L - El Pou de la Gallina

Redacció, administració,
publicitat i subscripcions:
Associació cultural
El Pou de la gallina
President: Jaume Puig
Vicepresident: Jordi Sardans
Secretària: Lourdes Muñoz
Tresorer: Francesc García
Vocals: Joan Badia, Joan Cals, Carles
Claret, Ramon Fontdevila, Josep R.
Mora, Joaquim Noguero, Joan Segon i
Teresa Torra
Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a
Apartat de Correus 1 - Manresa
Telèfon i fax: 93 872 50 18
www.elpou.cat – elpou@elpou.cat
Membre de l’Associació
Catalana de la Premsa Comarcal
Premi Tasis Torrent 1991
Coordinador
Jordi Sardans
Cap de redacció
Carles Claret
Redacció
Sílvia Berengueras, Meritxell Casas,
Jordi Estrada, Laura Fíguls, Josep M.
Oliva, Joan Orriols, Joan Piqué.
Disseny
Domènec Òrrit
Maquetació
Joan Piqué
Portada
Francesc Rubí (a la foto, convent
de Sant Francesc, cremat durant
la Setmana Tràgica a Manresa, el
1909. Foto: Arxiu Jaume Pons)
Fotografia
Jordi Alavedra, Francesc Rubí
Webmaster
Joan Orriols
Col·laboradors: Jesús Alises, Jordi
Badia, Isaac Bosch, Lluís Calderer,
Maria Camp, Llorenç Capdevila,
Anna Crespo, Laura Estrada,
Manel Fontdevila, Xavier Giol,
Dani Hernández, Daniel Martínez,
Anna Navarro, Enric Oller,
Conxita Parcerisas, Marcel Pérez,
Maria Picassó, Maurici Ribera,
Ignasi Torras, Joan Vilamala.
Administració:
Sílvia Berengueras
Expansió publicitària:
Publicitat Clarena
C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86
Impressió: INOM, SA. Era de l’Huguet,
7. Tel. 93 878 41 20
Distribució: Llibreria Sobrerroca, SA.
Tel. 93 873 44 58
Dipòsit Legal: B-13.528-1987
Les col·laboracions que apareixen
signades a la revista no representen,
necessàriament, l’opinió d’El Pou de
la gallina
EDITORIAL
/
Petges referencials
E
ls fets ocorreguts entre el 29 de juliol i l’1 d’agost de 1909 a Manresa
han passat a la posteritat amb força clarobscurs. L’anomenada
Setmana Tràgica de la qual celebrem el centenari entronca amb un
procés de decadència imperial espanyola i amb un període social convuls
d’estira-i-arronsa entre l’emergent moviment obrer i l’enriquida
burgesia sorgida de la industrialització de la península i, en especial, del territori
català denominat metafòricament la fàbrica d’Espanya. Els sectors obrers del
primer decenni de segle, sovint més impetuosos que organitzats, van acarnissarse
durament contra el sector eclesiàstic que a Manresa va concretar-se amb la
crema de tres convents i diverses casetes de burots, la persecució de part del sector
clerical i l’assassinat d’un membre del sometent. Un brot si es vol menor
comparat amb les revoltes i enfrontaments de Barcelona i la resta de grans capitals
catalanes. Tot i tractar-se d’uns fets relativament recents, com dèiem, s’ha
estudiat poc el període a escala manresana i queden encara parcel·les que caldria
investigar més a fons per reconstruir de manera més exacta la trama d’uns
esdeveniments ja de per si extraordinàriament espontanis i lligats a l’exaltació
popular.
En aquest punt és necessari recordar la necessitat de deixar ben plasmada, descrita
i rigorosament investigada la nostra memòria i història més recent. Dels
fets de la Setmana Tràgica ja no n’hi ha testimonis directes, però aviat començaran
també a ser etapes amb manca de vivències personals la República i la
Guerra Civil. Del que es tracta no és pas d’estigmatitzar ni d’explicar històries
de vencedors i vençuts, sinó d’exposar els fets de la manera més rigorosa possible
per tal d’entendre que, com una broma pesada, sovint la història de la
humanitat esdevé un pèndol macabra d’anades i vingudes i de situacions que es
repeteixen. I encara que, en el cas de les ciències socials, subjecte i objecte
d’estudi coincideixin i als investigadors els sigui difícil abstreure’s del favoritisme,
el precedent històric és crucial i gairebé sempre exemplifica perfectament
el perquè de tot plegat. No cal que la història sigui èpica, tràgica o espectacular,
només cal que quedin ben palesats i consensuats els eixos bàsics de cada època
històrica. I, en aquest sentit, mai no són suficients els diferents estudis que
s’inicien ja que l’entramat del passat és un gran puzle que es va construint a partir
d’aportacions de tots els camps de les ciències socials i naturals.
En un món tan efímer com el que ens ha tocat viure, on les notícies i els esdeveniments
perden rellevància amb poques hores i massa sovint es presenten els
fets sense cap context que els emmarqui i permeti analitzar-los amb certa perspectiva,
la importància del passat transcorregut es converteix en una autèntica
pedra filosofal. El repàs dels fets locals de la Setmana Tràgica que aboquem en
el número d’aquest mes, al marge dels fets concrets, es converteixen en un bon
punt de referència per entendre l’estructura social de la ciutat a principis del
segle passat i el naixement d’una Manresa industrialitzada que trencava definitivament
amb un passat medieval ruralitzat. Així, alguns episodis d’aquell estiu
de 1909 esdevenen ben reveladors i obren una porta a l’explicació del caldo de
cultiu de l’etapa republicana i la Guerra Civil. L’anàlisi d’aquest període és
exemplificatiu, ja que bona part dels conflictes oberts i latents d’una etapa de la
història tenen les seves arrels en el passat. Per aquest motiu, és clau tenir ben
catalogades el màxim possible de petges històriques referencials.
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 3

Número 245 - Juliol-agost 2009
el Sumari
De mes a mes 6
Cròniques de Lluny
Gemma Garcia, Laos 9
Biografies anònimes
Conxita Parcerisas 10
Diàlegs terapèutics
Josep Maria Garcia i Solà
Sílvia Berengueras 11
Observatori de natura
Jordi Badia 12
TEMA DEL MES:
Setmana Tràgica: El poble
enfurismat incendia
convents i casetes dels burots
Ferran Sardans / Jordi Sardans 14
A propòsit
Josep M. Oliva 22
Pou Jove
Masies del Terme
Cal Sastre
Jaume Puig/Francesc Rubí 23
Entrevista a
Francesc Comellas Padró
Jordi Sardans 24
Imatges de la dictadura
Ignasi Torras 29
Tastets de motor
Skoda Superb: caixa de sorpreses
Enric Oller i Carbó 31
Fila Cultural
L’ús del model humà
en el retrat artístic
Anna Navarro 32
Propostes
Art, cinema, música i teatre
a la ciutat 34
Quadern obert
Pura Travé 35
Fanal de cua
Llorenç Capdevila
Lluís Calderer 36
el Cul del Pou 37
4 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
notícies del pou
Viure sobre cadira
de rodes, al Casino
El dia 3 de juny, es va fer una interessant
taula rodona, dins del cicle Temes
del Pou, a la Sala d’Actes del Centre
Cultural del Casino, sobre el tema de la
revista del mes: Viure sobre cadira de
rodes, amb la presència de David
Bonvehí, advocat, ex-alcalde de
Fonollosa i lesionat medul lar, i Marta
Not, fisioterapeuta i psicòloga, responsable
del Servei Integral de
Rehabilitació. Bonvehí va explicar
com afronta el dia a dia des que va amb
cadira de rodes, i Marta Not va aportar
la seva experiència com a professional
de la rehabilitació neurològica, davant
d’un públic força participatiu.
L’Arxiu Comarcal
exposa una mostra
d’Antoni Quintana
Marta Not, David Bonvehí i Carles Claret
(moderador), durant la xerrada Autoritats en la inauguració de l’exposició
Fins al 17 de juliol, les dependències
de l’Arxiu Comarcal de Manresa acullen
una exposició de fotografies de
premsa de l’amic Antoni Quintana
Torres, bon col·laborador de la nostra
revista amb els fons que il·lustren la
secció Imatges de la dictadura. La
mostra, preparada per la historiadora
Lluïsa Font i inaugurada el 17 de juny,
consta d’una seixantena d’imatges,
agrupades en les seccions Imatges del
franquisme, Inauguracions, Periódico
Manresa, Espais per recordar i Actes
culturals, esportius i curiositats, seleccionades
de la donació que la família
del periodista va fer, l’any 2000.
CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA MONTSERRAT
Carrer de Jaume I, 8, 2n Tel. 93 872 17 07 - manresa@cpnl.cat
Viure a Catalunya.
Aprenem català des de l’àrab
La Secretaria de Política Lingüística
i la Secretaria per a la Immigració
elaboren, dins la col·lecció «Aprenem
català des de...», materials di -
rigits a persones d’origen estranger
que acaben d’arribar a Catalunya i
no coneixen la llengua catalana.
S’ha publicat el segon títol de la
col·lecció: Viure a Catalunya.
Aprenem català des de l’àrab; bb el
primer va ser Aprenem català des del
xinès i els pròxims seran els corresponents
a l’urdú i a l’amazic.
Viure a Catalunya. Aprenem català
des de l’àrab conté informació bàsica
sobre la llengua (sobre l’alfabet
català, la llengua catalana vista des
de la llengua àrab i també alguns
aspectes culturals de la societat catalana)
i deu lliçons de català inicial
que tracten de temes relacionats
amb la vida quotidiana que inclouen
diàlegs breus i un vocabulari relacionat
amb el tema.
Es pot consultar en línia des del
web de la llengua catalana:
www.gencat.cat/llengua/viure/arab.
El material es distribuirà entre les
entitats d’immigrants, els centres
educatius i els centres del Consorci
per a la Normalització Lingüística.

cartes al pou /
Carrer d’en Xirinacs
Al calendari solidari editat per Justícia i
Pau, en cada mes de l’any hi ha la imatge
de persones o fets històrics rellevants, i
entre els retrats s’hi troba Lluís M.
Xirinacs; concretament al mes d’agost,
mes del seu naixement i mes del seu
comiat. L’any passat a Xirinacs se li va
retre un multitudinari homenatge al Pa lau
de la Música Catalana a Barcelona, el qual
va comptar amb l’assistència i participació
de significatives persones del món de la
comunicació, les arts, la música... i moltes
altres persones que des del seu anonimat
treballen de manera altruista en ONG. Des
que ens va deixar s’han organitzat altres
actes impulsats des de la societat civil per
tal de recordar-lo.
Manresa, però, una vegada més ha volgut
ser diferent. Així en el decurs de la sessió
de ple municipal de l’Ajuntament de
Manresa celebrat el mes de setembre de
l’any 2007, va rebutjar-se una proposta per
tal que Xirinacs tingués un carrer, avinguda
o plaça a la ciutat. La proposta feta des
de la CUP només va comptar amb el vot
favorable d’ERC; els regidors de CiU es
van abstenir i les altres forces polítiques:
PSC, ICV, PP i PxC s’hi van oposar. Els
arguments de rebuig esgrimits per uns van
consistir en el «defecte de forma», tot
adduint que la decisió de posar noms a carrers
és fruit de peticions populars.
Justificació aquesta totalment falsa, ja que
quan a l’Ajuntament li ha semblat ha
assignat noms de persones a carrers sense
haver-hi cap tipus de petició popular
prèvia. I els arguments de re buig esgrimits
pels altres van referir-se a la intervenció
d’en Xirinacs en una acte reivindicatiu que
va tenir lloc l’11 de se tembre del 2002 al
Fossar de les More res. Personalment, tot i
ser seguidor del que significa en Xirinacs,
considero de sa fortunada aquella seva
intervenció, però tanmateix crec que no
pot jutjar-se tota una llarga trajectòria de
ferm compromís social per una intervenció
d’uns minuts en un acte.
Uns i altres, doncs, basant-se en aquests
dos arguments van fer que la proposta no
prosperés. És clar que en el fons tot plegat
va molt més enllà de la burocràcia municipal
i de la demagògia política manifestada.
El que realment molesta la classe políticament
correcta és tot el que en Xirinacs ha
representat, tant des del seu posicionament
polític com des de la seva coherència ideològica.
El Xiri va acabar convertint-se en
un personatge incòmode per a molts polítics,
els mateixos que a les acaballes de la
dictadura i durant la transició el buscaven
per fotografiar-s’hi i rendibilitzar-ho políticament.
Els cínics oportunistes obliden
fàcilment la seva alliçonadora actitud
fonamentada en les tesis de la no-violència
de Ghandi. Des de la seva sen zi llesa,
honestedat i humanisme va pro moure fun -
dacions i plataformes participatives per
acabar amb tanta injustícia. In cansable
lluitador per les llibertats, la solidaritat, la
pau i el país, en vida va rebre moltes bufetades,
físicament i moralment.
Ara els desmemoriats polítics reclamen
una petició popular per recordar la seva
memòria. Doncs molt bé, la tindran! D’a -
cord amb les inquietuds assembleàries
d’en Xirinacs proposo a persones, entitats
i col·lectius ciutadans que desitgin que tingui
un carrer, avinguda, plaça o un parc a
Manresa, que ens trobem i ens organitzem.
Qui estigui interessat a ser convocat pot
adreçar-se a: victor.feliu@ yahoo.es. Un
prec final als polítics que han menyspreat
Xirinacs: quan celebrem la inauguració si
us plau continueu sent coherents amb la
vostra incoherència i abstenir-vos de venir
a fer-vos la fotografia!
Víctor Feliu i Ferrer, activista social
Unió dels veïns
Som uns pocs veïns del Barri Antic que
estem patint les molèsties de les obres del
carrer Montserrat i la Via Sant Ignasi,
que les tenim davant. Jo per situació sóc
veïna del barri, però per defensar els meus
drets he de comptar amb el suport de les
Escodines, perquè són els únics que estan
lluitant perquè les coses es facin d’una
altra manera i perquè l’Ajuntament, segurament
més per manca de vista que de
mala voluntat, no les fa. Manresa ha de
millorar, però no a qualsevol preu. Fa més
d’un mes que li vaig demanar al senyor
Lluís Armengol que fes arribar les nostres
demandes a la comissió de seguiment.
Coses tan simples com que es regués més
per evitar la pols, que escombressin les
voreres més sovint per no acumular tanta
sorra, que miressin de canviar els horaris
de feina els dissabtes, no hi ha dret de sentir
els martells a les 8 del mati quan es pot
començar més tard. I fins i tot, cosa més
difícil però no impossible, que com a afectats
per aquest soroll insuportable i la
merda que hem de treure de balcons i cotxes
se’ns tornés l’impost d’escombraries i,
per què no?, l’IBI també. O és que la nostra
casa no ha patit depreciació per les
obres? Ningúm’ha dit res encara. Només
els veïns d’Escodines m’informen de com
van les coses amb Fòrum i Dragados.
És una llàstima que no trobi suport en els
meus propis veïns. Crec que ens hauríem
d’unir les associacions de veïns per establir
normes de respecte quan es fan projectes
d’aquesta mena. Ens fan pagar multes si no
complim les normes o si ens equivoquem.
I ens fan pagar també si s’equivoquen ells,
i no és just. No calleu. Si algú em vol fer
comentaris sobre el tema, si algú té alguna
idea, contacteu amb mi.
Rebeca Palacios (rebpalau@hotmail.com)
EL DIT A L’ULL
JORDI SARDANS
jsardans@elpou.cat
El complex ACB del
Congost és prioritari
M
anresa, que des de fa unes
dècades té el basquetbol
com l’esport de masses més important,
pot convertir-se en la tercera
ciutat esportiva de l’ACB a l’estat,
si aposta per construir un complex
esportiu d’alt nivell al Congost.
Segurament, aquesta possibilitat
arriba en un moment força oportú,
quan l’equip encara és a la Divisió
d’Honor del bàsquet estatal i quan,
malgrat la potent crisi econòmica
sembla que encara té capacitat per
tirar endavant. En uns moments en
què la ciutat passa també per una
crisi de resultats esportius que no
cal esmentar, llevat que un dels
més sonats sigui el descens de
categoria durant dos anys seguits
del Centre d’Esports Manresa de
futbol, penso que l’Ajuntament
hauria de posicionar-se a favor del
projecte d’una manera inequívoca.
També seria la manera que la regidora
d’Esports, Núria Sensat,
millori la seva imatge de cara a
alguns dels estaments esportius i
als propis esportistes que l’han criticada
obertament.
És ben sabut que la zona del
Congost s’urbanitzarà properament
per la construcció del nou
vial que ha d’enllaçar amb l’eix
Transversal i, per tant, és obvi que
els serveis tècnics del municipi han
de trobar la ubicació més adequada
per poder fer la definitiva cessió de
terrenys que serveixi per construir
aquesta ciutat esportiva, que no
hauria de costar gaire, quan la zona
ja va se projectada com a possible
centre esportiu i d’oci des de fa un
segle. Així, és una reivindicació
pendent que s’ha anat consolidant i
ara li falta la cirereta del pastís. En
aquesta nova conjuntura el paper
de la regidora d’Esports és clau i
s’hauria de posar al capdavant del
projecte i ser-ne la seguidora més
fidel. Més que prudència, ara el
que cal és decisió. No és només la
continuïtat del bàsquet d’elit a la
ciutat el que hi ha en joc, que potser
també, sinó la projecció de la
ciutat com a seu de formació de
nous talents, motiu més que suficient
per aprofitar l’oportunitat
que ens arriba des de l’Associació
de Clubs per donar encara més
suport als equips base.
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 5

de mes a mes
Microcotxes i vespes
envaeixen el centre
de la ciutat
6 de juny. Més d’un centenar de vehicles
participen en la XII Trobada
Internacional de Microcotxes, organitzada
pel Clàssic Motor Club del Bages.
Després de passejar-se pel centre de
Manresa, els participants s’adrecen a
Món Sant Benet per fer l’endemà una
ruta pel Bages. La concentració coincideix
amb l’Scooterrun, una trobada que
aplega també una cinquantena de vespres
i lambrettes al carrer de l’Abat
Oliba.
El grup Pegasus es
retroba al Kursaal
6 de juny. Josep Maria Kitflus, Max
Sunyer, Rafael Escoté i Santi Arisa,
membres de Pegasus, el vaixell insígnia
del jazz fusió dels anys vuitanta, es
retroben en un teatre Kursaal gairebé
ple, on ofereixen un concert ple de
moments emotius, entre els quals destaca
el solo de percussió que Santi Arisa
comparteix amb el seu fill Dani.
El PSC guanya les
europees a Manresa,
però CiU puja
7 de juny. Amb una forta abstenció del
64% del cens (3,5 punts més que ara fa
cinc anys), les eleccions al Parlament
Europeu donen la victòria per segon cop
Manel Rosell relleva
Valentí Roqueta a
Caixa Manresa
16 de juny. El consell d’administració
de Caixa Manresa renova la meitat dels
càrrecs, entre els quals, el de president.
Manel Rosell, fins ara president de la
Cambra de Comerç de Manresa, és
designat nou president de l’entitat
financera en substitució de Valentí
Roqueta, que ha estat 17 anys en el càrrec.
En declaracions posteriors com a
president de Caixa Manresa, Rosell
assegura que no hi ha res concret pel
que fa a possibles fusions de l’entitat
amb altres caixes catalanes.
6 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
/
a Manresa al PSC, tot i que es queda
amb 5.748 vots i en perd 2.183, mentre
que CiU queda a poca distància, amb
5.614 vots i en guanya 722. El PP aconsegueix
la tercera posició, amb 2.562
vots (en perd 311), ERC n’obté 2.464
(en perd 956) i ICV en treu 910 (en perd
429). Els segueixen Iniciativa
Internacionalista, amb 257 i els Verds,
amb 151 vots.
Acaben les obres del
carrer d’Alfons XII
8 de juny. Amb protestes d’una part
dels veïns, algun dels quals arriba a llançar
ous, tomàquets i fruita a les autoritats
assistents a l’acte, s’obren al trànsit
els espais renovats del carrer d’Alfons
XII i la plaça Llisach, que passen a formar
part de l’illa de vianants del barri
Antic. Les obres han tingut un cost aproximat
de 1.200.000 euros i es van iniciar
a finals del passat mes de juliol.
El debat sobre l’Anella
Verda desperta interès
10 de juny. En el marc del projecte
Visuals 09, la FUB acull un cicle sobre
l’Anella Verda de Manresa, que es clou
amb una multitudinària sessió en què es
posa de manifest el potencial natural,
patrimonial, cultural i de lleure del projecte,
i el seu encaix en el planejament
urbanístic de la ciutat. En la sessió
s’acorda crear una comissió de treball,
que estarà formada per responsables
municipals, entitats i persones a títol
individual, i que tindrà per objectiu defi-
nir el projecte, que en aquests moments
es troba en un procés inicial i és un dels
objectius del Pla Estratègic Manresa
2015.
El Happy Hippy
recorda Xesco Boix
13 de juny. Amb un taller de danses
d’arreu del món, arrenca la quarta edició
del Happy Hippy, organitzat pel CAE, al
parc de Puigterrà, que enguany recorda
Xesco Boix, mort ara fa 25 anys. Al
llarg de la tarda, el parc acull una escenificació
dels seus contes, una cantada
col·lectiva de cançons d’aquest animador
cultural, que va marcar una època al
país, i un ball i concert de cloenda amb
el grup Bufanúvols.
S’estrena el parc infantil
als Dipòsits Vells
20 de juny. El Consell d’Infants de
Manresa estrena el parc infantil dels
Dipòsits Vells, amb una festa oberta als
alumnes de totes les escoles i a les seves
famílies. La instal·lació del parc s’ha fet
conjuntament amb la reconstrucció de la
coberta del Museu de la Tècnica i la
urbanització d’aquesta coberta com a
espai públic.
Cineclub homenatja
Segundo de Chomón
21 de juny. El teatre Conservatori acull
una sessió d’homenatge a Segundo de
Chomón, protagonitzada per 120 alum

La Nit de l’Esportista premia el
waterpolista Sergi Mora
12 de juny. El teatre Kursaal és per primera vegada l’escenari de la Nit de
l’Esportista, que en aquesta 39a edició escull millor esportista el waterpolista
Sergi Mora, jugador a les files del CN Terrassa, i Alba Casanovas (CA Manresa)
és la millor esportista jove. D’altra banda, el conjunt absolut femení del CAM
és elegit millor equip de tota la temporada i Rosa Morató obté el Premi Bages.
L‘Egiba és declarat millor club, Albert Garcia, president de la Unió Esportiva
Balconada, és el directiu premiat i els germans Karina i Jesús Rubio són distingits
com a monitors i promotors. Pel que fa als veterans, el premi és per al nedador
Vicenç Bonals. A més es premia la trajectòria de Josep Serra Marcet (junta
del CN Manresa) i de Ton Perarnau, (AE La Salle). El premi Xiulet d’Or és per
a Manel Molera, del Club Atlètic Manresa. Finalment, la Renaixença pel que fa
al premi escolar i Grup Soler, com a espònsor, reben sengles guardons.
nes de l’escola de música Esclat, que
posen banda sonora als curts realitzats
per Laura Casaponsa, Edgar Gallart i
Diego Duesel; seguits de la projecció
de vuit films del cineasta, en commemoració
dels vuitanta anys de la seva
mort.
La Culla celebra
els mil anys
27 de juny. Amb una jornada de portes
obertes per mostrar les activitats que
s’hi fan, la Casa de la Culla commemora
els mil anys d’existència, els 25 anys
de la creació de la Casa de la Natura i
els 15 com a Camp d’Aprenentatge,
després d’una conferència el dijous
anterior, sobre la “Visió històrica de
l’educació ambiental”, a càrrec del
naturalista Martí Boada.
Caixa Manresa
lliura el premi
Emprenedors
29 de juny. Sota la presidència del
conseller d’Economia i Finances,
Antoni Castells, es lliuren a l’Auditori
de Caixa Manresa els guardons del
premi Emprenedors a Janus
Developments SL (projecte per a la
transformació del coneixement tecnològic
biomèdic en valor econòmic i
social), Worldsensing (plataforma per
a la gestió de zones d’aparcament
públic en entorns urbans mitjançant
xarxes de sensors sense fils multisalt i
tècniques de localització) i Sustanaible
Technologies (Desen volupament i
venda de solucions tecnològiques sostenibles
per al tractament de residus
orgànics sense emissió de CO2).
La Cambra de
Comerç distingeix
les empreses
29 de juny. El conseller Castells assisteix
també a l’acte de lliurament dels
vuitens premis de la Cambra de
Comerç de Manresa, al Museu de la
Tècnica, que reben les empreses
Indecasa (Premi Interna ciona lització),
Celler Cooperatiu d’Artés (Premi
Especial), Nostrum (Premi Comerç i
Serveis), Grup Aquacenter (Premi
Urbanisme i Territori) i Grup Botifoll
(Premi Indústria).
Una de freda...
No és un bon moment per fer balanços
i encara ho és menys en l’actual conjuntura
de crisi voler fer veure que la
ciutat està en procés de transformació.
Ningú no nega que s’ha anat evolucionant
al llarg de les darreres dues dècades,
però ara estem econòmicament en
situació de crisi, i en aquest sentit, el
Bages encapçala malauradament el
rànquing català pel que fa a l’atur. Així
mateix, la mediocritat política de
l’Ajuntament local és més que una
evidència. No és només la pujada abusiva
d’impostos (en aquestes circums -
tàncies) que perjudica les classes
populars i sobretot aquells que, mes a
mes, incrementen les xifres de l’atur,
sinó la més que definitiva pèrdua de
Pirelli, la gran quantitat d’ERO presentats
ni els molts negocis que han fet
fallida, sinó també la pèssima imatge
que s’ha donat i es dóna de la Fàbrica
Nova, la inqualificable actuació a la
Reforma i més recentment les obres al
Passeig que serien el fidel reflex
d’aquesta mediocritat. Dóna totalment
la sensació que no les tenien previstes
i que alguna coseta (mai millor dit)
havíem de fer per justificar els fons
Zapatero. Però aquestes no són maneres
de planificar cap transformació!
...i una de calenta
Després de disset anys, Valentí
Roqueta ha deixat la presidència de
Caixa Manresa amb un balanç altament
positiu. La culminació del seu
ambiciós mandat ha estat Món Sant
Benet, la seva nineta dels ulls, des que
l’entitat va adquirir el monestir i els
terrenys adjacents, per potenciar-ne
l’entorn com una de les atraccions
turístiques i culturals de qualitat i més
modernes del Bages, amb la Fundació
Alícia inclosa. Durant el seu mandat i
d’acord amb un bon planter de professionals
de dins l’entitat, l’equip
humà (dirigit amb mà de ferro per
Adolf Todó, tot s’ha de dir!) va aconseguir
que Caixa Manresa fes una
gran expansió. Es va fer un nou edifici
de serveis, es van impulsar decisivament
les Jornades d’Economia, es
van augmentar considerablement els
ajuts universitaris... Ajudat pel seu
caràcter i manera de ser, Roqueta va
saber trencar també amb la imatge
autoritària i paternalista del seu antecessor
i va saber connectar amb tots
els sectors socials de la ciutat. Un
mèrit que pocs dirigents saben transmetre.
Bona feina.
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 7

MARCS D’ENCÀRREC - MIRALLS
PINTURES - OBRA GRÀFICA
Mel, 13 - Telèfon 93 872 65 58 - 08241 MANRESA
a/e: eltallerspc@terra.es
LES TAPES
DEL POU
El Pou, però d’etiqueta
Comandes
al 93 872 50 18 o a
elpou@elpou.cat
Per a anuncis en
aquesta revista...
PUBLICITAT
Casa fundada
l’any 1963
C/ Urgell, 38 - Tel. i Fax 93 872 43 86
MANRESA

