Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró

Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró

danielgabarro.cat
from danielgabarro.cat More from this publisher
25.04.2013 Views

Reconstruir la identitat masculina: una necessitat política ha estat, serà així i no pot ser d’una altra forma diferent. Per exemple, quan descrivim el coit com el moment en que el penis entra a la vagina estem sota el domini, segurament inconscient, del domini masculí. No se’ns acut definir, per exemple, el coit com el moment en que la vagina acull el penis i el rodeja. La dominació masculina és omnipresent: els homes són superiors i tenen el poder i la seva visió androcèntrica és compartida per tothom: homes i dones. Aquest és el manament patriarcal. Els insults “calçaces” i “paternalista” dirigits als homes són també exemples clars del paper que s’espera que l’home jugui en una societat patriarcal: la de ser actius, tenir el poder i manar, enlloc de, per exemple, cuidar i ocupar-se dels altres 7 . Heterosexista: la repressió de tot el que és minoritari i diferent és també una característica bàsica respecte la sexualitat i el gènere. És evident que la societat manté unes expectatives bàsicament heterosexuals respecte els seus membres. L’odi contra gais, lesbianes i transexuals està present en moltes actituds socials. De fet, només quatre països del món reconeixen els mateixos drets a les parelles homosexuals que a les heterosexuals 8 , però la normalitatzació absoluta, és a dir la normalització social, la desaparició de prejudicis contra la comunitats LGBT encara no s’ha assolit en cap país del món. Però l’heterosexisme no només reprimeix gais, lesbianes i transexuals, també va dirigida (i potser principalment) contra aquells heterosexuals que volen fer-ne un ús diferent a l’assenyalat com “normal”. Fixeu-vos que el terme normal torna a fer referència a una altra reificació, és a dir, un altre cop una realitat existent arbitrària es constitueix en l’única realitat possible, es converteix en “natural”. L’heterosexualitat que, en origen és només una orientació sexual, es converteix en l’única realitat possible, les varicacions són mal vistes socialment. És el mateix procés que s’ha seguit per implantar el patriarcat i el sexisme. Així, qualsevol persona heterosexual que mantingui un desig no estàndard serà reprimida. Per exemple, qualsevol persona heterosexual al que li agradi vestir roba interior de l’altre sexe, o que gaudeixi de les relacions sm, o del bondage o que prefereixi mantenir relacions sexuals sense intercanvi de fluïds... serà automàticament reprimida. De la mateixa manera l’heterosexisme pressionarà contra qualsevol relació de dues persones adultes d’edats molt diferents; per exemple una relació sexual i/o afectiva entre un persona de vint anys i una altra de cinquanta anys es mal vista socialment: l’edatisme és una expressió més de l’heterosexisme que s’ha d’entendre com una forma de control a favor d’allò normatiu i estàndard. Per aquest mateix motiu les conductes bisexuals, els triangles (fins i tots aquells que són estables i perduren al llarg dels anys) són mal vistos i reben una important pressió social contra ells. 7 Guasch (2005). 8 A inicis de l’any 2006 aquest quatre països són: Espanya, Canadà, Holanda i Bèlgica. Resulta sorprenent que el nostre país hagi estat capaç de passar de la foscor del franquisme a l’avanguarda mundial en aquest tema en només 30 anys. Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 8

