Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró

Reconstruir la identitat masculina: una necessitat política
augmenta deu vegades la probabilitat estadística de formar part de la població
penintenciària del país.
És tracta d’un cost evident del rol tradicional (i obsolet) que molts homes se
senten obligats a jugar. Aquí tornem a trobar-nos amb la doble injustícia que
genera aquest model d’Identitat Masculina: els que pitjors guanys reben són els
que pertanyen a determinats col·lectius on la pobresa, la falta de formació
acadèmica i la sensació de no pertànyer (ni poder-hi pertànyar) a la majoria són
evidents. En canvi aquells millors situats dins la societat aconsegueixen retenir
el poder de generació en generació en mans masculines. El manament masculí
d’haver de ser sustentadors de les dones i d’haver d’usar la violència (o trencar
la llei) en determinats casos fa que certs grups socials desafavorits estiguin,
pràcticament des del bressol, predestinats a ocupar una llitera a qualsevol
galeria del nostre sistema penitenciari.
Violència domèstica o de gènere:
Diguem-ho clarament: la violència de gènere no és un problema de les dones.
Ben al contrari, la violència de gènere és un problema dels homes que,
lamentablement, pateixen les dones.
Remarquem-ho: el problema no està en les dones. El problema està en els
homes i en la forma com es construeix la seva identitat, una identitat que els
permet usar la violència i que els diu que han de ser superiors a les dones.
L’Óscar Guasch suggereix que gran part de la violència contra les dones es basa
en la crisi de l’heterosexualitat. Cal entendre que l’heterosexualitat no és només
una orientació sexual, sinó un sistema de vida i que el feminisme i el moviment
Lesbi-Gai-Bi-Trans l’ha posat en crisi.
Per una altra part, en Richard Sennet en el seu llibre “La corrosión del carácter”
parla de com les persones s’aferren a allò que els sembla sòlid i es tornen més
fanàtics a allò que els sembla sòlid en èpoques de crisi. Què hi ha de més sòlid
que la pròpia identitat? Què hi ha de més sòlid que allò que sóc? Per a molts
homes la seva identitat masculina pot convertir-se un espai on aferrar-se... i no
sembla que animar a que els homes s’enroquin en una identitat que pretèn ser
diferent, superior i que té dret a l’ús de la violència sigui una molt bona idea, oi?
De fet, la violència de gènere és, simplement, un dels resultats de dir-los als
homes que són superiors i que han d’usar la violència si així ho veuen
convenient. Aquesta tesi és recolzada per diverses recerques i opinions, tal com
diu Àngels Carabí, 35 citant Miguel Lorente i Susan Faludi, “els homes maltracten
les dones (...) per sentir que recuperen un poder –masculí- que perden”. I ho
fan perquè, no ho oblidem, la violència està socialment permesa per als homes.
per tal de trencar l’actual situació penintenciària.
35 A O. Guasch (2002), pàgina 86
Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 27