GEMMA GARCIA
Des de Laos
F
a vint anys vaig decidir que aniria a
Austràlia i el 10 de gener del 2009
he aconseguit el meu somni. Com
que disposo de set mesos decideixo
visitar altres països.
Austràlia: Quan vaig posar els peus dins
l’òpera de Sidney vaig dir-me: somni complert!
La sensació va ser que era als Estats
Units, tot molt gran, una gran ciutat, un gran
país. Tota la vida estudiant anglès per trobarme
un accent que no entenia res! He tingut la
sort de veure koales, cangurs, wallabies,
wombats, serps, taurons i aranyes. El més
impressionant és Melbourne, ciutat d’estil europeu, i Tasmània,
la petita illa del sud d’Austràlia. Allà vaig experimentar el
www.couchsurfing.com; t’allotges gratuïtament a casa d’algú i
és quan veus com són els locals. El centre del país, Urulú, Kata
Tjuta i King’s Canyon, on vaig fer un tour visitant i pujant les
dues darreres, amb un mínim contacte amb els aborígens de la
zona. La meva sensació és que els tenen com a reclam turístic,
els han fet tant mal que ho volen arreglar donant-los treball de
cara al turisme. La gran barrera de corall a Queensland (costa
est)... També vaig estar treballant en el www.wwoof.org, que és
treballar en una plantació orgànica a canvi d’allotjament i
menjar, la meva era de plàtans. Fraser Island, una illa coberta
de sorra on llogues un 4x4, no hi ha carreteres, bé si una, la
platja que a la vegada és l’aeroport. Per acabar vaig estar a
Coffs Harbour els meus últims 15 dies treballant en un alberg
a canvi d’allotjament.
CRÒNIQUES DE LLUNY
«He tingut la
sort de veure
koales, cangurs,
wallabies,
wombats,
serps, taurons i
aranyes»
A l’esquerra, temples d’Angkor Wat (Cambodja) i un grup de
nenes d’una minoria ètnica a Vietnam. A sobre, Urulú (Austràlia)
Nova Zelanda: Aotearoa: en maorí el país del gran núvol
blanc. Auckland, una gran ciutat de gratacels i de pujades i baixades
que està contruïda sobre volcans. El que més m’ha
impactat: Rotorua, la ciutat termal de NZ. Tongariro National
Park, zona volcànica. Hi ha moltes activitats per fer: caiac al
NP Abel Tasman, pujar les glaceres Franz Josef i Flox Glazier,
bungy jumping (ponting d’una caiguda de 134 metres), veure
els fiords, balenes, dofins, trekkings... És un país que no acabaries
mai.
Indonèsia: A l’illa de Lombok he estat en un resort fent vacances
dins les vacances. Encara que no ho sembli esgota viatjar
amb la motxilla. A l’illa de Bali, he estat a Ubud i el que més
m’ha impressionat són els milers de temples que hi ha a totes
les cases i les ofrenes al mig del carrer.
Vietnam: Arribada a Hanoi, el primer que has d’aprendre és a
creuar el carrer, pels milers de motos i bicicletes que hi ha. És
la llei del més fort. El què més m’ha agradat és Sapa (nord) on
hi ha les minories ètniques, Halong Bay i Hoi An, on els barris
antics són patrimoni de la Unesco. Ah! I celebrar la victòria de
la Champions del Barça a Saigon, envoltada de catalans.
Cambodja: com diuen al sud-est asiàtic:
«same same but diferent», més o menys tot és
igual, però amb diferències. El més destacable
és que vam anar amb vaixell amb tres persones
més i havent-hi tempesta i onades de 7 i 8
metres vam sortir igualment. La seguretat no
importa, però els diners sí. El millor: els temples
d’Angkor Wat, sense cap mena de dubte.
No es pot explicar, s’ha de veure.
Ara sóc a Laos i encara em queda Tailàndia i
Jordània abans de tornar a Manresa. La conclusió
per ara del viatge és que he après moltes
coses noves, he conegut noves cultures i
nova gent de tot el món que viatja com jo amb la motxilla a
l’esquena i quan tingui diners i temps en tornaré a fer-ne un
altre cap a Sud-Amèrica.
Gemma
Garcia Valldaura
fa un
viatge de
mig any per
Austràlia i el
sud-est asiàtic
(www.capxavall.
blogspot.com)
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 9

aig arribar a Manresa embarassada de 8 mesos ara fa
12 anys. Vam ser els primers brasilers que ens hi vam
empadronar. Al meu exmarit que treballava a
Metalbages al Brasil li van proposar de venir a treballar
a Santpedor. Sóc de Caçapava, una ciutat de
l’estat de Sao Paulo. Al Brasil es considera una ciutat molt
petita, però és com ara Manresa. La meva família és de les
darreres de classe mitjana, treballen i poden viure. Sobretot en
les ciutats grans, ja només trobes famílies o molt pobres o
molt riques. La mare és mestra i el meu pare treballa en un
diari i té un negoci d’arts gràfiques. Tinc dos germans de pare
i mare i sis més per part del meu pare.
Vaig estudiar Magisteri i vaig treballar de mestra de primària,
però no he fet cap tràmit per fer la convalidació equivalent
a Catalunya perquè tinc ganes d’enfocar el meu futur
professional més aviat cap als idiomes. Veig que hi tinc facilitat
i m’agrada. Parlo portuguès, anglès, castellà i català. Vaig
conèixer Tarpan, la meva actual parella, que és indi, practicant
l’anglès i així és com ens comuniquem entre nosaltres. Aquí
he treballat repartint propaganda, després correspondència i
durant cinc anys a Pans&Company. Ara estic a l’atur i aprofito
per estudiar anglès, comptabilitat i més català. Pel meu
accent m’han preguntat si sóc de Lleida, la fonètica és tan
similar al portuguès que vaig aprendre abans el català que el
castellà.
Per a mi anar a classes de català va ser molt més que aprendre
l’idioma, va ser un espai d’integració i m’ha ajudat a comprendre
moltes coses d’aquest país. Quan em sentia sola i amb
depressió postpart, el metge em va dir que a mi no em convenien
pastilles, que el meu problema era d’integració. Vaig
anar a català a CCOO i allà vaig fer els primers amics.
Després, a Normalització, a part d’aconseguir el nivell C, vaig
poder resoldre dubtes que tenia, com ara el conflicte que té
Catalunya amb Espanya, perquè quan vaig arribar vaig pensar
BIOGRAFIES ANÒNIMES
CONXITA PARCERISAS
cparcerisas@elpou.cat
Denise Vieira: «El xoc cultural
més fort: el Carnestoltes»
Una foto actual meva. A la dreta, una imatge amb el Tarpan, el meu xicot, el Nadal de l’any passat
V
10 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
que els catalans éreu molt egoistes. Sao Paulo i Rio de Janeiro
ajuden els altres estats del Brasil que són més pobres i ho fan
de gust i els altres els estan immensament agraïts, però ja he
vist que és diferent, ells continuen tenint una millor qualitat de
vida. Vaig entendre que Catalunya ha de lluitar pels seus drets.
Formo part de l’associació Veu Pròpia. Va ser per casualitat.
Vaig quedar amb una amiga de Nicaragua, ella tenia una
reunió i la vaig acompanyar. Hi arribem i ella es posa a parlar
en català. ‘Que passa? –vaig pensar–, de què va això?’.
Ara sóc una de les conductores de l’activitat Xerrem, que
consisteix a trobar-nos un cop a la setmana i simplement
parlar en català. També fem sortides i sobretot caminades.
He descobert les construccions de pedra seca que m’han
impressionat molt.
Brasil tot és música, tot sembla informal i superficial, però
jo no puc fer res sense música. Per a mi viure aquí és la llibertat,
tinc la intimitat que necessito. No entra ningú a casa meva
sense avisar ni quan menjo ni quan em dutxo. Això sí, el
Nadal encara el trobo trist. I entenc que els carrers estiguin
buits perquè fa molt fred i que la festa sigui familiar. Allà fa
calor i el Nadal es viu al carrer i amb els amics. Però el xoc
cultural més fort va ser amb el Carnestoltes. Vaig plorar i tot
quan vaig veure que cremeu el rei del Carnestoltes. A Sao
Paulo el rei momo, com li diem, és un déu. Efímer, però un
déu a qui s’adora. Tota la rua es fa per ell i desfila davant seu.
Ell quiet la mira i es deixa estimar. I no és un ninot, és un
home fort i corpulent. He trencat altres esquemes culturals
com ara la idea que tenim els brasilers dels argentins, similar
al tòpic Barcelona-Madrid. Des de Brasil els trobem creguts i
insuportables. Aquí he conegut argentins molt macos i m’han
explicat que a ells els brasilers els caiem molt bé. Pensava:
quan ho sàpiga la meva mare, no s’ho creurà. Sóc manresana,
i manresana vingui el que vingui. Em sento totalment integrada
i no m’imagino tornant al meu país.

DIÀLEGS TERAPÈUTICS
SÍLVIA BERENGUERAS
/
JOSEP MARIA GARCIA I SOLÀ, TERAPEUTA MORFOANALISTA
«Vivim desconnectats de nosaltres»
—El nostre cos parla?
—(Riu). És una bona pregunta
per començar. Sí, hi ha
un llenguatge del cos, i ca das -
cú té la seva manera d’ex -
pressar-se. De fet, és el primer
llenguatge que hi ha. Un bebè
no sap parlar, però s’expressa.
És un llenguatge que ens pot
ajudar molt si aprenem a descodificar-lo, a escoltar-lo.
—Tal com diuen, el cos és savi?
—Probablement és el que en sap més, ens diu quines són les
nostres necessitats i per on hem d’anar. Però perdem el seu llenguatge,
en la nostra manera de viure no hi ha una tradició
d’escolta del cos, sinó una retirada. En canvi, en cultures molt
connectades a la natura les persones viuen amb una escolta
gairebé instintiva. Vivim desconnectats de nosaltres.
—I què li passa, al cos?
—El cos queda empresonat, la manera d’expressar-se del cos
es col·lapsa. És un procés llarg. Quan el bebè no rep ajuda per
pair les moltes sensacions que percep, el cos para els cops i
s’adapta a una situació traumàtica tensant-se. Pot ser que les
tensions quedin fixades en el
cos com el negatiu d’una
pel·lícula i les guardem, que
ens privin de llibertat de
moviments i ens facin perdre
sensibilitat. A mesura que
creixem, algunes coses les
resolem, d’altres no, i ens
encorsetem en el conjunt de
sensacions traumàtiques que
el nostre cos acumula.
—Deu haver-hi de tot.
—Els pacients poden venir
per moltes raons diferents,
normalment per un símptoma
que ens diu que això no
rutlla. Coses que en un principi
invalidin una mica, no
cal que siguin físiques, i
d’un cert grau
d’insatisfacció es passa a un
altre de molt més intens.
Fins al punt que quan els
símptomes són molt dolorosos
la persona fuig de si
mateixa. De broma et diuen:
«Vaig un metre endavant de
mi mateix», perquè tenen por
del que senten.
—Es tracta de treballar
sobretot les emocions?
—És clar que fem cas
d’una contractura, per exemple,
però ens interessa molt
Calidesa
L
a sala on
parlem re -
corda l’ambient
d’una ha bitació
de nen petit.
Quietud i calidesa.
De fet, hi
parlem de
nadons, d’in -
fància, un món
que potser ja
atreia el Josep
Maria quan
practicava les
arts del clown i
del circ. L’in -
terès per resoldre’n
les lesions
el va fer conèixer
les tècniques
de recuperació del cos. En el camí de buscar tractaments
que fossin globals, descobreix la teràpia morfoanalítica de
Serge Peyrot i assisteix als primers cursos que va fer a
Espanya. Ara mantenen una amistat d’anys i el Josep Maria
l’acompanya en les formacions. Per aquesta teràpia va deixar
el quiromassatge. «Al final un acaba centrant-se en una
direcció i la teràpia morfoanalítica s’adiu amb la meva
manera de tractar les persones».
més veure’n la causa. N’hi ha que duren anys i que fa tant temps
que hi són que els teixits es retrauen, com un roc, i en resulta
una zona que potser ja no fa mal, però que no es mou.
Probablement això serà una cadena, un altre lloc del cos anirà
forçat i s’inflamarà. Les rigideses que no podem resoldre i que
ens acompanyen són les que requereixen el treball d’entendre el
seu significat perquè, si no, no les alliberarem.
—I què proposeu?
—Emprendre l’aventura de tornar a tu mateix i començar a
escoltar-te. Partim del cos, no ens posem en idees. És molt
important tenir un espai físic íntim, en què tot evoqui a entrar
en contacte amb tu, i una persona al costat que sense cap mena
d’intenció ni judici t’acompanyi a partir de recuperar les sensacions
més bàsiques, de pes, de volum, d’escalfor, de la pell. Es
tracta de posar nom a tot allò que el cos ens fa sentir.
—S’estableix alguna mena de diàleg entre vosaltres?
—La persona està en posició d’escoltar-se i d’estar disposat a
expressar el que està vivint, i el terapeuta intenta estar molt en
contacte amb ella; és fonamental que hi confiï, escoltant la vi -
vència. A vegades la reordena simplement repetint coses que la
persona diu espontàniament i que aparentment no tenen gaire
sentit. Hi ha moments de comunicació molt subtil, d’ésser a
ésser, amb molt po ques pa -
raules. En canvi, la persona
els viu molt intensament. En
definitiva, faig el que les ma -
res fan de manera natural
amb els nadons, i dic mares
perquè és el primer ésser que
està totalment en contacte
amb el bebè i que l’ajuda a
contenir les sensacions.
—Ha de ser bonic assistir a
aquests processos.
—És emocionant. Ets una
mena de caixa de ressonància
del que li passa a la persona
i això és molt intens,
com l’empatia maternal.
Tam bé és una experiència
que transforma el terapeuta,
que si està en contacte amb si
ma teix facilitarà que la persona
també n’estigui, i en el
moment en què tots dos es -
tan immersos en l’ara i aquí
comencen a passar coses.
—A l’últim, les relacions
humanes millorarien amb
aquest treball?
—Segurament guanyarien
en sinceritat. Com més allunyats
estem de nosaltres
mateixos més tripijocs fem,
no acabem de saber què
volem l’un i l’altre.
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 11

A
l món es calcula que hi ha descrites aproximadament
1,6 milions d’espècies d’éssers vius, sense comptar
les extingides que coneixem només dels fòssils, ni els
organismes procariotes –és a dir amb cèl·lules més
simples i sense nucli, com les bactèries– als quals la
definició d’espècie no encaixa prou bé. D’aquestes, prop d’1
milió són insectes, dels quals prop de 400.000 pertanyen a
l’ordre coleòpters, són escarabats. Compareu amb les 10.000
espècies conegudes d’ocells o les poc més de 5.000 de mamífers!
Els escarabats són, amb molta distància, els líders absoluts
de la biodiversitat, el disseny de més èxit de la història de la
vida. Si mai us trobeu davant d’un creacionista pesat, d’aquells
que confonen el que és real amb el que és espiritual, pregunteuli
el perquè de la desmesurada afició divina pels escarabats!
La majoria d’espècies de coleòpters viuen a terres tropicals; tot
i així n’hi ha comptabilitzades unes 15.000 a Europa, de les
quals 10.000 viuen a la península Ibèrica. Essent tants, no és
estrany que els escarabats es trobin per tot arreu, fent múltiples
funcions a la natura. De manera contraposada, l’atenció que
se’ls dedica és ben poca. Ja el català és una llengua molt pobra
per referir-se als escarabats; amb prou feines si tenen nom aquelles
espècies de més importància agrícola com la marieta de set
punts, l’escarabat de la patata o el corc de l’arròs. Les fotografies
mostren algunes espècies d’escarabats d’aquí, en una mostra
que no pot pas ser representativa, només per obrir una finestra
al món dels escarabats.
Entre els escarabats més grossos i elegants hi ha els de la família
cerambícids, coneguts en conjunt en català amb el nom de
banyarriquers i en castellà de capricornios. Tenen un cos esvelt
i unes antenes llarguíssimes, més els mascles que no pas les
femelles. Alguns són de colors foscos, negre o caoba, mentre
que d’altres exhibeixen colors vius i contrastats. Moltes espècies
de banyarriquers passen diversos anys en estat de larva alimentant-se
de fusta morta i només unes setmanes en estat adult,
que és quan se’ls sol veure sobre les inflorescències. És el cas
de Stranglia maculata, Chloropus varius i Corymbia rubra. La
presència d’escarabats cerambícids és sempre indicadora de
bona salut i complexitat d’un ecosistema.
Però el més gran dels escarabats d’Europa és l’escanyapolls o
cérvol volant ( (Lucanus cervus).
Les larves, blanquinoses i de
consistència tova, viuen durant uns 5 anys a l’interior dels
troncs moribunds o ja definitivament morts d’alzina o de roure,
o bé a les seves arrels. Després s’enterren per passar la fase de
nimfa i emergir transformats en el magnífic escarabat adult.
L’escanyapolls destaca el seu dimorfisme sexual; els mascles -
com el de la foto- tenen unes mandíbules desproporcionada-
OBSERVATORI DE NATURA
Text i fotos: JORDI BADIA
jordibadia@infonegocio.com
Coleòpters
ment grans, com banyes de cérvol, que utilitzen en la disputa
enfront d’altres mascles, en canvi les femelles són més petites i
amb mandíbules de mida normal. Tot i el pes de les banyes,
l’escanyapolls aconsegueix enlairar-se en un vol sorollós.
L’escanyapolls és inclòs a la llista d’espècies protegides per la
llei de protecció dels animals de Catalunya.
L’extensa família crisomèlids agrupa als típics escarabats de cos
semiesfèric, compacte i sovint amb lluentor metàl·lica. Moltes
espècies de crisomèlids s’alimenten en exclusiva d’una o
d’unes poques espècies de plantes properes, com l’escarabat de
la patata que menja les fulles de la patatera (Solanum tuberosum)
i d’unes poques plantes més de la mateixa família solanàcies.
Les fulles de menta apareixen sovint menjades per
Chrysomela menthastri, mentre que les del romaní per
Chrysomela americana. Fixeu-vos en el romaní i amb sort hi
trobareu camuflat el seu escarabat. Els pollancres i sobretot els
salzes pateixen també les seves espècies particulars
d’escarabats crisomèlids. En canvi Exosoma lusitanica és un
crisomèlid polífag, s’alimenta de moltes plantes, de manera que
fàcilment pot esdevenir una plaga. Els adults se solen veure en
grups nombrosos damunt de tota mena de flors.
Una altra de les funcions dels escarabats, especialment notable,
és el reciclatge dels excrements dels grans mamífers herbívors.
L’escarabat piloter (Scarabeus sacer), r que viu en terrenys sor-
rencs, era ja venerat pels antics egipcis. Més freqüent aquí és el
Geotrupes vernalis, un escarabat negre amb reflexos violats que
s’enduu a petits bocins les tifes de vaca.
Podem trobar encara cuques de llum, escarabats butllofers,
múltiples corcs i milers d’altres simpàtics escarabats més, molts
d’ells bellament acolorits. Hi ha res més bonic al món que un
escarabat de colors?
Fotos pàgina esquerra:
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: tres banyarriquers Stranglia
maculata, Chlorophus varius i Corymbia rubra; l’escanyapolls
(Lucanus cervus), tres crisomèlids Chrysomela menthastri,
l’escarabat del romaní (Chrysomela americana) i Exosoma lusitanica,
i l’escarabat dels fems (Geotrupes vernalis).
Fotos pàgina dreta:
Alguns escarabats de costums florícoles: a l’esquerre Mylabris quadripunctata
amb 4 punts a cada èlitre; al centre dues femelles
d’Oedemera flavipes, de cos estilitzat i a la dreta Oxythrea funesta.
Mentre s’alimenten del pol len de les flors, molts grans d’aquest
pol·len queden adherits al seus abdòmens pilosos, de manera que
involuntàriament aquests escarabats pol·linitzen les flors.
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 13

el tema del mes
Setmana Tràgica
El poble enfurismat incendia
convents i casetes dels burots
E l 29 de juliol farà cent anys que, amb crits de ‘Visca l’anarquia, visca la R epública
i Avall la guerra’, el poble de Manresa es va revoltar, seguint l’exemple de Barcelona
i altres ciutats catalanes. Crema de convents, l’assassinat del membre del sometent
J oaquim Cardona, la crema de les casetes dels burots i talls en les comunicacions
van ser algunes de les accions dutes a terme pels revolucionaris que protestaven
contra la guerra del Marroc i unes difícils condicions de vida, agreujades pels canvis
socials. L’actuació de l’exèrcit va causar morts i la imposició de l’estat de guerra, i la
repressió posterior ha estat qualificada d’arbitrària i salvatge.
FE F ER ERRA R RA RAN SA SARDA DA DANS NS N
JORDI SA SARDA DA DANS NS N
E
l dia 29 de juliol del 1909 comença
a Manresa la Setmana Tràgica, un
seguit d’esdeveniments espontanis de
caire revolucionari, el detonant dels quals
és la mobilització de reservistes a
Melilla, on el dia 9 havia començat la
guerra, motivada sobretot pel descobriment,
l’any anterior, d’unes mines propietat
d’una societat controlada pel
comte de Romanones, el marquès de
Comillas i el comte Güell. Llorenç
Ferrer, Catedràtic d’Història Contem -
porània de la Universitat de Barcelona,
argumenta que «la revolta popular es va
ocasionar en un marc de malestar i conflictivitat
social, però la va desencadenar
la crida a reservistes que ja havien fet la
mili per anar a la guerra del Marroc,
una guerra que es veia injusta i ningú no
es creia. El drama que això suposava va
ser un detonant perfecte pel malestar
social que hi havia a l’època». Al seu
torn, Jaume Serra, professor de
Geografia i Història a l’institut Pius Font
i Quer, assenyala que «va ser una explosió
d’ira i d’indignació popular contra la
guerra i contra tot el que l’envoltava. El
poble es va plantar i va dir que no volia
14 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
ser carn de canó en unes terres llunyanes
per defensar les prebendes d’un grapat
de famílies de l’alta burgesia ni els interessos
militaristes d’un sector de
l’exèrcit espanyol. El juliol de 1909 es va
produir una explosió popular en un
moment en què s’havia posat el poble
contra les cordes, en una situació límit.
Va ser una resposta espontània contra
unes provocacions considerades extremes.
La resposta popular era una mesura
de defensa dels propis interessos com
a grup social que es veia atacat pels sectors
més reaccionaris de la societat. Era
la revolta dels anyells que no volien ser
portats a l’escorxador».
I és que aquesta mobilització és molt
mal acollida per les classes populars, ja
que, a causa de la legislació de reclutament,
se’n podia quedar exempt si es feia
un pagament de 1.500 pessetes, quantitat
que no estava al seu abast. Maria Gemma
Rubí i Casals, doctora i professora
d’Història Contemporània per la
Universitat Autònoma de Barcelona, afirma
que «el reclutament va fer aflorar les
diferències socials, i a més a més, els
reservistes majoritàriament ja eren
casats i amb família al seu càrrec, ja que
gairebé tots provenien de les quintes del
1903 i 1904». Jaume Serra apunta que
«el record de la recent guerra de Cuba,
dels milers de morts, de ferits, de malalts
estava present entre la gent. El sentiment
contra la guerra era general entre les
classes populars. Per això es va decidir
fer una vaga general de protesta. Una
vaga que no tenia un objectiu laboral
sinó un objectiu polític, de protesta, contra
la guerra. A través dels fets és evident
que la revolta va néixer i es va desenvolupar
especialment en els àmbits de la
classe treballadora. La vaga general de
protesta va paralitzar les fàbriques i els
tallers però també els comerços. En
aquells moments, les organitzacions
obreres i els sindicats d’ofici, no tenien
gaire força a Manresa i eren pocs afiliats.
L’èxit de la vaga s’explicaria per
l’exemple de Barcelona i perquè els
motius que la inspiraven eren àmpliament
compartits».
Els fets
A causa de la censura de l’època, no
serà fins el 10 d’agost quan la premsa de
Manresa escriurà obertament dels fets.
Així, segons Diario de Avisos, el dimarts
27 de juliol la comandància militar de
Manresa rep un telegrama del capità
general de Catalunya, Luis de Santiago,
on es declara l’estat de guerra. El comandant
Alonso de Medina convoca les autoritats
locals, amb la finalitat d’actuar

d’acord amb l’autoritat militar, per tal de
garantir l’ordre, preveient que aquest
podria ser alterat. Per aquesta finalitat, la
llei marcial permet disposar de les tropes
de l’exèrcit. L’endemà arriba la notícia
que la vaga general que s’ha iniciat el
dilluns 26 a Barcelona s’estendria a la
capital del Bages a partir del dijous, perquè
els preparatius estaven a punt. I així
va ser, tal i com reconeixen les autoritats
militars.
Segons explica l’arxiver Joaquim
Sarret i Arbós, en un document monogràfic
sobre la Setmana Tràgica, per
encàrrec de l’alcalde Joaquim Gomis
Cornet, el comandant militar va ordenar
als oficials i soldats del Batalló de
Caçadors de Reus que no s’havien desplaçat
a Melilla, es concentressin a la
Caserna del Carme per tal de plantar
cara als revoltats, mentre 10 guàrdies
civils vigilaren sense gaire èxit (seria
sabotejada a l’alçada de la Guia) la via
fèrria de l’Estació del Nord. Al mes de
novembre, La Montaña Republicana,
òrgan del partit de la Unió Republicana
de Manresa, que es pot consultar a
l’Arxiu Comarcal de Manresa, explicava
que un grup de jovenets havien boicotejat
la sortida de trens a l’estació, tallant
els rails i els cables telegràfics i telefònics.
Per a M. Gemma Rubí la causa és
clara: «Calia interceptar les comunicacions».
El comandant militar també va
ordenar a l’alcalde (que n’era reticent) el
tancament de bars i tavernes a partir de
les vuit del vespre. Pràcticament tots ja
havien tancat per la por de veure apedregades
portes i finestres. El Diario de
Avisos explica que a la matinada del dia
29 totes les fàbriques i tallers de la ciutat
fan una aturada general i es tanquen
també la majoria d’establiments comercials.
Durant les primeres hores del matí
i fins les dotze del migdia, els vaguistes
van recórrer pacíficament els principals
carrers de la ciutat, sense fer manifestacions
tumultuàries fins arribar a les quatre
de la tarda. Aleshores, quan els reforços
militars entren en acció a Barcelona
i el líder lerrouxista Emiliano Iglesias
informa que el moviment havia fracassat
fora de Catalunya, sense que ciutats com
Manresa o Igualada se n’assabentessin,
els avalots es van intensificar a la capital
del Bages, tot i que la valoració que en fa
el comandament militar intenta minimitzar-ne
l’efecte. Afirma que «se notó
cierta efervescencia en las masas revoltosas
que por el paseo de Pedro III,
Murallas de Santo Domingo y Carmen y
alrededores de la Zona de reclutamiento,
dieron gritos de ¡Viva el Ejército! y
alguno que otro de ¡Abajo la guerra!,
pero sin generalizarse esos gritos, ni
salir de la actitud que habían mantenido
en la mañana los susodichos grupos». El
crit de Viva el Ejército tenia l’objectiu
d’aïllar els soldats dels seus comanda-
Una imatge de l’incendi al convent de Sant Francesc. Fotos: Arxiu Jaume Pons
ments, de la Guàrdia Civil i dels sometents,
que a Manresa comptaven amb
ciutadans notables. Malgrat que els
republicans encapçalats pel seu líder
Fius i Palà s’hi oposen obertament, la
vaga general és un fet a la ciutat. Seguint
l’exemple de Sabadell on triomfa
momentàniament la revolució, Manresa
que s’havia apuntat tard a l’aturada,
aconsegueix que la protesta contra la
guerra del Marroc sigui massiva.
Incendis
Malgrat el caràcter espontani de la protesta,
el poble hi participa activament i
alguns nens i adolescents tenen el seu
protagonisme. Els crits a favor de
l’anarquia són cada vegada més intensos,
el ban del capità general que s’havia
col·locat al pòrtic de l’oficina militar de
reclutament fou cremat públicament, i les
flames incendiàries fan ben visible la
crema de les casetes dels burots i
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 15

el tema del mes
Principals fets de la Setmana Tràgica a Manresa
d’alguns convents, que són les primeres
víctimes de la revolta. Aquesta es transforma
ràpidament en una insurrecció
amb lluita als carrers, al mateix dia en
què la rebel·lió comença a ser sufocada al
centre de Barcelona. Cronològicament,
primer, cremen les dues casetes de burots
de la carretera de Vic, després
l’Administració que hi havia sota el campanar
de Sant Domingo; tot seguit, les
del Pont Nou, Pont Vell, Quatre Camins,
palanca de l’Estació i pont de Sant
Francesc. Tan sols se’n van lliurar les de
Santa Clara i del Poble Nou. Tant M.
Gemma Rubí com Jaume Serra coincideixen
a assenyalar que les casetes dels
burots i els impostos sobre el consum
eren especialment rebutjats per la població,
ja que encarien el preu dels aliments.
Poc després, les autoritats militars es
veuen obligades a reconèixer que els
esdeveniments se’ls han escapat de les
mans. El Diario de Avisos, explicava així
els fets: «Más tarde, corrió la voz de que
la masa que hasta aquella hora había
permanecido dentro de la legalidad,
seguía á una turba de un centenar de
huelguistas, algunas mujeres mal trajeadas
y una buena parte de chiquillos que
provistos de teas y materias incendiarias,
habían puesto fuego al fielato y á las
casillas de consumos».
Tot seguit els revolucionaris que transitaven
pels carrers del Born, Vilanova i
Muntanya es van aturar davant l’església
de les Caputxines al carrer de Talamanca
16 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
i van calar foc al convent. Van continuar
pels carrers d’Òdena i Arbonés i en passar
per davant de la plaça Montserrat cremen
l’església i la casa asil de refugiades,
així com el convent de les Serventes
Mínimes del Sagrat Cor de Jesús.
Continuen pel carrer Campanes on
s’ajunten amb un altre grup que provenia
de la baixada de Sant Francesc, on havien
cremat una caseta de burots, i tots junts
van assaltar i cremar l’església i el convent
de Sant Francesc. Van entrar fent un
forat a la paret del costat de la porta principal
i ben aviat va quedar convertit en un
«montón de ruinas»). En l’intent per
socórrer una monja de dins del convent
va resultar ferit Lluís Prunés. Per acabar
aquest repàs a les propietats religioses
incendiades fem referència al que ens
han explicat un parell de testimonis en el
sentit que els seus pares havien vist com
també s’havien cremat algunes cadires de
la basílica de la Seu, aportació que també
ens havia manifestat inicialment Jaume
Pons, custodi del Museu de la Seu, el
qual després d’algunes indagacions ha
arribat a la conclusió que els assaltants no
havien arribat a entrar-hi, malgrat que
tenia confirmats tres intents de fer-ho. De
fet, fins ara, no hi ha documentació que
ho acrediti.
Altres actes duts a terme en els primers
moments dels avalots, per part dels revolucionaris
foren el tall d’algunes comunicacions
com ara l’aixecament de la via
del tren del Nord. Davant del caire que
prenien els esdeveniments, l’alcalde
Joaquim Gomis Cornet es reuneix formalment
a la Caserna del Carme amb
l’autoritat militar, que ja havia assumit de
facto la tasca de restablir l’ordre.
Publiquen un bàndol on insten a la dissolució
dels grups en la via pública, de grat
o per força i recorden que la llei prohibeix
atemptar contra la propietat particular
i contra els drets de l’estat i el municipi.
Tot seguit, decideixen protegir
l’Ajuntament i la Seu, dos possibles
objectius dels revoltats: «Dispuso esta
Comandancia que saliesen las tropas de
que pudo disponer en aquel momento,
divididas en dos secciones, á las órdenes
de las capitanes de la Zona, don Eduardo
Aguardo y don Castor Calviño. La del
primero subió al Ayuntamiento y se apostó
en los balcones, preparándose para
repeler cualquier ataque. La del capitán
señor Calviño fue á ocupar las avenidas
de la Seo y su parque, estableciendo
enlace con la fuerza de la Cárcel y de la
Plaza, donde estaban situados algunos
individuos que habían acudido al toque
de somatén. Este oficial tenía bajo su
mando á la fuerza de la Seo y á los individuos
del citado cuerpo en escaso
número». Els sometents eren Manuel J.
Vallès, Francesc Alsina, Josep M.
Capella, Esteve Vives Pla, Josep Cura
Banquells, Joan Cuñat Matamala i Ignasi
Prat Vilalta, que amb seixanta soldats de
pas que s’acabaven d’incorporar al batalló
de Caçadors de Reus a la Caserna del

