Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró

Reconstruir la identitat masculina: una necessitat política
ha estat, serà així i no pot ser d’una altra forma diferent. Per exemple, quan
descrivim el coit com el moment en que el penis entra a la vagina estem sota el
domini, segurament inconscient, del domini masculí. No se’ns acut definir, per
exemple, el coit com el moment en que la vagina acull el penis i el rodeja. La
dominació masculina és omnipresent: els homes són superiors i tenen el poder i
la seva visió androcèntrica és compartida per tothom: homes i dones. Aquest és
el manament patriarcal.
Els insults “calçaces” i “paternalista” dirigits als homes són també exemples
clars del paper que s’espera que l’home jugui en una societat patriarcal: la de
ser actius, tenir el poder i manar, enlloc de, per exemple, cuidar i ocupar-se dels
altres 7 .
Heterosexista: la repressió de tot el que és minoritari i diferent és també una
característica bàsica respecte la sexualitat i el gènere. És evident que la societat
manté unes expectatives bàsicament heterosexuals respecte els seus membres.
L’odi contra gais, lesbianes i transexuals està present en moltes actituds socials.
De fet, només quatre països del món reconeixen els mateixos drets a les
parelles homosexuals que a les heterosexuals 8 , però la normalitatzació absoluta,
és a dir la normalització social, la desaparició de prejudicis contra la comunitats
LGBT encara no s’ha assolit en cap país del món.
Però l’heterosexisme no només reprimeix gais, lesbianes i transexuals, també va
dirigida (i potser principalment) contra aquells heterosexuals que volen fer-ne
un ús diferent a l’assenyalat com “normal”. Fixeu-vos que el terme normal torna
a fer referència a una altra reificació, és a dir, un altre cop una realitat existent
arbitrària es constitueix en l’única realitat possible, es converteix en “natural”.
L’heterosexualitat que, en origen és només una orientació sexual, es converteix
en l’única realitat possible, les varicacions són mal vistes socialment. És el
mateix procés que s’ha seguit per implantar el patriarcat i el sexisme.
Així, qualsevol persona heterosexual que mantingui un desig no estàndard serà
reprimida. Per exemple, qualsevol persona heterosexual al que li agradi vestir
roba interior de l’altre sexe, o que gaudeixi de les relacions sm, o del bondage o
que prefereixi mantenir relacions sexuals sense intercanvi de fluïds... serà
automàticament reprimida.
De la mateixa manera l’heterosexisme pressionarà contra qualsevol relació de
dues persones adultes d’edats molt diferents; per exemple una relació sexual i/o
afectiva entre un persona de vint anys i una altra de cinquanta anys es mal vista
socialment: l’edatisme és una expressió més de l’heterosexisme que s’ha
d’entendre com una forma de control a favor d’allò normatiu i estàndard. Per
aquest mateix motiu les conductes bisexuals, els triangles (fins i tots aquells que
són estables i perduren al llarg dels anys) són mal vistos i reben una important
pressió social contra ells.
7 Guasch (2005).
8 A inicis de l’any 2006 aquest quatre països són: Espanya, Canadà, Holanda i Bèlgica. Resulta sorprenent que el nostre
país hagi estat capaç de passar de la foscor del franquisme a l’avanguarda mundial en aquest tema en només 30 anys.
Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 8