejemos que las niñas sean niñas, afirma
juliebgg en el foro de Dr. Phil.
Julia Suárez, Univision Online. http://www.univision.com/content/content.jhtml?
cid=944704. Adaptació de Cinescola
8

Activitats
a. Organitzeu un debat sobre els concursos infantils (o no infantils)
de bellesa després de llegir les opinions a favor i en contra d’aquest
article.
CONTRACAMP: ASPECTES DIDÀCTICS PER AL PROFESSORAT
Elements de debat i relacions que es poden establir
• El valor de la família. Relacions familiars.
• Els concursos de bellesa.
• Els nens i nenes i la seva participació en espectacles i en els mitjans de
comunicació.
• La imatge personal
• El fracàs i l’èxit a la vida.
• L’autoestima de les persones.
• El cinema com a element de sensibilització.
Objectius formatius
- Reflexionar sobre el valor de la família i les relacions familiars.
- Valorar els concursos de bellesa i altres certàmens similars.
- Analitzar críticament el model de bellesa que ens transmeten els
mitjans de comunicació dominats..
- Formar-se opinions sobre la utilització dels infants en els mitjans de
comunicació.
- Conèixer recursos del llenguatge i de les tècniques audiovisuals.
9

- Disposar d’informació suplementària sobre la producció d’obres
cinematogràfiques.
Criteris d’avaluació
• Visionar de manera atenta, correcta i respectuosa del film.
• Respondre les qüestions de comprensió i del llenguatge audiovisual de
forma reflexiva i interessada.
• Demostrar capacitat per relacionar i entendre les diferents
problemàtiques plantejades en el film
• Identificar els temes i subtemes de la pel·lícula.
• Llegir de forma comprensiva els textos de la proposta didàctica i realitzar
adequadament les activitats.
• Participar activament en els debats que es puguin suscitar.
• Expressar-se amb correcció al presentar les feines proposades.
WEBS I ALTRES REFERÈNCIES
http://www.univision.com/content/content.jhtml?cid=944704
http://en.wikipedia.org/wiki/Little_Miss_Sunshine
http://ca.wikipedia.org/wiki/Petita_Miss_Sunshine
http://www.cineclubdecaen.com/realisat/dayton/littlemisssunshine.htm
http://edukacine.blogspot.com/2008/02/pequea-miss-sunshine.html
Ambròs, A. ; Breu, R.(2007) Cinema i Educació. Barcelona: Graó.
Equipo Reseña (1972-2009): Cine para leer. Bilbao. Ediciones Mensajero
Instituto Pedagógico “Padres y Maestros” (2003):Cine y transversales. Bilbao.
Ediciones Mensajero.
10