Estat en què van quedar els dormitoris i les sales de treball del convent de les Caputxines després de l’incendi
Carme van ser armats immediatament
per reforçar les guàrdies de les casernes
del Carme i de la Guàrdia Civil, així com
la que hi havia a l’Hospital.
La nit del dia 29 es va produir el primer
enfrontament seriós entre revolucionaris
i les forces de l’ordre representades pels
militars i un petit grup del sometent: «A
eso de las nueve de la noche subía por
San Miguel y desembocó en la Plaza,
una turba en actitud subversiva y sediciosa,
armados de revólvers y cuchillos,
dando gritos de ¡Viva la anarquía! ¡Viva
la república! ¡Abajo la guerra! y otros.
Al desembocar en la plaza trató de detenérsele
el paso por la fuerza, contestando
varias voces de las revoltosos con las
de fuego, fuego, haciéndose por la fuerza
pública situada en los balcones y pórticos
de la Casa Consistorial, varias descargas
sobre los amotinados que contestaron
casi simultáneamente á las tropas
con tiros de revólver». A diferència
d’altres poblacions, els manifestants no
van aconseguir entrar a l’Ajuntament. La
intenció dels manifestants, tal i com diu
Jaume Serra, era la d’alliberar els presos.
Com a resultat d’aquestes lluites tres fe -
rits de màuser van ser atesos en cases
particulars. També es van produir enfrontaments
a la baixada del Pòpul i al passatge
dels Amics. S’inicià aleshores una
treva que aprofitaren els responsables de
l’ordre per reforçar les seves posicions.
El cap de vigilància nocturna de
l’Ajuntament i membre del sometent
Salvador Arderiu, amb d’altres membres
del cos que feien guàrdia a la plaça Cots
per tal de vigilar els convents de les
Reparadores i de Casa Caritat es van
enfrontar a un grup de revolucionaris als
quals van poder dissoldre a l’alçada de
Puigterrà de Dalt. Mentrestant els bombers,
protegits per soldats i sometents i
increpats per les masses (tres van resultar
ferits) intentaven apagar els incendis del
convent de l’Ensenyament a Sant Fran -
cesc, una part del qual es va salvar, però
no així el de la plaça Montserrat i de les
Caputxines. Durant la nit, es va reforçar
la guàrdia de la presó amb un caporal i
quatre soldats i es va establir una reserva
comanada pel capità Eduardo Aguardo a
l’Ajuntament. Alguns sometents feren
guàrdia al convent dels Pares Caputxins i
a la residència dels jesuïtes. Mentrestant,
el sometent de la barriada del Plantat
també es va dirigir cap a l’Ajuntament,
després d’haver-se enfrontat a un grupet
de revoltats al sector de Les Ferreres.
Divendres, 30
Continua la vaga general, amb els
comerços també tancats, i a les nou del
matí, comencen a sorgir activistes pels
carrers que intenten impedir que surtin de
l’Escorxador els carros de la carn destinats
als mercats de la ciutat. El comandant
de la caserna del Carme informa
l’alcalde Gomis que ha format una força
de 25 soldats comanada per un capità,
alguns sometents i la Guàrdia de
el tema del mes
Vigilància per tal d’escortar aquests carros
i protegir-ne la sortida. Aquest piquet
militar deixa la caserna i passa pels carrers
de Sant Miquel i el Born fins anar a
parar al començament del passeig de
Pere III, on alguns regidors insten la
població a sumar-s’hi, sense gaire èxit. A
l’altra cantonada del Passeig, l’alcalde de
barri i membre del sometent Joaquim
Cardona i Ramí es troba amb un grupet
de revolucionaris i després d’un enfrontament
a la Muralla de Sant Domènec es
ferit per arma blanca i després assassinat
amb el seu mateix fusell. La Creu Roja el
va conduir sense vida a l’hospital de Sant
Andreu. La notícia s’estén ràpidament
per la ciutat i alguns membres del sometent
surten en persecució dels assaltants,
mentre els militars ocupen els carrers i
les places i fan fora els revolucionaris
que troben al seu pas. Aquests es reorganitzen
i contraataquen sobretot a la
Muralla del Carme, on segons les forces
de l’ordre tenien la intenció d’entrar als
magatzems Sol Raurich i després a la ferreteria
Armengol de la carretera de Vic.
Els soldats que estaven de reforç a la
muralla de Sant Domènec van efectuar
uns trets amb els seus fusells i van ferir
greument alguns manifestants (Francesc
Perramon Vila i Pere Vilanova Dalmau),
un dels quals va morir (Francesc Bacardit
Rivera) en ser traslladat amb
l’ambulància de la Creu Roja. També es
van registrar moviments i algun enfrontament
als voltants de Puigterrà. A les dar-
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 17

el tema del mes
reres hores de la tarda, els capitans de la
caserna, Garcia i Fernández, van fer una
batuda intimidatòria per la ciutat i van
detenir algun individu. Tot i la gravetat
dels fets, tres edificis religiosos cremats,
M. Gemma Rubí assegura que «els successos
haguessin pogut ser molt pitjors,
donades les circumstàncies en què es trobava
la ciutat».
Dissabte, 31
Aquell dia, els militars impedeixen el
repic de campanes per concentrar els so -
metents, ja que pretenen tenir el control
absolut de la situació, a partir de la tarda
del dia 31. Com a Barcelona, la situació
va retornant a la calma. En una cerimònia
presidida per l’alcalde s’enterra Joaquim
Cardona. Alguns petits tallers van reprendre
el treball, però no així les fàbriques.
La ciutat continuava presa militarment,
amb patrulles de vigilància en diferents
camins i punts estratègics, i tant els soldats,
que controlaven els mercats, com la
Guàrdia Civil i el Sometent continuaven
amb els reforços. L’endemà, diumenge,
alguns establiments van obrir durant el
dia i un ban autoritzava els ciutadans a
tornar a passejar pels carrers. Aquell
dilluns encara es podien veure forts contingents
de soldats, que vigilaven les
entrades de les fàbriques més importants,
per evitar qualsevol intent de nova
revolta i assegurar-se que la im mensa
majoria dels treballadors reprenien la
feina i es retornava a la normalitat de
l’ordre establert. Durant aquella setma na
s’obriren subscripcions municipals,
encapçalades per una crida de l’alcalde,
Joaquim Gomis, d’ajudes econòmiques a
la família de Joaquim Cardona i per la
reconstrucció de la capella de Nos tra
Senyora de Montserrat i de la casa residència
de les monges, que gràcies a les
aportacions d’alguns prohoms benestants
es van refer de seguida. També es va procedir
a la detenció de revolucionaris, que
van ser posats a disposició del jutge instructor.
Els primers inculpats van ser jutjats pels
tribunals militars acusats de rebel·lió
militar, però en el cas manresà ho van ser
de saqueig i crema de convents i jutjats,
segons la premsa de l’època, pels tribunals
civils que van tornar a funcionar a
partir del mes d’octubre. Dies després
dels fets, van començar les detencions,
que segons Jaume Serra «van superar la
seixantena, de les quals se’n van processar
48. Els consells de guerra van dictar
diverses penes de presó a un mínim
d’onze persones». Una de les detencions
més sonades va ser la de l’anarquista
Francesc Serra, àlies El Xato. Denunciat
pel cap dels municipals, Manuel
Muriedas, i per l’inspector de policia,
18 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
A la basílica de la Seu hi van haver tres intents d’assalt, però només es van cremar diverses
cadires, segons alguns testimonis, tot i que no hi ha cap document que ho acrediti
Al començament de la
Guerra Civil l’anar -
quista Toyos va denunciar
Joan Jorba pels fets
de la Setmana Tràgica,
afirmant que havia
inculpat anarquistes
Francisco Santamaria, com un dels assassins
de Joaquim Cardona i Ramí, a la
muralla de Sant Domingo. Segons El Pla
de Bages, el dia 30 havia fugit cap
Igualada i fou detingut pel municipal de
Manresa Toribi Blas i el guàrdia igualadí
Bartolomé Ventura, poc abans d’arribar a
Jorba. Ingressa a la presó de Manresa i
passa a disposició del jutge militar
Dalmau. El judici va tenir lloc els dies 21
i 22 d’octubre a la secció primera de
l’Audiència Provincial de Barcelona.
Cinc dels acusats van ser condemnats a
mort, si bé van ser indultats i van haver
de complir una pena de 30 anys. Un
d’ells, Torruella, va morir a la presó. Un
altre, Toyos, va acusar Joan Jorba
d’haver-lo denunciat. Segons explicava
Rafael Corvinos, president del Comitè
Revolucionari i Antifeixista de Manresa
l’estiu del 1936, en les seves Memòries,
quan Joan Jorba va ser jutjat a Tarragona
per un Tribunal Revolu cionari, el van
acusar d’haver estat el principal testimoni
i denunciant dels inculpats: «Durant
els fets de la Setmana Tràgica de l’any
1909 a Manresa, l’acusació deia que
Joan Jorba no tan sols va denunciar
aquests anarquistes sinó que va treure
unes fotografies des del balcó de la casa
Jorba que comprometien els que després
foren detinguts». En la seva defensa,
seguint amb les esmentades Memòries,
Joan Jorba explica que quan van sortir de
la presó els va ajudar, especialment a
Toyos, a qui va proposar d’establir-se
com a esparter, que era el seu ofici. Va
dir que les fotografies no les havia fet ell,
«sinó un botiguer que hi havia tocant als
Magatzems Jorba i a la Farmàcia Rius,
que donava al Born». També va afirmar
que les declaracions d’aquest botiguer
havien estat més importants que les
seves, ja que havia vist des del començament
la revolta. A Jorba li van imposar
una forta multa, que anava pagant mensualment
fins que Toyos va morir en un
accident de cotxe durant la Guerra.
La repressió va afectar sobretot els
obrers membres de la Solidaritat Obrera i
alguns lerrouxistes, amb desmobilització
dels republicans i clausura dels seus centres
polítics, però també de les escoles
laiques que no seguien els dictats de
l’Església, i les societats obreres van ser
clausurades. Es van suspendre els diaris
nacionalistes catalans, radicals, anarquistes
i de la Solidaritat Obrera. L’estat de
guerra es va mantenir fins el 17 d’agost i
les garanties constitucionals no es restauren
a la província de Barcelona fins al 7
de novembre. Per a M. Gemma Rubí la
repressió posterior fou totalment desme-

Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 19
eg
eg
eg
eg
egon
on
on
ons
s
s ex
ex
expl
pl
pl
plic
ic
ic
ica
a
a
a Ll
Ll
Ll
L or
or
or
or
oren
en
en
en
enç
ç
ç
ç Fe
Fe
Fe
Ferr
rr
rr
rr
r er
er
er
er
er, e
, e
, e
, e
, el
da
da
da
da
darr
rr
rrer
er
er
er
er t
t
ter
er
er
erç
ç
ç
ç de
de
de
del
l
l
l se
se
se
se
segl
gl
gl
g e
e
e XI
XI
XI
XI
X X
X
X
X
X fo
fo
fo
fou
u
u
u un
un
un
un
un
u
pe
pe
p rí
rí
rí
rí
r od
od
od
od
o e
e
e de
de
de
de c
c
c
cri
ri
ri
ri
r si
si
si
si e
eco
co
co
conò
nò
nò
nò
nòmi
mi
mi
mi
m ca
ca
ca
c q
que
ue
ue
u v
va
a
a
a
a ac
ac
ac
ac
aca-
a-
a-
a-
a
ba
ba
ba
bar
r
r am
am
am
am
a b
b
b la
la
la c
cri
ri
ri
risi
si
si
si a
a
a
gr
gr
gr
gràr
àr
àr
àr
ària
ia
ia
ia f
f
f
f
fin
in
in
in
in
i is
is
is
is
is
isec
ec
ec
ec
ecul
ul
ul
u ar
ar
ar
ar
ar: «E
«E
«E
«E
«El
ce
ce
ce
cere
re
re
r al
al
al
al
al
a p
p
p
pro
ro
ro
rodu
du
duït
ït
ït
ït a
a
als
ls
ls
ls
ls E
E
E
EUA
UA
UA
UA
UA
UA
UA e
ra
ra
ra
ra m
m
mm
m
més
és
és
és b
bar
ar
ar
arat
at
at
at
at
al
al
al
al
a p
por
or
or
or
or
o t
t de
de
de
de
d B
B
Bar
ar
ar
ar
arce
ce
ce
celo
lo
lo
lo
lona
na
na
na q
que
ue
ue e
el
l
l
l qu
qu
qu
que
e
e ve
ve
ve
ve
veni
ni
ni
ni
n a
de
de
de
de
d l
l
la
a Me
Me
Me
Me
Me
M se
se
se
se
seta
ta
ta
ta
t »
»
» i
i
i
i am
am
am
am
amb
b
b l’
l’
l’ar
ar
arri
ri
ri
ri
ri
r ba
bada
da
da
da
da
da d
d
de
e
e
e
e la
la
la
la
la
fi
fi
fi
fi
fil·
l·
l lo
lo
lo
lo
loxe
xe
xe
xe
x ra
ra
ra a
al
l
l ca
ca
ca
ca
camp
mp
mp
mp
m ,
,
, co
co
co
com
m
m en
en
en
en t
t
ot
ot
ot
ota
a
a
a cr
cr
cr
cr
c is
is
is
i i,
i,
i,
i
«e
«e
«e
«el
l
l si
si
si
sist
st
st
stem
em
em
em
ema
a bu
bu
bu
bu
b sc
sc
sc
sca
a
a
a no
no
no
no
n ve
ve
ve
ves
s
s ma
ma
ma
ma
mane
ne
ne
ne
nere
re
re
res
s
s
s de
de
de
de
de
d
re
re
re
recu
cu
cupe
pe
pe
pera
ra
ra
rar
r
r
r la
la
la
la r
r
ren
en
en
en
endi
di
di
d bi
bi
bi
bili
li
li
li
l ta
ta
ta
ta
t t
t
t
t de
de
de
de
d ls
ls
ls
ls
ls
ls n
neg
eg
eg
eg
egoc
oc
oc
oc
oc
o is
is
is
is,
,
, i
ai
ai
ai
això
xò
xò
xò
xò
xò i
imp
mp
mp
mp
mpli
li
li
lica
ca
ca
ca
ca
c c
can
an
an
an
anvi
vi
vi
vi
vis
s ec
ec
ec
econ
on
on
onòm
òm
òm
òmic
ic
ic
i s
s
s
s
s en
en
en
en
en m
m
m
mol
ol
ol
ol
o -
te
tes
s di
di
di
di
dire
re
re
r cc
cc
cc
ccio
io
io
io
i ns
ns
ns
ns.
. En
En
En
En
En
En a
a
a
aqu
qu
qu
qu
ques
es
es
es
est
t
t
t
t
t pe
pe
pe
pe
pe
pe
p rí
rí
rí
rí
rí
rí
r od
od
od
od
od
o e,
e,
e,
e,
e,
e, pre
re
re
re
re-
ci
cisa
same
me
me
me
m nt
nt
nt
nt
nt,
,
, le
le
le
le
l s
s
s
s
s gr
gr
gr
gr
gran
an
an
an
ans
s
s
s po
po
po
po
potè
tè
tè
tè
tènc
nc
nc
nc
ncie
ie
ie
ie
ies
s’
s’
s ac
ac
acab
ab
ab
ab
abar
ar
ar
aren
en
en
en d
de
e
e
e re
re
re
re
repa
pa
pa
pa
pa
part
rt
rt
rt
rtir
ir
ir
ir
ir e
el
l
l
l
l
l mó
mó
mó
mó
mó
mó
m n
n
n
n pe
pe
pe
pe
per
po
po
po
po
po
p de
de
de
de
der
r
r ac
ac
acce
ce
cedi
di
di
d r
r
r
r a
a
a ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
matè
tè
tè
tè
tèri
ri
ri
ri
ries
es
es
es
es
es p
p
pri
ri
ri
ri
rime
mere
re
re
re
re
re
re
res
s i
i
i
i a
no
no
no
n us
us
u m
mer
er
er
e ca
ca
ca
ca
cats
ts
ts
ts
ts
t ,
,
,
, va
va
va
va
va
van
n
n
n ap
ap
ap
ap
ap
ap
ap
ap
a ar
ar
ar
arèi
èi
èi
èixe
xe
xe
xe
xe
x r
r
r
r le
le
le
le
l s
s
s pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
prim
im
im
im
im
ime-
e-
e-
e-
e
re
re
res
s
s mu
mu
mu
mu
mu
m lt
lt
lt
lt
ltin
in
in
in
inac
ac
ac
ac
ac
a io
io
io
io
iona
na
na
na
na
na
nals
ls
ls
ls
ls
l ,
, es
es
es
es v
v
v
van
an
an
a g
g
gen
en
en
e er
er
er
er
eral
al
al
al
al
al
al
a it
it
itza
za
za
za
za
zar
le
le
le
le
l s
s
s in
in
in
in
in
i no
no
no
no
nova
va
va
va
vaci
ci
ci
ci
cion
on
on
ons
s
s
s
s
s te
te
te
te
te
te
te
tecn
cn
cn
cn
cn
cnol
ol
ol
ol
o òg
òg
òg
òg
òg
òg
ò iq
iq
ique
ue
ue
ue
ues
s
s co
co
co
co
c m
m
m ar
ar
ar
ar
ara
l’
l’
l el
el
el
el
e ec
ec
ec
ec
ectr
tr
tr
tr
tr
tric
ic
ic
ic
icit
it
it
it
itat
at
at
a ,
,
, el
el
el
el
el tel
el
el
elèf
èf
èf
èf
èf
èfon
on
on
on
on, el
el
el
el c
c
cot
ot
ot
otxe
xe
xe a
amb
mb
mb
mb
mb
m e
e
el
mo
mo
mo
mo
moto
to
to
tor
r
r d’
d’
d’
d’
d ex
ex
ex
ex
ex
e pl
pl
pl
plos
os
os
os
os
o ió
ió
ió
ió,
, et
et
et
et
e c.
c.
c.,
, no
no
no
nove
ve
ve
ves
s
s fo
fo
fo
fo
fo
fo
fo
form
rm
rm
rm
rm
rm
rmes
es
es
es
es
es
e
d’
d’
d’
d’
d’or
or
or
or
o ga
ga
ga
gani
ni
nitz
tz
tz
tzar
ar
ar
ar
ar e
el
l
l
l tr
tr
treb
eb
eb
eb
eb
eb
eb
ebal
al
al
al
all
l
l
l co
co
co
co
com
m
m
m el
el
el
el f
f
f
for
or
or
or
ordi
di
di
di
di
dism
sm
sm
sm
sm
sme
(t
(t
(t
(tre
re
re
reba
ba
ba
ba
b ll
ll
ll
ll e
een
n
n
n ca
ca
ca
cade
de
de
de
dena
na)
)
)
) o
o
o
o ta
ta
ta
ta
tayl
yl
yl
yl
ylor
or
or
or
or
o is
is
isme
me
me
me
m (
cr
cr
cr
c o-
o-
o-
o-
o-
no
no
no
nome
me
me
m tr
tr
t ar
ar
ar
ar e
els
ls
ls
ls p
p
p
p
ro
ro
ro
r ce
ce
c ss
ss
ss
ssos
os
os
os
os d
d
d
de
e
e pr
pr
pr
pr
prod
od
od
od
od
od
od
o uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc-
ci
ci
ci
ció.
ó.
ó.
ó ..
..
. )»
)»
)»
)»
)».
Co
Co
Co
Co
Cont
nt
nt
nt
n ex
ex
ex
ex
extu
tu
tu
tu
tual
al
al
alit
it
it
it
itza
za
za
zat
t
t
t
t hi
hi
hi
hi
hist
st
st
st
stòr
òr
òric
ic
ic
ic
i am
am
amen
en
en
ent,
t,
t,
t,
t,
t,
t »e
»e
»e
»e
»e
»e
»el
ju
ju
ju
ju
juli
li
li
li
li
liol
ol
ol
ol
ol d
d
d
de
e
e 19
19
19
1 09
09
09
09
0 é
é
és
s
s
s
s un
un
un
un
un
u p
p
pun
un
un
un
u t
t
t
t
t
t
t in
in
in
inte
te
te
term
rm
rm
rm
rm
rm
rm
rm
r ed
ed
ed
ed
ed
edi
en
en
en
entr
tr
tr
tre
e
e do
do
do
do
dos
s an
an
an
anys
ys
ys
ys
ys c
c
cla
la
la
la
laus
us
us
us
us p
p
p
p
per
er
er
er
er a
a
a l
l
l
l’e
’e
’eco
cono
no
nomi
mi
mi
mi
mi
mia
ca
ca
ca
cata
ta
ta
tala
la
lana
na
na
na
n i
i
i
i e
esp
sp
sp
span
an
an
an
anyo
yo
yo
yo
yola
la
la
la
la
l :
:
: el
el
el
el
el 189
89
89
89
898,
8,
8,
8,
8,
8, a
a
a
a
mb
mb
mb
mb
mb
mb
m l
l
l
la
pè
pè
pè
pèrd
rd
rd
rdua
ua
ua
ua d
d
de
e
e
e le
le
le
les
s
s da
da
da
d rr
rr
rr
rr
rrer
er
eres
es
es
es
es
es c
c
col
ol
ol
ol
olòn
òn
òn
òn
ò ie
ie
ie
ie
ie
ie
ie
ies
s
s
s
s ul
ul
ul
ul
ultr
tr
tr
tra-
a-
a-
a-
a-
ma
ma
ma
ma
ma
m ri
ri
r ne
ne
ne
nes,
s,
s,
s, i
i
i e
e
el
l
l
l
l 19
19
19
19
1914
14
14
14
14
14
14,
,
, l’
l’
l’
l’in
in
in
inic
ic
ic
ic
ic
ici
i
i
i
i de
de
de
de
de l
la
a
a
a I
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Guer
er
er
e ra
ra
ra
ra M
Mun
un
un
u di
di
di
d al
al
al
al
al»,
»,
»,
», ex
ex
expl
pl
pl
p ic
ic
ic
ic
ica
l’
l’
l hi
hi
hi
hi
h st
st
stor
or
or
o ia
ia
ia
ia
iado
do
do
do
dor
r Ll
Ll
Ll
Ll
Lluí
uí
uí
uí
uí
uís
s
s
s Vi
Vi
Vi
Vi
V ró
ró
ró
ró
ró
ró
ró
ró
rós.
s.
s. A
A
A p
p
p
par
ar
ar
ar
arti
ti
ti
ti
tir
r
r de
de
de
de
de
d l
ma
ma
ma
mate
te
te
te
t ix
ix
ix 1
1
189
89
89
898,
8,
8,
8, l
la
a
a
a
a po
po
po
p lí
lí
lí
lí
lí
lí
líti
ti
ti
ti
tica
ca
ca
ca v
va
a
a
a
a gi
gi
gi
gi
gi
gi
gira
ra
ra
rar
r
r
r ca
ca
ca
ca
cap
p
p
p a
l’
l’
l’
l an
an
anom
om
om
om
omen
en
en
enat
at
at
at
a na
na
na
na
n ci
ci
ci
ci
c on
on
onal
al
al
al
al
al
alis
is
is
is
isme
me
me
me
me
m e
e
eco
co
co
conò
nò
nò
nò
n mi
mi
mi
mi
mi
m c,
,
, és
és
és
és
és
a
a
a
a di
di
di
di
dir,
r,
r es
es
es
es v
v
v
a
a
a or
or
or
orie
ie
ie
ie
ie
ie
ie
ie
ie
ient
nt
nt
nt
n ar
ar
ar
ar c
c
c
cap
ap
ap
ap
ap a
al
l
l fo
fo
fo
f me
me
me
me
me
m nt
nt
nt
nt
nt d
d
de
e
e
e la
la
la
la
la
pr
pr
pr
prod
od
od
oduc
uc
uc
uc
uc
u ci
ci
ci
ció
ó
ó
ó na
na
na
naci
ci
cion
on
on
on
onal
al
al
a .
. «El
El
El
El p
p
pro
ro
ro
ro
ro
rote
te
te
t cc
cc
cc
ccio
io
io
io
io
ioni
ni
nis-
s-
s-
s-
s-
s
me
me
me
me
me e
e
e
es
s
s
s va
va
va
va p
p
p
pla
la
la
lasm
sm
sm
smar
ar
ar
ar
ar
ar
ar
a e
e
n
n
n l’
l’
l’ar
ar
ar
aran
an
an
an
a ze
ze
ze
ze
z l
l
l
l de
de
de
de
de 1
1
190
90
90
90
90
90
90
9 6,
6,
6,
6,
qu
qu
qu
qu
qu
q e
e
e gr
gr
gr
gr
g av
av
av
av
avav
av
av
av
ava
a
a
a am
am
am
am
a b
b
b un
un
un 5
5
50%
0%
0%
0%
0%
0% e
e
e
els
ls
ls
ls
ls
ls
l p
p
p
ro
ro
ro
ro
ro
r du
du
du
du
du
du
du
duc-
c-
c-
c-
c-
c-
te
tes
s
s es
es
es
estr
tr
tr
tr
tran
an
an
an
an
a ge
ge
ge
ge
gers
rs
rs q
q
que
ue
ue
u j
ja
a
a es
es
es
es p
p
pro
ro
ro
rodu
du
du
du
du
duïe
ïe
ïe
ïe
ï n
n
n
n a
Es
Es
Es
Es
Espa
pa
pa
pa
pa
p ny
ny
ny
ny
nya
a
a i
i
i
i ta
ta
ta
ta
tamb
mb
mbé
é
é gr
gr
gr
gr
g av
av
avav
av
av
av
av
a a
a
a
a l’
l’
l’
l ex
ex
ex
ex
expo
po
po
po
po
po
po
po
po
p rt
rt
rt
rt
rt
r ac
ac
ac
ac
ac
ac
ac
a ió
ió
ió
ió
ió
de
de
de
d p
p
p
pri
ri
ri
ri
r me
me
me
me
m re
re
re
re
res
s
s ma
ma
matè
tè
tè
tè
tèri
ri
ri
ries
es
es
e q
q
q
que
ue
ue
ue
ue
ue p
p
pog
og
og
og
og
o ue
ue
ue
ue
uess
ss
ss
ss
ss
ss
ssin
in
in
in
in
in
se
se
ser
r ut
ut
ut
u il
il
ilit
it
it
it
itza
za
za
za
zade
de
de
de
des
s
s
s
s pe
pe
p r
r
r
r la
la
la i
ind
nd
nd
nd
ndús
ús
ús
ú tr
tr
tria
ia
ia
ia
ia e
e
e
e
esp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
s a-
a-
a-
a-
a-
a-
a-
a-
ny
ny
nyol
ol
ol
o a»
a»
a».
Se
Se
Se
Sego
go
go
go
gons
ns
ns
ns
ns
n e
exp
xp
xp
xp
xpli
li
lica
c V
Vir
ir
ir
ir
irós
ós
ós
ós
ós
ós,
,
, d
«d
«d
«d
«dur
ur
ur
ur
uran
an
an
an
an
an
a t
t
t
t la
la
la
la
la
la p
p
p
p
pri
ri
ri
ri
ri
r -
me
me
me
me
m ra
ra
ra
ra
r d
d
dèc
èc
è ad
ad
ada
a de
de
de
de s
eg
eg
eg
eg
egle
le
le
l e
e
es
s
s
s va
va
va
va
v c
c
c
con
on
on
on
onti
ti
ti
ti
tinu
nu
nu
nu
nu
nuar
ar
ar
ar
ar
ar
ex
ex
ex
expo
po
p rt
rt
rtan
an
an
a t
t
t a
a
a Cu
Cu
Cu
Cuba
ba
ba
ba
ba
ba
ba i
i
i d
d
’a
’a
’a
’a
’ lt
lt
lt
lt
ltre
re
re
re
res
s
s an
an
an
an
anti
ti
ti
tics
cs
cs
cs m
m
mer
er
er-
ca
ca
ca
cats
ts c
c
col
olon
on
onia
ia
ials
ls
ls i
i m
mol
ol
ol
ol
o ta
ta
ta
ta
ta g
g
gen
en
en
en
ent
t
t
t hi
hi
hi
hi
hi v
va
a
a em
em
em
em
em
em
em
emi-
i-
i-
i-
gr
gr
gr
gr
g ar
ar
ar
ar
ar p
per
er
er t
tro
ro
roba
ba
ba
ba
bar
r
r
r
r
r mi
mi
mi
mi
m ll
ll
ll
ll
l or
or
or
or
or
o s
s
s co
co
cond
nd
nd
nd
ndic
ic
ic
ic
ic
i io
io
io
io
ions
ns
ns
ns
n d
d
d
d
d
d
d
de
vi
vi
vi
vida
da
da».
».
».
». E
En
n
n ge
ge
ge
gene
ne
ne
nera
ra
ra
ra
ral,
l,
l,
l es
s
s
s po
po
po
po
po
p t
t
t
t
t pa
pa
pa
pa
parl
rl
rl
rl
rlar
ar
ar
ar d
de
e
e
e
e cr
cr
cr
crei
ei
ei
ei
ei
ei
ei-
xe
xe
xeme
me
me
ment
nt
nt
nt e
eco
co
conò
nò
nò
nòmi
mi
mi
m c
c mo
mo
mo
mode
de
de
de
dera
ra
ra
ra
r t
t
t
t i
i
i de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de r
r
r
r
ree
ee
ee
ee
ee
ee
ee
ees-
s-
s-
s-
s-
s-
s
tr
tr
tr
tr
truc
uc
u tu
tu
tu
tura
ra
ra
ra
raci
ci
ci
ció
ó
ó in
in
indu
du
du
du
dust
st
st
st
st
s ri
ri
ri
ri
ri
rial
al
al
al
al p
per
er
er
er
er a
a l
l
l
les
es
es
es
es
es
es
es
es
es d
d
d
d
d
d
due
ue
ue
ue
ue
ue
ue
ues
s
s
s
s
s
s pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pri-
i-
i-
i-
i-
i-
i-
i-
i-
i-
me
me
me
mere
re
re
re
r s
s
s dè
dè
dè
dè
d ca
ca
ca
ca
ca
c de
de
de
de
des
s de
de
de
de
de
de
de
de
d l
l
l se
se
se
se
se
segl
gl
gl
gl
gl
gl
gle
e XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
X .
. «El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
El
E c
c
c
c
cre
re
re
re
re
re
re
re
re
rei-
i-
i-
i-
i-
i-
i-
i-
«
xe
xe
xe
xe
xeme
me
me
me
m nt
nt
nt
nt v
va
a
a
a se
se
se
ser
r
r
r
r mé
mé
mé
mé
mé
mé
mé
mé
mé
m s
s
s
s pe
pe
pe
pe
p ti
ti
ti
tit
t
t qu
qu
qu
qu
que
e
e
e
e
e el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el d
d
d
d
d
d
d
del
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
els
pa
pa
pa
pa
païs
ïs
ïs
ïsos
os
os
os m
m
més
és
és
és
és a
a
ava
va
va
va
vanç
nç
nç
nçat
at
at
at
at
ats
s
s
s
s en
en
en
en
en
en
en
en
en
en
e l
l
l
la
a
a
a
a in
in
in
in
in
in
in
in
in
i du
du
du
du
dust
st
st
st
st
stri
ri
ri
ri
ri
ri
r al
al
al
al
al
al
al
al
al
al
al
al
alit
it
it
it
it
it
it
it
it
it
it
it
it
it-
za
za
za
zaci
ci
ci
ci
ci
c ó,
ó,
ó,
ó, p
per
er
er
er
erò
ò
ò
ò l’
l’
l’
l’
l ec
ec
ec
econ
onom
om
om
om
om
omia
ia
ia
ia
ia e
e
e
e
e
esp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
span
an
an
an
an
an
an
an
anyo
yo
yo
yo
yo
yo
y la
la
la
la
la
la –
–
–
–
–
i
ca
ca
ca
cata
ta
ta
ta
t la
la
la
lana
na
na
na
na–
–
–
– va
va
va
va c
cré
ré
ré
ré
réix
ix
ix
ixer
er
er
er i
i
i
i
i v
va
a at
at
at
at
at
a ra
ra
ra
ra
ra
r ur
ur
ur
ur
ure
e
e
e
e
e
e
e ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
capi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
p -
ta
ta
ta
tals
ls
ls
ls
ls e
e
est
st
st
st
st
s ra
ra
ra
rang
ng
ng
ng
n er
er
er
er
ers,
s,
s,
s,
s t
tot
ot
ot
ot
o i
i
q
q
q
que
ue
ue
ue
ue c
c
c
c
cad
ad
ad
ad
ad
ad
a a
a
a
a
a ve
ve
ve
ve
vega
ga
ga
ga
ga
ga
ga
g da
da
da
da
d
es
es
es
es
esta
ta
ta
tava
va
va
va m
més
és
és
és
és t
tan
an
an
an
anca
ca
ca
cada
da
da
da
da e
e
e
en
n el
el
el
ella
la
la
la
la
l m
mat
at
at
atei
ei
ei
ei
ei
eixa
xa
xa
xa
xa
xa».
».
».
».
».
».
».
»
La
La
La
La s
sit
it
it
it
itua
ua
ua
uaci
ci
ci
ci
ció
ó
ó ec
ec
ec
econ
on
on
onòm
òm
òm
òmic
ic
ic
ica
a
a
a de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de C
C
C
Cat
at
at
at
a al
al
al
alun
un
un
un
unya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
y
en
en
en
en e
el
l
l mo
mo
mo
mome
me
me
me
ment
nt
nt
nt d
d’e
’e
’e
’e
’ sc
sc
sc
s la
la
la
la
l ta
ta
ta
tar
r
r la
la
la
la S
Set
et
et
et
etma
ma
ma
mana
na
na
na
na
n
Tr
Tr
Tr
Tr
Tràg
àg
àg
àgic
ic
ic
ica
a
a «a
«a
«a
«ava
va
vanç
nç
nç
nçav
av
av
av
ava
a
a al
al
a m
mat
at
at
at
atei
ei
ei
ei
e x
x
x ri
ri
ri
ri
ritm
tm
tm
tme
e
e qu
qu
qu
que
a
a
a la
la
la r
r
res
es
es
e ta
ta
ta d
d
d’E
’E
’Esp
sp
sp
sp
s an
an
an
an
an
a ya
ya
ya
ya
ya,
,
, pe
pe
pe
pe
pe
p rò
rò
rò
rò
rò a
a
amb
mb
mb
mb
mb l
l
l
l
la
pe
pe
pe
pe
pecu
cu
cu
cu
c li
li
li
liar
ar
ar
ar
a it
it
it
itat
at
at
at
at d
d
d
de
e
e
e se
se
se
se
ser
r
r
r la
la
la
la
la p
p
p
pri
ri
ri
ri
ri
r me
me
me
me
me
m ra
ra
ra
ra
ra r
r
reg
eg
eg
eg
egió
ió
ió
ió
ió
i
in
in
in
in
indu
du
du
du
du
d st
st
st
st
stri
ri
rial
al
al
al
al
a e
e
esp
sp
sp
sp
sp
spec
ec
ec
ec
ecia
ia
ia
ia
ia
iali
li
li
li
litz
tz
tz
tz
tz
t ad
ad
ad
ad
ada
a
a
a
a en
en
en
en
en l
l
la
a
a
a
a
a pr
pr
pr
pr
pr
prod
od
od
od
od
od
o uc
uc
uc
uc
uc
uc-
ci
ci
ci
ció
ó
ó de
de
de
de
de b
b
b
bén
én
én
én
éns
s
s de
de
de
de c
c
con
on
on
on
onsu
su
su
su
s m,
m,
m,
m,
m, e
e
e
esp
sp
sp
sp
spec
ec
ec
ec
ecia
ia
ia
ia
ialm
lm
lm
lm
lmen
en
en
ent
tè
tè
tè
tè
tè
tè
tè
tè
tè
tè
tè
tèxt
xt
xt
xt
xt
xtil
il
il
il
i s.
s.
s.
s.
s. L
L
LL
’a
’a
’a
’arr
rr
rr
rrib
ib
ib
ib
ibad
ad
ad
ada
a
a de
de
de
de
d n
n
nou
ou
ou
ou
ous
s
s
s
s ca
ca
ca
ca
capi
pi
pi
pi
pita
ta
ta
ta
ta
t ls
ls
ls
ls
ls i
i,
so
so
so
so
so
so
so
so
sobr
br
br
br
bret
et
et
et
e ot
ot
ot
ot,
, la
la
la
la d
de
e no
no
no
no
no
n ve
ve
ve
ve
v s
s te
te
te
te
te
tecn
cn
cn
cn
cn
cn
c ol
ol
ol
ol
ol
o og
og
og
og
og
o ie
ie
ie
ie
ies
s
s
s de
de
de
de
de l
l
la
II
II
II
II
II Rev
ev
ev
evol
ol
ol
ol
oluc
uc
uc
uc
ució
ió
ió
ió
ió T
Tec
ec
ec
ec
ec
e no
no
no
nolò
lò
lò
lò
lògi
gi
gi
gica
ca
ca
ca
ca,
,
, im
im
im
im
i pl
pl
pl
pl
pl
p an
an
an
an
a ta
ta
ta
ta
tada
da
da
da
d
ar
ar
ar
ar
ar
ar
a re
re
re
re
r u
u
u
u de
de
de
de
del
l
l mó
mó
mó
mó
món
n
n ca
ca
ca
capi
pi
pi
pita
ta
ta
tali
li
li
list
st
st
sta
a
a de
de
de
de
d s
s
s
s
s de
de
de
del
l
l fi
fi
fi
fi
fina
na
na
na
nal
de
de
de
del
l
l se
se
se
se
se
se
s gl
gl
gl
gl
gl
g e
e
e
e
e XI
XI
XI
XI
XIX,
X,
X,
X,
X, v
v
van
an
an
an d
don
on
on
on
onar
ar
ar
ar u
un
n
n pl
pl
pl
pl
plus
us
us
us
us d
d
d
de
pr
pr
pr
pr
p os
os
os
os
os
ospe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
p ri
ri
ri
ri
ri
ri
r ta
ta
ta
ta
tat
t
t
t a
a
a
a la
la
la
la
la n
nos
os
os
os
o tr
tr
tr
tr
tra
a
a
a ec
ec
ec
ec
econ
on
on
o om
om
om
om
omia
ia
ia
ia.
. Es
Es
Es
Es
Es
Es
va
va
va
van
n
n
n cr
cr
cr
cr
cr
cr
cr
cr
cr
c ea
ea
ea
ea
e r
r
r
r
r mo
mo
mo
mo
molt
lt
lt
lt
ltes
es
es
es e
e
e
emp
mp
mp
mp
mpre
re
re
re
rese
se
se
ses
s
s no
no
no
nove
ve
ve
ve
v s,
s,
s,
s, e
e
e
e
e
e
e
ent
nt
nt
ntre
re
re
re
re
re
re
le
le
le
le
les
s
s
s qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
q al
al
al
al
als
s
s
s de
de
de
de
dest
st
st
staq
aq
aq
aq
aque
ue
ue
uen
n
n
n le
le
le
le
les
s
s
s tí
tí
tí
tí
tí
tí
tí
tí
tí
típi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
pi
p qu
qu
qu
qu
q es
es
es
d’
d’
d’
d’
d aq
aq
aq
aq
aque
ue
ue
ue
ue
ue
ue
u st
st
st
st
st
sta
a
a
a se
se
se
se
sego
go
go
go
go
go
go
gona
na
na
na
na
na o
ona
na
na
na
nada
da
da
da
d i
i
i
ind
nd
nd
ndus
us
us
ustr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
tria
ia
ia
ia
ia
i li
lit-
t-
t-
t-
t-
t-
za
za
za
za
za
z do
do
do
do
dora
ra
ra
ra
ra
ra:
:
: le
le
le
le
les
s
s
s el
el
el
el
elèc
èc
èc
èc
èctr
tr
tr
tr
t iq
iq
iq
iq
ique
ue
ue
ue
ues,
s,
s, l
les
es
es
es q
quí
uí
uí
uími
mi
miqu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
ques
es
es
es
e i
i
i
le
le
le
le
le
l s
s
s me
me
me
me
me
me
meta
ta
ta
ta
t l·
l·
l·
l·lú
lú
lú
lúrg
rg
rg
rg
rgiq
iq
iq
iq
ique
ue
ue
ue
ues
s
s es
es
es
es
espe
pe
pe
p ci
ci
ci
cial
al
al
al
a it
it
it
i za
zade
de
de
de
de
de
de
de
de
d s
s en
en
en
en
e
co
co
co
co
c ns
ns
ns
ns
nstr
tr
tr
truc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
ucci
ci
ci
ci
cion
on
on
on
o s
s
s me
me
me
me
me
m tà
tà
tà
tà
tàl·
l·
l·
l·
l li
li
li
li
liqu
qu
qu
q es
es
es
es i
i d
d
d
de
e
e ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
maqu
qu
qu
qui-
i-
i-
i-
i-
nà
nà
nà
nà
nà
nàri
ri
ri
ri
r a.
a.
a.
a A
A
A
A
A l
la
a
a Ca
Ca
Ca
Ca
Cata
ta
ta
ta
talu
lu
luny
ny
ny
ny
n a
a
a ce
ce
ce
ce
c nt
nt
nt
ntra
ra
ral
l
l ca
ca
ca
cal
l
l
l de
de
de
de
de
de
d s-
s-
s-
s-
ta
ta
ta
ta
taca
ca
ca
car
r
r
r la
la
la
la
la c
c
cre
re
re
re
re
reac
ac
ac
ac
ac
a ió
ió
ió
ió
ió d
d
d
d’e
’emp
mp
mp
mp
mpre
re
re
rese
se
se
se
ses
s
s co
co
co
co
com
m
m
m
m
m la
la
la
la
Co
Co
Co
Co
Co
C mp
mp
mp
mp
mp
mpañ
añ
añ
añ
añía
ía
ía
ía F
Fab
ab
ab
abri
ri
ril
l
l de
de
de
de
de C
C
Car
ar
ar
ar
ar
ar
ar
ar
ar
arbo
bo
bo
bo
bo
bo
bo
bo
bo
bo
b ne
ne
ne
ne
nes
El
El
El
El
E éc
éc
éc
éc
éctr
tr
tr
tric
ic
ic
i os
os
os
os
o a
a
a
al
l
l te
te
te
te
term
rm
rm
rme
e
e de
de
de
de
d C
Cas
as
as
a te
te
te
tell
ll
llga
ga
ga
ga
g lí
lí
lí
lí
lí
lí
lí
lí
lí,
,
,
, el
el
el
el
el
els
Ne
Ne
Ne
Ne
Ne
N um
um
um
um
um
umát
át
át
át
át
á ic
ic
ic
ic
i os
os
os
os
os N
N
N
N
Nac
ac
acio
io
io
iona
na
na
nal
l
l
l –d
–d
–d
–des
es
es
espr
pr
pr
pr
prés
és
és
Pi
Pi
Pi
Pi
Pire
re
re
re
r ll
ll
ll
ll
lli–
i–
i–
i a
M
M
M
Man
an
an
an
a re
re
re
resa
sa
sa
sa,
,
, l’
l’
l’
l’
l’ex
ex
expl
pl
pl
pl
pl
plot
ot
o ac
ac
ac
ac
ació
ió
ió
i d
de
e
e
e
e le
le
le
le
le
le
les
sa
sa
sa
sa
s ls
ls
ls
ls
ls p
p
pot
ot
ot
ot
ot
o às
às
às
às
às
às
às
à si
si
si
si
s qu
qu
qu
qu
ques
es
es
es
es d
d
de
e
e Sú
Sú
S ri
ri
ri
ria
a
a pe
pe
pe
pe
per
r
r pa
pa
pa
part
rt
rt
rt
rt d
de
e
e
e
e la
la
la
la
la
be
be
be
be
be
be
b lg
lg
lg
lg
lga
a
a
a So
So
So
So
So
So
So
Solv
lv
lv
lv
l ay
ay
ay
ay
ay o
o l
la
a
a gr
gr
gr
gran
an
an
an f
f
fàb
àb
àb
àbri
ri
ri
rica
ca
ca
ca de
ci
ci
ci
ci
cime
me
me
me
m nt
nt
nt
nt
n d
d
del
el
el
el
el
el
el
el
e C
C
C
C
Clo
lo
lo
lot
t
t de
de
de
del
l Mo
Mo
Mo
Moro
ro a
al
l
l
l Be
Be
Be
Berg
rg
rg
rgue
ue
ue
ue
ue
ue
ue
ue
u dà
dà
dà
dà
dà.
Ta
Ta
Ta
Ta
Ta
Ta
Ta
Ta
Ta
Tamb
mb
mb
mb
m é
é
é
é és
és
és
és
és
és e
e
l
l
l mo
mo
mo
m me
me
me
ment
nt
nt
n e
e
en
n
n qu
qu
qu
què
è
è s’
s’
s’
s in
in
in
inic
icia
ia
ia
ia
ia
ia
i l
l
l
l
a
co
co
co
c ns
ns
ns
nstr
tr
tr
truc
uc
uc
uc
uc
u ci
ci
ci
ci
c ó
ó
ó de
de
de
d m
m
maq
aq
aqui
ui
u nà
nà
nà
nà
n ri
ri
ri
r a
a
a tè
tè
tè
tè
tè
tè
tè
tè
tè
t xt
xtil
il
il a
a
a
Ma
Ma
Ma
Ma
Ma
Ma
Ma
Manr
nr
nr
nr
nres
es
es
esa»
a»
a»
a»
a»
a»
a»
a»
a».
Aq
Aq
Aq
Aq
Aque
ue
ue
ue
uest
st
st
st
st
sta
a vi
vi
vi
vi
visi
si
si
sió d
ó d
ó de
e
e la
la s
sit
itua
ua
ua
ua
ua
uaci
ci
ci
ci
ció
ó
ó
ó ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
econ
on
on
on
on
o ò-
ò-
ò-
ò-
ò-
ò-
ò-
ò
mi
mi
mi
m ca
ca
ca
ca
ca
ca d
d
d
de
e co
co
co
c me
me
me
me
m nç
nçam
amen
ents
ts
ts d
de
e
e se
se
se
se
se
se
se
se
se
se
se
se
se
se
se
se
segl
gl
gl
gl
gl
gl
gl
gl
gl
g e
e
e
e es
es
es
es
e
co
co
co
co
c mp
mp
mp
mp
mp
mple
le
le
le
leme
me
me
me
me
ment
nt
nt
nta
a
a am
am
am
amb
b
b la
la
la d
de
e
e Fe
Fe
Fe
Ferr
rr
rrer
er
er
er
er de
e
e
e
e
e va
va
va
va
va
v lo
lo
lo
lo
lo
l -
ra
ra
ra
ra
ra
ra
r r
r
r co
co
co
co
co
corr
rr
rr
rr
rrec
ec
ec
ecta
ta
t me
me
me
m nt
nt
nt
n e
en
n
n el
el
el
el
el n
n
nou
ou
ou
ou c
con
on
on
on
on
on
on
on
onte
te
te
te
text
xt
x l
la
in
in
in
in
in
in
infl
fl
fl
fl
fluè
uè
uè
uè
u nc
nc
nc
nc
n ia
ia
ia
ia
ia d
del
el
el
els
s
s
s ca
ca
ca
canv
nv
nv
nv
nvis
is
is
is
is s
soc
oc
oc
oc
ocia
ia
ia
ia
ials
ls
ls
ls
ls i
i
i
i p
ro
ro
ro
ro
r du
du
du
du
duc-
c-
c-
c-
c-
c-
c
ti
ti
ti
ti
ti
tius
us
us
us
us
us,
, en
en
en u
u
una
na
na
n s
s
soc
oc
oc
oc
ocie
ie
ie
ie
ie
i ta
ta
ta
ta
ta
tat
t
t
t ca
ca
ca
ca
ca
c da
da
da
da
da
da v
v
v
veg
eg
eg
eg
eg
egad
ad
ad
ad
ad
ad
a a
a
a mé
mé
mé
mé
mé
més
di
di
di
di
di
di
d vi
vi
vi
vi
vidi
di
di
di
di
d da
da
da
da
da
da e
e
ent
nt
ntre
re u
una
na
na
na
na m
m
m
min
in
in
in
inor
or
or
or
o ia
ia
ia
ia
ia bur
ur
ur
ur
urge
ge
ge
gesa
sa
sa
sa
ca
ca
ca
c da
da
da
da c
c
c
cop
op
op
op
op
op m
m
m
m
m
m
m
m
és
és
és
és p
p
pod
od
od
oder
er
er
eros
os
os
osa
a
a i
i un
una
a
a gr
gr
gr
gr
gran
an
an
an
an
an
an
an
an
a
ma
ma
ma
ma
m ss
ss
ss
ss
s a
a
a
a de
de
de
de tre
re
re
re
re
reba
ba
ba
ba
b ll
ll
ll
llad
ad
ad
ad
ad
ador
ors
s ex
ex
ex
ex
e pl
pl
pl
pl
p ot
ot
ot
ot
otat
at
at
at
ats
s
s i
i
i
i
i de
de
des-
s-
s-
s-
s-
s-
s-
or
or
or
or
orga
ga
ga
ga
gani
ni
ni
nitz
tz
tz
tz
tzat
at
at
ats.
s. E
E
En
n
n aq
aq
aq
aq
a ue
ue
ue
uest
st
st
st s
sen
en
en
enti
ti
tit,
t,
t,
t F
F
F
F
er
er
er
erre
re
re
re
re
re
re
re
r r
re
re
re
re
re
re
re
re
re
reco
co
co
co
cord
rd
rd
rd
rda
a
a el
el
el
el
el
e s
s ca
ca
canv
nv
nv
nvis
is
is
is q
que
ue
ue
ue
ue v
va
a
a vi
vi
vi
vi
v ur
ur
ur
ur
ur
ur
u e
Ca
Ca
Ca
Cata
ta
ta
ta
talu
lu
lu
lu
lu
lu
lu
l ny
ny
ny
ny
ny
ny
ny
ny
ny
nya
a
a en
en
en
en
en e
el
l
l si
si
si
sist
st
st
st
s em
em
em
ema
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
p od
od
od
od
od
od
od
od
od
oduc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
ucti
ti
ti
ti
ti
ti
t u:
u:
u:
u «
«
«La
La
La
La
La
La
La
La
La
La
L
«
fi
fi
fi
fil·
l·
l·
l·
l·
l lo
lo
lo
lo
loxe
xe
xe
xe
xera
ra
ra
ra
ra
ra
ra
ra
ra h
h
h
h
h
h
hav
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
avia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia d
d
d
d
d
d
des
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
estr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
t uï
uï
uï
uï
uï
uï
uï
uï
uï
uï
uï
uï
uït
t
t
t le
le
le
le
le
le
le
le
les
s
s
s
s
s vi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
v ny
ny
ny
ny
ny
ny
ny
nyes
es
es i
i
i
i
mo
mo
mo
m lt
lt
lt
lts
s
s
s
s
s pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
page
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
geso
so
so
so
so
so
so
so
so
so
sos
s
s
s
s em
em
em
em
em
emig
ig
ig
ig
ig
ig
igra
ra
ra
rave
ve
ve
ve
ven
n
n a
a
a le
le
le
les
s
s
s
s ci
ci
ci
ci
ci
c ut
ut
utat
at
at
ats.
s.
s.
El
El
El
El
El
El
El
El
El
E s
s
s
s
s
s
s pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
p ge
ge
ge
ge
ge
ge
g so
so
so
so
sos
s va
va
va
va
van
n
n
n
n
n
n cr
cr
cr
cr
crea
ea
ea
ea
ea
ea
ea
ea
ea
ear
r
r si
si
si
si
si
si
si
si
si
si
s nd
nd
nd
nd
nd
ndic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
icat
at
at
at
at
at
at
at
at
at
ats
s
s
s
s
s
s
s i
co
co
co
co
co
co
co
co
co
c op
op
op
op
op
op
op
oper
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
erat
at
at
at
at
at
at
at
at
at
at
a iv
iv
iv
iv
iv
iv
iv
iv
iv
iv
ives
es
es
es
es
es
es p
p
p
p
p
p
p
p
p
p
per
er
er
er
er
er
er
e r
r
r
r
r
red
ed
ed
ed
ed
ed
ed
ed
ed
ed
edui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
uir
r
r
r
r
r
r
r
r
r de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
d sp
sp
sp
sp
sp
sp
sp
spes
es
es
es
e es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es e
e
e
en
n
n
n
n la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
prod
od
od
od
od
od
od
od
od
od
od
od
oduc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
uc
u ci
ci
ci
ci
ci
ci
ci
ci
ció
ó
ó
ó de
de
de
de
de
de
de p
p
p
p
p
p
pro
ro
ro
ro
ro
rodu
du
du
du
du
du
du
du
du
du
du
du
d ct
ct
ct
ct
ct
ct
ct
ct
ct
ct
ct
ct
ct
ctes
es
es
es
es
es
es
es a
agr
gr
gr
gr
g íc
íc
íc
íc
ícol
ol
ol
ol
oles
es
es
e i
i
i
i v
v
van
an
an
ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
have
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ver
r
r
r
r de
de
de
de
de d
d
des
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
e en
en
en
en
en
en
envo
vo
vo
volu
lu
lu
lu
lu
lu
lu
lu
lu
lu
lupa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
pa
par
r
r
r
r
r
r no
no
nove
ve
ves
s
s fo
fo
fo
fo
fo
f rm
rm
rm
rm
rm
rmes
es
es
es
es
es
es
es
es
es
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
d c
on
on
on
on
onre
re
re
re
re
r ar
ar
ar
ar
a .
.
. Le
Le
Le
Le
Les
s
s
s
s no
no
no
no
no
no
no
no
nove
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ves
s
s te
te
te
te
te
te
t cn
cn
cn
cn
cn
cn
cn
cn
c ol
ol
ol
ol
ol
ol
ol
ol
ol
ol
olog
og
og
og
og
og
og
ogie
ie
ie
ie
ie
ie
ie
ie
ie
ie
ie
ies
s
s qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
que
s’
s’
s’
s’
s’an
an
an
an
a av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
a en
en
en
en
en
en
en
en
en
e i
i
i
i t
nt
nt
nt
nt
nt
nt
ntro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
r du
du
du
du
du
du
du
du
du
du
du
duin
in
in
in
in
in
in
in
int
t
t
t
t –m
–m
–m
–m
–m
–m
–m
–m
–m
–m
–m
–màq
àq
àq
àq
àq
àq
àq
àqui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
uine
ne
ne
ne
ne
ne
ne
ne
ne
ne
ne
ne
ne
n s
s
s
s
s mé
mé
mé
mé
mé
mé
mé
mé
mé
mé
mé
mé
mé
més
mo
mo
mo
mo
mo
mo
mo
mo
mo
mo
mo
mode
de
de
de
d rn
rn
rn
rn
rn
rnes
es
es
es
es
es
es
es
es–
–
–
– im
im
im
im
im
im
im
im
im
im
im
im
impl
pl
pl
pl
pl
pl
pl
pl
pl
pl
pl
pl
pl
pl
p ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
icav
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
aven
en
en
en
en
en
en
en
en
en
en
en
en
e c
an
an
an
anvi
vi
vi
vi
vi
v s
s
s
s
s en
en
en
en
en
en
en
en
en
e
l’
l’
l’
l’
l’
l or
or
or
or
or
or
or
or
or
o ga
ga
ga
ga
ga
ga
ga
ga
ga
ga
ga
ga
ga
ga
ga
gani
ni
ni
ni
ni
ni
ni
n tz
tz
tz
tz
tz
tz
tz
tzac
ac
ac
ac
ac
ac
ac
ac
ac
ació
ió
ió
ió
ió
ió
ió
ió
ió
ió
ió d
d
d
d
d
d
d
d
d
d
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el t
t
t
t
t
t
t
t
t
t
t
t
tre
re
re
re
re
re
re
re
re
re
re
re
re
re
reba
ba
ba
ba
ba
ba
b ll
ll
ll
ll
ll q
q
que
ue
ue
ue
ue
ue
ue
ue
ue
ue
ue
ue
ue
ue
ue
ue n
n
no
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o se
se
se
se
se
se
se
se
se
se
se
se
s m-
m-
m-
m-
m-
m-
m
pr
pr
pr
pr
pre
e
e
e
e er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
eren
en
en
en
en
en
en
en
en
en
en
en b
b
b
ben
en
en
en
en
en
en
en
en
en
en v
v
v
v
v
is
is
is
is
is
is
is
is
is
is
is
is
is
is
is
is
isto
to
to
to
to
to
t s
s
s
s
s
s
s pe
pe
pe
pe
pe
p ls
ls
ls
ls
ls
ls
ls t
tre
re
re
re
re
re
re
reba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
b ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
l ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ador
or
or
or
or
or
or
or
or
or
ors.
s.
s.
s.
s.
s.
s.
s.
s.
s.
s
En
En
En
En
En
En
En
En
En
E e
e
e
el
l
l
l tè
tè
tè
tè
tèxt
xt
xt
xtil
il
il
il
il
il,
,
, pe
pe
pe
pe
per
r
r
r ex
ex
ex
exem
em
em
em
em
e pl
pl
pl
pl
p e,
e,
e,
e, e
e
e
es
s
s
s de
de
de
de
de
de
de
de
de
dema
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
m na
na
na
na
na
na
nava
va
va
va
va
va
va
v
po
po
po
po
po
po
po
po
po
port
rt
rt
rt
rt
rt
r ar
ar
ar
ar
ar
ar t
t
tre
re
re
re
res
s
s
s
s te
te
te
te
te
te
te
te
te
te
tele
le
le
le
lers
rs
rs
rs
rs i
i
i n
n
no
o
o do
do
do
dos.
s.
s.
s.
s.
s.
s. E
En
n aq
aq
aq
aq
aq
aq
aq
aq
aq
aq
aq
aque
ue
ue
ue
ue
u st
st
st
st
s
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
ma
marc
rc
rc
rc
rc d
d
d
de
e
e ca
ca
ca
ca
ca
c nv
nv
nvi,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i,
i l
l
l
l
la
a
a
a in
in
in
in
in
i ce
ce
ce
ce
cert
rt
rt
rtes
es
es
esa
a
a
a cr
cr
cr
crea
ea
ea
ea
e da
da
da
da
da
da
da
da
ex
ex
ex
expl
pl
pl
pl
pl
p ic
ic
ic
ic
i a
a
a
a le
le
le
les
s
s
s mo
mo
mo
mo
m bi
bi
bi
bili
li
li
li
li
litz
tz
tz
tz
tzac
ac
ac
ac
ac
ac
ac
a io
io
io
io
i ns
ns
ns
ns s
s
soc
oc
oc
ocia
ia
ia
ials
ls
ls i
i
i
i
l’
l’
l’
l’
l’èx
èx
èx
èx
èx
èx
èx
èxit
it
it
it
it
it
it
it
it
it
it
it
it
it
it
i c
c
c
c
cad
ad
ad
ad
ada
a
a
a ve
ve
ve
vega
ga
ga
ga
ga
ga
g da
da
da
da
da
da
da
da m
m
m
m
m
és
és
és
és
és
és g
g
g
g
g
g
g
g
g
gra
ra
ra
ra
r n
n
n
n de
de
de
de
de
d n
n
n
nov
ov
ov
ov
ov
ov
ov
ov
ov
ov
ov
oves
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
e
fo
fo
fo
fo
f rm
rm
rm
rm
rmes
es
es
es a
a
ass
ss
ss
ssoc
oc
oc
oc
oc
oc
oc
oc
oc
oc
oc
ocia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
iati
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
tive
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ves.
s.
s.
s N
N
No
o
o
o er
er
er
eren
en
en p
p
p
p
pro
ro
ro
ro
rote
te
te
test
st
st
stes
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
de
de
de
de
de
de
de m
m
m
mis
is
is
is
isèr
èr
èr
èr
èria
ia
ia
ia
ia –
–
le
le
le
le
le
le
le
le
le
le
le
le
le
le
le
les
s
s
s
s
s
s da
da
da
da
da
da
da
da
da
da
da
da
da
da
da
da
da
dade
de
de
de
de
de
de
de
de
des
s
s
s
s
s ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
econ
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
onòm
òm
òm
òm
òm
òm
òm
òm
òm
òm
òm
òm
òm
òmiq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
ique
ue
ue
ue
ue
ue
ues
s no
no
no
ho
ho
ho
ho
ho i
i
i
i
nd
nd
nd
nd
ndiq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
iq
ique
ue
ue
uen
n
n
n pa
pa
pa
pa
pa
pas–
s–
s–
s–
s–
s–
s s
s
sin
in
in
in
in
in
in
in
in
i ó
ó
ó
ó
ó
ó pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
p ot
ot
ot
ot
ot
otes
es
es
es
este
te
te
tes
s
s
s
s de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
ca
ca
ca
ca
ca
canv
nv
nv
nv
nv
nv
nv
nv
nv
nvi,
i,
i,
i,
i,
i,
i q
q
q
ue
ue
ue
ue r
r
r
r
ref
ef
ef
ef
ef
efle
le
le
lect
ct
ct
ct
ctie
ie
ie
ien
n
n
n el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
e s
s
s ca
ca
ca
ca
canv
nv
nv
nv
nv
n is
is
is
is
is s
s
s
soc
oc
oc
oc
ocia
ia
ia
ia
ia
ia
ials
ls
ls
ls
ls
ls
ls
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
q e
e
e
e s’
s’
s’
s’
s es
es
es
es
es
es
es
es
es
esta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
tave
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
v n
n
n
n
n pr
pr
pr
pr
pr
prod
od
od
od
od
od
od
od
od
od
od
od
odui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
ui
uint
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
n ».
».
».
».
»
Vi
Vi
Vi
Vi
Vi
Vi
Vi
V ró
ró
ró
ró
ró
ró
ró
ró
ró
r s
s
s
s
s
s
s ho
ho
ho
ho
ho
ho r
r
rat
at
at
at
at
at
at
at
at
at
at
at
a if
if
if
if
if
if
if
if
if
if
ific
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ica
a i
i
i co
co
co
co
co
co
co
co
co
conc
nc
nc
nc
nc
nc
nc
nc
nc
ncre
re
re
re
re
re
re
re
reta
ta
ta
ta:
:
: «Al
Al
Al
Al
Al
Al
Al
Al
Al
Altr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
tr
t es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
«
se
se
se
se
sect
ct
ct
ct
ctor
or
or
or
or
or
ors,
s,
s,
s,
s,
s,
s,
s c
c
c
c
com
om
om
om
om
om
o e
e
el
l
l
l
l de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de l
l
l
l
a
a
a
a fa
fa
fa
fa
fa
fa
fabr
br
br
br
br
br
br
br
br
br
bric
ic
ic
ic
ic
ic
icac
ac
ac
ac
ac
ac
ació
ió
ió
ió
ió
ió
ió
i d
d
d
d
de
ve
ve
ve
ve
ve
v te
te
te
te
tes
s
s
s de
de
de
de
de c
c
cot
ot
ot
ot
o ó,
ó,
ó,
ó, e
est
st
st
st
st
s av
av
av
av
av
aven
en
en
en
en
en i
i
i
i
imm
mm
mm
mm
mm
mmer
er
er
er
er
er
e so
so
so
sos
s
s en
en
en
en
en u
u
un
ca
ca
ca
ca
canv
nv
nv
nvi
i te
te
te
te
tecn
cn
cn
cn
cnol
ol
ol
ol
ològ
òg
òg
òg
òg
ògic
ic
ic
ic
ic
ic c
c
c
c
cau
au
au
au
au
au
a sa
sa
sa
sa
sa
sa
sat
t
t pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
per
l’
l’
l’
l’
l’el
el
el
el
elec
ec
ec
ec
ec
e tr
tr
tr
tr
tr
trif
if
if
if
ific
ic
ic
ic
icac
ac
ac
ac
ació
ió
ió
ió.
. Mo
Mo
Mo
Mo
Mo
Molt
lt
lt
lt
l s
s
s op
op
op
op
oper
er
er
er
e ar
ar
ar
ar
a is
is
is
is
is q
q
q
que
ue
ue
ue
u t
tre
re
re
re
re-
ba
ba
ba
ba
ba
ball
ll
ll
ll
ll
llav
av
av
av
av
a en
en
en
en
en a
a
a
a
amb
mb
mb
mb
m e
e
e
ene
ne
ne
ne
ne
ne
nerg
rg
rg
rg
rg
r ia
ia
ia
ia
ia m
man
an
an
an
a ua
ua
ua
ua
ual
l
l es
es
es
es
es
es
e v
v
v
van
an
an
an
an
ar
ar
ar
ar
arru
ru
ru
ruïn
ïn
ïn
ïnar
ar
ar
ar i
i
i
i e
es
s
s va
va
va
va p
p
p
pro
ro
ro
rodu
du
du
duir
ir
ir
ir
ir u
un
n
n
n ll
ll
ll
ll
l ar
ar
ar
ar
arg
g
g
g co
co
co
con-
n-
n-
n
fl
fl
fl
fl
fl
f ic
ic
ic
icte
te
te
te
te a
a
amb
mb
mb
mb
mb v
v
vag
ag
ag
ag
a ue
ue
ue
ues
s
s i
i
i bo
bo
bo
boic
ic
icot
ot
ot
otts
s
s
s qu
qu
qu
qu
qu
q e
e va
va
va
va
va
du
du
du
dura
ra
ra
ra
rar
r
r
r
r en
en
en
entr
tr
tre
e
e
e 19
19
19
1904
04
04
04 i 191
91
91
91
9 0
0 i
i
i qu
qu
qu
que
e
e no
no
no
no
no
n e
es
s
s
s va
va
va
ac
ac
ac
acab
ab
ab
ab
abar
ar
ar
ar f
f
f
f
fin
in
in
ins
s
s
s a
a
a la
la
la
la r
ree
ee
ee
e st
st
st
stru
ru
ru
ruct
ct
ctur
ur
ur
ur
ur
ur
urac
ac
ac
ació
ió
ió
ió
ió d
del
el
el
e
se
se
se
sect
ct
ct
ctor
or
or
or
or, m
,m
,m
,m
, en
en
en
entr
tr
tr
tr
tr
t e
e
e la
la
la
la
la r
r
res
es
esta
ta
ta
ta d
del
el
el
e tèx
èx
èx
èxti
ti
ti
ti
til
l
l es
es
es
esta
ta
ta
tava
va
va
re
re
re
re
rela
la
la
lati
ti
ti
ti
tiva
va
va
va
vame
me
me
ment
nt
nt
nt p
p
p
pac
ac
ac
ac
a if
if
if
ific
ic
ic
icat
at
at
at».
».
».
»
Ai
Ai
Ai
Ai
Ai
A xí
xí
xí
xí d
d
d
don
on
on
on
o cs
cs
cs
cs
c ,
,
, la
la
la
la s
s
sit
it
it
itua
ua
ua
ua
uaci
ci
ci
ció
ó
ó
ó ec
ec
ec
ec
e on
on
on
onòm
òm
òm
òm
òmic
ic
ic
ica
a
a
a no
no
no
n
er
er
er
er
er
era
a
a es
es
es
es
e pe
pe
pe
peci
ci
ci
cial
al
al
alme
me
me
me
ment
nt
nt
nt d
d
d
dol
ol
ol
olen
en
en
e ta
ta
ta
ta i
i
i e
e
el
l
l
l br
br
br
brot
ot
ot
ot d
d
d
de
vi
vi
vi
viol
ol
ol
o èn
èn
ènci
ci
ci
ci
c a
a
a
a
a de
de
de
de l
l
la
a
a
a Se
Se
Se
Setm
tm
tm
t an
an
an
ana
a
a
a Tr
Tr
Tr
Tr
Tràg
àg
àg
àgic
ic
ic
ica
a
a ca
ca
ca
ca
c l
bu
bu
bu
bu
bu
busc
sc
sc
sc
scar
ar
ar
ar
ar-l
-l
-l
- o
o
o
o
o
o en
en
en
en
en u
u
un
n
n
n co
co
co
cont
nt
nt
ntex
ex
ext
t
t
t so
so
so
soci
ci
ci
cial
al
al
al i
i
i
i p
p
p
pol
ol
ol
olít
ít
ít
ític
ic
ic
ic.
Fe
Fe
Fe
Fe
Fe
F rr
rr
rr
rrer
er
er
er e
exp
xp
xp
xp
xpli
li
li
lica
ca
ca
ca q
q
q
que
ue
ue
ue d
des
es
es
es d
d
d
del
el
el
el s
s
s
seg
eg
eg
eg
eg
eg
eg
eg
eg
egle
le
le
le X
X
X
XIX
IX
IX
IX,
«l’
l’
l’
l’
l’ac
ac
ac
ac
ac
ac
acum
um
um
um
um
um
umul
ul
ul
ul
ulac
ac
ac
ac
a ió
ió
ió
ió
ió d
d
d
de
e
e
e ca
ca
ca
capi
pi
pi
pita
ta
ta
tals
ls
ls
ls h
h
hav
av
av
av
avia
ia
ia
ia p
p
p
por
or
or
orta
ta
tat
a
a
a
a
a l’
l’
l’
l’
l ap
ap
ap
apar
ar
ar
aric
ic
i ió
ió
ió d
d
d’u
’u
’u
’una
na
na
na b
b
b
bur
ur
ur
ur
urge
ge
ge
ge
g si
si
si
si
sia
a
a
a
a qu
qu
qu
que
ex
ex
ex
ex
e pr
pr
pr
pr
pres
es
es
es
e sa
sa
sa
sa
sava
va
va
va a
amb
mb
mb
mb
mb n
n
n
nov
ov
ov
oves
es
es
es
es
e f
f
f
f
or
or
or
or
o me
me
me
me
mes
s
s
s cu
cu
cu
cu
c lt
lt
lt
lt
ltu-
u-
u-
u-
ra
ra
ra
ra
ra
ra
rals
ls
ls
ls
ls i
i
i s
s
soc
oc
oc
oc
o ia
ia
ia
ials
ls
ls
ls
ls
ls e
el
l se
seu
u po
po
po
po
po
p de
de
de
de
der
r (l
(l
(l
(les
es
es
es
es s
s
s
ses
es
es
es
e si
si
si
si
s on
on
on
on
o s
al
al
al
al
a G
G
G
Gra
ra
ra
ra
r n
n
n Te
Te
Te
T at
at
at
at
at
at
atre
re
re
re
re
r del
el
el
el Lic
iceu
eu
eu
eu
eu e
e
en
n
n se
se
se
seri
ri
ri
rien
en
en
en u
u
u
un
ex
ex
ex
ex
e em
em
em
em
empl
pl
pl
pl
ple)
e)
e)
e) i
i
i a
a l
l’a
’a
’alt
lt
lt
lt
lt
l ra
ra
ra
r b
ban
an
an
anda
da
da,
, tr
tr
t eb
ebal
al
al
al
alla
la
la
la-
do
do
do
do
do
do
do
dors
rs
rs
rs
rs q
q
q
q
q
que
ue
ue
ue
ue p
p
p
pro
ro
rote
te
te
te
t st
st
st
stav
av
av
aven
en
en
en
en p
p
p
p
per
er
er
er
e l
l
l’i
’i
’inc
nc
nc
nc
n re
re
r me
me
ment
nt
nt
nt
pa
pa
pa
pa
palp
lp
lp
lpab
ab
ab
ab
able
le
le
le
le d
d
d
d
de
e
e
e
e le
le
le
le
les
s di
di
di
dife
fe
fe
fe
ferè
rè
rè
rè
rènc
nc
nc
ncie
ie
ie
ies
s
s so
so
so
soci
ci
ci
ci
cial
al
al
als.
s. E
Els
ls
tr
tr
tr
treb
eb
eb
eb
ebal
al
al
alla
la
la
lado
do
do
dors
rs
r v
van
an
a c
cre
re
r ar
ar
ar
ar s
sin
in
in
indi
di
di
di
d ca
ca
cats
ts
ts
ts p
p
p
per
er
er
er
e
de
de
de
de
de
d fe
fe
fe
fe
fe
fe
fe
fe
fe
f ns
ns
ns
ns
ns
ns
ns
ns
ns
ns
n ar
ar
ar
ar
ar
ar
ar
ar
ar
a l
l
l
l
les
es
es
es
es
es
es
es
es r
r
r
r
i
ei
ei
ei
ei
ei
ei i
vi
vi
vi
vi
v d
nd
nd
nd
ndic
ic
ic
ic
ic
icac
ac
ac
ac
acio
io
io
io
ions
ns
ns
ns
ns l
l
l
lab
ab
ab
ab
abor
or
or
or
oral
al
al
al
al
al
als
s
s
s i
va
va
va
va
va
van
n
n
n
n de
de
de
de
de
d se
se
se
se
se
se
senv
nv
nv
nv
nvol
ol
ol
olup
up
up
up
up
up
u ar
ar
ar
ar
ar u
u
una
na
na
na i
i
ide
de
de
deol
ol
ol
ol
o og
og
o ia
ia
ia
ia
ia r
rep
ep
ep
ep
epu-
u-
u-
u-
bl
bl
bl
bl
b ic
ic
ic
ic
ican
an
an
an
ana
a
a qu
qu
qu
qu
qu
que
e
e pr
pr
pr
pr
pr
pr
p ed
ed
ed
ed
edic
ic
ic
icav
av
av
av
av
a a
a
a la
la
la
la
la r
rup
up
up
up
uptu
tu
tu
tura
ra
ra
ra
so
so
so
s ci
ci
ci
ci
ci
c al
al
al
al
a .
. La
La
La
La
La c
con
on
on
o vi
vi
vi
vi
vi
vivè
vè
vè
vè
vènc
nc
nc
nc
ncia
ia
ia
ia
i n
n
n
no
o er
er
era
a
a fà
fà
fà
fà
fàci
ci
ci
cil
l
l
l i
me
me
me
me
m ny
ny
ny
ny
ny
n s
s
s
s en
en
en
en
en u
u
un
n
n
n
n si
si
si
si
si
s st
st
st
st
stem
em
em
em
em
e a
a
a po
po
p lí
lí
líti
ti
tic
c
c
c co
co
co
com
l’
l’
l’
l’
l’es
es
es
es
es
e pa
pa
pa
pa
pa
p ny
ny
ny
ny
nyol
ol
ol
ol
ol
ol q
q
que
ue
ue
ue
ue
u d
d
d
d
d
dei
ei
ei
ei
ei
eixa
xa
xa
xa
xa
xava
va
va
va
v f
f
f
for
or
or
o a
a al
al
al
al
a n
n
n
nou
ou
ou
ou
mo
mo
mo
movi
vi
vi
vi
vi
v me
me
me
m nt
nt
nt
nt
nt
nt o
o
o
obr
br
br
br
brer
er
er
er
er».
».
».
»
D’
D’
D’
D’
D un
un
un
un
una
a
a
a ma
ma
ma
ma
mane
ne
ne
ne
ne
ne
n ra
ra
ra
r s
sem
em
em
em
embl
bl
bl
bl
blan
an
an
ant
t ho
ho
ho
ho
ho i
int
nt
n er
er
er
erpr
pr
pr
p et
et
et
et
e a
Vi
Vi
Vi
Vi
V ró
ró
r s,
s,
s,
s qu
qu
qu
qu
q e
e
e re
re
re
re
r ma
ma
ma
ma
marc
rc
rc
rc
rc
r a
a
a el
el
el
el
e f
f
fet
et
et q
q
que
ue
ue
ue «e
«e
«e
«el
l
l
l re
re
re
re
reto
to
to
torn
rn
rn
r
a
a la
la
la
la p
p
pol
ol
ol
ol
o ít
ít
ít
ít
ít
í ic
ic
ic
ic
ica
a
a
a
a im
im
im
im
i pe
pe
pe
pe
peri
ri
r al
al
al
al
al
al
al
al
al
alis
is
is
i ta
ta
ta
t p
p
p
per
er
er
er p
p
par
ar
ar
art
d’
d’
d’
d’Es
Es
Es
Es
Espa
pa
pa
pa
pany
ny
ny
ny
nya
a
a
a
a te
te
te i
ni
ni
ni
nia
a
a
a du
du
du
du
d es
es
es
es
e l
l
l
lec
ec
ec
ectu
tu
tu
ture
re
res
s cl
cl
clar
ar
ar
ara-
a-
me
me
me
m nt
nt
n d
d
dif
if
if
if
if
if
if
if
if
if
if
if
if
ifer
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
eren
en
en
en
en
en
en
en
en
e ci
ci
ci
ci
ci
ci
ci
ci
ciad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
a es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es a
a
a
a
a
a
a
a
a
a C
C
C
C
at
at
a al
al
alun
unya
ya
ya.
D’
D’
D’
D un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
una
a
a
a ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
b nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nda,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a,
a l
l
l
l
l
l
l
l
l
la
a
a
a
a
a
a
a
a bu
bu
bu
bu
bu
bu
bu
bu
bu
bu
bu
bu
bu
bu
bu
bu
b rg
rg
rg
rg
rg
rg
rg
rg
rg
rg
rg
rg
rg
rges
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
e ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia h
h
h
ho
o
o
o
o
o
o
o
o
o ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
veia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia c
c
c
c
com
om
om
om
om
om
om
om
om
om
om
om
om
om
om
om
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
una
a
a op
op
op
op
op
op
op
op
op
op
op
op
op
opor
or
or
or
or
or
or
or
or
or
o tu
tu
tu
tuni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
ni
nita
ta
ta
ta
tat
t
t
t
t ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
ec
econ
on
on
on
on
on
on
onòm
òm
òm
òm
òm
òm
òm
òm
òm
ò ic
ic
ic
ic
ica
a
a
a
a pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
p r
r ob
ob
ob
ob
ob
ob
ob
ob
ob
ob
ob
ob
obri
ri
ri
ri
ri
ri
ri
ri
ri
ri
ri
ri
ri
rir
no
no
no
no
no
no
no
nous
us
us
us
us
us
us
us
us
us
us
u m
m
m
m
m
m
m
mer
er
er
er
er
er
er
er
er
er
e ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
cats
ts
ts
ts
ts
ts
ts
ts
ts
ts i
i
i
i
i
i
i o
o
obt
bt
bt
bt
bt
bt
bt
bt
bt
bten
en
en
en
en
en
en
en
en
en
en
en
enir
ir
ir
ir
ir
ir
ir
ir
ir
ir
ir
ir
ir
ir
ir
ir m
m
m
m
m
m
at
at
at
at
at
atèr
èr
èr
èr
èr
èr
èr
èr
èr
èr
èr
èrie
ie
ie
ie
ie
ie
ie
ie
ies
s
s
s pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
pr
p im
im
im
im
im
im
im
im
im
ime-
e-
e-
e-
e-
e-
e-
e-
e-
re
re
re
res
s
s a
a
a pr
pr
pr
preu
eu
eus
s
s
s re
re
re
re
re
re
re
rela
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
lati
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
tiva
va
va
va
va
va
va
va
va
va
vame
me
me
me
me
me
me
me
me
me
ment
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
n b
b
b
b
b
b
b
b
b
b
b
bar
ar
ar
ar
ar
a t
at
at
at
at
at
ats.
s.
s
D’
D’
D’
D al
al
al
al
altr
tr
tr
t a
a
a ba
ba
ba
ba
ba
band
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nda,
a,
a, a
a C
C
C
Cat
at
at
at
at
at
at
at
at
atal
al
al
al
al
al
al
al
al
alun
un
un
un
un
un
un
un
u ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya
ya s
s
s
s
s
s’e
’e
’e
’e
’e
’e
’e
’e
’e
’est
st
st
st
st
st
st
st
st
stav
av
av
av
av
av
av
av
av
av
av
ava
af
af
af
af
af
afer
er
er
erma
ma
mant
nt
nt
nt
nt
nt
n e
e
e
e
e
el
l
l
l
l
l
l
l mo
mo
mo
m vi
vi
vi
vime
me
me
me
ment
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt o
o
o
o
obr
br
br
br
br
br
br
br
br
br
br
br
br
br
br
brer
er
er
er
er
er,
,
,
, am
am
am
am
amb
b
b
b un
un
un
un
un
un
una
cu
cu
cu
cult
ltur
ur
ura
a al
al
al
a te
tern
rn
rn
rn
rn
rn
rnat
at
at
at
at
at
at
ativ
iv
iv
iv
iv
iv
iv
iv
iv
iva
a
a
a
a
a
a
a
a
a a
a
a
a
a
a
a
a la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la d
d
d
d
e
e
e
e la
la
la
la b
b
bur
ur
ur
ur
ur
ur
ur
ur
ur
ur
urge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
gesi
si
si
si
si
si
si
si
si
sia
en
en
en
en
en
en l
l
la
a
a qu
qu
qu
qu
q al
al
al h
h
hi
i
i ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
ha
havi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
via
a
a
a
a el
el
el
el
el
elem
em
em
em
em
em
em
em
emen
en
en
en
ents
ts
ts
ts
ts
ts a
ant
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
n ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
i le
le
le
le
le
le
le
le
le
l ri
ri
ri
ri-
ca
ca
ca
ca
cals
ls
ls
ls
ls
ls
ls
ls
ls
ls.
. L’
L’
L’
L ob
ob
obre
re
re
r ri
ri
rism
sm
sm
sme
e
e
e
e
e va
va
va
va
va
va
va
va
va
va
v v
v
v
v
v
v
veu
eu
eu
eu
eu
eu
eu
eu
eu
eu
eu
eu
eu
e re
re
re
re
re
re
re
re
re
re l
l
l
la
a
a
a
a
a
a Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Gu
Guer
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
er
erra
ra
ra
ra
ra
ra
ra
de
de
de
del
l
l
l
l
l
l
l Ma
Ma
Ma
Ma
Ma
Ma
Marr
rr
rr
rr
rr
rr
r oc
oc
oc
oc
oc
oc
oc
o i
i
i
i
l
l
les
es
es
es
es
es
es
e l
l
l
lle
le
le
le
le
le
le
le
le
leve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ve
ves
s
s fo
fo
fo
fo
fo
fo
fo
fo
fo
fo
fo
fo
fo
fo
f rç
rç
rç
rç
rç
rç
rç
rç
rç
rç
rç
rç
rç
rçad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ad
ades
es
es
es
es d
d
de
e
e so
so
so
sol-
l-
l-
l-
l-
l-
l-
l-
l-
l-
l-
l-
da
da
da
da
da
da
da
da
da
da
dats
ts
ts
ts
ts
ts
ts r
r
r
res
es
es
es
es
eser
er
er
er
ervi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
vi
vist
st
st
st
st
st
st
st
st
st
st
st
st
st
stes
es
es
es
es
es
es
es
e com
om
om
om u
un
n
n
n
n es
es
es
es
es
es
es
esde
de
de
de
d ve
ve
ve
v ni
ni
ni
n me
me
me
me
me
ment
nt
nt
nt
nt
nt
n
fa
fa
fa
fa
fa
fa
fa
fa
fa
fa
fa
favo
vo
vo
vo
vo
vo
vo
vora
ra
ra
ra
ra
ra
r bl
bl
bl
bl
bl
bl
bl
bl
bl
bl
bl
bl
bl
bl
b e
e
e l
al
al
al
al
al
als
s
s in
in
in
in
in
in
in
in
in
in
in
i te
te
te
te
te
te
tere
re
re
re
re
r ss
ss
ss
ssos
os
os
o b
bur
ur
ur
ur
ur
u ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
geso
so
so
so
so
so
so
so
so
so
so
so
s s
s
s
s pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
pe
p rò
rò
rò
rò
rò
rò
rò
rò
co
co
co
co
co
cont
nt
ntra
ra
ra
ra
ra
ra
ra
radi
di
di
di
d ct
ct
ct
ct
ct
ct
ct
ctor
or
or
or
or
or
or
or
ori
i
i
i am
am
am
am
a b
b
b
b
b
b el
el
el
el
e s
s
s de
de
de
dels
ls
ls o
obr
br
br
br
br
br
br
br
br
br
br
br
br
br
b er
er
er
er
ers.
s.
s.
s. A
Aix
ix
ix
ixò
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és e
e
e
e
e
e
e
e
el
l
l
l qu
qu
qu
que
e
e ex
ex
ex
ex
expl
pl
pl
pl
pl
plic
ic
ic
ic
ica
a
a qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
q e
e
e en
en
en
en u
un
n
n
n mo
mo
mo
mo
mo
mo
mo
mome
me
me
ment
nt
nt
nt
nt
nt
nt
d’
d’
d’
d’
d’
d’
d’
d’
d’
d’
d’
d’
d’
d’
d un
un
una
a
a re
re
re
re
re
re
re
rela
la
la
la
la
la
la
la
l ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
tiva
va
va
va
va
va
va b
b
b
bon
on
on
on
on
on
on
onan
an
an
ança
ça
ça e
e
eco
co
co
co
c nò
nò
nò
nò
nò
nò
nò
nòmi
mi
mi
mi
m ca
ca
ca
ca,
am
am
am
am
am
am
am
am
am
amb
b
b mo
mo
mo
mo
mo
mo
mo
mo
mo
molt
lt
lt
lt
lt
lt
lt
lt
lt
lt
l a
a
a oc
oc
oc
oc
ocup
up
up
upac
ac
ació
ió i
i u
un
n
n
n ll
ll
ll
ll
ll
ll
lleu
eu
eu
eu
eu
eu
eu
eu
eu
euge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
ge
g r
r
r
r
r
r
r
r
r
r in
in
in
in
in
in
in
in
in
in
in
in
in
in
in
incr
cr
cr
cre-
e-
e-
e-
me
me
me
me
me
me
me
me
me
me
me
me
me
ment
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt d
d
del
el
el
els
s
s
s sa
sa
sa
sa
sa
sala
la
la
lari
ri
ri
ris
s
s
s es
es
es
es
es
es
e p
p
p
pro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
ro
r du
du
du
du
du
du
du
du
du
d ís
ís
ís
ís
ís
ís
ís
ís
ís
ís
ís a
a
a
a
aqu
qu
qu
ques
es
es
e ta
ta
ta
ta
ta
ta
ta
in
in
in
insu
su
su
surr
rr
rr
rrec
ec
ec
ecci
ci
ci
ció
ó
ó
ó po
po
po
popu
pu
pu
pula
la
la
la
lar
r
r co
co
co
co
cont
nt
nt
nt
ntra
ra
ra
ra
ra l
l
la
a
a qu
qu
qu
qu
qual
al
al
a l
les
es
es
es
es
es
es
es
au
au
au
au
au
auto
to
tori
ri
ri
ri
ri
ri
ri
rita
ta
ta
ta
t ts
ts
ts
ts
ts
ts v
v
an
an
an
an
an t
t
t
tar
ar
ar
ar
a da
da
da
dar
r
r
r
r
r un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un t
t
tem
em
em
emps
ps
ps
ps a
a
a r
r
r
rea
ea
ea
ea
eac-
c-
c-
c
ci
ci
ci
ci
ci
ci
ci
cion
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
on
onar
ar
ar
ar
a ».
».
».
La
La
La
La S
S
Set
et
et
etma
ma
ma
ma
m na
na
na
na
na T
T
Trà
rà
rà
rà
rà
ràgi
gi
gi
gi
gi
gi
gi
gi
gi
gica
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca s
s
s
s
s
ssig
ig
ig
ig
ig
ig
ig
ig
ig
ig
ig
ig
ig
ig
ig
igni
ni
ni
ni
n fi
fi
fi
fi
fica
ca
ca
ca e
en
n
n
n
n
n
n
n
n
n
n la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
hi
hi
hi
hist
st
st
s òr
òr
òr
ò ia
ia
ia e
eco
co
co
conò
nò
nò
nòmi
mi
m ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
c c
c
c
c
c
cat
at
at
at
at
at
a al
al
al
alan
an
an
ana
a
a «e
«e
«e
«e
«el
l
l to
to
to
to
to
to
tom-
m-
m-
m-
m-
m-
m-
m-
m-
m-
m-
m-
m-
m-
m-
m-
m-
m
ba
ba
ba
bant
nt
nt
nt
n c
c
c
cap
ap
ap
ap
ap
ap
ap
a a
a
a u
un
n
n ti
ti
ti
ti
ti
ti
tipu
pu
pu
pu
pus
s
s
s de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de r
r
r
r
r
r
r
rel
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
elac
ac
ac
ac
ac
ac
ac
ac
ac
acio
io
io
io
io
io
io
io
io
io
io
io
io
io
io
io
io
io
io
ions
ns
ns
ns
n m
m
més
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
é
co
co
conf
nf
nf
nfli
li
li
l ct
ct
ctiv
iv
iv
iv
iv
ives
es
es
es
es
es
es
es
es e
e
e
e
e
e
e
e
e
ent
nt
ntre
re
re
re
re
re
re
re
re
re
re
re
re e
e
e
e
e
e
e
el
l
l ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
ca
capi
pi
pi
pi
pita
ta
ta
ta
tal
l i
i
i el
el
el
el
el
el
el
el
e t
t
t
t
t
re
re
re
re
re
re
re
re
re
re
re
re
reba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ba
ball
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
ll
l ,
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el q
q
q
q
q
q
ue
ue
ue
ue
ue
ue
u a
a
anu
nu
nu
nu
nu
nu
nu
nu
nu
nu
nunc
nc
nc
nc
nc
nc
nc
nc
nc
nc
nc
nc
ncia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
ia
i l
l
l
les
es
es
es
es
es m
m
m
m
m
mob
ob
ob
ob
ob
ob
ob
o il
il
il
il
ilit
it
i za
za
zaci
ci
cion
on
on
o s
s
s
s po
po
po
po
po
po
po
po
p s-
s-
s-
s-
s-
te
te
te
te
te
te
te
te
te
teri
ri
ri
ri
rior
or
or
ors
s
s du
du
du
du
du
dura
ra
ra
ra
rant
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt
nt l
l
a
a
a I
I
I
I
I
I
I Gu
Gu
G er
er
erra
ra
r M
Mun
un
undi
di
di
di
dial
al
al
al
a ,
co
co
co
co
co
co
co
com
m
m
m
m
m
m la
la
la
la
la
l v
v
v
vag
ag
ag
ag
ag
ag
ag
aga
a
a
a de
de
de
de
de
de
de
de
de
d l
l
l
l
la
a
a Ca
Ca
Ca
Ca
C na
na
na
n de
de
denc
nc
nca
a o
o la
la
la
la
l
re
re
re
re
re
r vo
vo
vo
vo
vo
vo
vo
vo
volt
lt
lt
lt
lt
lt
lt
lt
lt
lt
lta
a
a de
de
de
de
de
de
de
dels
ls
ls
ls
ls
ls
l B
B
ur
ur
ur
ur
urot
ot
ot
ot
ot
ot
ot
ot
ot
ots
s d’
d’
d’Ar
Ar
A té
té
tés,
s,
s, i
i l
l’a
’a
’ali
li
li
lian
an
an
ança
ça
ça
ça
de
de
de
defi
fi
fi
fi
fi
fi
f ni
ni
ni
ni
n ti
ti
tiva
va e
ent
nt
n re
re
r l
la
a
a bu
bu
burg
rg
rges
es
es
esia
ia i
i
ind
nd
nd
ndus
us
us
ustr
tr
tr
tria
ia
ia
ial
l
l i
l’
l’
l’
l’
l ex
ex
ex
ex
ex
ex
ex
ex
ex
ex
ex
ex
ex
ex
ex
exèr
èr
èr
èr
èr
èr
èr
èr
èr
èrci
ci
ci
ci
ci
ci
ci
ci
ci
c t,
t,
t,
t, q
q
que
ue
ue e
es
s ve
ve
v ur
ur
ur
u à
à
à es
es
es
e pe
pe
pe
peci
ci
cial
al
al
alme
me
me
ment
nt
nt e
e
en
la
la
la
la
la d
d
d
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
ic
icta
ta
ta
ta
t du
du
du
du
d ra
ra
ra
ra d
d
d
de
e Mi
Mi
Mi
Migu
gu
gu
gu
guel
el
el
el
el P
Pri
ri
ri
rimo
mo
mo
mo
mo d
d
d
de
Ri
Ri
Ri
Ri
Rive
ve
ve
ve
vera
ra
ra
ra
ra»,
»,
»,
»,
»,
» co
co
co
conc
nc
nc
nc
n lo
lo
lo
lou
u
u
u Ll
Ll
Ll
Ll
Lluí
uí
uí
uí
uís
s
s
s Vi
Vi
Vi
Vi
V ró
ró
ró
rós.
s.
s.
s.
Context econòmic
el tema del mes

