Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró

Reconstruir la identitat masculina: una necessitat política
és un espai on es valora la cooperació i l’ajuda enlloc de la competició i la
victòria sobre l’altre, i un llarg etcétera.
Davant aquesta categorització d’espai acadèmic com a un espai del valors
femenins i davant el manament masculí d’haver de “ser diferents i superiors a
les dones” què fan molts nens i adolescents?
Deixem que Carles Lomas 28 ens ho expliqui: “La cultura masculina del pati
s’oposa llavors a la cultura femenina de l’aula i de l’escola i es tradueix en una
actitud continuada d’oposició a les regles del joc acadèmic i d’oposició a
qualsevol tipus d’aprenentatge escolar.” “Moltes observacions etnogràfiques
indiquen que els nois es dediquen a delimitar continuadament uns espais
masculins a l’escola i competeixen entre ells dins d’aquests espais” 29
Les conseqüències són vàries, però l’èxit acadèmic no es troba entre elles: el
fracàs escolar està servit.
Lamentablement no podrem convèncer els nostres adolescents que siguin bons
estudiants si això significa que han de renunciar a ser homes. No els podem
demanar que siguin diferents i superiors a les dones i que, alhora i de forma
incongruent, seguexin les pautes d’una institució que consideren femenina.
En la jerarquia de la majoria de persones la identitat sexual es troba per sobre
de molts altres valors i “ser bon estudiant” no n’és una excepció. Fins i tot
aquells alumnes barons que treuen bones notes desitgen passar el màxim de
desapercebuts entre els seus companys per evitar la burla, la pressió social i
fins i tot la violència contra ells 30 .
Hem d’adonar-nos que aquest problema té molts factors causals, però que els
manaments desfasats de la Identitat Masculina Tradicional és un factor
fonamental. Si no oferim als nostres adolescents mascles una imatge de
masculinitat diferent a l’hegemònica, és més si no recolzem decididament altres
formes d’identitat masculina i censurem la tradicional, el fracàs escolar a
l’ensenyament obligatori seguirà essent fonamentalment masculí.
Aquestes observacions no invaliden en absolut totes les observacions
etnogràfiques que demostren que les pràctiques escolars discriminen les noies.
El tema és complex perquè estadísticament els homes estan més presents en
les carreres més prestigioses i en les que els reportaran més ingressos
econòmics. També perquè ocupen la majoria dels espais de decisió al món
acadèmic i universitari, així mentre les dones són el 60% de les noves
llicenciatures, només representen el 13% del total de catedràtics universitaris.
En realitat, no hi ha cap contradicció entre unes dades i les altres. Més aviat al
contrari: existeix una plena coherència. Per una part perquè la realitat mai no
28 C. Lomas (2004) pàgina 21
29 X. Rambla, M. Rovira i A. Tomé a C. Lomas (2004) pàgina 187
30 Com afirmen els mateixos autors anteriors a C. Lomas (2004) pàgina 174 la “pobresa escolar” (no acabar l’ESO amb
èxit) és doblement injunta perquè els nois i les noies de classe obrera experimenten un major risc de patir-la que els de
classe mitja, però a més hi ha el fet que els nois en general experimenten aquest risc amb major intensitat que les noies.
Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 24