INSUBMISSIÓ. CAMPANYACONTRA EL 3r. GRAU - MOC ...

More documents

Recommendations

Info

4 INSUBMISSIÓ MOCADOR 29 PRESOS PAMPLONA Mikel Uarte Bittor Irure José Bujan Fco. J. Aiestaran Cesar San Martín Javier del Campo Javier Bilbao LES PALMES DE losu Berrio Alfredo Alles Mikel Rekalde José L. Montes GRAN CANÀRIA David Larrasoaria Alejandro Belasko Antonio Galindo Aitor Aurrekoetxea Juan I. Enriquez José R. Argiriariz Juan M. Martín Juan M. Goni Asier Marínez Mario Viera Oscar Montero Ruben Marcilla Mikel Lifían David Monge Gustavo Pulido Gorka Zabalza lñaki Díaz Ramón Ciriza Luís A. Núñez Rafael Falcón Fco. J. Etxegaray José F. Arana Carlos Martín Luís M. García Fernando Romero Esteban Aizkorbe Ifíigo Ramírez Pablo J. Górriz Alberto Francisco Jaén Fernando Mendibil Ismael Martiarena Jesús Lacea José M. Nuez Alberto Sevillano José M. Aguirre Patxi Villares MÚRCIA Angel G. González Patxi J. Arana Juan M. Navarro Alfredo Alvaro Francisco J. Barrera Juan C. Ancin Ramón López Pedro J. Berastegi Nicolas Torrano TENERIFE Juan L. Zabalza Joseba Aristu José A. Martín Jesús Juan Montelongo Mikel Basarte lon A. Alvarez Francisco Varas Rafael V. Alayón Juan L. Hernandez Javier Larumbre Angel Gonzalves BURGOS Candido Martín Eduardo Jaurrieta Josetxo Garin Juan A. Salgado OVIEDO David Arrondo Lander Aurrokoetxea Fernando Sanz Oscar Caballero Fermín Bravo David Villanueva Mikel Usetxi Gorka Aldaba Fernando Nicasio Juan J. García David Guzman David Zelaia Mikel San Martín Raül Carlos Fueyo Valentin lbafíez Jesus M. Beltza Mikel Comerzana Alfonso Lopez Luís D. Diez lñaki Gomes CÓRDOBA VALLADOLID Fernando Garces José A. Iribarren Oskar González Paco Sánchez Miguel A. Naranjo Fermin Azcona Jesús M. Huizi José M. Morcillo Pedro Cepas Juan A. Cantalapiedra Angel M. Senar Angel Ormazabal Ir"-íaki Ekisoain Guillermo Alejo Ihigo Imaz Ivon Lucas MADRID Ricar Robles Sebastián Aristizaba Manuel Ariza GUIPÚSCOA Agustin Villalba Antonio Barrena Mario de Castro Imanol Huizi Antonio Sanz David Guzmán SARAGOSSA Ramón Montero Aitor López Jose A. Artola Antonio de Cuesta José A. Andilla Carlos La Fuente Jorge Goni Katxo Agirre Chabier Nogueras Raül Sanchez Juan C. Albitro Mikel X. Ortigosa José A. Márquez José A. Aliaga Joseba Mintegi Jesus M. Urrutia Juan A. Vicente José M. Santo Toma VALENCIA Julio Abrego Daniel losu Sehas José B. Larraza Txabi Urra Antoni Roig Buatamante Koldo Pastor Antonio López David Goni Txema Mendivil Fco. J. Gonzalez Aitor Balbas Adolfo Sesma ALBACETE Jesus M. Salinas David Garatea José I. Contel Fernando González VITÒRIA Bittor Elbusto Ander Murga Miguel Mut José M. Roncero Luís Zulaika Alfonso Beorlegi Ramón Ortiz Antonio J. Gómez Javier I. González Eduardo Oteiza BILBAO Eduardo Martínez CÀDIÇ Mikel Hernadoren Ignacio Mayora Francisco J. Zabalza Javier J. García José L. Sánchez Eneko Itoiz Félix Arregi Ander Gor5i Pedro Oliver Jaime Ziaurri Manu Barrera CANTÀBRIA LA RIOJA Txema Fernández Alfredo Liras Mariano Gómez Raül Molleda Eduardo Burgos 1- Centre Penitenciari La 6- Centre Penitenciari de c/ Castan Tobehas, 77 50071 Saragossa Torrecica. Navalcarnero 46071 València. Ctra. de Ayora, km. 72. Ctrad'Extremadura 17- Presó de Burgos 02071 Albacete. 28600 Navalcamero(Madrid) 12- Presó de Madrid. Ctra. de Villalar s/n. Av de los Poblados s/n 09071 Burgos 2-Centre Penitenciari Penal 7- Presó d'Oviedo. 28071 Madrid de "San Antón" c/ Arciprest de Hita, 2 18- Presó de Bilbao ctra. de Tentegorra. Apartat 68 33071 Oviedo(Astúries) 13- Presó de Valladolid Lehendakari Aguirre, 92 30200 Cartagena Ctra. Adanero-Xixón km. 94 48071 Basauri 8- Presó de Pamplona. 47071 Valladolid 3- Presó de Jaén. c/ San Roque, 1. 19- Presó de Córdoba Pg. de l'Estació, 41. 