Imatges de l’incendi a l’església i el convent de Sant Francesc
surada i desproporcionada: « «La repressió
serví per aprofitar i clausurar les escoles
laiques que representaven un model
alternatiu al tradicional catòlic entre les
quals l’Escola Moderna patrocinada per
Ferrer i Guàrdia, la desarticulació de les
agrupacions republicanes... Fou realment
salvatge, i pretenia acabar amb els
moviments obrers i republicans. No
podem oblidar que en aquests moments
regia la Llei de jurisdiccions, aprovada
el 1906 arran dels fets del Cu-Cut, que
autoritzava els militars a jutjar per atacs
als símbols espanyols: l’himne, la bandera,
la pàtria, etc. i castigava durament
els que havien estat detinguts per aixecar
vies o donar cops als pals de telègrafs.
De fet, colpejar un pal de telèfon o de
telègraf era jutjat amb la pena capital o
cadena perpètua. I és que molta gent
associa la Setmana Tràgica amb la
crema de convents i esglésies, però un fet
tant o més important és la incomunicació
de les ciutats a través de l’aixecament de
les vies del tren, aquí a Manresa fet gràcies
a la complicitat del responsable de
les agulles, que va donar la caixa d’eines
als revolucionaris, o bé la interrupció del
correu, i per tant, dels diaris de fora que
portaven les notícies, i de les comunicacions
en general».
Segons Llorenç Ferrer aquesta repressió
posterior s’explica perquè «l’ordre
s’havia subvertit del tot i els grups
socials acomodats van veure per primera
vegada que podien perdre el poder no
només electoralment, sinó per la via de
la violència. A més van cremar esglésies
i convents, donant encara més dramatisme
a la situació. En aquell context,
l’Estat no podia fer veure com si res no
hagués passat i la gent d’ordre hi donava
ple suport».
Valoracions
M. Gemma Rubí opina que «la revolta
va anar enllà per la complicitat passiva
20 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
de les classes dominants. Hi havia molta
gent de totes les classes socials que s’ho
mirava amb passivitat; molts curiosos
pels carrers. Fins i tot, a Barcelona les
famílies benestants miraven l’espectacle
des dels terrats». Al seu torn, Llorenç
Ferrer afegeix que «el conflicte de la
Setmana Tràgica va desbordar tothom,
ja que es va fer amo del carrer i de les
ciutats sense gairebé resistència. Els que
es podien posar al davant es van espantar
i van deixar que el moviment acabés
morint sol. A vegades passa, es crida i
s’argumenta molt, però canviar la realitat
és molt més complicat que escriure
pamflets en els diaris». I pel que fa a la
figura dels republicans i els nacionalistes,
Jaume Serra sosté que «malgrat el vessant
clarament polític que tenia el moviment
vaguístic, l’actuació dels dirigents
republicans, lerrouxistes o nacionalistes
no va ser gens activa. Es van retreure del
moviment per por o perquè no hi estaven
d’acord. El principal dirigent dels republicans
manresans, Maurici Fius i Palà,
desaconsellava afegir-se al moviment».
Tot i així, l’òrgan barceloní del Partit
Republicà Radical, El Progreso, incitava
constantment els obrers a cremar convents.
Sense programa ni dirigents,
l’actuació del incendiaris va impedir que
l’aixecament popular esdevingués una
autèntica revolució.
Així, segons Joan Connelly Ullman,
doctora de la Universitat de Washington,
la Setmana Tràgica va ser «una vàlvula
d’escapament a una societat en tensió».
Sobre el paper que van jugar les autoritats,
Rubí declara que «és realment sorprenent
la miopia del govern Maura.
Fou tan cec! Venien aquí només per
recaptar uns impostos vistos totalment
injustos,i tenien Catalunya ben abandonada
i, a sobre, volia enviar els reservistes
catalans a lluitar pels interessos
d’una política colonial amb la qual no se
sentien identificats. Aquell era l’esclat de
desafecció que travessava tots els sectors
socials, essent les classes populars les
que més allunyades se sentien de
l’Estat». I pel que fa al rol de l’alcalde, el
carlí Gomis, i els regidors de
l’Ajuntament, conclou que «per mi van
actuar amb lentitud i van reaccionar
tard, sinó no s’entendria que els fets
anessin tan enllà».
El professor Jaume Serra deixa molt
clar que en la seva actuació les classes
dominants sempre tenien el suport
ideològic i social de l’Església. En
aquesta mateixa línia es pronuncia
Llorenç Ferrer: «Des de la primera
meitat del segle XIX, l’anticlericalisme
va anar guanyant força entre les classes
populars i més encara quan
l’Església s’identificava com a defensora
de les classes més acomodades.
Això passava precisament quan el clergat
més procedia dels grups socials
més populars. Cremar esglésies es va
convertir en un element simbòlic de
trencament social». En aquest sentit,
M. Gemma Rubí afegeix que la catalana
«era una societat, majoritàriament,
carlina i fanàtica, però al mateix temps
era també oberta, lliurepensadora,
progressista i que mirava cap a
Europa. És per això que el clericalisme
alimentà l’anticlericalisme i que
l’anticlericalisme alimentà el clericalisme.
La revolta va anar en contra del
poder social de l’Església, que es
posava al costat de la gent rica, com
un element d’ordre. Es van respectar
els clergues, però no la institució eclesiàstica,
a diferència de la Guerra
Civil. Es lluitava contra el seu poder;
no contra la religió. En aquell període
la gent del poble era religiosa, però no
creia en l’Església, amb la qual cosa
cada vegada s’era més descregut i laic,
i això era percebut per part de la jerarquia
eclesiàstica d’una forma amenaçadora».