Reconstruir la identitat masculina: una necessitat política Cal entendre, doncs, l’heterosexisme com una forma de control social que no només està dirigida, com podria semblar, contra altres formes d’orientació sexual, sinó contra qualsevol forma d’estructura relacional afectiva o sexual no estàndard. L’heterosexualitat, en la seva construcció actual no és només (com podria semblar en una primera visió superficial) una orientació sexual sinó tot un estil de vida que organitza les relacions personals en relacions monògames heterosexuals estables fortament regulades en els seus paràmetres: tipus de relacions permeses, edats, número de persones implicades, lligams i obligacions entre els membres, etc 9 . Resumint, la nostra societat és sexista, patriarcal i heterosexista. Els costos que les dones han de pagar en aquesta societat han estat molt estudiats. Aquest estudi, en canvi, aborda el gènere masculí, la identitat masculina i els costos socials que comporten. Deconstrucció i reconstrucció de la identitat femenina. Una de les coses fonamentals per les que serà recordat el segle XX és pel feminisme. Definitivament és el segle de les dones. Coincideixo amb Eric Hobsbawmen remarcar que no hi ha volta enrera, que el S XX ha significat un canvi quantitatiu i qualitatiu del paper social de les dones. Llegir el capítol dedicat a la dona és entendre que elles han protagonitzat un salt qualitatiu altament transformador. 10 El feminisme va posar en dubte el paper tradicional de la dona i van negar-se a seguir jugant un paper subsidiari, un paper de dependència respecte la figura masculina i van exigir el seu propi lloc al món. A Occident, després de la Segona Guerra Mundial l’avanç de les dones va ser extraordinari. Des de llavors fins ara la identitat femenina es va deconstruir i tornar a construir-se sobre unes bases noves i millors 11 . Queda molt per fer, però la realitat ja no és la mateixa i moltes coses han canviat. Cal seguir treballant fins a la veritable igualtat, però la direcció està marcada. La igualtat de la dona està present a les agendes de tots els partits polítics i de totes les administracions, encara que a vegades amb tons dèbils i poca decisió 12 . 9 Guasch (2000 i 2005) és fonamental per aprofundir en aquest punt. 10 HOBSBAWM, E..; (1995); capítol XI 11 Utilitzo el terme “millor” intencionadament, amb la càrrega que Ken Wilber destaca: una cosa és millor que una altra perquè la inclou i la transcendeix. El nou rol de la dona inclou l’anterior (rol de filla, esposa i mare), però la transcendeix perquè li permet jugar altres papers diferents. 12 Deixeu-me fer un esbós molt simplificat de les necessitats més urgents que la lluita contra el sexisme exigeix avui a la nostra societat catalana des de les aportacions del feminisme: Cal construir un nou model organitzatiu de la societat que reconegui el valor social de la diversitat i doni valor a les experiències i aportacions de les dones. Cal visibilitzar les aportacions de les dones a la millora de la nostra realitat, cal reinterpretar la literatura, la història, la filosofia, la psicologia... perquè han estat escrites des d'una visió masculina o androcèntrica que ha exclòs quasi sistemàticament el paper de la dona i l'ha feta invisible. També en aquesta línia cal remoure els obstacles que encara avui tenen les dones per tal d'accedir a certs espais de la societat i molt especialment al món laboral, social i polític. Cal lluitar de forma prioritària contra la pobresa, essent ben conscient que la pobresa avui dia és fonamentalment femenina. Cal, doncs, realitzar canvis estructurals de manera que el gènere de les persones no sigui un element de desavantatges i desigualtats. Resulta fonamental oferir a les generacions futures un model de relació entre les persones, al marge del seu sexe biològic, respectuós amb la diversitat. Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 9

<strong>Reconstruir</strong> <strong>la</strong> identitat masculina: una <strong>necessitat</strong> política<br />

Cal entendre, doncs, l’heterosexisme com una forma de control social que no<br />

només està dirigida, com podria semb<strong>la</strong>r, contra altres formes d’orientació<br />

sexual, sinó contra qualsevol forma d’estructura re<strong>la</strong>cional afectiva o sexual no<br />

estàndard. L’heterosexualitat, en <strong>la</strong> seva construcció actual no és només (com<br />

podria semb<strong>la</strong>r en una primera visió superficial) una orientació sexual sinó tot<br />

un estil de vida que organitza les re<strong>la</strong>cions personals en re<strong>la</strong>cions monògames<br />

heterosexuals estables fortament regu<strong>la</strong>des en els seus paràmetres: tipus de<br />

re<strong>la</strong>cions permeses, edats, número de persones implicades, lligams i obligacions<br />

entre els membres, etc 9 .<br />

Resumint, <strong>la</strong> nostra societat és sexista, patriarcal i heterosexista. Els costos que<br />

les dones han de pagar en aquesta societat han estat molt estudiats. Aquest<br />

