Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró

Reconstruir la identitat masculina: una necessitat política
En conseqüència, resulta evident afirmar que la identitat masculina tradicional
és un obstacle que cal canviar si volem que homes i dones puguin relacionar-se
en igualtat a l’àmbit laboral i econòmic.
Sostre de vidre femení
Deixeu-me expressar amb els termes aproximats que Pierre Bourdieu fa servir a
“la dominación masculina”:
Per una part, cal adonar-se que de forma general l’accés de la dona al poder la
situa en una posició de cul-de-sac. Si actua com a home s’exposa a perdre allò
de propi que l’ha ajudada a ser on ara és i a qüestionar el dret natural dels
homes en els llocs de poder; si vol actuar com a dona, en canvi, no pot trobar
gaires models que l’ajudin a sertir-se capaç i adaptada a la situació. D’alguna
forma es troba presonera de la dominació simbòlica masculina que tot ho
ocupa 38 .
Els canvis visibles amaguen permanències en les posicions relatives. Per
exemple, encara que hi ha més noies que acaben el batxillerat i fan estudis
universitaris, estan molt menys representades en les carreres més cotitzades, i
la seva representació continua essent inferior en els departaments científics
mentre que augmenten en els departaments de lletres 39 .
Encara que existeix una igualtat legal entre home i dona, els homes continuen
dominant l’espai públic i el camp del poder (sobretot l’economia de la
producció), mentre les dones continuen dedicant-se, predominantment, a l’espai
privat o a diferents extensions d’aquests espais com són els serveis socials,
hospitalaris, educatius o, tal vegada, als universos de producció simbòlica: camp
literari, artísitic, periodístic, etc 40 .
La veritat de les relacions estructurals de dominació sexual es deixa entreveure
de debó tan bon punt observem, per exemple, que les dones que han accedit a
càrrecs molt alts (ministres, direccions generals, etc) en certa manera han
hagut de “pagar” el seu èxit professional amb un èxit més petit a l’àmbit
domèstic (divorci, casament tardà, celibat, pocs fills, etc.). La idea contrària
sovint també és certa: l’èxit a l’empresa domèstica té com a contrapartida una
renúncia pacial o total a l’èxit professional 41 .
No es tracta, com des d’una visió naïf de la situació, podríem tenir de què “les
dones han de conquerir la igualtat”. Es tracta de què els homes han de cedir
part del seu espai per a què elles puguin ocupar l’espai que els correspon però
el model d’identitat masculina ho impedeix.
Ara la lluita per la igualtat ja no és jurídica, sinó quotidiana i en aquest nivell
l’oposició callada, potser inconscient, però continuada i sistemàtica d’un gruix
38 Pierre Bourdieu (2000), pàgina 88.
39 Pierre Bourdieu (2000), pàgina 113.
40 Pierre Bourdieu (2000), pàgina 117.
41 Pierre Bourdieu (2000), pàgina 132.
Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 29