La Setmana Tràgica
a Catalunya
S oledad Bengoechea
His toriadora i membre del Grup de R ecerca
d’His tòria del Treball (Treball, Ins titucions i Gènere)
de la Univers itat de Barcelona
L
’origen immediat de la revolta que va tenir lloc a
Barcelona i a diverses ciutats catalanes l’última setmana
de juliol del 1909, coneguda popularment com la
Setmana Tràgica, fou l’oposició popular al rellançament
de l’aventura colonial del Marroc, promoguda pels interessos
que la burgesia tenia a les mines del Rif. A principis
de juliol, com a resposta a uns conflictes a la zona, el
ministre de la Guerra havia decidit portar a l’Àfrica un
cos expedicionari de més de 40.000 homes, reservistes
casats i amb fills la majoria, i la major part també de
Catalunya. L’embarcament de tropes començà l’11 del
juliol i els dies següents a Barcelona (a la fotografia) es
van produir manifestacions antibel·licistes i diferents
incidents compartits per socialistes, republicans radicals i
anarquistes. El dilluns 26, un comitè de vaga format per
representants de les forces obreres declarà la vaga general
contra la guerra, una crida que es va fer també a altres
localitats catalanes. Aquest mateix dia el capità general
de Catalunya, De Santiago, decretà l’estat de guerra i el
governador civil de la província, Ángel Ossorio y
Gallardo, presentà la dimissió.
Espontàniament, la protesta desbordà el comitè de vaga
per prendre un caràcter insurreccional no previst sense
que cap partit volgués encapçalar la revolta. El poble es
va fer l’amo dels carrers, que es van omplir de barricades.
De seguida s’hi manifestà un caire anticlerical, explicat
per la identificació de l’Església amb les classes poderoses
i adinerades i agitada per la propaganda lerrouxista. A
partir del dimarts, però, es va desfermar una violència
anticlerical que és el que caracteritzà aquella setmana; a
mitjanit, cremaven a Barcelona una trentena d’edificis
religiosos mentre petits grups escampats n’intentaven
calar foc a d’altres. Alhora, es produïen les famoses escenes
tan explicades dels desenterraments de monges i la
seva exposició en una processó macabra per tal de mostrar
a la població que hi havia proves que a les religioses
les enterraven vives. Malgrat que no es va atemptar contra
persones ni propietats de la burgesia, la major part de
les classes acomodades es va mantenir reclosa sense llum
ni gas, amb una sensació que es trobava en un escenari
singular, en el qual els carrers estaven presos pels rebels,
i amb una força pública que es mantenia a l’expectativa.
Just controlats els desordres de Barcelona es van celebrar
consells de guerra sumaríssims, amb el resultat de cinc
penes de mort i centenars de consells ordinaris, amb nombrosos
imputats.
Entre els executats es trobava Francesc Ferrer i Guàrdia.
Ferrer era maçó, lliurepensador, havia tingut diverses
dones, entre elles una francesa, i havia fundat l’Escola
Moderna. Havia estat uns anys a Bèlgica i a França i, en
tornar, contribuí a difondre uns primers textos del sindicalisme
revolucionari francès. Tot el conjunt convertia al
conegut pedagog en un perfecte cap de turc. Com a reacció
per aquesta mort, hi va haver manifestacions massives
en les principals ciutats europees i a Brussel·les es va erigir
una estàtua a Ferrer i Guàrdia, considerat allí com un
màrtir de l’Espanya més retrògrada, que encara existeix.
Aquestes reaccions van provocar la dimissió del conservador
Antonio Maura, president del Govern.
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 21

Hi ha unes monarquies absolutes que no han
estat mai qüestionades: Pérez Prado, el rei del
mambo; Elvis Presley, el rei del rock; O Rei
Pelé, l’indiscutible rei del futbol. I Michael
Jackson, el rei del pop. Michael Jackson era
genial quan aquest adjectiu encara s’emprava amb mesura.
Ara que es fa anar com l’aigua i que tothom troba
genial qualsevol cosa, sentim que ens han pres les paraules
per definir als artistes singulars com ell. Considero
que totes les lloances que se li han dedicat aquests dies
són merescudes i subscriuria qualsevol
elogi d’aquells que acaben dient
que «amb la seva mort perdem un
artista irrepetible». Ho subscriuria
d’una manera objectiva però no ho
podria fer amb el sentiment d’un fan
perquè mai no vaig seguir la seva
trajectòria ni vaig comprar cap dels
seus discos ni vaig fer un pas per
anar a cap dels seus concerts.
Reconec que el Michael Jackson
tenia unes qualitats excepcionals
com a cantant i com a ballarí,
m’encantava veure’l com es movia i
si casualment ensopegava una
actuació seva a la televisió m’hi
quedava a mirar-lo embadalit, però
res més. He de reconèixer que no
formava part del nombrós grup
d’artistes que m’emocionen. Però,
no obstant això, la notícia de la seva
mort em va impactar com un magnicidi
i qualsevol que m’hagués vist
aquella nit navegant per Internet o canviant de canal a la
tele, s’hauria cregut que n’era un veritable seguidor. El
cert és que m’impressionen els artistes que, com ell, son
capaços d’impactar en el cor de milions de persones. I
veure les reaccions de dol que provoca la seva mort en les
seves legions d’admiradors em commou com si realment
en formés part. En realitat sento tanta fascinació per
aquests personatges com pels seus seguidors més acèrrims,
aquells que són capaços de fer autèntiques bogeries
per tal d’estar prop d’ells. Jo també he tingut i tinc els
meus ídols i també he plorat per la mort de més d’un
–que als meus 50 ja n’he perdut uns quants pel camí–,
22 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
A PROPÒSIT
JOSEP M. OLIVA
jmoliva@elpou.cat
/
Elogi dels fans
La nit que va morir
Michael Jackson vaig
pensar en l’impacte
de la seva desaparició,
però també en la
tristesa dels seus fans
però mai no he patit la febre mitòmana d’aquells fans
desbordats per l’emoció que ploren davant la presència
de les seves estrelles i que un dia encenen espelmes i
dipositen rams de flors quan la mort se’ls els emporta. No
he militat mai en les seves files però em produeixen una
atracció estranya i tracto d’entendre’ls, de comprendre
allò que senten i que mai no em sembla tan forassenyat
com altres manifestacions que tenim per normals.
La nit que va morir Michael Jackson vaig pensar en
l’impacte de la seva desaparició, però també vaig pensar
en la tristesa dels seus fans. I ben
aviat em va venir al cap l’amic Joan
Carles Castaño, a qui vaig conèixer
deu fer uns vint anys, quan vam
coincidir a Ràdio Ciutat. Llavors ja
sentia una gran devoció per aquell
cantant i sé que l’ha mantinguda
amb el pas dels anys. Casualment,
dos dies després el vaig veure entrevistat
a Regió7. «Ha estat un dels
dies tristos de la meva vida», deia
l’encapçalament, i després explicava
«Porto Thriller al cotxe des de les
vuit del mati. Suposo que és una
mena d’homenatge. M’he assabentat
de la seva mort a les set del matí
i reconec que m’ha trasbalsat.
Encara més quan he rebut un missatge
del meu millor amic dient-me:
Ha mort el teu Jackson. Ho sento».
Llegint-ho vaig imaginar-me perfectament
la pena que sentia el Joan
Carles i vaig pensar que era la mateixa
que devia sentir molta altra gent de Manresa, de
Tòquio, de Sidney o de Buenos Aires, els seus admiradors
de sempre, els que fa anys que tenen els seus discos
gastats de tan escoltar-los. I encara que no pogués compartir
el seus sentiments, vaig sentir una mena d’afinitat
amb ells. I és que ara que la paraula passió es fa servir
tan indiscriminadament com l’adjectiu genial, ara que tot
és tan inconsistent i tan provisional, la passió dels fans
continua estant feta de fidelitat i d’entrega, es una passió
autèntica i abrandada. Per això em fascinen els fans, i
quan els veig per la tele no deixo de preguntar-me què
deuen sentir.

S
’hi arriba pel camí que
arrenca del Cassinet i està
situada en un turó privilegiat,
de cara a Montserrat,
amb una extensa panoràmica
i en un entorn molt ben
enjardinat i cuidat. Es tracta d’un edifici
de més de cent anys d’antiguitat, com ho
MASIES DEL TERME
JAUME PUIG / Fotos: FRANCESC RUBÍ
Cal Sastre (la Vinya del Selga)
testimonia una llinda del 1907, representatiu
d’una tipologia arquitectònica de
masia ben poc freqüent al terme municipal
de Manresa. La façana és arrebossada
i pintada amb detalls de pedra natural
emmarcant les obertures, després de la
reforma feta a partir dels anys 50 del
segle passat, quan el mas va ser comprat
la família Selga, que el va engrandir considerablement.
Conserva una tina, visible
i accessible per fora, de quan bona
part dels conreus eren de vinya i oliveres,
i part d’avall de les tres hectàrees de
conreus que l’envolten hi trobem una
barraca característica, en el lloc on hi
havia hagut una antiga pedrera.
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 23

l teu nom és Francesc o Francesc de Paula?
—Legalment Francesc de Paula, però faig servir
Francesc. En aquest sentit hi ha una anècdota
curiosa. Quan la comissaria de policia era a la baixada
de la Seu i jo devia tenir uns dotze anys i
necessitava un passaport, al meu pare li van fer omplir un
paper on va posar Francisco Comellas, sense el de Paula, i li
van clavar una bronca, tot dient-li: «¿Usted no sabe el nombre
de su hijo?». Em va quedar gravada aquesta imatge en què
l’humiliaven una mica i d’alguna manera s’hi reflectia
l’ambient de l’època.
—Què recordes de l’escoltisme?
—Hi vaig entrar als sis anys per iniciativa
dels pares, que vénen d’una família
més aviat religiosa. L’escoltisme de
l’època estava molt protegit per
l’Església i gràcies a això era possible
una formació, a més de valors de solidaritat,
també en catalanisme. Aleshores hi
havia l’agrupament Cardenal Lluch i el
Sant Francesc Xavier, a la baixada de la
Seu, que és on em van apuntar. Tinc un
bon record com a caps d’en Josep
Huguet i en Joan Segon, i de companys
com Xavier Domènech, Artur Bargay,
Padullés, Martí... Vaig passar a minyons
i llavors ja vaig marxar. Recordo que
fèiem moltes excursions i que hi havia
un ambient agradable. Als divuit anys
em reenganxo a l’escoltisme en qüestions
de formació de caps, on coincideixo
amb Torradeflot, Casals, mossèn
Massana... Organitzàvem sessions de
cap de setmana per a aquells que eren
caps d’escoltes o de moviment júnior i
ens trobàvem en llocs com Horta
d’Avinyó o locals comarcals on es feien
sessions de treball sobre un tema. Recordo una xerrada del
pedagog barceloní Genís Samper o l’actuació de Xesco Boix.
Hi vaig estar fins que vaig acabar la carrera de Física.
—Com vas viure l’etapa d’estudiant a Alcalá de Henares?
—Hi vaig fer cinquè i sisè de batxillerat i el COU experimental.
Recordo que malgrat ser l’any 1969, en què es va decretar
l’estat d’excepció, a l’internat hi vivíem amb una certa llibertat.
El servei religiós anava a càrrec d’uns jesuïtes progressistes
capellans-obrers, amb activitats culturals diverses, sobretot
concerts com els d’Ana Belén i Víctor Manuel, i també can-
L’ENTREVISTA
JORDI SARDANS / Fotos: L. YEBRA - M. MITJANA
jsardans@elpou.cat
Francesc Comellas Padró
Creador del primer geoamagatall de la península, és professor titular i investigador
del departament de Matemàtica Aplicada des de 1985 i treballa a l’Escola
Politècnica Superior p de Castelldefels, al Campus p Baix Llobregat de la Universitat
Politècnica de Catalunya. És editor associat de la revista Networks i el 1994 va penjar
la seva primera pàgina web. De 1982 a 1985 va treballar com a tècnic per la
Direcció General d’Universitats. Acaba d’arribar d’un congrés a Xangai, ciutat que
l’ha sorprès per la gran quantitat d’scooters elèctrics que hi circulen.
E
«Vaig tenir
Vidal Quadras de
professor. M’agradava
fer preguntes a classe
i no sé si fou perquè
les feia en català o
perquè eren força
complicades, en una
ocasió em va
respondre: ‘A usted,
Comellas, que se le
trague la tierra’»
tants bascos, gallecs i catalans (Dolors Lafitte). La cosa va anar
malament, però, perquè l’últim any hi va haver una mena de
revolta en protesta pel menjar d’escassa qualitat que va acabar
amb l’expulsió d’una gran quantitat de gent. Recordo que era
el curs 1971-1972.
—A la mili, quina era la teva feina al Servei Geogràfic de
l’Exèrcit?
—Fèiem mapes i hi ajudava. A partir de les fotografies estereoscòpiques
aèries es resseguia manualment un punt flotant
per anar dibuixant al costat les corbes de nivell. Recordo també
que el comandant em va fer traduir un manual de l’anglès, que
era d’un aparell musical seu. Com que
no en sabia gaire aleshores, i per no
haver de fer alguna altra cosa pitjor, m’hi
vaig estar dos mesos. També havia anat a
Aranjuez a fer el servei de vigilància del
dipòsit de mapes. Curiosament, vaig
veure un anunci que demanava professors
de català i com que tenia el títol de
mestre, em vaig posar en contacte amb
una empresa que feia llibres d’educació a
distància (Centro de Estudios
Académicos), i amb un altre company
pedagog vam redactar un curs de català,
amb cassets i tot. Així em podia pagar les
despeses que tenia i els desplaçaments.
Vidal Quadras
—Quina imatge tens de Vidal
Quadras?
—L’havia tingut de professor dues
vegades (Física Nuclear i Mètodes
Matemàtics). M’agradava fer preguntes
a classe i no sé si fou perquè les feia en
català o perquè eren força complicades
que en una ocasió em va respondre: «A
usted, Comellas, que se le trague la tierra».
Després hi vaig tenir tracte, perquè encara que estava en
un altre departament, érem companys. Quan jo era a la
Generalitat, Vidal Quadras va muntar un servei relacionat amb
física nuclear i havia de comprar uns equips, així que va venir
a demanar una subvenció a la Direcció General d’Universitats.
També vaig ser, durant uns anys, vocal de la Societat Catalana
de Física i recordo que el vam donar de baixa per impagament
de les quotes. Però crec que hi havia alguna cosa més.
—Tu que l’has conegut de prop, és tan desagradable com
aparenta?
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 25

L’ENTREVISTA
—És É una persona intel ligent, però no de les més brillants que
hi ha a la Universitat. Té una ironia que té una certa gràcia,
però sempre va a punxar. La seva dèria anticatalanista és sorprenent
i no m’ho acabo d’explicar. Més aviat ve d’una bona
família catalana, però en aquella època, moltes d’aquestes
famílies parlaven castellà amb els fills i foren molt espanyolistes.
El curiós és que sigui tan visceralment anticatalà. En aquella
època en què el Franco encara era viu no ho podíem apreciar.
Després, mai no hauria dit que faria el paper que actualment
representa.
—Quina va ser la teva tasca a la Direcció General
d’Universitats?
—Vaig treballar en els traspassos de competències i vam
començar unes convocatòries de beques complementàries de
les que ja existien. Per exemple, per a aquella gent que havien
fet una estada postdoctoral a fora i volien tornar a Catalunya,
però la seva situació no encaixava amb les beques del Ministeri
i les havíem de complementar. Fins i tot vaig participar en la
redacció d’una llei de Consells Socials, que controla com es
governa la Universitat i la relació dels universitaris amb la
societat.
—Has tingut algun tipus de militància política?
—No. En l’etapa manresana vaig estar molt relacionat amb la
formació de caps de l’escoltisme i formava part del grup de
mossèn Tuneu, de Crist Rei. En els anys universitaris vivia a
Barcelona i pujava amb cotxe a l’Autònoma. El conductor era
el responsable d’universitats del PSUC que fins i tot s’havia
passat un any amagat perquè el buscava la policia. Al cotxe
anàvem junts habitualment un matemàtic, també del PSUC i
que actualment és catedràtic a la UPC, i una companya de curs
de Bandera Roja. Durant el viatge molt sovint es preparaven
les assembles i activitats polítiques. Curiosament, Bandera
Roja va acabar entrant al PSUC i els meus companys casantse.
—No tens un esperit independentista?
—Sí. Més endavant, vaig entrar en la Convenció per la
Independència Nacional que fins fa poc ha tingut com a president
mossèn Dalmau. Parlo dels anys 1985-1987, en què
també hi havia el també professor de matemàtiques de la UPC
Carles Bonet, que encara no militava a ERC. L’associació
organitzava uns congressos per debatre sobre la independència
de Catalunya, amb la filosofia de fons que la paraula independència
no fos un tabú. Recordo que es van organitzar dues convencions.
Aleshores estava en el comitè organitzador. Penso
que és el més pròxim a haver tingut una militància política.
Quan Carles Bonet va entrar a ERC en vam parlar, i vaig anar
a alguna reunió per discutir temes, però mai no vaig arribar-hi
a militar.
Geoamagatall
—Com va sorgir la idea del geoamagatall?
—Tant a mi com a la meva dona ens agrada molt la muntanya.
Segurament hem pujat més cims dels Alps que no pas del
Pirineu i encara no fa tres anys vam pujar el Kilimanjaro. Hem
fet escalada, però no molt complicada, sinó més aviat per
poder superar les dificultats que et pots trobar a l’alta muntanya.
Durant vuit anys, vam anar als Alps a les vacances.
Alguna vegada hi havíem anat amb el bon amic mossèn Joan
Aurich, que també n’és molt afeccionat, i amb qui vam començar
les sortides als Alps pujant-ne el cim més alt, el Montblanc
de 4.800 m. Vam començar a llegir mapes i tot plegat ens porta
als GPS, que van començar a baixar de preu ara fa 8 o 9 anys.
En vam comprar un, però encara aleshores hi havia la protecció
militar que feia que no poguessin tenir una precisió més
gran d’uns cent metres. Quan afortunadament Clinton va
suprimir aquesta mena de protecció artificial que feia que el
senyal estigués degradat, la precisió va arribar a uns quatre
metres. A partir d’aquí es va inventar el joc del geocac-
26 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
hing, que va néixer a Oregon, (EUA) on David Ulmer va donar
a la seva web unes coordenades vora on vivia i on havia amagat
un objecte i proposava de trobar-lo. El mateix dia ja
l’havien localitzat. Poc temps després i de la mà de Jeremy
Irish va néixer la web geocaching.com on a més de posar les
coordenades, es poden registrar les visites.
—Com el definiries?
— La geocerca o geocaching consisteix a amagar i trobar tresors,
que generalment són coses de poc valor, fent servir com
a eina un GPS. La paraula caching ve del francès cache i vol
dir amagatall. La persona que amaga el tresor en publica les
coordenades al lloc www.geocaching.com i descriu l’entorn on
és.
—Quan i com l’introdueixes a Catalunya?
—Vaig llegir la notícia al web de la CNN poc després que
sorgís l’any 2000. Amb uns amics canadencs vam pensar de
posar-ne un a Catalunya. D’un dia per l’altre vam amagar una
capsa, vam preparar el paper perquè la gent pogués signar i
vam posar una càmera d’aquestes que quan s’ha acabat el rodet
es llencen i la vam situar a dalt de la regió d’Agulles (a la muntanya
de Montserrat), on hi ha unes vistes molt maques. Va ser
el primer geoamagatall de tota la península ibèrica i ha tingut
molt èxit, amb comentaris positius sobre el paisatge. Quan es
va complir el cinquè aniversari, ja hi havia uns 800 afeccionats
a Catalunya. La gràcia és que la majoria de coses amagades
estan posades en llocs interessants. Ara fa poc, vam tornar a
Siurana, al Priorat, amb els amics Joan Vilamala, Tere Comas,
Josep Maria Coll i Montse Trulls i gràcies a buscar el lloc on
hi ha un geoamagatall vam passar per cingleres amb vistes
esplèndides que d’una altra manera no hauríem vist. Amb el
temps s’ha fet moltes variants, tipus joc de pista, i cada vegada
es va complicant més.
—Una persona que ho vulgui fer per primera vegada ha
d’entrar a Internet?
—Sí. Cal buscar el web www.geocaching.com, on gairebé ja
hi ha un milió de llocs referenciats, 1.000 dels quals a
Catalunya. Hi ha una descripció i cal inscriure’s. És gratuït i en
el moment de fer la inscripció apareix la coordenada sencera i
diverses fotografies i comentaris de qui ho ha posat, i també de
la gent que hi ha anat. El web és el nexe d’unió entre la gent
que ho posa i la que ho busca.
Físic i matemàtic
—Avui dia, les matemàtiques continuen tenint una utilitat
pràctica?
—Considero que la tindran sempre, perquè si una persona no
sap comptar, l’enredaran. En la societat actual, en qualsevol
desenvolupament tècnic (per exemple el disseny i desenvolupament
d’una xarxa de telefonia mòbil) segur que hi ha hagut
la intervenció de matemàtics. Quan van aparèixer les calculadores
va canviar el sistema d’ensenyament de les matemàtiques.
Van desaparèixer les regles de càlcul i avui en dia tenim
eines encara més sofisticades que les calculadores, que són els
programes de manipulació simbòlica. Sóc partidari que es
facin servir aquestes eines. El centre universitari on treballo
estudia les innovacions pedagògiques i està ben vist deixar de
fer les classes clàssiques a la pissarra o en powerpoint, i fer servir
coses que toquin la realitat, com aquests programes. Hi ha
d’haver una base matemàtica, però no ha de respondre tant a
qüestions memorístiques sinó més aviat a les eines pràctiques
que els estudiants faran servir en el futur.
—Què em pots dir del teu doctorat sobre les solucions a les
equacions d’Einstein?
—Einstein va proposar unes equacions de la relativitat general
que relacionen la geometria de l’espai amb les masses i
energia que hi ha. Aquestes equacions es poden simplificar si
es considera simetria esfèrica i aleshores es pot trobar una solució.
En el meu cas estem parlant d’un cas de simetria axial que

