Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró

Reconstruir la identitat masculina: una necessitat política
4.- Potenciar processos educatius i socialitzadors igualitaris que contrarestin
els aprenentatges sexistes actuals.
5.- Afavorir la implicació personal i social dels homes en la lluita per
l’equitat. Potenciar totes aquelles mesures que potencien la presa de
responsabilitat masculina de les responsabilitats familiars i domèstiques, molt
especialment les vinculades a una paternitat responsable i present
6.- Desvincular violència i superioritat de la Nova Identitat Masculina. La
violència i la superioritat han de ser sinònims de fracàs personal en la fita de la
conquesta de l’adultesa i la masculinitat.
7.- Potenciar la consciència i la interrelació entre diferents moviments
socials per lluitar per una masculinitat alternativa.
Exemples de programes per a una nova masculinitat:
Per tal de dur terme els objectius anteriors, podrien implementar-se algunes
accions o programes. Aquí apunto algunes pistes sense ànim de ser exhaustiu,
sinó d’oferir un primer punt de partida:
.- Programes/tallers de masculinitat per a adolescents a realitzar tant des
dels espais d’educació formal com els instituts, així com en espais d’educació
informal com esplais, centres juvenils, casals... Cal que integrin l’escola com un
espai també masculí, que vegin que ni les conductes de risc, ni la violència, ni la
competició són indicatius de masculinitat. Cal remarcar que els adolescents
són les víctimes més clares i més indefenses davant les exigències
sexistes i per tant cal fer-hi una incidència especial. Aquests tallers
haurien de ser un espai de reflexió i acció entre barons per tal de cultivar una
consciència crítica davant el model masculí establert. Tal com s’explica a
Lomas 56 “una de les principals carències dels sistemes educatius europeus és
l’absència de continguts curriculars explícits sobre l’educació sentimental dels
homes. Cal promoure concepcions alliberadores de la masculinitat i de la
feminitat entre la població adolescent”.
.- Programes de masculinitat dirigit a presos i població en risc de
marginalitat, preferiblement preventius, però també paliatius.
.- Plans de sensibilització dels mitjans de comunicació i als dirigents de
polítiques de gènere, així com programes per associacions, esplais, grups...
.- Accions per a interrelacionar els experts en immigració, marginalitat,
drogues, feminisme, educació i moviments d’alliberament sexual: la realitat és
interdependent i multifactorial i com a tal cal abordar-la.
56 C Lomas (2004), pàg. 168
Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 39