INSUBMISSIÓ. CAMPANYACONTRA EL 3r. GRAU - MOC ...

MOCADOR 29 INSUBMISSIÓ
de consciència. L'Estat imposaquatre mesos més de prestació
per defensar una ideologia diferent i viola, al nostre entendre,
l'Art. 14 de la Constitució que garanteix la "no discriminació per
motius ideològics. Els objectors rebem, així mateix, un tracte
desigual deguta ladurada indefinida del períodede disponibilitat.
Això es produeix perquè, incapaç de complir el període legal
màxim d'un any per la incorporació dels objectors (el propi
Ministeri de Justícia ha reconegut públicament que la
incorporació es realitza habitualment un cop han passat dos o
tres anys), el Govern estableix, mitjançant l'Art. 32 del Reglament
que l'any comença a córrer des del
moment en que el Ministeri declara
l'individu útil pel servei i no des de
que es reconeix la seva objecció.
Amb aquesta declaració d'utilitat,
que coincideix amb l'anunci del destí,
l'Estat disposa d'un recurs legal per
cridaral compliment de la PSS sense
incomplir mai els seus terminis.
D'aquesta manera es vulnera
l'esperit de la llei quetracte d'impedir
l'espere indefinida dels objectors.
La PSS no és un servei social
i síun càstig i mesura coactiva
per mantenir una estructura
militar que els objectors
refusem
L'Art. 5del Reglament diu que "en lasol-licitud de reconeixement
de la condició d'objector és necessari incloure els motius, que
poden ser religiosos, morals, ètics, humanitaris, filosòfics o
altres semblants". Considerem aquesta obligació contraria a
l'Art. 16.2 de la Constitució Espanyola, segons la qual "ningú
podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia o creences".
El Capítol 13 del Reglament estableix el dret dels objectors a
una mensualitat i una quantitat per vestuari. El Ministeri
incompleix sistemàticament aquestes obligacions i paga amb
un endarreriment que sovint supera els tretze mesos. Aquests
incompliment és el que menys ens dol.
També denunciem que l'aplicació de la llei contradiu en molts
casos la seva pròpia exposició de motius i, gairebé sempre, la
realitat social en que vivim.
Així, trenca el principi de no discriminació respecte al Servei
Militar. Discrimina perquè es concèp l'Objecció de consciència
com l'exempció del Servei Militar i, per tant, l'individu que vol
objectar ha de començar per sotmetre la seva consciència al
criteri del Consejo Nacional de Objeción de Conciencia, que
examina la qualitat de la seva consciència i decideix sobre el
seu reconeixement o no com a objector. És inadmissible que
es jutgi la consciència d'una persona.
Paradoxalment, desprès del reconeixement de la condició
d'objector seguim regint-nos per alguns preceptes del
Reglament Militar, la qual cosa significa que seguim vinculats
a unes estructures militars que refusem.
La Prestació Social Substitutória incompleix, així mateix, el
principi de benefici social i individual que inspira la Llei d'Objecció
de Consciència. D'aquesta manera, la nostra experiència ens
permet establir dos tipus de destinacions: els que són inútils i
els que per significar la realització d'un servei suposen la
suplantació d'un lloc de treball. Els primers són places-farsa
que, o bé no existeixen o bé s'han creat innecessariament per
donar sortida al creixent nombre d'objectors. l els segons
comporten la prestació d'un servei de mala qualitat per la falta
de preparació i absència de motivació en els objectors. ltot i que
l'Estat argumentat que els objectors cobrim necessitats, la
nostra obligació és denunciar que es tracta d'un engany a la
societat, a la qual s'ofereixen serveis de mala qualitat a un preu
massa elevat, doncs no tan sols no generem riquesa i suposem
un important desemborsament per l'Administració, sinó que a
més frenem la solució a problemes tan urgents com l'atenció
als sectors menys afavorits i la creixent taxa d'atur.
3) Per tot plegat, concloguem indicant que la PSS no compleix
una funció social i que és concebuda
per desmotivar a l'objector;
reivindiquem la llibertat de
consciència i, conseqüentment, el
respecte alsobjectors de consciència
insubmisos que, a judici nostre, han
escollit una opció individual i
conseqüent.
Objectors en Actiu de Navarra
3 de març de 1994
servei
civil