Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat ... - Daniel Gabarró

Reconstruir la identitat masculina: una necessitat política
Segona part: diagnosticant la realitat.
Conflictes socials i identitat masculina.
Aquesta és la tesi central d’aquesta recerca: una gran part dels problemes
prioritaris de la nostra societa tenen un dels seus orígens claus en la forma com
es construeix socialment la Identitat Masculina Tradicional, per tant els poders
públics tenen l’obligació d’intentar transformar-la.
Aquesta Identitat Masculina Hegemònica la trobem en molts dels conflictes
socials actualment candents: la misogínia, l’homofòbia, la violència de gènere, el
fracàs escolar, els grups neonazis, l’elevada sinestralietat en trànsit, la
discriminació laboral femenina, l’assetjament escolar, l’elevat abús de drogues,
les bandes de joves i adolescents llatinoamericans...
No estic afirmant que tots aquests problemes estiguin únicament i exclusiva
originats per la forma com es construeix la masculinitat. Evidentment hi ha
altres causes claus com la marginació o la pobresa. Comparteixo amb tots els
estudiosos que aquests conflictes tenen múltiples causes. Afirmo, però, que la
forma com els adolescents i els homes són cridats a construir la seva
identitat masculina és una causa rellevant en aquests conflictes i que
sense canviar la Identitat Masculina Tradicional aquests conflictes NO
es resoldran.
Identitats Masculines
És cert, com afirma Lomas 14 , que no existeix una forma única i excloent de ser
dona i ser home, sinó multitud diverses en funció no només del sexe sinó també
del grup social, de l’edat, de la ideologia i les creences, la raça, el capital
cultural, l’estatus socioeconòmic, l’orientació sexual, l’estil de vida i un llarg
etcétera.
Però també és cert que existeix una versió dominant de la identitat masculina
que, més que una essència, constitueix una ideologia de poder, una dominació
simbòlica, un món de significats on un cert estil d’home n’és el centre. Vull dir
que l’androcentrisme, és a dir, la situació central de l’home com a masculí, com
a mesura i referència de totes les coses és allò bàsic que defineix la Identitat
Masculina. Com afirma Luis Bonino 15 , existeixen altres models de masculinitat
diferents a l’hegemònica però estan subordinades a la Identitat Masculina
Tradicional (IMT) i tenen un valor social molt inferior com ideals masculins.
Aquesta identitat masculina en la seva versió hegemònica s’ha construït a
Occident i als països musulmans com un procés de diferènciació i negació dels
altres (de qualsevol alteritat, de qualsevol que no sigui aquest jo central
masculí), especialment contra les dones i els gais. Així, com assenyala José
14 Carlos Lomas (2004) pàgina 12.
15 Luis Bonino (2001), pàgina 1.
Treball en copyleft localitzable a www.danielgabarro.cat 11