31071 Pamplona. (Navarra) 14- C. P. Salto del Negro Ctra. de Almadén s/n 23071 Jaén. Apartat 100. Tarifa Alta 14071 Córdoba 9- Presó Picassent València-2 35017 Les Palmes de Gran 4- Presó de Logrofío. Ctra. Nacional 340 Canària 20- Presó deCàdiç (Puerto II) c/ Gonzalo de Berceo, 65. 46220 Picassent. (L'Horta) Ctra. Jerez-Rota km. 5 26071 Logroho 15- C. P. Tenerife-2 11071 Puerto de Santa Maria 10- Presó de SantSebastià. La Esperanza 5- Presó de Múrcia. c/ Martutene, 55. 34001 Tenerife 21- Presó de Vitòria ctra. Palmar a Mazarrón km. 4 20071 SantSebastià. (Guipúscoa) c/ Topete s/n 30071 Múrcia. 16- Presó de Saragossa 01071 Nanclares de laOca 11- Presó de València. Avg. Amèrica, 80
MOCADOR 29 INSUBMISSIÓ El 17 de febrer des del L-EMV, Javier de Lucas en l'article "La insumisión, un problema político", situava la qüestió de la insubmissió no des de la criminalitat o la delinqüència, que cal tractar en termes de prevenció i de repressió a través de normes penals; sinó des de laperspectiva de la legitimitat i la política com una modalitat de la desobediència civil. Després indicava que la realitat internacional i la de l'Estat espanyol ha canviat, tant pel que fa al Ministeri de Justícia en flexibilitzar les mesures penitenciàries com a l'obsolència de l'actual model de les forces armades. No obstant aixà, "sorprenentment", el professor de Lucas desestima la supressió dels exèrcits, es distància de les propostes del Moviment d'Objecció de Consciència perquè fan servir l'àmbit d'un dret per tal de fer desobediència civil, no comparteix la manera d'entendre l'antimilitarisme ni la desconfiança en els mecanismes jurídics de l'estat de dret. Encara que reconeix el valor democràtic de la desobediència civil dels insubmisos com una manera de guanyar més participació política en intervenir en la presa de decisions. Des del meu punt de vista, aquest enfocament de la insubmissió és, fonamentalment, correcte però insuficient a les necessitats actuals perquè no esdesenvolupen totes lesconseqüències que cal fer en analitzar la qüestió del militarisme des d'una perspectiva global i interdisciplinar (veure "Tierra patria", Edgar Morin, 1993). Comparteisc la definició de la desobediència civil de John Rawls en "Teoria de la Justícia" on assenyala que en les societat "quasi justes" hi ha casos de violacions greus de la justícia. Per tant, en aquests tipus de societats "aparentment justes, on algunes Ileis són promulgades per la força de la majoria legislativa, sense el respecte al dret de les minories, cal utilitzar la dissidència amb el propòsit d'ocasionar un canvi en la llei o en les programes del govern. En actuar d'aquesta manera, s'apel-la al sentit de la justícia més excel•ent de la comunitat per tal de denunciar la vulneració de les llibertats, d'igual ciutadania o d'igualtat d'oportunitats davantdel poder insensible PER A QUÈ? a les correccions de la situació de discriminació i d'injustícia. Així la insubmissió és un dret per defensar les llibertats, un acte de protesta en favor de la cooperació social i un deure d'oposar se a la injustícia causada per manca de sensibilitat democràtica. Igualment, no comparteisc "l'optimisme" del Catedràtic de Filosofia del Dret, en apreciar un "important i positiu canvi de sensibilitat política en les mesures del Ministeri de Justícia pel que fa a la solució del problema de la insubmissió". L'actual ministre, Juan Alberto Belloch, davant de l'augment del número d'insubmisos i la impossibilitat de continuar una política repressiva d'empresonament contra els pacifistes i els objectors de consciència contra l'exèrcit, s'ha vist obligat a flexibilitzar les mesures penals per veure si era suficient per tranquilitzar l'opinió pública i desactivar els col•ectius