Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró

Reconstruir la identitat masculina: una necessitat política
Cal entendre, doncs, l’heterosexisme com una forma de control social que no
només està dirigida, com podria semblar, contra altres formes d’orientació
sexual, sinó contra qualsevol forma d’estructura relacional afectiva o sexual no
estàndard. L’heterosexualitat, en la seva construcció actual no és només (com
podria semblar en una primera visió superficial) una orientació sexual sinó tot
un estil de vida que organitza les relacions personals en relacions monògames
heterosexuals estables fortament regulades en els seus paràmetres: tipus de
relacions permeses, edats, número de persones implicades, lligams i obligacions
entre els membres, etc 9 .
Resumint, la nostra societat és sexista, patriarcal i heterosexista. Els costos que
les dones han de pagar en aquesta societat han estat molt estudiats. Aquest
estudi, en canvi, aborda el gènere masculí, la identitat masculina i els
costos socials que comporten.
Deconstrucció i reconstrucció de la identitat femenina.
Una de les coses fonamentals per les que serà recordat el segle XX és pel
feminisme. Definitivament és el segle de les dones. Coincideixo amb Eric
Hobsbawmen remarcar que no hi ha volta enrera, que el S XX ha significat un
canvi quantitatiu i qualitatiu del paper social de les dones. Llegir el capítol
dedicat a la dona és entendre que elles han protagonitzat un salt qualitatiu
altament transformador. 10
El feminisme va posar en dubte el paper tradicional de la dona i van negar-se a
seguir jugant un paper subsidiari, un paper de dependència respecte la figura
masculina i van exigir el seu propi lloc al món. A Occident, després de la Segona
Guerra Mundial l’avanç de les dones va ser extraordinari. Des de llavors fins ara
la identitat femenina es va deconstruir i tornar a construir-se sobre unes bases
noves i millors 11 . Queda molt per fer, però la realitat ja no és la mateixa i moltes
coses han canviat. Cal seguir treballant fins a la veritable igualtat, però la
direcció està marcada. La igualtat de la dona està present a les agendes de tots
els partits polítics i de totes les administracions, encara que a vegades amb tons
dèbils i poca decisió 12 .
9 Guasch (2000 i 2005) és fonamental per aprofundir en aquest punt.
10 HOBSBAWM, E..; (1995); capítol XI
11 Utilitzo el terme “millor” intencionadament, amb la càrrega que Ken Wilber destaca: una cosa és millor que una altra
perquè la inclou i la transcendeix. El nou rol de la dona inclou l’anterior (rol de filla, esposa i mare), però la transcendeix
perquè li permet jugar altres papers diferents.
12 Deixeu-me fer un esbós molt simplificat de les necessitats més urgents que la lluita contra el sexisme exigeix avui a la
nostra societat catalana des de les aportacions del feminisme: Cal construir un nou model organitzatiu de la societat que
reconegui el valor social de la diversitat i doni valor a les experiències i aportacions de les dones. Cal visibilitzar les
aportacions de les dones a la millora de la nostra realitat, cal reinterpretar la literatura, la història, la filosofia, la
psicologia... perquè han estat escrites des d'una visió masculina o androcèntrica que ha exclòs quasi sistemàticament el
paper de la dona i l'ha feta invisible. També en aquesta línia cal remoure els obstacles que encara avui tenen les dones per
tal d'accedir a certs espais de la societat i molt especialment al món laboral, social i polític.
Cal lluitar de forma prioritària contra la pobresa, essent ben conscient que la pobresa avui dia és fonamentalment
femenina. Cal, doncs, realitzar canvis estructurals de manera que el gènere de les persones no sigui un element de
desavantatges i desigualtats.
Resulta fonamental oferir a les generacions futures un model de relació entre les persones, al marge del seu sexe biològic,
respectuós amb la diversitat.
Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 9