Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró

Reconstruir la identitat masculina: una necessitat política
Primera part: compartint significats.
Sexe i Gènere.
Abans de proseguir m’agradaria deixar clar un parell de conceptes bàsics:
gènere i identitat. Aquests dos conceptes tenen una importància clau en aquesta
recerca i cal estar-ne segur de parlar amb el mateix llenguatge.
El gènere és una construcció social. Parteix de la diferència biològica entre tenir
penis i no tenir-ne, anomenant homes als posseïdors i dones a les no
posseïdores tot manifestant expectatives diferents per a uns i altres limitant-los
la seva llibertat. A partir de la presència o absència de penis en una persona
concreta, la societat espera d’ella un paper social concret: és el que anomenem
“gènere”. Simplificadorament podem dir que gènere és un sinònim
d’expectatives socials.
Vull aprofitar l’ocasió per remarcar que fins i tot la separació entre homes i
dones que sembla tan evident és una construcció social. Tal com explica la
coneguda antropóloga catalana Olga Viñuales 3 , “des de l’antiguitat fins que va
arribar el segle XIX es pensava que només existia un sexe i dos gèneres. Sense
dubte, el gènere masculí era el més valorat pel seu paper de generador de vida
a través del semen”. Es creia que el semen contenia, en diminut, el fetus que
s’allotjava a l’úter de la dona, la qual només aportava un espai on aquest fetus
pugués créixer. Alguns investigadors de l’època fins i tot havien “vist” a través
dels primers microscopis com el líquid seminal contenia diminutes persones amb
braços, cames...
Per tant, com diu Viñuales, a la dona se li reconeixia socialment un gènere
passiu diferent del masculí que era actiu. Però homes i dones no es
diferenciaven per pertànyer a sexes diferents, radicalment oposats. Ben al
contrari, es considerava que la dona no era una altra cosa que un home
imperfecte, un graó més dins l’escala dels éssers que van des dels animals fins
als homes, reis de la creació. Fins al Segle XIX era evident que homes i dones
tenien els mateixos genitals, però uns en disposició externa i els altres en
disposició interna, de tal manera que els testicles i els ovaris eren anomenats
“orquillons” en ambdós casos.
El paper social de la dóna era un paper bàsicament passiu, un paper en funció
dels altres: primer seria filla, després esposa i, finalment mare. Aquesta era la
funció, el rol social que cumpliria. Una filla necessita un pare, una esposa
necessita un marit i una mare necessita d’uns fills. Fins al Segle XIX la dona
necessita dels altres per a existir, manté un paper subsidiari a l’home, sense els
altres la dona no tenia paper social.
3 Olga Viñuales (2002), pàgina 38
Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 5