antimilitaristes. Lògicament, la resposta dels insubmisos en rebutjar el tercer grau de la presó ha agreujat el problema d'imatge "progressista" del Ministeri de Justícia. Hi ha insubmisos que no volen anar a dormir al "talego" per la nit perquè l'unic "delicte" que han comés és resistir-se davant institucions i lleis injustes, així com lluitar per la construcció d'un món millor des de la perspectiva dels Drets Humans. Mentre d'empresonaper motius de consciència pacifista, s'alliberen a personatges com Al Kassar, Amedo, Dominguez, etcètera. En aquestes actuacions l'Estat espanyol perd alguna cosa més que la legitimitat política. Davant l'abús de l'Estat, l'explosió del desordre mundial i l'arbitrarietat de la justícia espanyola, què fer? No només impugnar la conscripció obligatòria al servei militar, sinó abolir els exèrcits nacionals o estats per tal de destinar els pressupostos militars a resoldre els problemes ecològics del planeta i la fam dels països del Sud, ja que si no hi ha un canvi dràstic de les tendències actuals a curttermini es produirà uncol-lapse global i perillarà la supervivència de l'espècie humana (veure, "Més enllà dels límits del creixement, 1993). Un sentit raonable de la justícia, a la llum dels informes sobre la situació del planeta, i la necessitat de construir un món just i habitable ens exigeix posar-se en el lloc dels qui lluitem per la pau sense fronteres, per la igualtat, la llibertat i la solidaritat. I, evidentment, la prohibició dels exèrcits és hui diu una "conditio sine qua non" per desfer la barbàrie de la biopolítica dels estats que Michel Foucault ens indica en "La genealogia del racisme". En "Ètica contra política", el seu col.lega Elias Diaz, ens avisa que "principis tan insolidaris, tan acientífics, maldestres, simplistes i irracionals com aquests que hui diaconstitueixen la filosofia quasi oficial d'un món que, a pesar de l'alt, però desigual creixement econòmic i els grans avenços tecnològics, veu augmentar acceleradament els índexs de ruptura social, de marginació d'ampliscol.lectius, d'alienació psicològica i moral, de posicions d'apatia i desinterès vers les (im)possibles respostes de solució als greus problemes, de tota la barbàrie, que està produint evidents riscos d'anihilació i d'autodestrucció per al sencer ecosistema i la pròpia vida humana". Els insubmisos lluiten per tal de canviar aquests principis militaristes i economicistes que duen a l'espècie humana a l'extermini. Al meu parer, no és temps de complicitats amb el militarisme, hem de passar a l'ofensiva: és temps de desobediència i d'insubmissió. Exèrcits, per a què? Sallus Herrero i Gomar Professor de Filosofia 5
Page 1 and 2: 1 29 -63 - ESTIU 1994 350 PTS 17 FF
Page 3: MOCADOR 29 OPINIÓ 3 MIRAR-SE EL ME
Page 7 and 8: MOCADOR 29 INSUBMISSIÓ de consciè
Page 9 and 10: ,MOCADOR 29 Govern actuarà coercit
Page 11 and 12: MOCADOR 29 ENTREVISTA A PEPE BEÚNZ
Page 13 and 14: MOCADOR 29 EL MOVIMENT PER LA PAU D
Page 15 and 16: MOCADOR 29 INTERNACIONAL 15 JOAQUIM
Page 17 and 18: MOCADOR 29 INTERNACIONAL 17 BURUNDI
Page 19 and 20: MOCADOR 29 INTERNACIONAL 19 perill
Page 21 and 22: MOCADOR 29 INTERNACIONAL 21 en els
Page 23 and 24: MOCADOR 29 INTERNACIONAL 23 llargs
Page 25 and 26: MOCADOR 29 ENTREVISTA AL SOTS-COMAN
Page 27 and 28: MOCADOR 29 ENTREVISTA AL SOTS-COMAN
Page 29 and 30: MOCADOR 29 INTERNACIONAL 29 MILERS
Page 31 and 32: MOCADOR 29 ECONOMIA DE DEFENSA 31 C
Page 33 and 34: MOCADOR 29 ECONOMIA DE DEFENSA 33 n
Page 35 and 36: MOCADOR 29 CUL DE SAC 35 COMENCEM A
Page 37 and 38: MOCADOR 29 CUL DE SAC 37 NOTICIES D
Page 39 and 40: MOCADOR 29 CUL DE SAC 39 UNIVERSITA

INSUBMISSIÓ. CAMPANYACONTRA EL 3r. GRAU - MOC ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?