Amb la família al Kilimanjaro, l’any 2006
«Vam amagar una capsa amb paper
per signar i una càmera i la vam
situar a la regió d’Agulles, a Mont -
serrat. Va ser el primer geoamagatall
de la península i va tenir molt èxit»
té a veure amb els objectes que giren. En vaig estudiar les solucions
i les vaig interpretar físicament, ja que l’objectiu de la
matemàtica és descriure el món perquè puguem predir coses
que hi ha o interpretar-lo.
—Tot seguit, t’especialitzes en la teoria de grafs. De què tracta?
—De les xarxes. Fa temps, concretament des del segle XVIII,
quan la va introduir Leonhard Euler, amb el famós problema
dels ponts de Konigsberg, ciutat que actualment pertany a
Rússia. Hi havia set ponts que travessaven el riu Pregel i es
tractava de veure com es podien passar tots els ponts una sola
vegada i fer un circuit complert. Aquí va començar aquesta teoria
que estudia punts i unions entre ells: els grafs poden representar
relacions socials, rutes aèries, la xarxa del metro,
Internet... No és només geometria, sinó que al darrere hi ha
l’estudi de propietats més sofisticades per a aquests grafs que
estan associats a les xarxes.
—Què són les xarxes complexes?
—Exemples de xarxes complexes són la WWW, Internet, les
rutes aèries, la xarxa elèctrica, una xarxa social. Estudiar
aquestes xarxes pot ajudar, per exemple, a conèixer com es dispersaria
el virus de la grip A. A qui caldria vacunar perquè no
s’estengués la malaltia? Es tracta de buscar noves eines que
ens donin més informació per treballar aquestes qüestions. Tot
va començar fa uns anys amb l’experiment de Milgram,
d’EUA, sobre els 6 graus de separació. Hi ha una pel·lícula, Sis
graus de separació, de l’any 1993, en la qual intervé l’actor
Donald Sutherland,sobre aquesta tema. Sis graus són les connexions
que hi ha entre la gent. D’una persona a qualsevol altre
L’ENTREVISTA
amb sis passos s’hi arriba. Stanley Milgram vivia a Boston i va
agafar unes cartes adreçades a un seu amic. Se’n va anar a un
dels llocs més remots d’EUA i les va repartir entre la gent,
advertint-los que les havien de donar personalment a algú que
coneixien, tot pensant que poguessin arribar a la seva destinació
final. Va deduir que amb sis passos de mitjana arribaven al
destí previst. D’això se’n diu una xarxa petit món. En general,
moltes de les xarxes reals associades als sistemes de transport,
a la societat, tenen aquesta característica: amb molts pocs passos
s’arriba d’un punt a l’altre. Una altra característica comuna
de moltes xarxes complexes és que tenen relativament pocs
nodes amb molts veïns (s’anomenen hubs) i al mateix temps
molts nodes que estan poc connectats. Això cal tenir-ho en
compte alhora de dissenyar protocols de comunicació.
—A què ens referim quan parlem dels protocols de la comunicació?
—Són les maneres de fer que la transmissió de la informació
d’un punt determinat a un altre sigui el més eficient possible.
En una xarxa hi juga un paper important la presencia de clusters
(grups de nodes agrupats)i hubs.
—L’increment de les informacions s’ha disparat espectacularment?
—Als darrers anys ha canviat molt l’accés a la informació,
tant pel que fa als articles de recerca –pràcticament tots es
poden trobar online–, com a bases de dades que et permeten
saber com són exactament, per exemple, la WWW, la xarxa de
proteïnes humanes, la xarxa de col laboracions de científics...
—Pots dir-me algun exemple d’aplicació pràctica a Internet?
—Google. Té èxit i funciona perquè hi ha unes matemàtiques
al darrere, que estan basades en els autovalors i els autovectors
de la matriu associada a la xarxa, anomenada d’adjacència. Hi
ha qui ha elaborat algorismes per aprofitar-se d’aquestes matemàtiques.
Tom Leighton, professor de matemàtica aplicada,
del MIT de Cambridge (Estats Units), estudiant qüestions
purament teòriques va trobar l’algorisme que és el que ajuda
que no es bloquegi l’accés a informació mitjançant navegadors
web. Va muntar una empresa, Akamai, i es va fer ric perquè les
accions van anar a borsa i amb pocs diners va fer una fortuna.
Fa tres anys, les principals companyies la feien servir perquè
els seus servidors no es bloquegessin i l’algorisme que ho fa es
basa en tècniques matemàtiques.
—El 1994, ja vas publicar una pàgina web, oi?
—Sí. La primera web universitària es va publicar a la
Universitat Jaume I, de Castelló. La segona va ser a Saragossa
i la tercera la del meu departament. Vaig fer l’escrit de la primera
pàgina, però el sistema el van muntar els tècnics que hi
ha al departament. En quinze anys ha evolucionat radicalment.
Ara qualsevol pot muntar el seu bloc i donar informació instantània
del que està fent. Tot i que la infraestructura bàsica
continua sent la mateixa, el que va evolucionant són les aplicacions
que s’hi van trobant, com ara les xarxes socials o innovacions
com Twitter. Fer una pàgina web no és difícil. Si es té
un Mac i una connexió ADSL, qualsevol pot penjar la seva
pàgina web ja que porta de fàbrica el servidor web instal·lat i
en un parell de clics el pots activar. També haig de comentar,
que a l’any 96 i de nou amb l’ajut dels tècnics de sistemes de
la UPC, vaig posar en marxa el prototip del campus virtual de
la UPC (que es coneix com Atenea) a les meves assignatures
i que permetia la interacció telemàtica amb els estudiants
(podien descarregar-se tot el material de l’assignatura, entregar
els treballs, fer tests de nivell, etc). Ara la majoria
d’assignatures disposen d’aquest campus virtual i el fan servir
rutinàriament.
—Què són els algorismes d’optimització combinatòria per
solucionar problemes concrets?
—Es basen a trobar solucions a problemes, de la mateixa
manera que l’evolució les ha trobat. Fa pocs dies era en un con-
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 27

L’ENTREVISTA
grés a Xangai, on vam presentar un treball basat en com es
comporten els borinots. Es tracta d’associar la vida dels borinots
que surten del niu, que van a la flor i tornen i informen la
colònia amb una possible solució a un problema que volem
resoldre. Per mitjà de la vida artificial fem aquest paral·lelisme
amb un programa d’ordinador i ens anem acostant a la solució
òptima. I funciona.
—Algunes multinacionals estan interessades a frenar el progrés
tècnic?
—Crec que si s’invertís més en determinats avenços possi-
el Perfil
F
rancesc de Paula Comellas i
Padró neix a Olesa de
Montserrat el 2 de juny de 1954.
El seu pare, Pere Comellas, era
manresà (tot i que la família procedia
del Berguedà) i feia de contramestre
tèxtil a Serra Massós «i per promocionar-se
va anar a Olesa on vam néixer el meu
germà Joan i jo». Durant molts anys va fer
d’encarregat de la part del tèxtil a Perramon
i Badia. La seva mare, Núria Padró, ha exercit
de sastressa, amb el sastre Boixet del carrer
Urgell i pel seu cosí Tomàs Cuadros.
Prové de la nissaga de l’escultor que va
intervenir en la Cripta de la Seu i el seu avi
Blai Padró havia estat «administrador de
Caixa de Manresa, president de l’Orfeó
Manresà i un dels fundadors dels Amics del
Cant Gregorià i del Centre Excursionista de
la Comarca de Bages».
Comença a estudiar a l’Escola de la Seu,
que era la més propera al carrer de Talamanca i s’hi està fins
als 9 anys: «recordo el director senyor Pagès i el senyor
Antoni Borràs, mallorquí que després va ser professor del
Peguera. El tracte era que feia d’escolà de la Seu, sobretot
als funerals». La seva família s’estableix al barri de la
Sagrada Família i ell continua els estudis al Lluís de Peguera,
on fa el batxillerat elemental. « «Em vaig fer amic de l’Isidre
Casals, ja que el recollia a casa seva, seguíem la via, per
l’autèntica Font dels Capellans i cap a l’institut». Gràcies a
una beca del Ministeri de Treball, de Mutualitats Laborals, va
anar a estudiar a la Universitat Laboral d’Alcalá de Henares
(ciutat on cinc anys després faria part del servei militar,
essent destinat també al Servei Geogràfic de l’Exèrcit) i posteriorment
va poder estudiar la carrera de Física i es va llicenciar
l’any 1976. En l’adolescència havia treballat alguns es -
tius a Perramon i Badia, on ajudava Jaume Perramon en tasques
d’inventari i comptabilitat: «És « una d’aquelles poques
persones fantàstiques que coneixes al llarg de la vida».
També havia fet de monitor a les colònies d’Oliana de
l’empresa Forces Hidroelèctriques del Segre. Des dels sis
anys va pertànyer al moviment escolta Sant Francesc Xavier
i de gran organitzava sessions de formació per als caps escolta.
Joan Vilamala li havia fet de professor de català fins a
obtenir-ne també el títol, que atorgava Òmnium Cultural i
que després va poder convalidar pel de mestre de català.
De retorn del servei militar, comença a fer la tesi doctoral
sobre Les solucions exactes a les equacions d’Einstein, a la
Universitat Autònoma de Barcelona, on fa classes de Física
Teòrica. Deserta de Manresa, es casa amb la biòloga i inves-
28 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
blement seríem més competitius, però no és el meu camp de
treball. Ara que acabo de tornar de Xangai, a part que és una
ciutat moderna amb uns edificis altíssims i grans infraestructures,
m’ha sorprès veure circular scooters, l’equivalent a la
vespa que teníem abans aquí, la majoria dels quals són elèctrics.
M’ha fet pensar que a Barcelona també seria possible.
Aquest fet demostra que les societats emergents ara potser fan
un salt per sobre del que seria el més clàssic. Penso que les
aplicacions hi poden ser. En aquest cas és evident que tenen
bateries i que són fiables, perquè, si no, no ho farien servir.
tigadora en biomedicina Coral Sanfeliu, i viuen durant set
anys a Sabadell. De 1982 a 1985 treballa a la Direcció
General d’Universitats per a la Generalitat de Catalunya, a
proposta de Ramon Pascual. Viu l’època dels traspassos de
ben a prop, acompanyant el seu cap, Artur Bladé. El 1985
obté la plaça de professor al departament de Matemàtica
Aplicada de la UPC, que dos anys després es converteix en
fixa. Fa classes a l’Escola de Telecomunicacions. És professor
visitant a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat
Simon Fraser de Vancouver, al Canadà (1995-1996), investigador
visitant (Fleming ( awardd
) al laboratori Rutherford-
Appleton de Didcot, Anglaterra (1988-1989), editor associat
de Networks, avaluador per a la Comissió Inter -
ministerial de Ciència i Tecnologia. De 1992 a 1994 és sotsdirector
de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de
Telecomuni cacions de Barcelona, des d’on coordina els
programes Erasmus, i el 10 de juny de 1994 publica la seva
primera pàgina web. Cap d’Estudis de l’Escola Uni -
versitària del Baix Llobregat (Escola Politècnica Superior
de Castelldefels), de 1996 a 1998, des de l’any 2001
s’especialitza en la docència dels algorismes evolutius i les
seves aplicacions, i en els aspectes matemàtics de les telecomunicacions.
Realitza la seva tasca de recerca com a
membre del grup de Grafs, combinatòria i aplicacions. Ha
dirigit cinc tesis doctorals i més de trenta projectes de final
de carrera. Amb uns amics, el 18 de febrer de 2001 posa el
primer geoamagatall de la península ibèrica, anomenat
Montserrat. Ideològicament es declara independentista i
actualment viu a Molins de Rei.

a 55 anys de la representació
de l’acte sagramental
La Hidalga del Valle, de
Pedro Calderón de la
Barca, a la façana principal
de la basílica de la Seu. Des del mes
de juliol es va instal lar la gran platea
de 1.500 metres quadrats damunt
d’un miler de pals de 8 a 10 metres,
units amb cable d’acer i col locats estratègicament per salvar
el caient de ponent del Puig Cardener. L’entarimat encabiria
4.000 persones. Algú en qüestionava la solidesa i per això
l’arquitecte municipal hi va fer passar camions molt carregats,
donant voltes sobre la platea volant. La prova demostrà
la solidesa de l’obra.
Els grups d’actors i de figurants preparaven els assaigs. En
especial l’elenc del Cercle Familiar Recreatiu estudiava els
versos del dramaturg castellà. A finals de juliol els assaigs es
feien a la Seu, per adaptar-se a l’espai escènic, amb dos grans
replans i una vintena llarga d’esglaons, mentre la comissió
local de l’Any Marià cuidava els detalls d’infraestructura i
organització. Hom preveia una sola representació la nit del 15
d’agost. L’interès que suscità l’obra fou extraordinari, a
Manresa, el Bages, Barcelona, a ciutats i comarques veïnes...
IMATGES DE LA DICTADURA
F 1954
Finalment, representacions el 15, 16,
17 i 18 d’agost. En total uns catorze
mil espectadors.
Els assaigs s’acabaven més enllà de
la mitja nit. El director Esteve Polls,
ex pert en representacions semblants,
posseïa una capacitat per explicar allò
que volia i, sobretot, convèncer els ac -
tors que ho podien aconseguir amb la
força dramàtica requerida. Hi prengueren part 600 persones.
A la fotografia els actors que interpretaven els personatges. A
la primera fila a l’esquerre, Conxita Soler (Gràcia), Rosa M.
Camprubí ( (Hidalga),
Dora Santacreu, actriu professional de
Barcelona (Culpa), Joan Torras ( (Furorr
). A la segona fila,
Salvador Soler ( (Job),
Joan Torrens ( (Amor Diví í),
Crispina Gros
(Naturalesa ( ), Esteve Polls, de Barcelona (director), Martí
Camprubí (Content) t i Josep Canal ( Davidd
).
Al fons una petita representació dels figurants, àngels, verges,
escolans, pertanyents a l’Acció Catòlica de la Seu, del Carme,
de Sant Pere Màrtir, Escola Parroquial del Poble Nou,
Congregacions Marianes, Art Alegria i Caritat, Cors de Clavé,
La Unió, Ateneu Cultural Manresà, Sant Josep, Escodines,
Esbart Dansaires Manresans, Escolania de la Verge de l’Alba,
Orquestra Simfònica i Orfeó Manresà.
Text: Ignasi Torras i Garcia - Fotografia: Arxiu Antoni Quintana Torres
30
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 29

Vols saber què passa a Manresa?
Nom i cognoms
Adreça
Població CP Tel.
Se subscriu a El Pou de la gallina, de a de 2009, per un
import de 3,30 euros per exemplar, que pagarà:
Titular
Caixa o banc Codi
Agència Codi
Carrer
Població
SUBSCRIU-TE AL POU!
Obsequia qui vulguis o obsequia't tu mateix amb un any d'informació i opinió manresana. Nosaltres ens fem
càrrec d'enviar mensualment El Pou de la gallina a qualsevol lloc del món, només per 3,30 euros per revista
Us demano que els rebuts al meu nom que presentarà l'Associació Cultural El Pou
de la gallina siguin pagats amb càrrec al compte núm.
30 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
(signatura)
Retalla o fotocopia aquesta butlleta i fes-la arribar a la redacció d’El Pou de la gallina, al carrer de Sobrerroca,
26, 1r. 08241 Manresa (Bages). També pots enviar-nos un correu electrònic a l’adreça elpou@elpou.cat

TASTETS DE MOTOR
ENRIC OLLER I CARBÓ
Skoda Superb: caixa de sorpreses
Més elegant i ampli, equipat al complet i amb una oferta de sis mecàniques
possibles, el vaixell insígnia dels txecs consolida personalitat i es reposiciona
respecte de la competència en sentit pràctic i funcionalitat.
E
l llistat de modificacions i millores
és notable. El nou Superb guanya
en presència. Ostenta un frontal
més robust amb la introducció d’un
nou engraellat amb detalls cromats. De
costat, observem com s’ha allargat sensiblement
el sostre per millorar
l’aerodinàmica de la carrosseria. Les
versions altes de gamma porten també
un ribet cromat a les finestres. I ara les
llandes poden variar entre les 16 i les
18 polzades.
A la cua del cotxe, s’ha desplaçat el
suport de la placa de matrícula. De la
porta del maleter ha passat just a sobre
del paracops. La maniobra ha servit per
col·locar un gran logotip de la marca i la
nomenclatura del model. Però els enginyers
de la casa no s’han limitat al maquillatge.
El compartiment de càrrega de la
segona generació del Superb ha crescut
en 85 litres. Amb la configuració de
seients normal podrem encabir fins a 565
litres d’equipatge. I plegant els respatllers
arribarem als 1.670 litres. Amb una particularitat
d’obertura molt aplaudida: el sistema
Twin-door. Un mecanisme que permet
accedir al maleter a través de la porta
convencional o bé accionant tota la
coberta amb el vidre inclòs. Un polsador
situat al marc commuta electromecànicament
l‘alternativa facilitant extraordinàriament
la maniobra si mai hem de transportar
objectes voluminosos.
Amb el centímetre a la mà, el Superb
pràcticament no varia. Creix només 4
cm. en amplada i això es nota en
l’habitable. La redistribució de les
butaques ha fet créixer l’espai per a les
cames dels que viatgen al darrere.
També és superior el tacte i la qualitat
dels materials emprats. Totes les portes
van revestides i els comandaments
s’identifiquen al primer cop d’ull. Hi
ha molts forats per als petits objectes i
l’ambientació, d’estil clàssic i elegant,
que tramet sensació de solidesa.
Posat a la venda amb una gamma inicial
on hi havia el dièsel 1.9 TDi de 105
CV, la versió de dos litres de 140 CV i
un 1,8 de gasolina de 160 CV, la casa
ha apostat per l’última tecnologia del
grup i ara ofereix també un 1.4 TSi de
gasolina de 125 CV, el flamant dièsel
2.0 TDi de 170 CV i un refinat V6 de
3,6 litres i 260 CV.
En les versions amb canvi manual, les
marxes són tirant a llargues la qual cosa
permet circular a règims molt modestos,
pràcticament sense rumorositat mecànica
i amb mitjanes de consum francament
ajustades. Amb aquesta configuració
és més fàcil escoltar abans el fregadís
dels pneumàtics amb l’asfalt que no
pas la mecànica. El lliurament de potència
es nota a partir de les 1.500 rpm i
això permet afrontar –per exemple– els
avançaments sense haver de recórrer a
la palanca. Per als clients amb més pressupost
i que valorin especialment el
confort de conducció el Superb
s’ofereix també en les versions més
altes amb canvi automàtic DSG i tracció
total.
Els txecs estan ultimant una versió de
les anomenades ecològiques. Amb un
motor dièsel TDi de 105 CV batejat com
a Greenline que guanya en eficiència
muntant un filtre de partícules DPF, una
centraleta de gestió específica per a la
injecció i pneumàtics de baixa fricció.
El Superb amb aquesta nomenclatura
rebaixa en 15mm. l’alçada respecte del
terra, incorpora un carenat específic en
el frontal i anuncia un consum homologat
en cicle combinat de només 5,1 litres
amb unes emissions de CO2 de només
136g/km.
FITXA TÈCNICA
Motor: Davanter Trans. 4 cil. En
línia. 1968 c.c Injecc Direc. Turbo i
Intercooler 140 CV dièsel. Tracció:
davantera. Canvi: manual 5 vel.
Frens: disc/discs. Vel. Màx: 207
km/h. Accel. 0 a 100 Km/h: 10,2
segons. Consum mitjà: 5,9 litres.
Preu: 26.640 euros.
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 31

la fila cultural
L’ús del model humà
en el retrat artístic
S abem que som éssers humans, que ens movem, parlem i pensem. F ins i tot si ens
traguessin la parla, ens quedaria un cos ple d’expressió i moviment. I és que tenim un
cos únic, que pot transmetre molts sentiments. Tant podem ser esperança i tendresa,
com ser font de dolor i frustració. E ls artistes, saben copsar des de fa segles aquestes
expressions. R amon Oms és un home que viu i creix entre escultures, que modela el
fang i el fa renéixer en figures de bronze, que mesura i sent cada paraula que diu.
I
ANN NNA NA NA NAVA VA VARRO
és així com pintures, fotografies, gravats
i escultures mostren amb la senzillesa
dels seus materials, sensacions
complexes i sentiments humans. Rere
d’una mà pintada, hi haurà hagut abans
una mà real; com rere un bloc de bronze
existeix una ànima que destil la vida. I és
d’aquesta manera com els espectadors
ens acostem a l’art: buscant en una tela,
una escultura o una fotografia un bocí de
vida o una expressió propera.
Oms, l’home-artista
Ramon Oms és un artista manresà definit
per ser un home que viu i creix entre
escultures, que modela el fang i el fa
renéixer en figures de bronze, que mesura
i sent cada paraula que diu. Si haguéssim
de detallar quin és el seu procés creatiu
a seguir, fóra difícil: «cada peça és un
món, i cada escultura una idea» . Però si
ho haguéssim de sintetitzar i generalitzar
es podria dir que primer cal tenir una idea
del que es vol crear, i a partir d’aquí pensar
què hi ha al voltant per poder-ho re -
produir. Això vol dir pensar quina persona,
quin model encaixarà millor amb
aquella idea. Però el que cal tenir present
és que en tot moment, «el model servirà
de pauta», i no serà mai exactament una
còpia perfecte de la realitat. D’aquesta
manera, fer un retrat implica observar i
modelar el que l’artista capta al mirar el
model. Quan arriba el moment d’escollir
model, Oms ho té clar: ni models professionals
ni cossos artificials; sinó gent
amiga i amb cossos normals.
Durant el procés creatiu, Oms segueix
un ordre per acostar-se i conèixer el
model: primer, realitzarà una sèrie de
32 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
fotografies de la persona des de diferents
angles; posteriorment, es fixarà en els
moviments de la cara de la persona, així
com intentarà extreure en fang el seu
caràcter. Finalment, tot plegat teixeix una
xarxa embolicada i complexa, que serà la
creació final. Amb tot això cal en tendre,
que davant una peça seva no cal anar a
buscar cap persona en concret, ni la seva
semblança, sinó anar més enllà i bus carhi
expressions humanes i generals.
Un cop la idea ja està forjada, i el model
ha sabut deixar-hi la seva empremta,
l’artista modelarà amb una ànima feta de
fusta i ferro la forma que tindrà posteriorment
l’escultura. Després, es donarà for -
ma amb fang, i també se’n farà un motlle
de guix. Posteriorment, Oms ho portarà a
la foneria, on faran la cera perduda (un
sistema de fosa), es posarà en motlles
dins el forn a uns 900 graus, la cera es
cremarà i al lloc on hi havia la cera s’hi
posarà el bronze. La decisió d’escollir el
bronze per a la peça final és ben senzilla:
«El bronze és un material noble, resistent
i que es pot arreglar bé si s’espatlla».
Il·lustració: Anna Crespo

Tornant al tema de la recerca del model
que inspirarà l’obra, cal demanar-se: Té
en Ramon alguna musa? Ras i curt, no.
Mai no ha repetit el mateix model humà,
però sí que sempre busca gent propera a
ell, persones conegudes o amigues, que
encaixin millor amb el seu projecte. A
voltes es pot trobar que té just davant una
cara que parla sola o un cos que s’adiu a
la perfecció amb la seva idea creativa; o
pel contrari, que hagi de fer canvis i combinacions,
accentuant un tret més que un
altre, o descobrint que aquell model té un
gest especial i canviar de cop el rumb de
la creació. «Al principi, estic amb el
model durant uns quants dies en sessions
d’una o dues hores màxim; però és després
que acabo de modular i donar sentit
a la peça». El que resulta fascinant
d’aquest procés, que pot durar entre quatre
o cinc mesos, és que en tot moment,
l’escultura queda impregnada d’aquella
persona que ha servit de model. I és que
és efectivament aquesta la funció del
model: ser-hi i no ser-hi. Ser-hi inicialment
com a guia, però saber escampar-se
i dissipar-se davant la mirada de
l’espectador, per tal que de cop sigui passió,
tendresa, tristesa o record.
Una escultura, un espai
Quan es tracta de col·locar una escultura
al carrer, Oms concep cada peça com a
integrada en el seu espai, « ha de tenir un
significat i un context». Es tracta que la
gent l’entengui en el seu lloc i que s’hi
adapti fàcilment. Un cas d’adaptació
espontània fou A l’ombra,o més coneguda
com la noia del banc de la Plana de
l’Om. «La Plana és una plaça propera i
concorreguda i que en ser d’escala
humana ha contribuït que la gent s’hi
acosti i s’hi familiaritzi amb comoditat».
Un cas un xic diferent és la nena de
l’Homenatge als nens, tot recordant
Xesco Boix, ubicada al parc de Puigterrà
i que poca gent té present. La raó
d’aquesta desconeixença o llunyania de
la peça possiblement es troba en el fet
que «la ciutat no ha assimilat el Castell,
queda allà dalt com apartat», i tot i que
l’artista resta obert a possibles canvis
d’ubicació de l’escultura, ell n’està ben
satisfet.
Davant de cada encàrrec d’escultures
urbanes, Oms adapta segons la idea i el
lloc, el contingut i la forma de la peça:
«un banc a la Plana de l’Om i d’aquest
tipus s’hi adeia molt, cada espai és sug-
Ramon Oms a l’estudi, amb algunes de les seves escultures
gerent». Si els detalls que acompanyen
cada escultura semblen complementaris
o casuals, una petita curiositat ens
demostra el contrari: el llibre que reposa
al costat de la noia de la Plana de l’Om,
és exactament el llibre de poemes Com
un núvol lleuger, de Marià Manent, i era
just aquest el que acaronava la model
quan Oms creava. «No podia ser qualsevol
altre, havia de ser aquell».
Taller de dibuix al nu
Davant un retrat hi ha mil interpretacions,
però és just darrere el retrat, on
sempre reposa, tranquil·la i penetrant, la
mirada d’algun model humà. Això ho
saben perfectament les associacions
manresanes que organitzen expressions
artístiques al natural, com són Foto-Art o
el Cercle Artístic. Carles Esclusa, president
d’aquesta darrera entitat, explica
amb orgull el mèrit de realitzar des de fa
més de 40 anys el taller de dibuix al nu.
Des dels seus inicis, les aules s’han anat
omplint de gent diversa que amb ganes, i
amb afany autodidacte, agafen el pinzell
o llapis per recrear el cos humà.
Actualment, el taller compta amb uns
deu o dotze socis bagencs, que es troben
un cop per setmana per expressar amb
l’estil que més agradi, els trets i formes
del cos humà. «Es genera molt bon rotllo
i l’ambient és distès». I això també és
mèrit de la model, una noia que fa dos
anys que hi participa amb entusiasme. No
és cap model professional però sí que la
seva tasca és remunerada. Tot i així, ser
model requereix certa prestesa: «cal estar
unes dues hores quiet en una posició concreta
(tot i que hi ha descansos), d’una
manera seriosa i concentrada», diu
Esclusa. La llarga trajectòria de l’entitat
queda demostrada pel considerable nombre
de models, tant masculins com femenins,
que han passat pel taller. La bona
feina d’aquesta darrera model s’endevina
fàcilment en l’obra final: un cop l’any els
socis i assistents al taller, exposen a la
sala del Cercle les seves creacions.
Cadascú amb el seu estil desgrana i
il lustra el cos humà. Quina bona manera
de conèixer l’esser humà: pintar-lo, per
exposar-lo i per posteriorment, retrobarlo
en la mirada de l’espectador. Un magnífic
cercle que es tanca, una bona mostra
de nuesa, senzillesa i humanitat.
Quan l’art utilitza models humans per
crear bellesa, passa una cosa inaudita:
busquem amb mirada escrutadora
l’ànima que s’amaga rere aquell esclat de
cre a tivitat. Com nascuts en ple Renaixe -
ment, ens agrada delectar-nos cercant en
cada obra la bellesa, i no ens adonem que
ana litzant cada detall, do nem un xic de
vida a l’obra mentre nosaltres esdevenim
alhora, petites obres d’art.
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 33

