INSUBMISSIÓ. CAMPANYACONTRA EL 3r. GRAU - MOC ...

MOCADOR 29 ECONOMIA DE DEFENSA 31
CRISI I COMERÇ D'ARMES: EL CAS
DEL SUDEST ASIATIC.
Finalitzada la guerra freda, moltes
persones de bona voluntat van pensar
que s'odria un nou cicle històric o el
desarmament seria un fet definitori. La
realitat, desgraciadament, està resultant
peligrosament diferent i contradictòria.
Si de cas, el que té de positiu no ve donat
per la voluntat dels fabricants d'armes, i
no gaire més per la dels governs. Un
exemple irrebatible d'això és que els cinc
principals països fabricants i exportadors
d'armes a nivell mundial, són a l'hora els
cinc membres permanents del Consell
de Seguretat de l'ONU.
Certament aquesta nova situació, durant
elsprimers anys ha propiciat una reducció
internacional en els pressupostos per
armament dels països del Nord, la qual
cosa ha provocat la conseqüent crisi en
la indústria armamentista. Però al mateix
temps, aquest mateix fenomen està
impulsant una lluita comercial per part
dels països productors d'armes per obrir
i controlar nous mercats. És una lògica
inversa a la que pensem les
organitzacions pacifistes. És dir que,
aprofitant la crisi, es podria fomentar
experiències de reconversió de la
indústria militar per a usos civils que,
juntament amb altres mesures
possibilités un nou i diferent rumb en les
relacions internacionals.
Desprès de la crisi posterior al conflicte
del Golf Pèrsic, l'any 1992 s'inicià ja una
recuperació del comerç internacional
d'armaments. Gran part de les vendes
s'orientaren especialment cap a la zona
del Golf i Àsia.
Al llarg de la trobada
realitzada a Sant Cugat
de la Xarxa Europea
Contra el Comerç
d'Armes (veure
MOCADOR 28) es va
poder constatar
aquesta tendència. El
cas del Sudest asiàtic,
on hi competeixen el
conjunt de països
exportadors europeus,
és paradigmàtic
d'aquestanovasituació
que comentem: Crisi
igual a lluita per nous
mercats i pressions per
l'exportació,
conjuntament a un
ascens de la demanda que creix en
espiral a mesura que augmenta
l'armamentisme.
A Àsia, i especialment a la regió asiàtica
del Pacífic, com hem comentat, es
produeix una gran competència en l'oferta
del material bèl.lic. Un exemple d'això:
Washington tractà de bloquejar una
operació francesa de venda de 60 caces
Mirage 2000-5 a Taiwan per valor de
2.600 milions de dòlars. Els arguments
eren que, segons la Federació de
Científics Americans, aquesta operació
podria "desestabilitzar la regió".
Paral•lelament Estats Units, el novembre
de 1992, vafirmar un acord per vendre a
Taiwan 150 caçabombarders F-16A/B, a
més de 180 motors i components
tecnológics(t>. Al llarg d'aquest període,
Taiwan ha adquirit també 12 avions civils
Airbus, de fabricació franco-alemanya.
Singapur, per la seva part, ha negociat
adquirir als EUA 11 caces F-16A/B.
Segons dades de l'Anuario delCIP 1992-
19932), Corea del Nord, Corea del Sud,
Tailàndia i Taiwan es troben entre els 15
principals importadors mundials d'armes
pesades durant el període 1987-1991,
per un valor de més de 13.000 milions de
dòlars.
Nototes lesoperacions es realitzensobre
armament de nova fabricació. Restes de
la guerra freda també serveixen per
continuar amb el negoci. El cas més
espectacular és l'adquisició per part
d'Indonèsia al govern alemany de la
EViDEP
P0E AmE14 cAP A
tercera part de la que va ser l'armada de
l'antiga RDA, 301 vaixells de guerra i dos
submarins nous.
Alguns d'aquests països asiàtics
immergits en la modernització del seu
arsenal bèl.lic no són coneguts
especialment pel seu respecte a la
democràcia i als drets humans. Destaca
especialment el cas del règim militar de
Tailàndia, significatiu pel quefe referència
a nosaltres per la seva relació amb una
important operació comercial espanyola.
L'empresa nacional Bazan, depenent de
acordà la fabricació i venda d'un
portaavions destinat a la marina
tailandesa(3). Posteriorment, CASA ha
realitzat una venda de 18 avions Harrier
de segona mà amb destinació al mateix
portaavions. Una altra dada significativa
és que CASA ha instal.lat una oficina
comercial estable a lakarta, la capital
d'Indonèsia, amb un règim que és
responsable del genocidi sobre la
població civil de Timor oriental.
Una altra operació de venda espanyola
de material bèl•lic és larealitzada a Corea
delSud de 12 avions CN-235per valor de
13.800 milions de pessetes. En fase de
negociació es troba la venda a Corea del
Sud per part de CASA de 110 avions de
transport per valor de 66.000 milions de
dòlars i de l'empresa Bazan de 12 fragates
per valor de 220.000 milions de pessetes
a Taiwan(4)
sí! s \
GVÉRRI \
NwLE,« iiit pvc
144 CijARM A
./
Jordi Foix
Campanya Contra el Comerç
d'Armes
(1) Mariano Aguirre. El
mundial supermecado de
armas. Anuaride ELMUNDO
1993
(2) Anuario del CIP 1992-
1993.
(3) Citat més extensament
en el n92 del "Materials de
Treball" de C3A
(4) Vicenç Fisas. Política sin
rumbo: gastos militares y
exportaciones de armas. A
l'Anuario del C1P.