estudi, en canvi, aborda el gènere masculí, <strong>la</strong> identitat masculina i els<br />

costos socials que comporten.<br />

Deconstrucció i reconstrucció de <strong>la</strong> identitat femenina.<br />

<strong>Una</strong> de les coses fonamentals per les que serà recordat el segle XX és pel<br />

feminisme. Definitivament és el segle de les dones. Coincideixo amb Eric<br />

Hobsbawmen remarcar que no hi ha volta enrera, que el S XX ha significat un<br />

canvi quantitatiu i qualitatiu del paper social de les dones. Llegir el capítol<br />

dedicat a <strong>la</strong> dona és entendre que elles han protagonitzat un salt qualitatiu<br />

altament transformador. 10<br />

El feminisme va posar en dubte el paper tradicional de <strong>la</strong> dona i van negar-se a<br />

seguir jugant un paper subsidiari, un paper de dependència respecte <strong>la</strong> figura<br />

masculina i van exigir el seu propi lloc al món. A Occident, després de <strong>la</strong> Segona<br />

Guerra Mundial l’avanç de les dones va ser extraordinari. Des de l<strong>la</strong>vors fins ara<br />

<strong>la</strong> identitat femenina es va deconstruir i tornar a construir-se sobre unes bases<br />

noves i millors 11 . Queda molt per fer, però <strong>la</strong> realitat ja no és <strong>la</strong> mateixa i moltes<br />

coses han canviat. Cal seguir trebal<strong>la</strong>nt fins a <strong>la</strong> veritable igualtat, però <strong>la</strong><br />

direcció està marcada. La igualtat de <strong>la</strong> dona està present a les agendes de tots<br />

els partits polítics i de totes les administracions, encara que a vegades amb tons<br />

dèbils i poca decisió 12 .<br />

9 Guasch (2000 i 2005) és fonamental per aprofundir en aquest punt.<br />

10 HOBSBAWM, E..; (1995); capítol XI<br />

11 Utilitzo el terme “millor” intencionadament, amb <strong>la</strong> càrrega que Ken Wilber destaca: una cosa és millor que una altra<br />

perquè <strong>la</strong> inclou i <strong>la</strong> transcendeix. El nou rol de <strong>la</strong> dona inclou l’anterior (rol de fil<strong>la</strong>, esposa i mare), però <strong>la</strong> transcendeix<br />

perquè li permet jugar altres papers diferents.<br />

12 Deixeu-me fer un esbós molt simplificat de les <strong>necessitat</strong>s més urgents que <strong>la</strong> lluita contra el sexisme exigeix avui a <strong>la</strong><br />

nostra societat cata<strong>la</strong>na des de les aportacions del feminisme: Cal construir un nou model organitzatiu de <strong>la</strong> societat que<br />

reconegui el valor social de <strong>la</strong> diversitat i doni valor a les experiències i aportacions de les dones. Cal visibilitzar les<br />

aportacions de les dones a <strong>la</strong> millora de <strong>la</strong> nostra realitat, cal reinterpretar <strong>la</strong> literatura, <strong>la</strong> història, <strong>la</strong> filosofia, <strong>la</strong><br />

psicologia... perquè han estat escrites des d'una visió masculina o androcèntrica que ha exclòs quasi sistemàticament el<br />

paper de <strong>la</strong> dona i l'ha feta invisible. També en aquesta línia cal remoure els obstacles que encara avui tenen les dones per<br />

tal d'accedir a certs espais de <strong>la</strong> societat i molt especialment al món <strong>la</strong>boral, social i polític.<br />

Cal lluitar de forma prioritària contra <strong>la</strong> pobresa, essent ben conscient que <strong>la</strong> pobresa avui dia és fonamentalment<br />

femenina. Cal, doncs, realitzar canvis estructurals de manera que el gènere de les persones no sigui un element de<br />

desavantatges i desigualtats.<br />

Resulta fonamental oferir a les generacions futures un model de re<strong>la</strong>ció entre les persones, al marge del seu sexe biològic,<br />

respectuós amb <strong>la</strong> diversitat.<br />

Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 9

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!