INSUBMISSIÓ. CAMPANYACONTRA EL 3r. GRAU - MOC ...

32 ECONOMIA DE DEFENSA MOCADOR 29
PRIMER ANIVERSARI DEL REGISTRE
D'ARMES CONVENCIONALS DE
NACIONS UNIDES
Des de fa molt de temps pacifistes i
polítics han estat demanant que les
Nacions Unides establissin un control
sobre el comerç mundial d'armes. Mai en
el passat de Nacions Unides vaprosperà
una proposta d'aquest tipus, però
acabada la guerra freda i desprès de la
guerra del Golf van tornar a sorgir amb
força les veus que demanaven
transparència i un major control en el
comerç d'armes mundial.
Per primera vegada en la seva
història, el 9 de desembre de 1991,
en l'AssembleaGeneral de Nacions
Unides d'aprovà una resolució que
establia un registre d'armes
convencionals per 150 vots a favor,
dues abstencions (Cuba i Irak) i la
no participació de Xina en lavotació.
Aquesta resolució de Nacions
Unides era una crida a tots els estats
membres a proporciona dades de les
seves importacions i exportacions
d'armes; una invitació a informar sobre
les seves polítiques d'exportació i
importació, la seva indústria militar i la
seva legislació i procediments
administratius en l'autorització de
transferències d'armes.
La resolució de 1991
categories d'armes a
informar: tancs de
combat, vehicles
cuirassats, sistemes
d'artilleria de gran
calibre (superior a 100
mm.), avions de
combat, helicòpters
d'atac, vaixells de
guerra (de més de 750
Tm.), míssils i
llançadores de míssils.
Però el sotsmetre's al
Registre és voluntari,
cap país es troba
obligat a contestar ni a
incloure dades sobre
les seves exportacions
i importacions.
A l'abril de 1993 cada
estat membretenia que
enviar un informe al
Secretaria General de
estableix set
Nacions Unides informant sobre lesseves
importacions i exportacions durant l'any
1992. A l'octubre de 1993 s'ha publicat el
primer balanç de les declaracions
efectuades pels governs corresponents.
LIMITACIONS DEL REGISTRE
Els termes en que s'ha redactat la
resolució és d'invitació i crida a tots els
Si la primera limitaciódelRegistre
de l'ONU és la voluntarietat de
sotsmetre'sa ell o no, una segona
limitació radica en la categoria
d'armes a declarar.
estats membres, la participació és de
forma voluntària. Si un país no contesta
o ho fa amb una sola dada, o es limita a
enviar una carta comentant la seva
política d'importacions i exportacions, és
suficient; aquesta participació, tot i que
és mínima,li dona dret aseguirparticipant
en les reunions dels grups de treball
sobre el registre. La resolució de l'ONU
sobre el Registre no contempla mesures
coercitives ni sancions.
El fet de que sigui voluntari sotsmetre's
o no al Registre, deixa en mans de cada
govern la decissió de declarar o no, o la
de fer-ne tan sols una part.
El Registre és un intent internacional de
transparència, de fer públic el comerç
d'armes. Però aquesta necessitat de
transparència es troba en oposició amb
les polítiques que practiquen molts
governs. En molts països, Espanya
entre ells, les vendes o compres
d'armes són matèria reservada, és a
dir,els parlaments i diputats notenen
accés a aquesta informació. Per que
la indústria espanyola exporti
armament fa falta una autorització
de la Junta Interministerial, però no
necessita la seva aprovació per part
del Parlament.
És evident que si no hi ha un canvi en les
polítiques internes de cada país, si cada
estat no trenca amb el secretisme que
envolta al comerç d'armes, si no hi ha un
control parlamentari, el Registre de l'ONU
no assolirà l'objectiu pel qual va ser
creat: aconseguir la transparència que
permeti exercir un control del comerç
mundial d'armament.
Si la primera limitació
del Registre de l'ONU
és la voluntarietat de
sotsmetre's a ell o no,
una segona limitació
radica en la categoria
d'armes a declarar. El
Registre tan sols
contempla set
categories d'armament
pesat, no inclou armes
mitjanes, lleugeres o
explosius, que són les
armes més utilitzades
en conflictes interns o
locals -per exemple a
Àfrica i Amèrica Llatina
. Amb la qual cosa el
Registre tan sols abasta
una part del total del
comerç d'armes
mundial, i és obvi que
no abasta el mercat