Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró

Reconstruir la identitat masculina: una necessitat política
establir-se a l’espai físic dels objectes o a l’espai simbòlic (el de les relacions, el
llenguatge o les idees).
Al món dels objectes físics les diferències són múltiples i sovint passen
desaparcebudes perquè estan perfectament integrades dins la nostra cultura.
Cada cop que a una botiga, per posar un exemple, ens pregunten si el que
demanem és per home o per a dona ens estan recordant que som diferents. A
vegades, fins i tot les mateixes botigues poden ésser diferents segons si es
dirigeixen a dones o a homes: les sabateries només per dones, o les
perruqueries femenines i les barberies, són mostres clares d’especialització
segons el gènere al que van dirigits els productes. Curiosament, vistes en la
quotidianitat aquestes plasmacions físiques de l’oposició home/dona, semblen
absolutament inofensives, fins i tot divertides.
Els rellotges són una plasmació fascinant d’aquesta diferenciació. Els rellotges
de dona acostumen a ser força més petits que els dels homes. Sembla que els
rellotgers pressuposin molta més agudesa visual a les dones que als homes, als
qui els calen unes esferes força grans...
Un altre exemple quotidià de com aquesta diferència es porta a l’àmbit físic són
les bicicletes. Si pensem en una bicicleta amb quadre en forma de be baixa, de
colors llampants amb una cistella davant per dur-hi coses, segur que sabrem
que es tracta d’una bicicleta de dona.
Podria citar altres exemples com els bastons, els paraigües, els moneders, etc.
però el que vull deixar clar és la finalitat d’aquest objectes és, a més de la seva
indubtable utilitat pràctica, evidenciar el gènere del posseïdor o la posseïdora.
Evidentment, aquestes plasmacions són construccions culturals i podrien ser
diferents. Al Japó, per exemple, existeix una cal·ligrafia exclusiva per a dones.
En una societat hipotètica, podria donar-se el cas que existissin gots per a
dones i gots per a homes, o forquilles diferents segons els sexe, o que els llibres
fossin físicament diferents segons estiguessin pensats per a un o un altre
gènere. La plasmació concreta és indiferent mentre compleixi la finalitat
segregadora de separar les persones en dos grups diferents. Les formes no
importen, el que sí importa és marcar les diferències, el gènere, és a dir
explicitar que existeixen dos tipus de persona (i només dos) respecte al gènere i
que cadascun ha de jugar un paper diferent.
Dins de l’espai simbòlic els homes i les dones també són diferents. El sexisme
deixa espais diferents per a cada gènere.
Per exemple, el sexisme ha deixat l’espai del raonament als homes i el de les
emocions a les dones. Imaginem una escena on una parella heterosexual està
discutint sobre la seva relació i un dels dos afirma: “mentre no siguis capaç de
parlar com una persona raonable i adulta, controlis les teves emocions i deixis
de comportar-te com una persona histèrica em nego a seguir parlant d’aquest
tema”. La gran majoria de les lectores i els lectors hauran posat gènere a
aquestes paraules: qui les ha dites, l’home o la dona?
Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 14