Nius urbans
ART. Maria Camp
A
quest estiu us proposem una visita entre art i natura al
Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat Forn de la
Calç, a Calders, on trobareu en un espai privilegiat
l’obra d’Helène Laffond. La seva proposta artística
comença amb la troballa inesperada d’uns nius d’ocell.
Encuriosida per les seves formes i el seu mètode de construcció
va començar-los a dibuixar, descobrint en ells una gran similitud
amb les formes dels plànols urbans. Per fer els nius, els ocells
realitzen un seguit d’accions repetitives: trien un emplaçament,
busquen i recullen materials i
els van disposant amb gestos
precisos donant forma a la seva
construcció. Parteixen d’un
centre que van expandint, com
els humans a les nostres po -
blacions. Paral·lelament a
aquesta descoberta, Laffond fe -
ia temps que havia anat recollint
enganxines que grafiters i artistes
urbans deixaven per la ciutat, papers, fils elèctrics, tires de
plàstic... materials amb els quals, fent un pas més en la seva investigació,
va iniciar la creació d’uns obres que reprodueixen grans
nius i plànols urbans que en ressegueixen les formes, obres amb
què planteja un diàleg simbòlic entre l’urbà i el natural: així com
els nius són la llar i el refugi dels ocells, els humans ens agrupem
en pobles i ciutats, creant els nostres nius col·lectius. (Per a visites
938309159 www.cacis.com. Entrada gratuïta).
On éreu al concert?
MÚSICA. Maurici Ribera
Q
uè ens està passant? Manresa no ofereix la cultura
adequada? Sense anar més lluny posem un exemple
recent. L’altre dia el Yes Weekend! va oferir la festa
de presentació del que serà el festival del 12 de
desembre. Aquest acte va fer-se al pati del Kursaal
amb les interessants propostes de Maria Rodés
acompanyada de Jordi Tost, The New Reamon i
Suite; i jo em pregunto on éreu? De veritat que us hi vaig buscar,
però no vaig ser capaç de trobar-vos-hi. Costa entendre que un
lloc tan transitat com el Passeig,
fins al darrer moment, no tingués
un punt de crida, com a
intangible, per apropar-se a
treure el cap a l’esdeveniment.
Per desgràcia alguns ho van fer
però per explicar-se la darrera
festa que van organitzar o la
preparació de la revetlla de Sant
Joan; respectant molt poc els
artistes presents. Un deu per a l’organització, els músics i el
públic; per intentar oferir qualitat malgrat la situació adversa.
Cada cop són més els indrets de la capital del Bages que donen
oportunitat a veure actuacions, però a sobre de manera gratuïta o
a preus irrisoris i nosaltres, els habitants, no ho aprofitem com
caldria. Perquè tenim a més a més aquesta necessitat de queixarnos
sense justificació, adjudicant el títol de ciutat morta a un
indret que lluita per fins i tot ampliar i diversificar l’oferta.
34 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
PROPOSTES
Mites a part
CINEMA. Elisabet Perarnau
Aquells a qui ens agrada anar al cinema tindrem
l’oportunitat a partir del proper setembre de tornar
a veure curtmetratges a les sessions dels
diumenges de Cineclub al Conservatori. Es tractarà,
sobretot, de donar a conèixer l’escena cinematogràfica
actual i recuperar peces de l’antic cinema amateur
de la comarca, però on també tindran cabuda curtmetratges
d'interès o procedència internacional de totes les
èpoques i estils. La massificació en l’ús de la tecnologia
digital ha creat una nova fornada
de cineastes amateurs i,
al mateix temps, ens permet
reviure delicades peces antigues
amb els llocs i la gent
protagonistes de l’època en
que el cinema amateur va
gaudir de molta popularitat
fins que incomprensiblement
va desaparèixer amb
l’arribada del vídeo domèstic als anys 80. Caldrà estar
atents a aquesta nova programació centrada en la recuperació
i divulgació dels treballs audiovisuals de la comarca,
com el film de la imatge, pertanyent a El fotògraf, f del man-
resà Carles Muñoz.
Festa Major al Kursaal
TEATRE. Rosa Clarena
La Festa Major és una fita important per a pobles i ciutats.
Potser més per als pobles, que veuen com s’hi
organitzen el gruix principal de les activitats culturals i
lúdiques de tot l’any. Però també per a les ciutats, que
malgrat tenir una programació estable, es destapen
amb un calendari d’actes per a tots els públics. És per això que
al Kursaal també hem preparat un programa especial per la Festa
Major de Manresa.
tercera edició de Cabaret de casa, un conjunt de propostes escèniques
locals –circ, dansa, teatre,
pallassos i música– amb un
gran potencial. En la línia de la
programació per a públic
familiar, el divendres de Festa
Ma jor es podrà veure Reprís,
de Teatre Mòbil, un espectacle
per celebrar el 25 anys de la
companyia. Pel que fa al teatre
per a adults, enguany proposem
la co mèdia El joc dels idiotes, amb Joan Pera i Lloll Bertran, dissabte
i diumenge de Festa Major. Finalment, per al dilluns, un
espectacle de revista. Un gènere que tan èxit havia tingut en el
mateix escenari per les festes majors de fa dècades: La Habana
de noche, que oferirà l’oportunitat de conèixer alguna cosa més
del caràcter cubà, la potència musical i dansaire de les nits interminables
del malecón habanero. Propostes per passar una bona
Festa Major. Segur que n’hi trobareu una per a vosaltres.

QUADERN OBERT
PURA TRAVÉ
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 35

‘La veu de l’àngel’
36 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
FANAL DE CUA
Sobre Joan Vilanova
LLORENÇ CAPDEVILA
LLUÍS CALDERER
L
’any 2004, al final del pròleg al poemari Terra cansada,
de Jordi Pàmias, Miquel M. Gibert escrivia:
«El « llibre té dos mèrits molt notables: d’una banda,
ens mostra, amb resultats convincents, el procés de
Manresa va celebrar, l’any passat, amb actes i publicacions,
el centenari del naixement de Joan Vila -
nova. A manera, diguem-ne, de colofó, apareixia, a
principis del 2009, el llibre (Re)descobrir Vilanova,
canvi temàtic, expressiu i atmosfèric en la poesia
d’Isaac Bosch i Annabel Sardans, enriquit amb qua-
de Jordi Pàmias dels últims anys; de l’altra, ens permet espetre escrits, més específicament analítics, sobre l’obra del nostre
rar la publicació de La veu de l’àngel amb la més bona dis- dibuixant, a cura de Josep M. Cadena, Montserrat Castillo,
posició d’ànim. Per això mateix, ens agradaria no haver Jaume Vidal i Pilar Parcerisas. M’atenc, ara, només a la prime-
d’esperar gaire». Doncs cinc són els anys que hem hagut ra, i més extensa, part per remarcar l’esforç extraordinari, per
d’esperar, els lectors de Jordi Pàmias, per veure publicat, a part dels dos autors, esmerçat en la recerca i ordenació de dades,
Proa, el recull que tanca la trilogia Terra, mite, àngel. en l’atenció i el perfil donats als diversos contextos d’espais i
Pàmias sotmet els seus llibres de poemes a un minuciós pro- temps, en la redacció d’un text clar, de lectura sempre atractiva
cés de revisió. Destil·la cada mot amb precisió i construeix i interessant, on, constantment, es donen la mà el rigor informa-
poemes amb llengua subtil, sense
tiu i l’amor envers l’objecte de la
pretensions grandiloqüents i aco-
recerca. Així aconsegueixen, amb
lorida per algun mot de ressons
un resultat ex cel·lent, po sar de
ponentins, com trebol o timó. Això
manifest, com diu el subtítol, «el
contrasta amb la precipitació amb
valor de la vida i l’obra de Joan
què avança el món –i la literatura–
Vilanova i Roset (1908-1990)».
d’avui («un món sense raó, /
Per tant, i en el seu conjunt, ens
aiguabarreig d’espectres i de som-
trobem davant d’un llibre bàsic,
nis»). I el resultat és una poesia
dotat d’uns fonaments molt sòlids
d’aparença senzilla però d’una
de referència a l’hora d’edificar bé
gran profunditat, que erigeix el seu
qualsevol visió solvent sobre Vila -
autor en el màxim exponent de la
nova. No es tracta d’un encàrrec
important fertilitat poètica lleida-
commemoratiu rutinari, destinat
tana dels darrers anys.
fatalment a la pols que s’acumula
A La veu de l’àngel hi trobem el
sobre la brillantor més o menys
millor de Jordi Pàmias: transcen-
esclatant de les efemèrides, sinó
dència, introspecció, existencialis-
d’una obra ferma i consistent destime,
metafísica, escepticisme... El
nada a superar les contingències i
poeta hi fa un exercici de memòria
el desgast del temps. Des d’aquesta
crepuscular («A « la vila, les eres /
perspectiva, voldria cridar l’atenció
són només un record de la batuda;
sobre dues qüestions so bre les
/ i, al mirall, les arrugues de la
quals caldrà insistir i re tre ure, ai!,
cara / ens parlen d’una rella deli-
durant molt de temps. Per què si de
cada i voraç»), alhora que es
debò creguéssim en el valor de la
lamenta «d’una Europa que afila
vida i l’obra de l’homenatjat
les urpes de la por, / quan ja ha
caldria acomplir aquells de sitjos
esborrat duanes i fronteres. De
im portants que no va poder veure
fons, el paisatge de la Guissona
re a litzats en vida i atendre el sentit
natal (amb els seus llargs carrers,
co mú d’alguna de les seves críti-
«d’escantellades lloses»), i el sím-
Il·lustració: Dani Hernández Massegú ques.bol
recurrent de la casa (ara «en
Pel que fa a la primera qüestió,
penombra»), metàfora i metonímia de l’home que l’habita, s’imposa dur a terme, amb rigor i responsabilitat, una nova edi-
amb les finestres i els balcons oberts. Les mitologies ció completa del Cançoner. A propòsit d’això, la lectura de les
hel·lènica i bíblica hi tenen una reveladora presència. Narcís pàgines 152-153 del llibre que comentem és prou eloqüent i en
(«de gelada bellesa») i el seu joc de miralls guaiten aquí i fa veure la necessitat i el deure. L’altra qüestió fa referència a la
allà.
Benplantada, l’escultura de Josep Clarà escollida com a monu-
La veu de l’àngel és la manifestació de l’art: la pintura, la ment als creadors de la Sèquia. Aquesta obra, diu Vilanova (p.
música i, sobretot, la poesia; és allò que hi ha de més sublim 117), «podia representar la puixança, la fertilitat de la terra».
en la condició humana, allò que ens permet entrellucar una (Una persona molt informada ens havia dit moltes vegades que,
espurna de la tan cobejada bellesa («les paraules ens sal- precisament, Puixança és el nom original d’aquesta obra de
ven»).
Clarà). Amb tota la raó, doncs, el nostre dibuixant (p. 119) afir-
Però aquí no vull pas fer una extensa anàlisi literària de La ma que «és per contemplar-la amb els ulls enlaire i no per
veu de l’àngel, això ja ho fa Jaume Pont en l’interessant prò- haver-la de mirar dintre d’un clot». I es queixa també del desleg
que ocupa la primera trentena de pàgines d’un llibre carencert en el lloc triat, ja que la Bonavista és un lloc de pas sense
regat de saviesa i de bellesa angelicals.
les condicions per poder-la contemplar i gaudir-ne amb tranquil·litat.

Abans de marxar de vacances
aquest Cul dispara amb bala
i ho fa sense recances
i és que amb la calor... s’embala!
Juliol-agost 2009 NÚMERO 151
editorial
Ous molt durs
E
l gran conjunt arquitectònic format
pel carrer d’Alfons XII, el
carrer Llissach i la plaça de la
Reforma ha començat a prendre cos.
Un cos gris i diàfan que, si bé no ha
estat del gust de tothom, ha permès
acabar amb part la pols de la zona,
tan detestada pels botiguers i odiada
per vianants i veïns, sobretot en èpoques
de calor. Però, és clar, la configuració
urbanisticoestètica del nou
vial que desemboca a la reformada
Reforma ja ens sona. És la de sempre...
Ciment lluent, arbres que faran
ombra d’aquí a sis o set lustres i
rovell, molt de rovell. Davant
d’aquesta característica tan manresana,
hom no pot evitar de preguntar-se
si la tria del ferro oxidat és purament
artística o més aviat s’escull per desentendre’s
del posterior manteniment
a base d’imprimació i capes de pintura.
És clar que per rovells, però en
aquest cas d’ou, els que va haver
d’esquivar la representació municipal
el dia de la inauguració del nou
Alfons XII. Algun veí ben emprenyat
va provocar-ne una pluja davant
de la sorpresa dels assistents. El pre-
sident de l’Associació de Veïns,
Lluís Armengol, va córrer a desmentir
que els autors de l’acte vandàlic
estiguessin relacionats amb la seva
entitat. Un desmentit que potser feia
falta atès que l’agrupació veïnal ha
passat de tenir al capdavant un bomber
(Joan Homs) a ser encapçalada
per un incendiari.
Sigui com sigui el carrer ja està
inaugurat i, com a mínim, els bancs
són de més d’una plaça. Així es
fomentarà la convivència i la concòrdia
que manca en el disseny
urbanístic. I és que, tot i no haver
bullit en aigua, els ous que van caure
en la jornada de la tallada de la cinta
van ser durs... molt durs.
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 37

va com va llum degàs dura és la vida
maria picassó
S
Si els morts votessin...
egons el nou reglament d’usos
del cementiri municipal, aprovat
recentment, el temps màxim per
tenir llogat un nínxol es reduirà de
100 a 50 anys. La mesura es deu,
segons el regidor responsable, Josep
Lluís Irujo, al fet que el cementiri
«comença a ser un bé públic escàs».
Com l’aparcament públic. Per això
van empescar-se les zones blaves i
els parquímetres. Per què no fer el
mateix, doncs, amb l’aparcament de
cadàvers? Després dels taxímetres i
els parquímetres, els ninxòmetres.
Podrien expedir tiquets amb fraccions
d’anys, mesos o fins i tot dies.
De fet, vivim més, però sovint arribem
mig cadàvers a l’altre barri. I
sovint mig incinerats: tothom està
cremat, estressat, mort de calor, fatiga
o avorriment. I qui no, dissimula i
calla, per no desentonar i passar per
irresponsable, inconscient o esquenadret.
Hi ha qui, darrere
aquesta mesura, hi vol
veure una operació
immobiliària (ara que la
construcció està en punt
mort) o de moobing. Si és
així, alerta! Perquè els
morts, de morts, només
en tenen el nom. Als vius,
se’ls pot fer combregar
després de morts. Però
als morts encara no hi ha
qui els faci combregar
amb rodes de molí.
Proveu de buscar-los les
pessigolles i la pel lícula
de La nit dels morts
vivents, al costat de la
revolta veïnal dels esquelets
i les calaveres del
Congost, armats amb
fèmurs i fones de galindons,
serà una comparsa
de P5 per Carnestoltes.
Perquè amb el menjar,
com diu un grafit molt
cuquetó a la façana del
cementiri, no s’hi juga.
Ni amb el menjar ni
amb l’existència mateixa
del cementiri. Per més de
mala mort que sigui, com
l’Estatut, val més cemen-
38 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
tiri en mà que fum i cendres. Que us
ho expliquin, si no, els veïns de
Badia del Vallès, que en el moment
d’emancipar-se de Cerdanyola i
constituir-se en municipi independent
no van tenir en compte la necessitat
d’un espai on enterrar els seus
morts. Per això el primer maldecap
del nou consistori es va presentar en
forma d’esquela. Ignoro com va acabar
la història, digna del millor Pere
Calders, però diria que el desenllaç
no va tenir res a veure amb la proliferació
de restaurants orientals a la
zona. Per si un cas, comprendreu que
no hi posi la mà al foc, perquè encara
sóc dels que creuen en la resurrecció
de la carn, per més vegeteriana
que sigui, i en els nínxols de lloguer
per a tota la vida. Sort n’hi ha que els
morts no voten, que si no… Fins i
tots aquells que en vida foren abstencionistes,
acaben avui a les urnes.

les set xacres d’un buda feliç isaac bosch
des de la butaca d’en Voltaire
Dubtes d’estiu
A
ra que la terra s’asseca, el son
esmorteeix els sentits i que des de
la butaca, abaltit per la xafogor i el mal
beure de les revetlles que deixa el cap
ben enterbolit, és quan surten dubtes que
voldria compartir durant els mesos
d’estiu. Qui té més possibilitats d’anar a
l’infern? Els assassins d’ETA que una
vegada penedits es confessen i poden
obtenir l’absolució o les dones que avorten
lliurament i els seus ginecòlegs que
practiquen l’avortament i per aquest
motiu, l’església catòlica, apostòlica i
romana els excomunica? O una dona
etarra pot anar al infern per avortar però
no per matar? A quin infern pot anar
aquesta dona si es donen els dos supòsits
esmentats! No m’ho puc ni imaginar!
Vicenç Ferrer, en morir, està condemnat
per deixar la carrera sacerdotal, tenir
parella i fills? La congregació episcopal
espanyola ha mantingut un (es)túpid
silenci vers la seva figura i les seves
realitzacions, per no esmentar el paper
ben galdós del govern català en aquest
tema! La gent no va a votar per desídia?
O per manca de sentir-se implicats en el
bon govern dels afers de la comunitat.
S’ensuma una brasa, ben cuidada, perquè
entre la situació econòmica i la feblesa
intel lectual de la classe política apareguin
líders que donin seguretat i limitin
les llibertats personals?
El nostre govern tornarà a parlar
d’innovació per sortir de la crisi, esperant
que alguna persona tingui una idea en un
camp ben erm? Governarà algú pensant
en les necessitats i no amb els
ulls posats en les properes eleccions?
Sempre n’hi ha una de
propera, d’elecció que justifica
ajornar les decisions
necessàries! Creixerà el
clam dels pixapins contra
les barbaritats de la
Catalunya rural, habitants
bàrbars que encara fan
repicar campanes, tenen
bestiar que fa pudor i fan
servir maquinària que fa
soroll a deshores?
En despertar, ben repapat
a la butaca, al setembre,
encara parlarem del finançament?
O de l’insuficient
finançament? Jo proposaria
ajornar 10 dies més la
l’homenot de la pipa
data del 15 de juliol, ja no ve d’un pam i
s’adiu amb el dia de l’apòstol Santiago
(25 de juliol). Fóra un bon dia per recordar
el «Santiago y Cierra España» o el
més recent «Espanya, antes roja que
rota». Per tenir més malsons, el Tribunal
Constitucional farà un escrit sense dir res,
semblant a les intervencions de l’Ozores
en les pel lícules plenes de caspa feixista
dels anys 60 i
70? Bon
estiu!
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 39

ugada al pou
Papiroflèxia electoral
Començo la bugada del més amb un
dels episodis més insòlits que m’han
explicat i que va tenir lloc a les dependències
de l’Ajuntament amb motiu
de les passades eleccions europees. El
cas és que era tan escassa la participació
en el col·legi ubicat a la plaça
Major que l’avorriment ben aviat es
va apoderar dels membres de la mesa
electoral i la resta de presents. Per
sort, un dels ciutadans cridats a
recomptar vots posseïa uns dots perfectes
per amenitzar la jornada. I així
va ser com el rondallaire i animador
infantil que obeeix al nom artístic
d’Ós Mandrós va improvisar una sessió
de narració de contes per a petits i
grans i va acabar organitzant una
divertit curs de papiroflèxia utilitzant
com a matèria primera les sempre
abundosament sobrants paperetes
electorals del col legi. Em sembla una
iniciativa tan simpàtica com elogiable
malgrat l’insòlit context en el qual es
va dur a terme. El que ja és més trist i
producte de reflexió profunda és
l’avorriment que produeix l’actual sistema
polític, capaç de provocar
badalls, molts badalls i ben poca feina
als col legis.
Bústia blaugrana
I és ben bé allò que qui no té feina el
gat pentina... I un any de tant fervor
barcelonista, és clar, deixa seqüeles. A
Barcelona, encara porten cua els actes
40 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
vandàlics i les càrregues policials les
nits de celebració dels títols mentre
que, a Manresa, i encara bo, les repercussions
es limiten a petits aldarulls i
bretolades en el mobiliari urbà. És el
cas d’una bústia de correus del carrer
Barcelona que reproduïm gràcies a la
col·laboració d’un subscriptor que la
va immortalitzar fa uns quants dies. El
triplet barcelonista va propiciar que
aparegués pintada dels colors del
Barça. Millor aquest tipus de manifestacions
que les batalles campals, ja us
ho diré.
Els números
del Barça
I continuant amb el gran fervor barcelonista
d’aquesta temporada, del qual
trobaríem nombrosos exemples, no
em podia oblidar d’explicar el cas de
l’amic d’un company d’aquesta revista
que em sembla digne de comentari i
que destacaria en qualsevol d’aquests
llibres que de tant en tant es publiquen
sobre sortides inesperades de la canalla.
L’amic del nostre company es diu
Ramon i el seu fill, Arnau. L’Arnau és
un esmolet i sembla que ell sol podria
assortir de material per escriure tot
sencer un d’aquests llibres. En aquest
cas l’anècdota passa a classe, a la classe
d’un nen de tres anys, que és l’edat
que té l’Arnau. El nostre Jaimito atén
a la professora, que escriu els números
a la pissarra perquè la quitxalla els
anomeni. I vet aquí que quan la mestra
escriu l’1, l’Arnau, amb la mateixa
rapidesa que si portés un ressort a punt
de disparar-se, crida entusiasmat
«Valdés!»; quan la mestra escriu el 5
l’Arnau crida «Puyol», quan escriu el
10 l’Arnau crida amb força «Messi» i
així amb tota l’alineació del Barça que
té memoritzada. En principi podríem
pensar que incorporar aquest exercici
com un sistema pedagògic perquè els
nanos aprenguessin els números potser
no estaria malament. Però si hi
reflexionem amb calma ho descartarem
de seguida: Com reaccionarà
l’Arnau quan es presenti l’equip de la
nova temporada i li trastoquin tota la
numeració? Segur que aquell dia es
deurà plantejar moltes coses.
El números...
de P irelli
El desmantellament de la multinacional
Pirelli, tot i que força previsible i
precipitat per la crisi, s’ha portat a
terme de manera força barroera per
part de la direcció. Un dels fets curiosos
que potser entronquen amb el procés
de l’empresa des de la plena activitat
fins a la seva liquidació en els
darrers mesos me la proporciona un
amable lector. Em fa arribar, escanejat,
el full de les pàgines blanques (el
que tota la vida molt hem conegut
com a llistín telefònic) on apareixen
els números de la factoria. Hi compto,
a part del principal, uns 150 número
corresponents a les diferents extensions
internes. Encuriosit, comprovo
aquest fet en la meva pròpia guia i
m’adono que, en la darrera edició
impresa, només hi figura un sol número
i s’han eliminat totes les extensions.
Sorprès, em poso en contacte
amb el lector en qüestió i em diu que
les pàgines blanques escanejades són
les de l’any 2008. Així doncs, en el
darrer any, Pirelli es va encarregar,
primer, de liquidar els números de
telèfon de les guies públiques i, a posteriori,
també va anar liquidant els
llocs de treball.
Empastifada
reincident
Un altre episodi de mal gust que, a
més, es repeteix any rere any, és el relacionat
amb les campanyes indiscriminades
de les acadèmies d’idiomes amb
motiu de l’inici del nou curs, que acaben
empastifant façanes d’edificis amb
total impunitat. No és el primer cop

que us en parlo, ni tampoc és la primera
vegada que em refereixo a
l’acadèmia Madison, especialista a
enganxar amb cola i a una alçada que
no permeti eliminar-los cartells de
publicitat per tot el centre de Manresa.
Uns cartells que, a causa de la seva ubicació,
romanen adherits a les façanes
durant mesos fins que el sol i les inclemències
del temps els eliminen. La
fotografia que acompanya aquest text
correspon a la zona de la Bonavista i és
de fa pocs dies, ja que, com les rebaixes,
es veu que aquest any la campanya
publicitària s’ha avançat i força. El més
curiós i lamentable és que el mateix
lector que em proporciona la fotografia
va veure com s’enganxava el cartell.
Ho feia un empleat de l’empresa Ben
net, que, com el seu nom indica, es
dedica a la neteja tot i que, francament,
la feineta que fa per als de can Madison
més aviat embruta. Farien bé els seus
responsables de netejar el que han
embrutat un cop acabat el període de
matrícula.
No estan al Dia
Un altre fenomen difícilment comprensible
és el que he pogut observar
en els últims dies en l’establiment que
la cadena de supermercats Dia té ubicat
a la plaça de la Creu. Un punt de
venda que, segons sembla, ha de tancar
portes durant tres a quatre setmanes
per problemes elèctrics. Així ho
comunica un rètol situat a l’entrada.
La veritat és que em costa comprendre
l’abast de l’avaria que impliqui haver
de clausurar el local durant trenta dies.
I més si tenim em compte que es tracta
d’un immoble de relativament nova
construcció on les instal lacions haurien
d’estar –i mai tan ben dit tenint en
quintí torra cordons
compte el propietari– al dia. Ja veurem
com evoluciona el tema durant els
dies d’estiu. Només espero que, amb
els temps que corren, aquest comerç
més que problemes de corrent elèctric
no se li hagin fos del tot els ploms.
Aquest és un espai obert a la
col·laboració dels lectors. Feu-nos
arribar les vostres notes a
l’Apartat de Correus 1,
de Manresa, o bé a l’adreça electrònica
bugada@elpou.cat.
ressons ciutadans àlies
Juliol-agost 2009 EL POU DE LA GALLINA 41

epitafi mossèn gudiol
Orxata multicultural
B
envolguts germans i germanes, arriba la calor i la
necessitat de buscar estones d’ombra on recompondre’s
i cercar un bri d’aire. Amb les altes temperatures, la
ciutat també canvia de fesomia. La massa popular surt al carrer
i omple les terrassetes del Passeig. Aquest any, Déu ho
sap bé, potser una mica més buides a causa de les penúries
econòmiques per les quals estan passant moltes famílies. No
obstant això, també l’Altíssim és ben conscient que, en
aquest país tan arrelat al Mediterrani, hom prefereix un bon
beuratge glaçat exposat com una sargantana a sol o a serena
que pagar els tributs i els deutors. És la cultura del gall
d’indi... La del fanfarró empedreït. La gent surt al carrer amb
la fresca de la tarda i, a diferència de fa una anys, la instantània
que en podríem
treure és radicalment
diferent. Els censos
demogràfics parlen de
7,5 milions de catalans,
la majoria dels quals
vinguts de l’estranger i,
a fe de Déu, que en la
fotografia que us parlava
que podria sorgir des
d’una taula del nostre
Passeig aquest augment
de la immigració és un
fet més que notable.
Així, l’esport nacional
de manresans i manresanes:
passejar, beure
orxata i, sobretot, fer
safareig ha passat a ser
multicultural i augmentat
i reforçat per individus
d’altres pobles
lo gaiter del calders
el l passeig i potes enlaire l i
ara fa de mal passar.
i el comerç que no fa caixa
es queixa i es queixarà.
Si a l’estiu l’Ajuntament
a l’Alfons XII i Gispert
les fotomultes no cobra
no em direu que algú no hi perd?
És allò que diu la dita,
que qui vulgui presumir
de ser una ciutat bonica
tard o d’hora ha de patir.
42 EL POU DE LA GALLINA Juliol-agost 2009
P D
mediterranis com el marroquí, també avesat a fer vida al carrer
i baladrejar fins al capvespre.
Assegut davant d’una orxata freda i gustosa, hom es meravella
de veure serpentins de colors amunt i avall. Dones amb
gel labes i mocadors, africans vestits de colors vius amb camises
i túniques grogues, de tons festucs, vermells o taronges,
algun empleat de banca despistat amb la corbata fluixa i els
peus rescalfats, joves d’origen sud-americà amb roba excessivament
baldera i gorres mal engiponades, àvies amb l’objectiu
d’asseure’s a les cadires de la Rossita ensenyant fa faixa i el
viso, avis amb els pantalons fins a les aixelles que esquiven
bicicletes i monopatins suïcides, adolescents ensenyant calces i
calçotets, algun marit esbroncant la parella per la que prego
esperant que ell no li
aixequi la mà i badocs,
molts badocs i transeünts
com jo que es fan creus
de l’estrany aiguabarreig
en el qual s’ha convertit
el centre de la ciutat. Un
status quo que, gràcies a
Déu, de moment es manté
fix i no es trenca gràcies a
certes normes que espero
que no trenqui cap
col·lectiu amb afany conqueridor.
El carrer, especialment
a l’estiu, esdevé
un espai de convivència
ben insòlit. Els més antics
del lloc no s’expliquen
com la cosa ha pogut canviar
tant en tan poc temps.
I la pel lícula no més
acaba de començar.
iu que amb el foc no s’hi juga,
i està més que demostrat
que aquesta frase tan nostra
és una gran veritat.
Ho hem vist ja fa alguns dies
en un restaurant xinès,
on dels quatre mafiosos
ja només en queden tres.
I n’hem fet una altra prova
als boscos de Sant Mateu
i a Salo: Quan el vent bufa
el foc no el para ni Déu.

Objectes de decoració - Flors
artificials - Moble auxiliar
FINANCEM LA SEVA COMPRA
FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS
C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97
MANRESA
Aromateràpia - Espelmes aromàtiques
Objectes de regal i decoració...

EL PATRIMONI CULTURAL
DE MANRESA